14 de novembre 1924 Maria Sabaté, primera locutora de Ràdio Barcelona 1997 S'estrena "Anastàsia" 2016 Premi de Comunicació per Carles Capdevila

 

Avui dues estrenes (ràdio i cinema) i el Premi Nacional de Comunicació del 2016. Aquest any en el que les dones són protagonistes no me’n sé estar amb alguns homes: Pepe Rubianes, el meu pare i avui amb Carles Capdevila.

Tal dia com avui de 1924 comença les seves emissions regulars Ràdio Barcelona, l'emissora de ràdio més antiga dels Països Catalans i de l'Estat espanyol, com indica el seu distintiu, EAJ-1. Maria Sabaté, primera veu de Ràdio Barcelona. Finalment, les proves d'emissió van arrencar el 10 d'octubre del 1924. L'èxit d'aquestes proves, junt amb la notificació oficial de la concessió el 12 de novembre, fa que les emissions regulars comencin el 14 de novembre de 1924, a les 18:30h, amb Maria Sabaté al micròfon, que posteriorment va cedir la paraula a Darius Rumeu, alcalde de Barcelona. Després dels discursos de les autoritats i la publicitat es va emetre un concert a càrrec del pianista Torné i el violoncel·lista Oró.

Tal dia com avui de 1997 la Fox estrena la seva primera pel·lícula d'animació “Anastàsia”, una història musical inspirada en la història de la gran duquessa Anastasia Romanova de la Rússia Imperial. Aquesta pel·lícula considerada una fita en l'animació per la seva qualitat, la taquilla i per fer competència a Disney, empresa el regnat de la qual semblava irrevocable. La pel·lícula va obtenir un gran èxit, tant de taquilla com de crítica, sent recompensada en total amb vuit premis i fins a 16 nominacions, incloent dos als Óscar que no va guanyar: millor banda sonora i millor cançó original. Tot i les llibertats artístiques que la pel·lícula va prendre amb la història russa, la recepció crítica i popular a Rússia va ser positiva.

Hi ha gent que sap comunicar i que reben un reconeixement pels seus dons i el seu treball en aquests àmbit. Tal dia com avui de l'any 2016, el Carles Capdevila va rebre el Premi Nacional de Comunicació.  Perquè tingueu una mostra de com era, no me’n puc estar de copiar les seves paraules d’agraïment quan va rebre el Premi Ciutat de Barcelona de Comunicació. Si busqueu una mica trobareu el discurs d'agraïment del premi d'avui.

"Us diré set coses

1. Un minut és poc, en gastaré dos.

2. Gràcies, jurat, per valorar l’humor que educa, per valorar el periodisme que homenatja els educadors. I gràcies per valorar el meu discurs de comiat de l’ARA, del qual n’estic molt orgullós. Però ja és ben curiós que em premieu per deixar l’ARA, i no per haver-lo fundat. Si ho arribo a saber plego abans.

3. És el segon premi important que em donen des que tinc càncer, el primer va ser el Marta Mata. A vegades penso: collons, Carles, sí que deus estar fotut. Però vaja, si em premieu per això tinc molt males notícies: no tinc cap intenció de morir-me, i un cop sobrevisqui no penso tornar el premi.

4. No el penso tornar, perquè de fet no el vull, el premi. El premi el dedico i comparteixo amb tots els mestres, professors, educadors socials, monitors, amb tothom que educa cada dia a primera línia amb passió, vocació, il·lusió i bon humor. Em reconeixeu per posar en valor l’educació en positiu, doncs jo reconec que tot, tot, i tot el mèrit és d’aquests educadors positius.

5. La dotació econòmica tampoc no la vull, els 7.000 euros els cedeixo tots íntegres al Vall d’Hebron Institut d’Oncologia. Tinc la sort que em curen en un hospital públic pioner en recerca i vull que ho continuït sent.

6. I el premi físic el trossejaré o clonaré per donar-ne un bocí a cada membre de la redacció de l’ARA, agraït per la seva complicitat de cinc anys inoblidables.

i 7. Què em queda del premi per a mi? Què m’emporto jo sol? El compromís, la responsabilitat. Dir el currículum que tens al premi Ciutat de Barcelona és l’hòstia. Me’l doneu als 50 anys i ara i aquí em comprometo a treballar 50 anys més per l’educació, per un periodisme ben intencionat, ben educat, ambiciós, que aspiri a transformar la societat, proper als que pateixen i als que els atenen i crític amb tots els poders. I em comprometo a ajudar tant com pugui a fer que Barcelona sigui la capital mundial de les persones, barri a barri, que sigui una ciutat tan intel·ligent que sigui justa socialment, que elimini la pobresa, que posi la gent al centre, que sigui la ciutat del món que tingui millor cura dels nens i dels avis, que sigui el paradís de les persones que tenen cura de les persones, un paradís on l’educació sigui garantia de meritocràcia. Visca la Barcelona educada i educadora!"

Com diria el Victor Küppers: “ole, ole y ole!” LLegiu-lo bé no hi manca ni hi sobra res ni en la forma ni en el fons.

Carles Capdevila era un gran comunicador i el trobem molt a faltar. Ens agradaria saber com encararia ell aquests temps tan convulsos amb el seu humor tan propi. El seu record ens acompanyarà sempre.

18 de novembre 1928 Neix Mickey Mouse 1995 Comença Pierce Brosnan com 007

 

Els nostres protagonistes d’avui són un ratolí dibuixat i una nova entrega de les pel·lícules de James Bond.

Mickey Mouse és un personatge fictici, emblema de la companyia Disney. Creat el 18 de novembre de 1928, aquest ratolí té un origen disputat. La llegenda oficial explica que va ser creat per Walt Disney durant un viatge en tren i que el seu nom inicial va ser Mortimer, però que va canviar a Mickey a petició de la seva esposa, Lillian. Segons Bob Thomas, la llegenda del nom és fictícia, i cita el cas d'un personatge anomenat Mortimer Mouse, que va néixer el 1936, oncle de Minnie Mouse. A Disney cal atribuir tant la veu del personatge, com la personalitat i el caràcter del ratolí: “El seu cap era un cercle amb un altre cercle a manera de musell. El seu cos era com una pera i tenia una cua llarga; les seves potes eren tubs i vam dibuixar amb sabates grans per donar-li l'aspecte d'un noi amb el calçat del seu pare.

The Walt Disney Company celebra el naixement de Mickey el 18 de novembre de 1928, arran de l'estrena de Steamboat Willie, primer curtmetratge sonor de dibuixos animats, i tercera aparició del ratolí. Walt Disney va prestar la seva veu al personatge, durant disset anys, des de 1928 fins a 1947, quan va ser substituït pel tècnic de so Jimmy MacDonald. Des de 1977 la veu és de Wayne Allwine fins 2009 des de llavors és interpretat per Bret Iwan. Al llarg dels anys Mickey ha aparegut en dibuixos animats, cinema, tires còmiques, videojocs, convertint-se en la icona de la companyia Walt Disney, que comparteix nom amb el seu creador.

Tal dia com avui de 1995 va començar al cinema un nou Agent 007. S'estrenà la pel·lícula “Goldeneye”, amb Pierce Brosnan com a nou James Bond. Pierce Brosnan feia el seu debut interpretant al famós agent secret britànic. El tema central d'aquest nou film, el nº 17 de la saga de 007, va ser una cançó escrita pels components d'U2, Bono i The Edge, que es va encarregar d'interpretar amb gran èxit Tina Turner. El músic francès Éric Serra (El gran blau, El professional, Nikita) es va encarregar de compondre la banda sonora del film.

Suggeriment: Si us agrada la música de James Bond us proposo un concert enregistrat al Albert Royal House de Londres que podeu veure a Prime.

13 de novembre 1930 s'estrena "Fantasia" 1968 s'estrena "Yelow Submarine" 2014 Marc Márquez Campió GP

 Els nostres protagonistes d’avui són dues pel·lícules i un somni fet realitat.

"Fantasia" és una pel·lícula d'animació feta pels estudis Disney, estrenada el 13 de novembre de 1940. Precedida pel gran èxit de Blancaneus (Snow White and the Seven Dwarfs 1937) i abans de Pinotxo, estrenada a l’inici dels quaranta, va ser el segon llargmetratge de dibuixos animats produït per Walt Disney, i com els anteriors, és reconeguda com una obra clàssica de l'animació. La seva composició va suposar una treball experimental sense diàlegs (llevat de les breus intervencions del director d'orquestra i Mickey Mouse) l'objectiu és il·lustrar o acompanyar amb l'animació temes de música clàssica. S'interpreten vuit peces musicals, interpretades la majoria d'elles per l'orquestra de Filadèlfia dirigida per Leopold Stokowski, que acompanyen a set seqüències d'animació. Per a molts autors i crítics és una obra d'art d'un gènere nou, un pont entre les arts i una «forma de presentar l'art» (un nou mitjà de comunicació). Fantasia va ser una de les primeres pel·lícules d'exhibició comercial amb so estereofònic. Aquest va ser un dels factors que van disparar el cost de producció d'aquest llargmetratge fins gairebé tres milions de dòlars. Fantasia, que no va tenir en el seu moment l'èxit habitual de les produccions de Disney de l'època, és el primer volum d'una sèrie ideada per Walt Disney. La Segona Guerra Mundial va impedir la seva estrena a Europa, i l'escassetat de sales preparades per a la reproducció idònia de la pel·lícula (requeriments del sistema de so), va suposar que les recaptacions dels primers anys fossin molt discretes. El 1990, la pel·lícula va ser considerada «cultural, històrica i estèticament significativa» per la Biblioteca del Congrés dels Estats Units i seleccionada per a la seva preservació en el National Film Registry. Forma part del AFI 's 10 Top 10 en la categoria de "Pel·lícules de animació". Gràcies a l'esforç de Roy Edward Disney, nebot de Walt, una segona pel·lícula, Fantasia 2000 es va estrenar el 17 de desembre de 1999 a Nova York.

Tal dia com avui del 1968 s'estrena la pel·lícula "Yellow submarine". Quan començaven els Beatles, allà pels primers seixanta, els van contractar per rodar tres pel·lícules. Tot un somni que els equiparava amb "el rei" Elvis. Es van rodar les dues primeres "Quina nit la d'aquell dia" i "Help", a les ordres d'un dels genis del nou cinema britànic, Richard Lester. La tercera, que va quedar pendent, es va anar convertint en una pesada llosa per als cada vegada més independents i poderosos membres del quartet. Havien aconseguit deixar les gires, en part per la pressió de les masses en els seus concerts i en els seus desplaçaments, i cada un havia començat a fer coses pel seu compte. O sigui, cada vegada eren més cada un d'ells i menys els Beatles. Però el contracte amb la United Artists estava signat i faltava encara una pel·lícula per completar-lo. La solució va ser la de rodar una pel·lícula de dibuixos animats l'argument giraria al voltant dels Beatles que es il·lustraria amb cançons escrites específicament per a ella i amb altres èxits del grup, perquè el contracte no només incloïa la cessió de tot tipus de drets, sinó, a més, la creació d'una banda sonora original per la pel·lícula. La mandra o la manca d'interès van fer que només sis de les quinze cançons que sonen fossin escrites originalment per a la banda sonora. La resta es va completar amb material ja gravat pel grup, per al qual es van idear les corresponents escenes. Afortunadament, la selecció de temes va ser exquisida i el guió de Lee Minoff va ser esplèndidament portat a la pantalla per Georges Dunning, revolucionant el que s'ha fet fins llavors en el camp de l'animació.

I deixem pel final el que sembla l’actualitat. Marc Márquez va tornar a ser Campió del Món de motos GP per segon any consecutiu (ja porta 4 campionats). La temporada passada va ser el seu campionat de la capacitat de gestió i molt pocs errors, aquest any és el de les caigudes i remuntades. Sí, “qui no s’arrisca no pisca” , però és fantàstica la gestió de l’error del Marc. No perd el somriure. Hi torna una altra vegada amb l’ensenyança apresa, integrant el que ha aprés i continuant endavant... L'any 2014 el circuit de Chest va ser una festa, i tal dia com avui ho va celebrar a Cervera. Aquest any ho ha tornat a fer... Ja són vuit campionats del món però no frena...  Malgrat la seva aparatosa caiguda i la seva operació a la Clínica Mayo de Rochester (Minnesota) a l’húmer dret, el pilot de l’equip Repsol Honda va creuar la línia de meta en quarta posició a la seva primera carrera completa després de l’última operació. El pilot de Repsol Honda ha finalitzat segon el Gran Premi d’Austràlia el 16 d’octubre ha aconseguit així el seu podi número 100 en la categoria reina. Empatat a podis amb Angel Nieto però encara no ha acabat... "Si Nadal i Messi poden millorar, els altres també podem"... Felicitats Campió d'ahir i d'avui!

6 d'abril 1614 Casament de Pocahontas 1985 Emisió de "We are the world"

Ara ens sembla que el món és molt petit i que saber el que passa molt lluny pràcticament en temps real és fàcil però no sempre ha estat així. Parlem de globalització quan el món constitueix un únic ordre social i natural perdent el seu efecte localista. Això pot tenir un efecte positiu o negatiu. Avui en veurem dos de positius: la barreja de cultures i l’extensió de la música més enllà de les fronteres.

La barreja de les cultures la veiem al 1614. Tal dia com avui, a Virginia, la nativa americana Pocahontas es casa amb el coló anglès John Rolfe. Molts hem vist un munt de vegades la pel.lícula de Disney i no sabíem que estava basada en fets reals. Ara, al segle XXI la gent es belluga molt i trobem molt sovint parelles amb diferents colors de pell però abans no era gens freqüent. La gent es relacionava només amb la gent del seu entorn, els seus iguals.

L’extensió de la música més enllà de les fronteres la veiem el 1985 quan més de 5.000 emissores de tot el món emeten simultàniament "We are the world". Per primera vegada en la Història, es van posar d'acord per radiar al mateix temps aquesta cançó. "We are the world" s'havia gravat el 25 de gener d'aquest mateix any en una sessió no menys històrica. La cita, en els estudis de A & M a Hollywood, es va fixar per al dia següent del lliurament dels Premis Americans de la Música. Es pretenia amb això que les millors i més conegudes veus de la música americana no tinguessin excusa per faltar a l'enregistrament. La cançó era la consumació d'un projecte de Michael Jackson i Lionel Richie, destinat a recaptar fons per combatre la fam a l'Àfrica. En la gravació, clarament irrepetible, van estar presents els promotors del projecte, Lionel Richie i Michael Jackson però també entre d’altres cantants de primera línia: Ray Charles, Bob Dylan, Cindy Lauper, Stevie Wonder, Kenny Rogers i Bruce Springsteen. A més, algun d’ells va cedir alguna de les seves cançons per l’àlbum que s’havia d’editar. “We are the world” va ser número u immediatament als Estats Units i arreu del món, en els Grammy de l’any següent va rebre el guardó al millor enregistrament de l’any. Us proposo que cerqueu el vídeo que es va fer de la cançó i intenteu esbrinar qui són els que canten... 

5 de desembre 1791 mor Mozart 1870 mor Alexandre Dumas pare 1901 neix Disney 1939 neix Ricard Bofill

Avui hi ha un munt de noms propis relacionats amb la data i de tots els camps artístics: Wolfgang Amadeus Mozart, Alexandre Dumas pare, Walt Disney, Ricardo Bofill... música, literatura, cinema d’animació, arquitectura... quin mosaic!

Wolfgang Amadeus Mozart, va néixer a la ciutat de Salzburg  i va ser un dels músics més grans de tots els temps. Com que Leopold Mozart era violinista i compositor, va ensenyar música als seus fills de ben petitets; així que van aprendre a llegir música abans que a llegir lletres. Cada activitat que es feia a casa dels Mozart anava acompanyada de música: cançons per parar taula, per anar a dormir, ritmes per caminar pel carrer, repetir les notes que sortien dels campanars de Salzburg... als tres anys ja tocava el clavicèmbal copiant el que veia fer a la seva germana, als quatre començava amb el violí i als cinc ja escrivia les primeres partitures. Quan millor s'ho passaven els dos germans era quan feien música junts: Nannerl cantava i Wolfgang l’acompanyava al clave, o bé tocaven tots dos el teclat a quatre mans, o feien un duet de violí i viola. Quan el petit Mozart tenia quatre anys va comentar al seu pare que estava component un concert per a piano i entre els guixots que havia fet Wolfgang sobre aquell paper hi havia notes musicals! Era tan petit que no tenia destresa escrivint i li dictava al seu pare. Avui les seves obres són mundialment conegudes. Va morir tal dia com avui del 1791.

Alexandre Dumas pare, per diferenciar-lo del seu fill que porta el mateix nom, va morir a Puys el 5 de desembre de 1870. Va ser un novel·lista i dramaturg francès. El seu fill, Alexandre Dumas, fou també un escriptor conegut. El pare va publicar, aproximadament, 300 obres i nombrosos articles, convertint-se en un dels autors més prolífics i populars de França. En 1869 inicia Le Grand Dictionnaire de Cuisine, que seria publicat, pòstumament, el 1873. Entre les seves obres més conegudes trobem “Els tres mosqueters” (1844) i “El Comte de Montecristo” (1844).

Walter Elias Disney, conegut com Walt Disney va néixer a Chicago el 5 de desembre de 1901 i va ser un productor, director, guionista i animador estatunidenc. Va ser el fundador, amb el seu germà Roy O. Disney, de The Walt Disney Company, empresa que avui dia té un benefici anual de 35.000 milions de dòlars, i el principal artífex d'un estil inconfusible de pel·lícules de dibuixos animats. Al llarg de la seva carrera com a productor cinematogràfic, Walt Disney obtingué un total de vint-i-sis Premis de l'Acadèmia (Oscars), dels quals quatre foren honorífics. Vist així sembla tot molt fàcil però va començar repartint diaris i fent dibuixos a classe... té una biografia molt interessant on no tot va sortir a la primera ni com ell esperava però la seva constància el va fer arribar molt amunt...

Ricard Bofill i Leví va néixer a Barcelona el 5 de desembre de 1939.  És un arquitecte i urbanista català. Hi ha un bon grup d’edificis amb la seva signatura arreu del món: l’Hotel Vela al Port de Barcelona (2008), la Seu principal de Cartier a París (2003), l’Edifici Shiseido a Tokio (2001), l’Auditori Miguel Delibes a Valladolid (2001), el Teatre Nacional de Catalunya a Barcelona (1997), el Palau Municipal de Congressos de Madrid (1993), l’Ampliació de l'Aeroport de Barcelona (1988-91), els Jardins del Túria a Valencia (1988), les Caves de Château Lafite a Pauillac (Bordeus, França) (1986), el Santuari de Meritxell a Andorra (1974) i l’Edifici d'apartaments Walden 7 a Sant Just Desvern (Barcelona) (1974).

18 de novembre 1928 neix Mickey Mouse 1995 comença Pierce Brosnan com 007

Els nostres protagonistes d’avui són un ratolí dibuixat i una nova entrega de les pel·lícules de James Bond.

Mickey Mouse és un personatge fictici, emblema de la companyia Disney. Creat el 18 de novembre de 1928, aquest ratolí té un origen disputat. La llegenda oficial explica que va ser creat per Walt Disney durant un viatge en tren i que el seu nom inicial va ser Mortimer, però que va canviar a Mickey a petició de la seva esposa, Lillian. Segons Bob Thomas, la llegenda del nom és fictícia, i cita el cas d'un personatge anomenat Mortimer Mouse, que va néixer el 1936, oncle de Minnie Mouse. A Disney cal atribuir tant la veu del personatge, com la personalitat i el caràcter del ratolí: “El seu cap era un cercle amb un altre cercle a manera de musell. El seu cos era com una pera i tenia una cua llarga; les seves potes eren tubs i vam dibuixar amb sabates grans per donar-li l'aspecte d'un noi amb el calçat del seu pare.

The Walt Disney Company celebra el naixement de Mickey el 18 de novembre de 1928, arran de l'estrena de Steamboat Willie, primer curtmetratge sonor de dibuixos animats, i tercera aparició del ratolí. Walt Disney va prestar la seva veu al personatge, durant disset anys, des de 1928 fins a 1947, quan va ser substituït pel tècnic de so Jimmy MacDonald. Des de 1977 la veu és de Wayne Allwine fins 2009 des de llavors és interpretat per Bret Iwan. Al llarg dels anys Mickey ha aparegut en dibuixos animats, cinema, tires còmiques, videojocs, convertint-se en la icona de la companyia Walt Disney, que comparteix nom amb el seu creador.

Tal dia com avui de 1995 comença al cinema un nou Agent 007. S'estrena la pel·lícula “Goldeneye”, amb Pierce Brosnan com a nou James Bond. Pierce Brosnan feia el seu debut interpretant al famós agent secret britànic. El tema central d'aquest nou film, el nº 17 de la saga de 007, va ser una cançó escrita pels components d'U2, Bono i The Edge, que es va encarregar d'interpretar amb gran èxit Tina Turner. El músic francès Éric Serra (El gran blau, El professional, Nikita) es va encarregar de compondre la banda sonora del film. 

18 de novembre 1928 neix Mickey Mouse 1995 S'estrena "Goldeneye"

Els nostres protagonistes d’avui són un ratolí dibuixat i una nova entrega de les pel·lícules de James Bond.

Mickey Mouse és un personatge fictici, emblema de la companyia Disney. Creat el 18 de novembre de 1928, aquest ratolí té un origen disputat. La llegenda oficial explica que va ser creat per Walt Disney durant un viatge en tren i que el seu nom inicial va ser Mortimer, però que va canviar a Mickey a petició de la seva esposa, Lillian. Segons Bob Thomas, la llegenda del nom és fictícia, i cita el cas d'un personatge anomenat Mortimer Mouse, que va néixer el 1936, oncle de Minnie Mouse. A Disney cal atribuir tant la veu del personatge, com la personalitat i el caràcter del ratolí: “El seu cap era un cercle amb un altre cercle a manera de musell. El seu cos era com una pera i tenia una cua llarga; les seves potes eren tubs i vam dibuixar amb sabates grans per donar-li l'aspecte d'un noi amb el calçat del seu pare.

The Walt Disney Company celebra el naixement de Mickey el 18 de novembre de 1928, arran de l'estrena de Steamboat Willie, primer curtmetratge sonor de dibuixos animats, i tercera aparició del ratolí. Walt Disney va prestar la seva veu al personatge, durant disset anys, des de 1928 fins a 1947, quan va ser substituït pel tècnic de so Jimmy MacDonald. Des de 1977 la veu és de Wayne Allwine fins 2009 des de llavors és interpretat per Bret Iwan. Al llarg dels anys Mickey ha aparegut en dibuixos animats, cinema, tires còmiques, videojocs, convertint-se en la icona de la companyia Walt Disney, que comparteix nom amb el seu creador.

Tal dia com avui de 1995 comença al cinema un nou Agent 007. S'estrena la pel·lícula “Goldeneye”, amb Pierce Brosnan com a nou James Bond. Pierce Brosnan feia el seu debut interpretant al famós agent secret britànic. El tema central d'aquest nou film, el nº 17 de la saga de 007, va ser una cançó escrita pels components d'U2, Bono i The Edge, que es va encarregar d'interpretar amb gran èxit Tina Turner. El músic francès Éric Serra (El gran blau, El professional, Nikita) es va encarregar de compondre la banda sonora del film.

18 de novembre 1928 neix Mickey 1995 s'estrena Goldeneye de James Bond

Avui dos protagonistes més... Si ahir parlàvem del primer ratolí d’ordinador avui parlem del ratolí més famós del món: Mickey Mouse. I del ratolí més famós a l’espia més famós amb pel·lícula recien estrenada: Bond, James Bond.  

Tal dia com avui de 1928 s’estrena la primera pel·lícula de Mickey Mouse. Però no va ser fàcil. 

El ratolí va ser creat per Walt Disney i Ub Iwerks el 1928 durant un viatge en tren. Inicialment Walt Disney va batejar la seva creació més famosa com Mortimer, i va ser la seva esposa qui li va suggerir el nom de Mickey. Quan van tornar, Walt Disney va començar a treballar amb el seu cap d'animació, Ub Iwerks, en aquest nou personatge. La primera pel·lícula es va dir “Plane Crazy”, però cap productor no va voler distribuir-la.

Finalment va ser dut a la pantalla per primera vegada el 18 de novembre de 1928, amb “Steamboat Willie”, una de les primeres pel·lícules sonores del cinema. Com que va ser un gran èxit Walt Disney no va deixar de realitzar altres pel·lícules, sempre amb Mickey com a protagonista, fins que el 1940 va realitzar Fantasia amb la qual va arribar la fama mundial. Aquest film va resultar ser una gran innovació per a l'època a causa de les tècniques d'animació que es van emprar.

Tal dia com avui de 1995 es va estrenar “Goldeneye”, amb Pierce Brosnan com nou James Bond era el seu debut interpretant al famós agent secret britànic. El tema central d’aquest nou film, el número 17 de la saga de 007, va ser una cançó escrita pels components d’U2 Bono y The Edge que va interpretar amb gran èxit Tina Turner. El músic francés Éric Serra, que ja havia composat per pel·lícules com "El gran blau", "El professional" o "Nikita", es va encarregar de composar la banda sonora. 

Aquesta setmana passada es va estrenar al nostre país la darrera pel·lícula de James Bond. "Spectre" (2015) és la pel·lícula número 24 de la sèrie de James Bond. La protagonitza Daniel Craig en la seva quarta actuació com a James Bond,i Christoph Waltz com Ernst Stavro Blofeld (el dolent). Ha estat dirigida per Sam Mendes com el seu segon film de James Bond després de Skyfall, i el guió és de John Logan, Neal Purvis, Robert Wade i Jez Butterworth. Amb un pressupost de quasi 300 millions de dolars, és una de les pel·lícules més cares que s'hagin filmat.

16 de juny 1999 Phil Collins té una estrella al Walk of Fame

El nostre protagonista d’avui és músic. No és freqüent que un bateria sigui el cantant d’un grup ni tampoc que acabi escrivint cançons per Disney però així és ell: Phil Collins.

Phil Collins és un fantàstic bateria i un cantant de rock i pop anglès. La seva carrera com a cantant es deu gràcies a l'oportunitat que se li va presentar quan Peter Gabriel va abandonar el grup Genesis i Phil Collins, que n'era el bateria, més tard també va assumir la veu del grup. Entre les seves cançons més famoses hi ha “In The Air Tonight”, “You Can't Hurry Love”, “Sussudio”, “One More Night”, “Another Day In Paradise”, “Do You Remember?”, “Both Sides Of The Story”, “Dance Into The Light” i “Can't Stop Loving You”. L'any 1995 va abandonar el grup Genesis, grup del qual era bateria des de feia 25 anys i cantant des de 20, per centrar-se exclusivament en els seus projectes en solitari. El 1998, any en què va editar el seu recopilatori d'èxits ... “Hits”, va començar també una nova etapa professional centrada a fer nous discs de manera esporàdica, bandes sonores per a Disney i una última gira. Aquesta disminució de la seva activitat és probablement deguda la seva pèrdua progressiva en l'oïda. Actualment pateix problemes cervicals que li impedeixen tocar la bateria i a conseqüència d'aquesta malaltia tampoc li és possible realitzar cap gira. Finalment, després de crear molta expectativa, el 2007 va engegar una nova gira amb Genesis després de 15 anys en solitari. Juntament amb els seus antics companys Tony Banks i Mike Rutheford van fer una gira per Europa i els Estats Units. 

Philip David Charles Collins (aquest és el seu nom real), cantant, compositor, baterista, pianista i actor britànic, nascut el 30 de gener de 1951 al barri londinenc de Chiswick, és un dels personatges més actius i de més èxit de la música rock. Tal dia com avui de 1999 entra a formar part de Walk of Fame de Hollywood, ja que la seva carrera en els últims anys també ha estat molt relacionada amb el cinema, amb grans èxits gràcies a bandes sonores. La carrera en solitari de Phil Collins comença amb l'àlbum 'Face Value', en què barreja temes de rock simfònic. En els seus discos posteriors es decanta per un estil de rock molt més comercial i convencional, aconseguint diversos supervendes, entre ells “But Seriously”. També col·labora en diverses pel·lícules, entre les que destaca “Buster”, la història de l'atracament al tren correu de Glasgow. El seu últim disc fins a la data ha estat la banda sonora de la pel·lícula de Disney “Tarzan”, en què interpreta el tema principal en diversos idiomes.

Podeu aprofitar per escoltar la seva música... val la pena!

5 de desembre 1791 mor Mozart, 1866 neix Kandinsky, 1870 mor Alexandre Dumas pare, 1901 neix Walt Disney, 1939 neix Ricard Bofill

Avui hi ha un munt de noms propis relacionats amb la data i de tots els camps artístics: Wolfgang Amadeus Mozart, Vassili Kandinski, Alexandre Dumas pare, Walt Disney, Ricardo Bofill... música, pintura, literatura, cinema d’animació, arquitectura... quin mosaic!

Wolfgang Amadeus Mozart, va néixer a la ciutat de Salzburg  i va ser un dels músics més grans de tots els temps. Com que Leopold Mozart era violinista i compositor, va ensenyar música als seus fills de ben petitets; així que van aprendre a llegir música abans que a llegir lletres. Cada activitat que es feia a casa dels Mozart anava acompanyada de música: cançons per parar taula, per anar a dormir, ritmes per caminar pel carrer, repetir les notes que sortien dels campanars de Salzburg... als tres anys ja tocava el clavicèmbal copiant el que veia fer a la seva germana, als quatre començava amb el violí i als cinc ja escrivia les primeres partitures. Quan millor s'ho passaven els dos germans era quan feien música junts: Nannerl cantava i Wolfgang l’acompanyava al clave, o bé tocaven tots dos el teclat a quatre mans, o feien un duet de violí i viola. Quan el petit Mozart tenia quatre anys va comentar al seu pare que estava component un concert per a piano i entre els guixots que havia fet Wolfgang sobre aquell paper hi havia notes musicals! Era tan petit que no tenia destresa escrivint i li dictava al seu pare. Avui les seves obres són mundialment conegudes.

Vassili Kandinski, va néixer a Moscou el 4 de desembre de 1866. Va ser un pintor rus, precursor de l'abstracció en la pintura. També el trobem escrit Kandinsky, acabat en y. Es treballa molt a les escoles sobretot a Educació infantil perquè treballa amb formes simples i colors vius.

Alexandre Dumas pare, per diferenciar-lo del seu fill que porta el mateix nom, va morir a Puys el 5 de desembre de 1870. Va ser un novel·lista i dramaturg francès. El seu fill, Alexandre Dumas, fou també un escriptor conegut. El pare va publicar, aproximadament, 300 obres i nombrosos articles, convertint-se en un dels autors més prolífics i populars de França. En 1869 inicia Le Grand Dictionnaire de Cuisine, que seria publicat, pòstumament, el 1873. Entre les seves obres més conegudes trobem “Els tres mosqueters” (1844) i “El Comte de Montecristo” (1844).

Walter Elias Disney, conegut com Walt Disney va néixer a Chicago el 5 de desembre de 1901 i va ser un productor, director, guionista i animador estatunidenc. Va ser el fundador, amb el seu germà Roy O. Disney, de The Walt Disney Company, empresa que avui dia té un benefici anual de 35.000 milions de dòlars, i el principal artífex d'un estil inconfusible de pel·lícules de dibuixos animats. Al llarg de la seva carrera com a productor cinematogràfic, Walt Disney obtingué un total de vint-i-sis Premis de l'Acadèmia (Oscars), dels quals quatre foren honorífics. Vist així sembla tot molt fàcil però va començar repartint diaris i fent dibuixos a classe... té una biografia molt interessant on no tot va sortir a la primera ni com ell esperava però la seva constància el va fer arribar molt amunt...

Ricard Bofill i Leví va néixer a Barcelona el 5 de desembre de 1939.  És un arquitecte i urbanista català. Hi ha un bon grup d’edificis amb la seva signatura arreu del món: l’Hotel Vela al Port de Barcelona (2008), la Seu principal de Cartier a París (2003), l’Edifici Shiseido a Tokio (2001), l’Auditori Miguel Delibes a Valladolid (2001), el Teatre Nacional de Catalunya a Barcelona (1997), el Palau Municipal de Congressos de Madrid (1993), l’Ampliació de l'Aeroport de Barcelona (1988-91), els Jardins del Túria a Valencia (1988), les Caves de Château Lafite a Pauillac (Bordeus, França) (1986), el Santuari de Meritxell a Andorra (1974) i l’Edifici d'apartaments Walden 7 a Sant Just Desvern (Barcelona) (1974).

18 de novembre 1928 neix Mickey Mouse 1996 Unitat d'Esclerosi Múltiple

Ahir parlàvem d’un ratolí informàtic i avui del ratolí més famós del món. El Ratolí Mickey (també conegut com a Mickey Mouse) va ser el primer personatge de l'empresa Disney. Va ser creat per Walt Disney i Ub Iwerks el 1928 durant un viatge amb tren. Inicialment Walt Disney va batejar la seva creació més famosa com Mortimer, i va ser la seva esposa qui li va suggerir el nom de Mickey. Quan van tornar, Walt Disney va començar a treballar amb el seu cap d'animació, Ub Iwerks, en aquest nou personatge. La primera pel•lícula es va dir Plane Crazy, que cap productor no va voler distribuir. Finalment va ser dut a la pantalla per primera vegada el 18 de novembre de 1928, amb “Steamboat Willie”, una de les primeres pel•lícules sonores del cinema. Atès que va ser un gran èxit Walt Disney no va deixar de realitzar altres pel•lícules, sempre amb Mickey com a protagonista, fins que el 1940 va realitzar Fantasia amb la qual va arribar la fama mundial. Aquest film va resultar ser una gran innovació per a l'època a causa de les tècniques d'animació que es van emprar. Mickey té una mascota anomenada Pluto i és amic de l'eixerit, fidel, i una mica inhàbil Goofy. 

La idea comença a gestar-se l’any 1988. I el divuit de novembre de 1996 s’inaugura a Vall d’Hebró una unitat d’esclerosi múltiple que al 2012 es converteix en el Centre d’Esclerosi Múltiple de Catalunya. Un trípode de tres peus: assistència, recerca i docència. La docència ens presenta un màster reconegut internacionalment i estades formatives a mida. La investigació inclou la recerca, les publicacions i els assajos clínics. L’assistència als malalts i a les seves famílies acurada professional i personal. Us aconsello consultar la seva web per veure els professionals que hi treballen i com ho fan...  http://www.cem-cat.org/

5 d'abril 1614 Pocahontas 1985 "We are the world"

Ara ens sembla que el món és molt petit i que saber el que passa molt lluny pràcticament en temps real és fàcil però no sempre ha estat així. Parlem de globalització quan el món constitueix un únic ordre social i natural perdent el seu efecte localista. Això pot tenir un efecte positiu o negatiu. Avui en veurem dos de positius: la barreja de cultures i l’extensió de la música més enllà de les fronteres.

La barreja de les cultures la veiem al 1614. Tal dia com avui, a Virginia, la nativa americana Pocahontas es casa amb el colon anglès John Rolfe. Molts hem vist un munt de vegades la pel.lícula de Disney i no sabíem que estava basada en fets reals. Ara, al segle XXI la gent es belluga molt i trobem molt sovint parelles amb diferents colors de pell però abans no era gens freqüent. La gent es relacionava només amb la gent del seu entorn, els seus iguals.

L’extensió de la música més enllà de les fronteres la veiem el 1985 quan més de 5.000 emissores de tot el món emeten simultàniament "We are the world". Per primera vegada en la Història, es van posar d'acord per radiar al mateix temps aquesta cançó. "We are the world" s'havia gravat el 25 de gener d'aquest mateix any en una sessió no menys històrica. La cita, en els estudis de A & M a Hollywood, es va fixar per al dia següent del lliurament dels Premis Americans de la Música. Es pretenia amb això que les millors i més conegudes veus de la música americana no tinguessin excusa per faltar a l' enregistrament. La cançó era la consumació d'un projecte de Michael Jackson i Lionel Richie, destinat a recaptar fons per combatre la fam a l'Àfrica. En la gravació, clarament irrepetible, van estar presents els promotors del projecte, Lionel Richie i Michael Jackson però també entre d’altres cantants de primera línia: Ray Charles, Bob Dylan, Cindy Lauper, Stevie Wonder, Kenny Rogers i Bruce Springsteen. A més, algun d’ells va cedir alguna de les seves cançons per l’àlbum que s’havia d’editar. “We are the world” va ser número u immediatament als Estats Units i arreu del món, en els Grammy de l’any següent va rebre el guardó al millor enregistrament de l’any. Us proposo que cerqueu el vídeo que es va fer de la cançó i intenteu esbrinar qui són els que canten... 

20 de març 1991 mor el fill d'Eric Clapton 2000 Phil Collins reb un Oscar

Avui les persones els noms propis del dia estan relacionats directament amb la Música i amb la Música en majúscules, tot i pertànyer al segle XX. Coincideixen en la data el moment més trist en la vida d’una persona i el moment de més reconeixement en la vida d’un music. La vida té moments de tot i hem de saber aprofitar, aguantar o gaudir el moment segons la circumstància que ens toca viure.

Tal dia com avui va morir d’accident Connor, el fill  de 4 anys de Eric Clapton. Aquest fet el va trasbalsar i silenciar com artista, lògicament, però un temps més tard li va escriure una de les cançons més boniques que s’han escrit: “Tears on Heaven”. És un tema que es va enregistrar en directe en el concert acústic (desendollat- unplugged) que va fer per la MTV. El disc “Eric Clapton Unplugged” va arrasar en l’edició dels Grammy  de 1992 amb premis que el cantant va dedicar, com no podia ser d’altra manera, al seu fill.

Tal dia com avui de l’any 2000 Phil Collins va rebre un Oscar per una altra magnífica cançó “You’ll be in my heart”. La cançó va ser el tema central de la banda sonora de la pel.lícula de Disney “Tarzán” (1999). Aquest mateix any, i per aquesta mateixa cançó, va rebre també un Grammy i un Globus d’Or.