18 de juny 1928 mor Roald Amundsen

El nostre protagonista d'avui és un explorador. A principis del segle XX encara quedaven parts del món desconegudes... ell va ser l'explorador del gel, de les regions polars.

Roald Engelbregt Gravning Amundsen va neixer a Borge, Noruega, el 16 de juliol de 1872 i va morir al Mar de Barents el 18 de juny de 1928 quan anava a rescatar el seu competidor Scott. Fou un explorador noruec de les regions polars. Va dirigir l'expedició a l'Antàrtida que va assolir el Pol Sud per primera vegada el 14 de desembre de 1911. També va ser el primer a solcar el Pas del Nord-Oest, que unia l'Atlàntic amb el Pacífic, i va formar part de la primera expedició aèria que va sobrevolar el Pol Nord. També va ser la primera persona a localitzar la situació del Pol nord magnètic.

Roald Amundsen comptava amb una excel·lent formació naval i una especial habilitat en les tècniques de supervivència, apreses en part de la seva experiència en esports hivernals, en la vida dels esquimals, i en les expedicions que el van precedir. En les seves diferents expedicions va comptar amb un reconegut equip en els camps de la navegació, de l'esquí, de l'enginyeria aeronàutica i de l'aviació. Juntament amb Fridtjof Nansen (que va inspirar Amundsen amb la travessia de Grenlàndia que va realitzar el 1888), és l'explorador més cèlebre de la història de Noruega.

17 de juny 1991 oficialment desapareix l' apartheid a Sudàfrica

L'apartheid va ser una política que esdevingué un sistema de segregació racial duta a terme entre 1948 i 1990 durant els governs del Partit Nacional a Sud-àfrica (i Namíbia mentre restà sota tutela sud-africana). El primer esment que es té del mot és en un discurs de Jan Smuts del 1917, l'aleshores primer ministre. Significa "separació'" o més literalment "apartament" en afrikaans i neerlandès, però el terme ha estat adoptat per gairebé totes les llengües, ampliant-ne el significat per explicar situacions de discriminació racial, i reclamat amb més o menys èxit per diversos pobles o grups oprimits. La segregació racial a Sud-àfrica començà durant el colonialisme, però l'oficialització de l'apartheid començà després de les eleccions generals de 1948. La nova legislació classificava els habitants en grups racials (blancs, negres, coloured i indis) i les zones residencials foren segregades mitjançant trasllats forçosos. Els habitants negres foren desposseïts de la ciutadania i traslladats a un dels 10 territoris autònoms tribals o bantustans del país, quatre dels quals esdevingueren estats independents. El govern segregà l'educació, la sanitat i altres serveis públics, i reservà per als blancs aquells de major qualitat i per als negres els pitjors.

L'apartheid comptà amb una resistència interna considerable. El govern respongué a les protestes i aixecaments il·legalitzant l'oposició, promovent una forta repressió i empresonant els més significatius líders anti-apartheid, com Nelson Mandela. Les reformes promogudes els anys 80 no varen aconseguir sufocar l'oposició, i el 1990 el president Frederik Willem de Klerk començà les negociacions per posar fi al sistema. Tal dia com avui de 1991 es va posar fi oficialment a l'apartheid. El 1994 se celebraren eleccions multiracials per sufragi universal que guanyà el Congrés Nacional Africà de Nelson Mandela.

Si no heu vist la pel·lícula us recomano que veieu a Morgan Freeman en el paper de Mandela a la pel·lícula “Invictus” de Clint Eastwood. La pel·lícula està centrada a la Copa del Món de Rugbi de 1995 que es va desenvolupar a Sud-àfrica i sobre la manera com Mandela se'n va servir per aturar les tensions racials. Podreu veure la separació entre les races i la superioritat dels blancs en un país de majoria negra i com evitant la revenja es dóna pas a la Pau.

16 de juny 1999 Phil Collins té una estrella al Walk of Fame

El nostre protagonista d’avui és músic. No és freqüent que un bateria sigui el cantant d’un grup ni tampoc que acabi escrivint cançons per Disney però així és ell: Phil Collins.

Phil Collins és un fantàstic bateria i un cantant de rock i pop anglès. La seva carrera com a cantant es deu gràcies a l'oportunitat que se li va presentar quan Peter Gabriel va abandonar el grup Genesis i Phil Collins, que n'era el bateria, més tard també va assumir la veu del grup. Entre les seves cançons més famoses hi ha “In The Air Tonight”, “You Can't Hurry Love”, “Sussudio”, “One More Night”, “Another Day In Paradise”, “Do You Remember?”, “Both Sides Of The Story”, “Dance Into The Light” i “Can't Stop Loving You”. L'any 1995 va abandonar el grup Genesis, grup del qual era bateria des de feia 25 anys i cantant des de 20, per centrar-se exclusivament en els seus projectes en solitari. El 1998, any en què va editar el seu recopilatori d'èxits ... “Hits”, va començar també una nova etapa professional centrada a fer nous discs de manera esporàdica, bandes sonores per a Disney i una última gira. Aquesta disminució de la seva activitat és probablement deguda la seva pèrdua progressiva en l'oïda. Actualment pateix problemes cervicals que li impedeixen tocar la bateria i a conseqüència d'aquesta malaltia tampoc li és possible realitzar cap gira. Finalment, després de crear molta expectativa, el 2007 va engegar una nova gira amb Genesis després de 15 anys en solitari. Juntament amb els seus antics companys Tony Banks i Mike Rutheford van fer una gira per Europa i els Estats Units. 

Philip David Charles Collins (aquest és el seu nom real), cantant, compositor, baterista, pianista i actor britànic, nascut el 30 de gener de 1951 al barri londinenc de Chiswick, és un dels personatges més actius i de més èxit de la música rock. Tal dia com avui de 1999 entra a formar part de Walk of Fame de Hollywood, ja que la seva carrera en els últims anys també ha estat molt relacionada amb el cinema, amb grans èxits gràcies a bandes sonores. La carrera en solitari de Phil Collins comença amb l'àlbum 'Face Value', en què barreja temes de rock simfònic. En els seus discos posteriors es decanta per un estil de rock molt més comercial i convencional, aconseguint diversos supervendes, entre ells “But Seriously”. També col·labora en diverses pel·lícules, entre les que destaca “Buster”, la història de l'atracament al tren correu de Glasgow. El seu últim disc fins a la data ha estat la banda sonora de la pel·lícula de Disney “Tarzan”, en què interpreta el tema principal en diversos idiomes.

Podeu aprofitar per escoltar la seva música... val la pena!

10 de juny 1935 creació d'Alcohòlics Anònims 2004 mor Ray Charles

Avui la història uneix dos protagonistes en els que la superació de dificultats és un denominador comú: Alcohòlics Anònims i Ray Charles.

Tal dia com avui l’any 1935 a Arkron, Ohio (EUA), es va fundar Alcohòlics Anònims quan un corredor de borsa recuperat de la seva alcoholisme, Bill Willson, en un esforç per perllongar el seu estat de sobrietat que dura ja sis mesos, es posa en contacte amb el Dr. Robert Smith, un metge que encara pateix un problema d'alcoholisme. Gràcies a aquesta iniciativa, el Dr. Smith pren avui la seva última copa i es lliura d'aquesta terrible xacra. 

Actualment l’Associació d'Alcohòlics Anònims (A.A.), és una comunitat formada per homes i dones que s'ajuden els uns a altres a deixar l'alcoholisme i a mantenir-se en aquest estat sobri. No té caràcter, polític, religiós ni d'altre tipus per tal de poder acollir així a qualsevol persona que lliurement s'hi presenti. No substitueix els tractaments mèdics, ja que la seva finalitat és de tipus psicològic centrada a donar coratge i suport emocional als seus membres per tal que procurin la rehabilitació. La comunitat funciona a través d'uns 94.000 grups locals d'ajuda mútua (o GAMs), distribuïts en 134 països. 

El programa que Alcohòlics Anònims suggereix es basa en dotze passes dissenyades per a la recuperació personal de l'alcoholisme. El primer pas és presentar-se davant la comunitat amb el reconeixement explícit de tenir el problema de l'alcoholisme. En les reunions els membres comenten les seves experiències i emocions i procuren desfer-se de la possible càrrega de negativitat dels seus sentiments. Els alcohòlics anònims continuen identificant-se com a alcohòlics, i encara que portin anys sense beure alcohol no diuen que estan curats. Els membres d'Alcohòlics Anònims mantenen el seu anonimat personal a nivell de premsa, ràdio, televisió i la resta de mitjans de comunicació social.

No tornar a beure mai més és símbol de fracàs perquè segur que em trobaré en situacions que potser no podré controlar però vint-i-quatre hores sí que són possibles per tant per “avui i només per avui” sí que em puc comprometre a no beure. Aquest mateix argument el podem fer servir per qualsevol canvi que vulguem operar en la nostra vida. “Per sempre” és massa llarg, costerut i quasi impossible però vint-i-quatre hores són possibles. Una tècnica excel·lent...

Avui també recordem Ray Charles en el dia  de la seva mort l’any 2004. Ray Charles va tenir l'atreviment de treure el ritme del gospel fora de les esglésies ... i va funcionar. Ray Charles va saber sumar a la força vocal de la música religiosa negra les aromes del jazz, el blues o, fins i tot, el country. Nascut a Geòrgia el 23 de setembre de 1930, Ray es va quedar cec a causa del glaucoma quan tenia només 6 anys. Dins de la seva desgràcia, Ray va tenir la sort de ser enviat a un col·legi per a nens sords i cecs on va rebre formació musical. Fora ja d'aquella institució, a la mort dels seus pares i sent encara un adolescent, va haver de buscar-se la vida amb la música, primer a Florida i més tard a Seattle. El jove Ray, pianista i cantant, va prendre com a models a Charles Brown i Nat King Cole i no li va anar malament, perquè va tenir el seu primer èxit amb només 21 anys. Gràcies a aquests primers èxits va començar a girar al costat de les estrelles del Rhythm & Blues, amarant-se del seu so i esforçant-se a revolucionar el seu estil. Va tenir el seu primer número u i seus primers problemes amb les drogues a mitjans dels cinquanta. Però, afortunadament, va poder superar la seva addicció sense perdre la seva creativitat. Ray Charles ens va donar mig segle de bona música. No va deixar de crear fins a l'últim moment, l'últim que ens va deixar en disc va ser un àlbum de duets en el qual estaven des de BB King a James Taylor. Quan va morir, el 10 de juny de 2004, preparava una gira després de superar un operació de maluc. L’apassionant història de Ray Charles està superbament explicada a la pel·lícula Ray que li va valer un Oscar a Jamie Fox per la seva interpretació de Charles.

9 de juny 2001 inici de la gira mundial de Madonna

La protagonista d’avui és Madona i la seva música, els seus concerts i la seva posta en escena.

Madonna Louise Veronica Ciccone, més coneguda com a Madonna, és una cantant, compositora i productora estatunidenca de música disco, pop, dance i electrònica, principalment. Ha treballat de manera més intermitent com a actriu, dissenyadora de moda i escriptora, i últimament ha debutat com a directora cinematogràfica.

Denominada com a Queen of pop (reina del pop), la cantant és una icona popular internacional de les últimes tres dècades, aspecte que li reconeixen, fins i tot, els seus detractors. És una estrella de pop coneguda per reinventar la seva imatge, i per l'ambició, innovació i provocació en els seus vídeos musicals i espectacles. També és coneguda per les polèmiques durant tota la seva vida personal, i per l'ús de símbols polítics, religiosos i sexuals al llarg de la seva carrera. Des dels seus inicis -el 1983- amb el llançament del seu primer àlbum Madonna, fins al seu últim disc “Celebration” manté l'èxit i la fama mundials, que ha travessat diferents generacions.

La trajectòria de Madonna és un exemple del triomfador "fet a si mateix", típic de la cultura nord-americana, amb els seus èxits, fracassos i reaparicions. D'un entorn una mica gris i conservador, Madonna va fugir a Nova York a finals dels 70 per a dedicar-se a la música. Ha aconseguit nombrosos reconeixements, entre els quals es troben 7 premis Grammy d'un total de 27 nominacions. El seu afany de superació com artista va conduir-la a papers protagonistes a pel·lícules com Evita, paper pel qual va guanyar el Globus d'Or a la millor actriu. Però Madonna també ha viscut moments difícils: la seva carrera al cinema ha estat desigual i ha sofert dures crítiques, descens comercial i dificultats personals, que ha superat.

L'any 2000, el Llibre Guinness de Rècords va publicar que Madonna és l'artista femenina amb més èxits de tots els temps, estimant que les vendes superen els 338,6 milions d'àlbums i senzills venuts a tot el món. La seva actual companyia discogràfica, Warner Bros, va afirmar el 2005 que les vendes mundials de Madonna excedeixen els 380 milions de discs, només en format àlbum.

Tal dia com avui de l’any 2001 Madonna inicia la seva gira mundial a Barcelona. Madonna va volar al Palau Sant Jordi per iniciar amb l'espectacularitat que la caracteritza la seva gira mundial Drowned World Tour 2001. Aquest era el primer tour mundial de Madonna en 8 anys. Un sorprenent i suggestiu ostentació de tecnologia, estètica i eclecticisme tant en música com en dansa es va desplegar sobre el recinte de la Ciutat Comtal i el resultat va ser espectacular. Madonna va emergir com una immaculada reina del cyberpunk i amb una estètica post-Blade Runner que aviat es va transformar en un quadre japonès ple de geishas, samurais i manga. En total van ser 23 temes extrets majoritàriament dels dos últims discos de Madonna, fins a aquesta data, amb poques excepcions com “Human nature”, “Beautiful stranger”, “La isla bonita” i “Holiday”. “Music”, va ser el tema que va tancar el primer concert que va tenir una rèplica al dia següent també a Barcelona.

Pot ser un bon moment per escoltar alguna de les seves cançons o veure al You Tube fragments dels seus concerts... és espectacular!

8 de juny 793 primera incursió víking a Anglaterra

Els protagonistes d’avui són el víkings. Els víkings van ser un grup ètnic originari d'Escandinàvia, els països nòrdics, que van florir entre els anys 789 i 1100. També són anomenats normands, tot i que aquesta denominació s'acostuma a restringir als pobles víkings establerts a l'Europa occidental. Altres grups víkings s'establiren a l'Europa oriental, anomenats varegs. Els víkings eren descendents d'un poble d'origen germànic que es va establir a la península escandinava cap a l'any segle XXI aC. El seu nom significa 'gent de mar' o 'del nord'. Van ser coneguts a tot Europa pel seu domini naval, que els va permetre conquerir ciutats costaneres d'arreu, i crearen una llegenda d'incursions cruels i efectives, basades en la pirateria. Durant molts anys, van sotmetre Anglaterra, el nord de França (on s'establiren en l'actual regió coneguda com a Normandia) i el sud d'Itàlia; i van ser els primers europeus que van arribar al continent americà. El límit meridional de la seva expansió fou l'Al-Àndalus. Alguns víkings coneguts són Eric el Roig o Leif Ericsson (primer europeu a arribar a Amèrica, on hi fundà la colònia de Vinland).

Comerciaven principalment amb pells, ambre i esclaus, i de vegades recorrien al pillatge o a l'extorsió. Tant en els països d'origen com en els territoris on s'establien també treballaven en explotacions agràries i ramaderes.

La seva manera d'actuar violenta va terroritzar les antigues comunitats que, encara que acostumades a la guerra, no tenien manera de preveure quan n'hi hauria una incursió. Aquests atacs van influir de forma indirecta en la creació d'un període d'inestabilitat que va afavorir la descentralització política del feudalisme.

Sembla que tal dia com avui de l’any 793 es va produir la primera incursió víking a l'est d'Anglaterra en saquejar el monestir de Lindisfarne, a la costa. Els víkings, que fins aquest moment eren "comerciants nòrdics", passaran, durant els dos segles següents, a ocupar les cròniques i contes europeus, omplint una època de terror propiciada per aquests "homes del nord" o "homes de la mar". Els seus vaixells, anomenats drakkar per tenir habitualment el mascaró de proa forma de cap de drac, realitzaran incursions en totes les costes d'Europa i remuntaran els rius de França i Espanya, conquistaran la majoria d'Irlanda i grans extensions d'Anglaterra, i establiran assentaments permanents a Rússia i les costes del Bàltic. Hi cròniques relatant les seves incursions a la Mediterrània, al Mar Caspi i el seu establiment a la mítica Vinland, a Amèrica del Nord.

Darrerament s'ha fet una sèrie amb el Víkings com a protagonistes. És una sèrie dura però si l'haguéssin fet molt dolça no haguès estat gens realista perquè els vikings van ser un grup molt especial.

7 de juny 1940 neix Tom Jones

Un impressionant aspecte i una potent veu van ser qualitats suficients perquè a Tom Jones se’l sobrenomenés com "El Tigre de Gal·les". 

Tom Jones és nom artístic, el seu nom real és Thomas Jones Woodward, va néixer el 7 de juny de 1940 a Pontypridd, al sud de Gal·les. Fill d'un miner i un mestressa de casa, el futur que li augurava no era molt diferent al dels nois d'aquella recòndita ciutat. Acabat el col·legi sense pena ni glòria, als 16 anys ja s'havia casat i tenia un fill. Tom va tenir una gran varietat de treballs, des peó de paleta, fins tallador de guants passant per venedor ambulant d'aspiradors. L'única cosa que destacava de la seva vida monòtona era la seva participació amb la banda amb la qual actuava a la nit en els pubs de la ciutat. Allà posava en pràctica tot l'après en el cor de l'església i el col·legi. 

Un dia Gordon Mills, un caçatalents, va presenciar una de les seves actuacions i no es va poder resistir a la seva potent veu i estil tan atrevit del gal·lès. Poc temps va trigar el manager a aconseguir-li un contracte. El primer gran èxit de Jones va arribar amb la cançó "It not unusual" que va arrasar a tot el món. Per cert, la cançó va ser boicotejada per la conservadora BBC i va haver de ser difosa per una ràdio pirata. 

Tom Jones ha enregistrat al llarg de la seva carrera un autèntic allau de senzills i ha aconseguit diversos discos d'or amb cançons com "Delilah", "Help major self", "Love my tonigh", "Kiss" i l'èxit dels 90 , "Sex bomb". I és que amb el pas del temps Tom Jones ha aconseguit romandre en el més alt, provar tots els estils de música i, per descomptat, renovar-se.

6 de juny 1599 neixament de Velàzquez

Avui un nom propi: Velazquez. Si aneu a Madrid al Museo del Prado no us podeu perdre veure les seves obres en directe. 

Diego Rodríguez de Silva Velázquez, o simplement Velázquez, és històricament un dels pintors espanyols més importants i un dels artistes més valorats i influents del món que va nèixer tal dia com avui de l’any 1599. Va excel·lir en retrats de gran realisme i penetració psicològica, entre altres de la família reial, a la qual tenia accés en qualitat de pintor de la Cort. També va crear escenes històriques i mitològiques. Visqué a l'anomenat Segle d'or espanyol.

Els primers anys, a Sevilla, va desenvolupar un estil naturalista i caravaggista. Als 24 anys va ser nomenat pintor del rei Felip IV i quatre anys més tard va ser ascendit a pintor de cambra, càrrec que va ocupar de per vida. El pintor de cambra era el més important entre els pintors reials: el treball consistia a pintar retrats del rei i de la família reial, i en general quadres destinats a la decoració de les mansions reials.

La presència en l'entorn cortesà li va permetre estudiar la col·lecció reial de pintura. Això i les ensenyances d'un primer viatge a Itàlia, on va conèixer pintura antiga i contemporània, van ser influències determinants per a fer-lo evolucionar cap a un estil més personal, amb una pintura d'una gran lluminositat, de pinzellades ràpides i soltes. A partir del 1631, ja en la maduresa, va pintar grans obres com La rendició de Breda. Durant aquests darrers anys l'estil se li va tornar més esquemàtic i esbossat, i va assolir un domini extraordinari de la llum. El retrat del papa Innocenci X, pintat durant el segon viatge a Itàlia, inaugura aquest darrer període, que inclou les dues últimes obres mestres: Las Meninas i Les filadores (“Las hilanderas”).

El reconeixement universal del seu art va començar a arribar tardanament, a partir de 1850 i especialment entre 1880 i 1920, gràcies a l'atenció dels pintors impressionistes francesos, per als quals Velázquez va ser un referent. Édouard Manet estava meravellat amb la seva pintura i va qualificar Veláquez com el pintor de pintors i el pintor més gran que mai ha existit. 

5 de juny Dia Mundial del Medi Ambient

El Dia Mundial del Medi Ambient (DMMA) se celebra el 5 de juny a tot el món. Aquesta celebració va ser establerta per l'Assemblea General de les Nacions Unides en la seva Resolució (XXVII) del 15 de desembre de 1972, i amb la qual es va iniciar la Conferència de les Nacions Unides sobre el Medi Ambient Humà d'Estocolm (Suècia).

El Dia Mundial del Medi Ambient és un dels principals vehicles pels quals l'Organització de les Nacions Unides estimula la sensibilització mundial entorn del Medi Ambient i intensifica l'atenció i l'acció política.

Aquest any 2015 el país amfitrió és Itàlia i l’eslogan és “Set mil milions de somnis. Un únic planeta. Consumeix amb moderació” podreu consultar la web amb la informació sobre el tema a  http://www.unep.org/spanish/wed/ amb els textos en castellà.

5 de juny 1883 primer viatge de l'Orient Express

Avui recordem un tren que va fer història i que va suggerir moltes altres històries que trobem a la literatura i al cinema: l’ "Orient Express".

Tal dia com avui del 1883, va sortir de l'Estació Est de París (França), amb destinació a Istanbul (Turquia), un tren ràpid de luxe, al que aviat se’l coneixerà amb el nom de "Orient Express". El trajecte complet es realitzarà en unes 72 hores en glamurosos vagons, amb sofisticats i confortables compartiments, per a passatgers milionaris i membres de l'acabalada aristocràcia europea .

La ruta i els ferrocarrils de l'Orient Express canviaren en diverses ocasions segons les circumstàncies. Diferents rutes concurrents utilitzaren en el passat el nom d'Orient Express o d'altres similars. Malgrat que el tren fou concebut com un servei ferroviari normal, el seu nom ha esdevingut sinònim d'intriga i viatges de luxe. Els dos noms de les ciutats més sovint associades amb l'Orient Express són París i Istanbul, els extrems originals dels serveis més habituals.

El 1977, l'Orient Express va deixar d'arribar a Istanbul. El 14 de desembre de 2009, l'Orient Express va deixar de funcionar i la ruta va desaparèixer dels horaris de tren d'Europa, segons s'informà, "víctima de trens d'alta velocitat i les línies aèries low-cost". La Venice-Simplon Orient Express, una empresa privada que utilitza els cotxes originals de la dècada de 1920 i 30, continua funcionant de Londres a Venècia i d'altres destinacions a Europa, incloent la ruta original de París a Istanbul.

El glamour i la rica història de l'Orient Express sovint ha estat objecte de la trama de llibres i pel·lícules i se n'han fet diversos documentals de televisió.

4 de juny 1783 primer vol globus aerostàtic 1942 Batalla de Midway

Avui destaquem dos moments històrics: l’un per l’història de l’aviació i l’altre va ajudar a accelerar el final de la Segona Guerra Mundial.

Tal dia com avui de l’any 1783 a Annonay, França, els germans Montgolfier, Jacques Étienne i Joseph-Michel, fan la seva primera demostració pública de què l'aire calent pesa menys per idèntic volum d'aire fred, i embutxacat és capaç de fer pujar una bossa esfèrica de lli folrada de paper, de 11 metres de diàmetre amb una capacitat de 800 m3 i un pes d'uns 226 quilograms. Sí, era un globus aerostàtic! El vol recorre una distància d'uns 2 km, amb una durada de 10 minuts i aconsegueix una altitud estimada d'uns 1.600 a 2.000 metres. El futur de la navegació aerostàtica ha començat. 

Actualment és fàcil trobar globus aerostàtics a l’Empordà, Osona o a la Garrotxa i s’han convertit en una manera pausada de veure el territori des del cel. És tota una experiència...

Tal dia com avui del 1942 a l'Oceà Pacífic comença la Batalla de Midway. Midway és una illa situada a uns 1.600 km al nord-oest de Honolulu. Allà l’armada dels Estats Units aconseguirà invertir la marxa de la guerra i s'alçarà amb la victòria contra, la fins llavors, invencible armada japonesa, posant fi a l'etapa d'expansió nipona en aquest oceà. El triomf serà possible, malgrat comptar amb menys efectius les forces americanes, gràcies a que la intel·ligència naval nord-americana va aconseguir descodificar els missatges japonesos. Per això estaven perfectament preparats i proveïts quan l’armada nipona fa el seu "atac sorpresa". Aquesta batalla donarà la raó a aquells que diuen que és primordial comptar amb un bon servei d'intel·ligència. La informació és molt important...

Per mi la Batalla de Midway sempre estarà lligada al meu avi. Ell va estar a la Batalla de l'Ebre durant la Guerra Civil Espanyola. Era una persona molt pacífica. Sempre deia que calia recordar per no tornar a repetir. Quan jo era petita es van fer tota una colla de pel·lícules de temàtica bèl·lica entre elles "La batalla de Midway" i avui amb aquest esdeveniment no puc més que recordar l'avi Joan. Una persona bona i pacífica. 

3 de juny 1904 neix Charles Richard Drew

Avui parlem d’un metge que va començar un camí que molts avui segueixen. La medecina regenerativa avui acull un gran nombre d’investigacions i no seria possible sense la col·laboració de Charles Richard Drew.

Tal dia com avui de 1904 va néixer a Washington D.C. (EUA), el metge i cirurgià americà Charles Richard Drew, pioner en el desenvolupament dels bancs de sang. Demostrarà que el plasma és més durador que la sang sencera i contribuirà a crear bancs de sang per als aliats a Europa durant la II Guerra Mundial. Serà molt crític amb les decisions oficials de separar la sang dels blancs i els negres en els bancs de sang.

Aquest tema ens porta moltes preguntes... Com s’extreu la sang? Tothom pot ser donant? Com es conserva la sang? S’analitza? Tota la sang és bona per tothom? Per a què la fem servir? Es pot produir? Qui decideix per a qui és? Com es distribueix? Quan es fa una transfusió pot haver-hi rebuig com en el trasplantaments d’òrgans?...

A Catalunya tenim un Banc de Sang i Teixits molt actiu que té una web amb molta informació ( http://www.bancsang.net/ ) i seus repartides per tot el territori. 

Però segur que us ha cridat l’atenció la darrera frase...  “Serà molt crític amb les decisions oficials de separar la sang dels blancs i els negres en els bancs de sang.” Fixeu-vos que estem a començament del segle XX i als Estats Units la separació entre blancs i negres era total amb una idea de que els blancs eren superiors, per tant és normal que de manera oficial també es promogués aquesta separació però... científicament no té cap fonament. Hi ha coses que sortosament anem superant... què en penses?