28 de febrer Dia Mundial de les Malalties Rares o Minoritàries Dia d'Andalusia

Cada 28 de febrer, 29 quan és any de traspàs, es commemora el Dia Mundial de les Malalties Rares o Minoritàries. Amb aquest dia es busca crear consciència sobre les malalties rares i l'impacte que tenen en la vida de les persones.

El Dia Mundial de les Malalties Rares mostra una comunitat global i diversa de més de 300 milions de persones: homes, dones i nens, adolescents, adults joves, adults, persones majors. Cadascuna d'aquestes històries presenta a persones que viuen amb una malaltia estranya diferent, cadascuna de les quals enfronta desafiaments similars. A Espanya, 9 de cada 10 persones amb malalties rares o a la recerca de diagnòstic han vist interrompuda la seva atenció social i sanitària amb motiu de la pandèmia del Covid-19. Les dades assenyalen que a Europa, les malalties rares són aquelles la prevalença de les quals està per sota de 5 per cada 10.000 habitants. Hi ha  tres dades a tenir en compte:

a.- La meitat de les famílies amb malalties poc freqüents esperen més de 4 anys per a aconseguir un diagnòstic.

b.- Un 20% d'elles ha esperat més d'una dècada

c.- Només el 5% de les més de 6.172 identificades a tot el món tenen tractament.

En l'actualitat, a Espanya s'estima que existeixen més de 3 milions de persones amb diferents malalties poc freqüents. Segons l'Organització Mundial de la Salut (OMS), hi ha més de 7.000 diferents malalties poc freqüents en el món, amb baixa prevalença en la població. La recerca és la seva esperança. Per a ells, la recerca és un dels pilars fonamentals, i la secunden amb registres multidisciplinaris, perquè cada especialitat pot aportar facetes i aspectes diferents de cada malaltia.

Avui també es celebra el Dia d’Andalusia i felicitem a tots els andalusos en la seva diada.

19 de febrer Dia Internacional contra l'Homofòbia en el Futbol 1922 Primera pedra del Camp de les Corts.

Avui el tema és el futbol en dues vessants. La social i l’arquitectònica.

El 19 de febrer és el Dia Internacional Contra l'Homofòbia en el Futbol, en homenatge al naixement de Justin Fashanu el primer futbolista d'elit a reconèixer públicament la seva homosexualitat. Va ser el 1990 i després d'aquell fet, Fashanu va ser expulsat de l'equip i objecte de burla per alguns dels seus companys. Anys després i després d'una acusació falsa de violació, el jugador va entrar en una profunda depressió i es va suïcidar el 1998. Perquè fets com aquests no es tornin a repetir, se celebra aquesta efemèride, per a la fi de la discriminació per raons homòfobes al futbol, i a l'esport en general.

L'antic Camp de la Indústria havia quedat petit davant els èxits creixents del FC Barcelona, i calia un nou camp de joc més gran i més modern. El 1919 s'havia iniciat un període gloriós per al Barça (considerat com l'edat d'or del club), gràcies a l'aportació de jugadors com Samitier, Alcàntara, Zamora, Sagi, Piera i Sancho. El club esdevingué un dels símbols del catalanisme, i el Camp de les Corts un dels principals llocs d'expressió del sentiment catalanista.

El Camp de les Corts va ser construït en el temps rècord de tres mesos i tenia una sola tribuna. La primera pedra es va posar el 19 de febrer de 1922 i la inauguració tingué lloc el 20 de maig de 1922 amb un partit davant l'equip escocès del Saint Mirren que acabà amb victòria blaugrana per 2-1. El primer gol fou de l'escocès Birrel en pròpia porta i el segon d'Alcàntara. L'alineació inicial del Barça fou Zamora, Planas, Surroca, Torralba, Sancho, Samitier, Piera, Martínez, Gràcia, Alcàntara i Sagi.

L'aforament inicial de les Corts li permetia acollir 25.000 espectadors (30.000 a la fi dels treballs). Només uns anys després (el 1926) és ampliat fins a assolir una capacitat de 45.000 persones. El terreny de joc fou acuradament condicionat, s'hi plantà gespa, i el conjunt va rebre el nom de «la catedral del futbol».

El Barça començà ràpidament a assolir nous èxits en el seu nou terreny: el campionat català, consecutivament des de 1923-24 a 1927-28, i el campionat d'Espanya el 1924-25, 1925-26 i 1927-28. Finalment, coronant un decenni històric per a l'entitat, el club hi guanyà la primera Lliga de la història del futbol espanyol, el 1928-29.

Però per a una entitat amb renom i per a un club molt popular, el camp de Les Corts comença a ser massa petit, malgrat la seva capacitat augmentada a 60.000 espectadors. El 14 de novembre de 1950 el president Agustí Montal i Galobart va obtenir l'acord favorable d'una assemblea de compromissaris per comprar uns nous terrenys a l'extrem de la Travessera de les Corts, propers al Cementeri i la Maternitat, on posteriorment es construiria el Camp Nou. Cal recordar que Reial Madrid havia inaugurat al desembre de 1947 el que després es coneixeria com a Estadi Santiago Bernabéu.

La compra oficial dels terrenys s'ajornà tres anys, i encara en passaria mig més fins que el 28 de març de 1954 es procedís a iniciar les obres. Francesc Miró-Sans, que succeeix Enric Martí Carreto com a president, decidí fer construir el nou estadi. Una comitiva de 60.000 persones, presidides per Miró-Sans, van fer el recorregut des del Camp de Les Corts fins a La Masia, a l'ombra de la qual, va celebrar-se la cerimònia de la col·locació de la primera pedra, revestida de solemnitat. Tres anys després, el 24 de setembre de 1957, festa de La Mercè, la junta d'en Miró-Sans inaugurava el Camp Nou amb una capacitat de 90.000 persones. El camp de les Corts va tancar immediatament per ser enderrocat, i en el seu lloc es van construir dos grans blocs d'habitatges: un a la Travessera de les Corts amb una façana "en forma de serra", projectat per Josep Soteras, probablement amb col·laboració de J.A. Coderch, i un segon més convencional al carrer Numància, de Francesc Mitjans i Josep Soteras. També es deixà espai per a instal·lacions esportives i el jardins de Can Cuiàs.

18 de febrer 1965 Independència de Gambia

Avui parlarem d’un país africà quasi desconegut per nosaltres que només té dos milions d’habitant. Es tracta de Gambia. 

Gàmbia, oficialment República de Gàmbia, és una república de l'Àfrica occidental, voltada completament pel Senegal excepte a l'oest, en què l'estuari del riu Gàmbia toca l'oceà Atlàntic. És gairebé un enclavament dins el Senegal. El Senegal envolta Gàmbia per tres costats, amb 80 km de costa a l'oceà Atlàntic que marquen la seva frontera occidental. És el país més petit de l'Àfrica continental.La capital n'és Banjul. Gàmbia és un país petit (11.300 km²) i estret (té menys de 48 km d'amplària) amb la frontera basada en el riu Gàmbia. Aquesta frontera es va definir el 1889 segons un acord entre el Regne Unit i França. 

Antiga colònia britànica, se'n va declarar independent el 18 de febrer de 1965 com a monarquia dins la Commonwealth. Va esdevenir una república el 1970 i, entre 1982 i 1989 va formar una confederació amb el Senegal, que van anomenar Senegàmbia. La capital nacional, Banjul, està classificada a part, com una ciutat, la resta del territori està distribuït en cinc regions al voltant del riu.

Gàmbia no té jaciments minerals d'importància ni altres recursos naturals. La seva economia es basa en els productes agrícoles i la ramaderia per al consum intern del que depèn el 75% de la població. La indústria se centra en la transformació de productes agrícoles (cacauet) i de peix. El turisme va ser una important font d'ingressos fins al 2000, quan es va produir una reducció. La seva activitat depèn fonamentalment de les ajudes al desenvolupament del Fons Monetari Internacional i les d'emergència dels països desenvolupats. Les expectatives futures del Banc Mundial, després de la condonació parcial del deute extern el 2005, són positives.

17 de febrer 1972 15 milions d'escarabats 1972 Neix Nani Roma 1974 Madrid Barça 0 a 5 1993 Neix Marc Márquez

 Avui parlarem de motor i de futbol.

El primer protagonista és un cotxe. El seu nom era Volkswagen Sedan o Volkswagen Tipus 1 però se’l va conèixer popularment com l’escarabat. Va ser un automòbil de baix cost produït pel fabricant alemany Volkswagen entre els anys 1938 i 2003, exceptuant-ne l'època de la Segona Guerra Mundial. Va ser el primer automòbil de la marca i van construir-se'n 21 milions. Tal dia com avui de l’any 1972 les vendes de l'escarabat de Volkswagen que es van comptabilitzar en 15 milions d’unitats, superen les del Model-T de Ford Motor Company que era en aquell moment el més venut de la història. És un automòbil de quatre places amb motor darrer i tracció darrera, disponible amb carrosseries Sedan i descapotable de dues portes. L'Escarabat és un cotxe de culte en nombroses subcultures, com la hippie i la tuning. A tot el món existeixen clubs de propietaris i fans d'aquest model. Tot i que inicialment s'anomenà "Volkswagen Sedan" o "Volkswagen Tipus 1" va rebre nombrosos renoms que després foren adoptats per Volkswagen en la seva publicitat i nomenclatura: Escarabat a l'Argentina, Xile, Colòmbia, Equador, Espanya, El Salvador, Paraguai, Perú i Veneçuela; Käfer a Alemanya, Peta a Bolívia, Fusca al Brasil i Uruguai; anomenat Pichirilo a l'Equador, Coccinelle a França, Cucaracha a Guatemala i Hondures, Maggiolino a Itàlia, Vocho a Mèxic i altres països del centre d'Amèrica, Tortuguita al Panamà, Garbus a Polònia, Volky a Puerto Rico, Cepillo a la República Dominicana i Beetle o Bug als països angloparlants. Malgrat mantenir el mateix aspecte durant anys (aparentment, en el Volkswagen Tipus 1 entre 1954 i 1969 només s'havia modificat el capó posterior), en aquest període es van realitzar més de 2.500 canvis en el motor i en altres parts del cotxe.

Tal dia com avui de l’any 1972 va néixer Nani Roma a Folgueroles, a l’Osona. És un corredor català de ral·lis que ha guanyat el Ral·li Dakar del 2004 en categoria de motos i el del 2014 en categoria d'automòbils. Després de ser el primer català a guanyar el Ral·li Dakar en la categoria de motos amb una KTM el 2004, a partir del 2005 va passar a competir-hi en cotxes, inicialment amb un Mitsubishi oficial. El 18 de gener del 2014, es va convertir en el guanyador de l'edició del Dakar d'aquell any al volant d'un Mini oficial, convertint-se així en el tercer pilot a guanyar el Dakar en motos i en cotxes després d'Hubert Auriol i Stéphane Peterhansel. Tothom li diu Nani però ell es diu Joan.

I com que el dia d’avui deu fer olor a benzina també l’any 1993 va néixer Marc Márquez. Se’l coneix com El Tro de Cervera. És un pilot català de motociclisme de velocitat, campió del món de MotoGP i un dels esportistes més populars de l'escena internacional. És un dels únics quatre pilots que ha guanyat campionats mundials en tres categories diferents: la temporada de 2010 fou Campió del món de 125cc amb 17 anys (esdevenint el català més jove a guanyar un mundial de motociclisme), el 2012 ho fou de Moto2 i el 2013 de MotoGP, esdevenint el primer debutant en 35 anys a aconseguir aquest títol a la primera i el pilot més jove de la història a guanyar el títol de la màxima categoria. Les temporades 2014, 2016, 2017, 2018 i 2019 revalidà el seu títol de campió del món de MotoGP, amb la qual cosa esdevingué el pilot més jove a haver guanyat mai vuit mundials de velocitat. Des de molt petit ja era un enamorat de les motos. Amb tres anys va demanar-ne una als Reis i l'hi van portar, però com que no podia mantenir-s'hi en equilibri l'hi van muntar unes rodetes laterals. Amb aquesta mini-moto (de motocròs) va córrer la seva primera cursa. El seu punt fort és ser molt competitiu sense perdre l’humilitat i el somriure.

I l’últim protagonista d’avui és una victòria de les que va quedar enregistrada en la memòria dels culers de l’época. Sí, avui fa una colla d’anys d’aquell 1974 en el que el FC Barcelona va guanyar 0-5 al Reial Madrid a l'Estadi Santiago Bernabéu. Una gesta en blanc i negre televisada per a tota Espanya en directe i que va recollir fins i tot el “New York Times”. Els gols els van fer l’Asensi (31 i 53), Cruyff (38), Juan Carlos (63) i Sotil (70). Aquell 0-5, es festejava al dia següent per Barcelona amb una salutació amb la mà oberta. També va sorgir la famosa cançó de la Trinca, “Botifarra de pagès”, que recorda “Sonaren cinc campanades, allà a la Porta del Sol. Cinc cops plora la Cibeles, Madrid estava de dol. Pels carrers es comentava: en Flandes, se ha puesto el sol”.  Ja fa molt de temps, però ens agrada recordar-ho....

16 de febrer 1928 Neix Pere Casaldàliga

Hi ha persones que deixen petjada. Dels que parlem bé quan encara són vius. Hi ha persones coherents amb les seves idees i creences. D’aquells que el que diuen i el que fan van en la mateixa direcció. Avui recordem una d’aquestes persones. 

Pere Casaldàliga i Pla va nèixer a Balsareny, 16 de febrer de 1928. És un religiós, escriptor i poeta català, que ha estat gran part de la seva vida al Brasil, país on és bisbe de la prelatura territorial de São Félix do Araguaia, a l'Estat de Mato Grosso. Ha estat sempre vinculat a la teologia de l'alliberament i considerat un defensor dels drets dels menys afavorits.

El 2013 s'estrenà una minisèrie amb la participació de TV3 sobre la seva vida titulada “Descalç sobre la terra vermella”, que està basada en el llibre homònim que va escriure Francesc Escribano. L'abat de Montserrat, Josep Maria Soler i Canals publicà una biografia il·lustrada en forma de conte per a nens. Ell mateix ha escrit molts i bons llibres en català, castellà i portuguès.

  

Molts han estat els reconeixements a la seva tasca. El 1997 va rebre el premi per la Pau, de l'Associació per a les Nacions Unides a Espanya. El 9 de març de l'any 2006 va ser el primer català distingit amb el Premi Internacional Catalunya, en la seva divuitena edició, per la «seva meritòria tasca entre els més desvalguts, en especial els indígenes i camperols sense terra, amb els que ha col·laborat en la transformació socioeconòmica del Mato Grosso brasiler». El 2007 se li va fer una exposició commemorativa al Palau Robert de Barcelona.

No ha tingut una vida fàcil. Ha estat plena d'entrebancs i de gent que l'ha volgut canviar, seduir amb les riqueses o privilegis, perpetuar les diferències... Segur que, el 2020 quan es van acabar els seus dies va mirar enrere i va poder dir "ha estat molt dur, de vegades, però ha valgut la pena". És molt recordat i estimat per creients i no creients. Va ser un home coherent, un home bo.

14 de febrer Sant Valentí 2009 Mor Montserrat Felices

El Dia de Sant Valentí és una celebració tradicional en alguns països anglosaxons, exportada a altres cultures, en la qual els nuvis, enamorats o esposos s'expressen el seu amor o afecte mútuament que se celebra el 14 de febrer. En molts països és considerat el Dia dels Enamorats, celebrat en aquesta data perquè es creia que era el dia en què les aus triaven parella. A Colòmbia, per motius comercials, aquesta festa se celebra el tercer cap de setmana de setembre i es coneix com a Dia de l'Amor i l'Amistat. En l'actualitat, se celebra mitjançant l'intercanvi de notes d'amor conegudes com a "valentines", amb símbols com la forma simbòlica del cor i Cupido.

Aquí a Catalunya el Dia dels Enamorats per excel·lència és Sant Jordi. En aquesta data es regalen roses i llibres per mostrar el seu amor. L’entrada de Sant Valentí és una mostra més de l’esperit comercial (pastissos, flors, obsequis variats...) És una festivitat comercial amb rètols i ofertes de tota mena...

Des del segle XIX es va introduir l'intercanvi de postals produïdes massivament. A aquesta pràctica s'hi va afegir la de donar altres tipus de regals com ara roses i xocolates, normalment regalats pels homes a les dones. Als Estats Units, aquesta celebració també es va començar a associar amb una salutació d'amor platònic de "Happy Valentine's", enviat pels homes a les seves amigues -rarament als seus amics-. Típicament el Dia de Sant Valentí ha estat una festa occidental però últimament s'ha estès a altres països, com el Japó, la Xina i Taiwan.

No puc tancar el text sense recordar la meva sogra, Montserrat Felices, una gran dona que ens va deixar l’any 2009. Una gran dona, esposa, mare i àvia. El seu record m’impulsa a estar atenta a les necessitats dels que m’envolten i a que sàpiguen que els estimo. 

11 de febrer Mare de Déu de Lourdes 1928 Primers Jocs Olímpics d'Hivern 1958 Primera hostessa de vol afroamericana 1963 Primer disc del Beatles 1990 Nelson Mandela lliure 1991 Comença el Super3

 

Avui tenim un dia xispejat de curiositats i efemèrides musicals, socials... un bon dia...

Comencem per felicitar a les noies que porten el nom de la Mare de Déu en l’advocació que comença amb l’aparició a Lourdes l’any 1858 a Bernardette Soubirou. Allà hi trobem ara un santuari i un lloc de peregrinació de devots i també malalts que cerquen el guariment del cos.

Tal dia com avui de 1928 comencen els primers Jocs Olímpics d’hivern a Sant Moritz, a Suissa. En aquestes dates tenen lloc també els Jocs Olímpics de Beijin 2021 i a casa nostra hi ha debat sobre la possibilitat de que es sol·licitin jocs d’hivern a Cataluna, però nosaltres no som un país de neu com Suissa o els països nòrdics...

Tal dia com avui de 1958 als Estats Units ―que fins 1967 va estar impregnat de segregació racial― l’aerolínea Mohawk Airlines contrata a Ruth Carol Taylor com hostessa de vol. Ella va ser la primera dona afroestadounidenca que aconsegueix aquesta feina. La seva carrera només va durar sis mesos per una altra barrera discriminatòria: l’empresa prohibia que les hostesses de vol es casessin. Vist des d’avui ens sembla impossible però era ben real.

Tal dia com avui de 1963, The Beatles enregistren el seu primer album: “Please please me”. L’enregistrament maratonià, feta als estudis d’EMI a Abbey Road, va durar unes 10 hores. John Lennon, va enregistrar “Twist and shout” a la primera malgrat el seu encostipat. Al final, la cançó es va afegir al disc. “Please please me” va ser editat a Anglaterra el 22 d’abril de 1963 i va ser el primer LP de The Beatles. Aquest disc va estar 29 setmanes en el nº 1 i 71 en el Top Ten de Billboard.

Tal dia com avui del 1990, com vam anunciar ahir, han alliberat Nelson Mandela, després de 27 anys de captiveri a Robben Island, a la Ciutat del Cap a Sud-àfrica.

I un any després, el 1991, Televisió de Catalunya inicia les emissions del Club Super3, un programa contenidor de sèries infantils amb gags que permeten que els nens i nenes interaccionin i participin en aquest "club". Paral·lelament a la creació del programa, també es van desenvolupar activitats fora de l'àmbit televisiu, per exemple, creant un carnet que els permeti gaudir d'avantatges. Al cap de 20 anys ja tenia més d’un mil·lió de socis.

10 de febrer 1942 Disc d'or a Glenn Miller 1950 Neix Mark Spitz 1990 Nelson Mandela serà alliberat demà

Avui tenim tres fronts: música, esport i societat.

Tal dia com avui de 1942, als Estats Units l’RCA Records atorga a Glenn Miller el primer disc d'or de la història per "Chattanooga Choo Choo". Les discogràfiques van començar a usar el certificat com a mètode de promoció, sent la primera cançó que va obtenir el disc d'or fou Chattanooga Choo Choo de Glenn Miller, commemorant la venda de 1,2 milions de còpies, i el primer disc de platí va ser el "Eagles/Their Greatest Hits 1971-1975" de The Eagles. A inici del segle XXI els certificats es concedeixen generalment de manera acumulativa i és possible que un sol àlbum sigui premiat amb plata, or i platí consecutivament. Un àlbum que obté dues vegades disc de platí és conegut habitualment com un «doble platí».

El nombre de vendes necessàries per assolir aquests premis varia segons la població del país on es publica el disc i el volum habitual de vendes, i la xifra per obtenir el platí en senzills i àlbums ha variat des dels anys 1980 fins a l'actualitat a causa de la baixada de vendes generalitzada del format. Es lliuren aquests reconeixements segons les còpies distribuïdes i no segons les venudes.

Per exemple, la música en català en 2011 requeria de 30.000 unitats per obtenir el disc d'or, i en 2013 ja era de 20.000 per a l'or i 40.000 per al platí; i a Alemanya, passant primer de 800.000 còpies a 500.000, després 300.000 i actualment a les 200.000. A Espanya, les vendes les certifica Promusicae, i les quantitats necessàries per assolir el disc d'or i de platí eren originalment de 50.000 i 100.000 còpies, respectivament; l'1 de novembre de 2005 es van rebaixar a 40.000 i 80.000, i a mitjan setembre de 2009 es van tornar a rebaixar a 30.000 i 60.000, respectivament, i en 2013 era de 20.000 per a l'or i 40.000 per al platí. D'altra banda, el Regne Unit ha mantingut constant les seves 300.000 còpies necessàries per aconseguir el disc de platí, ja que en aquest país les vendes de discos no han sofert canvis tan significatius. El nombre de còpies requerides per obtenir un reconeixement també varia segons el format de la producció discogràfica: àlbum, senzill, DVD o descàrrega. En alguns països també es distingeix entre artistes nacionals o estrangers, o segons l'idioma. Així, als Estats Units el platí per a àlbums està establert en 1.000.000 d'exemplars.

Tal dia com avui del 1950 va néixer Mark Andrew Spitz a Modesto, Califòrnia. Va ser un nedador estatunidenc d'origen jueu dels anys 60 i 70. Va guanyar set medalles d'or als Jocs Olímpics de Munic 1972 i establí un rècord que no fou batut fins a l'any 2008, quan Michael Phelps en guanyà vuit. Entre 1965 i 1972, Spitz guanyà 9 medalles d'or olímpiques, una d'argent i una de bronze, 5 ors en Jocs Panamericans, 31 títols nacionals dels Estats Units (Amateur Athletic Union) i 8 títols universitaris (National Collegiate Athletic Association). En aquests anys va establir 26 rècords del món individuals i 5 de relleus. El 2002 fou guardonat amb el premi Marca Leyenda.

Tal dia com avui de 1990 a Sudàfrica, el president Frederik de Klerk anuncia que el líder negre Nelson Mandela que porta 27 anys a la presó serà alliberat l’endemà. Serà l’inici d’una època en la que es caminarà amb pas ferm cap a la Pau i la igualtat entre blancs i negres amb moltes dificultats, entre la incredulitat del món i el desànim de molts. La fotografia és per la data de demà, històrica per a Sudàfrica i pel món.

9 de febrer 1908 inauguració del Palau de la Música 2009 Ringo Starr rep el seu estel al Passeig de la Fama

 

Avui la protagonista és la música en forma d’edifici i de reconeixement.

Tal dia com avui de 1908 es va inaugurar el Palau de la Música Catalana, obra de l'arquitecte modernista Lluís Domènech i Montaner. El Palau de la Música Catalana és un auditori de música situat al barri de Sant Pere (Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera) de Barcelona. Va ser projectat per l'arquitecte barceloní Lluís Domènech i Montaner, un dels màxims representants del modernisme català. La construcció es va portar a terme entre els anys 1905 i 1908, amb solucions a l'estructura molt avançades, amb l'ús dels nous perfils laminats, una estructura central metàl·lica estabilitzada pel sistema de contraforts i voltes perimetrals d'inspiració gòtica i amb l'aplicació de grans murs de vidre i la integració de totes les arts aplicades: escultura, mosaic, vitrall i forja. Domènech i Montaner va comptar amb els artistes habituals a la seva obra: el mosaïcista Lluís Bru, els ceramistes Josep Orriols i Modest Sunyol, els vitralls de la casa Rigalt i Granell i el paviment hidràulic de la casa Escofet. I entre els escultors, Miquel Blay, Eusebi Arnau, Dídac Masana i Pau Gargallo.

L'edifici va ser encarregat per l'Orfeó Català, fundat el 1891 per Lluís Millet i Amadeu Vives, perquè fos la seva seu. Va ser sufragat per industrials i financers catalans, il·lustrats i amants de la música, estament que seixanta anys abans ja havia finançat el teatre d'òpera i ballet Gran Teatre del Liceu. L'auditori va ser destinat a concerts de música coral, orquestral i instrumental, així com a interpretacions corals i de cantants. Actualment continua complint totes aquestes funcions, tant a l'àmbit de la música clàssica com el de la música moderna.

L'any 1997 la UNESCO va incloure l'edifici a la seva relació del Patrimoni Comú de la Humanitat.

Suggeriments: Podeu participar en una visita guiada al Palau de la Música on us explicaran la seva història i podreu gaudir dels detalls de la seva arquitectura però també hi podeu gaudir de concerts d’estils ben diferents. A continuació us en proposo uns quants però si consulteu la seva web de ben segur que trobareu algun concert que us faci el pes. El dijous 10  de febrer a les vuit del vespre teniu un concert amb cançons dels Beatles, Queen, Abba i altres grans del pop. El dissabte 12 de febrer a les 6 de la tarda hi podrem sentir La Traviata. El dimecres 23 a les 9 del vespre dins del Festival Mediterrani 2021 podreu veure la Rigoberta Baldini. El dissabte 19 de març a les 9 del vespre tindreu un Gran Concert de Gospel. Com veieu hi ha una gran varietat en un marc incomparable...

Tal dia com avui del 2009, Ringo Starr rep la seva estrella en el Passeig de la Fama. L'estrella número 2401 de les famoses voreres de Hollywood va ser pel bateria dels Beatles. La cerimònia va marcar el 50 aniversari de l'atracció. Els Beatles ja comptaven amb una estrella com a grup des de 1998, però per separat només s'havia fet amb la seva John Lennon. George Harrison la rebria poc després, en una cerimònia en la qual va ser present la seva vídua Olivia. Curiosament, A Paul McCartney també li atorgarien la seva també un 9 de febrer uns anys després.

Suggeriments pel cap de setmana 12 i 13 de febrer

 

Us proposem diferents activitats per aquests cap de setmana 12-13 de febrer:

Representacions:

-  A Barcelona teniu molt teatre musical: des de “Billy Elliot”al Teatre Victòria, fins al “Cantando bajo la lluvia” al Teatre Tívoli passant per “Fama” al Teatro Apolo, “The Opera Locos” al Teatre Poliorama o “Hansel i Gretel, El Musical” al SAT Sant Andreu Teatre.

-  Titelles: “La cigala i la formiga” a La Puntual divendres 11 de febrer a les 18h, dissabte 12 de febrer a les 12h i 18h, diumenge 13 de febrer a les 12h i 17h. 

- Teatre familiar amb “Tot esperant el Will” al Teatre Romea, “El Misteri de Sherlock Holmes” al Jove Teatre Regina o “Agrupación Sr. Serrano: Deméter” a la Sala Beckett, i “El Montre dels colors” al Teatre Goya.

- Si voleu anar a veure “Pastorets” podeu anar al Vendrell.

- I si voleu veure màgia podeu anar a Tarragona on trobareu el Mag Lari, i a Barcelona trobareu al David Valencia a la Sala On amb “Diumenges màgics”.

Festes Majors:

- De Barcelona en honor a Santa Eulàlia. És una festa tradicional on podreu veure gegants, castellers... consulteu el programa de la Festa Major.

Activitats especials:

- Barcelona negra és un festival literari que acaba aquest cap de setmana. 

- Exposició “Beijing 2022, junts per un futur compartit” al Museu Olímpic de Barcelona. Es va inaugurar el 25 de gener d’enguany. Organitzada pel Consolat General de la República Popular de la Xina i la Fundació Barcelona Olímpica.

- Exposició “FòssiL'Hs. L'Hospitalet fa milions d'anys” al Museu de l’Hospitalet.  un viatge fascinant a través del temps que ens durà milions d'anys enrere. Visitarem l'Hospitalet quan estava submergit sota un mar càlid durant el Pliocè, i també quan els Mamuts pasturaven a les faldes de Sant Pere Màrtir, durant el Plistocè. Gaudireu observant la rica i abundant fauna i flora que va existir al nostre territori i de la qual en tenim testimoni gràcies a les restes fòssils.

- Exposició:  “Playmobil i natura” al Museu de Ciències Naturals de Granollers. Els clicks de Playmobil ens presentaran diferents treballs en la recerca de la natura o en com la podem protegir. Des de l’expedició del Beagle amb Charles Darwin al capdavant fins  les tasques dels nostres agents rurals als parcs naturals. Des dels equips d’extinció dels focs forestals a la lluita contra les pandèmies. De l’inici de l’evolució humana a com intentem protegir les darreres espècies de grans primats.

- Exposició “Fusta i rodes” a la Casa Seat de Passeig de Gràcia amb Diagonal a Barcelona. Sören Manzoni, fundador del primer museu de l'skate a Espanya i que compta amb una de les col·leccions més imponents de la cultura del monopatí d'Europa, s'uneix a Casa SEAT per dur a terme l'exposició “Fusta i rodes: la història de l'skate”. A través d'un recorregut històric, que va des de l'inici dels monopatins als anys 40 fins a l'actualitat, els visitants podran conèixer i gaudir de peces úniques i estacions temàtiques i interactives on es podrà veure, entre d'altres, la taula utilitzada a l'enregistrament de la pel·lícula Retorn al Futur, la que va deixar Tony Hawk a la seva última visita a Barcelona o la taula i vestuari olímpic utilitzat per Danny León a Tòquio 2020. A més, d'una estació única com la Secció Freak o un boombox.

- Exposició “Cervell(s)” al Centre de Cultura Contemponània de Barcelona. Explora no només com els humans l’han estudiat i representat, sinó que també ressegueix l’anàlisi del conjunt d’activitats que aquest desenvolupa, com ara el pensament abstracte, el llenguatge, la consciencia, la imaginació o els somnis.

- Cinema en català a OCine Granollers i OCine Sant Celoni el dissabte 12 de febrer a les  16h  4.50 euros petits i grans fan “Uppps 2: I ara, on és Noè? L’aventura continua”.

8 de febrer 1834 Neix Mendeléiev 1828 Neix Jules Verne 1920 Neix Josep Maria Ballarín

 

Els protagonistes d’avui són un químic, el pare de la ciència ficció i un mossèn ben especial.

Tal dia com avui del 1834 va néixer Dmitri Ivànovitx Mendeléiev. Va un destacat químic rus, catedràtic de la Universitat Imperial de Sant Petersburg, famós per haver descobert la llei periòdica el 1869 amb la qual va classificar els elements químics en la taula periòdica. Aquesta classificació li permeté preveure l'existència d'elements químics encara no descoberts, com ara el gal·li, el germani i l'escandi, predir-ne amb molta exactitud les propietats, així com detectar errors en els valors de propietats d'elements ja coneguts, com la massa atòmica o les valències, mal calculades. Per altra banda, també fou el descobridor de la temperatura crítica (que ell anomenà temperatura absoluta d'ebullició) i formulà per primera vegada l'equació d'estat dels gasos ideals tot identificant la constant del gasos com una constant universal i calculant-ne el valor de manera molt precisa. A més a més, tingué un paper destacat com a assessor del govern rus en relació amb la modernització de la major part dels sectors industrials del país, que havien quedat molt endarrerits respecte als països europeus i als Estats Units. Fou guardonat amb el Premi Demídov (1862); la medalla Davy (1882); el Faraday Lectureship Prize (1889) i la medalla Copley (1905). Va ser nomenat Doctor honoris causa per les universitats d'Edimburg, Göttingen, Oxford, Cambridge, Princeton, Glasgow i Yale. Però  malgrat el seu prestigi internacional, mai va ser admès com a membre de l'Acadèmia de Ciències de Sant Petersburg i la seva candidatura al Premi Nobel de Química va ser rebutjada dues vegades (1905 i 1906).

Jules Gabriel Verne va néixer a Nantes el 8 de febrer del 1828. Va ser un escriptor francès conegut especialment per novel·les en què apareixen molts temes de ciència-ficció i un nombre considerable d'invents tècnics. Una de les seves idees era la «novel·la de la ciència»: escriure aventures basades en els invents i avenços científics i tècnics. És el segon autor més traduït de tots els temps, després d'Agatha Christie, segons Index Translationum. Juntament amb H. G. Wells, és considerat un dels pares de la ciència-ficció. Durant molts anys, va viure a la ciutat d'Amiens, a la casa que, avui dia, és un museu en honor seu.

Les obres de Verne s'han caracteritzat per ser anticipacions sorprenentment semblants dels temps moderns. “París al segle XX” n'és un exemple: en l'obra, s'hi descriuen l'aire condicionat, els automòbils, Internet, la televisió i altres invents molt similars als que existeixen en l'actualitat. Un altre exemple n'és el “De la Terra a la Lluna”, que és increïblement semblant al Programa Apollo, ja que tres astronautes són llançats a l'espai des de la península de Florida i recuperats mitjançant l'aterratge. En el llibre, la nau espacial és llançada des de Tampa, Florida, que es troba a uns 200 km de cap Canaveral, des d'on es van enlairar els coets del Programa Apollo. També va descriure amb exactitud invents que encara no existien, com ara l'helicòpter, i territoris i regions de la Terra que encara no havien estat explorats, com els pols. Alguns dels llibres que va escriure són: (1863) Cinq semaines en ballon (Cinc setmanes en globus), (1864) Voyage au centre de la Terre (Viatge al centre de la terra), (1865) De la terre à la lune (De la Terra a la Lluna), (1867-68) Les Enfants du capitaine Grant (Els fills del capità Grant), (1869-70) Vingt mille lieues sous les mers (Vint mil llegües de viatge submarí), (1873) Le Tour du Monde en quatre-vingts jours (La volta al món en vuitanta dies), (1876) Michel Strogoff (Miquel Strogoff), (1878) Un capitaine de quinze ans (Un capità de quinze anys), (1882) L'Ecole des Robinsons (Escola de Robinsons),  (1994) Paris au XXe siècle (escrita l'any 1863, però no fou publicada fins al 1994).

Josep Maria Ballarín i Monset va néixer a Barcelona el 8 de febrer de 1920. Va ser un capellà i escriptor català. Popular i singular, controvertit i prolífic, va construir una obra literària extensa, amb títols d'una gran repercussió en vendes com “Mossèn Tronxo” i “Santa Maria, pa cada dia”. El 1953, esdevingué el capellà de Santa Maria de Queralt. A partir d'aleshores, escriure es convertí en bona part de la seva tasca pastoral. El 1988 fou traslladat a la parròquia de Gòsol, on exercí com a vicari. El 1995 li fou concedida la Creu de Sant Jordi en reconeixement de la seva tasca religiosa i literària. El 1996 guanya el Premi Ramon Llull de novel·la amb l'obra Santa Maria, pa cada dia. El primer d'agost de 2004 li fou concedida la Medalla d'Or de la ciutat de Berga.

Suggeriments: Començarem per posar en agenda una visita a l’exposició “Tot és química” del Museu de la Ciència i la Tècnica de Terrassa, per recordar la feina de Mendeléiev. Després podem veure quins llibres de Juli Verne podem llegir. Sempre són més interessants que el pas al cinema de moltes de les obres. La lectura ens permet imaginar i hi trobem molts més detalls. També podeu posar a la llista algun llibre de Josep M. Ballarín, veure alguna de les seves entrevistes o el seu comiat a You Tube. I per airejar l’esperit podem anar al Santuari de Santa Maria de Queralt o a Gòssol...  

7 de febrer 1888 Estrena de "Mar i Cel" 1897 Estrena de "Terra Baixa" 1981 "Woman" núm. 1 en Billboard 2005 Ellen MacArthur circumval·lació nàutica

Els protagonistes avui són el teatre, la música i una navegant en solitari que ara treballa per l’economia circular.

Àngel Guimerà i Jorge va néixer a Santa Cruz de Tenerife. Fill de pare català i mare canària, va passar els primers anys de la seva vida a Tenerife. Als set anys va anar a viure a Catalunya, on es va adaptar ràpidament. Va ser dramaturg, polític i poeta en llengua catalana. La seva extensa obra, notable per unir a una aparença romàntica els elements principals del realisme, el va convertir en un dels màxims exponents de la Renaixença o "ressorgiment" de les lletres catalanes a l'acabament del segle XIX. Tot i que va iniciar la seva carrera amb la poesia, la major part de la seva obra literària estigué dedicada al teatre. Ben aviat va aconseguir reconeixement internacional (Mar i cel va ser un èxit immediat, traduït a vuit idiomes). El 7 de febrer de 1888 estrena Mar i cel al Teatre Romea. La seva època més brillant fou en l'última dècada del segle XIX, on s'apropa més a la realitat de la societat catalana d'aquella època, que girava el rumb cap a un entorn més urbà i industrial, i destaca en el seu currículum María-Rosa (1894), Terra baixa (1896), o La filla del mar (1900). El 7 de febrer de 1897 es va estrenar al Teatre Principal de Tortosa la seva obra “Terra Baixa” amb la companyia de Teodor Bonaplata. Al final de la seva vida diversificà més la seva producció, des del drama burgès als poemes dramàtics musicals amb elements fantàstics o el teatre històric de tendència catalanista.

 

El 7 de febrer de 1981 una de les cançons més belles de John Lennon, i tota una oda a la dona, “Woman”, arriba al número 1 de Billboard. Va ser un dels seus èxits pòstums i pertanyia a l’álbum “Double fantasy”, que es va publicar el 21 de novembre de 1980 simultàiament a tot el món, uns dies abans del seu assassinat el 8 de desembre de 1980. “Woman”, juntament amb  “Just like starting over”, formava part d’aquest àlbum que incluía set cançons de John i set més de Yoko Ono, la seva dona.

 

Ellen MacArthur és una navegant anglesa. Especialista en rutes de llarga distància en solitari, el 7 de febrer de 2005 va batre el rècord de la circumnavegació en solitari més ràpida, amb 71 dies, fet que li va donar fama mundial. El rècord, que havia estat anteriorment en possessió de Francis Joyon, va ser recuperat per ell mateix l'any 2008. Després de la seva retirada de la navegació professional el setembre de 2010, va posar en marxa la Fundació Ellen MacArthur, una ONG que treballa amb empreses i centres educatius per promoure un desenvolupament sostenible i accelerar una transició cap al que ella anomena una economia circular. Ha tingut diferents reconeixements, un dels més curiosos és que hi ha un Asteroid, el 20043, que porta el seu nom: Ellenmacarthur. La nostra imatge és per a ella.

Suggeriment: sabeu què és l’economia circular? L'economia circular és un model, sistema o estratègia econòmica que crea valor i, en definitiva, prosperitat, allargant la vida útil dels productes i traslladant els residus del final de la cadena de producció al principi. Així doncs, com que els recursos es fan servir més d'una vegada, s'utilitzen de manera més eficient. Si és un tema que veus interessant pots començar a pensar com pots contribuir-hi. Com deia “el Capità Enciam”: “Els petits canvis són poderosos!”.

6 de febrer 1946 Es funda l'Editorial Alpina 1952 Comença el regnat d'Elisabeth II

 

Els protagonistes d’avui són una editorial catalana i una reina britànica.

El 6 de febrer de 1946 es va fundar l’Editorial Alpina, catalana amb seu a Granollers especialitzada en cartografia i guies de muntanya, majoritàriament obres de format de butxaca, d'una utilitat directa i de divulgació. Principalment edita mapes, guies i manuals, i és considerada «la bíblia dels excursionistes catalans». Alpina va esdevenir un referent per a generacions d'excursionistes i un model a seguir quant a concepte i idea de producte. L'editorial va ser capaç de trobar l'equilibri entre el mapa científic i el mapa com a eina d'orientació, fàcil d'utilitzar. Els seus mapes, acompanyats per la inseparable guia, inicialment de color taronja, es feren molt populars durant els anys en què anar a la muntanya encara era tota una aventura i quan encara es cantaven cançons al voltant d'un foc de camp. Avui, malgrat els canvis socials i de costums, i que l'accés a la muntanya és molt més senzill, els mapes renovats i actualitzats, en format de paper o bé en format digital, segueixen oferint el seu servei a un ventall d'usuaris cada cop més gran.

Elisabeth II del Regne Unit, nascuda Elizabeth Alexandra Mary Windsor, (Londres, 21 d'abril de 1926) és una aristòcrata anglesa, que exerceix des del 6 de febrer de 1952 els càrrecs de reina del Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, governadora suprema de l'Església d'Anglaterra i cap de la Mancomunitat de Nacions (en anglès, Commonwealth).

Dins la Mancomunitat de Nacions hi ha quinze Estats independents constituïts en regne que comparteixen la reina com a cap d'estat : el Regne Unit, el Canadà, Austràlia, Nova Zelanda, Jamaica, Bahames, Grenada, Papua Nova Guinea, les Illes Salomó, Tuvalu, Saint Lucia, Saint Vincent i les Grenadines, Belize, Antigua i Barbuda, i Saint Christopher i Nevis.

El 1947 es va casar amb el príncep Felip de Grècia i Dinamarca, amb qui va tenir quatre fills: Carles, Anna, Andreu, i Eduard. Des de 2007 és la monarca més longeva de la història britànica i, des de 2015, la que més temps ha regnat, superant la seva rebesàvia, la reina Victòria.

Els seus jubileus de plata, or, diamant, i safir van celebrar-se els anys 1977, 2002, 2012 i 2017 respectivament. El seu paper polític abasta grans àrees, té funcions constitucionals significatives, i actua com a focus de la unitat nacional dels britànics i com a representant de la seva nació davant del món.

Suggeriment: Una altra manera de conèixer-la és veure la sèrie “The Crown”. És una sèrie de televisió britànica i estatunidenca, creada i escrita per Peter Morgan i produïda per Left Bank Pictures per a Netflix. La sèrie està basada en el regnat de la reina Elisabet II, del Regne Unit, i narra la seva vida des de les seves noces el 1947 fins al dia present. Claire Foy interpreta la reina en la part més primerenca del seu regnat. Ens dona una visió novel·lada del regnat d’Isabel II.

5 de febrer Santa Àgata o Àgueda patrona de les dones Dia Mundial dels Meteoròlegs

 

Sta. Agata/Agueda patrona de les dones  Santa Àgata de Sicília o Àgueda (Catània, Sicília, ca. 231-ca. 251) fou una jove, morta a Catània com a màrtir durant els primers temps del cristianisme. És venerada com a santa en tota la cristiandat; la seva festivitat és el dia 5 de febrer. Considerada patrona de les dones, moltes poblacions fan festes en honor seu. Moltes tenen caràcter carnavalesc i es caracteritzen per la inversió dels papers socials entre homes i dones. En alguns llocs santa Àgata és invocada com a protectora contra els focs, els incendis o les cremades, sobretot després d'haver-la invocada amb èxit davant d'una erupció de l'Etna, de manera que també por portar un petit edifici en flames o una teia encesa. La festivitat s'ha celebrat particularment a Catalunya en pobles lleidatans (Seròs, la Granja d'Escarp, Juncosa, Sunyer, Aitona i Sudanell, entre d'altres): les dones es desentenien de les feines casolanes, que eren assumides pels marits; avui es celebren balls, actes solemnes en honor de la santa i àpats col·lectius, i en les festes són les dones les que manen. Avui santa Àgata és invocada per les dones per demanar-li protecció davant els maltractaments i el càncer de pit.

Generalment en els noticiaris locals transmesos per les cadenes de televisió s'inclou una secció dedicada al pronòstic del temps, la qual és conduïda per periodistes o meteoròlegs (homes o dones), els qui s'especialitzen en la presentació de les previsions meteorològiques. Indiquen informació sobre la pressió atmosfèrica, el vent, la temperatura, la humitat i la nuvolositat.

El 5 de febrer de 1744 va néixer John Jeffries. Va ser un científic, físic i cirurgià militar estatunidenc, que es va convertir en un dels primers meteoròlegs de la història. És per això que el 5 de febrer commemorem el Dia Mundial de l'Home del Temps (inclou al sexe femení, per descomptat).

La imatge de l'meteoròleg és la clàssica que veiem per la tele quan ens donen el temps. No obstant això, un meteoròleg és un científic especialitzat en l'estudi de l'atmosfera i que pot utilitzar els principis científics per poder observar, comprendre i explicar com funciona l'atmosfera i com afecta la Terra. Gràcies als seus coneixements no solament pot explicar com l'atmosfera afecta el nostre planeta, sinó també pot arribar a pronosticar el seu comportament.

Un meteoròleg està preparat per comprendre i predir el temps. Els meteoròlegs presentadors de televisió són només una petita part de tots els meteoròlegs que existeixen. Hi ha moltes més funcions que realitzen aquests professionals. Algunes d'elles són les següents: preveuen condicions notícies meteorològiques adverses com pot ser fortes pluges, huracans, tornados, etc. Conèixer l'afecció de la radiació ultraviolada sobre els organismes, conèixer el funcionament de la capa d'ozó, entre d'altres. Tot això ho ha de conèixer per poder avisar els organismes públics i prendre mesures necessàries.

Si vols aprendre com ser meteoròleg és important que tinguis una gran habilitat en matemàtiques i física. I és que durant els estudis per ser meteoròleg has d'afrontar processos d'anàlisi i interpretació de dades. Hi ha diverses especialitats a l'hora d'aprendre com ser meteoròleg. Aquestes àrees de la meteorologia són les següents:

- Meteoròleg climàtic: la funció principal és la de conèixer i buscar a dades que serveixen de patrons per poder ajudar a conèixer i entendre completament el clima d'una zona.

- Meteoròleg atmosfèric: estudia els moviments de l'atmosfera terrestre i els possibles efectes sobre el medi ambient. Té la seva implicació en camps de producció com són l'agricultura i la ramaderia.

- Meteoròleg operacional: És aquell que estudia el vent, la temperatura, humitat i la pressió de l'aire. Totes les variables meteorològiques són àmpliament estudiades per aquest Meteoròlegs.

- Meteoròleg forense: la seva tasca és la de treballar en companyies d'assegurances per a possibles reclamacions. Per a això, ha d'investigar bé l’activitat meteorològica del passat per presentar-la davant del tribunal de justícia quan sigui necessari.

- Meteoròleg de radiodifusió: És el que treballa interpretant i recordant les condicions climàtiques per a la ràdio i la televisió. És el clàssic.

- Meteorologia sinòptica: conjunt de mesures de diferents variables meteorològiques que es realitzen a nivell de superfície a determinades hores, i els fins de les quals són contribuir a l'elaboració de la predicció meteorològica de la zona i la climatologia del lloc on es realitzen. Les hores a les quals es realitzen són les 00, 03, 06, 09, 12, 15, 18 i 21 hores UTC

- Meteorologia aeronàutica, agrícola i marítima: se centra en aquestes activitats.

Meteoròleg d'investigació: són els que treballen en agències de govern, militars o en el servei meteorològic nacional.

- Meteoròlegs d'arxiu: organitzen i treballen amb dades d’arxiu.

- Meteoròlegs docents: són aquells que imparteixen els coneixements en les carreres universitàries.

La pregunta clau per aprendre com ser meteoròleg és que s’ha d'estudiar. El primer de tot és saber que hi ha dues categories imposades per l'Organització Meteorològica Mundial. Aquestes dues categories són les següents:

meteoròlegs: és obligatori que comptin amb un títol universitari i puguin completar el paquet d'instrucció bàsica.

tècnics en meteorologia: és aquesta categoria la qual no necessita títol universitari però permet tenir alguna opció per treballar en aquest camp. Pot col·laborar com observador de la meteorologia, sempre que pugui completar el paquet d'instrucció bàsica.

A Espanya no hi ha cap carrera universitària per estudiar meteorologia. Per això, has de tenir alguna d'aquestes carreres: Grau en periodisme, en química, en física, en geologia, en matemàtiques, en ciències ambientals o alguna enginyeria. Un cop acabada la carrera s’ha de realitzar un màster en meteorologia o climatologia que ofereixen les diferents universitats d'Espanya. Si vols treballar com a meteoròleg per a l'estat cal que es superin unes oposicions de l'AEMET. Segons els nivells petites d'estudis pots optar a un o altre lloc. Atès que no hi ha cap carrera per a això a Espanya, has de graduar-en les carreres que hem esmentat anteriorment. Després d'això, has de fer un màster universitari especialitzat en això. Anem a veure quins són els diferents màsters que s'ofereixen a Espanya:

Màster universitari en meteorologia i geofísica: es realitza la diversitat complutense de Madrid i l'objectiu de l'màster és formar especialistes en aquest àmbit. Gràcies a això, es pot  desenvolupar aquesta professió en universitats espanyoles o estrangeres, també es pot treballar en centres d'investigació i empreses.

Màster universitari en meteorologia: aquest fet a la Universitat de Barcelona i el seu objectiu principal és el de formar de manera bàsica en meteorologia per poder adequar tota la informació a tècnics i directrius de l'organització meteorològica mundial. Amb aquest màster podràs integrar les diverses matèries que componen les ciències de l'atmosfera com són: meteorologia física, micrometeorologia, meteorologia dinàmica, física de núvols, radiació, la modelització, anàlisi i predicció i, finalment, la climatologia.

Màster universitari en meteorologia i geofísica: es realitza a la Universitat de Granada. Abasta tots els aspectes essencials i fonamentals de la geofísica i la meteorologia. Són aspectes més teòrics però també experimentals amb tècniques modernitzades i utilitzades per a la resolució de diversos problemes de l'actualitat.

A Catalunya hem tingut i tenim grans meteoròlegs i, de fet, molts dels que veiem a diferents televisions de l'estat han estat formats a Catalunya. Tenim molts noms presents en aquests àmbit: des de Mariano Medina, el primer home del temps que recordo a TV1 fins a Antoni Castejón que va començar a TV3 i va morir prematurament passant per professionals amb moltes hores de vol com Alfred Rodríguez Picó, Toni Nadal, Eloi Cordomí, Francesc Mauri, Tomàs Molina... i meteoròlogues com la Anna Rius, Mònica Lòpez, Gemma Usart o la Mònica Puig. Amb tots ells hem après a llegir els mapes d'isòbares, i hem après un munt de paraules com la maregassa, la boirina o les onades de fred o de calor...

4 de febrer Dia Mundial contra el Càncer

 

En 2020, gairebé 10 milions de persones van morir de càncer. Aquesta xifra va superar les morts per VIH/SIDA, malària i tuberculosi en conjunt. Per a l'any 2040, els experts estimen que la quantitat de morts per càncer s'elevarà a 16,5 milions. Si no actuem.

A Amèrica, el càncer és la segona causa de mort. S'estima que 4 milions de persones van ser diagnosticades en 2020 i 1,4 milions van morir per aquesta malaltia. Aproximadament, el 57% dels nous casos de càncer i el 47% de les morts ocorren en persones de 69 anys d'edat o més joves, quan es troben en el millor de les seves vides.

Els tipus de càncer diagnosticats amb major freqüència entre els homes són: pròstata (21,7%), pulmó (8,9%), colorectal (7,8%), bufeta (4,5%) i melanoma de la pell (3,4%). Entre les dones, els tipus de càncer amb major incidència són: mama (25,4%), pulmó (8,5%), colorectal (7,9%), tiroides (5%) i cervicouterí (3,8%).

Els tipus de càncer que van causar més morts entre els homes són: pulmó (18%), pròstata (11,1%), colorectal (9,4%), fetge (6,1%) i estómac (5,6%). En les dones són: mama (13,2%), pulmó (12,3%) colorectal (7%), cervicouterí (5,3% ) i ovari (3,9%).

(crec que aquestes dades corresponen al continent americà on hi ha moltes desigualtats sanitàries, no al nostre entorn més immediat. A més, els hospitals de Barcelona donen un servei de primera línia amb uns protocols que permeten un tractament personalitzat i amb uns equips extraordinaris.)

Però gràcies als esforços en investigació i assistència, la paraula càncer ja no és sinònim de mort. Si té un bon cognom, es poden fer moltes coses (quimio, intervenció, ràdio...) i pot desaparèixer o cronificar-se. Aquest dia serveix per visibilitzar i conscienciar la necessitat de seguir invertint en investigació que milloraran les propostes actuals.

La càrrega del càncer es pot reduir mitjançant mitjançant la implementació d'estratègies basades en l'evidència per a la seva prevenció, detecció precoç, tractament i també per a millorar l'accés a les cures pal·liatives. Els factors de risc modificables més comuns per al càncer, són compartits amb els d'altres malalties no transmissibles, i inclouen:

- el consum de tabac

- baixa ingesta de fruites i verdures

- l'ús nociu d'alcohol

- manca d'activitat física

Alguns dels factors de risc específics per a càncer inclouen les infeccions cròniques del virus del papil·loma humà (VPH) -per a càncer cervicouterí-, hepatitis B i C - per a càncer de fetge- i H. pylori -per a càncer d'estómac.

S'estima que del 30 al 40 per cent dels càncers es poden prevenir en reduir l'exposició a aquests factors de risc. Les polítiques de salut pública es poden implementar per a recolzar l'elecció individual d'estils de vida saludables, convertint-les en l'opció més fàcil. Molts altres tipus de càncer, especialment el cervicouterí el de mama i el càncer colorectal, poden detectar-se i tractar-se eficaçment a través de programes organitzats de detecció precoç lligats a un l'accés al tractament oportú.

La OPS/OMS treballa amb els països membres en diferents aspectes relacionats amb la prevenció i control del càncer.

Actualment, més de la meitat (65%) de les morts per càncer succeeixen en les parts del món menys desenvolupades. Fins i tot si viu en un país d'alts ingressos, hi ha desigualtat entre les comunitats de menors ingressos, indígenes, immigrants, refugiats i rurals.

L'accés igualitari a la prevenció, el diagnòstic, el tractament i la cura del càncer pot salvar vides.

Cada càncer té un color diferent en el llaç que l'identifica i el rosa fort els engloba tots. 

3 de febrer Sant Blai de Sebaste

 

Blai de Sebaste, venerat com a sant Blai, va ser un metge, bisbe de Sebaste (Sebastensis armenorum) a Armènia (actual Sivas, Turquia) i màrtir cristià. Va fer vida eremítica en una cova en el bosc de la muntanya Argeus, que va convertir en la seva seu episcopal. Va ser torturat i executat en l'època de l'emperador romà Licini, durant les persecucions als cristians de principis del segle IV. El seu culte es va estendre per tot Orient, i més tard per Occident. En l'Edat mitjana, es van arribar a comptabilitzar solament a Roma 35 esglésies sota la seva advocació. La seva festivitat se celebra 3 de febrer a les Esglésies d'Occident i l'11 de febrer en les d'Orient.​ Sant Blas té l'honor de ser un dels catorze sants auxiliadors (per a l'Església catòlica) i dels sants anárgiros (per a l'Església ortodoxa).

Se'l considera patró dels malalts de gola (faringe) i dels otorrinolaringòlegs.​ També és patró de la República del Paraguai, de nombroses localitats espanyoles i de Dubrovnik (Croàcia). En aquesta ciutat, la seva festivitat és emblemàtica i gairebé mil·lenària (es remunta com a mínim a l'any 1190) i es va incorporar el 2009 a la llista del patrimoni cultural immaterial de la Humanitat per la UNESCO.

El refranero español es pródigo en frases y sentencias de uso común que hacen referencia a Blas de Sebaste:

«Por san Blas la cigüeña verás, y si no la vieres: año de nieves». Hace referencia a la llegada de las cigüeñas a España, que se produce a principios de febrero excepto en años muy fríos.

«Por San Blas las cigüeñas verás, y si no las vieres mal año esperes».Refrán en parte contradictorio con el anterior, y que anuncia que los fríos pueden prolongarse más de lo deseable para el campo.

«Por san Blas, hora y media más». Refiere que en la fecha de la festividad de Blas de Sebaste, transcurrido casi un mes y medio de invierno, la duración del día es manifiestamente más prolongada. En algunos lugares «Por San Blas, una hora más».12​

«Por san Blas, el besugo atrás». Refrán muy popular en el País Vasco, y que avisa que ha terminado la temporada ideal para consumir este pescado.

«San Blas bendito, cúrame la garganta y el apetito».

«San Blas, tú me llamarás». Refiere que la afección de garganta provocará en el propio fiel el recordatorio del santo.

«San Blas, San Blas, que se ahoga este animal». Cuando alguien se atraganta mientras se le da en la espalda para que se le pase. Este refrán es muy típico en Alhama de Granada.

Ja veieu que dites no en falten... I la imatge del dia serà per les cigonyes que es comencen a veure per aquestes dates i que fan els seus nius als campanars de la Colegiata de San Miguel Arcángel d'Alfaro.

Suggeriment: Si us voleu perdre i veure cigonyes us aconsello la villa d’Alfaro, que forma part de la Rioja lindant amb Navarra. Aquesta població és coneguda per la seva colònia de més de 500 cigonyes que viuen en els 120 nius del municipio, la majoria d’ells en les torres i campanars de la Colegiata de San Miguel Arcángel. El seu exterior s’emporta les mirades de visitants i veins: el capvespre és el millor moment per alçar la mirada i admirar un espectacle únic. Cents de cigonyes sobrevolen les teulades de la colegiata mentre gaudeixen dels colors ataronjats dels capvespres. És la colònia urbana de cigonya blanca mès grand del món ubicada en un sol edifici, pel que es converteix en una experiència única.  Ben a prop també podreu visitar la Reserva Natural de los Sotos del Ebro, una zona protegida pels boscos de ribera: salces, àlbers, pollancres, freixes, oms… La diversitat de fauna és increïble, podent trobar 13 espècies diferents de peixos, 20 d'amfibis i rèptils, 172 espècies d'ocells i 28 de mamífers.

Aquest Cap de setmana 5-6 de febrer

Us proposem diferents activitats per aquests cap de setmana:

Representacions:

-  A Barcelona teniu molt teatre musical: des de “Billy Elliot”al Teatre Victòria, fins al “Cantando bajo la lluvia” al Teatre Tívoli passant per “Fama” al Teatro Apolo, “The Opera Locos” al Teatre Poliorama o “Hansel i Gretel, El Musical” al SAT Sant Andreu Teatre.

-  Titelles: “La cigala i la formiga” a La Puntual, “Jai, el Mariner” a Lluïsos Teatre. 

- Teatre familiar amb “Tot esperant el Will” al Teatre Romea, “El Misteri de Sherlock Holmes” al Jove Teatre Regina o “Agrupación Sr. Serrano: Deméter” a la Sala Becket.

- Si voleu anar a veure “Pastorets” podeu anar al Vendrell.

- I si voleu veure màgia podeu anar a Tarragona on trobareu el Mag Lari, i a Barcelona trobareu al David Valencia a la Sala On amb “Diumenges màgics”.

Festes Majors:

- A Valls trobem les Festes Desenals de la Candelera.

- Algunes poblacions celebren la seva Festa Major d’Hivern com Salou, Cervera o Ametlla de Mar.

Activitats especials:

- I Cursa Adaptada  de la Barceloneta  diumenge 6 de febrer de 10 a 14h al Parc de la Barceloneta. Podem anar a animar als participants i sensibilitzar-nos sobre la diversitat funcional de les persones.

- Llum Barcelona. Festival d’Arts lumíniques del 4 al 6 de febrer al Poble Nou l’accés als espais és gratuït i podeu trobar més informació a Barcelona.cat/llumbcn

- In Museu dissabte 5 de febrer Visites guiades gratuïtes amb reserva prèvia a col·leccions, reserves, tallers de restauració i altres espais habitualment tancats. Més informació a barcelona.cat/inmuseu

- Cinema en català a OCine Granollers i OCine Sant Celoni el dissabte 5 de febrer a les  16h  4.50 euros petits i grans fan Space Jam.

2 de febrer La Candelera

 

La Candelera és el nom popular amb el qual es coneix la festa cristiana del ritu de la presentació del nen Jesús al temple de Jerusalem, així com la purificació de la seva mare, segons obliga la llei jueva. Aquesta festa se celebra quaranta dies després de Nadal, el 2 de febrer; tot i que, en els seus orígens, la festa era el 14 de febrer, quaranta dies després de l'Epifania.

A Valls se celebren cada deu anys les festes de la Candela, i des del 1851, a Molins de Rei se celebra un mercat i una gran fira agrícola, la Fira de la Candelera. La 170a edició de la Fira de la Candelera de Molins de Rei el passat any 2021 va ser virtual.

La celebració de la Candelera va ser introduïda a la litúrgia cristiana pel papa Gelasi I l'any 496 com a continuació de diverses tradicions gregues i romanes que se celebraven per aquestes dates. Justinià la introduí a Constantinoble al segle VI, des d’on s’estengué per Orient i més tard per Occident. Segons la tradició, abans de la missa major, es beneïxen candeles.

A Catalunya, la diada es considera el dia per desmuntar el pessebre i, per tant, el moment en què es dona per tancat el cicle de Nadal. El dia de la Candelera segons la cultura popular, és plausible fer un pronòstic, a mitjà termini, per saber si l'hivern ha de continuar. Així, segons una dita popular «si la Candelera plora, l'hivern és fora; si la Candelera riu, l'hivern és viu». És a dir que, si no plou, l'ambient hivernal continuarà.

La Candelera coincideix amb el dia de la Marmota. El dia de la marmota és un mètode folklòric usat pels grangers, especialment dels Estats Units i el Canadà, per predir la fi de l'hivern, basats en el comportament de l'animal quan surt d'hivernar el 2 de febrer. Segons la creença, si no es veu l'ombra de la marmota en sortir del cau, perquè el dia és ennuvolat, això significa que l'hivern acabarà aviat. Si, per contra, és un dia assolellat i es veu l'ombra de la marmota, vol dir que l'hivern durarà sis setmanes més.

I per si no era prou informació la Virgen de la Candelaria, és l’advocació mariana apareguda a  Tenerife (Illes Canàries), al suroest d’España, en el segle XV. És una Mare de Déu negra. És patrona de les Illes Canàries. Les Festes de la Candelària es celebren a Tenerife el 2 de febrer i el 15 d’agost. És l’advocació mariana més estesa en el continent americà darrera de la Virgen de Guadalupe. Va ser una de les primeres advocacions introduides a Amèrica pels conquistadors espanyols, de fet, es sap que Hernán Cortés duia al coll una medalla de la Mare de Déu de la Candelera quan va arribar a Mèxic.