Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris religió. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris religió. Mostrar tots els missatges

dimecres, 17 de novembre del 2021

17 de novembre 1869 Inaugurat el Canal de Suez 2010 Primera Festa no catòlica a Espanya

 

Avui recordem un fet que va permetre que la ruta de la seda poguès ser molt més curta (10 dies més curta) i va millorar el transport marítim fent-lo passar pel mediterrani enlloc d’envoltar el continent africà.

I també la primera festa religiosa no cristiana en l’estat espanyol.


Tal dia com avui del 1869 es va inaugurar oficialment el Canal de Suez. El Canal de Suez (àrab: قناة السويس, Qanāt as-Suways) és un canal artificial que enllaça el mar Mediterrani amb el mar Roig a través de l'Istme de Suez i aïllant la península del Sinaí. El canal, que des de 1957 es troba en territori egipci, va ser construït per Ferdinand de Lesseps entre els anys 1859 i 1869.

La seva longitud és de 162,2 km i uneix Port Saïd (a la riba mediterrània) i Suez (a la costa del Mar Roig). Aquest canal té una enorme importància per a l'abastiment europeu de petroli i pel comerç mundial en general, perquè permet la comunicació marítima entre Europa i Àsia sense necessitat de circumval·lar el continent africà pel cap de Bona Esperança (Sud-àfrica).

  

El nostre calendari està ben farcit de festes religioses cristianes catòliques: del Nadal a Setmana Santa passant per Sant, Josep, Sant Joan, la Mare de Déu d’agost , la Puríssima, o les festes majors de tots els pobles que es celebren en honor a algun sant o santa. Malgrat l’estat permet que es practiquin diferents religions (judaisme, islam, altres religions cristianes diferents del catolicisme…) les festes de les religions minoritàries no havien arribat al calendari. Però el 17 de novembre del 2010 es celebra l’Eid al Adha, la primera festa pública oficial musulmana, és la primera vegada que una festa religiosa no-catòlica és oficialment celebrada a Espanya des de la Reconquesta. Es celebra a Melilla.


La imatge correspon al col·lapse que hi va haver el març d’aquest any quan un vaixell de càrrega anomenat Even Given (tot i que en el casc hi t´escrit Even greem) que anava des de Malasia als Paisos Baixos amb 400 metres d’eslora, 59 de manega i una capacitat de 224.000 tones, va quedar encallat a l’extrem sud del canal havent patit una pèrdua d’energia. El canal és creuat a diari per una mitja de 52 vaixells en la seva majoria porta contenidors, petrolers i graners. El fet de que el canal quedés parat deu dies va suposar un col·lapse que va costar uns quants mesos en regularitzar-se del tot.




dimecres, 2 de novembre del 2016

2 de novembre Dia de Difunts i ahir... Tots Sants!

Quin món més barrejat: Tots Sants, difunts, castanyada, halloween... Però anem a pams...

Tots Sants!  és el nostre dia! dels que ja ho són i dels que volen ser sants.... Felicitats!

Per alguns aquesta paraula de santedat els pot sonar antiga però és d’una rabiosa actualitat. Diuen que estant en una església, a un nen li van preguntar què volia dir "ser sant", i ell aixecant la mirada i veient unes fantàstiques vidrieres amb unes imatges i va contestar “Sant és qui deixa passar la llum”. Fa molts anys que conec aquesta història i sempre he pensat que “se non è vero, è ben trovato” que diuen els italians. La definició de sant com aquell qui deixa passar la llum de Déu, em sembla molt poètica i alhora possible. Quan aconseguim sintonitzar i que es vegi el Senyor i no el “senyorito” sentim una gran pau. No és tot de color de rosa, aquesta pau no ens eximeix de les nostres obligacions, ni ens elimina les dificultats, però fa el camí molt més transitable i si a més el fem en companyia... Jo m’afanyo, de vegades a netejar el meu vitrall i em recordo que és molt interessant i necessari fer el que cal fer, com cal fer-ho, i en el seu moment. La teoria la tinc clara i la pràctica... la vaig vivint cada dia amb encerts i errors però aixecant-me desprès de cada caiguda. 

Em sento contenta. Tots Sants és el meu dia i el de tots els que fan camí aquí o allà per fer les coses ben fetes, que en diem popularment  “fer les coses com Déu mana”. Alguns encara no han tingut experiència de Déu però sense saber-ho ells van fent camí. A tots, creients o no, avui... que tingueu un bon dia! 

Avui sí que és el Dia de Difunts. Els recordem avui per tradició i cada dia per necessitat del nostre cor i per gratitud. Algunes vegades encara sentim dolor quan recordem altres, potser pel pas del temps, podem recordar sense dolor. Fer-los presents ens desperta sentiments contradictoris: d’una banda és com si hi fossin, d’una altra sentim el buit de les seves abraçades, paraules i petons però no de la seva presencia que continua amb nosaltres... i ens dona pau.  I quan estem amb el cor més embolicat veiem el curiós tràfec d’aquests dies de comprar flors, anar als cementiris...


A Barcelona tenim un bon nombre de cementiris: el de Poble Nou, el de Sant Genís dels Agudells, el de les Corts, el de Sant Andreu però el més gran de tots és el de Montjuic. Fora de Barcelona, però ja tan enganxat que és com si fos de la ciutat, tenim del de Collserola. Aquests dies a tots ells hi trobem activitats especials.

dissabte, 5 de setembre del 2015

5 de setembre 1997 mor la Mare Teresa de Calcuta


La Mare Teresa de Calcuta va morir el 5 de setembre de 1997. Tenia 87anys. El govern indi li va fer un funeral d’estat. Va ser impressionant. S’hi van congregar des de caps d’estat d’arreu del món fins els més pobres entre els pobres. Tots es volien acomiadar d'ella... 

Havia viscut plenament la seva vocació de servei als més pobres. El seu nom era Agnes Gonxha Bojaxhiu. Va ser una monja catòlica d'ètnia albanesa, naturalitzada índia, que fundà la congregació de les Missioneres de la Caritat a Calcuta el 1950. Durant més de 45 anys va atendre pobres, malalts, orfes i moribunds, al mateix temps que guiava l'expansió de la seva congregació, inicialment a l'Índia i després en altres països del món. Per la seva feina va obtenir el Premi Nobel de la Pau de 1979. Després de la seva mort, va ser beatificada per l'Església Catòlica Romana pel papa Joan Pau II, que li atorgà el títol de beata Teresa de Calcuta. 

Físicament era menuda però la petjada que ha deixat al món ha estat molt important per creients i no creients. Les obres diuen molt més que les paraules però aquestes paraules m’ajuden en el meu dia a dia.


Poema "La vida" 

La vida és una oportunitat, aprofita-la;
la vida és bellesa, admira-la;
la vida és bona, assaboreix-la,
la vida és un somni, fes-lo realitat.

La vida és un repte, afronta'l;
la vida és un joc, juga'l,
la vida és preciosa, cuida-la;
la vida és riquesa, conserva-la;
la vida és un misteri, descobreix-lo.

La vida és una promesa, compleix-la;
la vida és amor, gaudeix-lo;
la vida és tristesa, supera-la;
la vida és un himne, canta’l;
la vida és una tragèdia, domina-la.

La vida és aventura, viu-la;
la vida és felicitat, mereix-la;
la vida és vida, defensa-la.

Mare Teresa de Calcuta


Suggeriment: cerca altres frases atribuïdes a la Mare Teresa de Calcuta. N’hi ha alguna que t’agradi especialment?

dimecres, 17 de setembre del 2014

17 de setembre Dia de Melilla


Avui es celebra el Dia de Melilla, celebren els seus 517 anys d’espanyolitat perquè malgrat estar situada al nord d’Africa i voltada per territori marroquí, Melilla mai ha estat marroquina. Melilla és una ciutat autònoma d'Espanya situada al nord d'Àfrica. És un enclavament de sobirania espanyola.

Hi conviuen quatre religions: cristians, musulmans, jueus i hindús. Té un gran patrimoni del modernisme, només superat pel de Barcelona. A més a més, es pot veure l'únic arc gòtic de tota Àfrica. La Constitució Espanyola de 1978 reconegué Ceuta i Melilla com a ciutats autònomes. L'any 1995 es va aprovar a les Corts Generals (Parlament) un estatut específic, que encara que no els concedeix capacitat legislativa, sí que els permet proposar a les Corts les iniciatives legislatives que considerin oportunes. A diferència de les comunitats autònomes, no té una assemblea legislativa autònoma pròpia. 

Declarat port franc, Melilla es beneficia del trànsit comercial, amb moltes empreses espanyoles allà instal•lades per obtenir beneficis fiscals. Més d'un 50% de l'activitat empresarial està lligada a l'habitatge. Destaca també el paper de la pesca. Melilla depèn del Marroc i Espanya per a abastir-se de béns bàsics.

Centenars de persones creuen cada dia la frontera per treballar. El mur de contenció que pretén frenar la immigració il•legal és una font constant de problemes. Tot l’estiu ha estat tristament present a les notícies. Centenars de persones fugen de la seva situació i del seu pais cercant un futur millor. Quan ho fan d'amagat i sense la documentació adient es coneix com immigració il.legal. La immigració il•legal és un problema social.

diumenge, 27 d’abril del 2014

27 d'abril Mare de Déu de Montserrat 2007 mor Rostropovitx


La Mare de Déu de Catalunya és la patrona de Catalunya. La verge negra en un massís excepcional presideix el nostre país. El santuari és un punt de referència cultural i un punt de trobada de caminants (creients o no) que des de qualsevol punt del país s’atreveixen a anar a Montserrat a peu. És famosa arreu del món la seva Escolania i el cant més conegut a la Mare de Déu és el Virolai. La tradició diu que "un bon català no és ben casat fins que no ha anat a Montserrat". Si fa temps que no hi heu estat, pot ser el moment per repetir la visita... ara que ve el bon temps. Natura, fe i país es troben en aquest indret.

Tal dia com avui del 2007 va morir Mstislav Leopóldovitx Rostropóvitx, de càncer, als vuitanta anys, a Moscou. Va ser un músic d'origen soviètic, nacionalitzat estatunidenc, considerat el millor violoncel.lista de la seva generació. Va mantenir sempre un compromís social a favor de les llibertats i contra la Unió Soviètica. Va ser embaixador de bona voluntat de la UNESCO per recordar els valors d'unió i concordia que té la música. Una bona manera de recordar-lo pot ser escoltant alguna de les peces en els enregistraments que ens va deixar.

dimarts, 18 de febrer del 2014

Quan celebrem el Carnaval?


La setmana vinent celebrarem el Carnaval. És una de les festes més acolorides de l’any només igualada en colors pel Holy dels hinduistes. Però així com Nadal sempre el celebrem el 25 de desembre, el Carnaval canvia de dates cada any.  El nostre calendari festiu te molta relació amb el calendari religiós.

El Carnaval presenta alguns aspectes fixes: sempre comença amb el Dijous Gras i s’acaba la setmana següent amb el Dimecres de Cendra. El cap de setmana de la primera setmana de Quaresma se’l coneix com el del Carnaval de Patacada. Però no tothom ho compta igual… en alguns pobles de Canàries els Carnavals s’acaben amb la Setmana Santa, jo crec que s’agafen el calendari una mica a la seva manera…

Bé, anem  a pams… perquè canvia de dates? de què depèn? Dons, depèn de la Setmana Santa. Ella també canvia cada any. La Setmana Santa te lloc en la primera lluna plena de Primavera i a partir d’ella es compten un seguit de festes relacionades: cap al gener… el Carnaval, el Dimecres de cendra, la Quaresma i cap a l’estiu el temps de Pasqua i la Pentacosta o Pasqua Florida.

Tot i que el dia central del Carnaval és el Dijous Gras actualment a moltes escoles es celebra el divendres i es pren el dilluns com a festa de lliure disposició. Per fomentar la participació en actes que es celebren al llarg de tota la geografia catalana fins i tot les lligues dels diferents esports entenen aquesta jornada com a jornada de descans per a tots els infants i joves. 

Curiositats del nostre calendari…

dijous, 16 de gener del 2014

Troballes molt interessants a la xarxa...


Aquesta tarda, voltant per la xarxa, he trobat una persona molt interessant amb un missatge que m’ha ressonat. David Steindl-Rast, és un monjo benedictí que viu en un monestir de Nova York on es dedica a contemplar, llegir i escriure. M’ha arribat a través de les imatges de la seva participació en el TED-Global del 2013. Ell planteja l’agraïment com a base per a la felicitat. Tothom vol ser feliç però no ho aconseguim. Cada moment ens aporta un regal, una nova oportunitat. Viure-la amb agraïment ens farà feliços. 

La teoria és fantàstica però ... i la pràctica? Què podem fer en un món amb tantes presses, tan complicat com el nostre per a viure amb gratitud? Dons la pràctica que ens presenta encara és més fantàstica i senzilla. Només hem de fer el que ens van ensenyar quan érem petits per creuar un carrer: “Stop, look and walk” (para, mira i passa). És tan senzill... parar-nos, obrir els sentits i actuar. Quan ho fem tot sona diferent. Perquè l’agraïment porta la pau, compartir, gaudir de les diferències, respectar-nos i respectar l’altre i viure alegres... 

Ell afirma, amb un anglès clar i pausat... “l’agraïment pot canviar el món”. D’això jo en dic VIURE!

diumenge, 8 de desembre del 2013

8 de desembre, 2n diumenge d'Advent 1980 assassinat de John Lennon


Sembla mentida com les coses s’agolpen i, com deixis passar una mica de temps, se n’hi afegeixen dos o tres més... Aquest cap de setmana, oficialment llarg ha estat ben ple. Avui, segon diumenge d’Advent, coincidint en la festa de la Mare de Déu ens convoca a simplificar, a posar en mans de Déu totes les nostres coses però de vegades nosaltres ens compliquem inútilment la vida...

Avui dia 8 de desembre aniversari de l’assassinat de John Lennon que va tenir lloc al 1980, ja fa 33 anys, en fa 23 d’un atemptat etarra a Sabadell en el que van morir sis policies... dia tenyit de sang. 

Avui també felicitem a les noies del Club Natació Sabadell de waterpolo perquè ahir van guanyar la SuperCopa  i porten 42 partits sense perdre... I un petó molt fort per “les Geriones”, “El núvol blanc” ens va arribar al cor i tots hem vist que tenen un llarg camí per davant. Felicitar també de Deudeveu i Messensgers per les seves brillants actuacions.

Queda pendent el record a Nelson Mandela, una persona per a la història...

dissabte, 30 de novembre del 2013

30 de novembre Sant Andreu i demà...comença l'Advent


Segons el Nou Testament, Andreu (en grec Ανδρέας Andreas) conegut com Sant Andreu (Betsaida, Galilea, s. I aC - Patres, Peloponès, c. 38) fou un deixeble de Joan el Baptista, posteriorment un dels Dotze Apòstols de Jesús de Natzaret i es convertí en el primer Cap del Cristianisme Ortodox de l'Est. És venerat com a sant a tota la cristiandat. A Catalunya hi ha molts pobles que el tenen com a patró i era un nom molt freqüent. Estan de festa Major pobles com Sant Andreu de Llavaneres, Sant Andreu de Maians, fan una festa especial a Manresa, i el barri de Sant Andreu de Barcelona està ple d’activitats festives fins el proper cap de setmana.

L’Advent és el temps de preparació al Nadal. Comença l’any litúrgic pels catòlics. Les grans festes requereixen d’una preparació no únicament externa sinó també interna o espiritual. Aquests quatre diumenges abans de Nadal conformen un temps en el qual anirem entrant en el Misteri. Hi ha tres personatges bíblics en aquests temps d’Advent: Isaïes, Joan Baptista i Maria. Ells tres preparen de maneres diferents però molt concretes el camí cap a Jesús. Cada setmana anirem encenent una espelma en la corona d’Advent  que es un calendari visual que ens mostra que Nadal s’apropa il.luminant la nostra foscor.


dijous, 28 de novembre del 2013

27 de novembre Mare de Déu de la Medalla Miraculosa

Molt emocionant...Molt personal....

Ahir vam celebrar a la meva parròquia el dia de la Patrona, la Mare de Déu de la Medalla Miraculosa. Potser hi vaig arribar ja una mica tocada perquè durant tot el dia he estat recordant el Dia del Mestre... La celebració de la missa va ser molt emocionant. L’església, que és força gran, estava ben plena. Amb els primers acords de guitarra ens vàrem posar tots drets. Hi havia ambient de festa. Van arribar els sacerdots a l’altar i quan es van girar ... la cara del rector era tot un poema. L’alegria li sortia per tot arreu. Els qui no tenen experiència d’amor amb aquest Déu que ens estima no poden entendre res, de fet, abans  jo tampoc no ho entenia. Ara ho visc diferent i la veritat és que torno a tenir seriosos problemes amb el nivell de l’aigua.... M’he sentit a casa, estimada, acaronada... Tothom hi va participar: els grans, els joves, els cants amb guitarres, amb l’orgue, els d’ara i els d’abans (molt contenta de tornar a veure aqui a Mossén Enric)... tota la comunitat parroquial. Va oficiar la cerimònia el Dr. Salvador Pié que ens va explicar que quan ell era seminarista va estar durant sis anys col.laborant amb els infants i el Catecisme, les colònies i els joves a la “Mila” que és com li deien, a la parròquia, en aquell moment. Tant de temps a Roma i ara a Santa Maria del Mar, tan savi i tan planer.... Vam llegir lectures molt conegudes però ell en va donar un aire nou. Ens va proposar ser imatges dignes d’admiració, i jo continuava amb el mocador amunt i avall. Les paraules, la música, tot constituïa un conjunt encisador que convidava a demanar plantar les tendes – jo m’hi hagués quedat-.... però hem de sortir,estar en els nostres ambients.  

A la Miraculosa aquesta setmana estem celebrant la Sisena Setmana Bíblica "Jesus de Nazaret". Encara ens queden xerrades, Adoracions al Santíssim, lectios divines i el Concert de dissabte al vespre a l’espai No Temo. El que ja hem fet i el actes en els quals he pogut participar m’han semblat fantàstics. Us convido a participar del que queda. Un temps de formació, participació i goig de compartir. Si esteu en aquesta onda no us ho podeu perdre.       

dijous, 21 de novembre del 2013

És més que Festa Major !!!


Aquest dijous per mi és més que Festa Major. Avui, s’incorporen a la Ultreya de la Mercè els cursillistes que van participar en el Curset de Cristiandad de la setmana passada.  Per acabar-ho d’adobar, avui, també, comença un Curset de Dones a Pallejà. És una gran alegria compartir amb els germans la trobada personal amb Crist i viure-ho en companyia a través de la comunitat. No es pot explicar, s’ha de viure...

L’experiència dels Cursets, tal com van ser inspirats per l’Esperit Sant a Eduardo Bonnin a Mallorca són una experiència única. El "Movimiento de Cursillos de Cristiandad" (MCC) és un moviment eclesial de difusió mundial que actua dins de l’Església Católica.Es va gestar a Mallorca entre 1940 y 1949 i el primer curset es va fer del 7 al 10 de gener de 1949 al Monestir de San Honorat a Mallorca. Es reconeix a Eduardo Bonnin com el fundador del moviment.


Aquest darrer any que m’he bellugat més en ambients d’església, m’he trobat cursillistes a tot arreu i fent tot tipus de funcions. Els "cursets" no et marquen un camí concret per viure la teva fe. Et donen, com Jesús, la llibertat de que ho facis "on i com vulguis i puguis". Però, per caminar per la vida en cristià, els Cursets ens proposen dues eines fantàstiques: la Ultreia i la Reunió de Grup. Amb elles es pot seguir endavant malgrat les dificultats. Ambdues congreguen a persones molt diferents perquè a la plaça del poble hi cap tothom.  Solem dir que estem "De Colores" perquè intentem cada dia veure tots els colors que te la vida.

diumenge, 3 de novembre del 2013

És diumenge !


Avui és un dia de sentiments barrejats. Un altre dia d’emocions barrejades. La vida porta això... penes i alegries... Avui és el meu sant, i fa tretze anys que va morir el meu pare. Alguns em feliciten per la diada i altres em pregunten com estic... 

Dos fragments de la pregària d’avui de l’Espai Sagrat m’han fet pensar...

“M'ha acompanyat des de sempre, fins i tot des d'abans de néixer i existir. Ara em modela dia a dia a través de moltes mans. Em mira a través de molts ulls. Em somriu a través de molts rostres...” És cert. Jo em sento molt acompanyada a través de moltes mans, molts ulls, molts rostres d’aquí i d’allà.

“Si et sents perdut i necessitat de conversió/salvació deixa’t visitar per Jesús. No cal que facis massa neteja de casa teva, tu només convida’l i deixa’l fer.” De vegades ho vull fer tan ben fet  que m’oblido que Ell vol que el deixi entrar i li mostri la meva disponibilitat. És sempre més senzill del que em penso. És sempre més senzill del que faig.


Bon diumenge a tothom!

divendres, 1 de novembre del 2013

Felicitats ! és Tots Sants!


Avui és el nostre dia! Dels que ja ho són i dels que volen ser sants.... Felicitats!


Per alguns aquesta paraula de santedat els pot sonar antiga però és d’una rabiosa actualitat. Diuen que estant en una església, a un nen li van preguntar què volia dir "ser sant", i ell aixecant la mirada i veient unes fantàstiques vidrieres amb unes imatges i va contestar “Sant és qui deixa passar la llum”. Fa molts anys que conec aquesta història i sempre he pensat que “se non è vero, è ben trovato” que diuen els italians. La definició de sant com aquell qui deixa passar la llum de Déu, em sembla molt poètica i alhora possible. Quan aconseguim sintonitzar i que es vegi el Senyor i no el “senyorito” sentim una gran  pau. No és tot de color de rosa, aquesta pau no ens eximeix de les nostres obligacions, ni ens elimina les dificultats, però fa el camí molt més transitable i si a més el fem en companyia... Jo m’afanyo, de vegades a netejar el meu vitrall i em recordo que és molt interessant i necessari fer el que cal fer, com cal fer-ho, i en el seu moment. La teoria la tinc clara i la pràctica... la vaig vivint cada dia amb encerts i errors però aixecant-me desprès de cada caiguda. 

Avui em sento contenta. És el meu dia i el de tots els que fan camí aquí o allà per fer les coses ben fetes, que en diem popularment  “fer les coses com Déu mana”. Alguns encara no han tingut experiència de Déu però sense saber-ho ells van fent camí. A tots, creients o no, avui... que tingueu un bon dia!