22 de desembre Darrer dia de classe / 1942 comença el NO-DO / Loteria de Nadal

El vint-i-dos de desembre és aquest any el darrer dia de classe, fa anys que es va posar en marxa el NO-DO, però sobretot és el dia de la Loteria de Nadal.

Avui és el darrer dia de classe d’aquest any per a molts infants i joves que cursen estudis obligatoris i postobligatoris en el nostre país. Darrer dia de classe que obre el pas a un període de vacances que coneixem amb el nom de Vacances de Nadal i que acabaran després de Reis.

Tal dia com avui de 1942 es va projectar per primera vegada el NO-DO. Era com un bloc de noticies en clau de documental propagandista del règim franquista que acompanyarà totes les pel·lícules que s’exhibien en sales de cinema. El NO-DO va se obligatori fins el gener de 1976 i voluntari fins el 1981. Si no n’heu vist mai cap... val la pena per conèixer els valors que es volien transmetre a través d’aquest mitjà de masses. El contingut i la forma són molt característics i exalten la bondat del règim totalitari. 

I des de fa 204 anys es celebra la Loteria Nacional (que no sempre va ser per Nadal). Durant la Guerra d'Independència espanyola, al novembre de 1811, el ministre del Consell d'Índies, Ciriaco González Carvajal, va plantejar la idea de la "Loteria Moderna", amb la "Loteria Primitiva" instaurada pel Marquès d'Esquilache el 1763 com a antecedent i l'objectiu de sufragar la despesa de les batalles. Pel ministre, la proposta va tenir una acollida molt favorable, perquè aquest sorteig era "un mitjà d'augmentar els ingressos de l'erari públic sense esprémer els contribuents". Així, va tenir lloc a Cadis el primer sorteig d'aquesta nova Loteria el 4 de març de 1812, que en els seus primers anys es va realitzar a Andalusia i Ceuta. Anys més tard, amb l'expulsió dels exèrcits napoleònics, el sorteig es va traslladar a Madrid.

El 18 de desembre de 1812 es va celebrar la primera Loteria de Nadal a la capital gaditana. No obstant això, aquesta Loteria Nacional realitzada al desembre no es va conèixer popularment amb el sobrenom de "Sorteig de Nadal" fins a 1892.

El 1938, durant la Guerra Civil, amb una Espanya dividida, el sorteig es va celebrar en dues ciutats diferents: Barcelona, després d'haver passat per València l'any anterior, va ser l'urbs triada en el bàndol republicà i Burgos la del bàndol revoltat.

Tres anys després es van introduir els reintegraments, una mesura reeixida que va suposar un gran augment en les vendes d'un sorteig que acabaria per popularitzar totalment en 1957, quan es va televisar per primera vegada.

Durant més de quaranta anys, el saló de sorteigs del carrer Guzmán el Bueno de Madrid va albergar la Loteria de Nadal, vivint la transició de la pesseta a l'euro el 2002, fins que aquest espai es va quedar petit. Avui els nens i nenes de la residència-internat de Sant Ildefons cantaran (amb aquella cantarella tan característica) els premis del Sorteig Extraordinari de la Loteria de Nadal des del Teatro Real de Madrid, com passa des de 2012.

Si voleu més informació sobre els bombos, els números o les boles la trobareu a la web de la Loteria Nacional http://www.laloterianavidad.com/  

Cada any es fa un anunci especial. El de aquest any és obra del director Santiago Zanou que té com a protagonista una mestra retirada que pateix Alzheimer, la Carmina. Ha portat molta polèmica, cadascú ha dit la seva (hi ha gent que li ha agradat i d'altres que gens...) ha aconseguit que es parlès molt del sorteig de la loteria.

21 de desembre Solstici de desembre / 1879 Una bona notícia / 1913 Primers mots encreuats

Avui és un dia especial: El solstici de desembre !  La nostra protagonista d’avui és la premsa perquè transmet notícies interessants i obre un nou gènere: l’entreteniment.

Avui a casa nostre comença l’hivern. Per nosaltres és el dia més curt i la nit més llarga però a l’hemisferi sud és al revés. Per ells comença l’estiu i és la nit més curta i el dia més llarg. Realment la diversitat apareix per tot arreu... i és que el món és molt gran...

En el solstici de desembre, especialment en les cultures romana i cèltica, es festejava el retorn del Sol. A partir d'aquesta data els dies començaven a allargar-se. Això s'atribuïa a un triomf del Sol sobre les tenebres, que es celebrava amb fogueres. Posteriorment l'Església catòlica va decidir situar en aquesta mateixa data, el 25 de desembre, la Nativitat de Jesucrist, atorgant-li el mateix caràcter simbòlic de renéixer de l'esperança i de la llum al món i corregint així al mateix temps el significat de la festivitat pagana prèvia, anomenada Sol Invictus. Actualment no coincideix la data de la celebració religiosa amb el solstici d'hivern a causa dels diversos ajustos de calendari realitzats però hi està molt a prop.

Tal dia com avui de 1879 va aparèixer una notícia que canvia ria el rumb de la Història en el New York Herald. Es va anunciar que Edison havia inventat l’enllumenat públic amb electricitat. Fins aquell moment  els carrers s’il·luminaven amb llums d’oli. Hi havia uns senyors que cada dia al vespre s’encarregaven d’encendre els llums i al matí d’apagar-los.  

L’any 1913 es van publicar els primers mots encreuats. Era en el diari New York World, l’anglès Arthur Wynne va publica els primers mots encreuats, un entretingut passatemps que havia inventat i que va obtenir un gran èxit. A dia d’avui tots els diaris tenen els seus mots encreuats. 

20 de desembre 1812 s'editen contes dels Germans Grimm / 1967 neix el Xavier

Avui tenim uns protagonistes especials: els contes recolilats i adaptats pels germans Grimm, el Patrimoni immaterial de la Humanitat i l'aniversari del Xavier... què més voleu?

Els germans Grimm van ser Jacob Ludwig Karl Grimm (1785-1863) i Wilhelm Karl Grimm (1786-1859),dos germans nascuts a Hanau (Hessen-Kassel), catedràtics en l'especialitat de filologia germànica. Van realitzar extenses investigacions sobre l'alemany d'aquella època i també sobre el folklore de les diferents regions germàniques. Els germans Grimm no són autors o inventors de contes com Hänsel i Gretel, Els músics de Bremen, El llop i les set cabretes, La caputxeta vermella, El sastre valent, La Bella dorment del bosc, La Ventafocs, La Blancaneu i els set nans, L'ocell d'or, entre d'altres; sinó que són històries recollides per Jacob i Wilhelm de les veus del poble o de manuscrits de les biblioteques on ells van treballar. El seu mèrit va ser saber donar a les narracions la senzillesa i saviesa natural de la tradició narrativa oral.

Tal dia com avui de 1812 s'editen per primera vegada a Berlín (Alemanya) els "Contes per a la infància i la llar" recopilats pels germans Grimm des 1806. La segona part es publicarà en 1814. Amb el temps es traduiran a més de 170 idiomes en innombrables versions i s'inspiraran centenars de pel·lícules i des de 2005 seran Patrimoni de la Humanitat. 

El Patrimoni cultural immaterial o Patrimoni cultural intangible forma part de les declaracions de la UNESCO per a la salvaguarda del patrimoni cultural no tangible, conegut com a «oral» o «immaterial». Segons la Convenció per la Salvaguarda del patrimoni Cultural Immaterial (Convention for the Safeguarding of Intangible Cultural Heritage), el patrimoni cultural immaterial (PCI) és «el gresol de la nostra diversitat cultural i la seva conservació, una garantia de creativitat permanent». Hi ha un comitè, que es reuneix de forma regular, per inscriure els elements del patrimoni cultural immaterial des d'on són triats, segons rellevància.

El concepte va sorgir l'any 1990 com a contrapartida al Patrimoni de la Humanitat, que està centrat en aspectes essencials de la cultura. El 2001, la Unesco va fer una enquesta entre estats i ONGs per intentar fer-ne una definició, i va ser adoptada una Convenció el 2003 per a la seva protecció. Es defineix com «el conjunt de creacions basades en la tradició d'una comunitat cultural expressada per un grup o per individus i que responen a les expectatives d'una comunitat en la mesura en què reflecteixen la seva identitat cultural i social». Llengua, literatura, música i dansa, jocs i esports, tradicions culinàries, els rituals i mitologies, coneixements i usos relacionats amb l'univers, els coneixements tècnics relacionats amb l'artesania i els espais culturals es troben entre les moltes formes de patrimoni immaterial. El patrimoni immaterial és vist com un dipòsit de la diversitat cultural i l'expressió creativa, així com una força motriu per a les cultures vives. Com pot ser vulnerable a fenòmens de la globalització, la transformació social i la intolerància, la Unesco encoratja a les comunitats per identificar, documentar, protegir, promoure i revitalitzar aquest patrimoni.

Són Patrimoni Immaterial de la Humanitat als Països Catalans, per ordre d'antiguitat: el Misteri d’Elx, la Patum de Berga, el Tribunal de les Aigües, els castells, el Cant de la Sibil·la, la dieta mediterrània, les festes de la Mare de Déu de la Salut d'Algemesí, les festes del foc del Pirineu i les Falles de València.

Tal dia com avui, de l’any 1967, va néixer el Xavier. Vam decidir fer camí junts fa una colla d’anys i continuem caminant... S’acosten dates especials en les que tornarem a sentir el cor trencat per les cadires buides però volem aprofitar el temps que tenim amb les cadires plenes. Avui, i cada dia, celebrem la Vida! Per molts i bons anys!

19 de desembre 1931 vot de les dones 1965 Charles de Gaulle president 1972 torna l'Apol·lo XVII

Avui tenim tres històries ben diferents: el vot de les dones, l’elecció d’un president francès i la tornada de la lluna de l’Apolo XVII.

Encara que el 9 de desembre de 1931 es va aprovar la Constitució de la República que recull el dret a vot de les dones espanyoles, és Tal  dia com avui de 1933 quan poden exercir-lo per primera vegada en unes eleccions generals legislatives. Avui per a nosaltres és normal que les donens votin però aquesta va ser la primera vegada que van poder votar les dones a l’estat espanyol.

El 19 de desembre de 1965 Charles de Gaulle va ser reelegit president de França amb el 54% dels vots enfront del 46% de la Federació d'Esquerres que encapçala novament Mitterrand. Va haver de fer front al "maig francès" de 1968 i acabarà dimitint el 28 d'abril de 1969, retirant-se de la política. 

Tal dia com avui de 1972 va tornar amb èxit a la Terra la tripulació de l'Apol·lo XVII, formada pel comandant i veterà de la missió Gemini 9 i Apol·lo X, Eugene A. Cernan, el pilot del mòdul llunar i geòleg, Harrison H . Schmitt i el pilot del mòdul de comandament Ronald E. Evans. Van  amarar a l'Oceà Pacífic, després d'una missió que ha durat 301 hores, 51 minuts i 59 segons i ha estat l'última del projecte Apol·lo (que ha aconseguit envíar a 12 homes a la Lluna) i també l'última missió tripulada al nostre satèl·lit en molt temps. L'objectiu inicial del projecte Apol·lo va ser portar a un ésser humà a la Lluna abans que ho fessin els soviètics, demostrant alhora la possibilitat d'establir bases lunars permanents alhora que s'instal·laven complexos instruments de mesura per a l'estudi de la lluna, alguns dels aparells encara continuaran prestant servei als científics durant molt de temps. Gene Cernan es va convertir, per tant, en l'últim ésser humà en trepitjar la superfície de la Lluna en el segle XX, a la zona de les Muntanyes Taurus, al costat del Cràter Littrow, a la frontera entre el Mar de la Tranquil·litat i el Mar de la Serenitat. 

16 de desembre 1770 neix Beethoven 1893 s'estrena la "Simfonia del Nou Món" de Dvorak

Avui és una data bonica: el 16 de desembre del dos mil 16. És una data que recordo sempre, l’aniversari de dos germans amb una colla d’anys de diferència: la Susana i el Carles. La gent de La Competència de Rac 1 avui fan el programa 1616... una altra curiositat. I sí, és curiós com hi ha coses que recordes sense posar-hi cap intenció i d’altres que hauries de recordar i costa molt que entrin en el nostre cervell per quedar-s’hi.

Avui parlarem de Música. El dia d’avui ens porta el naixement d’un dels músics més importants de la Història i l’estrena d’una gran obra.

Tal dia com avui de 1770 va neixer a Bonn(Alemania), el compositor alemany de música clàssica, Ludwing van Beethoven. Va ser compositor, director d'orquestra i pianista alemany. El seu llegat musical es va estendre, cronològicament, des del classicisme fins a començaments del romanticisme musical. Considerat l'últim gran representant del classicisme vienès o escola de Viena (després de Joseph Haydn i Wolfgang Amadeus Mozart), Beethoven va aconseguir fer transcendir la música del romanticisme, motivant-ne la influència en una diversitat d'obres musicals al llarg del segle XIX. El seu art es va expressar en nombrosos gèneres i, tot i que les simfonies van ser la font principal de la seva popularitat internacional, el seu impacte va resultar ser sobretot significatiu en les obres per a piano i música de cambra.

La seva producció inclou els gèneres pianístics (32 sonates per a piano), de cambra (16 quartets de corda, 7 trios, 10 sonates per a violí i piano), vocal (lieder i una òpera: Fidelio), concertant (5 concerts per a piano i orquestra, un per a violí i orquestra) i orquestral (9 simfonies, obertures, etc.).

La música del quart moviment de la novena simfonia, està basada en l'Oda a l'alegria de Friedrich von Schiller i va ser escollida com a Himne de la Unió Europea.

El 16 de desembre de 1893 es va estrenar la "Simfonia del nou món" d’Anton Dvorák al Carnegie Hall de Nova York (EUA)  amb gran èxit de públic. En aquesta obra cristal·litza les sensacions del seu viatge pels Estats Units, i es pot assaborir l'entusiasme que té per la música índia i negra al llarg de tota la composició.

15 de desembre 2005 s'aprova la Llei anti-tabac

Semblava que no podia ser... però ja parlem d’un llunyà 2005. Tal dia com avui del 2005 es va aprovar a les Corts Espanyoles la Llei anti-tabac. Alguns països com els Estats Units ja era habitual que no es pogués fumar als restaurants o als bars. Els més menuts no ho recorden però es fumava fins i tot a les escoles. I a les pel·lícules i a les sèries els actors fumaven...  Jo recordo, ja de gran, algun professor que es portava el cendrer en una bosseta de plàstic. I de la mà de la llei es va fer una gran inversió en programes per deixar de fumar. Aquest era el moment. La prohibició arribava als llocs de feina i també als de lleure. Fumar va ser possible només en espais oberts i, fins i tot això, s’ha anat restringint.I va desapareixer la publicitat de tabac...

Avui ningú s’estranya que hospitals, escoles, cinemes, bars, cafeteries... siguin llocs lliures de fum. Suposo que quan van aprovar aquesta llei estaven convençuts de que era necessària per la salut de tot l’estat, sobretot dels no fumadors o fumadors passius. A partir d’aquí hi ha hagut tot un seguit de mesures que han anat desplegant aquesta llei.

14 de desembre 1911 Admunsen arriba al Pol Sud 1927 Ibéria fa el 1r vol 1980 vetlla per John Lennon

Avui parlem de viatges i recordem, trenta-sis anys i sis dies després del seu assassinat, a John Lennon. 

Tal dia com avui de 1911 l’equip del norueg Roald Amundsen, format per ell i quatre homes més, van arribar al Pol Sud amb l’ajut de 24 gossos que tiraven dels seus trineus. Van ser els primers homes en arribar al Pol Sud. S’ha posat el seu nom a un glaciar i a un mar, a la Antàrtida; a un golf a Canadà i a un cràter en el pol sud de la lluna. També porta el seu nom la  Base Amundsen-Scott que és una estació dels Estats Units que es troba pràcticament al Pol Sud Geogràfic. És el lloc més meridional del planeta. Està habitat de manera permanent. El seu nom honra a Roald Amundsen i Robert F. Scott, els primers que van arribar al Pol Sud en 1911 només amb trineus tirats per gossos i 1912 amb l’ajut de cavalls mongols, respectivament. La base compta amb un aeroport anomenat Aeròdrom Jack F. Paulus amb una pista de 3658 m de longitud, que entre octubre i febrer de cada any rep diversos vols diaris d'avions equipats amb esquís des de la Base McMurdo per al transport de subministraments, operació col·lectivament anomenada Deep Freeze.

El 14 de desembre de 1927 la companyia aèria Iberia, inicia operacions de vol amb un avió bimotor Rohrbach-Roland. Es va enlairar de l’aeròdrom de Carabanchel, a Madrid, amb destinació Barcelona. Iberia és una companyia aèria de bandera espanyola. És actualment la principal companyia aèria d'Espanya, amb seu a Madrid, on també hi té la principal base operativa. També disposa d'una important base a l'aeroport de Barcelona, tot i que hi ha plans per a reduir-hi la seva presència. El nucli de les seves operacions està en els vols interiors (especialment el Pont Aeri BMadrid-Barcelona), els vols entre Espanya i la resta d'Europa, i els vols transoceànics entre Europa i Amèrica Llatina. En aquests tres segments ostenta actualment el lideratge en termes de quota de mercat.

El 14 de desembre de 1980, YoKo Ono, la vídua de John Lennon, va organitzar una vigília sis dies després del seu assassinat. Lennon va ser un dels integrants del grup de Liverpool The Beatles. Un cop disolt el grup va iniicar una carrera en solitari d'on sobresurt una cançó que s'ha convertit en un himne a la Pau: Imagine. Es van fer minuts de silenci a tot el món en torn a les 14:00 (hora d’EE UU). Al Central Park, de Nova York, es van arribar a reunir unes 100.000 persones en el seu record.

13 de desembre Santa Llúcia 2009 Inauguració Metro L9

Avui dos protagonistes: Santa Llúcia i el Metro de Barcelona.

Llúcia de Siracusa, coneguda com a Santa Llúcia, va ser una jove màrtir cristiana que és venerada com a santa per les Esglésies catòlica i ortodoxa. La seva festivitat se celebra el 13 de desembre, la nit més llarga de l'any segons el primer calendari julià.

Santa Llúcia és coneguda per ser patrona de la vista, originant expressions populars com "Que Santa Llúcia et conservi la vista". També és santa patrona dels pobres, dels cecs, dels nens malalts, dels camperols, i de molts oficis en els que la vista és un requeriment important com els electricistes, els xòfers, els esmoladors, els modistes, els dissenyadors gràfics o els escriptors. Patrona de les les modistes, per això avui a Barcelona, moltes pastisseries venen les tisores de Santa Llúcia farcides de nata. 

El dia de Santa Llúcia és considerada tradicionalment la data d'inici de les festes nadalenques. Marca la tradició que avui és el dia per posar el pessebre que traurem per la Candelera, el dia 2 de febrer. 

Barcelona amplia el metro amb les línies L9 i L10. Les línies L9 i L10 realment es poden considerar una única línia ja que compartiran tot el tronc central. El conjunt de la línia 9 tindrà 47,8 km i serà la línia soterrada automàtica més llarga d'Europa i connectarà els municipis de Santa Coloma de Gramenet, Badalona, Barcelona, L'Hospitalet de Llobregat i El Prat de Llobregat. La línia 9 neix per exercir de "ronda" de la xarxa de metro, descentralitzant-la i unir també zones on actualment no hi ha metro, com Bon Pastor, Llefià, La Salut, Singuerlín, Pedralbes i Zona Franca. A més també unirà punts estratègics, centres logístics, zones d'equipaments i zones de serveis com ara l'Aeroport, la Zona Franca, la  Fira, l'ampliació del Port, la Ciutat de la Justícia, el campus universitari de la Diagonal, l'estació de Sagrera TAV, l'Hospital de Sant Pau, el Parc Güell, el Camp Nou i la Ciutat del Bàsquet. La línia constarà de 52 estacions, 20 de les quals seran intercanviadors amb Rodalies, TAV, metro, FGC i tramvia. El servei a la línia 9 és operat per TMB i per ella està previst que hi discorrin tres serveis: L9, L10 i en el futur L2. La seva construcció es fa mitjançant tuneladora. El traçat serà soterrat en la seva major part (43,7 km) i en bona part del recorregut soterrat cada via i andana es situaran al mateix túnel però superposats a dos nivells. No obstant també hi haurà un tram amb les vies al mateix nivell i un altre en viaducte.


El 13 de desembre de 2009 es va posar en servei el primer tram de la línia L9 entre Can Zam i Can Peixauet, amb un total de cinc estacions i en horari reduït temporalment de 6 a 22h. El 18 d'abril de 2010 va entrar en funcionament el tram de Gorg a Bon Pastor i de Can Peixauet a Bon Pastor i el 26 de juny de 2010 fins a La Sagrera. El 19 de setembre de 2011 s'estrenava l'estació de Santa Rosa. El 12 de febrer de 2016 s'inaugurava el tram entre Zona Universitària i l'Aeroport T1 amb 15 estacions, passant-se a denominar aquest tram de línia L9 sud i el tram de L9 ja existent passava a anomenar-se L9 nord. Aquest mateix dia també es posava en servei el ramal tècnic des de la bifurcació Gornal fins als tallers de la Zona Franca (futura L10 sud). Properament finalitzaran els treballs restants de la L10 sud i s'obrirà la línia per a viatgers. Les obres del tram central de la línia entre Zona Universitària i La Sagrera es troben paralitzades i en estudi l'extensió de la Zona Franca fins al Polígon Pratenc.

12 de desembre 1915 neix Frank Sinatra

Ja fa cent-un anys que va neixer Francis Albert Sinatra, que amb el nom artistic de Frank Sinatra va ser una de les figures més importants de la música popular del segle passat. Fill d'un bomber d'origen italià, va saber col·locar-se en el cim de l'èxit ja en la segona meitat dels anys trenta i, pràcticament, no es va baixar d'ella fins a la seva mort el 1998. Va començar com a vocalista (cantant) en una orquestra, l'orquestra de Tommy Dorsey. Sent ja un cantant reconegut i popular gràcies als grans programes de ràdio en directe, els seus ulls blaus, la seva legió de fans jovenetes i unes certes dots interpretatius van portar al cinema. S'ha escrit de Sinatra que ningú com ell per dir el text de les cançons. Tant, que gairebé és possible entendre-sense compartir l'idioma. Canalla i elegant va tenir una vida sentimental agitada. Els últims anys de Sinatra van ser un continu homenatge que es va commemorar amb dos discos de duets en què va compartir cançons amb la flor i nata de la música. El seu vuitantè aniversari també va servir per veure reeditada la seva discografia. 

Suggeriment: Avui pot ser un bon dia per escoltar alguna de les seves cançons: des del “My way” fins al típic i tòpic “New York”. 

8 de desembre La Puríssima

Aquest curs estic intentant que les publicacions es facin de dilluns a divendres i respectar els festius però amb la Puríssima no me’n puc estar perquè té una tradició molt poc coneguda que m’agradaria que coneguéssiu.

A pagès fa molts anys tal dia com avui després de dinar es sentia un soroll molt fort i a continuació “apareixien” els torrons i s’explicava que era la Mare de Déu qui els havia portat.

La Mare de Déu té dues festes importants al llarg de l'any: la d’agost i aquesta que celebrem avui: la Puríssima, la Immaculada Concepció. Per això les Maries celebren el seu sant a l’agost i les Immes, Puris i Contxis el celebren avui. Felicitats a totes elles !  

La imatge és un quadre de Bartolomé Esteban Murillo  que representa la Immaculada Concepció i va ser pintat al 1660. Es pot admirar al Museo del Prado de Madrid.

  

7 de desembre Pont? Dia Internacional de l'Aviació Civil

Quina setmana més estranya... Anem alternant dies de festa i feina. Alguns tenen algun pont (que és quan fem festiu un dia que no ho és perquè està entre dos festius). D’altres directament han convertit aquesta setmana en un aqüeducte, un seguit de ponts i han començat a fer un tastet de les vacances de Nadal. La veritat és que aquesta setmana és ben estranya i tothom veu que no pot ser però sembla que no ho acabem d’arreglar...  O potser ja va bé... el comerç, el turisme, les estacions d’esquí tenen molt moviment... potser és veritat la dita “mai plou a gust de tothom” i quan plou els venedors de paraigües, els agricultors i els cargols també estan contents encara que a ciutat és un trasbals i un embolic.

Avui és el Dia Internacional de l’aviació civil. Hi ha dos tipus d’aviació: la civil i la militar. Avui parlarem de la primera. L’aviació civil inclou l'aviació general i l'aviació comercial.

L’aviació general, en funció dels usos o fins què pretén, pot classificar-se en aviació privada, la qual agrupa als avions on el principal usuari és el seu propietari; aviació esportiva, la qual té com a finalitat la pràctica d'algun dels esports aeronàutics; aviació utilitària,la qual es destina a usos pràctics de caràcter social com evacuacions, rescats, extinció d'incendis o serveis policials; l'aviació d'estat és aquella que no és estrictament militar i que utilitza l'estat per al transport de les seves personalitats o el servei dels seus organismes.

L’aviació comercial, és la basada en companyies aèries, grans o petites, dedicades al transport aeri de mercaderies i/o passatgers, així com en les empreses de aero-taxi. Aquesta és la que coneixem més.

5 de desembre Dia dels Voluntaris Sant Nicolau 2002 troballa arqueològica a Hostalets de Pierola

Moltes entitats necessiten de voluntaris per poder dur a terme les seves activitats amb els col·lectius més vulnerables. Altres vegades per fer coses per a tots necessitem moltes mans... A casa tots col·laborem i en la societat també hi ha un punt de gran família. Hi ha molta gent que en un moment determinat i puntual col·labora, d’altres ho fan d’una manera més continuada, i uns altres han fet de la col·laboració voluntària una part important de la seva vida.  Des de qui acompanya infants o gent gran fins els que participen en el gran recapte d’aliments, o a proves esportives com les olimpíades o d'altres més modestes com el cross del barri, passant pels qui ofereixen el que han aprés de manera gratuïta (metges, infermeres, enginyers, arquitectes, pallassos, mestres, informàtics, bombers...) Avui que és el vostre Dia us diem un gràcies molt fort perquè aporteu somriures a moltes vides. De vegades quan som infants diem què podem fer per canviar les coses que no ens agraden en la nostra societat. Hi podem posar remei atenent i alhora canviant les condicions d’injustícia. És un llarg camí en el que la col·laboració de tots gran o petita, habitual o puntual compta. Moltes gràcies!

Avui és Sant Nicolau. Festa dels nens i l’inici de les festes de Nadal pels pobles nòrdics.

De vegades sembla que les coses passen molt lluny però molt a prop, a casa nostra, també passen coses i els “Indiana Jones” de torn també hi fan troballes. Sabeu que tal dia com avui del 2002 als Hostalets de Pierola (l'Anoia) un grup de paleontòlegs de l'Institut Paleontològic Miquel Crusafont, dirigits per Salvador Moyà-Solà, hi van trobar els primers ossos del Pau, el 'Pierolapithecus catalaunicus'?

3 de desembre Sant Francesc Xavier Dia Internacional de les persones amb discapacitat

Avui és Sant Francesc Xavier, patró de Navarra. Francisco de Jaso y Azpilicueta, més conegut com a Francesc Xavier, Francesc de Javier o Francés de Jaso  va ser un religiós i missioner navarrès de la Companyia de Jesús nascut el 7 d'abril de 1506 al Castell de Javier que feia frontera amb Aragó, situat al costat de l'actual poble de Xabier i va morir a l'illa de Sanxon (Xina). Fou santificat per l'Església Catòlica amb el nom de Sant Francesc Xavier. Francesc Xavier fou un rellevant missioner jesuïta, membre del grup precursor de la Companyia de Jesús i un estret col·laborador del seu fundador, Sant Ignasi de Loyola. Va destacar per les seves missions que es van desenvolupar a l'extrem orient i el Japó. Va rebre el sobrenom de l'Apòstol de les Índies. Felicitem a tots els nois que porten el seu nom i a tots els “navarricos”.

Dia 3 de desembre és també el Dia Internacional de les persones amb Discapacitat. És la setmana de l'educació especial, autisme, dislèxia, TDAH (dèficit d'atenció) ... per a tots els nens que lluiten cada dia per tenir èxit ... i aquells (es) que intenten / intentem ajudar-los. Seria bo ensenyar als infants a ser amables, acceptant tots els companys de classe. Els nens amb necessitats especials no són rars. Ells volen el que tots volen: ser acceptats !!!. Igual que els que són més guapos, o més lletjos, més alts, més baixos, tots els companys han de ser acceptats per igual.

1 de desembre Dia Mundial de la Lluita contra la Sida

Avui comença el mes de desembre, el darrer de l’any. És temps de fer balanç, de repassar el que ha passat durant l’any, de preparar el Nadal,  de fer anys els de la darrera fornada de l’any.... avui comencem desembre tot desitjant-vos que acabeu molt bé l’any!

Cada 1 de desembre, se celebra arreu del món el Dia mundial de la lluita contra la SIDA. Alguns en diuen el Dia de la Sida però és precisdament el contrari: el dia de la lluita contra la Sida. Des de 1988, la comunitat internacional celebra el dia de lluita contra aquesta malaltia, en una data escollida per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i recolzada per l’Assemblea General de les Nacions Unides, qui va organitzar-ho fins al 2004. A partir del 2005 la Campanya mundial contra la Sida (WAC) va prendre la responsabilitat que ONUSIDA havia deixat a les seves mans.

L’1 de desembre celebrem el Dia Mundial de la Lluita contra la Sida, DMS, la jornada escollida per recordar i donar a conèixer al món l’epidèmia global de la sida causada per la extensió de la infecció pel VIH.

Enguany, es celebren 30 anys del primer diagnòstic de sida al món. És per tant, una malaltia relativament nova. Des d’aleshores, més de 25 milions de persones a tot el món han mort per malalties relacionades amb el VIH/sida convertint-se en una de les epidèmies més mortals de la història i que encara avui no té cura. Per això ara, més que mai, des de moltes entitats públiques i privades volen recordar que el VIH/sida encara és una realitat i es fan activitats per a tothom. Us presentem avui una d’aquestes entitats: SIDA STUDI on proposen 10 accions durant el DMS per promoure la salut sexual i la prevenció davant la infecció del VIH.

Activitats previstes: Periodistes: tot sobre el DMS  // Biblioteca online: 30 anys de VIH/sida // Municipis: propostes integrals d'intervencions  //  Entitats: material informatiu i de difusió "el quiosc"  //  Biblioteca: préstec de documents per a activitats  //  VIH sobre rodes: exposició de cartells sobre el VIH/sida  //  Accions educatives en centres de justícia  //  El DMS al barri del Raval i Sant Antoni  //  Comitè 1r de Desembre.

El dia 1 de desembre és, des de l’any 1987, el Dia Mundial de la Sida, i el Comitè 1r de Desembre – Plataforma Unitària d’ONG Sida de Catalunya ha organitzat actes a tot el territori català per commemorar-lo. A la plaça de Sant Jaume de Barcelona, a les 12.00 hores, es llegirà el manifest “Estigma o estima, tu decideixes”. (saps què vol dir estigma? és el nostre moment diccionari)

La jornada pretén sensibilitzar la població sobre la malaltia pel VIH i lluitar contra la por i l’aversió envers les persones que conviuen amb aquest virus. Un any més, les 25 entitats que formen el Comitè volen transmetre valors de solidaritat, igualtat i diversitat a l’hora d’informar sobre aquesta malaltia.

Barcelona, com moltes altres ciutats de Catalunya, s’omplirà de tota mena d’esdeveniments, activitats, tallers i conferències, que tindran com a tema central la sida. Durant tot el dia tothom podrà fer-se una fotografia al photo call per l’estima que s’instal·larà a la plaça de Sant Jaume, i també hi haurà activitats i actuacions fins ben entrada la nit. Es pretén així combatre l’estigma dels seropositius amb una jornada amena i festiva.

A més, el Comitè ha convocat un acte per inundar les xarxes socials amb la commemoració del Dia Mundial de la Sida. Es tracta d’agrupar persones amb samarretes vermelles per dibuixar llaços gegants. Aquestes formes seran fotografiades i es penjaran a les xarxes amb l’etiqueta #LlaçosPerLaSida. Participa-hi!

28 de novembre 1814 The Times s'imprimeix amb màquines de vapor 1995 s'inaugura el Macba 28 de novembre 1814 publicació especial de "The Times" 1995 s'inaugura el Macba

Avui parlem de premsa per una de les entrades de la tecnologia en l’àmbit de la premsa escrita i .

La Premsa Escrita és el conjunt de publicacions impreses que es diferencien en funció de la seva periodicitat, que pot ser diària ser (que en aquest cas es diu - diari), setmanal (setmanari),  o anual (anuari ); o simplement diari.

Els antecedents de la difusió escrita de notícies es remunten a l'antiguitat. En efecte, en algunes civilitzacions es difonien els successos en forma de textos escrits en fulls (papir, seda o més rarament en pergamí) o en inscripcions públiques (en pedra, fusta o metall). Al mateix temps, els viatgers comerciants i pelegrins actuaven com mitjans per a la propagació de novetats a traves de les distàncies. Moltes vegades els cronistes amplificaven o distorsionaven  aquestes notícies en els seus escrits, les cròniques. Una altra forma de difusió de notícies eren les cartes. Amb l'aparició de la impremta la premsa escrita es va convertir en el mitjà de comunicació de masses i els vehicles originals del periodisme. Les funcions de la premsa escrita són informar, persuadir, promoure, formar opinió, educar i entretenir (habitualment resumides en la triada: informar, formar i entretenir).

“The Times” és un diari britànic que es publica de dilluns a dissabte. Va començar en 1785 sota el títol “The Universal” i va adoptar el seu nom actual l'1 de gener de 1788. Avui parlem d’aquest diari perquè tal dia com avui de 1814 el diari “The Times”  s’imprimeix per primera vegada amb premses alimentades per màquines de vapor.

Tal dia com avui del 1995 es va inaugurar el Museu d'Art Contemporani de Barcelona, conegut també per les seves sigles MACBA, està dedicat a l'exposició de l'art i les pràctiques culturals contemporànies. Està situat al barri del Raval de la ciutat de Barcelona, molt a prop del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. La idea era aconseguir per la ciutat de Barcelona un museu inspirat en el Museu d'Art Modern de Nova York (Moma). Va ser declarat museu d'interès nacional per la Generalitat de Catalunya. Actualment és dirigit per Ferran Barenblit. És una entitat molt activa on podeu participar en moltes activitats per grans i petits.

27 de novembre Dia del Mestre - Sant Josep de Calasanz

Avui es celebra el Dia del Mestre. Fins i tot Google té els seu Dooodle per celebrar la diada. És un dia especial en el que reconeixem la feina dels qui acompanyen la canalla al llarg de tota la seva escolarització des de la Llar d'infants fins el Batxillerat o el Cicles Formatius.

Som el que som gràcies als nostres Mestres. Ells ens han acompanyat al llarg de molts dies de la nostra vida i han deixat una petjada. Recordem aquells que van saber veure alguna cosa en nosaltres, que ens van ajudar a confiar en nosaltres, a créixer. Avui amb més de cinquanta anys de camí, i tots ells compartir amb mestres i professors, valoro més que mai aquesta professió que és també un estil de vida. Valoro la implicació dels qui volen ajudar als infants a ser la millor versió d’ells mateixos. Per tot això avui, Dia del Mestre, us vull desitjar que la vostra feina us ompli i que us brillin els ulls perquè els vostres alumnes us ho agrairan eternament amb la seva vida.

27 de novembre Primer diumenge d'Avent

Quan tenim una celebració especial la preparem. Avui comença l’Advent. És el temps de preparació pel Nadal. L’Església catòlica marca aquests dies com un temps de preparació pel Nadal. És curiós que no té una data fix d’inici. L’Advent comença quatre diumenges abans de Nadal. Aquest temps de preparació se’ns proposa no perquè ens centrem en decorar, comprar, preparar àpats... que també formen part del Nadal sinó per preparar el cor per l’arribada de Jesús.  La corona d’advent és un calendari visual. Cada diumenge s’encén una espelma i l’augment de la llum ens mostra que es va acostant Nadal.

M’agrada aprofitar els temps de preparació. Alguns són laics: inici de curs, inici d’any i altres pertanyen a la religió catòlica: l’Advent i la Quaresma. Són temps en els quals us convido a mirar endins i seguir treballant cada dia per ser una mica millors. En aquests temps que ens ha tocat viure us convido a que us proposeu petits objectius i aneu caminant cap a complir-los. L’Advent pot ser un bon punt d’inflexió... perquè de vegades nosaltres no vivim la vida sinó que la vida ens viu i ens sentim atrapats caminant cap a una direcció que no és la que volíem. Aprofitem el moment. Parem. Pensem i actuem.

No me’n he pogut estar de posar una corona d’Advent d’una escola. Avui amb la primera espelma encesa. Recordeu que estem en camí.

25 de novembre Dia Internacional de la Eliminació de la Vilolència de Gènere 1864 es publica "Viatge al centre de la Terra"

Avui es celebra el Dia Internacional de la Eliminació de la Violència de Gènere contra la Dona. L’Ajuntament de Barcelona ha engegat una campanya de tolerància  zero: no deixar passar “ni mitja”. I és que hi ha frases i comportaments que estan molt arrelats i que s’entenen com a normals i no ho són. Quan llegim les frases que ens mostren en els cartells o a les falques publicitàries podem constatar que les hem sentit alguna vegada: al cinema, al carrer, amb els amics –potser per riure- però les hem sentit... no hem de deixar que floreixi cap tipus de violència. Aquesta tampoc. Els Grups d'Atenció a la Víctima, o GAV, són uns equips de treball que hi ha a totes i cadascuna de les comissaries dels Mossos d'Esquadra per tal d'oferir un servei ràpid i confidencial a les dones i infants víctimes de la violència de gènere. En cas d'emergència cal trucar al telèfon 112 que comunicarà immediatament amb la dotació policial que caigui més a prop (tant de mossos com de policia local)

Tal dia com avui del 1864 es va publicar “Viatge al centre de la Terra” (Voyage au centre de la Terre) que tracta de l'expedició d'un professor de mineralogia, el seu nebot i un guia a l'interior del globus. Aquesta és una de les poques novel·les de Jules Verne que no va ser serialitzada. Totes les altres es van anar publicant en fascicles.

Jules Gabriel Verne, conegut com Juli Verne, va ser un escriptor, poeta i dramaturg francès cèlebre per les seves novel·les d'aventures i per la seva profunda influència en el gènere literari de la ciència ficció.

Va néixer a Nantes el 1828 i va estudiar per continuar els passos del seu pare com a advocat, però molt jove va decidir abandonar aquest camí per dedicar-se a escriure. La seva col·laboració amb l'editor Pierre-Jules Hetzel va donar com a fruit la creació de “Viatges extraordinaris”, una popular sèrie de novel·les d'aventures escrupolosament documentades i visionàries entre les quals s'incloïen les famoses “Viatge al centre de la Terra”, “Vint mil llegües de viatge submarí” i “La volta al món en vuitanta dies”.

Jules Verne és un dels escriptors més importants de França i de tota Europa gràcies a l'evident influència dels seus llibres a la literatura avantguardista i el surrealisme, i des de 1979 és el segon autor més traduït al món, després d'Agatha Christie.  És considerat, juntament amb HG Wells, el “pare de la ciència ficció”. Va ser condecorat a França amb la Legió d'Honor per les seves aportacions a l'educació i a la ciència.

24 de novembre 1939 creació del CSIC

Avui parlarem d’una entitat que va nèixer tal dia com avui de 1939 es redefineix el projecte de  la creació del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (Ley de 24/11/1939).

L'Agencia Estatal Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) és la major institució pública dedicada a la investigació a Espanya i la tercera d'Europa. Adscrita al Ministeri d'Economia i Competitivitat, a través de la Secretaria d'Estat d'Investigació, Desenvolupament i Innovació, el seu objectiu fonamental és desenvolupar i promoure investigacions en benefici del progrés científic i tecnològic, per això està oberta a la col·laboració amb entitats espanyoles i estrangeres. Segons el seu Estatut (article 4), té com a missió el foment, coordinació, desenvolupament i difusió de la investigació científica i tecnològica, de caràcter pluridisciplinar, amb la finalitat de contribuir a l'avanç del coneixement i al desenvolupament econòmic, social i cultural, així com a la formació de personal i a l'assessorament d'entitats públiques i privades en aquesta matèria.

El CSIC té un paper central en la política científica i tecnològica, ja que abasta des de la investigació bàsica a la transferència del coneixement al sector productiu. El motor de la investigació el formen els seus centres i instituts, distribuïts per totes les comunitats autònomes, i els seus més de 15.000 treballadors, dels quals més de 3.000 són investigadors en plantilla i altres tants doctors i científics en formació. El CSIC compta amb el 6 per cent del personal dedicat a la Investigació i el Desenvolupament a Espanya, que genera aproximadament el 20 per cent de la producció científica nacional. A més, gestiona un conjunt d'importants infraestructures, la xarxa més completa i extensa de biblioteques especialitzades i compta amb unitats mixtes d'investigació.

Pel seu caràcter multidisciplinari i multisectorial el CSIC cobreix tots els camps del coneixement. La seva activitat, s’estén des de la investigació bàsica fins al desenvolupament tecnològic, s'organitza al voltant de vuit àrees cientificotècniques:

Àrea 1. Humanitats i Ciències Socials

Àrea 2. Biologia i Biomedicina

Àrea 3. Recursos Naturals

Àrea 4. Ciències Agràries

Àrea 5. Ciència i Tecnologies Físiques

Àrea 6. Ciència i Tecnologia de Materials

Àrea 7. Ciència i Tecnologia d'Aliments

Àrea 8. Ciència i Tecnologies Químiques

Les seves principals funcions són:

Investigació científica i tècnica de caràcter multidisciplinari

Assessorament científic i tècnic

Transferència de resultats al sector empresarial

Contribució a la creació d'empreses de base tecnològica

Formació de personal especialitzat

Gestió d'infraestructures i grans instal·lacions

Foment de la cultura de la Ciència

Representació científica d'Espanya en l'àmbit internacional

El Sr.Emilio Lora-Tamayo D'Ocón presideix el CSIC. És doctor en Ciències Físiques per la UCM. Investigador en diverses institucions franceses i professor convidat a la Universitat de Berkeley. És catedràtic de la UAB. Té relació amb el CSIC des de 1975. En el CSIC ha estat director del Centre Nacional de Microelectrònica, vicepresident i, entre 2003 i 2004. Des del 13 de gener de 2012 és el president perquè així es va acordar en el consell de ministres.

22 de novembre Santa Cecília , patrona de la Música 1876 (23) neix Manuel de Falla 1962 (23) neix Carlinhos Brown

Avui es celebra Santa Cecília, la patrona de la Música. Avui felicitem als músics, als qui van camí de ser-ho, als qui els agrada la música... perquè la música des de l’inici dels temps forma part de la nostra vida.i a les noies que es diuen Cecília.

Avui recordarem dues persones relacionades amb la música que fan anys demà, dia 23 però com que avui és el Dia de la Música avui parlarem d’ells.

Tal dia com avui del 1876 va néixer a Cadis, Manuel de Falla. Bé el seu nom era molt més llarg , Manuel María de los Dolores Falla y Matheu i va ser un dels compositors espanyols més importants de la primera meitat del segle XX, al costat de Isaac Albéniz, Enric Granados, Joaquín Turina i Joaquín Rodrigo. Va composar obres per cor, per veus, per piano, per a guitarra, per instrument i orquestra, òperes i operetes, ballets i obres per orquestra. Algunes de les seves obres més conegudes són: “El amor brujo”, per orquestra i el ballet “El sombrero de tres picos”.

Com a homenatge a la seva tasca artística, el Banc d'Espanya va decidir utiltzar un retrat de Manuel de Falla a l’anvers dels bitllets de 100 pessetes, que van ser emesos a partir del 17 de novembre de 1970 (encara que es van posar en circulació el 1973). Aquest bitllet va ser el de més circulació durant la dècada dels 70 fins que, a causa de la inflació, el 1982 es va prendre la decisió d'encunyar monedes de 100 pessetes. El bitllet de 100 pessetes amb l'efígie de Manuel de Falla va començar llavors a ser retirat pels bancs, encara que va seguir sent de curs legal fins a la instauració de l'euro.

El 23 de novembre de 1962 va néixer a l'estat de Bahia i criat a la perifèria de Salvador de Bahia al Brasil Antonio Carlos Santos de Freitas.  És un cantant, percussionista, compositor i productor brasiler a qui coneixem pel seu nom artístic: Carlinhos Brown. Va començar aprenent a tocar el pandeiro i, de mica en mica, va començar a dominar tots els instruments de percussió de la cultura afrobrasilera. Carlinhos es va tornar un dels instrumentistes més importants de Bahia a principis de la dècada dels 80. A Barcelona el coneixem perquè va participar en un dels principals esdeveniments del primer cap de setmana de Fòrum Universal de les Cultures Barcelona 2004. El Passeig de Gràcia de Barcelona es va convertir en un sambódrom on més de 400.000 persones van ballar la samba a la rua carnavalesca del músic brasiler Carlinhos Brown. Ens va portar l'espectacle, el color i la festa dels carnestoltes de la seva ciutat natal, Salvador de Bahia. Va ser impressionant i els que ho vàrem viure no ho oblidarem mai.

Per tot això, la seva música és sinònim de festa, de diversió, perquè considera que l'alegria fa a tothom igual, al ric i al pobre. Però per sobre de tot, la seva música és exemple de solidaritat, de compromís, d'ajuda. Pocs artistes poden presumir del compromís que ha demostrat Carlinhos Brown amb la comunitat (el barri) on va néixer, va créixer, Candeal. I amb el seu país. I amb el món en general. Compromís que no es queda en les lletres de les cançons o en les paraules de les entrevistes, sinó a aportar tot el que està en la seva mà i a la seva butxaca.

21 de novembre Dia Mundial de la Televisió

L'Assemblea General de les Nacions Unides decideix proclamar el 21 de novembre Dia Mundial de la Televisió. El Dia de la Televisió és una efemèride que se celebra a Mèxic, Perú, Xile, Paraguai, Argentina, Espanya, Colòmbia, Uruguai, Equador, Bolívia i Veneçuela i en alguns altres llocs.

El 17 de desembre de 1996 l'Assemblea General de les Nacions Unides a la Resolució 51/205 "decideix proclamar el 21 de novembre Dia Mundial de la Televisió, en commemoració de la data en què es va celebrar el primer Fòrum Mundial de la Televisió. Convida a tots els Estats Membres a que observin el Dia Mundial de la televisió promovent intercanvis mundials de programes de televisió centrats, en particular, en qüestions com la pau, la seguretat, el desenvolupament econòmic i social i la promoció de l'intercanvi cultural ".

Dins el món de les comunicacions, la televisió és una de les protagonistes clau. Ha estat els ulls del món en molts conflictes i altres amenaces per a la pau i la seguretat, així com per haver cridat l'atenció de tota la societat en importants qüestions econòmiques i socials.

Actualment és un element que ha entrat en totes les llars del primer món. Són moltes les llars que compten amb diversos aparells de televisió. La possibilitat de veure un gran nombre de canals ha donat lloc a noves expressions com “fer zapping”.

L’horari de la tele ha canviat molt. Va començar amb els informatius del migdia i després tornava a emetre a la tarda. Entre aquests temps d’emissió hi havia la carta de ajuste. Poc a poc es van anar allargant els temps d’emissió primer a la tarda, després els matins i finalment la nit. I ja tenim l’horari que ara coneixem: un horari continu, llevat de les emissions locals. 

L’evolució també ha estat tecnològica tant en el color com en la definició. Va començar en blanc i negre per passar a ser amb color.

Ara ja no hem d’esperar a l’emissió d’un programa. El podem veure a través de l’ordinador, tablet o mòvil o en el aparell del televisor a qualsevol hora. Això vol dir que l’espectador és qui tria. Ha passat a tenir un paper molt més actiu que quan hi havia un sol canal i havia de veure el que li donaven quan ho donaven...

La tele forma part de la vida de molta gent, tot i que hi ha famílies que opten per no tenir tele... què en penses? 

18 de novembre 1928 neix Mickey Mouse 1995 S'estrena "Goldeneye"

Els nostres protagonistes d’avui són un ratolí dibuixat i una nova entrega de les pel·lícules de James Bond.

Mickey Mouse és un personatge fictici, emblema de la companyia Disney. Creat el 18 de novembre de 1928, aquest ratolí té un origen disputat. La llegenda oficial explica que va ser creat per Walt Disney durant un viatge en tren i que el seu nom inicial va ser Mortimer, però que va canviar a Mickey a petició de la seva esposa, Lillian. Segons Bob Thomas, la llegenda del nom és fictícia, i cita el cas d'un personatge anomenat Mortimer Mouse, que va néixer el 1936, oncle de Minnie Mouse. A Disney cal atribuir tant la veu del personatge, com la personalitat i el caràcter del ratolí: “El seu cap era un cercle amb un altre cercle a manera de musell. El seu cos era com una pera i tenia una cua llarga; les seves potes eren tubs i vam dibuixar amb sabates grans per donar-li l'aspecte d'un noi amb el calçat del seu pare.

The Walt Disney Company celebra el naixement de Mickey el 18 de novembre de 1928, arran de l'estrena de Steamboat Willie, primer curtmetratge sonor de dibuixos animats, i tercera aparició del ratolí. Walt Disney va prestar la seva veu al personatge, durant disset anys, des de 1928 fins a 1947, quan va ser substituït pel tècnic de so Jimmy MacDonald. Des de 1977 la veu és de Wayne Allwine fins 2009 des de llavors és interpretat per Bret Iwan. Al llarg dels anys Mickey ha aparegut en dibuixos animats, cinema, tires còmiques, videojocs, convertint-se en la icona de la companyia Walt Disney, que comparteix nom amb el seu creador.

Tal dia com avui de 1995 comença al cinema un nou Agent 007. S'estrena la pel·lícula “Goldeneye”, amb Pierce Brosnan com a nou James Bond. Pierce Brosnan feia el seu debut interpretant al famós agent secret britànic. El tema central d'aquest nou film, el nº 17 de la saga de 007, va ser una cançó escrita pels components d'U2, Bono i The Edge, que es va encarregar d'interpretar amb gran èxit Tina Turner. El músic francès Éric Serra (El gran blau, El professional, Nikita) es va encarregar de compondre la banda sonora del film.

17 de novembre 2003 estrella de la Fama per Britney Spears 2010 primera festa religiosa no catòlica a Espanya

Avui dos protagonistes: una artista i una festa.

Tal dia com avui de 2003 Britney Spears aconsegueix la seva estrellael seu Estel en el Passeig de la Fama d'Hollywood.  La cantant nord-americana entrava al grup dels “escollits” al inscriure el seu nom en l'estrella i la rajola de rigor del celebèrrim Passeig de la Fama de Hollywood. D'aquesta manera, Britney es convertia en la cantant més jove a aconseguir aquest honor, ja que en aquest moment encara li quedaven un parell de setmanes per fer els 22 anys.

Si observeu atentament el nostre calendari totes les festes són religioses llevat del Dia de la Constitució i la Diada. L’estat espanyol té una forta tradició religiosa lligada a l’església catòlica. Tal dia com avui de 2010 va ser la primera vegada que una festa religiosa no-catòlica es va celebrar a Espanya oficialment des de la Reconquesta.  Va ser la festa del Eid al Adha, una festa pública oficial musulmana. Això no va ser a tot l’estat, només a la ciutat de Melilla. Una ciutat espanyola situada al nord d’Àfrica.

Suggeriments: avui és el “dia del llistat”. Et proposem que facis dos llistats: un amb artistes que tinguin estrella al Passeig de la Fama de Hollywood i un altre amb les festes del nostre calendari laboral... quantes festes pots recordar? Per comprovar si te’n deixes alguna pots consultar les festes laborals de l’any 2016. 

16 de novembre Santa Margarida Dia Internacional per la Tolerància Dia de la Llengua Islandesa a Islàndia 1945 es funda l'UNESCO

Avui és un dia de grans paraules: Tolerància, UNESCO... i d’un gran país llunyà ple de volcans: Islàndia.

Comencem per felicitar a les nois que es diuen Margarida, Margarita o Daisy!

El 12 de desembre de 1996, en la 82 sessió plenària, l'Assemblea General de les Nacions Unides a la Resolució 51/951 "convida als Estats Membres a que el 16 de novembre de cada any observin el Dia Internacional per la Tolerància amb activitats adequades dirigides tant als centres d'ensenyament com al públic en general ". Cada vegada que veiem un Dia Internacional, Mundial... és que hi ha un tema que encara requereix sensibilització. I la Tolerància, sens dubte, necessita que tothom la practiqui.

A Islàndia avui es celebra el Dia de la Llengua Islandesa. L'islandès és la llengua oficial que es parla a Islàndia. És una llengua de gran complexitat morfològica que pertany a la família de les llengües germàniques, grup germànic septentrional, subgrup escandinaves occidentals i és l'única llengua escandinava que no presenta variació dialectal. La parlen al voltant de 320 000 persones. Ara, a RAC 1, a les 7 de la tarda, hi ha un programa que presenta l’Albert Om que es diu Islàndia. No només en du el nom sinó que donen informacions sobre aquest llunyà i desconegut país. 

L'Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura es diu en anglès United Nations Educational, Scientific and Cultural Organization, i la seva abreviatura internacional és UNESCO. És un organisme especialitzat de les Nacions Unides. Es va fundar a Londres el 16 de novembre de 1945 amb l'objectiu de contribuir a la pau i la seguretat al món mitjançant l'educació, la ciència, la cultura i les comunicacions. La constitució signada aquell dia va entrar en vigor el 4 de novembre de 1946, i va ser ratificada per vint països. El 1958 es va inaugurar la seva seu principal, al districte VII de París. La seva directora general és Irina Bokova. Al 2014, comptava amb 195 estats membres i vuit membres associats. Es dedica a orientar als pobles en una gestió més eficaç del seu propi desenvolupament, a través dels recursos naturals i els valors culturals, i amb la finalitat de modernitzar i fer progressar a les nacions del món, sense que per això es perdin la identitat i la diversitat cultural. La UNESCO té vocació pacifista, i s'orienta molt particularment a donar suport a la alfabetització. En l'educació, aquest organisme assigna prioritat a l'assoliment de l'educació elemental adaptada a les necessitats actuals. Col·labora amb la formació de docents, planificadors familiars i habitatge, administradors educacionals i encoratja la construcció d'escoles i la dotació d'equip necessari per al seu funcionament.

15 de novembre Sant Albert Magne

Avui es celebra Sant Albert Magne. És el patró dels estudiants de ciències naturals, ciències químiques i de ciències exactes. Per tant comencem felicitant als Alberts i als estudiants i amants de les ciències. Però... qui era aquest Albert?

Sant Albert Magne va néixer a Lauingen, Baviera,  entre el 1193 i el 1206. Va ser sacerdot, bisbe i doctor de l'Església, un destacat teòleg, geògraf, filòsof i una figura representativa de la química i, en general, de la ciència medieval. La seva humilitat i pobresa van ser notables. Va ensenyar a la Sorbona de París, i en algunes de les poques universitats que existien en aquest moment a Europa. A la universitat de París va traduir, va comentar i classificar textos antics, especialment d'Aristòtil. Va afegir a aquests seus propis comentaris i experiments, encara que Albert Magne no veia els experiments com ho veurien després dels fundadors de la ciència moderna i especialment Galileu Galilei, sinó que en la seva opinió l'experimentació consistia a observar, descriure i classificar. Aquest gran treball enciclopèdic va establir les bases per al treball del seu deixeble Sant Tomàs d'Aquino. També va treballar en botànica i en alquímia, destacant pel descobriment de l'arsènic en 1250. En geografia i astronomia va explicar, amb arguments sòlids, que la terra és esfèrica. Les seves obres, recollides en 21 volums, van ser publicades a Lió en 1629.

14 de novembre 2016 superlluna 2016 Carles Capdevila reb el Premi Nacional de Comunicació

Mare meva! Tothom parla de la superlluna! Però això què és? Avui veurem la lluna plena molt més gran de l'habitual. Podrem contemplar una de les anomenades "superllunes", però no una qualsevol: es tracta de la més pròxima a la Terra des dels últims 70 anys. Parlem de superlluna, o lluna del perigeu, quan hi ha una coincidència entre la fase plena i la situació del nostre satèl·lit al perigeu, el punt de l'òrbita lunar més pròxim a la Terra. Ara bé, com que aquesta distància entre la Terra i la Lluna no sempre és la mateixa, no totes les superllunes són iguals. Avui, a les 12.23, hora d'aquí, la Lluna estarà en un perigeu situat a 356.523 quilòmetres de distància, la més petita des de l'any 1948. Fa poc menys d'un mes vam gaudir d'una altra lluna de perigeu, en aquell cas amb una distància de 358.475 quilòmetres de la Terra. Si el les condicions meteorològiques ho permeten, podrem veure l'astre fins un 14% més gran i un 30% més lluminós. La Lluna assolirà la fase plena dilluns a les 14.52, per tant si us heu perdut la lluna de diumenge, tornareu a tenir una altra oportunitat dilluns, si el temps ho permet. Sinó sempre ens quedaran les imatges. La propera superlluna serà el 14 de desembre, però caldrà esperar al 2034 per gaudir-ne d'una de la mateixa magnitud que la de dilluns.

Hi ha gent que sap comunicar i en aquest cas al Carles Capdevila li han concedit el Premi Nacional de Comunicació.  Perquè tingueu una mostra de qui és, no me’n puc estar de copiar les seves paraules d’agraïment quan va rebre el Premi Ciutat de Barcelona de Comunicació. Si busqueu una mica trobareu el discurs d'agraïment del premi d'avui.

"Us diré set coses

1. Un minut és poc, en gastaré dos.

2. Gràcies, jurat, per valorar l’humor que educa, per valorar el periodisme que homenatja els educadors. I gràcies per valorar el meu discurs de comiat de l’ARA, del qual n’estic molt orgullós. Però ja és ben curiós que em premieu per deixar l’ARA, i no per haver-lo fundat. Si ho arribo a saber plego abans.

3. És el segon premi important que em donen, primer va ser el Marta Mata, des que tinc càncer. A vegades penso: collons, Carles, sí que deus estar fotut. Però vaja, si em premieu per això tinc molt males notícies: no tinc cap intenció de morir-me, i un cop sobrevisqui no penso tornar el premi.

4. No el penso tornar, perquè de fet no el vull, el premi. El premi el dedico i comparteixo amb tots els mestres, professors, educadors socials, monitors, amb tothom que educa cada dia a primera línia amb passió, vocació, il·lusió i bon humor. Em reconeixeu per posar en valor l’educació en positiu, doncs jo reconec que tot tot i tot el mèrit és d’aquests educadors positius.

5. La dotació econòmica tampoc no la vull, els 7.000 euros els cedeixo tots íntegres al Vall d’Hebron Institut d’Oncologia. Tinc la sort que em curen en un hospital públic pioner en recerca i vull que ho continuït sent.

6. I el premi físic el trossejaré o clonaré per donar-ne un bocí a cada membre de la redacció de l’ARA, agraït per la seva complicitat de cinc anys inoblidables.

i 7. Què em queda del premi per a mi? Què m’emporto jo sol? El compromís, la responsabilitat. Dir al currículum que tens el premi Ciutat de Barcelona és l’hòstia. Me’l doneu als 50 anys i ara i aquí em comprometo a treballar 50 anys més per l’educació, per un periodisme ben intencionat, ben educat, ambiciós, que aspiri a transformar la societat, proper als que pateixen i als que els atenen i crític amb tots els poders. I em comprometo a ajudar tant com pugui a fer que Barcelona sigui la capital mundial de les persones, barri a barri, que sigui una ciutat tan intel·ligent que sigui justa socialment, que elimini la pobresa, que posi la gent al centre, que sigui la ciutat del món que tingui millor cura dels nens i dels avis, que sigui el paradís de les persones que tenen cura de les persones, un paradís on l’educació sigui garantia de meritocràcia. Visca la Barcelona educada i educadora!"

Com diria el Victor Küppers: “ole, ole y ole!” LLegiu-lo bé no hi manca ni hi sobra res ni en la forma ni en el fons. Carles Capdevila és un gran comunicador.