22 de maig 1903 Neix Bertha Swirles (física, matemàtica i música) Mes de Maria: Nuestra Señora de Copacabana (Bolivia)

La nostra protagonista d'avui destaca en matemàtiques, física i música.

Bertha Swirles va néixer a Northampton el 22 de maig de 1903. Va ser una física i matemàtica anglesa. És molt interessant llegir la seva biografia. Filla d'un comerciant de pells de Northampton, va ser escolaritzada a la recent creada Northampton School for Girls fins al 1921, destacant en matemàtiques i on va guanyar una beca per estudiar matemàtiques al Girton College de Cambridge. A continuació va ser estudiant de recerca de Ralph Fowler i, després d'una estança a la universitat de Göttingen (1927-1928), va obtenir el doctorat a Cambridge el 1929, amb una tesi dirigida per Fowler i Max Born. Els anys següents va ser professora assistent a les universitats de Manchester, Bristol, Imperial College London i, novament, a Manchester. El 1939 va ser nomenada professora de matemàtiques del Girton College, on va romandre la resta de la seva vida acadèmica fins que es va retirar el 1969. 

El 1940 es va casar amb Harold Jeffreys, físic i professor del St John's College, Cambridge, amb qui va escriure conjuntament el llibre Methods of Mathematical Physics (1946), que s'ha reeditat diverses vegades fins al segle XXI. 

A més del seu treball científic era una música excel·lent, virtuosa del cello i el piano, i va dirigir els estudis de música del Girton College des de 1939 fins a 1947. A part del llibre esmentat, Swirles va publicar articles científics molt rellevants al llarg del seus setanta anys de vida a acadèmica. Especialment importants son els seus articles dels anys 1930's sobre mecànica quàntica, sobre l'estructura estelar i sobre les interaccions dels electrons.

L'església dedica el Mes de Maig a la Mare de Déu, és el Mes de Maria. Nosaltres recordem 31 advocacions de la Mare de Déu. Avui saltem l’oceà i és el torn de Nuestra Señora de Copacabana, patrona de Bolivia. Es diu que el 1583, un sacerdot d'un poble anomenat Copacabana, a la vora del llac Titicaca, va portar una figura de la Mare de Déu feta per un indi que havia après escultura a La Paz. Va ser coronada durant el pontificat de Pius XI. Els bolivians que la veneren celebren la seva festa el 5 d'agost.

12 de novembre 1936 Dolors Viladrich, compositora de sardanes 1923 Neix Julia Rodríguez-Maribona, inventora 1929 Neix Grace Kelly, actriu i princesa 1961 Neix Nadia Comaneci, gimnasta 1982 Neix Anne Hathaway, actriu

 

Avui amalgama de dones en camps molt diferents d’una compositora de sardanes, a la primera gimnasta de 10, a una actriu que en la seva darrera producció és la reina de les bruixes de Roald Dah passant per una inventora que ha fet que no ens haguem d’agenollar per fregar i per una actriu que es va convertir en princesa...

Dolors Viladrich i Pascual neix a Manresa, el 12 de novembre de 1936 i va ser compositora de sardanes. De petita, en la seva família es respirava ambient musical amb la mare professora de piano i el pare instrumentista de saxo i clarinet. Tanmateix, fou la mateixa família que li recomana no seguir el camí de la música perquè eren temps difícils. Els seus professors van ser Montserrat Rotllant, de piano, i David Martell i Jordi González d'harmonia. Després de compondre una havanera i una cançó de bressol com a complement dels exercicis a les classes d'harmonia, a partir de l'any 2000 començà a compondre sardanes assessorada per Marcel Artiaga, de la cobla Montgrins, amb qui perfeccionà els estudis d'instrumentació per a cobla. El 27 de novembre de 2001, la Jovenívola de Sabadell va estrenar la seva primera sardana, “Un sentiment”, dedicada en record del seu fill. Tres anys més tard la seva sardana dedicada a la seva fillola, Anna Maria, va ser finalista de la Sardana de l'any. En el moment del seu traspàs tenia estrenades vint sardanes pel cap baix, i el 15 de març de 2008 havia presentat el seu primer compacte titulat “Il·lusions” al Teatre Conservatori de Manresa, amb la cobla Montgrins. La compositora ballava a l'aplec de l'Escala el 16 d'octubre de 2010 quan va tenir un infart. Després de traslladar-la a l'hospital Trueta de Girona, va morir la matinada de l'endemà. El compositor Francesc Juanola li dedicà la sardana “El Pere i la Dolors”.

Julia Rodríguez-Maribona neix a Avilés el 12 de novembre de 1923. Va ser infermera però és recordada per ser la inventora del pal de fregar juntament amb la seva mare, Julia Montoussé Fargues. Totes dues van dissenyar un dispositiu de neteja que combinava galleda, pal i drap, que posteriorment va ser conegut com a pal de fregar. Val a dir que a mitjans anys cinquanta del segle XX, quan van idear i fabricar el seu artilugi, eren les dones les úniques que fregaven els terres i ho feien agenollades, amb baieta i cubell, una postura que propiciava problemes de salut. Per a aquest invent van obtenir el 1953 el model d'utilitat (un tipus de dret que es concedeix a una invenció i que impedeix a tercers utilitzar comercialment la invenció protegida, sense la seva autorització) n.º 34.262, amb el títol "Dispositiu acoblable a tota classe de recipients tal com cubells, galledes, poals, calderes i similars, per facilitar el fregat, rentat i eixugada de pisos, sòls, passadissos, sòcols i locals en general". Al cap d'uns anys el disseny va ser adquirit per la fàbrica d'articles d'ús domèstic Manufacturas Rodex, de l'enginyer Manuel Jalón, que el va millorar, patentar i fabricar. Sovint se li ha atorgat erròniament el reconeixement de l'invent per la patent d'invenció n.º 298.240 que va registrar el 1964, i basant-se en aquesta diferència jurídica entre model d'utilitat i patent d'invenció. Però tot i que Julia Montoussé Frages i Julia Rodríguez-Maribona, que no tenien cap intenció empresarial, van optar per un registre de model d'utilitat, molt més econòmic que la patent d'invenció i d'un abast només nacional, elles són les que van inventar el pal de fregar onze anys abans que es fabriqués industrialment. Així ho recull també l'Oficina Espanyola de Patents i Marques en el catàleg titulat 200 años de patentesː «Entre els nombrosos antecedents del pal de fregar hi ha patents de dones com la registrada el 1953 per Julia Montoussé Fargues i Julia Rodríguez-Maribona.[...] A la llum del que ens mostra el plànol adjunt no pot qualificar-se d'altra cosa que d'un autèntic pal de fregar molt anterior al famós de Manuel Jalón»

Grace Kelly va néixer a Filadèlfia, el 12 de novembre de 1929. Va ser una actriu estatunidenca, guanyadora d'un premi Oscar, que va acabar esdevenint Princesa de Mònaco. Després de començar la seva carrera d'actriu l'any 1948, tres anys després va debutar al cinema amb la pel·lícula “Fourteen Hours” i al cap de dos anys, el 1953, amb l'estrena de “Mogambo”, va convertir-se en una estrella de Hollywood i va arribar a enregistrar un total d'11 films. Amb les seves interpretacions, va reunir diverses nominacions als Globus d'Or i als Premis de l'Acadèmia i fins i tot va arribar a guanyar un Oscar a la millor actriu pel seu paper a la pel·lícula “The Country Girl”. Quan Grace Kelly es trobava al cim de la seva carrera, es va retirar amb només 26 anys per casar-se amb el Príncep Rainier de Mònaco amb qui van tenir tres fills: Carolina, Albert i Estefania. Com a princesa de Mònaco, va aconseguir que el principat es revitalitzés, augmentant el nombre de turistes i de diners, fet que va fer recuperar l'economia de l'estat. A més, en el seu rol de presidenta de la Creu Roja, va promoure una gala benèfica que va obtenir molta rellevància i va ajudar a la millora de l'hospital així com d'altres infraestructures hospitalàries de Mònaco. Grace Kelly té un estrella pròpia al Passeig de la Fama de Hollywood, situada al 6329 de Hollywood Boulevard.

Nadia Elena Comăneci va néixer a Onești el 12 de novembre de 1961. És una gimnasta romanesa, guanyadora de 5 medalles d'or olímpiques, 9 medalles als Campionats Europeus i 2 medalles als Campionats Mundials. Va ser la primera gimnasta a assolir la màxima puntuació, 10, en una competició olímpica. És considerada una de les més grans atletes del segle XX i es troba per mèrit propi entre les millors gimnastes de tots els temps.

Anne Jacqueline Hathaway va néixer a Nova York el 12 de novembre de 1982. El seu nom artístic coincideix amb el seu nom real, Anne Hathaway. És una actriu de cinema i teatre estatunidenca, guanyadora d'un Oscar i un Globus d'Or. El seu descobriment va venir sota el guiatge de la companyia Disney, gràcies a la comèdia juvenil “The Princess Diaries” (2001). L'èxit de la pel·lícula li va permetre seguir treballant en el cinema familiar fins que, finalment, el 2005, conscient que havia quedat encallada com una icona infantil, va començar a buscar papers que li permetessin madurar i trencar amb aquesta imatge. “Havoc” i “Brokeback Mountain” van ser les pel·lícules que van marcar aquest canvi radical en la seva carrera. El seu creixement artístic, però, no es va manifestar fins al 2006, quan va treballar amb la consagrada actriu nord-americana Meryl Streep en “El diable es vesteix de Prada”. Demostrant que estava a l'altura de les grans actrius cinematogràfiques, aquest últim film va comportar el seu reconeixement mediàtic i professional i la va catapultar com una de les actrius més prometedores de Hollywood. Així, el 2008, va obtenir la seva primera nominació als Oscar per la seva interpretació en “La boda de la Rachel” de Jonathan Demme. Cinc anys més tard, el 2013, va guanyar un Oscar a la millor actriu secundària i un Globus d'Or gràcies a la pel·lícula musical “Les Misérables”.

Les necessitats fan que posem en marxa l’enginy i aconsegueixen que trobem solucions. La fotografia del dia és per les inventores del pal de fregar.  

 

6 d'octubre 1915 Neix Neus Català, militant comunista i antifeixista 1986 Neix Olivia Thirlby, actriu 2012 Lady Gaga al Palau Sant Jordi, artista

Avui comencem amb dues dones dels àmbits de l’oci més reconeguts en el nostre segle XXI: el cinema i la música. La tercera dona es coneguda perquè el seu temps li va passar per sobre com una piconadora però no va poder canviar el seu compromís.

Tal dia com avui de l’any 2012 la nostra primera protagonista va portar la seva gira “The Born This Way Ball Tour” al Palau Sant Jordi, aconseguint exhaurir les entrades. Lady Gaga és el nom artístic de Stefani Joanne Angelina Germanotta. És una cantant, compositora, actriu, pianista, activista i empresària estatunidenca. Va saltar a la fama amb el seu primer disc, “The Fame”, l'any 2008. Ha publicat sis àlbums d'estudi en solitari (per ordre, “The Fame”, “l'EP The Fame Monster”, “Born This Way”, “Artpop”, “Joanne” i “Chromatica”), una banda sonora original (“A Star is Born”) amb Bradley Cooper i un àlbum de jazz (“Cheek to Cheek”) amb Tony Bennett, entre d'altres. Al llarg de la seva carrera, ha estat premiada amb 12 premis Grammy de 31 nominacions en total, set premis Billboard Music de 38 nominacions, tres premis Brit de sis nominacions i divuit premis MTV VMA de 38 nominacions, entre molts d'altres. També té un lloc dins el Saló de la Fama dels Compositors, així com un Oscar i dos Globus d'Or gràcies als seus papers com a actriu a “A Star is Born” i “American Horror Story”.

La nostra segona protagonista és Olivia Thirlby que va néixer a Nova York el 6 d'octubre de 1986. És una actriu nord-americana, coneguda pel seu paper com la Jutgessa Anderson a Dredd, i també per Leah, la millor amiga del personatge d'Elliot Page a la pel·lícula Juno. Al juny de 2008, Thirlby va ser descrita per la revista Vanity Fair com un dels membres de la “nova onada de Hollywood”, juntament amb altres joves actors. Va començar la seva carrera el 2006 amb “United 93” i la seva darrera pel·lícula és “Oppenheimer” on fa el paper de Lilli Hornig, una científica txeco-estadounidenca que va treballar en el Projecte Manhattan, a més d’activista feminista.

I el 6 d’octubre de 1915 al Priorat va néixer Neus Català i Pallejà, supervivent del camp de concentració nazi de Ravensbrück. Va ser una militant comunista i activista antifeixista catalana, membre de les Joventuts del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) durant la Guerra Civil espanyola. Va ser la penúltima supervivent catalana viva del camp de concentració nazi de Ravensbrück. El seu fons personal es troba dipositat al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República de la Universitat de Barcelona. Consta de documents sobre la Guerra Civil, l'Alemanya nazi, la II Guerra Mundial a Polònia i França, documents sobre dones espanyoles i catalanes a la resistència, i també sobre els camps de concentració. Mai va renegar dels seus ideals malgrat les contínues situacions adverses que va haver de viure.

La imatge d'avui és per un fotograma de la pel·lícula “A Star is Born” de Lady Gaga amb Bradley Cooper. Si teniu ocasió d'escoltar la banda sonora us agradarà.  

22 d'abril Dia de la Terra 1978 "One Piece Concert" de Bob Marley 2016 Nou disc de José Luis Perales

 

Avui és el Dia de la Terra. L'any 2020, gràcies al coronavirus vam tenir una Terra més neta. De fet, a Barcelona vam tenir l’aire més net en dècades. Les aigües de la platja eren cristal·lines i tot això ens parla del mal que fem els humans al medi ambient. Aprendrem dels nostres errors o tornarem a fer el mateix o més? Actualment hi ha una major preocupació per part dels ciutadans, ajuntaments, paisos i estats per temes de medi ambient i es legisla amb intenció de preservar el món però es presenten moltes dificultats en forma d'interessos, de costums i hàbits... hi ha molta feina per fer...

Nosaltres, però, avui parlem de Música i us proposem dues línies sonores...

Tal dia com avui de 1978 Bob Marley va actuar al 'One Peace Concert' a Jamaica. Prop de 300.000 fans es van trobar al National Stadium de Kingston (Jamaica) per assistir a un espectacle de reggae amb finalitats benèfiques. L'objectiu era recaptar fons per als joves aturats dels guettos. El popular Bob Marley, va ajuntar a la seva banda The Wailers, va cantar en aquest esdeveniment en el qual es va aconseguir reunir al llavors primer ministre Michael Manley, i al seu homòleg a l'oposició, Edward Seaga. Aquesta era, a més, la primera vegada que el rei del reggae, tornava a la seva ciutat després d'haver patit un intent d'assassinat. El concert va coincidir amb la publicació del novè treball de l'artista, Kaya (1978). Una altra de les personalitats, aquesta vegada del panorama musical, que va estar present en aquest esdeveniment va ser el líder de The Rolling Stones, Mick Jagger. El concert va durar vuit hores i al final del mateix, Bob Marley va fer pujar a l'escenari als dos contrincants polítics perquè es estrenyessin les mans. Un acte de comiat i tancament pel qual el cantant va rebre, temps després, la Medalla de Pau de les Nacions Unides a Nova York.

I tal dia com avui del 2016 es posa a la venda el nou disc de José Luis Perales “Calma”. Fins aquests moment va presentar un nou disc cada tres anys. És un dels compositors de cançons més prolífics de l’estat espanyol. Té més de 500 cançons registrades i moltes més que esperen el seu moment a casa seva... Va començar a escriure quan tenia 20 anys. Al començament només volia ser compositor i mai s’havia proposat ser cantant però té molts discs d’argent, de platí... per títols com "Un velero llamado libertad", "I cómo es él?"... i ha venut moltíssims discs. Ha escrit cançons per a molts cantants: de la Pantoja, a Julio Iglesias, Mocedades, Jeanette, Rafael... escriu des de rumbes fins a cançó protesta passant per cançons infantils. 

José Luis Perales ha venut més de 100 milions de discs a tot el món. El seu primer disc d'or el va aconseguir a l'Argentina l'any 1974, amb “Celos de mi guitarra”, des d'aleshores ha rebut més de 100 discs d'or i platí. La seva cançó "Por qué te vas", popularitzada per Jeanette, va ser versionada per més de 40 artistes de França, Alemanya, Anglaterra i Japó, fins a l'any 2004. Tan sols d'aquesta cançó en vengué més de 6 milions de còpies a Alemanya i Àustria. L'any 2015 en canvi va optar per escriure un llibre en comptes d'un disc, i va publicar "La melodía del tiempo" una història romàntica ambientada a "El Castro" un poble tradicional de Castella.   

Suggeriments: Avui us proposem que escolteu música. Dos noms propis: música de Bob Marley, el rei del reggae i del José Luis Perales (les pot cantar ell o cantants del més variats).

5 de desembre 1791 Mor Mozart 1870 Mor Alexandre Dumas, pare 1901 Neix Walt Disney 1939 Neix Ricard Bofill

 

Avui hi ha un munt de noms propis relacionats amb la data i de tots els camps artístics: Wolfgang Amadeus Mozart, Alexandre Dumas pare, Walt Disney, Ricardo Bofill... música, literatura, cinema d’animació, arquitectura... quin mosaic!

Wolfgang Amadeus Mozart, va néixer a la ciutat de Salzburg  i va ser un dels músics més grans de tots els temps. Com que Leopold Mozart era violinista i compositor, va ensenyar música als seus fills de ben petitets; així que van aprendre a llegir música abans que a llegir lletres. Cada activitat que es feia a casa dels Mozart anava acompanyada de música: cançons per parar taula, per anar a dormir, ritmes per caminar pel carrer, repetir les notes que sortien dels campanars de Salzburg... als tres anys ja tocava el clavicèmbal copiant el que veia fer a la seva germana, als quatre començava amb el violí i als cinc ja escrivia les primeres partitures. Quan millor s'ho passaven els dos germans era quan feien música junts: Nannerl cantava i Wolfgang l’acompanyava al clave, o bé tocaven tots dos el teclat a quatre mans, o feien un duet de violí i viola. Quan el petit Mozart tenia quatre anys va comentar al seu pare que estava component un concert per a piano i entre els guixots que havia fet Wolfgang sobre aquell paper hi havia notes musicals! Era tan petit que no tenia destresa escrivint i li dictava al seu pare. Avui les seves obres són mundialment conegudes. Va morir tal dia com avui del 1791.

Alexandre Dumas pare, per diferenciar-lo del seu fill que porta el mateix nom, va morir a Puys el 5 de desembre de 1870. Va ser un novel·lista i dramaturg francès. El seu fill, Alexandre Dumas, fou també un escriptor conegut. El pare va publicar, aproximadament, 300 obres i nombrosos articles, convertint-se en un dels autors més prolífics i populars de França. En 1869 inicia Le Grand Dictionnaire de Cuisine, que seria publicat, pòstumament, el 1873. Entre les seves obres més conegudes trobem “Els tres mosqueters” (1844) i “El Comte de Montecristo” (1844).

Walter Elias Disney, conegut com Walt Disney va néixer a Chicago el 5 de desembre de 1901 i va ser un productor, director, guionista i animador estatunidenc. Va ser el fundador, amb el seu germà Roy O. Disney, de The Walt Disney Company, empresa que avui dia té un benefici anual de 35.000 milions de dòlars, i el principal artífex d'un estil inconfusible de pel·lícules de dibuixos animats. Al llarg de la seva carrera com a productor cinematogràfic, Walt Disney obtingué un total de vint-i-sis Premis de l'Acadèmia (Oscars), dels quals quatre foren honorífics. Vist així sembla tot molt fàcil però va començar repartint diaris i fent dibuixos a classe... té una biografia molt interessant on no tot va sortir a la primera ni com ell esperava però la seva constància el va fer arribar molt amunt...

Ricard Bofill i Leví va néixer a Barcelona el 5 de desembre de 1939.  És un arquitecte i urbanista català. Hi ha un bon grup d’edificis amb la seva signatura arreu del món: l’Hotel Vela al Port de Barcelona (2008), la Seu principal de Cartier a París (2003), l’Edifici Shiseido a Tokio (2001), l’Auditori Miguel Delibes a Valladolid (2001), el Teatre Nacional de Catalunya a Barcelona (1997), el Palau Municipal de Congressos de Madrid (1993), l’Ampliació de l'Aeroport de Barcelona (1988-91), els Jardins del Túria a Valencia (1988), les Caves de Château Lafite a Pauillac (Bordeus, França) (1986), el Santuari de Meritxell a Andorra (1974) i l’Edifici d'apartaments Walden 7 a Sant Just Desvern (Barcelona) (1974).

2 de desembre 1923 Neix Maria Callas 1981 Neix Britney Spears

 

Avui és l’aniversari de dues dones que tenen un nom propi al món de la música.

El dos de desembre de 1923 a Nova York (EUA) va neixer la soprano Maria Callas. El seu nom és Ana María Cecilia Sofía Kalogeropoulou. Maria Callas és el seu nom artístic (en grec:Μαρία Κάλλας). Va ser una gran soprano greco-estatunidenca i és considerada com la més famosa cantant d'òpera del període de postguerra, anomenada a vegades La Divina o Diva assolutta.

Callas combinava una impecable tècnica de bel canto amb un gran talent dramàtic, les quals coses la van fer la més famosa actriu cantant d'aquella època. Era extraordinàriament versàtil, el seu repertori anava des de l'opera seria clàssica, com La vestale de Gaspare Spontini, fins a les òperes de Giuseppe Verdi, o Giacomo Puccini. Sembla que això va ser la causa de moltes crítiques per a la Callas, que li permetien cantar papers molt diferents.

Tal dia com avui de 1981 va neixer a McComb, a Mississipí, Britney Spears (nom artístic de Britney Jean Spears). És una cantautora de pop, ballarina i actriu estatunidenca. Britney Spears es va convertir en una icona de la música pop immediatament després d'haver llançat el seu àlbum debut.

Va començar com estrella infantil en el Disney Channel. La revista Rolling Stone va escriure: "Spears és una de les artistes més controvertides i reeixides del segle XXI, Britney Spears no només és un ídol del pop...". La Revista Billboard va escriure: "Britney és més que una cantant pop, el seu llegat és comparat al dels més grans com, Michael Jackson, Elvis Presley, The Doors i The Beatles, probablement ella i Madonna són les dones més grans en la història".

Suggeriments: podem escoltar algun enregistrament d'aquestes dues dones tan diferents o veure'n algunes imatges. Avui la música és la protagonista.

6 d'abril 1614 Casament de Pocahontas 1985 Emisió de "We are the world"

Ara ens sembla que el món és molt petit i que saber el que passa molt lluny pràcticament en temps real és fàcil però no sempre ha estat així. Parlem de globalització quan el món constitueix un únic ordre social i natural perdent el seu efecte localista. Això pot tenir un efecte positiu o negatiu. Avui en veurem dos de positius: la barreja de cultures i l’extensió de la música més enllà de les fronteres.

La barreja de les cultures la veiem al 1614. Tal dia com avui, a Virginia, la nativa americana Pocahontas es casa amb el coló anglès John Rolfe. Molts hem vist un munt de vegades la pel.lícula de Disney i no sabíem que estava basada en fets reals. Ara, al segle XXI la gent es belluga molt i trobem molt sovint parelles amb diferents colors de pell però abans no era gens freqüent. La gent es relacionava només amb la gent del seu entorn, els seus iguals.

L’extensió de la música més enllà de les fronteres la veiem el 1985 quan més de 5.000 emissores de tot el món emeten simultàniament "We are the world". Per primera vegada en la Història, es van posar d'acord per radiar al mateix temps aquesta cançó. "We are the world" s'havia gravat el 25 de gener d'aquest mateix any en una sessió no menys històrica. La cita, en els estudis de A & M a Hollywood, es va fixar per al dia següent del lliurament dels Premis Americans de la Música. Es pretenia amb això que les millors i més conegudes veus de la música americana no tinguessin excusa per faltar a l'enregistrament. La cançó era la consumació d'un projecte de Michael Jackson i Lionel Richie, destinat a recaptar fons per combatre la fam a l'Àfrica. En la gravació, clarament irrepetible, van estar presents els promotors del projecte, Lionel Richie i Michael Jackson però també entre d’altres cantants de primera línia: Ray Charles, Bob Dylan, Cindy Lauper, Stevie Wonder, Kenny Rogers i Bruce Springsteen. A més, algun d’ells va cedir alguna de les seves cançons per l’àlbum que s’havia d’editar. “We are the world” va ser número u immediatament als Estats Units i arreu del món, en els Grammy de l’any següent va rebre el guardó al millor enregistrament de l’any. Us proposo que cerqueu el vídeo que es va fer de la cançó i intenteu esbrinar qui són els que canten... 

28 de març 1920 vot de les dones blanques a Estats Units 1933 Neix Tete Montoliu

 

Avui parlem del vot de les dones i d’un home que va fer de la música la seva vida malgrat la seva ceguesa.

La configuració del moviment feminista com a tal en el segle XIX va lligat als moviments sufragistes que van aparèixer a mitjans d'aquest segle als països anglosaxons, particularment a la Gran Bretanya i als Estats Units. Als Estats Units, va néixer gràcies als moviments antiesclavistes, en el qual van militar moltes dones, però que, quan van veure que eren marginades pels seus mateixos companys de lluita, van decidir que elles també havien de lluitar pel seu propi alliberament. Un moment important va ser la Convenció i posterior Declaració de Seneca Falls, l'any 1848. A la Gran Bretanya, tot i l'existència d'iniciatives anteriors, el moviment comença realment a partir de 1897 quan es va fundar la NUWSS (National Union of Women Suffrage) i l'any 1903, quan Emmeline Pankhurst va fundar la WSPU (Women's Social and Political Union). Dins del moviment es van formar dos corrents: el moderat, que pensava que amb el vot s'acabarien les desigualtats entre els sexes, i un de més radical que, a més del vot, demanava canvis en la família, el treball, la sexualitat... Segons aquest corrent, el vot es veu com a condició necessària però no suficient. Molts anys de lluita, empresonament i mort de dones van ser necessaris per aconseguir el vot. I parlem d’aquests tema perquè tal dia com avui de 1920 als Estats Units queda instaurat el dret de sufragi femení (excepte les dones negres). Només fa cent anys! Us imagineu que poguessin votar les dones blanques però no les negres? A nosaltres ens pot semblar terrible però fins aquests moment, les blanques tampoc havíen pogut votar…. A Espanya, durant la dictadura del general Primo de Rivera, en un gest paternalista i imitant Mussolini, va donar el dret de vot a les dones a l'Estatut Municipal de 1924. Aquest dret, molt restringit, perquè només podien votar les dones majors de 23 anys emancipades que no fossin casades, ni prostitutes —és a dir, una molt petita minoria— no es va poder arribar a exercir mai per l'absència d'eleccions. El 16 d'abril de 1933 van votar per primer cop les dones de Canet de Mar fent ús del dret al vot aprovat a la Constitució de 1931, en un referèndum sobre la construcció del mercat municipal. Emília Domenech, mestra i feminista del poble, va ser una de les principals promotores. El primer vot general fou en les eleccions de 1933.

Vicenç Montoliu i Massana va néixer el 28 de març de 1933, més conegut com a Tete Montoliu, fou un gran pianista de jazz català. Cec de naixement, va aprendre Musicografia Braille quan tenia set anys. Era fill d’un músic titular de l'orquestra del Liceu i de la Banda Municipal de Barcelona. La seva mare era una enamorada del jazz, qui va encoratjar el seu fill a estudiar piano i va afavorir la immersió al jazz a casa aprofitant la seva gran col·lecció fonográfica. Des del seu neixament ja li van dir Tete. Tete imitava a l'harmonium música que sentia a la ràdio, on debutaria als 8 anys en un programa infantil. Aquesta audició activa el va portar a tocar al piano la música que escoltava, i gràcies a aquesta pràctica podia tocar discs de Fats Waller als 11 anys. Els seus mestres van ser de 1939 a 1944 Enric Mas en una escola privada per a nens cecs, i a partir dels 11 anys va començar a rebre classes particulars de la pianista Petri Palou, amb la que va aprendre molt sobre tècnica i digitació, aspectes negligits degut a la seva pràctica autodidacta. Va acabar la carrera de piano clàssic tot i que el jazz li interessava molt més. El seu debut internacional arribà el 1958 al Festival de Cannes. Va ser un music reconegut mundialment amb una discografía extensíssima en solitari, en grup, acompanyant a cantants i gairebé en tots els generes malgrat el jazz sempre va ser el seu preferit. També li agradava molt el futbol i va ser un gran seguidor del Barça. Avui us suggereixo escoltar algún dels temes que tocava amb passió. La imatge d’avui és per aquest gran músic. Al carrer Sepúlveda 60 de Barcelona trobem els Jardins Tete Montoliu a l’interior d’una illa de l’Eixample.

14 de gener 1940 Neix Georgie Dann 1971 Neix Manel Fuentes 1994 Gisela Pulido

 

Avui recordem tota una colla de persones que han fet de la seva passió la seva vida i això els ha fet grans als seus ulls i als ulls dels altres.

Georges Mayer Dahan, més conegut pel nom artístic de Georgie Dann, va néixer a París el 14 de gener de 1940 va ser un cantant francès resident a l'Estat espanyol. Nascut en una família de músics i artistes, en la infantesa va tenir formació musical. Durant nou anys va estudiar al Conservatori de París i es va convertir en un expert clarinetista, així com també va tocar el saxo i l'acordió. Es va llicenciar en Magisteri. Li agradava composar cançons pels seus alumnes.  Però d’escriure pels seus més propers va començar a escriure el que es van convertir en èxits de l’estiu. Des del 1969 cada estiu va tenir una cançó amb tornades popular, encomanadissa amb una coreografia senzilla que es convertia amb la cançó de l’estiu. N’hi va haver moltes des d’ “El Dinosaurio” o “El casatschok”, l’any 1969, van seguir cançons com “El bimbó”, “Macumba”, “Carnaval, carnaval”, “El africano”, “El chiringuito”, “La barbacoa”, “El koumbó”, “La paloma blanca”, “Cuando suena el acordeón”, “Cóctel tropical”, “Cachete, pechito y ombligo”, “Mi cafetal”, “La Cerveza” i d'altres. Els primers videoclips musicals que es van emetre a RTVE van ser de temes seus. Algunes de les seves lletres llegides des d’ara són políticament incorrectes.

Manel Fuentes i Muixí va néixer a Barcelona, 14 de gener de 1971 és un periodista català, que ha desenvolupat la seva trajectòria professional, essencialment, com a presentador de ràdio i televisió. Fins al mes de juliol del 2009 va presentar l'espai Problemes domèstics a RAC1. Entre 2009 i 2013 va dirigir i presentar El matí de Catalunya Ràdio. Però darrerament ha treballat sobretot a diferents cadenes de televisió amb programes de força audiència: Crónicas marcianas (1997-2001), de Telecinco; La noche... con Fuentes y cía (2001-2005), de Telecinco; Caiga quien caiga (2005-2008), de Telecinco; Desafío bajo cero (2006); Premis TP d'Or (2009), a laSexta, amb Eva González; Malas compañías (2009), de la Sexta; Tu cara me suena (2011-fins a l’actualitat), d'Antena 3; i va presentar els Premis Goya 28a edició (2014) (Presentador), de La 1; entre d’altres.. És un gran admirador de Bruce Springsteen.

Gisela Pulido i Borrell va néixer a Premià de Mar el 14 de gener de 1994, és una surfista d'estel catalana, especialista en modalitat lliure (freestyle). Ostenta el rècord Guiness de la campiona del món més jove de surf d'estel (kitesurf), ja que es va proclamar campiona del món (en categoria absoluta) als 10 anys, proclamant-se posteriorment campiona del món deu vegades entre 2004 i 2015 (només perdent 2012 i 2014). No s’arriba a campiona del món només amb la força del vent. Hi ha una gran determinació i molt entrenament. Actualment ha obert una acadèmia on es pot aprendre a viure sobre les onades amb la força del vent. L'any 2017 rebé el nomenament de Filla predilecta de la província de Cadis.

16 de desembre 1770 Neix Beethoven 1893 Estrena de la "Simfonia del Nou Món" de Dvorak

 

Avui tenim un dia musical tot recordant dos compositors.

Ludwig van Beethoven va néixer tal dia com avui de 1770 a Bonn, Alemània. Va ser un compositor, director d'orquestra i pianista alemany. El seu llegat musical es va estendre, cronològicament, des del classicisme fins a començaments del romanticisme.

Considerat l'últim gran representant del classicisme vienès o escola de Viena (després de Christoph Willibald Gluck, Joseph Haydn i Wolfgang Amadeus Mozart), Beethoven va aconseguir fer transcendir la música del romanticisme, motivant-ne la influència en una diversitat d'obres musicals al llarg del segle XIX. El seu art es va expressar en nombrosos gèneres i, tot i que les simfonies van ser la font principal de la seva popularitat internacional, el seu impacte va resultar ser sobretot significatiu en les obres per a piano i música de cambra.

La seva producció inclou els gèneres pianístics (32 sonates per a piano), de cambra (16 quartets de corda, 7 trios per a piano, 5 trios de corda, 10 sonates per a violí i piano, 5 sonates per a violoncel i piano), sacra (dues misses, un oratori: Crist en el Mont de les Oliveres), vocal (una òpera: Fidelio, música incidental i lieder), concertant (5 concerts per a piano i orquestra, un concert per a violí i orquestra, un triple per a violí, violoncel, piano i orquestra) i orquestral (9 simfonies, obertures, un ballet: Les criatures de Prometeu, etc.).

La música del quart moviment de la novena simfonia està basada en el Cant de joia de Friedrich von Schiller i va ser escollit com a himne de la Unió Europea.

Va ser un artista conegut i reconegut en vida, la mostra d’això és que unes deu mil persones van assistir al seu funeral.

 

Tal dia com avui de 1893, Anton Dvorák estrena en el Carnegie Hall de Nova York (els EUA) la seva "Simfonia del nou món" amb gran èxit de públic. En aquesta obra cristal·litza les sensacions del seu viatge pels Estats Units, i es pot assaborir l'entusiasme que té per la música índia i negra al llarg de tota la composició.

La simfonia núm. 9 en mi menor, op. 95, també coneguda com a simfonia del Nou Món va ser composta per Antonín Dvorák l'any 1893 durant la seva visita als Estats Units. És la seva simfonia més famosa i una de les més populars del repertori modern.

El juny de 1891, Jeanette Thurber, fundadora del Conservatori Nacional de Música de Nova York, va oferir a Dvorák la direcció d'aquest centre en condicions molt favorables. L'estada del compositor als Estats Units es va prolongar del 1892 fins al 1895. Dvorák va compondre aquesta obra entre el 10 de gener i el 24 de maig de 1893 i es va estrenar el 16 de desembre de 1893 al Carnegie Hall de Nova York, amb l'Orquestra Filharmònica de Nova York sota la direcció d'Anton Seidl.

Suggeriments: Us atreviu a escoltar alguna obra d’aquests dos grans compositors? N’hi ha per a tots els gustos… des de peces curtes fins a les grans simfonies o concerts. És tota una experiencia.

La imatge del dia és per Dvorak perquè tots sabem quina cara feia Beethoven, oi?

22 de novembre Santa Cecília, patrona dels músics i de la Música

 

Una de les santes més conegudes i venerades al llarg de la història cristiana ha estat Cecilia de Roma. Universalment reconeguda com a patrona de la música, aquesta màrtir primitiva ja tenia una àmplia veneració i reconeixement per part de la comunitat cristiana en el segle IV de la nostra era, i posteriorment la hi ha commemorat tant a Orient com a Occident. L'Església Catòlica commemora el 22 de novembre, la mort de Santa Cecilia, una dona de família noble que va morir en un any indeterminat entre el 180 i el 230 de la nostra era després de ser torturada per la seva conversió al cristianisme. En 1594, el papa Gregori XIII la va nomenar patrona de la música, i així continua sent fins avui.

Avui felicitem a les noies que porten aquest bell nom però també a tots els músics i als amants de la música.

La música, entre molts altres beneficis, és capaç de reduir l'ansietat i l'estrès, contribueix a reduir la sensació de dolor físic, ens ajuda a millorar la nostra memòria, ens puja l'estat d'ànim tornant-nos més optimistes, activa la segregació d'òxid nítric en la nostra sang i ens ajuda a millorar la circulació i serveix de tractament per a algunes lesions cerebrals.

Des de Los40.com van recopilar algunes frases cèlebres sobre la música i la seva importància, i cançons que ens demostren que la música és un pilar fonamental per a una vida sana i feliç.

Aquí us les deixem:

"Sense música, la vida seria un error". Friederich Nietzcche.

"La música és per a l'ànima el que la gimnàstica per al cos", Plató.

"La música és la vida emocional de la majoria de la gent". Leonard Cohen.

"La música compon els ànims descomposts i alleuja els treballs que neixen de l'esperit". Miguel de Cervantes.

"Si no fos per la música, hi hauria més raons per a tornar-se boig". Piotr Ilich Txaikovski.

"La música de Beethoven és tan bella i pura que puc veure que és el reflex de la bellesa interior de l'univers". Albert Einstein.

"L'art de la música és el que més pròxim es troba a les llàgrimes i els records" Oscar Wilde.

"La música pot canviar el món perquè canvia a les persones. Bo.

"Tots els escriptors que conec preferirien ser músics". Kurt Cobain.

"L'única veritat és la música". Jack Kerouac.

"La música és la poesia de l'aire". Jean Paul Richter.

"La música és el veritable llenguatge universal". Carl Maria Von Weber.

" La música és l'amor buscant paraules". Lawrence Durrel.

"La música pot donar nom a l'innomenable i comunicar el desconegut". Leonard Bernstein.

"En la música tots els sentiments tornen al seu estat pur i el món no és sinó música feta realitat". Schopenhauer.

"Hauríem de considerar com un dia perdut aquell en el qual no hàgim ballat". Nietzsche.

"La música és un oasi al meu cap". River Phoeinx.

 

I aquí teniu les cançons que són una declaració d'amor a la música:

Music to my eyes, de Ladi Gaga

Mi vida es la música, de Sidonie

Thank you for the music, de Abba

Music, de Madonna

Bravo por la música, de Juan Pardo

Celebrem amb Música la Diada de Santa Cecília!

14 de novembre 1888 Inauguració de l'Institut Pasteur 1983 Núm 1 la cançó d'"Oficial i cavaller"

 

Avui tenim un centre d’investigació de primer ordre i una cançó que s’ha convertit en una de les més romàntiques de la història.

Tal dia com avui de 1888 s’inaugura a Paris l’Institut Pasteur. L'Institut Pasteur és una fundació francesa sense ànim de lucre que es dedica a l'estudi de la biologia, dels microorganismes, de les malalties i de les vacunes. Anomenat Institut Pasteur en honor de Louis Pasteur, el seu fundador i primer director que, el 1885, va descobrir la primera vacuna contra la ràbia. Va ser fundat el 4 de juny de 1887, gràcies a una subscripció nacional i inaugurat el 14 de novembre de 1888. Durant més d'un segle, l'Institut Pasteur ha estat al capdavant de la lluita contra les malalties infeccioses. Aquesta organització internacional d'investigació, amb seu a París, ha estat la primera a aïllar el 1983 l'VIH, virus que provoca la sida. Al llarg dels anys, ha estat en l'origen de descobriments revolucionaris que han permès a la medicina controlar malalties virulentes, tals com la diftèria, el tètanus, la tuberculosi, la poliomielitis, la grip, la febre groga. Des de 1908, vuit científics de l'Institut han estat recompensats amb un Premi Nobel de Medicina o Fisiologia.

Tal dia com avui de 1983 la cançó "Up where we belong" va arribar al número 1 de la Billboard (Billboard és una revista setmanal estatunidenca especialitzada en informació sobre la indústria musical. Manté diverses llistes musicals internacionalment reconegudes entre les quals es troben les cançons i àlbums més populars en diverses categories, tot això setmanalment.). És la típica cançó que serveix per emmarcar una romàntica història d'amor. El duet protagonitzat per Joe Cocker i Jennifer Warnes es va col·locar un dia com avui a dalt de tot de les llistes americanes. I com no podia ser altrament, el tema il·lustrava una de les pel·lícules més sentimentals de la història: “Oficial i cavaller”. De fet, el single va servir com a tema central de la banda sonora original de la pel·lícula protagonitzada per Richard Gere i Debra Winger. A més, la cançó va guanyar un Oscar com a Millor Banda Sonora i també un globus d'Or el 1983 a la millor cançó original. Per quan aquest senzill va ser editat els noms dels dos intèrprets eren de sobres coneguts, però de qualsevol forma aquest va ser una empenta definitiva a les carreres d'un i altre. Però la Banda Sonora contenia altres temes, també de tall melós, que posaven la cirereta al pastís… “Hungry for your love”, “Treat me right”, “Be real” o “Tunnel of love” en són només alguns exemples. Evidentment, tant Joe Cocker com Jennifer Warnes van fer més rendible la cançó incloent-la en les seves produccions discogràfiques següents. I anys després, Cocker, la convertiria en un imprescindible dels seus recopilatoris de grans èxits.

Suggeriment: el d’avui és musical. Us convido a escoltar "Up where we belong" i a preparar quan tingueu temps una llista de reproducció amb les balades que més us agradin. La podreu escoltar quan necessiteu una mica de calma… 

La imatge és per la seu de l'institut Pasteur a Paris.

7 de juny 1940 Neix Tom Jones

Avui comencem amb música. El protagonista d’avui se’l coneix com "el Tigre de Gal·les".

Tal dia com avui de 1940 va néixer Thomas Jones Woodward a Pontypridd, al sud de Gal·les. Fill d'un miner i un mestressa de casa, el futur que l’esperava no era molt diferent al dels nois d'aquella petita ciutat. Acabada l’escola sense pena ni glòria, als 16 anys ja s'havia casat i tenia un fill. Tom va tenir una gran varietat de treballs, des peó de paleta fins a tallador de guants passant per venedor ambulant d'aspiradors. L'única cosa que destacava de la seva vida monòtona era la seva participació amb la banda amb la qual actuava a la nit en els pubs de la ciutat. Allà posava en pràctica tot el que havia après en el cor de l'església i en el col·legi. Un dia, Gordon Mills, un caçatalents, va presenciar una de les seves actuacions i no es va poder resistir a la seva potent veu i a l’estil tan atrevit del gal·lès. En poc temps el manager li va aconseguir un contracte. El primer gran èxit de Jones va ser "It’s not unusual" que va arrasar a tot el món. Per cert, la cançó va ser boicotejada per la conservadora BBC i va haver de ser difosa per una ràdio pirata.

Tom Jones ha enregistrat al llarg de la seva carrera un autèntic allau de senzills i ha aconseguit diversos discos d'or amb cançons com "Delilah", "Help major self", "Love my tonigh", "Kiss" i l'èxit dels 90 , "Sex bomb". I és que amb el pas del temps Tom Jones ha aconseguit romandre sempre amunt, provar tots els estils de música i, per descomptat, renovar-se. El seu impressionant aspecte i la seva veu potent van ser qualitats suficients perquè a Tom Jones se  li donés del sobrenom d’"El Tigre de Gal·les". 

Suggeriments. Avui és molt clar... escoltem alguna de les cançons d'aquest enèrgic cantant. Ell sol omple l'escenari.

10 de febrer 1785 Lavoisier sintetitza aigua 2008 Amy Winehouse guanya 5 Grammys

Avui tenim dos protagonistes la Química i la Música.

Tal dia com avui de 1785 a França, el químic Lavoisier aconsegueix sintetitzar aigua a base de combinar hidrogen amb oxigen. Antoine Lavoisier va ser un químic francès. És considerat el creador de la química moderna pels seus estudis: llei de conservació de la massa, explicació de la combustió, la respiració, i l'oxidació com a reaccions amb l'oxigen, demostració de la naturalesa no elemental de l'aigua, composició de l'aire, nomenclatura química, definicions d'element químic i d'àcid, etc.

Els Premis Grammy es consideren els equivalents als Oscars en el món de la Música. El 10 de febrer del 2008, es va celebrar la cerimònia de lliurament dels premis Grammy 2008, en què Amy Winehouse va resultar la gran guanyadora de la nit amb cinc dels sis premis als quals era nominada: Millor nou artista, Enregistrament de l'any, Cançó de l'any, Millor interpretació femenina de pop per "Rehab", a més de Millor àlbum pop vocal per Back to Black, però no va poder assistir a la cerimònia perquè els Estats Units li va negar el visat. Per això va haver de veure la gala a Londres des de casa seva. L'artista, de 24 anys, va completar la seva "presència" en la vetllada amb una actuació via satèl·lit des de Londres, en la qual va abordar dues de les seves cançons més reeixides.

“Back to Black” va tenir un èxit rotund i una crítica molt favorable. La revista Rolling Stone va dir que en aquest àlbum Amy Winehouse desprenia la força dels intèrprets d'indie i d'hip hop. La revista anglosaxona "People" va afirmar que "Back to Black" és un disc que és millor cada vegada que l'escoltem. "The New Statesmen" va remarcar que aquest segon treball era millor que el primer, referint-se a ell com "un impressionant treball de soul"...

Però no tot va ser fantàstic. La seva vida va estar marcada per l'abús de l'alcohol i altres drogues. La seva mort prematura als vint-i-set anys, probablement com a conseqüència de l'alcohol, fa entrar aquesta estrella musical a l'anomenat Club dels 27, amb altres estrelles com Kurt Cobain, Jimmy Hendrix, Janis Joplin o Jim Morrison.

Suggeriments: coneixes el nom d'algun altre químic que hagi passat a la història per la seva feina? potser és el moment d'investigar...

21 de gener 1972 "American pie" num 1 del Billboard

Hi ha músiques que ens recorden moments importants de la nostra vida. 

El disc del qual avui en faig comentari va ser molt important per a mi. Va ser el meu primer disc en anglès. Jo era molt joveneta i en aquell moment amb les amigues de l’escola ens canviàvem cintes de cassette en els que enregistràvem les cançons que ens agradaven de la ràdio. A casa meva hi havia: els discos dels meus pares (sarsueles, èxits dels festivals d’Eurovisió i de la Cançó Mediterrània, els “ indios tabajaras”, Genn Miller...) i els infantils. I, de sobte,va aparèixer, gràcies al meu cosí gran el primer disc en anglès. Aquests sí que va ser un punt d’inflexió que ens feia deixar enrere les cançons d’Enrique i Ana, del Parchís, dels Nins i de la família Picarol per entrar al grup “dels grandets”. Després van seguir els Beatles, Pink Floyd, Supertramp... però el que havia obert la finestra al món, en el meu cas, va ser “American pie”.

“American pie” va ser tal dia com avui de 1972, número 1 de Billboard. La cançó era un tema  de Don McLean. Estava inspirada en la  mort de Buddy Holly, en aquell dia en que "the music died”.  Anys més tard, Madonna va fer una personal versió de ball per a la pel.lícula “The next best thing”.

Recordeu de felicitar a les noies que es diuen Agnès, avui és el seu sant.

8 de gener Sant Tornem-hi 1935 neix Elvis

Avui comencem de nou les classes, després d'unes merescudíssimes vacances. 

Ahir, dia de mares i fills pel carrer el comentari, en veu baixa, entre elles, era: “quines ganes tinc de que comenci l’escola i tornem tots a la normalitat”.

Primerament, perquè tots necessitem normes que ens ajuden a situar-nos i a regular-nos. Una hora de llevar-nos, preparar esmorzars, anar a l’escola, les activitats extraescolars, una estona de joc, una estona en família, sopar i anar a dormir. I recomençar l’endemà.

Desprès, perquè només des de la rutina podem trencar-la amb moments especials o dates especials. De fet, hauríem d’aconseguir viure de manera especial aquest continuum en el que estem embarcats. Si estem atents als petits detalls podem fer-nos la vida molt més agradable.

Avui és Sant Tornem-hi! El primer dia d’escola del 2020! Tornem a la normalitat desprès de una pila de dies de disbauxa d’horaris, de menjars, d’activitats... Un dia màgic en el qual la carrossa torna a convertir-se en carbassa, però que nos quiten “lo bailao” i que es preparin perquè seguirem ballant...

Sí, és la primera classe del 2020. Però...sabeu quin és el primer any que vàreu escriure a la llibreta. Feu el compte... podria ser a finals de P5 o a Primer de Primària o d’EGB... Segur que sense adonar-vos-en heu escrit un munt de dates. Ara, en aquesta primera setmana és molt freqüent que ens equivoquem i encara posem 2019 però ens acostumarem a aquest 2020 que comença.

Avui l’Elvis Presley, si fos viu, faria vuitanta-cinc anys... la veritat és que no me’l puc imaginar.

Tal dia com avui de 1935 Elvis Aaron Presley, conegut mundialment només com Elvis. Tenia un germà bessó que va morir en el part. Està considerat com una de les figures més importants de la música i de la cultura del segle XX. Va canviar per sempre el panorama musical nord-americà amb un so i un estil que combinaven diverses influències artístiques molt diferents entre si. Va ser l'autèntic Rei del Rock. Va morir el 16 d'agost de 1977 a Memphis (Tennessee, EUA), i, a partir de llavors, la llegenda es va fer encara més gran. És espectacular la quantitat de seguidors que encara té al món i la gent que es disfressa i l’imita... espectacular!

Va néixer a Tupelo, Mississipi, però quan tenia 13 anys es va mudar amb la seva família a Memphis, Tennessee, on en 1954, va començar la seva carrera artística quan Sam Phillips, el propietari de Sun Records, va veure en ell la manera d'expandir la música afroamericana. Acompanyat pel guitarrista Scotty Moore i el contrabaixista Bill Black, va ser un dels creadors del rockabilly, un estil de tempo ràpid impulsat per un constant ritme que consisteix en una fusió de música country i rhythm and blues.

El seu primer senzill, «Heartbreak Hotel", publicat el gener de 1956, es va convertir en un èxit número 1. Aviat, després de les seves aparicions en els mitjans, es va convertir en la figura principal del popular so del rock and roll, amb una sèrie de presentacions televisives i èxits que van arribar al cim de les llistes de vendes. Les seves interpretacions plenes d'energia, sobretot de cançons afroamericanes i el seu estil desinhibit el van fer molt popular i controvertit. Mesos després, al novembre d'aquest mateix any, va entrar al món del cinema amb la pel·lícula “Love Me Tender”.

El 1973, va protagonitzar el primer concert transmès per tot el món a travès del satèl·lit, “Aloha from Hawaii”, vist aproximadament per 1500 milions de persones. La guitarra d’aquest concert la va donar a un fan  que la va subhastar fa uns anys i va rebre per ella moltíssims diners. Finalment, el consum excessiu de medicaments prescrits van comprometre greument la seva salut, fins que el 1977 va morir sobtadament a l'edat de 42 anys, a causa d'un infart agut de miocardi.

Suggeriment: avui claríssim... hem d’escoltar alguna cançó de l’Elvis. Trobareu des de balades fins a rock molt rítmic... podeu triar. Si us plantegeu veure alguna de les seves pel·lícules recordeu quan estan fetes i que són pel lluïment de l’artista... no busqueu grans arguments ni grans interpretacions però amb una caiguda d’ull o un cop de maluc tot el seu món girava de cop.

12 de novembre 1933 foto del monstre del Llac Ness 1945 neix Neil Young

Dos són els nostres protagonistes d’avui. Un dels misteris més coneguts i un cantant polièdric.

Tal dia com avui de 1933 es va prendre la primera foto coneguda del monstre del Llac Ness. Aquest monstre és tot un misteri però porta milers de curiosos a observar les seves aigües esperant avistar-lo de nou. Hi ha moltíssima literatura de creients, escèptics i persones que directament neguen el misteri i el troben una manera de promocionar una zona. Realment s’han escrit molts llibres, s’han fet pel·lícules i fins i tot cançons al voltant d’aquest misteri.

Tal dia com avui de 1945 va néixer Neil Young. És una espècie de Doctor Jekyll i Mister Hyde de la música, capaç d'oferir les més subtils balades i les més dures sessions de rock. Les quatre dècades de carrera de Neil Young, nascut a Toronto el 12 de novembre de 1945, són un mostrari de com es pot manifestar la creativitat d'un intèrpret i compositor amb les més variades cares: folk, country, jazz, soul o rock. El pare de Young era un conegut periodista esportiu casat amb una col·lega. Tots dos eren molt aficionats a la música, i aquesta afició es la lliuraren al seu fill que no va trigar a tocar la guitarra. Però la vida de Neil va canviar quan, després del divorci dels seus pares, va marxar a viure amb la seva mare a Winnipeg. Young va fer el batxiller amb la guitarra, que no deixava ni a sol ni a ombra, penjada a l'esquena. Això, unit al poc que li agradaven els llibres, va desembocar en un jove Neil Young amb el seu propi grup, cantant versions dels Beatles o Elvis, que, ajudat per la seva mare, no trigà a fer-se popular. Ja en els 60, torna a Toronto embarcat en el folk, primer com a solista i després dins d'una banda que, malgrat la seva influència al Canadà, acaba per trencar-se. A continuació Young va a Califòrnia, on, amb Stephen Stills i Richie Furay, crea Buffalo Springfield. Aquella banda, Buffalo Springfield, malgrat la seva curta vida, va ser una de les més influents del moviment folk rock. Després de la seva desaparició, Stephen Stills es va embarcar en el trio CS & N, al qual acabaria sumant-se Young. Crosby Stills, Nash & Young van triomfar al Festival de Woostock i van enregistrar un dels millors àlbums del rock, "Dejà vu", però van acabar dissolent-se per emprendre carreres en solitari de les que la més brillant és potser la del canadenc, que el 2005, després de una greu malaltia, va sorprendre a tothom amb el seu meravellós "Vent de la praderia". Neil Young ha estat, al llarg de les tres últimes dècades un creador incansable i no només en la música, també en el cinema, i compromès amb les idees progressistes, com ha deixat clar en 2006 sumant-se amb el seu àlbum "Vivint amb guerra" al moviment contra la invasió nord-americana a l'Iraq.

1 de setembre Sant Tornem-hi! 1653 neix Pachebel

Avui, 1 de setembre és Sant Tornem-hi pel blog de Cultureta. Sóc Sílvia Llucià, pedagoga, però sobretot curiosa en el món de la cultura. M'encanta conèixer, escriure, fer divulgació i reflexió.

Torno a escriure sobre el món i la vida prenent com a referència el què va passar tal dia com avui. D’aquesta manera passem per molts camps diferents, perquè han passat tantes coses... De vegades és difícil prioritzar i parlar d’un sol tema, altres dies n’hi ha un que ho tenyeix tot... Espero que us serveixi, com a mi, per aprendre mil coses.

Aquesta idea va néixer l’any 1995 i es va plasmar fins el 2012 en el Full d’Inici de Classe de l’Escola Menéndez Pidal de Barcelona. A partir d’aquí va patir un temps de silenci però els inquiets no podem parar i la cultura no es pot amagar sota la catifa... per això va trobar un nou format. Ja no era en paper, havia nascut el blog. El 3 de novembre del 2013 va aparèixer aquest blog de cultureta com a seguiment natural de la idea.

Aquests darrers anys treballo amb ments curioses que poden trobar en aquests petits escrits diaris vitamines de coneixements: informació per seguir tibant del fil i descobrir coses, persones i fets que desconeixien. Per això, de vegades, a més de la informació hi trobareu suggeriments... També podeu trobar informació per a fer activitats els caps de setmana per a tota la família.

Ara, després de les vacances d’estiu, amb les piles carregades i el cap ple d’idees ja hi tornem a ser... Aquest curs m’agradaria que vosaltres, estimats lectors, també escrivíssiu i m’expliquéssiu què opineu o aportéssiu informació si ho desitgeu...

Sigueu tots benvinguts de nou a “Cultureta i activitats en família”.

Per ser el primer dia començaré amb un tema musical.

Al 1653, a Nuremberg, va néixer Johann Christoph Pachelbel, músic i compositor, destacat organista i clavicembalista. Conegut pel seu "Canon en Re Major" una de les peces més belles de la Història de la Música. El Cànon de Johann Pachelbel correspon a l'obra del mateix autor i el seu títol complet és "Canon i Giga en re major per a tres violins i baix continu" (en alemany, Kanon und Gigue in D-Dur für drei Violinen und Basso Continuo). És la peça més coneguda de Pachelbel i una de les més famoses de la música barroca. Escrita cap al 1680, des de la seva composició se n'han fet una gran varietat d'arranjaments per a tot tipus d'instruments i agrupacions musicals.

Suggeriment: Avui us recomano, per començar, que us ompliu d’aquest música que podeu trobar fàcilment al You Tube. Diuen que la música amansa les feres. Aquesta a mi m'omple l’ànima. Escolteu i tanqueu els ulls... què us suggereix? on us transporta?... apareix en un munt de composicions musicals, la podeu trobar per tot arreu, feu-ne la prova.

22 de novembre Santa Cecília Patrona de la Música

Què seria la nostra vida sense música? Sense saber-ho, tenim una banda sonora personal. Les cançons que ens agraden, que ens han acompanyat en bons moments, en moments dolorosos... cançons que ens animen o ens entristeixen. Avui, Dia de la Música és un bon moment per agrair a tots aquells que la fan possible.

L'Església Catòlica commemora el 22 de novembre, la mort de Santa Cecília, una jove de família noble que va morir en un any indeterminat entre el 180 i el 230 de la nostra era després de ser torturada per la seva conversió al cristianisme.

En 1594, el papa Gregori XIII la va nomenar patrona dels músics, i així segueix sent fins avui.

Avui us suggereixo que obriu un llistat per ser conscients d’aquelles músiques que ens acompanyen i que ens han acompanyat al llarg dels anys.

Tornem a estar en temporada OT. L'any passat vam gaudir amb l'Amaia, l'Alfred, Agoney, Aitana, Ana Guerra, Nerea, Roi... i aquest any amb les veus espectaculars i en construcció dels joves de l'edició 2018: Alba Reche, Carlos Right, Famous, Julia, Marilia, Marta, Miki, Natalia, Noelia, Sabela. Quin són els vostres preferits? Molta gent enganxada a les cançons i als cantants esperant el dimecres per veure les gales, i alguns als passes de micro i, fins i tot als resums diaris o al 24h...

Moltes escoles i escoles de Música celebren aquest dia. En molts centres és molt especial. Es respira la música gràcies a docents que l'estimen i ho transmeten.