Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris sardana. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris sardana. Mostrar tots els missatges

diumenge, 12 de març del 2023

12 de març Sant Bernat 1875 Neix Juli Garreta 1945 Mor Anna Frank

 

Avui és Sant Bernat i diu la dita que acostuma a ploure: “Per Sant Bernat tapa’t el cap”. Aprofitem per felicitar a tots els nois que porten aquest nom!


La sardana és una dansa popular catalana considerada el ball nacional de Catalunya. És una dansa col·lectiva que ballen homes i dones agafats de les mans formant una rotllana, i puntejant amb els peus els compassos de la música interpretada per la cobla. El nom pot fer referència tant al ball com a la música. La formació que habitualment interpreta la música de la sardana és la cobla, que en general consta de 12 instruments tocats per 11 músics. Quatre d'aquests instruments (tenora, tible, flabiol i tamborí) són instruments típicament catalans; els altres quatre són més convencionals (contrabaix, trompeta, trombó i fiscorn). La música de la sardana (que forma part del que genèricament es coneix com a música de cobla) té quasi sempre compàs binari, de 2/4 o 6/8, i pot ser escoltada en forma de concert. Algunes composicions, però, estan arranjades per a altres formacions musicals o afegeixen un acompanyament coral o totes dues coses alhora.

Juli Garreta i Arboix va néixer a Sant Feliu de Guíxols el 12 de març del 1875. És considerat com un dels compositors sardanistes més eminents. Infongué la sardana amb valors musicals a nivell d'obra simfònica, i tingué una categoria creativa sense parió amb cap altre autor sardanista.

En Juli Garreta amenitzava al piano les projeccions de cinema mut, dels balls de casino i participava en les tertúlies musicals de Can Rovira. Sentia una gran admiració per Wagner, fins al punt d'anar tot un estiu sencer a Alemanya a escoltar les obres d'aquest compositor, quan viatjar era ben difícil. Va escriure moltíssimes sardanes entre elles “La pubilla”, “Pastoral”, “Dalt les Gavarres”, “Llicorella”, “A Pau Casals”, “La Rosada”, “Maria”, “Juny”... El més gran elogi d'aquesta última fou, sens dubte, el del famós compositor Igor Stravinski, d'origen rus, que l'any 1924, en escoltar-la a Barcelona i restar-ne ben meravellat, no pogué estar-se de demanar: «Més Garreta, si us plau, més Garreta...».


Normalment no solc recordar la data de la mort de les persones, generalment recordo la data de neixament però avui en farem una excepció. Tal dia com avui del 1945 va morir Anne Frank. Arribem a ella a través del seu diari. Sempre m’ha interessat el que coneixem com a intrahistòria que és la historia de la gent, la que no forma part dels fets històrics rellevants. La proposta d’escriure el que fem, el que sentim o el que pensem és un molt bon exercici per la nostra salut mental i perquè deixem un recull per la historia familiar. Rellegir-los al cap d’un temps ens fa recordar què era important per a nosaltres en un moment determinat o en què invertíem el nostre temps...


La nostra imatge avui és per la sardana que com diu la dita “és la dansa més bella, de totes les danses que es fan i desfan”. Pel monument a la sardana que trobem a la muntanya de Montjuic, quan baixem del castell i que estava a la porta del Parc d'Atraccions quan estava en funcionament i ara al davant del "Mirador de l'alcalde".



dissabte, 12 de març del 2022

12 de març Sant Bernat 1875 Neix Juli Garreta 1945 Mor Anne Frank


Avui és Sant Bernat i diu la dita que acostuma a ploure: “Per Sant Bernat tapa’t el cap”. Aprofitem per felicitar a tots els nois que porten aquest nom!

La sardana és una dansa popular catalana considerada el ball nacional de Catalunya. És una dansa col·lectiva que ballen homes i dones agafats de les mans formant una rotllana, i puntejant amb els peus els compassos de la música interpretada per la cobla. El nom pot fer referència tant al ball com a la música. La formació que habitualment interpreta la música de la sardana és la cobla, que en general consta de 12 instruments tocats per 11 músics. Quatre d'aquests instruments (tenora, tible, flabiol i tamborí) són instruments típicament catalans; els altres quatre són més convencionals (contrabaix, trompeta, trombó i fiscorn). La música de la sardana (que forma part del que genèricament es coneix com a música de cobla) té quasi sempre compàs binari, de 2/4 o 6/8, i pot ser escoltada en forma de concert. Algunes composicions, però, estan arranjades per a altres formacions musicals o afegeixen un acompanyament coral o totes dues coses alhora.

Juli Garreta i Arboix va néixer a Sant Feliu de Guíxols el 12 de març del 1875. És considerat com un dels compositors sardanistes més eminents. Infongué la sardana amb valors musicals a nivell d'obra simfònica, i tingué una categoria creativa sense parió amb cap altre autor sardanista.

En Juli Garreta amenitzava al piano les projeccions de cinema mut, dels balls de casino i participava en les tertúlies musicals de Can Rovira. Sentia una gran admiració per Wagner, fins al punt d'anar tot un estiu sencer a Alemanya a escoltar les obres d'aquest compositor, quan viatjar era ben difícil. Va escriure moltíssimes sardanes entre elles “La pubilla”, “Pastoral”, “Dalt les Gavarres”, “Llicorella”, “A Pau Casals”, “La Rosada”, “Maria”, “Juny”... El més gran elogi d'aquesta última fou, sens dubte, el del famós compositor Igor Stravinski, d'origen rus, que l'any 1924, en escoltar-la a Barcelona i restar-ne ben meravellat, no pogué estar-se de demanar: «Més Garreta, si us plau, més Garreta...».


Normalment no solc recordar la data de la mort de les persones, generalment recordo la data de neixament però avui en farem una excepció. Tal dia com avui del 1945 va morir Anne Frank. Arribem a ella a través del seu diari. Sempre m’ha interessat el que coneixem com a intrahistòria que és la historia de la gent, la que no forma part dels fets històrics rellevants. La proposta d’escriure el que fem, el que sentim o el que pensem és un molt bon exercici per la nostra salut mental i perquè deixem un recull per la historia familiar. Rellegir-los al cap d’un temps ens fa recordar què era important per a nosaltres en un moment determinat o en què invertíem el nostre temps...


La nostra imatge avui és per la sardana que com diu la dita “és la dansa més bella, de totes les danses que es fan i desfan”. Pel monument a la sardana que trobem a la muntanya de Montjuic, quan baixem del castell i que estava a la porta del Parc d'Atraccions quan estava en funcionament i ara al davant del "Mirador de l'alcalde".





dissabte, 26 d’abril del 2014

26 d'abril 1937 Bombardeig de Guernika 1986 accident nuclear a Txernòbil 1987 Supersardana a Lleida


Del dia 26 d’abril destaquem dos fets terribles: un bombardeig i un accident nuclear. L’home que és capaç de les més grans meravelles també és capaç de les més grans atrocitats (voluntàries i involuntàries). Però com la vida està feta com un mosaic d’una miqueta de cada també destaquem l’entrada de Lleida en el llibre dels Rècords amb una supersardana.

Recordem el bombardeig de Guernika durant la Guerra Civil Espanyola. Guernika compta amb uns 5.000 habitants més un gran nombre de soldats que es retiren per preparar la defensa de Bilbao, a més de refugiats que fugen de l'avanç de les tropes franquistes. El vint-i-sis d’abril del 1937 a dos quarts de cinc de la tarda, al poble de Guernika avions, pertanyents a la "Legió Còndor" alemanya i a la "Savoia" italiana, bombardegen i metrallen la població. La ciutat sencera crema. El 70 % dels edificis resulten destruïts i un nombre indeterminat de morts entre la població civil, entre 800 i 1.600. Aquest bombardeig indiscriminat és una assaig per a la guerra i convertirà aquesta ciutat en un símbol. El nom clau d'aquest raid és Operació Rügen. A Guernika per recordar aquest trist episodi de la seva història s’hi ha erigit un Museu de la Pau. És de visita obligada si aneu per la zona. Un lloc on malgrat els horrors de la guerra no es crida a la revenja sinó a la Pau. En una guerra no hi guanya ningú (encara que en algun moment ho sembli). Tothom hi perd.

El vint-i-sis d’abril de 1986 va tenir lloc la pitjor catàstrofe nuclear de la història: l’accident a la planta nuclear de Txernòbil, a l’Unió Soviètica. Es va produir una explosió al reactor número 4 de la central nuclear. 135.000 persones van ser evacuades i 215.000 reubicades amb posterioritat. A més 30.000 persones moriran en els deu anys següents. Es registrarà una gran contaminació ambiental després d'haver alliberat a l'atmosfera 200 vegades més radioactivitat que les bombes d'Hiroshima i Nagasaki juntes. 

Canviem totalment de tema i recordem que s’apropa el Dia de la Dansa (29 d’abril) i per començar a fer boca recordem que tal dia com avui de l’any 1987 a la ciutat de Lleida 8.000 persones aconsegueixen un rècord Guinness en ballar una sardana de 5 km de longitud.