30 de setembre 1960 s'estrena la sèrie The Flintstones 1883 Neix Nora Stanton, enginyera civil i sufragista

 

Avui parlem d’una enginyera civil i sufragista i dels personatges femenins de la sèrie The Flintstones (Els Picapedra).

Els Picapedra és una exitosa sèrie d'animació de la productora Hanna Barbera Productions. Va ser estrenada per la cadena estatunidenca ABC el 30 de setembre del 1960 i va ser emesa fins a l'1 d'abril del 1966. Als Països Catalans ha estat emesa per TV3, el Canal Super3 i Canal 9.

Al costat dels amics i veïns Pedro Picapiedra i Pablo Mármol (la vam veure en castellà quan erem petits) hi ha les seves esposes Wilma i Betty, i la petita Pebbles. Viuen a la ciutat prehistòrica de ficció de Pedradura, un món on els dinosaures van coexistir amb cavernícoles i van gaudir les versions "primitives" de les comoditats modernes, com el telèfon, automòbil i rentadora. Wilma Picapiedra és la dona pel-roja casada amb l'home de les cavernes Pedro Picapiedra.  Betty Mármol és l'esposa de cabell negre de l'home de les cavernes Pablo Mármol i la mare adoptiva de Bamm-Bamm Mármol. Pebbles Picapiedra és la filla pel-roja de Pedro i Wilma que va néixer prop del final de la tercera temporada. Pebbles i Bamm-Bamm (fill del Mármol) eran els millors amics quan eren nens, es van prometre a l’adolescencia, i amb el temps es van casar i van tenir els seus propis fills.

L'enginyera civil i sufragista Nora Stanton Blatch Barney (1883-1971) va néixer un 30 de setembre. Va treballar com a enginyera assistent en la Radley Steel Construction Company (1909–1912) i en la Comissió de Servei Públic de Nova York a partir de 1912. També va treballar per a l'Administració d'Obres Públiques a Connecticut i Rhode Island com a arquitecta, inspectora d'enginyeria i dissenyadora d'acer estructural. Va ser activista en el moviment de sufragi femení, succeint a la seva mare en la presidència de la Women’s Political Union en 1915. La fotografia és expectacular.

29 de setembre Dones Dia del Cor Sant Miquel, Sant Rafel, Sant Gabriel, arcàngels

 

Encara no hem acabat el mes de setembre i ja hem parlat de 36 dones, algunes d’elles pioneres en el seu camp. Fer-les presents només és un tema de justícia. Moltes vegades diem que ningú és més que ningú i la igualtat en la dignitat sempre hauria de ser present però aquesta igualtat comença amb la visibilitat. Si quan vaig començar tenia clar que aquesta mostra era important, dins de ser un petit gra de sorra, avui em reafirmo. Amb aquest petit recull del mes de setembre destacant com a màxim tres persones cada dia (que de vegades n’hi ha moltes més) he conegut moltes històries impressionants, moltes dones decidides a no amagar els seus talents, moltes dones que han obert camí, d’altres que l’han pogut seguir. En totes elles hi ha molta feina, un punt de sort, molta fortalesa pròpia o de l’entorn i alguna cosa que ha permès que arribessin a nosaltres sense quedar difuminades entre tantes dades...

 

Avui es celebra el Dia Mundial del Cor. Sabies que si cuidéssim la nostra salut amb uns hàbits saludables podríem aconseguir que les malalties cardiovasculars deixessin de ser la primera causa de mort al món? Petits canvis en la nostra vida quotidiana com menjar i beure de forma més sana, fer exercici i abandonar el tabac aconseguirien reduir els 17,5 milions de morts anuals prematures per malaltia cardiovascular. No obstant això, si continuem amb el nostre estil de vida actual es calcula que aquesta xifra no només no baixarà sinó que arribarà als 23 milions de morts anuals l'any 2030. Moltes dones arreu del món al costat de molts homes treballen amb aquest objectiu.

El 29 de setembre celebrem el Dia Mundial del Cor convidant a tothom a que tinguin cura la seva salut cardiovascular i evitin que les malalties cardíaques afecten les seves vides. El primer pas per aconseguir-ho és coneixent els teus factors de risc. A més, resulta clau prestar atenció a la nostra alimentació: controlar el consum d'aliments amb un alt contingut en greixos, greixos saturats, greixos trans, sucres i sal; substituir dolços i llaminadures per fruita fresca; incloure a la teva dieta cinc porcions de fruita i verdura al dia; mantenir el consum de begudes alcohòliques dins dels límits recomanats pels professionals de la salut o preparar a casa menjar sa per portar al col·legi o a la feina són alguns dels consells dels especialistes en salut cardiovascular.

És important també vigilar els nivells de glucosa en sang (les malalties cardiovasculars són responsables del 60% de totes les morts en persones amb diabetis), el nivell de pressió sanguínia -la hipertensió és un dels factors de risc més freqüents-, l’Índex de Massa Corporal (IMC) i els nivells de colesterol. I a més, és fonamental mantenir-se físicament actiu, realitzant com a mínim 30 minuts d'activitat física moderada cinc vegades a la setmana, i abandonar el tabac si ets fumador.

Concretem: què podem fer els adults per cuidar el nostre cor?

a.- Cuinar i menjar sa: dieta mediterrània evitant el consum de greixos saturats i augmentant la ingesta d’omega 3 i peix.

B.- Fer exercici físic, al menys trenta minuts diaris.

C.- Limitar el consum de substancies perjudicials com la sal, el tabac o l’alcohol.

D.- Controla el colesterol.

E.- Controla el teu pes. L’obesitat és un risc cardiovascular important.

No me’n puc estar... Avui també es celebra Sant Miquel, Sant Rafael i Sant Gabriel Arcàngels. Són àngels amb una missió important tradició jueva i cristiana. Dos d’ells solen sortir als Pastorets... Felicitem a tots els nois que porten aquests noms!

28 de setembre 1893 Neix Hilda Geiringer, matemàtica 2000 Concert de comiat de Barbra Streisand, cantant 1977 Neix Bibiana Ballbé, periodista cultural

 

Avui combinem matemàtiques a Alemanya, música als Estats Units i una periodista cultural de casa nostra.

 

Tal dia com avui de 1893 va néixer la matemática Hilda Geiringer. Pionera en matemàtica aplicada, va ser la primera dona a rebre un nomenament acadèmic en matemàtiques en la Universitat de Berlín. Després d'emigrar als EUA, només va poder trobar llocs de treball en centres universitaris per a dones.

L’any 2000, Barbra Streisand ofereix el seu concert de comiat. El Madison Square Garden de Nova York, va ser testimoni de l'adeu de Barbra Streisand a la música en directe. No era tampoc el primer tour de comiat de la cantant. Aquest concert en qüestió es va titular Timeless, i en ell una afligida Barbra Streisand va fer un repàs a tota la seva carrera com a cantant. “There's a plau for us”, “Send in the clowns”, “Don't rain on my parade” i “People” van ser algunes de les cançons amb les quals la cantant es va acomiadar dels espectacles en directe. Poc després va gravar The Movie Album, que incloïa dotze cançons de pel·lícules que es van fer populars entre 1935 i 1988.

 

Tal dia com avui, de 1977, neixia a Matadepera la Bibiana Ballbè i Serra és una periodista catalana, conferenciant, directora creativa, fundadora i CEO de TheCreativeAgency i TheCreativeNet; especialitzada en cultura i creativitat i impulsora i dinamitzadora del sector. Col·labora de forma regular en diferents mitjans de comunicació com La Vanguardia, el diari ARA, COMRàdio i RAC 1. 6Per primera vegada al nostre blog apareix el concepte periodisme cultural. En els objectius d’aquesta assignatura a la Universitat tde Vic trobem els següents: Posar les bases teòriques del que entenem com a cultura en el sentit més ampli del terme (cinema, arts escèniques, música, literatura, arts visuals...).// Analitzar els mitjans de comunicació i les polítiques culturals.// Practicar els diferents gèneres periodístics aplicats a la cultura.// Practicar la difusió de la cultura en els diferents mitjans. Això ens pot donar una idea de les diferències amb el periodisme d’actualitat o esportiu que solem trobar més freqüentment.

27 de setembre 2001 "Espies de veritat" al K3

 

Avui un aniversari fa que publiqui un segon post. 21 anys de la sèrie “Espies de veritat”! Jo la veia per les meves filles, però també m’ho passava molt bé amb la Sam (verd), l'Alex (vermell) i la Clover (groc) que eren noies normals de Beverly Hills i alhora treballaven per Protegir la Humanitat.

La sèrie fou estrenada a Catalunya el 27 de setembre de 2002 al canal K3, i es va tornar a emetre posteriorment en diverses ocasions pel canal Super3. “Espies de veritat” sol considerar-se com una sèrie de dibuixos animats, però amb un forta influència de l'estil de l'anime japonès. Espies de veritat (Totally Spies!) és una sèrie d'animació francocanadenca. Fou estrenada l'any 2001 pel canal estadounidenc ABC Family, distribuint-se posteriorment en altres països amb un gran èxit d'audiència. La sisena temporada de la sèrie fou estrenada mundialment pel canal Super3; els primers dotze episodis de la temporada foren emesos entre el 15 i 16 de juny de 2013.

Se'n van fer carpetes, motxilles, llibres, disfresses, videojocs... van ser molt conegudes pels infants i adolescents...

27 de setembre 1970 Santa Teresa de Jesús nomenada Doctora de l'Església 1966 Neix Stephanie Wilson, astronauta 1972 Neix Gwyneth Paltrow

 

Avui tenim dones Doctores de l’Església, astronautes i actrius. Un còctel de cel ben curiós.

Tal dia com avui de 1970, Pau VI proclama Santa Teresa de Jesús com a Doctora de l'Església: és la primera dona a qui es confereix aquesta distinció. En l'Església Catòlica, un Doctor de l'Església és un sant que ha estat proclamat per un papa o un concili ecumènic com a mestre eminent de la fe. Aquest honor és concedit molt rarament, sols pòstumament, i només després de la canonització.

Originalment, els quatre Doctors de l'Església eren Ambròs de Milà, Sant Agustí, Sant Jerònim i el Papa Gregori I. Havien estat designats el 1298 i eren coneguts com els Grans Doctors de l'Església d'Occident. El 1568 el papa Pius V va reconèixer els Grans Doctors de l'Església d'Orient: Joan Crisòstom, Basili el Gran, Gregori de Nazianz i Sant Atanasi d'Alexandria. Tot i que el beat mallorquí Ramon Llull era conegut com a Doctor Illuminatus, oficialment no es considera un Doctor de l'Església.

Les obres dels doctors són molt diverses en forma i temàtica: Ambròs i Gregori I han deixat epístoles i breus tractats; Caterina de Siena i Joan de la Creu escrigueren teologia mística; i Agustí i Bellarmino va defensar l'Església contra l'heretgia. També hi trobem llibres d'història com el de Beda, o els tractats de teologia del filòsofs escolàstics com Anselm de Canterbury d'Albert Magne o Sant Tomàs d'Aquino.

Fins al 1970, cap dona havia estat nomenada doctora de l'església i en l’actualitat comptem amb quatre Doctores de l’Església. L’any 1970 ho van ser Teresa de Jesús (monja castellana) i Caterina de Siena (monja italiana); l’any 1997, Teresa de Lisieux (monja francesa); i el 2012, Hildegarda de Bingen (monja alemanya).

 

Tal dia com avui del 1966 va néixer a Boston, Massachusetts, Stephanie Wilson. És una  astronauta nord-americana. Stephanie Diana Wilson ha participat en les missions del transbordador espacial STS-121, STS-120 i STS-131 i és candidata elegible per a esdevenir la primera dona que trepitgi la lluna el 2024 com a part del programa Artemis de la NASA.

 

També avui és l’aniversari de l’actriu Gwyneth Paltrow  que va néixer el 1972 a Los Angeles, Califòrnia, Estats Units. Durant la seva trajectòria ha estat guardonada l’any 1998 amb un Oscar  un Globus d'Or com a millor actriu pel seu paper a la pel·lícula “Shakespeare in Love”.  L’any 2011 va rebre el Primetime Emmy a la millor actriu convidada en sèrie còmica per Glee. A la fotografia la veiem en el seu paper de Virginia "Pepper" Potts a “Iron Man” i a diferents pel·lícules dels “Avengers”.

26 de setembre 1936 Neix Winnie Mandela, política 1948 Neix Olivia Newton-John, actriu

 

Tal dia com avui van néixer dues dones que seran recordades per la seva feina. Una d’elles, Olivia Newton-John, per una feina en concret: el seu paper de Sandy en la pel·lícula Grease. Realment de vegades podem fer mil coses però una marca el record del món.

Winnie Madikizela-Mandela, més coneguda com a Winnie Mandela, (Bizana, Cap Oriental de Sud-àfrica, 26 de setembre de 1936 – Johannesburg, 2 d'abril de 2018) fou una política sud-africana, membre de l'ANC. Va ser la segona esposa de Nelson Mandela, primer President de Sud-àfrica després de l'abolició de l'apartheid

Olivia Newton-John OBE (Cambridge, Regne Unit; 26 de setembre de 1948 - Santa Bàrbara, Califòrnia, 8 d'agost de 2022) va ser una cantant, compositora, actriu, empresària i activista d'origen britànic i criada a Austràlia. Guanyadora de quatre premis Grammy, la seva carrera musical va incloure cinc números u i deu èxits més al Billboard Hot 100,[2] i dos àlbums número u al Billboard 200, If You Love Me, Let Me Know (1974) i Have You Never Been Mellow (1975). Onze dels seus senzills (dos de platí) i 14 dels seus àlbums (dos de platí i quatre 2× de platí) han rebut la certificació d'or de la Recording Industry Association of America (RIAA). Amb unes vendes mundials de més de 100 milions de discos, Newton-John és una de les artistes musicals més venudes des de la segona meitat del segle XX fins a l'actualitat.

El 1978 va protagonitzar la pel·lícula musical Grease, la banda sonora de la qual continua sent un dels àlbums de música gravada més venuts del món. Inclou dos grans èxits a duo amb el coprotagonista John Travolta: You're the One That I Want -que s'ha convertit en un dels singles més venuts de tots els temps- i Summer Nights. L'actriu santcugatenca Marta Angelat va doblar Olivia Newton-John.

25 de setembre Festa Major Reus i Sitges 1992 Neix Rosalía, cantant 1970 Neix Susana Marcos, física

 

Avui és el Dia de la Mare de Déu de la Misericòrdia. És Festa Major a Reus i a Sitges.

Tal dia com avui va néixer la Rosalía. S’ha convertit en la imatge de Catalunya al món de la Música. També va néixer la Dra. Susana Marcos, una eminència física en l’estudi de l’ull humà.

Rosalia Vila i Tobella, més coneguda pel nom artístic de Rosalía (Sant Esteve Sesrovires, 25 de setembre de 1992), és una cantautora i actriu catalana. Rosalía mescla el flamenc tradicional amb la cobla i amb estils moderns com el pop, el trap, hip-hop, la música electrònica i la música experimental, i es pot categoritzar com a nou flamenc, flamenc-pop, flamenc-trap, pop experimental, worldbeat i música electrònica. Joan Luna, cap de redacció de la revista Mondo Sonoro, ho descriu com «un pop mainstream d'influència urbana». Després del seu èxit amb l'àlbum "El mal querer", ha tret singles amb artistes reconeguts dins de l'escena musical llatina com Ozuna o J Balvin, amb un so menys experimental, més orientats al pop llatí i al reggaeton. Dins de les seves influències musicals esmenta La Niña de los Peines, Camarón de la Isla, Niña Pastori, Tomás Luis de Victoria, Estopa, Lole y Manuel, Manolo García, el cant gregorià, melodies tradicionals de tangos de La Repompa de Málaga, Björk, Kanye West, James Blake, Beyoncé, Madonna, Justin Timberlake, Rihanna, Tego Calderón, Héctor el Father i Héctor Lavoe.

Susana Marcos Celestino va néixer a Salamanca el 25 de setembre de 1970. És una física espanyola especialitzada en òptica aplicada a la visió humana. El 2019 va rebre el Premi Nacional d'Investigació concedit pel Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats. Llicenciada en Física a la Universitat de Salamanca, on també va realitzar el doctorat. Treballà com a becària al Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) gràcies a un programa de Beques d'Introducció a la Investigació. Posteriorment, es va formar en diferents institucions d'Europa i els Estats Units amb estudis postdoctorals; passà tres anys a la Universitat Harvard com a investigadora, i a la tornada a Espanya, va aconseguir un lloc al CSIC, primer com a científica titular i després com a professora d'investigació. Actualment es la directora del laboratori d'Òptica Visual i Biofotònica de l'Institut d'Òptica del Consell Superior d'Investigacions Científiques, i professora d'investigació al mateix CSIC. El seu treball ha generat innovació i impacte en la indústria oftalmològica així com una millora en el diagnòstic i tractament de problemes oculars, el que pot ajudar a milions de pacients al món. La seva tasca li ha valgut nombrosos premis i distincions.

24 de setembre La Mercè 1866 Neix Dolors LLeonart, una de les primeres metgessses catalanes 1964 Neix Ainhoa Arteta, soprano

 

Avui és Festa Major a Barcelona i coincideix el neixament d’una de les primeres metgesses catalana i d’una gran cantant lírica.

A Barcelona avui tenim el dia gran de la nostra Festa Major. La Mercè és copatrona de la ciutat juntament amb Santa Eulàlia.

Dolors Lleonart i Casanovas (Gualba, Vallès Oriental, 24 de setembre de 1866 - Barcelona, 19 de febrer de 1936) va ser una de les primeres metgesses catalanes, després de Maria Elena Maseras i Ribera, Dolors Aleu i Riera i Martina Castells i Ballespí. L'Ajuntament de Gràcia va nomenar-la "Metge Honorari" de l'Hospital i Beneficència com a reconeixement als seus mèrits per ser la primera metgessa d'aquell municipi, que encara no estava annexionat a Barcelona. El 2006, l'Ajuntament de Barcelona va dedicar-li un carrer a Gràcia.

Tal dia com avui de 1964 va néixer a Tolosa, al País Basc: l’Ainhoa Arteta Ibarrolaburu, soprano basca. És filla d'Esther Ibarrolaburu i del professor José Ramón Arteta, qui la va preparar vocalment als seus inicis. Posteriorment es va formar al Conservatori de Sant Sebastià i va estudiar interpretació a l'Actors Studio de Nova York. Va debutar a l'Òpera de Palm Beach Florida el 1990, com a Clorinda a La Ventafocs de Rossini. De la seva intensa activitat concertística destaca el recital a la Casa Blanca, amb Bill Clinton al poder, amb motiu de la visita oficial del president de Colòmbia a Washington DC.

Ha actuat a nombroses ciutats del món i en algunes de les més prestigioses òperes. Entre altres, va ser guardonada amb el premi Metropolitan Opera National Council Auditions de Nova York i al Concours International de Voix d'Opera Plácido Domingo de París. Ha participat en altres projectes paral·lels com la interpretació de “La mort no és el final”, himne militar d'homenatge als caiguts, durant el Dia de la Hispanitat a Madrid el 2019 i en programes de televisió com ara Masterchef o Mask Singer. El 2023 protagonitza l'estrena absoluta de la sarsuela Tracto de favor, amb música de Lucas Vidal, al Teatre de la Zarzuela.

Suggeriments: Primer felicitar a totes les noies que es diuen Mercè. Si esteu a Barcelona no us podeu perdre els actes de la Festa Major. Sabeu com es diuen els gegants de Barcelona? Són el rei Jaume I i la reina Violant d’Hongria.

23 de setembre Santa Tecla Equinocci de tardor 1982 Neix Aina Clotet, actriu

 

Parlem de Festes Majors, de l’equinocci de tardor i del neixament de l’actriu Aina Clotet.

 

Avui és Santa Tecla, patrona de Tarragona i de Sitges. És el dia gran de la Festa Major. Aquesta setmana hi ha quatre festes majors importants seguides: el 23, Santa Tecla, patrona de Tarragona i Sitges; el 24, la Mercè, copatrona de Barcelona; i el 25, la Misericòrdia, patrona de Reus. Visca les Festes Majors!!!!

Avui comença la tardor. L'equinocci de tardor es produeix el 23 de setembre quan el Sol creua l'equador celeste passant de l'hemisferi nord al sud. A l'hemisferi nord marca l'inici de la tardor i a l’hemisferi sud l’inici de la primavera. Un dels efectes dels períodes equinoccials és la interrupció temporal dels satèl·lits de comunicacions geoestacionaris. Hi ha un període, abans i després de l'equinocci, en què el Sol es posa directament darrere del satèl·lit respecte a la Terra durant un curt lapse de temps cada dia. L'immens poder i l'ampli espectre de radiació del Sol sobrecarreguen de soroll els circuits de recepció de les estacions terrestres i, depenent de la mida de l'antena i d'altres factors, interromp de manera temporal o bé degrada el circuit. La durada de la interrupció varia, però va des d'uns pocs minuts fins a una hora.

Aina Clotet Fresquet (Barcelona, 23 de setembre de 1982) és una actriu catalana de teatre, cinema i televisió, germana petita del també actor Marc Clotet i filla del doctor Bonaventura Clotet. La imatge d'avui és per a la família Clotet. És graduada en Comunicació Audiovisual per la Universitat Pompeu Fabra (2005).

22 de setembre 1938 Neix Lola Salvador, escriptora i guionista 1976 Neix Mercè Martínez, actriu Per fer.... La Plaça del Diamant al TNC

 

Avui continuem al teatre amb una escriptora que també escriu guions, una actriu i una proposta per anar al teatre a veure una visió especial d’un clàssic català.

 

Comencem amb la Lola Salvador Maldonado que neix a Barcelona el 22 de setembre de 1938. És una novel·lista i guionista catalana que firma també com a Salvador Maldonado. Molt curiós que amb els seus cognoms sembli un nom masculí. Va iniciar-se a la dècada dels anys 70 en col·laboracions en diversos mitjans de comunicació i va escriure els guions dels programes de ràdio “Con los ojos cerrados” (1972-73) i “Verso a verso” (1974-77), de temàtica literària. També va escriure guions de programes com “Barrio Sésamo”. També ha escrit diversos guions cinematogràfics al llarg de la seva trajectòria i ha adaptat clàssics del teatre com “La gata sobre la teulada de zinc”, de Tennessee Williams, o “Espectres”, de Henrik Ibsen. El 2002 va rebre el premi Goya al millor guió adaptat per la pel·lícula Salvajes. Ha rebut també la Medalla d'Or al Mèrit en les Belles Arts (2011) i el Premio Nacional de cinematografia del govern espanyol (2014).

 

Continuem amb Mercè Martínez nascuda a Sabadell el 22 de setembre de 1976. És una actriu catalana, coneguda en televisió pel paper que ha representat en algunes sèries, com el de Nora a la sèrie “La Riera”, de Televisió de Catalunya. Formada a l'Institut del Teatre de Barcelona, ha participat en muntatges teatrals com ara “T'estimo, ets perfecte... ja et canviaré”, “The Full Monty”, “La ópera de cuatro cuartos” o “El mercader”. Al 2020 es va incorporar al repartiment de “T'estimo si he begut”, una obra dirigida per David Selvas, basada en una recopilació de contes d'Empar Moliner. A la pantalla gran ha intervingut en la pel·lícula “Sévigné” i a “Deu ser que ningú és perfecte”, i en televisió a les sèries “Plats bruts”, “Porca misèria”, “Ventdelplà” i a “La Riera”. Per a la seva participació “Al cotxe”, on la vam conèixer una mica millor, tenim la imatge del dia. 

Per fer... Us presentem La Plaça del Diamant al Teatre Nacional de Catalunya del 28 de setembre al 5 de novembre. La novel·la de Mercè Rodoreda puja a la Sala Gran en una posada en escena de Carlota Subirós, que ja ens ha apropat de manera intimista i contemporània a clàssics catalans com Maria Rosa i Sol solet, d’Àngel Guimerà.

La Natàlia és una dona humil del barri de Gràcia. El riu de la seva vida recorre els trasbalsos de la segona República, la guerra i la misèria del franquisme. Un personatge interpretat per onze actrius d'edats i perfils diversos, en una mena de calidoscopi escènic i femení que ens descobreix matisos i ens mostra contrastos de la vida de la protagonista. Elles són: Lurdes Barba, Màrcia Cisteró, Montse Esteve, Paula Jornet, Vicenta Ndongo, Neus Pàmies, Anna Pérez Moya, Alba Pujol, Vanessa Segura, Yolanda Sey. Una experiència única!

La plaça del Diamant és un dels referents de la literatura catalana i un clàssic de postguerra. La revisió del nostre patrimoni és un deure ètic i històric d’un teatre nacional. Som la nostra memòria.

21 de setembre 1937 Neix Amparo Baró, actriu 1941 Neix Núria Feliu, cantant i actiu 1957 Neix Mercè Arànega, actriu

 

Avui és concentra el naixement d’una colla d’artistes: dues actrius i una cantant molt estimada a Sants.

Comencem per Amparo Baró que va néixer a Barcelona el 21 de setembre de 1937. Ha estat una actriu de teatre, cinema i televisió catalana, que va fer pràcticament tota la seva carrera professional a Madrid. Va començar fent teatre a Barcelona al costat d'Adolfo Marsillach. Els darrers anys es va fer molt popular arran de la seva participació en la sèrie televisiva “7 vidas”, interpretant el personatge de la Sole, i en el seu paper de Jacinta a la sèrie de misteri “El internado”.

Continuem amb la “tieta” de Catalunya. La Núria Feliu va néixer a Sants el 21 de setembre del 1941. Va ser una cantant i actriu catalana guardonada amb diversos premis, entre ells la Creu de Sant Jordi, va destacar pels seus discs de cançons populars catalanes, boleros i cuplets, amb una extensa discografia de 42 discs publicats. També fou una reconeguda activista i persona compromesa amb els Països Catalans, i amb el moviment independentista.

I acabem avui amb la Mercè Arànega que va néixer a Buenos Aires el 21 de setembre de 1957. És una actriu de teatre, televisió i cinema catalana nascuda a l'Argentina. Ha desenvolupat una àmplia carrera a la televisió, el cinema i al teatre. És especialment coneguda a Catalunya pel seus papers a les sèries de Televisió de Catalunya: “Estació d'enllaç”, “El cor de la ciutat” o “Gran Nord”.

Va estudiar art dramàtic a l'Institut del Teatre de Barcelona, i posteriorment va complementar la seva formació amb cursos de pantomima, Commedia dell'Arte amb Carlo Boso i mètode Stanislavski amb Carlos Gandolfo. Aquest estiu va estrenar “Instruccions per fer-se feixista” a la Sala Villarroel. Un projecte nascut de la immediatesa, d'una reacció gairebé defensiva dels seus creadors davant l'augment de representativitat parlamentària de l'extrema dreta en les últimes eleccions espanyoles i catalanes. El cartell d'aquesta obra és la imatge d'avui.

20 de setembre 1913 Neix Rosa Granés, bibliotecària de les Biblioteques del Front 1995 Neix Laura Dekker, marinera que circumnavega en solitari més jove

 

Avui una bibliotecària de casa nostra durant la guerra i la navegant més jove que dona la volta al món en solitari.  I hi afagirem una proposta de teatre, de T de Teatre.

Rosa Granés i Noguer va néixer el 20 de setembre de 1913 a Palafrugell. Va ser una bibliotecària catalana que formà part del Servei de Biblioteques del Front. Va estudiar a l'Escola de Bibliotecàries, on acabà la carrera el 1936. El 1937 entrà en funcionament el Servei de Biblioteques del Front i Rosa Granés s'hi integrà, destinada a la subcentral d'Alcanyís, que, prenent com a punt de partida la ciutat de Tarragona, abastava tot el sector sud del front d'Aragó. Al novembre del mateix any explicava el funcionament del servei en una entrevista al periodista Guifré Bosch. La seva biblioteca mogué més de set mil llibres i disset caixons ambulants per a les trinxeres, i hi treballà fins al març de 1938, en què Alcanyís fou bombardejada i es perdé aquesta subcentral. Quan les dificultats per transportar llibres al front augmentaren, es posà en marxa el bibliobús, al maig de 1938, i les dues bibliotecàries que havien treballat al front –Felipa Español i Rosa Granés– van ser les primeres a ocupar-se d'aquest servei. Al setembre de 1938, des de València, col·laborà amb la Llar del Combatent Català per crear un servei de préstec de llibres. El gener de 1939 va fer l'últim viatge amb el bibliobús i s'exilià a França. Al 1950 s'incorporà a l'Ajuntament de Barcelona com a auxiliar administrativa per treballar com a bibliotecària; des de finals dels anys 60, com a directora de la Biblioteca del Museu Nacional d'Art de Catalunya ―que aleshores depenia de l'Ajuntament― i també a la Biblioteca-Museu de l'Institut del Teatre. Estigué activa fins a l'any 1983, en què es va jubilar. L'any 1992 Rosa Granés va dipositar a l'Arxiu de Palafrugell el Fons Joan Granés Noguer, amb manuscrits, reculls de premsa i altre material del seu germà –un jove escriptor, mort als 22 anys– que la família havia conservat.

Laura Dekker (Whangarei, 20 de setembre de 1995) és una marinera neozelandesa nascuda neerlandesa. El 2009, va anunciar el seu pla per esdevenir la persona més jove a circumnavegar el globus en solitari, cosa que acomplia a començaments del 2012. Dekker va completar amb èxit la circumnavegació en solitari en un buc de dos pals i d'11.5 metres, i arribà a la Llacuna de la Badia de Simpson, Sint Maarten, 518 dies més tard, a l'edat de 16 anys.

Per fer... a partir del 29 de setembre i fins el 26 de novembre podeu trobar al Teatre Romea la  representació de la “Dona Fantasma” interpretada per la Companyia T de Teatre. En aquests cas quatre dones: Mamen Duch, Marta Pérez, Carme Pla i Àgata Roca amb un text i direcció de Mariano Tenconi Blanco  i traducció de Sergi Belbel. Ja podeu comprar les entrades... promet ser interessant.

19 de setembre 1893 Dret de vot femení a Nova Zelanda 1989 Mònica Verge i Magda Nos, escaladores, fan el cim del Cho Oyu

 

Avui, parlarem del dret de vot a les dones i d’escalada perquè un dia com avui, de 1989, es va assolir el primer vuit mil femení estatal.  

Les dones no sempre han pogut votar. L’any 1893, Nova Zelanda va ser el primer estat del món que va atorgar el dret de vot a les dones.

Nova Zelanda, notable pel seu aïllament geogràfic, està situada a prop de 2000 quilòmetres al sud-est d'Austràlia al mar de Tasmània, i els seus veïns més propers al nord són Nova Caledònia, Fiji i Tonga. A causa d'aquest llarg aïllament, al país es va desenvolupar una fauna endèmica dominada per les aus, moltes de les quals es van extingir després de l'arribada dels humans i els mamífers que van introduir sense cap control. La major part de la població neozelandesa és d'ascendència europea; els indígenes maoris són la minoria més nombrosa. Els asiàtics i els polinesis també són minories significatives, especialment a les zones urbanes. Encara que té tres idiomes oficials el més parlat, amb diferència, és l'anglès. Isabel II va ser reina de Nova Zelanda i la cap d'Estat del país, ara el seu fill Carles, i està representat per un governador general, mentre que el poder executiu és exercit pel gabinet i el Primer Ministre. Les seves ciutats se situen entre les de millor qualitat de vida al món. Nova Zelanda és un país desenvolupat que es posiciona en llocs alts dins d'escalafons internacionals sobre molts temes, incloent l'absència de corrupció, el nivell d'educació i la llibertat econòmica, però sens dubte entre el que més ressalta, és en el seu índex de desenvolupament humà, que el posiciona setè al món el 2013, i els seus índexs de democràcia, els quals el situen en la gran majoria de les publicacions i estudis importants com el país més lliure i amb el major respecte als drets civils al món. Sabent això, no crida l’atenció que fos el primer país que va permetre el vot de les dones.

Tal dia com avui de 1989, al Nepal, les escaladores Mònica Verge i Magda Nos Loppe assoleixen el cim del Cho Oyu (8.201 m), el primer vuit mil femení estatal.

Mònica Verge Folia és una muntanyenca, escaladora, esquiadora i alpinista catalana. Durant la dècada del 1980 va ser precursora de l'escalada femenina a l'Estat Espanyol i algunes de les seves ascensions van ser les primeres femenines estatals. El 1984 fou membre de la primera expedició femenina de l'Estat espanyol al Kangtega (6.782 m), i al 19 de setembre de 1989 va assolir el cim del Cho Oyu (8.201 m) fent cordada amb Magda Nos Loppe i signant el primer vuit mil femení estatal. La Magda Nos Loppe és una escaladora i alpinista francesa, d'origen català, nascuda a l'exili. Amb 17 anys afronta la seva primera escalada. Ja als Estats Units inicia la seva aventura expedicionaria amb sortides i ascensions a Mèxic, Kenya, Andes i l'Índia, on va aconseguir pujar al cim del Nun Kun. Ha realitzat diverses expedicions a muntanyes de més de 8.000 metres, com el Yalung Kang (1987), que va intentar escalar en solitari, el Gasherbrum II (1991), l'Everest (1993), el Broad Peak (1994) i el Kanchenjunga (1995). El 1992 esdevingué la primera dona de l'Estat espanyol que pujà dos vuit mils en assolir el Shisha Pangma Central. L'any 1999 fundà Namlo International, dedicada a l'educació infantil al Nepal. La seva residència es troba repartida entre Barcelona, Colorado i el Nepal.

El Cho Oyu és la sisena muntanya més alta del món. Està situada a l'Himàlaia, a uns 20 km a l'oest de l'Everest. Cho Oyu significa Deessa Turquesa en tibetà.

18 de setembre 1905 Neix Greta Garbo, actriu 1911 Neix Carmen Kurtz, escriptora

 

Avui, una actriu de fama mundial i una escriptora catalana en llengua castellana.

 

Greta Lovisa Gustafsson va néixer a Estocolm, a Suècia, el 18 de setembre de 1905 i va morir a Nova York, als Estats Units, el 15 d'abril de 1990. Va ser una actriu sueca, el seu nom artístic va ser Greta Garbo, i la van anomenar "la Divina". El 1999, Garbo fou anomenada per l'American Film Institute com la cinquena millor estrella feminina de la història de Hollywoord.

Greta Garbo mai no va guanyar cap Oscar però va ser nominada per a l'Oscar a la millor actriu per "Anna Christie", "La Dama de las Camelias" el 1936 i "Ninotchka" el 1939. Finalment va rebre el 1955 un Oscar honorífic pel conjunt de la seva carrera. Es va retirar molt jove i va viure a Nova York lluny dels focus i càmeres... Una estrella commemorativa al seu nom va ser col·locada al passeig de la Fama de Hollywood a Los Angeles (Estats Units) davant del número 6.901. La imatge avui és per a ella.

 

Carmen Kurtz (Barcelona, 18 de setembre de 1911 – 5 de febrer de 1999) va ser una escriptora catalana en llengua castellana. El seu nom de naixement era Carmen de Rafael Marés, però va escriure amb el nom del seu espòs Pedro Kurtz. Guanyadora de diversos premis literaris, assolí la major fama en els anys 1960 amb la sèrie de llibres infantils on el personatge era un nen, Óscar, que tenia per a mascota una Oca, anomenada Kina. Va ser, a més, una escriptora compromesa amb la condició de la dona en la postguerra espanyola.

La recordo amb especial afecte perquè va escriure "Veva", el darrer llibre que li vaig llegir a la meva àvia fa una colla d’anys. Ho vam passar tant bé... En aquest llibre mostrava el món quotidià vist pels ulls d'un bebè. La Veva és un bebè molt especial: als pocs mesos no sols és capaç de balbotejar sinó que camina ja opinant i preguntant el per què de gairebé tot. Amb la seva àvia manté sucoses converses secretes que ofereixen un viu retrat de la societat espanyola dels anys setanta.

17 de setembre 1949 Neix Maria Barbal, escriptora

 

Avui presentem la primera escriptora en llengua catalana del nostre blog.

Maria Barbal i Farré va néixer a Tremp el 17 de setembre de 1949. És una destacada escriptora en llengua catalana amb èxit internacional. Conrea principalment la novel·la, però també la narrativa breu, el teatre, la literatura infantil i juvenil, la prosa de no-ficció, l'assaig i la col·laboració amb la premsa. Les seves obres més conegudes son “Pedra de tartera” (1985) i el Cicle de Pallars: “Camins de quietud” (2001), “País íntim”, “En la pell de l'altre” (2014) i “Tàndem” (2021). D'acord amb la biografia de l'AELC, toca els temes de «la maduresa personal en el temps a través de l'experiència provocada pels canvis o migracions (camp-ciutat); la complexitat de les relacions humanes (de parella, pares-fills i d'amistat), i els matisos dels sentiments.»

Ha rebut diferents premis nacionals i internacionals. Va rebre la Creu de Sant Jordi el 2001, i l'any 2022 va ser elegida membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres. A part dels nombrosos premis per a obres individuals, la seva tasca literària ha estat reconeguda amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, concedit el 2021 per Òmnium Cultural pels seus 35 anys d'ofici i que l'autora recull a Tremp, «pel seu exprés desig». També va rebre la menció d'Escriptor català de l'any per la North American Catalan Society el 2009 i ser escollida com a «Escriptor català de l'any» el 2015, de resultes del qual va anar de gira pels Estats Units.

16 de setembre Setmana Europea de la Mobilitat 1910 Neix Maria Aumacellas, nedadora i entrenadora

 

Avui comença la Setmana Europea de la Mobilitat i parlem de la primera nedadora del nostre blog, i que introdueix a Espanya la Natació Sincronitzada.

 

Entre el 16 i el 22 de setembre se celebra, cada any, la Setmana Europea de la Mobilitat (SEM). El Departament impulsa la participació en la convocatòria d’aquesta campanya. El tema escollit per la Comissió Europea per a aquest any és ‘Eficiència energètica’ i el lema és ‘Combina i mou-te!’. La SEM és una campanya per sensibilitzar tant els responsables polítics com la ciutadania de les conseqüències negatives que té l’ús irracional del cotxe a la ciutat. En aquest marc, el 22 de setembre se celebra el Dia sense Cotxes, per trobar solucions als problemes associats a l’augment del trànsit a les ciutats.

Podeu consultar el catàleg d’activitats: activitats de caminar, de bicicleta, de transport públic, de mobilitat sostenible... és molt interessant.

 

Maria Aumacellas Salayet nascuda a Palafrugell el 16 de setembre de 1910. Va ser una nedadora i entrenadora catalana. Als set anys, la seva família es traslladà a viure a Barcelona, on va practicar natació al Club Natació Barcelona, fou especialista en estil lliure i esquena. Durant la dècada de 1930 fou diversos cops campionat d'Espanya i de Catalunya. Guanyà el campionat de Catalunya de 400 m lliures els anys 1928, 1929 i 1931) i els 100 m esquena els anys 1929 i 1931. També guanyà la travessia al Port de Barcelona en dues ocasions (1928 i 1929) i al llac de la Casa de Campo. Va batre el rècord d'Espanya en les proves de 200, 300, 400, 500, 800, 1.000 i 1.500 m lliures, 100, 200 i 400 m esquena, 4x100 m lliures i 3x100 m estils. Resident a Madrid, el 1952 fou introductora de la Natació Sincronitzada al Real Canoe NC, essent-ne entrenadora. Com a homenatge pòstum, des del 2007 se celebra el Torneig Villa de Madrid Memorial Maria Aumacellas de natació sincronitzada.

15 de setembre 2019 Mor Montserrat Soliva, química especialista en residus i compostatge

 

Avui parlem de compostatge partint de la data de la mort d’una Doctora en Ciències Quìmiques de casa nostra que va deixar molt clar que la investigació i docència havien d’acabar en la transferència a l’agricultura i la indústria. El seu llegat és ben viu.

Montserrat Soliva Torrentó va néixer a Torres de Segre, Lleida, 1943 i va morir a Blanes el 15 de setembre de 2019. Va ser professora de l'Escola Superior d'Agricultura de Barcelona de la Universitat Politècnica de Catalunya. Es va titular en Ciències Químiques per la Universitat de Barcelona, doctorant-se en l'Institut de Biologia Fonamental per la Universitat Autònoma de Barcelona després de treballar 6 anys en el Laboratori Químic-Tèxtil de fibres artificials de la SAFA (Blanes). Va ser professora durant 32 anys de l'Escola Superior d'Agricultura de Barcelona responsable d'assignatures relacionades amb l'Anàlisi Química Agrícola, i la Gestió i tractament de residus orgànics. Especialitzada en compostatge i en la caracterització, diagnosi i aplicació al sòl de residus orgànics. Malgrat estar jubilada, va seguir col·laborant amb el grup de Caracterització, Diagnosi i Compostatge de Residus Orgànics de l'Escola Superior d'Agricultura de Barcelona (ESAB-UPC).

Va dirigir més de 150 projectes final de carrera relacionats amb aquests temes, participà en nombrosos projectes de recerca i assessorà a empreses i administracions en temes relacionats amb el tractament de residus. A més, comptà amb nombroses publicacions científiques i de divulgació.

La tasca realitzada durant la seva llarga trajectòria investigadora es va centrar primordialment en el compostatge, amb la missió de preservar i millorar el medi ambient, protegir el sòl i incrementar la productivitat agrària. Es considera una de les màximes autoritats estatals en el tema del compostatge. L’any 2012 va rebre el Premi Medi ambient a la trajectòria investigadora de la Generalitat de Catalunya. D'aquesta manera, se li reconeixia la seva trajectòria professional i personal de més de 36 anys al servei de l'agricultura i la protecció i millora del medi ambient, des de la seva intensa activitat universitària de docència, formació especialitzada, recerca i transferència tecnològica.

14 de setembre 1752 Calendari Gregorià 1963 Neix M. Begoña Vila, astrofísica de la NASA

 

Avui veiem com es pot anar des de Vigo fins a la NASA. No és nou el fet de que les noies treballin en àmbits científics i algunes ho fan al més alt nivell. També veurem com ens hem posat d’accord per concretar dates al llarg de la Història. Quin embolic! ni les dates són el que són...

Tal dia com avui de 1752 l'imperi Britànic va adoptar el calendari gregorià i es va saltar onze dies. Ahir, per a ells, va ser el 2 de setembre i avui és 14 de setembre. Per això quan consultem coses antigues sovint apareixen en dates properes però que és difícil contrastar amb exactitud. Per això de vegades apareixen aniversaris o esdeveniments en diferents dates. Per a nosaltres no té gran importància perquè tots aquests fets ens serveixen per ampliar la cultureta i per tant com diuen els italians : “si non é vero, é ben trobatto”. Ho donarem per bo per continuar aprenent...

María Begoña Vila Costas va néixer a Vigo el 14 de setembre de 1963. És una astrofísica espanyola especialitzada en l'estudi de galàxies espirals. Va estudiar astrofísica en la Universitat de Santiago de Compostel·la i a l'Institut d'Astrofísica de Canàries (1981-1986) i es va doctorar en astrofísica en el Centre Jodrell Bank per a Astrofísics de la Universitat de Mánchester (1989).En l'actualitat resideix a Washington D. C. i treballa com a enginyera de sistemes en el centre de vol espacial Goddard. És enginyera de sistemes en la NASA del GSFC (Centre de Vol Espacial Goddard) del Fine Guidance Sensor (FGS), sensor que porta el telescopi espacial James Webb, a més de ser l'encarregada de la prova freda final del grup d'instruments abans de la seva integració amb el telescopi. En 2016 va ser premiada per la NASA amb la medalla Exceptional Public Achievement Medal que concedeix a les persones alienes a l'organització però que contribueixen, de manera rellevant, a la missió de l'agència espacial estatunidenca.

En 2022 va rebre la medalla de la NASA 'Exceptional Public Service Medal' pels seus anys dedicats al desenvolupament i al període de posada a punt en òrbita del Sensor de Guia (Fini Guidance Sensor) de JWST que permet que aquest increïble Observatori tingui la precisió i anotació excepcionals necessaris per a obtenir les dades científiques.

Vila és l'encarregada de controlar que el telescopi espacial James Webb tingui la màxima precisió en la presa d'imatges després del llançament, a bord d'un coet Ariane 5, que va tenir lloc el 25 de desembre de 2021. Va presentar el programa de la NASA en espanyol del llançament del Telescopi i va participar en el període de comissió en el centre de Control de Missió a Baltimore i continua involucrada amb l'instrument de guia en les operacions del telescopi espacial James Webb. Ha començat a treballar també en el Telescopi Espacial Nancy Grace Roman.

13 de setembre 1913 Neix Carmen Herrero Ayllón, química i atleta Per fer... Teatre: "La Coralina" a la Biblioteca Nacional

 

Moltes de les dones que us presentem aquest any no brillen en una sola especialitat. Tenim una colla de científiques que combinen la seva activitat amb l’esport. Aquests és el cas de la nostra científica d’avui: brillarà en química i en javelina. A més us presentem una serventa del teatre de Goldoni que podeu veure a la Biblioteca de Barcelona fins a final de setembre.

La química Carmen Herrero Ayllón (1913-1997) va néixer un 13 de setembre.

Va començar la seva recerca, durant la preparació de la seva tesi doctoral, en el Laboratori de l'Institut Nacional de Física i Química, en la Secció de Química-Física. Va exercir com a professora de Química en l'Institut-Escola i en l'Institut de Sòria. En l'Institut-Escola va participar en un projecte de laboratori pedagògic de formació del professorat en tots els camps.

En l'àmbit de l'esport, va establir el rècord espanyol de llançament de javelina en 1930.​

 

Per fer i gaudir.... La Coralina torna per última vegada al Teatre de la Biblioteca Nacional. La Companyia  La Perla 29 torna a una peça que Carlo Goldoni, autor venecià, va escriure al 1750. Dirigida per Oriol Broggi, un valor més que provat... Volem seguir parlant de coses alegres, sentir que l'estiu encara ens acompanya en una plaça de Venècia i viure aquest setembre acompanyats dels personatges de Goldoni. 18 úniques funcions! Del 12 al 29 de setembre al Teatre La Biblioteca. Comèdia i aire fresc per arrancar la temporada! Anem al Teatre!

12 de setembre 1958 Neix Marina Geli, metgessa internista i Consellera de Salut

 

Avui us presentem una metgessa gironina que ha  arribat a ser Consellera de Salut de la Generalitat de Catalunya durant dues legislatures.

Marina Geli i Fàbrega va néixer a Sant Gregori el 12 de setembre de 1958. És una metgessa i política catalana, militant del Moviment d'Esquerres (MES). Va ser la consellera de Salut de la Generalitat de Catalunya durant la VII i VIII legislatures (2003-2010) en qualitat de membre del Partit dels Socialistes de Catalunya, del qual fou militant entre 1996 i 2014. Es va llicenciar en Medicina per la Universitat de Barcelona i sent especialista en Medicina interna, és membre del Col·legi Oficial de Metges de Girona (COMG) i de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques.

Després de treballar com a metgessa adjunta a l'Hospital Josep Trueta de Girona (1981-1989), s'especialitzà en malalties infeccioses, en la sida, en la prevenció comunitària i en la disminució psíquica. Va ser responsable mèdica del Centre Joan Riu – Consorci Sant Gregori (1981-1990), de l'Associació Pro Persones amb Disminució (1990-1995) i de l'Associació Comunitària Antisida de Girona (1991-1995).

El març del 2016 va ser nomenada coordinadora del Centre d’Estudis Sanitaris i Socials (CESS), que coordina la formació i la recerca a la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC) en els àmbits sociosanitaris. És Directora general de la Facultat de Medicina de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya, des de setembre de 2019. Al febrer de 2023 va ser nomenada membre del nou Consell Consultiu de la Fundació Althaia.

Ha rebut el premi Federació Farmacèutica 2018, que atorga Fedefarma i la Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya “per la seva aportació a la salut i al sistema sanitari, per la seva visió integradora dels professionals de la salut i pel seu reconeixement al paper sanitari de les oficines de farmàcia i de la distribució farmacèutica”.

11 de setembre 1847 Neix Mary Watson Whitney, astrònoma Diada Nacional de Catalunya

 

Temps era temps que les dones no podien seguir cursos a Harvard i que havien de tenir cura de la família, i per això la mare i la germana passen a viure a l’Observatori de Vassar. Quina història!

Mary Watson Whitney (11 de setembre de 1847; 20 de gener de 1921) era un astrònoma americana que va ser durant 22 anys la cap de l'observatori de Vassar.

Durant la seva carrera, es va concentrar en la docència i la recerca relacionada amb les estrelles dobles, les estrelles variables, asteroides i cometes. En els anys 1869 a 1870, va seguir alguns cursos sobre quaternions i mecànica celeste, impartits per Benjamin Peirce (a Harvard). En aquell temps, les dones no podien ser admeses a Harvard, així que hi va assistir com a convidada. Va obtenir el grau de màster a Vassar el 1872; després va anar a Zúric, on s'hi va estar 3 anys per estudiar matemàtiques i mecànica celeste. El 1888, quan la seva antecessora,Mitchell, es va jubilar Mary esdevingué professora i la directora de l'observatori fins que es va retirar el 1915 per raons de salut. Sota la seva direcció, es van publicar 102 articles científics a l'observatori de Vassar. El 1889, la seva mare i la seva germana van emmalaltir i Whitney les va traslladar a l'observatori, on podia tenir-ne cura i continuar amb la seva feina a temps parcial. Quan van morir dos anys més tard, va tornar a la seva feina a temps complet. Whitney va ser membre de l'Associació americana per a l'Avenç de Ciència i un càrrec en la Societat Astronòmica i Astrofísica.

Avui, 11 de setembre, celebrem la Diada Nacional de Catalunya. Les capitanes del primer equip del Martinenc femení de futbol formen part, des de fa una colla d’anys, de l’ofrena floral de l’entitat al Monument de Rafel de Casanovas. La fotografia correspon a l'ofrena del 2022. Aquest any han estat les campiones del Torneig d’Històrics.  

Bona diada a tots!

10 de setembre 1907 Neix Dorothy Hill, primera professora universitària a Austràlia

 

Avui presentem la primera dona professora a una Universitat australiana. Avui són ben presents a totes les universitats però ella va ser la primera en el seu territori...

Dorothy Hill va néixer a Brisbane el 10 de setembre de 1907. Va ser una geòloga, zoòloga, paleontòloga australiana. Ha estat la primera professora dona en una universitat australiana, i primera dona presidenta de l'Acadèmia Australiana de Ciències.

Va ser condecorada com a Companya de l'Orde d'Austràlia i Comandant de l'Orde de l'Imperi Britànic. És membre de la Royal Society i va rebre la Medalla Clarke el 1966.

Des de 2002, la medalla Dorothy Hill que concedeix l'Acadèmia Australiana de Ciències honora les contribucions que va fer aquesta professora a les ciències de la Terra australianes i la seva labor per obrir l'educació científica terciària a les dones.

9 de setembre 1916 Neix Dorothy Jung Echols, geòloga

 

Avui partim de la geologia amb una geòloga especialitzada en microfòssils.

La geòloga Dorothy Jung Echols va néixer el 9 de setembre de 1916.

Va realitzar importants contribucions en la indústria del petroli, col·laborant en el projecte Deep Sigui Drilling Project. Gran part de la seva carrera la va passar en el camp de la micropaleontologia, especialitzant-se en microfòssils.

Va ser professora en la Universitat Washington en Sant Lluís (els EUA). En 1982, va rebre el Premi Neil A. Miner de l'Associació Nacional de Professors de Geologia (NAGT) concedida a persones que promouen l'interès per les ciències de la terra.

8 de setembre Les Mares de Déu trobades

 

La Mare de Déu té un extens culte a tot el món catòlic i Catalunya és un país que des de sempre ha tingut veneració per Maria, no en va, la Mare de Déu, sota qualsevol de les moltes advocacions, és la patrona de la majoria de pobles de Catalunya.

Quantes Mare de Déu hi ha a Catalunya?. Ningú no les ha comptat però si avui hi ha més de nou-cents municipis reconeguts, amb alcalde i ajuntament constituïts, molt possible serà que el nombre d’advocacions marianes que celebrem passi de les mil.

Per una banda Catalunya, com tot el món Catòlic, celebra solemnement totes les diades Marianes que hi ha al calendari, són les advocacions que es basen en un fet de la vida de Maria. Purificació, Anunciació, Assumpció, etc…

Per altra banda són nombroses les imatges que porten el nom del lloc on han estat trobades, com Montserrat, Núria, el Far, etc… o del lloc on van aparèixer, com és el cas de Fàtima, Lourdes o el Pilar.

També hi ha Mares de Déu que porten el nom d’un fet o un sentiment: Bonanova, la Guia, Boncamí, o de l’Alegria, Angoixa, i, finalment les que fan referència a un indret geogràfic: la Roca, el Claustre, la Font, el Camí.

Amb tot cal no oblidar que hi ha moltes advocacions marianes, però de Mare de Déu només en tenim una.

Avui es celebra el dia de les Mares de Déu trobades per tant felicitem a les noies que es diuen: Núria, Queralt, Meritxell, Guadalupe, Covadonga, Coro...

Avui la imatge és per la Mare de Déu de l'Alegria.