15 de desembre: 2010 modificació de la Llei Antitabac

Sembla impossible! Recordeu quan els bars eren plens de fum i de les discoteques en sorties amb una pudor que no marxava amb res?...  Alguns més que recordar ho enyoren, perquè alguns malgrat les traves, encara fumen –això sí, al carrer-. Ha canviat tot: a l’oci, a les feines, a les escoles, a la tele i a les pel.lícules, fins i tot a les nostres ciutats. Heu observat com ha crescut d’una manera inusual el nombre de terraces a l’hivern?

Les lleis antitabac (la de 2005 i la seva modificació en 2010) ha suposat una reducció de les malalties cardiovasculars i del asma, segons un informe del Ministerio de Sanidad i en algunes malalties encara haurem d’esperar una mica per veure els seus beneficis.

La veritat és que, sense gairebé adonar-nos-en, molts hem acabat vivint en un entorn no fumador. Les olors són les que són. I als restaurants mengem el què mengem no aquell menjar amanit amb l’olor del tabac. A casa meva fins i tot les cortines han deixat de fer olor. Perquè moltes persones van aprofitar l’avinentesa per treure aquesta rèmora de la seva vida. Algunes vegades encara hem de passar per una cortina de fum abans d’entrar en un establiment, o podríem seguir el camí que ha seguit el senyor de la pipa, o sentim la profunda olor de maria en alguna cantonada (però això serà motiu d’una altra entrada del blog).

De vegades és important recordar per no anar enrere. Un món sense fum és possible i fa vint anys hauríem dit que era absolutament impossible... què no veuran els nostres ulls?

14 de desembre 1788 mor Bach 1977 s'estrena "Saturday Night Fever" 1980 vetlla per Lennon 2013 Oh Happy Day

El 14 de desembre està farcit de cites musicals d’estils ben diferents.

L’any 1788 va morir a Hamburg ( Alemanya ) Carl Philipp Emanuel Bach, músic i compositor alemany, considerat un dels fundadors de l'estil clàssic i un dels compositors més importants de l'anomenat "període galant ".

L’any 1977 es va estrenar "Saturday night fever". El film, en espanyol "Fiebre del sábado noche", protagonitzat pel llavors novell John Travolta , es va estrenar a Nova York. El paper d'aquest va ser un dels més representatius de la seva carrera, però el realment important de la pel·ícula va ser la seva banda sonora. Els germans Gibb, els Bee Gees, van triomfar a tot el món gràcies a dues cançons: "Stayin ' alive" i "Night fever". La balada "How deep is your love" va ser un altre dels seus grans èxits de l'època .

L’any 1980, sis dies després de la mort de John Lennon, la seva vídua Yoko Ono va organitzar una vetlla en honor del cantant. Hi va haver deu minuts de silenci al llarg de mig món al voltant de les 14:00 ( hora dels EUA ). A Central Park, Nova York , es van arribar a reunir unes 100.000 persones i en el bressol de Lennon, a Liverpool, la reunió va ser una mica menys concorreguda.

Al 2013 vam viure una setmana d’impàs en el programa de TV3 “Oh Happy Day” que ha posat el cant coral a l'abast del gran públic. Tres corals queden per a la gran final de la setmana vinent, per ordre alfabètic -perquè no es molesti ningú-, : Deudeveu, Messengers i Old’green. Fantàstics! Pels que ho recorden bé en aquesta primera edició van guanyar Deudeveu. Van passar pel programa altres corals superinteressants que mai haguéssim conegut si no fos per aquest programa com Geriona, Flumine, Gospelians i Gràcia, Tocs i Sons, Coral.lí, Singfònics. A la web del programa podíem trobar una frase d’Eduard Farel·lo, el presentador del programa, que sintetitzava el que ens mostra el “Oh Happy Day”: "L'esforç individual val molt, però no serveix si no està en sintonia amb un grup". Catalunya és un país amb una gran tradició musical i això es nota...

13 de desembre Santa LLúcia 2009 Metro L9Nord

Avui dos protagonistes: Santa Llúcia i el Metro de Barcelona.

Llúcia de Siracusa, coneguda com a Santa Llúcia, va ser una jove màrtir cristiana que és venerada com a santa per les Esglésies catòlica i ortodoxa. La seva festivitat se celebra el 13 de desembre, la nit més llarga de l'any segons el primer calendari julià.

Santa Llúcia és coneguda per ser patrona de la vista, originant expressions populars com "Que Santa Llúcia et conservi la vista". També és santa patrona dels pobres, dels cecs, dels nens malalts, dels camperols, i de molts oficis en els que la vista és un requeriment important com els electricistes, els xòfers, els esmoladors, els modistes, els dissenyadors gràfics o els escriptors.
Patrona de les les modistes, per això avui a Barcelona, moltes pastisseries venen les tisores de Santa Llúcia farcides de nata. 

El dia de Santa Llúcia és considerada tradicionalment la data d'inici de les festes nadalenques. Marca la tradició que avui és el dia per posar el pessebre que traurem per la Candelera, el dia 2 de febrer. 

Barcelona amplia el metro amb les línies L9 i L10. Les línies L9 i L10 realment es poden considerar una única línia ja que compartiran tot el tronc central. El conjunt de la línia 9 tindrà 47,8 km i serà la línia soterrada automàtica més llarga d'Europa i connectarà els municipis de Santa Coloma de Gramenet, Badalona, Barcelona, L'Hospitalet de Llobregat i El Prat de Llobregat. La línia 9 neix per exercir de "ronda" de la xarxa de metro, descentralitzant-la i unir també zones on actualment no hi ha metro, com Bon Pastor, Llefià, La Salut, Singuerlín, Pedralbes i Zona Franca. A més també unirà punts estratègics, centres logístics, zones d'equipaments i zones de serveis com ara l'Aeroport, la Zona Franca, la  Fira, l'ampliació del Port, la Ciutat de la Justícia, el campus universitari de la Diagonal, l'estació de Sagrera TAV, l'Hospital de Sant Pau, el Parc Güell, el Camp Nou i la Ciutat del Bàsquet. La línia constarà de 52 estacions, 20 de les quals seran intercanviadors amb Rodalies, TAV, metro, FGC i tramvia. El servei a la línia 9 és operat per TMB i per ella està previst que hi discorrin tres serveis: L9, L10 i en el futur L2. La seva construcció es fa mitjançant tuneladora. El traçat serà soterrat en la seva major part (43,7 km) i en bona part del recorregut soterrat cada via i andana es situaran al mateix túnel però superposats a dos nivells. No obstant també hi haurà un tram amb les vies al mateix nivell i un altre en viaducte.

El 13 de desembre de 2009 es va posar en servei el primer tram de la línia L9 entre Can Zam i Can Peixauet, amb un total de cinc estacions i en horari reduït temporalment de 6 a 22h. El 18 d'abril de 2010 va entrar en funcionament el tram de Gorg a Bon Pastor i de Can Peixauet a Bon Pastor i el 26 de juny de 2010 fins a La Sagrera. El 19 de setembre de 2011 s'estrenava l'estació de Santa Rosa. El 12 de febrer de 2016 s'inaugurava el tram entre Zona Universitària i l'Aeroport T1 amb 15 estacions, passant-se a denominar aquest tram de línia L9 sud i el tram de L9 ja existent passava a anomenar-se L9 nord. Aquest mateix dia també es posava en servei el ramal tècnic des de la bifurcació Gornal fins als tallers de la Zona Franca (futura L10 sud). Properament finalitzaran els treballs restants de la L10 sud i s'obrirà la línia per a viatgers. Les obres del tram central de la línia entre Zona Universitària i La Sagrera es troben paralitzades i en estudi l'extensió de la Zona Franca fins al Polígon Pratenc.

12 de desembre 1915 Neix Frank Sinatra

Tal dia com avui de 1915 va néixer Francis Albert Sinatra, que amb el nom artístic de Frank Sinatra va ser una de les figures més importants de la música popular del segle passat. Fill d'un bomber d'origen italià, va saber col·locar-se en el cim de l'èxit ja en la segona meitat dels anys trenta i, pràcticament, no es va baixar d'ella fins a la seva mort el 1998. Va començar com a vocalista (cantant) en una orquestra, l'orquestra de Tommy Dorsey. Sent ja un cantant reconegut i popular gràcies als grans programes de ràdio en directe, els seus ulls blaus, la seva legió de fans jovenetes i unes certes dots interpretatius van portar al cinema. S'ha escrit de Sinatra que ningú com ell per dir el text de les cançons. Tant, que gairebé és possible entendre-les sense compartir l'idioma. Canalla i elegant va tenir una vida sentimental agitada. Els últims anys de Sinatra van ser un continu homenatge que es va commemorar amb dos discos de duets en què va compartir cançons amb la flor i nata de la música. El seu vuitantè aniversari també va servir per veure reeditada la seva discografia.

Suggeriment: Avui pot ser un bon dia per escoltar alguna de les seves cançons: des del “My way” fins al típic i tòpic “New York”.

11 de desembre Dia internacional de les Muntanyes

Aquesta setmana no guanyem per dies internacionals! I aquí tenim el següent: el Dia Internacional de les Muntanyes !

Les muntanyes cobreixen el 22 per cent de la superfície terrestre del món i són la llar de 915 milions de persones aproximadament, representant el 13 per cent de la població mundial. No obstant això, un de cada tres habitants de les muntanyes en els països en desenvolupament és vulnerable a la inseguretat alimentària, i s'enfronta a la pobresa i l'aïllament.

La població de muntanya, que són en gran part agricultors familiars, basa els seus mitjans de subsistència en activitats molt diversificades. Durant generacions, han desenvolupat sistemes de producció únics, resilients i sostenibles, adaptats als seus ambients locals que afavoreixen la producció de productes i serveis específics de la muntanya.

El Dia Internacional de les Muntanyes brinda l'oportunitat de destacar com el clima, la fam i la migració afecten les terres altes i d'assegurar que el desenvolupament sostenible de les muntanyes s'integri a l'Agenda 2030 i en l'aplicació de l'Acord de París.

Tot i que el tema suggerit per a aquest any sigui «Muntanyes sota pressió: clima, fam, migració», els països, les comunitats i les organitzacions són lliures de triar un tema diferent que pogués ser més rellevant per a ells en el Dia Internacional de les Muntanyes.

10 de desembre Segon Diumenge d'Advent Dia dels Drets Humans.

Avui, Segon Diumenge d’Advent, se’ns demana que preparem el camí al Senyor. Ho va dir Isaïes i ho repetia Sant Joan Baptiste... prepareu-vos per l’arribada del Salvador. Aprofitem el temps d'Advent no només per comprar regals, decorar la casa i tenir els menus a punt... preparem el nostre cor i que les nostres accions siguin dignes del que ha d’arribar... Avui encenem la segona espelma!

El Dia dels Drets Humans se celebra tots els anys el 10 de desembre. Es commemora el dia en què, el 1948, l'Assemblea General de les Nacions Unides va aprovar la Declaració Universal dels Drets Humans. El 1950, l'Assemblea va adoptar la resolució 423 (V), convidant a tot Estats i organitzacions interessades a que observin el 10 de desembre de cada any com Dia dels Drets Humans.  Avui i sempre, hauria de ser el Dia dels Drets Humans.

La bella i intrigant cúpula de Miquel Barceló al Palau de les Nacions Unides de Ginebra va acollir per quart any consecutiu el Concert dels Drets Humans protagonitzat per primera vegada per l'Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu sota la direcció de Josep Pons. El concert, davant els més de 600 espectadors asseguts als pupitres de la sala de conferències, i retransmès per televisió i en 'streaming', va ser saludat amb nombrosos aplaudiments.

El concert va tenir un protagonista invisible, però molt present. Era Pau Casals, que era el punt d'unió entre l'orquestra del Liceu i Nacions Unides. Casals, a qui Pons va definir com un "patriota i un col·lega" i un músic que es negava a tocar en països que donaven suport règims feixistes, va ser durant sis mesos violoncel·lista solista d'aquesta orquestra al seu retorn dels seus estudis a París i va ser més tard el compositor de l'himne de l'ONU. El bis que va oferir l'orquestra va ser precisament l'himne en la seva versió orquestral que el públic va aplaudir al final posat en peu.

7 de desembre Fem pont 1941 Pearl Harbor 1991 Desapareix la URSS

Aquest any molta gent fa pont. Fer pont és convertir en festiu un dia que no ho és perquè està entre dos festius. El meu pare sempre dèia...on és el riu?   
si no hi ha riu...no cal cap pont. Però hi ha gent que gaudeix d'unes minivacances de cinc dies...

El set de desembre té dos noms propis: Pearl Harbor i la URSS.

Pearl Harbor és un complex portuari i una base militar, ubicat a l'illa d'Oahu, que pertany a l'arxipèlag de les Hawaii. Famós per haver estat objectiu d'un atac preventiu el 7 de desembre de 1941 per part del Japó, davant del bloqueig econòmic que els estava exercint Estats Units. Aquest atac va provocar la participació activa dels Estats Units a la Segona Guerra Mundial. Els estatunidencs, formalment neutrals, ja participaven en la guerra des del principi donant suport i subministrament a les nacions que s'enfrontaven a les potències de l'Eix.

Quants pares i mares davant del mapa dactual d’Europa no han trobat a faltar aquell “URSS capital Moscú”, ara són moltes les exrepúbliques soviètiques que funcionen com a estats independent.... l’any 1991 l’URSS va signar un tractat per tornar a ser Rússia i canviar les seves fronteres. La llista d’estats quan estudiem geografia política ara és sustancialment més llarga...

5 de desembre 1791 mor Mozart 1866 neix Kandinski 1870 mor Alexandre Dumas pare 1901 Neix Walt Disney 1939 neix Ricard Bofill

Sembla mentida que en un sol dia es concentri tanta creativitat... música, pintura, literatura, cinema d'animació, arquitectura... 

Wolfgang Amadeus Mozart, va néixer a la ciutat de Salzburg  i va ser un dels músics més grans de tots els temps. Com que Leopold Mozart era violinista i compositor, va ensenyar música als seus fills de ben petitets; així que van aprendre a llegir música abans que a llegir lletres. Cada activitat que es feia a casa dels Mozart anava acompanyada de música: cançons per parar taula, per anar a dormir, ritmes per caminar pel carrer, repetir les notes que sortien dels campanars de Salzburg... als tres anys ja tocava el clavicèmbal copiant el que veia fer a la seva germana, als quatre començava amb el violí i als cinc ja escrivia les primeres partitures. Quan millor s'ho passaven els dos germans era quan feien música junts: Nannerl cantava i Wolfgang l’acompanyava al clave, o bé tocaven tots dos el teclat a quatre mans, o feien un duet de violí i viola. Quan el petit Mozart tenia quatre anys va comentar al seu pare que estava component un concert per a piano i entre els guixots que havia fet Wolfgang sobre aquell paper hi havia notes musicals! Era tan petit que no tenia destresa escrivint i li dictava al seu pare. Avui les seves obres són mundialment conegudes. Va morir tal dia com avui de 1791.

Vassili Kandinski, va néixer a Moscou el 5 de desembre de 1866. Va ser un pintor rus, precursor de l'abstracció en la pintura. També el trobem escrit Kandinsky, acabat en y. Es treballa molt a les escoles sobretot a Educació infantil perquè treballa amb formes simples i colors vius.

Alexandre Dumas pare, per diferenciar-lo del seu fill que porta el mateix nom, va morir a Puys el 5 de desembre de 1870. Va ser un novel·lista i dramaturg francès. El seu fill, Alexandre Dumas, fou també un escriptor conegut. El pare va publicar, aproximadament, 300 obres i nombrosos articles, convertint-se en un dels autors més prolífics i populars de França. En 1869 inicia Le Grand Dictionnaire de Cuisine, que seria publicat, pòstumament, el 1873. Entre les seves obres més conegudes trobem “Els tres mosqueters” (1844) i “El Comte de Montecristo” (1844).

Walter Elias Disney, conegut com Walt Disney va néixer a Chicago el 5 de desembre de 1901 i va ser un productor, director, guionista i animador estatunidenc. Va ser el fundador, amb el seu germà Roy O. Disney, de The Walt Disney Company, empresa que avui dia té un benefici anual de 35.000 milions de dòlars, i el principal artífex d'un estil inconfusible de pel·lícules de dibuixos animats. Al llarg de la seva carrera com a productor cinematogràfic, Walt Disney obtingué un total de vint-i-sis Premis de l'Acadèmia (Oscars), dels quals quatre foren honorífics. Vist així sembla tot molt fàcil però va començar repartint diaris i fent dibuixos a classe... té una biografia molt interessant on no tot va sortir a la primera ni com ell esperava però la seva constància el va fer arribar molt amunt...

Ricard Bofill i Leví va néixer a Barcelona el 5 de desembre de 1939.  És un arquitecte i urbanista català. Hi ha un bon grup d’edificis amb la seva signatura arreu del món: l’Hotel Vela al Port de Barcelona (2008), la Seu principal de Cartier a París (2003), l’Edifici Shiseido a Tokio (2001), l’Auditori Miguel Delibes a Valladolid (2001), el Teatre Nacional de Catalunya a Barcelona (1997), el Palau Municipal de Congressos de Madrid (1993), l’Ampliació de l'Aeroport de Barcelona (1988-91), els Jardins del Túria a Valencia (1988), les Caves de Château Lafite a Pauillac (Bordeus, França) (1986), el Santuari de Meritxell a Andorra (1974) i l’Edifici d'apartaments Walden 7 a Sant Just Desvern (Barcelona) (1974).

4 de desembre Santa Bàrbara

Santa Bàrbara és una santa i màrtir venerada a tota la cristiandat. No hi ha però, cap prova històrica de la seva existència real ni consta als escrits martirològics més antics, ni tan sols al primer de sant Jeroni d'Estridó. Possiblement es tracti d'una santa llegendària, la veneració a la qual es difongué a partir del segle VII. A causa d'aquests dubtes, va ser eliminada del Calendari dels sants de l'Església Catòlica Romana en 1969, permetent-ne el culte en els llocs on és tradicional. És molt venerada també en l’església ortodoxa. És una santa molt popular, associada a alguns treballs com els miners i artillers, i invocada contra els llamps i la mort sobtada i violenta.

Hi ha una dita que diu que “només ens enrecordem de Santa Bárbara quan trona”.

Us presentem algunes dites que signifiquen el mateix:

A port arribat, vot oblidat.

Acabats els trons, adéu Santa Bàrbara.

Hom no pensa en santa Bàrbara sinó quan trona.

No recordar-se de santa Bàrbara fins que trona.

No se'n recorda de santa Bàrbara sinó quan trona.

Només es recorda de santa Bàrbara quan trona.

Trobem també equivalents en diferents llengües, en francès, castellà o anglès...

Danger passé, saint oublié.

El peligro pasado, el voto olvidado.

Nadie se acuerda de santa Bárbara hasta que truena.

Rogar al santo hasta pasar el tranco.

The danger past God is forgotten.

Aquesta dita significa que generalment no acudim a Déu o a la benevolència dels homes fins que ens trobam estrets o en perill. També ens recorda que sol passar que ens oblidem de les promeses que per tal d’obtenir ajuda hem fet quan ens trobàvem en una situació difícil.

3 de desembre Sant Francesc Xavier, 1r diumenge d'Advent 1949 creació de l'ACNUR

El 3 de desembre es celebra la festa de Sant Francesc Xavier. Patró de Navarra. Felicitem a tots els Xaviers!

L’Advent és el temps de preparació al Nadal. Comença l’any litúrgic pels catòlics. Les grans festes requereixen d’una preparació no únicament externa sinó també interna o espiritual. Aquests quatre diumenges abans de Nadal conformen un temps en el qual anirem entrant en el Misteri. Hi ha tres personatges bíblics en aquests temps d’Advent: Isaïes, Joan Baptista i Maria. Ells tres preparen de maneres diferents però molt concretes el camí cap a Jesús. Cada setmana anirem encenent una espelma en la corona d’Advent que es un calendari visual que ens mostra que Nadal s’apropa il.luminant la nostra foscor. (foto)

Tal dia com avui de 1949 es va crear l'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR, en anglès UNHCR, United Nations High Commissioner for Refugees) és l'organisme de les Nacions Unides encarregat de protegir als refugiats i desplaçats per persecucions o conflictes, i promoure solucions duradores a la seva situació, mitjançant el reassentament voluntari en el seu país d'origen o en el d'acollida. Té la seva seu a Ginebra, Suïssa, i té més de 250 oficines repartides per tot el món en 125 països. El dret a l'asil i refugi és contemplat en la Declaració Universal de Drets Humans: En cas de persecució, tota persona té dret a cercar asil i a beneficiar-se'n en d'altres països. Aquest dret no podrà ser invocat contra una persecució veritablement originada per delictes comuns o per actes oposats als objectius i principis de les Nacions Unides.

En reconeixement a la seva tasca, l'ACNUR ha rebut el Premi Nobel de la Pau el 1954 i 1981, i ha estat guardonat amb el Premi Príncep d'Astúries en 1991.

Història de l'ACNUR. Si bé les Nacions Unides han enfrontat la "qüestió refugiats" des del principi de la seva activitat, i fins i tot abans de la seva institució formal, la comunitat internacional ja havia assumit aquesta responsabilitat - estretament lligada al principi fonamental de defensa dels drets humans - molt abans , gairebé a principis del segle XX.

Es pot dir que el fenomen dels refugiats i dels desplaçats del segle XX va començar a principis de 1912, amb les guerres balcàniques, assumint dimensions més preocupants amb la revolució russa i el fracàs de la contrarevolució de 1917.

En aquesta època, l'assistència als refugiats i desplaçats estava en mans d'organismes humanitaris, com la Lliga de les Societats de la Creu Roja.

ACNUR a Espanya. Com corresponsalia a Espanya, la presència de l'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR) data dels anys 60, i és en 1979 quan s'estableix la Representació de l'ACNUR a Madrid, al capdavant de la qual es troba un Representant del Alt Comissionat. Des de l'any 2014 Francesca Friz-Prguda és la Representant d'ACNUR a Espanya.

Espanya es va adherir a la Convenció de Ginebra de 1951 sobre l'Estatut dels Refugiats el 22 de juliol de l'any 1978, quedant consagrat el dret d'asil en l'article 13.4 de la Constitució espanyola del mateix any. La primera llei reguladora del dret d'asil i de la condició del refugiat a Espanya s'aprova el maig de l'any 1984, sent modificada per la Llei 9/1994 i el Reial Decret 203/95 d'aplicació de la llei, i més recentment per la Llei 12/2009 de 30 d'octubre.

Com Organisme Internacional creat per les Nacions Unides, la presència de l'ACNUR es regula mitjançant un acord de seu amb el Ministeri d'Afers Exteriors.

1 de desembre Dia Internacional de l'acció contra la Sida

El 2011 ONUSIDA va decidir canviar el nom Dia Internacional de la Lluita contra la Sida pel de Dia Internacional de l'Acció contra la Sida, per considerar que la paraula «lluita» té una connotació bel·licista. El llaç vermell és el símbol d’aquesta acció i es posa també en record dels qui pateixen o han patit aquesta malaltia.

El Dia Internacional de l'Acció contra la Sida es commemora l'1 de desembre de cada any, i es dedica a donar a conèixer els avenços contra la pandèmia de VIH / sida causada per la extensió de la infecció del VIH. 

Es va commemorar per primera vegada l'1 de desembre de 1988. Es va triar la data l'1 de desembre perquè l’any 1981 es va registrar el primer cas de sida. Des de llavors, la sida ha matat més de 25 milions de persones a tot el planeta, el que la fa una de les epidèmies més destructives registrades en la Història. Hi ha una novel·la que ens parla dels inicis d’aquesta malaltia i dels investigadors que en cercaven un remei es diu “Más grandes que el amor” i està escrita per Dominique Lapierre.

La SIDA és un acrònim: Síndrome d’ImmunoDeficiència Adquirida. És molt estudiada però encara no s’ha trobat una cura definitiva però sí s’ha avançat molt en els tractaments que milloren les condicions de vida de les persones afectades que se’ls coneix com seropositius. En un primer moment les persones que patien aquesta malaltia eren excloses de la societat perquè no es coneixien les formes de contagi. Avui, en el món occidental, és considerada una malaltia crònica. El que sí està molt estudiat són les formes de contagi: per la sang, i pels fluids corporals. Anant amb compte podríem viure al costat d’una persona seropositiva i no contagiar-nos de la malaltia. En alguns països de l’Àfrica, però, és encara una epidèmia, el 83% de morts d’aquesta malaltia al món es produeix allà.

S’ha fet molta feina però queda encara molta feina per fer en aquest camp...

30 de novembre Sant Andreu 1667 neix Jonathan Swift, 1835 neix Mark Twain

Avui tota l’església celebra la festa de Sant Andreu. Era pescador i germà de qui va ser Sant Pere. Andreu es va fer deixeble de Joan Baptista i quan Jesús es va anar fer a batejar per ell al riu Jordà el va conèixer i el va seguir. Diuen que és el primer apòstol de Jesús. És venerat com a sant a tota la cristiandat. És el patró d’Escòcia, d’Ucraïna, de Rússia, de Sicília i de Grècia... i a casa nostra també de Serinyà, de Sant Andreu de Llavaneres i del districte de Sant Andreu del Palomar. Aquestes poblacions celebren en honor del sant la seva Festa Major d’hivern.

Tornem a la literatura parlant de clàssics amb dos noms propis que treballen la literatura satírica: Jonathan Swift i Mark Twain.

Tal dia com avui de 1667 va néixer a Dublín en Jonathan Swift, escriptor irlandès. La seva obra principal és “Els viatges de Gulliver” que sota la forma d'un conte infantil expressa una crítica contra la societat i la condició humana.

Tal dia com avui del 1835 va néixer, també,  Samuel Langhorne Clemens que era el nom real de qui coneixem pel seu pseudònim: Mark Twain. Va ser un escriptor i humorista estatunidenc. Destacà per les seves novel·les “Les aventures de Huckleberry Finn” (1885), considerada sovint com "the great American novel", i “Les aventures de Tom Sawyer” (1876). Twain fou un personatge molt conegut a la seva època, i va ser amic de presidents, artistes, grans empresaris, i membres de la reialesa europea. Pel seu enginy i talent per a la sàtira va ser molt popular. En el moment de la seva mort, se'l va considerar "l'humorista americà més gran de la seva època", i William Faulkner el va anomenar "el pare de la literatura americana". La seva sàtira mostrava la doble moral americana (dir una cosa i fer-ne una altra o fer coses que estan bé però que molts no farien...).

La fotografia correspon a un fotograma de la pel·lícula "Els viatges de Gulliver", estrenada l'any 2010.

29 de novembre 1773 neix Friedrich Mohs

A Gernrode, actual Alemanya, neix tal dia com avui de 1773 en Friedrich Mohs, geòleg i mineralogista alemany que serà recordat per la creació de l'escala de Mohs de duresa dels minerals comprovant la seva capacitat de ser ratllats, utilitzada com a referència per comparar la solidesa d'una substància, amb el talc i el diamant en les seus extrems. 

Cercant he trobat altres catalogacions de la duresa... Actualment existeixen les escales següents:

Duresa Brinell: empra com a punta una bola d'acer. Per a materials durs, és poc exacta.

Duresa Rockwell: s'utilitza com a punta un con de diamant (en alguns casos bola d'acer). És la més estesa, ja que la duresa s'obté per mesura directa i és apte per a tot tipus de materials. Se sol considerar un assaig no destructiu per la petita grandària de l'empremta.

Rockwell superficial: hi ha una variant de l'assaig, anomenada Rockwell superficial, per a la caracterització de peces molt primes, com a fulles d'afaitar o capes de materials que han rebut algun tractament d'enduriment superficial.

Duresa Knoop: mesura la duresa en valors d'escala absolutes, i es valoren amb la profunditat de senyals gravades sobre un mineral mitjançant un estri amb una punta de diamant al qual se li fa una força estàndard.

Duresa Rosiwal: mesura en escales absoluta de dureses, s'expressa com la 
resistència a l'abrasió mitjanes en proves de laboratori i prenent com a base el corindó amb un valor de 1000.

Duresa Shore: empra un escleroscopi. Es deixa caure un indentat a la superfície del material i es veu el rebot. És adimensional, però consta de diverses escales. A major rebot → gran duresa. Aplicable per a control de qualitat superficial. És un mètode elàstic, no de penetració com els altres.

Duresa Webster: empra màquines manuals en el mesurament, sent apte per a peces de difícil maneig com a perfils llargs extruïts. El valor obtingut se sol convertir a valors Rockwell.

Duresa Vickers: utilitza com penetrador un diamant amb forma de piràmide quadrangular. Per a materials tous, els valors Vickers coincideixen amb els de l'escala Brinell.

És molt curiós com no som gens conscients de que coneixem una part molt petita del món. El món és gran i divers. Tot ho tenim molt proper. Hi ha tant per fer i tantes maneres de fer-ho... Avui recordem un home que va experimentar els materials per la seva capacitat de ser ratllats. Els humans tenim la necessitat d'ordenar, de posar nom, de separar per característiques, de controlar... 

Això que és molt bo de fer amb les coses perquè ens ajuda a avançar com a societat alguns pretenen fer-ho també amb les persones. M’agradaria que el respecte fos norma per tot arreu i no hi haguessin persones ni tradicions ratllades sinó convivència pacífica. 

28 de novembre 1995 inauguració del Macba.

El Museu d'Art Contemporani de Barcelona, conegut també per les seves sigles MACBA, està dedicat a l'exposició de l'art i les pràctiques culturals contemporànies. Es troba situat al barri del Raval de la ciutat de Barcelona, molt a prop del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, a la Plaça dels Àngels número 1. Es va inaugurar el 28 de novembre de 1995.

Aqui teniu els consell que ens proposen per preparar la visita a la web del MACBA:

• Consulta els horaris i preus del Museu. 

• Consulta els serveis que ofereix el Museu i les visites guiades, ja que el MACBA posa a disposició dels visitants un equip d’educadors que atén el públic, tant en visites en horaris fixos com en visites concertades per a grups.

• A la web trobaràs informació detallada de les exposicions vigents i futures. També pots consultar dades de molts dels artistes i obres que formen part de la nostra Col·lecció permanent.

• Si t’interessa aprofundir en algun aspecte específic de l’art contemporani, pots descarregar-te els nostres vídeos i àudios o consultar els textos de les publicacions.

• Descarrega’t la nostra aplicació gratuïta de realitat augmentada (dins la pestanya 'Accés a internet'). Et permetrà conèixer algunes de les obres exposades d’una manera més lúdica. 

• Si véns en família, consulta la pestanya corresponent i descobreix-ne totes les opcions. 

• Si tens preguntes o dubtes, pots consultar les FAQ o trucar per telèfon.

Curiosament trobem un altre museu que també té el mateix nom: MACBA també és el Museu d'Art Contemporani de Buenos Aires.

La fotografia correspon a la façana del Museu però si hi heu estat potser no la reconeixereu perquè no hi ha skaters a la plaça...jejeje...

27 de novembre Dia del Mestre

Felicitem a tots els Mestres! Els qui treballen amb el més menuts o amb els més grans, els generalistes i als més especialitzats, als de l’educació formal i a tots els que ens han ensenyat tantes coses al llarg de la vida... els nostres mestres.... Avui és un dia especial....

He tingut la sort de conèixer a grans mestres... hi puc posar molts noms.... aquells que de manera absolutament vocacional acompanyen els infants i joves en el seu procés de fer-se grans. No és un acompanyament de lluny, des de fora, ni una incursió dirigista i obligatòria. Des del respecte més profund a la persona es treballa perquè infants i joves arribin a ser tot allò que poden arribar a ser. Aquests són els mestres que la nostra societat necessita.  No és una professió fàcil barreja:  passió, dedicació, encert, assumir l’error com a part del procés i com deien els grecs res en excés. El mestre és seny i rauxa, il.lusió i tècnica. Les tecnologies, les ratios, les llibretes, les cançons, els problemes, els grups cooperatius, les programacions, els continguts, les avaluacions, les competències, els projectes... tot són mitjans mentre caminem, mentre el curs avança, mentre els cursos avancen...

A casa nostra celebrem avui el Dia del Mestre en record a Josep de Calassanç que va néixer a Peralta de la Sal (Osca) l’any 1557. Va ésser un sacerdot i va fundar les Escoles Pies per a l'ensenyament dels nens. És venerat com a sant per l'Església catòlica. Climent XIII el canonitzà el 16 de juliol de 1767. Avui es celebra el Dia del Mestre en el qual s’engloben mestres, catedràtics i professors. Se celebra en diferents dates d'acord amb cada país.

24 de novembre 1974 troben l'australopitecus Lucy 2012 Dia de l'Orgull Primat

El vint-i-quatre de novembre recordem dos fets relacionats amb la paleontologia. La paleontologia és la disciplina basada en el mètode científic que estudia el desenvolupament de la vida sobre la Terra, de plantes i animals antics, basant-se en el registre fòssil, evidència de la seva existència que s'ha conservat en fòssils. Això inclou l'estudi de fòssils, petjades i nius (icnofòssils), fems fossilitzats (copròlits) i residus químics. Entre els seus objectius hi ha, a més de la reconstrucció dels éssers vius molt antics, l'estudi del seu origen, dels seus canvis en el temps (evolució i filogènia), de les relacions entre ells i amb el seu entorn (paleoecologia, evolució de la biosfera), de la seva distribució espacial i migracions (paleobiogeografia), de les extincions, dels processos de fossilització (tafonomia) o de la correlació i datació de les roques que els contenen (biostratigrafia). La paleontologia permet entendre l'actual composició (biodiversitat) i distribució dels éssers vius sobre la Terra (biogeografia) -abans de la intervenció humana-, ha aportat proves indispensables per a la solució de dues de les més grans controvèrsies científiques del passat segle, l'evolució dels éssers vius i la deriva dels continents, i, de cara al nostre futur, ofereix eines per a l'anàlisi de com els canvis climàtics poden afectar al conjunt de la biosfera. 

El 24 de novembre de 1974 el nord-americà Donald Johanson i el seu equip van trobar un esquelet fossilitzat gairebé complet d'un homínid pertanyent a l'espècie Australopithecus afarensis, de 3,2 milions d'anys d'antiguitat. El van descobrir a 159 km de Addis Abeba, a Etiòpia. 

Es tracta de l'esquelet d'una femella d'al voltant d'1 metre d'alçada, d'aproximadament 27 kg de pes (en vida), d'uns 20 anys d'edat (els queixals del judici estaven acabades de sortir) i que pel que sembla va tenir fills, encara que no se sap quants. Dotada d'un crani minúscul, comparable al d'un ximpanzé, Lucy caminava sobre els seus membres posteriors, signe formal d'una evolució cap a l'hominització. La capacitat bípeda de Lucy pot deduir-se de la forma de la seva pelvis, així com de l'articulació del genoll.

Li van posar per nom Lucy. El seu nom prové de la cançó «Lucy in the sky with diamonds» del conjunt musical The Beatles, que sentien els membres del grup investigador en el moment de la troballa.

Fins al 1977, la comunitat científica no va prendre en consideració la troballa de Johanson i el seu equip de l'International Afar Research Expedition. La revista Kirtlandia va acceptar publicar el descobriment del nou homínid, al qual els seus autors van assignar el nom científic d'Australopithecus afarensis.

Tal dia com avui del 2012 en alguns països de Llatinoamèrica, es va celebrar per primera vegada el Dia de l'Orgull Primat. Commemoraven una doble fita: la publicació del llibre L'origen de les espècies, del naturalista britànic Charles Darwin (1859), i el descobriment de les restes fòssils de Lucy.

23 de novembre 1888 Neix Harpo Marx

El vint-i-tres de novembre de 1888 va néixer Harpo Marx.

Els Germans Marx van ser un grup de còmics dels Estats Units que originàriament estava compost per cinc germans (entre parèntesis els noms artístics): Leonard (Chico), Adolph (Harpo), Julius (Groucho), Milton (Gummo) i Herbert (Zeppo).

Harpo es va fer famós gràcies al seu paper de mut, amb la perruca característica de color taronja, la gavardina amb les butxaques sempre plenes i la botzina, amb la qual podia emetre sons.

Va escriure les seves memòries en el llibre ¡Harpo Parla! (1961).

Van començar actuant quatre germans però les seves pel·lícules més famoses les van fer Groucho, Harpo i Chico. Alguns dels títols més recordats són: A Night at the Opera (Una nit a l'òpera) (1935), A Day at the Races (Un dia a les curses) (1937), Room Service (L'hotel dels embolics) (1938), At the Circus (Una tarda al circ) (1939), Go West (Els germans Marx a l'Oest) (1940) i A Night in Casablanca (Una nit a Casablanca) (1946).

Suggeriment: potser un bon dia per plantejar-nos veure alguna pel·lícula dels germans Marx. Tenen algunes escenes que han passat a la història del cinema com la quantitat de gent que hi cap en un camarot o la lectura d’un contracte que fa Groucho Marx...

    

22 de novembre Santa Cecília 2015 Minyons de Terrassa fan història

22 de novembre Festa de Santa Cecília. Celebrem el Dia de la Música!

Què seria la nostra vida sense música? Sense saber-ho tenim una banda sonora personal. Les cançons que ens agrades, que ens han acompanyat en bons moments, en moments dolorosos... cançons que ens animen o ens entristeixen. Avui, Dia de la Música és un bon moment per agrair a tots aquells que la fan possible.

El 22 de novembre de 2015, en la Festa del Minyons de Terrassa es va sentir música celestial al món casteller. Els amfitrions, els Minyons de Terrassa, van aixecar el primer quatre de deu amb folre i manilles de la història.

A primera ronda, sense pensar-s’ho dues vegades, van tirar amunt el tres de deu que tan bons resultats els estava donant aquella temporada. Amb agilitat, ritme i de manera impecable el van descarregar i ja en van sumar quatre, la colla que més cops el va completar en un mateix curs. Però el plat fort arribava a segona ronda, quan van començar a muntar el peu del quatre de deu amb folre i manilles, un castell inèdit que mai abans ningú havia pogut carregar. El castell ha pujat decidit, ràpid; cada segon que els malves esgarrapaven al quatre, es veia més a prop la fita. Amb els nervis controlats i dosificant les forces, la canalla hi ha dibuixat l’aleta per primer cop a la història, i amb un esforç titànic de manilles, els egarencs han pogut descarregar la bèstia dels castells. La celebració ha estat merescuda; cap colla havia arribat més enllà de l’entrada dels dosos en aquest castell, i allò que semblava impossible ho van fer realitat.

Els Minyons de Terrassa és una colla castellera creada el 21 de juny del 1979 i presentada el 14 de juliol del mateix any. Amb el malva com a color distintiu de la seva camisa, els Minyons van eixamplar el circuit casteller, incorporant-hi, a ple dret, la comarca del Vallès Occidental i el municipi de Terrassa, ciutat en aquell moment sense cap tradició en l'art de fer castells i que, en poc temps, els èxits dels Minyons ja van convertir en centre de referència obligada pels afeccionats de tot el món casteller. Els Minyons són la més veterana de les dues colles castelleres existents a Terrassa (l'altra són els Castellers de Terrassa, fundada l'any següent partint d'una escissió dels Minyons). 

21 de novembre Dia Mundial de la Televisió

L'Assemblea General de les Nacions Unides decideix proclamar el 21 de novembre Dia Mundial de la Televisió. El Dia de la Televisió és una efemèride que se celebra a Mèxic, Perú, Xile, Paraguai, Argentina, Espanya, Colòmbia, Uruguai, Equador, Bolívia i Veneçuela i en alguns altres llocs.

El 17 de desembre de 1996 l'Assemblea General de les Nacions Unides a la Resolució 51/205 "decideix proclamar el 21 de novembre Dia Mundial de la Televisió, en commemoració de la data en què es va celebrar el primer Fòrum Mundial de la Televisió. Convida a tots els Estats Membres a que observin el Dia Mundial de la Televisió promovent intercanvis mundials de programes de televisió centrats, en particular, en qüestions com la pau, la seguretat, el desenvolupament econòmic i social i la promoció de l'intercanvi cultural".

Dins el món de les comunicacions, la televisió és una de les protagonistes clau. Ha estat els ulls del món en molts conflictes i altres amenaces per a la pau i la seguretat, així com per haver cridat l'atenció de tota la societat en importants qüestions econòmiques i socials.

Actualment és un element que ha entrat en totes les llars del primer món. Són moltes les llars que compten amb diversos aparells de televisió. La possibilitat de veure un gran nombre de canals ha donat lloc a noves expressions com “fer zapping”.

L’horari de la tele ha canviat molt. Va començar amb els informatius del migdia i després tornava a emetre a la tarda. Entre aquests temps d’emissió hi havia la carta de ajuste. Poc a poc es van anar allargant els temps d’emissió primer a la tarda, després els matins i finalment la nit. I ja tenim l’horari que ara coneixem: un horari continu, llevat de les emissions locals. 

L’evolució també ha estat tecnològica tant en el color com en la definició. Va començar en blanc i negre per passar a ser amb color.

Ara ja no hem d’esperar a l’emissió d’un programa. El podem veure a través de l’ordinador, tablet o mòvil o en el aparell del televisor a qualsevol hora. Això vol dir que l’espectador és qui tria. Ha passat a tenir un paper molt més actiu que quan hi havia un sol canal i tothom havia de veure el que li donaven quan ho donaven...

La tele forma part de la vida de molta gent, tot i que hi ha famílies que opten per no tenir tele... què en penses? 

20 de novembre Dia Universal de la Infància des del 1959

L’any 1959, l’Assemblea General de les Nacions Unides va recomanar que s’instituís a tots els països un Dia Universal de la Infància que es dedicaria a promoure la fraternitat, comprensió i benestar dels nens i nenes de tot el món. L’Assemblea General és l'orgue principal de les Nacions Unides. En ella estan representats tots els Estats Membres, cadascun amb un vot. Les votacions sobre qüestions importants, com les de pau i seguretat, ingrés de nous membres i qüestions pressupostàries, es decideixen per majoria de dos terços (majoria qualificada). Per les altres qüestions n’hi ha prou amb majoria simple (la meitat més un dels vots). El 20 de novembre de 1959 es va aprovar la Declaració sobre els Drets dels Nens i per això avui celebrem el Dia Universal de la Infància.

El diari Ara se’n fa ressó, avui, amb dibuixos de nens i nenes. Els principis de la Declaració Universal dels Drets de l'Infant aprovada el 1959 a les Nacions Unides, que compta amb un preàmbul en què s'afirma que "la humanitat ha d'atorgar a l'infant el millor d'ella mateixa". Podrem opinar però primer hem de conèixer.

Avui, sense voler, molts nens estan immersos en les nostres pitjors notícies: a les guerres, amb la fam, entre els refugiats, són víctimes innocents de la pobresa i la violència arreu del món. Tot això ens recorda que són els més vulnerables en els desastres naturals i en els desastres humans creats pels adults.

Malgrat tot això, s’han produït alguns avenços rellevants. La mortalitat infantil s’ha reduït. La tendència és positiva però es pot fer molt més. La majoria dels gairebé set milions d’infants morts es podria evitar amb serveis bàsics de salut i nutrició adequada.

Molta feina feta, molt per fer.... Fem servir la diada d’avui per recordar que els infants són el futur i per tenir el millor futur ells han de tenir el millor present. No ho podem arreglar tot però hi ha coses que sí que estan a les nostres mans...

17 de novembre Santa Isabel d'Hongria 1869 Inauguració del Canal de Suez 1970 es patenta el ratolí de l'ordinador

Comencem per felicitar a les noies que es diuen Isabel en record a Santa Isabel d'Hongria.

Avui parlem de viatges i d'ordinadors....

Per anar d’Europa a Àsia per mar només s’hi podia anar vorejant Àfrica amb el que això suposava de temps i de cost. Però un projecte ho va canviar tot... 

El Canal de Suez és un canal artificial que enllaça la mar Mediterrània amb la mar Roja a través de l'itsme de Suez i aïllant la península del Sinaí. El canal, que des de 1957 es troba en territori egipci, fou construït per Ferdinand de Lesseps entre els anys 1859 i 1869. Es va inaugurar el 17 de novembre del 1869. La seva longitud és de 162,2 km i uneix les poblacions de Port Saïd (a la riba mediterrània) i Suez (a la costa del Mar Roig). Aquest canal té una enorme importància per a l'abastiment europeu de petroli i pel comerç mundial en general perquè permet la comunicació marítima entre Europa i Àsia sense necessitat de circumval·lar el continent africà pel cap de Bona Esperança (Sud-àfrica).

Els ordinadors van anar incorporant peces que feien més fàcil el seu us. Avui recordarem que el disset de novembre de 1970 es va patentar el primer ratolí d’ordinador als Estats Units.  

Douglas C. Engelbart (Portland, Oregon, 30 de gener de 1925 - 2 de juliol de 2013), fou un inventor i pioner de la computació estatunidenc. És més conegut per inventar el ratolí d'ordinador, i com un pioner de la interacció persona-ordinador.Va començar amb el ratolí d'ordinador, però també va col·laborar perquè fos possible una primera videoconferència, l'hipertext, el processador de text, la hipermedia, l'enllaçat dinàmic i l'editor col·laboratiu, amb pantalla compartida entre dues persones en diferents llocs comunicats amb una xarxa d'àudio i vídeo. Moltes persones han fet possible tot això que nosaltres tenim avui només prement un botó.

El major assoliment d’Engelbart va ser el ratolí de l’ordinador, que va començar a desenvolupar en la dècada de 1960 i va acabar per patentar el 1970. Per aquell llavors consistia en una simple carcassa de fusta que cobria dues rodes metàl·liques. Es tractava d’un dispositiu que l’usuari podia desplaçar amb la mà i traslladar el corresponent moviment a la pantalla. El concepte d’Engelbart, que per llavors treballava per a l’Institut de Recerca Stanford, a Menlo Park (Califòrnia), va ser materialitzat pels enginyers de Xerox amb forma de pastilla de sabó i batejat com a ratolí (mouse, en anglès).

16 de novembre Sta. Margarita Dia Internacional per la Tolerància Dia de la Llengua Islandesa 1945 fundació de l'UNESCO

Avui és un dia de grans paraules: Tolerància, UNESCO... i d’un gran país llunyà ple de volcans: Islàndia.

Comencem per felicitar a les nois que es diuen Margarida, Margarita o Daisy!

El 12 de desembre de 1996, en la 82 sessió plenària, l'Assemblea General de les Nacions Unides a la Resolució 51/951 "convida als Estats Membres a que el 16 de novembre de cada any observin el Dia Internacional per la Tolerància amb activitats adequades dirigides tant als centres d'ensenyament com al públic en general ". Cada vegada que veiem un Dia Internacional, Mundial... és que hi ha un tema que encara requereix sensibilització. I la Tolerància, sens dubte, necessita que tothom la practiqui.

A Islàndia avui es celebra el Dia de la Llengua Islandesa. L'islandès és la llengua oficial que es parla a Islàndia. És una llengua de gran complexitat morfològica que pertany a la família de les llengües germàniques, grup germànic septentrional, subgrup escandinaves occidentals i és l'única llengua escandinava que no presenta variació dialectal. La parlen al voltant de 320.000 persones. Ara, a RAC 1, a les 7 de la tarda, hi ha un programa que presenta l’Albert Om que es diu Islàndia. No només en du el nom sinó que donen informacions sobre aquest llunyà i desconegut país. 

L'Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura es diu en anglès United Nations Educational, Scientific and Cultural Organization, i la seva abreviatura internacional és UNESCO. És un organisme especialitzat de les Nacions Unides. Es va fundar a Londres el 16 de novembre de 1945 amb l'objectiu de contribuir a la pau i la seguretat al món mitjançant l'educació, la ciència, la cultura i les comunicacions. La constitució signada aquell dia va entrar en vigor el 4 de novembre de 1946, i va ser ratificada per vint països. El 1958 es va inaugurar la seva seu principal, al districte VII de París. La seva directora general és Audrey Azoulay (França), des del 10 de novembre, que substitueix a l'antiga directora Irina Bokova (Bulgària). Al 2014, comptava amb 195 estats membres i vuit membres associats. Es dedica a orientar als pobles en una gestió més eficaç del seu propi desenvolupament, a través dels recursos naturals i els valors culturals, i amb la finalitat de modernitzar i fer progressar a les nacions del món, sense que per això es perdin la identitat i la diversitat cultural. La UNESCO té vocació pacifista, i s'orienta molt particularment a donar suport a la alfabetització. En l'educació, aquest organisme assigna prioritat a l'assoliment de l'educació elemental adaptada a les necessitats actuals. Col·labora amb la formació de docents, planificadors familiars i habitatge, administradors educacionals i encoratja la construcció d'escoles i la dotació d'equip necessari per al seu funcionament.

15 de novembre Sant Albert Magne

Avui felicitem a tots els Alberts i als que teniu esperit científic. Avui és Sant Albert Magne patró dels científics!

Albert el Gran o el Magne, conegut també com a Albert de Bollstädt o Albert de Colònia, o sant Albert va ser un dominic, filòsof i professor recordat com un dels més grans pensadors medievals. És venerat com a sant per l'Església catòlica, l'anglicana i la luterana, i ha estat proclamat sant patró de les ciències i els científics.

Va tenir entre els seus deixebles un jove frare anomenat Tomàs d'Aquino (que acabarà sent el patró dels estudiants i de les Universitats i els professors de Secundària), de qui va ser mestre i amic. Hi havia tanta gent a les classes d’Albert de Colònia que va haver d'ensenyar en una plaça pública, la qual, encara que pocs ho saben, duu el seu nom. Es tracta de la Plaza Maubert, nom que ve de "Magnus Albert".

Els propis contemporanis de Sant Albert van ser qui li van donar el títol d'"el Gran". Per l'extraordinària profunditat i amplitud dels seus coneixements, solien anomenar-lo també "el Doctor Universal". Sant Albert havia dit que,de jove, li costaven els estudis i que per això una nit va intentar fugir del col·legi on estudiava... però s'ho va repensar.

En aquella època, la filosofia comprenia les principals branques del saber humà accessibles a la raó natural: la lògica, la metafísica, les matemàtiques, l'ètica i les ciències naturals.

La figura de Sant Albert destaca en el camp de les ciències naturals, la finalitat de les quals, segons diu el sant, consisteix a "investigar les causes que operen en la naturalesa". Fou una autoritat en física, geografia, astronomia, mineralogia, alquímia (és a dir, química, per la qual cosa gens té de sorprenent que la llegenda li hagi atribuït poders màgics), metafísica, matemàtiques, ètica, medicina, fisiologia animal, biologia, filosofia, teologia i fins i tot va escriure un manual del perfecte jardiner. En els seus tractats de botànica i fisiologia animal, la seva capacitat d'observació li va permetre dissipar llegendes com la de l'àguila, la qual, embolicava els seus ous en una pell de sorra i els posava a incubar al sol. També han estat molt lloades les observacions geogràfiques del sant, ja que va fer mapes de les principals cadenes muntanyenques d'Europa, va explicar la influència de la latitud sobre el clima i, en la seva excel·lent descripció física de la terra va demostrar que aquesta és rodona.

Entre els escrits de Sant Albert, que formen una col·lecció de trenta-vuit volums, hi ha obres sobre totes aquestes matèries.

Suggeriment: Avui dimecres gaudim de l’observació que és el primer pas de la ciència. Tenim una tardor en marxa que ens ensenya a la natura els seus mil colors....