11 de març 2004 Atemptats de Madrid

L’11 de març del 2004, van aflorar el pitjor i el millor de l’humanitat.  El pitjor va ser el d’algú que es creu amb poder d’arrencar la vida a innocents. Però el millor, i amb diferència, va ser l’actitud i l’acció de tothom. Després del shock inicial perquè, per primera vegada vam sentir que en aquells trens hi anàvem tots i que tots érem un Madrid trencat, va venir l’acció.... llargues cues de donants de sang; taxis fent viatges de franc per les famílies de les víctimes; gent que baixava de casa seva mantes, entrepans; psicòlegs, metges, infermers de tots dos gèneres que acudien a la seva feina, tot i estant de festa o fora de torn, o que acudien a IFEMA per fer el que calgués ... cadascú aportava el que podia, el que tenia i els tècnics feien la seva feina coordinant el que semblava incoordinable.  

L'11 de març de 2004 hi va haver un atemptat terrorista a Madrid, amb una sèrie de 10 explosions simultànies en tres trens de rodalies de RENFE a primera hora del matí. Va ser comès, per una cèl·lula islamista local que pretenia emular accions d'Al-Qaida. En l'atac van morir 191 persones, la víctima 192 va ser un policia en la recerca dels terroristes; cap a 1700 van resultar ferides de diversa consideració, i es calcula que en total 2057 van patir lesions. 

Hi ha moments excepcionals que treuen el millor de nosaltres. Hauríem de ser nosaltres els que fóssim humans amb tota l’extensió de la paraula sempre i en tot lloc. 

Practiquem l’humanitat! no cal esperar que passin coses extraordinàries, en les coses petites i en el dia a dia podem mostrar tota la nostra humanitat.

Suggeriment: escoltar la cançó “Jueves” de la Oreja de Van Gogh que parla d’una història d’amor que es trenca amb el tren. Va servir per recudar fons per les víctimes d’aquest terrible atemptat.

19 de novembre 2002 enfonsament del Prestige

El protagonista del dia d’avui és d’aquells de trist record. Preferiríem que no hagués passat mai i que no calgués parlar d’aquests accidents però lamentablement es produeixen. Avui recordem el vessament de petroli del Prestige davant de les costes gallegues.

El Prestige va ser un petrolier monobuc construït al Japó el 1976 que es va enfonsar davant les costes gallegues el 19 de novembre de 2002, produint una immensa marea negra que va afectar una àmplia zona compresa des del nord de Portugal fins a les Landes de França, provocant el major desastre ecològic de la història de Galícia i una mobilització social i política. L'accident va posar al descobert les deficiències dels sistemes de prevenció, i va generar una allau de crítiques contra els governs espanyol i gallec i va donar lloc al naixement d'un ampli moviment de protesta ciutadana liderat per la plataforma "Nunca Máis" (Mai més); i va fer que milers de voluntaris d'arreu de l'estat espanyol es desplacessin fins a les costes afectades per tal col·laborar solidàriament en les tasques de neteja, en un moviment que es va conèixer popularment com marea blanca (pel color dels uniformes que utilitzaven els voluntaris, i en oposició a la marea negra provocada per l'accident).

El vessament de petroli del Prestige ha estat considerat el tercer accident més costós de la història, amb un cost de neteja de 12.000 milions de dòlars, per darrere de l'accident del transbordador espacial Columbia i de l'accident de Txernòbil.

Es coneix com a chapapote el petroli o oli mineral deixat anar il·legalment pels vaixells cap a la costa, a vegades prové de tancs de combustible o maquinària. A causa del vessament del Prestige es va popularitzar aquest terme, que és un sinònim d'asfalt.

19 de novembre 2002 accident del Prestige

El protagonista del dia d’avui és d’aquells de trist record. Preferiríem que no hagués passat mai i que no calgués parlar d’aquests accidents però lamentablement es produeixen. Avui recordem el vessament de petroli del Prestige davant de les costes gallegues.

El Prestige va ser un petrolier monobuc construït al Japó el 1976 que es va enfonsar davant les costes gallegues el 19 de novembre de 2002, produint una immensa marea negra que va afectar una àmplia zona compresa des del nord de Portugal fins a les Landes de França, provocant el major desastre ecològic de la història de Galícia i una mobilització social i política. L'accident va posar al descobert les deficiències dels sistemes de prevenció, i va generar una allau de crítiques contra els governs espanyol i gallec i va donar lloc al naixement d'un ampli moviment de protesta ciutadana liderat per la plataforma "Nunca Máis" (Mai més); i va fer que milers de voluntaris d'arreu de l'estat espanyol es desplacessin fins a les costes afectades per tal col·laborar solidàriament en les tasques de neteja, en un moviment que es va conèixer popularment com marea blanca (pel color dels uniformes que utilitzaven els voluntaris, i en oposició a la marea negra provocada per l'accident).

El vessament de petroli del Prestige ha estat considerat el tercer accident més costós de la història, amb un cost de neteja de 12.000 milions de dòlars, per darrere de l'accident del transbordador espacial Columbia i de l'accident de Txernòbil.

Es coneix com a chapapote el petroli o oli mineral deixat anar il·legalment pels vaixells cap a la costa, a vegades prové de tancs de combustible o maquinària. A causa del vessament del Prestige es va popularitzar aquest terme, que és un sinònim d'asfalt.

Suggeriments pel cap de setmana

No teniu plans per al cap de setmana? Dues propostes ben diferents

El Banc dels Aliments de Lleida us en ofereix una de ben divertida! Els Amics de Playmobil han organitzat una acció solidària a favor del Banc: el Saló Playmobil de Lleida 2017.

En aquest festival es podran veure diorames, fer pinta-cares, buscaclicks, tallers creatius de diorames, caretes, xapes així com projeccions de pel·lícules i tir amb arc. Com veieu, tota mena d'activitats per als més menuts de casa i també per a aquells nostàlgis dels famosos Clicks. En el marc d'aquest Saló el Banc dels Aliments de Lleida tindrà un espai on es recolliran tots els aliments que s'hi vulguin dipositar. A aquells qui aportin aliments sel's donarà una butlleta per participar en el sorteig d'una Caixa de Playmobil!

Aquesta activitat es durà a terme els dies 30 de setembre i 1 d'octubre al Col·legi Maristes Montserrat (Dissabte de 10h a 20h. Diumenge de 10h a 19h). Així que ja sabeu on podeu gaudir dels clicks i alhora practicar una de les activitats més preuades, la solidaritat.

A Martorell, a la Rambla de les Bóbiles podeu trobar la 17a Fira del Disc. Una fira per buscar, remenar i trobar tot tipus de CD, DVD, pòsters, disc de vinil…els amants de la música us hi podeu perdre una estona setgur que trobareu peces interessants!

Us hi esperem!!

19 de novembre 2002 enfonsament del Prestige

El protagonista del dia d’avui és d’aquells de trist record. Preferiríem que no hagués passat mai i que no calgués parlar d’aquests accidents però lamentablement es produeixen. Avui recordem el vessament de petroli del Prestige davant de les costes gallegues.

El Prestige va ser un petrolier monobuc construït al Japó el 1976 que es va enfonsar davant les costes gallegues el 19 de novembre de 2002, produint una immensa marea negra que va afectar una àmplia zona compresa des del nord de Portugal fins a les Landes de França, provocant el major desastre ecològic de la història de Galícia i una mobilització social i política. L'accident va posar al descobert les deficiències dels sistemes de prevenció, i va generar una allau de crítiques contra els governs espanyol i gallec i va donar lloc al naixement d'un ampli moviment de protesta ciutadana liderat per la plataforma "Nunca Máis" (Mai més); i va fer que milers de voluntaris d'arreu de l'estat espanyol es desplacessin fins a les costes afectades per tal col·laborar solidàriament en les tasques de neteja, en un moviment que es va conèixer popularment com marea blanca (pel color dels uniformes que utilitzaven els voluntaris, i en oposició a la marea negra provocada per l'accident).

El vessament de petroli del Prestige ha estat considerat el tercer accident més costós de la història, amb un cost de neteja de 12.000 milions de dòlars, per darrere de l'accident del transbordador espacial Columbia i de l'accident de Txernòbil.

Es coneix com a chapapote el petroli o oli mineral deixat anar il·legalment pels vaixells cap a la costa, a vegades prové de tancs de combustible o maquinària. A causa del vessament del Prestige es va popularitzar aquest terme, que és un sinònim d'asfalt.

8 de juliol 2007 Mulla't per l'esclerosi múltiple

Tal dia com avui de l'any 2007 va tenir lloc a Catalunya una nova campanya del "Mulla't per l'Esclerosi Múltiple" a més de 600 piscines, i amb més de 70.000 participants.

L’esclerosi múltiple (EM i MS, en les seves inicials angleses i alemanyes, respectivament; EM en català) és una malaltia en què el sistema immunitari propi actua contra la mielina, una substància de la coberta de les fibres nervioses. El sistema nerviós central pot anar perdent la seva funció a diferents parts del cos. Així, és una malaltia neurodegenerativa, crònica i no contagiosa. Encara no existeix cura. Pot tenir causes genètiques però actualment les causes exactes encara són desconegudes.

El Mulla't per l'esclerosi múltiple, que aquest any celebra el vintè aniversari, tindrà lloc el 14 de juliol. Aquest any, el Mulla't estrena mascota, en Xop, una gota d'aigua d'estil gaudinià, mascota dels Mundials de Natació que se celebren a Barcelona aquest estiu.

Al llarg d'aquests vint anys, el Mulla't s'ha consolidat com el segon acte solidari més important de Catalunya darrera de la Marató de TV3. Es calcula que enguany 630 piscines participaran el 14 de juliol en aquesta activitat, que consisteix en capbussar-se a la piscina en el que és un acte simbòlic de lluita contra l'esclerosi múltiple.

El Mulla't té una doble finalitat. D'una banda, pretén conscienciar la societat respecte a la malaltia. D'altra banda, és la principal campanya de captació de fons de la Fundació Esclerosi Múltiple. Gràcies a campanyes com el Mulla't la FEM pot oferir serveis de neurorehabilitació en hospitals de dia i serveis d'inserció i orientació laboral a persones amb esclerosi múltiple. 

Col·laborar amb el Mulla't és fàcil. Podeu fer-vos voluntaris del Mulla't i ajudar-nos a organitzar l'activitat. Atès que el Mulla't se celebra en 630 piscines necessitem voluntaris a totes elles el 14 de juliol. Les persones voluntàries impulsen que tothom mulli per l'esclerosi múltiple i posen a la venda el material de marxandatge del Mulla't. Si  aquest any no hi heu arribat a temps... podeu col.laborar en altres activitats o en el Mulla’t de l’any vinent!

Podeu fer un donatiu a la Fundació Esclerosi Múltiple a través de migranodearena.org. Ens hem fixat el repte d'aconseguir 2.500 euros a través de petits donatius. Amb només 5 euros ja haureu posat el vostre gra de sorra.

26 d'octubre 1863 creació Creu Roja

Moltes persones tenen bones i dees però només uns quants les duen a terme a pesar de les dificultats. Avui explicarem la història de una idea que, com tantes vegades ha acabat molt més lluny que el que el seu propi pensador hauria mai arribat a imaginar. 

Un empresari suís, Henry Dunant, va anar a trobar-se amb l’emperador Napoleó III per explicar-li les dificultats que tenia per fer negocis amb Algeria a causa de les guerres (Algeria era en aquell moment territori francès). Un cop allà es va trobar amb la Batalla de Solferino. En un sol dia, al voltant de 40.000 soldats d'ambdós bàndols van morir o van quedar ferits al camp. Henri Dunant va quedar commocionat per les terribles seqüeles de la batalla, el patiment dels soldats ferits, i la manca gairebé total d'assistència mèdica i cures bàsiques. Aleshores abandonà totalment el motiu original del seu viatge i durant alguns dies es va dedicar a ajudar en el tractament i l'atenció als ferits. Va tenir èxit en l'organització de l'assistència motivant a la població local a ajudar sense discriminació. 

Quan va tornar a casa va escriure un llibre que va enviar a les autoritats polítiques dels països d’Europa. Va treballar explícitament a favor de la creació d'organitzacions nacionals de socors voluntari per ajudar els soldats ferits en el cas de guerra. A més, va instar a l'elaboració de tractats internacionals per garantir la protecció de metges i hospitals de campanya neutrals per als soldats ferits en el camp de batalla.

El 9 de febrer del 1863, Henri Dunant va fundar a Ginebra el "Comitè dels Cinc", juntament amb el jurista Gustave Moynier, els metges cirurgians Louis Appia i Théodore Maunoir i el general Guillaume-Henri Dufour, com una comissió d'investigació de la Societat pel Benestar Públic de Ginebra. El seu objectiu era examinar la viabilitat de les idees de Dunant i organitzar una conferència internacional sobre la seva possible aplicació. Vuit dies més tard van decidir canviar el nom de la comissió rebatejant-la com a "Comitè Internacional per al Socors dels Ferits". La conferència internacional organitzada pel Comitè es va celebrar a Ginebra entre el 26 i el 29 d'octubre del 1863, amb l'objectiu de desenvolupar les possibles mesures per millorar els serveis mèdics en el camp de batalla.

I aquí va neixer el que avui coneixem com el Moviment Internacional de la Creu Roja i la Mitja Lluna Roja, més conegut en el nostre entorn com a Creu Roja. És un moviment humanitari internacional que aplega al voltant de 97 milions de voluntaris arreu del món que va ser fundat per protegir la vida humana i la salut, per garantir el respecte a tots els éssers humans i per prevenir i alleujar el sofriment humà, sense cap tipus de discriminació basada en la nacionalitat, raça, gènere, creences religioses, classe social o opinions polítiques. Ja no treballen només en situació de guerra, han eixamplat el seu camp centrat sempre en les persones més vulnerables.

Així és com la decisió d’una persona ajuda a moltes, engrescant a molts altres a fer aquesta tasca. Diuen que hi havia una nena en una platja. La marea havia baixat i havia deixat a centenars d’estrelles de mar a la platja. La nena les agafava i les tornava a l’aigua. Un adult hi va passar a prop i li va dir... “però nena, que fas? no veus que no les pots salvar totes?” ella va respondre a totes no pero aquesta, assenyalant la que tenia a la mà, sí. Realment de vegades la campanya és molt gran i sols podem poca cosa (que sempre és més que res recordeu les estrelles salvades de la nena) però amb més gent... aquesta va ser la idea d’Henry Durant que passava per allà per casualitat... o no.   

19 de juny 1987 atemptat d'ETA a l'Hipercor de Barcelona

   

Hi ha dies de trista memòria i avui és un d’ells. 

Per coses importants que passin... i avui hi ha hagut la proclamació com a Rei d’Espanya de Felip VI no puc deixar de recordar a gent que van sembrar la mort i el terror a casa nostra. 

Però de cada moment horrorós neix una oportunitat. Jo l’he viscut de prop amb el meu amic i company d’escola Robert Manrique. Aquella tarda del 1987 tenia festa però li havia canviat el torn a un company que ho necessitava. Que poc pensava en aquell moment que per sempre més aquell dia seria el seu nou aniversari com de molta altra gent que varen sobreviure al desastre. Una bomba sota els seus peus. 

Hi ha un abans i un després, però un després que lluny de quedar-se en el desastre va saber juntament amb la seva família, l’Esperança, el Joel i el Nacor, convertir el desastre en oportunitat de créixer com a persones i ajudar als que l’envoltaven sense preguntar si eren dels seus o dels altres. Sempre m’ha admirat la seva capacitat de treball i d’empatia envers els que pateixen l’assot del terrorisme vingui d’on vingui. 

Molts no ho entenen però ell sí. No vol carnets, banderes ni colors. La seva feina, el seu cor parla de persones que pateixen per la irracionalitat d’altres. El Robert sempre ha estat un esperit lliure. Ha fet i segueix fent una bona feina. Te criteri. De vegades no coincidim però sé que ell té més informació que jo, informació que mai explicarà però la té i conforma la seva persona. Avui vull recordar els que continuen en el record dels seus estimats, els que els han sobreviscut, els que no poden recordar encara sense dolor, els que han fet del dolor la saba per seguir creixent. 

Una escultura al final de la Meridiana recorda aquella tarda i aquella gent. Us suggereixo que hi aneu, passeu per allà una tarda d’aquest estiu i tingueu un pensament per a tots ells. És una bona manera de tenir-los presents i de que seguim dient que l’odi, encara que de vegades ho sembli, no pot guanyar mai.

Us recomano un llibre (secció joves i adults) "Pido la Palabra. Víctimas del terrorismo: una crónica íntima" de Goyo Martínez d'Ediciones Lectio publical al novembre del 2008. Realitat i sensibilitat. Senzill de llegir però amb gran calat. Val molt la pena.

8 d'abril Dia Internacional del Poble Gitano 1971 Primer Congrés Mundial del Poble Gitano

Avui es celebra el Dia Internacional del Poble Gitano. Tal dia com avui del 1971 es va celebrar a Londres el primer Congres Mundial del Poble Gitano, va ser la primera gran reunió de les associacions i moviments representatius del poble gitano en tot el món. Es va prestar especial atenció a la recerca i establiment d’uns símbols comuns que permetin unir a aquest poble que viu molt disseminat arreu del món, i per això, en aquest Congres es decidirà l’himne i la bandera del poble gitano. Finalment l’himne escollit es diu "Gelem, Gelem", i la seva música serà la d’una melodia molt popular. La lletra va ser composada per aquest motiu i parla de la manera errant de viure, del genocidi nazi que van patir i acaba fent una crida a la germandat entre tots els gitanos del món. També, en aquest Congrés es va adoptar el terme Rom, més d’acord amb la realitat geogràfica i cultural d’aquest poble amb l’intenció d’allunyar-la d’altres noms que tenen una connotació negativa com: gipsy, gitano, tzigano, zigeuner, zíngaro, etcètera. 

Van ser els oblidats de l'holocaust nazi. Es recorda l'holocaust dels jueus però no es parla d'altres minories religioses o ètniques com els testimonis de jehovà o els gitanos que van patir també l'intent d'extermini. El dia 29 de març va sortir a la premsa una notícia impactant: el govern suec demanava perdó a la comunitat gitana i reconeixia que durant cent anys els havien tractat molt malament (esterilitzacions, separació d'infants de les seves famílies, deportacions...) que reforça la realitat del que avui parlem. Però no és una cosa del passat... segueixen sent el col.lectiu que es coneix de manera més negativa.

És cert que hi ha algunes paraules que van lligades a connotacions negatives i la paraula “gitano” és una d’elles. En alguns moments s’ha fet servir com a sinònim de dolent, lladre o d’algú que pretén enganyar per treure un benefici. Però tots sabem que fer això és incorrecte. És un reduccionisme molt simple que transforma als catalans en treballadors, als andalusos en alegres o als anglesos en puntuals, i jo, en conec com a mínim un de cada que no ho són. D’això en diem estereotips: posar característiques prefixades a un col.lectiu. Si ho pensem per un minut sabrem que no és cert i que quan és negatiu es pot tornar molt injust. La meva proposta d’avui és intentar no quedar-nos enganxats en els estereotips i estar oberts a conèixer gent diferent, situacions diferents... i recordar sempre que mai un cas, o un conjunt de casos hauria de definir un tot.

5 d'abril 1614 Pocahontas 1985 "We are the world"

Ara ens sembla que el món és molt petit i que saber el que passa molt lluny pràcticament en temps real és fàcil però no sempre ha estat així. Parlem de globalització quan el món constitueix un únic ordre social i natural perdent el seu efecte localista. Això pot tenir un efecte positiu o negatiu. Avui en veurem dos de positius: la barreja de cultures i l’extensió de la música més enllà de les fronteres.

La barreja de les cultures la veiem al 1614. Tal dia com avui, a Virginia, la nativa americana Pocahontas es casa amb el colon anglès John Rolfe. Molts hem vist un munt de vegades la pel.lícula de Disney i no sabíem que estava basada en fets reals. Ara, al segle XXI la gent es belluga molt i trobem molt sovint parelles amb diferents colors de pell però abans no era gens freqüent. La gent es relacionava només amb la gent del seu entorn, els seus iguals.

L’extensió de la música més enllà de les fronteres la veiem el 1985 quan més de 5.000 emissores de tot el món emeten simultàniament "We are the world". Per primera vegada en la Història, es van posar d'acord per radiar al mateix temps aquesta cançó. "We are the world" s'havia gravat el 25 de gener d'aquest mateix any en una sessió no menys històrica. La cita, en els estudis de A & M a Hollywood, es va fixar per al dia següent del lliurament dels Premis Americans de la Música. Es pretenia amb això que les millors i més conegudes veus de la música americana no tinguessin excusa per faltar a l' enregistrament. La cançó era la consumació d'un projecte de Michael Jackson i Lionel Richie, destinat a recaptar fons per combatre la fam a l'Àfrica. En la gravació, clarament irrepetible, van estar presents els promotors del projecte, Lionel Richie i Michael Jackson però també entre d’altres cantants de primera línia: Ray Charles, Bob Dylan, Cindy Lauper, Stevie Wonder, Kenny Rogers i Bruce Springsteen. A més, algun d’ells va cedir alguna de les seves cançons per l’àlbum que s’havia d’editar. “We are the world” va ser número u immediatament als Estats Units i arreu del món, en els Grammy de l’any següent va rebre el guardó al millor enregistrament de l’any. Us proposo que cerqueu el vídeo que es va fer de la cançó i intenteu esbrinar qui són els que canten... 

25 de març 1947 neix Elton John

Reginald Kenneth Dwight Harris va nèixer a  Pinner, Anglaterra el 25 de març de 1947. És un reconegut cantant, compositor i pianista. Va obtenir el títol de Sir, en concret Sir Hèrcules John. Ha arribat a vendre més de 250 milions de discos i col.locar més de 50 de les seves cançons en la llistes d'èxits de tot el món.Va començar tocant el piano el tema "He Ain't heavy He 's mi Brother" de The Hollies i va continuar una trajectòria musical que abasta ja més de 40 anys. És conegut també per la seva original manera de vestir, pentinar i per les estrafolàries olleres que porta.

El va trasbalsar la mort per la Sida del seu amic Ryan White, que era hemofílic. El 1992 va fundar l'Elton John AIDS Foundation, una de les organitzacions més grans sense ànim de lucre que lluita contra la sida, a la que va decidir destinar tots els beneficis dels seus singles.  

Us suggereixo dues cançons: “Your song” i “Candle In The Wind” que va composar en ocasió de la mort de la seva amiga, la Princesa Diana de Gal.les, i que va cantar en el seu enterrament. Per aquesta cançó va rebre el seu quart Grammy i encara en va rebre un cinquè. 

El dissabte 6 de desembre de 2014 farà un concert a Barcelona, al Palau Sant Jordi, i les entrades ja estan a la venda. Els seus concerts són tot un espectacle.

11 de març 2004 Atemptats a Madrid

L’11 de març del 2004, ara fa deu anys,  van aflorar el pitjor i el millor de l’humanitat.  El pitjor va ser el d’algú que es creu amb poder d’arrencar la vida a innocents. Però el millor, i amb diferència, va ser l’actitud i l’acció de tothom. Després del shock inicial perquè, per primera vegada vam sentir que en aquells trens hi anàvem tots i que tots érem un Madrid trencat, va venir l’acció.... llargues cues de donants de sang; taxis fent viatges de franc per les famílies de les víctimes; gent que baixava de casa seva mantes, entrepans; psicòlegs, metges, infermers de tots dos gèneres que acudien a la seva feina, tot i estant de festa o fora de torn, o que acudien a IFEMA per fer el que calgués ... cadascú aportava el que podia, el que tenia i els tècnics feien la seva feina coordinant el que semblava incoordinable.  

Hi ha moments excepcionals que treuen el millor de nosaltres. Hauríem de ser nosaltres els que fóssim humans amb tota l’extensió de la paraula sempre i en tot lloc. Practiquem l’humanitat! no cal esperar que passin coses extraordinàries, en les coses petites i en el dia a dia podem mostrar tota la nostra humanitat.

28 de febrer Dia Mundial de les Malalties Rares i Minoritàries

Avui, 28 de febrer, és el Dia Mundial de las Malalties Rares o Minoritàries. Quan una malaltia d’aquestes entra en una casa fa que tothom es posicioni i intenti trobar mitjans per millorar la investigació i el tractament o, les cures pal.liatives dels seus estimats. Ha de ser molt dur… no volem ni pensar-hi, i ens vosta molt posar-nos al seu lloc per això si podem col.laborar tenim la obligació moral de fer-ho. Recollir taps, participar en actuacions fer donatius, ajudar a que es conegui la seva feina…

Fa un temps, i gràcies a una persona generosa vaig conèixer el cas d’en Nacho que pateix la malaltia de Dent. Veient els seus ulls entens com la família i els amics s’han bolcat per a fer “alguna cosa”.  Us convido a conèixer aquesta entitat, Asdent Enfermedad de Dent, i que hi col.laboreu segons les vostres possibilitats. Tan de bo gràcies a tots els detalls s’avanci en la investigació i es vegi reflectit en la vida dels malalts.

Hi ha tot un món que desconeixem… us proposo descobrir la Federació Catalana de Malalties Minoritàries (FCMM) de la mà de la Sra. Anna Quintero, la seva presidenta. Aquests dies s’han fet moltes activitats al voltant d’aquesta diada però el seu ressò encara és molt petit. Tots podem actuar d’altaveu perquè la seva feina arribi a tots els racons i de tot arreu arribin col.laboracions per acompanyar aquests malalts i les seves famílies en la seva lluita.

19 de desembre 1915 mor el Dr. Alois Alzheimer

Alois Alzheimer va morir a Breslau el 19 de desembre de 1915, als 51 anys d'un atac al cor. Fou un psiquiatra i neuròleg alemany que va identificar per primera vegada els símptomes del que després es coneixeria com malaltia d'Alzheimer. Els va observar en una pacient que va veure el 1901, i va publicar el 1906 els descobriments que va fer en examinar post mórtem el seu cervell. No va escriure mai una obra en solitari.

La Alzheimer 's Association ha creat una llista senyals d'advertència de la malaltia d'Alzheimer i altres tipus de demència. Cada individu pot experimentar una o més d'aquestes senyals a graus diferents. En notar qualsevol d'elles cal consultar el metge. És cert que d’alguna manera tots, a partir de certa edat podem tenir dificultats en aquests camps per tant cal observar sense angoixa i si es tornen repetitius cal fer la consulta pertinent. 

1.- Canvis de memòria que dificulten la vida quotidiana.

2.- Dificultat per planificar o resoldre problemes.

3.- Dificultat per exercir tasques habituals a la casa, a la feina o en el seu temps lliure.

4.- Desorientació de temps o lloc.

5.- Dificultat per comprendre imatges visuals i com els objectes es relacionen entre sí.

6.- Problemes amb l'ús de paraules en la parla o l'escrit.

7.- Col.locació d'objectes fora de lloc i la manca d'habilitat per retraçar seus passos.

8.- Disminució o falta de seny (prendre bones decisions).

9.- Pèrdua d'iniciativa per prendre part en el treball o en les activitats socials.

10.- Canvis en l'humor o la personalitat

Aquest cap de semana passat vam poder veure amb la Marató de TV3 que la solidaritat no degenera. Tan de bó la investigación trobi el remei, la prevenció per evitar-les o les cures perque es desenvolupin més lentament aquestes terribles malalties. Realment són malalties molt dures i els cuidadors i familiars pateixen molt. Cal una gran fortalesa per portar aquestes circumstàncies. Els creients demanem força a Déu per portar aquestes malalties amb dignitat.

16 de desembre Més Música, Solidaritat i per fi podem anar a Paris en TGV !

Tal dia com avui del 1770 Ludwing van Beethoven va neixer a Bonn (Alemania). Pianista, director  d’orquestra, compositor de música clásica, es considerat com el principal precursor de la transició del clasicisme al romanticisme i geni universal. El seu art es va expressar en nombrosos gèneres i tot i que les simfonies van ser la font principal de la seva popularitat internacional, el seu impacte va resultar ser sobretot significatiu a les obres per a piano i música de cambra. La seva producció inclou els gèneres pianístics (32 sonates per a piano), de cambra (16 quartets de corda, 7 trios, 10 sonates per a violí i piano), vocal (lieder i una òpera: Fidelio), concertant (5 concerts per a piano i orquestra, un per a violí i orquestra) i orquestral (9 simfonies, obertures, etc.). La música del quart moviment de la novena simfonia, està basada en l'Oda a l'Alegria de Friedrich von Schiller i va ser elegida Himne de la Unió Europea.

L’any 1893 Anton Dvorák estrena en el Carnegie Hall de Nueva York la seva Simfonia n.º 9 en mi menor, Op. 95 anomenada també la "Simfonia del nou món" amb gran èxit de públic. En aquesta obra sintetitza les seves sensacions en el viatge que va fer al llarg dels Estats Units i mostra l’entusiasme que té per la música india i negra al llarg de toda la composició.

La màxima expressió de la solidaritat catalana la trobem en la Marató de TV3 que, any reara anys va pulveritzant rècords. La suma de tots fa un producte molt millor que aconsegueix que equips d’investigadors puguin continuar les seves recerques mèdiques per la prevenció o el tractament de les diferents malalties a les quals es dediquen els programes.  Una gran feina de sensibilització i actuació. La visibilitat de malalts i les seves famílies, d’equips mèdics d’atenció i investigació, sense convertir-ho en espectacle és la clau. Aquest any, novament gran programa presentat per  Núria Solé i Roger de Gràcia. La recaptació al final del programa d’avui és de 9.550.109 € però no és la suma final, encara queda un temps perque es tanquin definitivament les aportacions.

Fa vint anys que va començar a dissenyar-se la línia d'alta velocitat entre Barcelona i París com un eix de connexió moderna amb Europa. Han passat, vint-i-dos anys des de les primeres negociacions... Ahir va circularà el primer TGV entre Barcelona i Paris. Un recorregut de poc més de sis hores que, si França acaba d'adaptar tot el seu recorregut, podria quedar en poc més de quatre. S’han venut més de trenta mil bitllets per aquests primers dies... ens anem acostant a Europa?

5 de desembre Dia Internacional del Voluntariat

El nom complet i precís és "Dia Internacional dels Voluntaris per al Desenvolupament Econòmic i Social", tot i que és una fórmula que ha caigut en desús a nivell pràctic. D'ençà que l'Institut Català del Voluntariat n'assumí la celebració a Catalunya, se substituí la paraula Voluntaris per Voluntariat, amb l'objectiu d'introduir la perspectiva de gènere i també per a facilitar la inclusió de manera destacada del fet associatiu dins el sentit de la celebració. 

Per mitjà de la Resolució 40/212 de 17 de desembre de 1985 de l'Assemblea General de Nacions Unides, cada 5 de desembre se celebra el Dia Internacional del Voluntariat per a reconèixer el compromís de les persones voluntàries.

Hi ha mil projectes en els que els voluntaris són imprescindibles... en el camp de la gent gran, dels infants, dels malalts, de l’atenció als més desafavorits... Tothom qui ha fet tasques de voluntariat remarca que tot donant reps molt més del que dónes.  Els uns amb un rerafons religiós o simplement humà, tots fan una tasca digna de menció. Hi ha voluntaris de tota mena, però tots recordem uns voluntaris de Barcelona que van conquerir el món... els dels Jocs Olímpics de Barcelona 92. Tots ens vam sentir orgullosos de la bona feina realitzada per tanta gent i de manera desinteressada. Feien tan de goig... A la plaça dels Voluntaris Olímpics del Poble Nou en tenim un record permanent. 

Cal dir que aquesta celebració es fa a la majoria dels països d'arreu del món, ja sigui en un nivell més institucional o des de la societat civil. A nivell internacional, hi ha algunes organitzacions que atorguen una rellevància especial a la celebració, com ara Voluntaris de Nacions Unides.

Seguim parlant de la sida...

Hem sentit molt a parlar de la sida però, sabem què és? La síndrome d’immunodeficiència adquirida, coneguda pel seu acrònim sida, és el conjunt de malalties de molt divers tipus (generalment, processos infecciosos o tumorals) que resulten de la infecció pel virus de la immunodeficiència humana (VIH). L’ús de medicaments millora la qualitat de vida dels qui pateixen la malaltia i allarga el temps en el qual els seropositius no la desenvolupen.

Fem servir el llaç vermell com mostra de solidaritat amb les persones que pateixen la malaltia, com a recolzament a aquells que els atenen i acompanyen, i com a solidaritat amb tots els investigadors que treballen per tenir, algun dia, controlada la malaltia. 

Feien molt de goig els edificis de vermell més o menys pujat. Ahir al vespre Barcelona s’il.luminà de vermell, més de trenta edificis, per fer present a tanta gent... un homenatge senzill, dels que no fa molt de soroll però que fa dir a tothom... què passa avui?, callat però contundent.

A l’escola vam treballar intensament el tema de la SIDA amb els alumnes grans. Moltes jornades es van fer a l’aula treballant aspectes científics o socials de la malaltia. Els darrers anys varem gaudir d’una experiència especial col.laborant amb Metges del món. Un grup de nois i noies de 3r d’ESO, en aquell moment, van participar preparant una peça teatral sobre les conseqüències socials, familiars i personals d’aquesta malaltia. Va ser molt interessant i quan ho convertim en vivència no podem oblidar el que se sent i ens converteix en més empàtics i tolerants.  (podeu trobar més informació en el projecte “Des de la meva mirada 2” de Metges del món -Barcelona-).

1 de desembre Dia Mundial de la Lluita contra la Sida

Demà és el Dia Mundial de la lluita contra la Sida. La ciutat de Barcelona sempre ha estat sensible a aquesta malaltia i a la gent que la pateix. Cada any es fan diferents actes per celebrar la diada.

Enguany, la culminació de la campanya “Barcelona dóna la cara per la sida” tindrà lloc l'1 de desembre, Dia Mundial de la Sida, quan la ciutat es tenyirà de vermell amb la il.luminació dels seus edificis més emblemàtics que, per quart any donen suport a la iniciativa. Novament trobem la llum com a símbol per il.luminar la nostra realitat.

Entre les 18:30h del dia 1 de desembre i la una de la matinada del 2 de desembre, s'il.luminaran els següents espais, que faran que Barcelona es converteixi de nou en la ciutat amb més edificis il.luminats en vermell a tot el món:

Ajuntament de Barcelona, Arc de Triomf, CaixaFòrum, Casa Batlló, CosmoCaixa, CC Glòries, CC Gran Via 2, CC Les Arenes, Círculo Ecuestre, El Molino, El Palauet, Fira de Barcelona, Font de Gran Via amb Pg. de Gràcia, Fundació Godia, Fundació Suñol, Generalitat de Catalunya, Gran Teatre del Liceu, Hotel Axel, Hotel Majestic, Hotel W, La Pedrera, MACBA, Monestir de Pedralbes,  Monument a Anselm Clavé, Muralla del Sotstinent Navarro, Muralla dels Traginers, Muralla i estàtua de Ramon Berenguer, Palau de la Música, Palau de la Virreina, Palau Macaya, Pedrables Centre, Poble Espanyol, Sagrada Família, Teatre Lliure, Teatre Poliorama, TNC, Torre AGBAR i les Tres Creus del Parc Güell. 

Un Bus Turístic especial cedit per TMB farà una ruta pels edificis il.luminats més cèntrics. També podeu anar-los a veure fent un passeig a peu, en transport públic  o combinant el cotxe i repassant les il.luminacions de Nadal.

A les 20h, se celebrarà la festa DÓNA LA TEVA LLUM CONTRA LA SIDA a Luz de Gas, amb un concert de Manu Guix, Jofre Bardagí, Joan Dausà, Elena Gadel, Mònica Green, Lídia Guevara, Salva Racero, Joan Masdéu i Àngel Llàcer. Les entrades es podran comprar a Atrapalo.com.

29 de novembre del 1899 Fundació del Futbol Club Barcelona

El Futbol Club Barcelona, popularment conegut com a Barça, va ser fundat el 29 de novembre de 1899 per un grup de joves futbolistes suïssos, catalans i britànics encapçalats per Joan Gamper. L'equip de futbol va ser uns dels fundadors de la Lliga espanyola de futbol el 1928 i des d'aleshores és un dels 3 equips que sempre ha jugat a la Primera Divisió.

Un fet que el fa únic al món és el de disposar, a banda del futbol, de quatre seccions professionals més, totes en l'elit de les competicions esportives europees de clubs, en les disciplines del bàsquet, handbol, hoquei patins i futbol sala. 

El Barça és reconegut internacionalment. Hi ha gairebé 2000 “penyes blaugranes” repartides per tot el món. Va ser impressionant veure un japonès al japó cantant l’himne del Barça amb motiu d’un partit de la seva gira asiàtica de pretemporada. És l’entitat esportiva més important de Catalunya i una de les més importants del món per projecció internacional i per número de socis (176.000). A les instal.lacions del Camp Nou es troba el Museu del FC Barcelona, el museu més visitat a Catalunya amb una mitjana anual superior a 1.300.000 visitants.

Una altra de les característiques singulars que fan que el Barça sigui considerat per molts dels seus seguidors "més que un club" és el seu paper d'ambaixador i defensor de la cultura i la llengua catalanes i les actuals tasques de solidaritat i d'ajuda social a infants desfavorits realitzades arreu del món. Actualment aquestes tasques més socials es posen en marxa a través de la Fundació del Futbol Club Barcelona. Per exemple al setembre del 2011 Piquè i Messi van ser la imatge d’una campanya que porta el nom de “Som el que fem, som el que fem” que te per objectiu sensibilitzar i promoure hàbits saludables d’alimentació.

L'estadi on juga els partits com a local és el Camp Nou, inaugurat l'any 1957, amb una capacitat per 99.354 espectadors, tots asseguts. Els seus seguidors són coneguts com a culers perquè quan l’equip jugava al camp del carrer Indústria no hi havia grades i per veure el partit els aficionats seien a la part alta del mur que envoltava el camp, de manera que la gent que caminava pel carrer en un dia de partit, veia una fila de culs arrenglerats. Malgrat haver canviat d'estadi dues vegades fins a l'actual Camp Nou, el sobrenom ha perdurat. És un dels estadis catalogats com a "Estadi Cinc Estrelles" per la UEFA, fet que l'habilita per acollir finals de la Lliga de Campions, Recopa i Copa de la UEFA. També s'hi va fer la cerimònia inaugural del Mundial de Futbol de 1982, el del "Naranjito".

29 i 30 de novembre Gran Recapte d'Aliments a Catalunya

Se’ns presenten al llarg de l’any diferents moments en els quals podem mostrar la nostra solidaritat com a país. L’himne del Barça ens parla de que “tots units fem força”. Ben aviat, tots podrem participar en dos exemples que ens mostren aquesta realitat: el Gran Recapte del Banc dels Aliments i la Marató de TV3.

El Gran Recapte d'Aliments és una campanya de recollida d'aliments bàsics per aconseguir que les persones més necessitades d'aquí rebin ajuda alimentària. La campanya del Gran Recapte es du a terme simultàniament pels quatre Bancs d'Aliments de Catalunya els pròxims dies 29 i 30 de novembre a supermercats i mercats d'arreu de Catalunya.

El seu objectiu és informar i sensibilitzar a tota la ciutadania de Catalunya sobre la realitat de la pobresa al nostre país i afavorir una col.laboració continuada amb els Bancs d'Aliments durant tot l’any.

Quins són els aliments més adients per la donació?

Necessitem llegums secs, oli, llet, llaunes de conserva de peix i aliments infantils. Aquests són aliments d'alt valor nutritiu, bàsics en l'alimentació de les persones.

El Gran Recapte d'Aliments a Catalunya 2012

El Gran Recapte 2012 va superar amb escreix els objectius fixats. Ens havíem fixat aconseguir recaptar 1.400 tones d'aliments bàsics (llegums secs, llet, oli i llaunes de conserva de peix) per tal de fer-los arribar a les persones més necessitades de casa nostra i gràcies a la gran solidaritat del poble de Catalunya es van superar les 2.700 tones!

Vam comptar amb la magnífica participació de 13.000 voluntaris, una xifra sense precedents en una acció d'aquest mena, que va fer possible que aquesta campanya arribés a la major part de racons del nostre territori: més de 200 poblacions que van significar 1.100 punts de recollida a mercats i supermercats. 

Per a la recollida es va comptar amb la col.laboració de l'empresa de Transport Integra2, així com Alliance Brothers, La Vallesana Services, Chep i UTrans.