14 de febrer Sant Valentí 2009 mor Montserrat Felices

El Dia de Sant Valentí és una celebració tradicional en alguns països anglosaxons, exportada a altres cultures, en la qual els nuvis, enamorats o esposos s'expressen el seu amor o afecte mútuament que se celebra el 14 de febrer. En molts països és considerat el Dia dels Enamorats, celebrat en aquesta data perquè es creia que era el dia en què les aus triaven parella. A Colòmbia, per motius comercials, aquesta festa se celebra el tercer cap de setmana de setembre i es coneix com a Dia de l'Amor i l'Amistat. En l'actualitat, se celebra mitjançant l'intercanvi de notes d'amor conegudes com a "valentines", amb símbols com la forma simbòlica del cor i Cupido.

Aquí a Catalunya el Dia dels Enamorats per excel·lència és Sant Jordi. En aquesta data es regalen roses i llibres per mostrar el seu amor. L’entrada de Sant Valentí és una mostra més de l’esperit comercial (pastissos, flors, obsequis variats...) És una festivitat comercial amb rètols i ofertes de tota mena...

Des del segle XIX es va introduir l'intercanvi de postals produïdes massivament. A aquesta pràctica s'hi va afegir la de donar altres tipus de regals com ara roses i xocolates, normalment regalats pels homes a les dones. Als Estats Units, aquesta celebració també es va començar a associar amb una salutació d'amor platònic de "Happy Valentine's", enviat pels homes a les seves amigues -rarament als seus amics-. Típicament el Dia de Sant Valentí ha estat una festa occidental però últimament s'ha estès a altres països, com el Japó, la Xina i Taiwan.

No puc tancar l’atricle sense recordar la meva sogra, Montserrat Felices, una gran dona que ens va deixar l’any 2009. Una gran dona, esposa, mare i àvia. El seu record m’impulsa a estar atenta a les necessitats dels que m’envolten i a que sàpiguen que els estimo.   

5 d'abril 1614 Pocahontas 1985 "We are the world"

Ara ens sembla que el món és molt petit i que saber el que passa molt lluny pràcticament en temps real és fàcil però no sempre ha estat així. Parlem de globalització quan el món constitueix un únic ordre social i natural perdent el seu efecte localista. Això pot tenir un efecte positiu o negatiu. Avui en veurem dos de positius: la barreja de cultures i l’extensió de la música més enllà de les fronteres.

La barreja de les cultures la veiem al 1614. Tal dia com avui, a Virginia, la nativa americana Pocahontas es casa amb el colon anglès John Rolfe. Molts hem vist un munt de vegades la pel.lícula de Disney i no sabíem que estava basada en fets reals. Ara, al segle XXI la gent es belluga molt i trobem molt sovint parelles amb diferents colors de pell però abans no era gens freqüent. La gent es relacionava només amb la gent del seu entorn, els seus iguals.

L’extensió de la música més enllà de les fronteres la veiem el 1985 quan més de 5.000 emissores de tot el món emeten simultàniament "We are the world". Per primera vegada en la Història, es van posar d'acord per radiar al mateix temps aquesta cançó. "We are the world" s'havia gravat el 25 de gener d'aquest mateix any en una sessió no menys històrica. La cita, en els estudis de A & M a Hollywood, es va fixar per al dia següent del lliurament dels Premis Americans de la Música. Es pretenia amb això que les millors i més conegudes veus de la música americana no tinguessin excusa per faltar a l' enregistrament. La cançó era la consumació d'un projecte de Michael Jackson i Lionel Richie, destinat a recaptar fons per combatre la fam a l'Àfrica. En la gravació, clarament irrepetible, van estar presents els promotors del projecte, Lionel Richie i Michael Jackson però també entre d’altres cantants de primera línia: Ray Charles, Bob Dylan, Cindy Lauper, Stevie Wonder, Kenny Rogers i Bruce Springsteen. A més, algun d’ells va cedir alguna de les seves cançons per l’àlbum que s’havia d’editar. “We are the world” va ser número u immediatament als Estats Units i arreu del món, en els Grammy de l’any següent va rebre el guardó al millor enregistrament de l’any. Us proposo que cerqueu el vídeo que es va fer de la cançó i intenteu esbrinar qui són els que canten... 

14 de febrer Sant Valentí 2009 mor Montse Felices

El Dia de Sant Valentí és una celebració tradicional en alguns països anglosaxons, exportada a d'altres cultures, en la qual els nuvis, enamorats o esposos s'expressen el seu amor o afecte mútuament que se celebra el 14 de febrer. En molts països és considerat el Dia dels Enamorats, celebrat en aquesta data perquè es creia que era el dia en què les aus triaven parella. En l'actualitat, se celebra mitjançant l'intercanvi de notes d'amor conegudes com a "valentines", amb símbols com la forma simbòlica del cor i Cupido.

Des del segle XIX es va introduir l'intercanvi de postals produïdes massivament. A aquesta pràctica s'hi va afegir la de donar altres tipus de regals com ara roses i xocolates, normalment regalats pels homes a les dones. Als Estats Units, aquesta celebració també es va començar a associar amb una salutació d'amor platònic de "Happy Valentine's", enviat pels homes a les seves amigues -rarament als seus amics-. Típicament el Dia de Sant Valentí ha estat una festa occidental però últimament s'ha estès a altres països, com el Japó, la Xina i Taiwan.

A Catalunya el Dia dels Enamorats es celebra per Sant Jordi. Tot i que els comerciants aprofiten per incloure aquesta diada en els nostres calendaris, a casa nostra, tot i que es celebra el 23 d’abril, cada vegada té més adeptes perquè tot el que sigui celebrar... ens hi apuntem ràpidament, però no és una festa autòctona sinó de les afegides per la globalització.

A casa meva no hem celebrat mai Sant Valentí i a més, fa cinc anys aquesta diada va canviar de significat per a tota la família. Tal dia com avui, de fa cinc anys, després d’una duríssima malaltia, va morir la meva sogra. Una gran dona dedicada per complet a la seva família. Ens va deixar molts records que fan que avui continuí present entre nosaltres. En aquest blog cada dia hi ha el record d'alguna persona que destaca en el seu camp i avui, no podia ser d'altra manera, vull recordar a la Montse Felices que com tantes filles, mares i àvies ha sabut sempre estar al servei dels seus amb un gran compromís de país. Gràcies a elles, som avui com som. Vagi aquests sentit record per a totes les persones anònimes que passen pel món deixant petjada en el seu raconet i, per tant, viuen per sempre.