24 de juny Sant Joan 2020 Fi del full del curs

S’han acabat les classes i comencem vacances també en el blog. 

Ha estat un curs certament complex amb moments de molta boira, de cel clar i fins i tot de nits estelades. Han arribat les mascaretes, la distància de seguretat, el gels hidroalcohòlics, la neteja a fons de tot el que poden tocar els infants.

Les pantalles han estat les grans protagonistes des del mes de març i ens han confirmat que són una bona eina però no la única.

Els humans hem trobat a faltar a altres humans, el contacte físic i veure el somriure dels que ens envolten...   

Aquesta primavera-estiu hem actuat amb responsabilitat i amb amor. Ens hem quedat a casa, altres han treballat llargues hores sense descans, hem respectat les distàncies i fet cues als supermercats, ens hem posat les mascaretes i les màscares, hem fet mil videotrucades, hem respectat la distància, i seguirem actuant tan bé com puguem seguint les indicacions dels que saben d'aquestes coses... Hem actuat i seguirem tot l'estiu actuant amb amor, respecte i responsabilitat.

A l’estiu tota cuca viu i nosaltres necessitem sol i aire, i carregar piles perquè el curs vinent tinguem més anècdotes que ens obrin una finestra al món a través de la cultureta. 

Us esperem al setembre amb energíes renovades. Bon estiu a tothom!

Sobretot als lectors habituals del blog: Cultureta i activitats en família. Des de Barcelona, molt bones vacances a tothom!

23 de juny Revetlla de Sant Joan 1972 Inauguració del Zoo de Madrid

Aquesta és  la nit més curta de l’any en la qual els catalans celebrem la Revetlla de Sant Joan. Aquest any amb distàncies de seguretat, mascaretes, gels hidroalcohòlics, coca i petards... una mica especial. Festes ancestrals amb el foc i el petards com a protagonistes que solem passar amb els amics amb un àpat lleuger acabat amb la tradicional Coca de crema, de fruites o de llardons i on no pot faltar el cava ben fresquet pels més grans. És molt habitual que la festa s’allargui a través de música en directe o “enllaunada”, la ballaruca és pròpia de la verbena. Els amants de la pólvora també aprofitaran una estona per encendre petards. Cal anar amb molt de compte i vigilar perquè la festa acabi bé. Hi ha moltes tradicions lligades al foc i a les herbes remeieres... diuen que és una nit màgica.... 

Avui el protagonista del nostra espai és el Zoo de Madrid que es va inaugurar el 23 de juny del 1972. 

El Zoo de la Casa de Campo és l’evolució natural de la Casa de Fieras del Retiro. Ja a l’any 1972 cridava l’atenció per mostrar els animals en rèpliques dels seus habitats naturals i no en gàbies com era el més habitual en aquells temps. Els parcs zoològics com a centres de conservació de la natura són una idea molt moderna, abans el que es pretenia era mostrar l’excepcionalitat i la diferència.

Al llarg de tots aquests anys han fet una gran tasca principalment educativa amb les famílies, centres docents i universitats difonent la biodiversitat. També han treballat la reproducció d’animals en captivitat i així sabem consultant la seva web que l’any 1982 va néixer Chulín el primer panda que arribava a terme desprès d’una inseminació artificial fora de Xina, o al 2002 van néixer tres cries de taurons grisos, al 2009 el primer rinoceront blanc a Europa també per inseminació artificial, els quatre ossos panda o darrerament aquest mes d’abril de 2014 han nascut des cries de girafa de Rothschild (Giraffa camelopardalis rothschildi) –des del 1976 no havien nascut girafes d’aquesta espècie en el zoo de Madrid.

Avui compta amb unes extenses i modernes instal.lacions, hi podem trobar 6.000 animals de 500 espècies diferents, alguns únics a Espanya com el koala, l’os formiguer o l’os panda. És reconegut internacionalment com una de les Institucions més importants pels seus èxits reproductius i pel seu compromís amb la conservació.

22 de juny 1968 Mor Giovanni Guareschi 1970 Inauguració dels Jardins Costa Llobera

Com que ja ha arribat l’estiu sembla que ve de gust llegir coses més lleugeres... 

Avui us recomano pels més grans, una novel.la de Giovanni Guareschi que va morir tal dia com avui l’any 1968. És una novel.la que ens narra la vida en un poble italià i te com a protagonista el capellà “Don Camilo” que intenta la concòrdia en el poble en les coses més quotidianes tot parlant i consultant què ha de fer amb el Crist que està a l’altar de l’església. En el mateix poble tenim un alcalde comunista, Pepone, amb qui a partir de l’enfrontament constant trobaran que són més semblants del que es pensen...

L’estiu també és temps per passejar i badar. El 22 de juny de 1970 es varen inaugurar a Montjuic a la ciutat de Barcelona els coneguts com els Jardins Mossèn Costa Llobera. Aquest jardí ofereix unes espectaculars vistes panoràmiques sobre la franja litoral de la ciutat i el seu port, però no són visibles des de la ciutat. No es veuen, tot i trobar-se a escassos deu minuts, a peu, des del monument de Colom, al capdavall de la Rambla de Santa Mònica. I encara estan més a prop, encara no a cinc minuts a peu, del barri del Poble Sec. La recent rehabilitació ha millorat notablement aquest accés cèntric amb l'obertura de dues noves portes als vianants que fins aleshores només eren utilitzades com a accessos de servei. És un jardí de cactus i plantes exòtiques a recer dels vents freds. Podem trobar espècies de zones subdesèrtiques, desèrtiques i tropicals, però també de zones d’alta muntanya. Totes les plantes que hi trobarem han hagut d’adaptar-se viure amb molt poc recurs hídric: són plantes que retenen l'aigua i que han reduït a la mínima expressió les seves fulles fins convertir-les en punxes o que han desenvolupat sistemes radiculars extensos o formes de tubèrcul per conservar l'aigua, tot amb la finalitat de garantir la seva viabilitat en condicions de gran eixutesa. 

Una passejada de matí o de tarda evitant el sol ardent, amb bona protecció solar ens transportarà a zones càlides de veritat.

21 de juny Estiu astronòmic 2014 Dia de la Música especial

Ja arriba l’estiu astronòmic! Ja fa dies que ha arribat la calor però avui a les 22 hores i 44 minuts d'aquest 21 de juny, hem inaugurat la nova estació, que durarà fins el 22 de setembre, dia de l'equinocci de tardor. El sol sortirà a les 6.48 i es posarà a les 21.44 amb 14.94 hores de llum. Aquesta informació i molt més la trobeu al 3/24.

Un dia de la Música especial. L’any 2014 es va celebrar el Dia de la Música i  com que aquest any coincidia amb el 70è aniversari de l’OBC (Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya) van voler fer una celebració diferent. Van proposar el primer concert d’una orquestra simfònica en una platja de Barcelona. La cita era avui, a les 20.30h, a la Barceloneta, a la Platja de Sant Sebastià, davant del Hotel W i els espectadors s’havien de portar la cadira o la tovallola per gaudir còmodament d’una excel.lent música totalment gratuïta. L'acústica, tot i ser un concert simfònic en un escenari tan poc habitual com la platja, va ser impecable. Sota la direcció de Jordi Bernárcer, la vuitantena de músics que conformàven l'OBC van interpretar peces com "Música dels focs artificials" de Händel, molt escaient ara que s'acosta la revetlla de Sant Joan; "El vaixell fantasma" de Wagner; la cèlebre "Les Toreadors" de l'òpera "Carmen" de Georges Bizet o algun fragment d'"El llac dels cignes" de Txaikovski. Més de vuit mil persones van poder gaudir d’aquesta vetllada tan especial.

I és que cal estar atent perquè hi ha mil propostes interessants en el nostre entorn...

20 de juny Dia Mundial de los Refugiats

Avui es celebra el Dia Mundial dels Refugiats.

En un món on la violència obliga a centenars de famílies a fugir cada dia, l'Agència de les Nacions Unides per als Refugiats actualment creu que ara és el moment per mostrar als líders mundials que el públic global està aliat amb els refugiats, i per tant, presentarà la seva petició de #ConLosRefugiados el 20 de juny per enviar un missatge als governs que han de treballar junts i fer la seva part amb els refugiats.

La petició #ConLosRefugiados serà lliurada a la seu de l'ONU a Nova York amb motiu de la sessió de l'Assemblea General del 19 de setembre. La petició demana als governs que:

- Garanteixin que tots els nens refugiats tinguin accés a l'educació.

- Garanteixin que totes les famílies refugiades tinguin un lloc segur on viure.

- Garanteixin que tots els refugiats puguin treballar o formar-se per adquirir noves competències i així poder contribuir positivament a les seves comunitats.

Com una expressió de solidaritat amb Àfrica, continent que alberga a la majoria dels refugiats del món, l'Assemblea General de les Nacions Unides, va adoptar la resolució 55/76 Document PDF el 4 de desembre de 2000, en la qual declarava el 20 de juny Dia Mundial del Refugiat, fent-ho coincidir així amb l'aniversari de la Convenció sobre l'Estatut dels Refugiats de 1951.

18 de juny 1872 Neix Admundsen

El nostre protagonista d'avui és un explorador. A principis del segle XX encara quedaven parts del món desconegudes... ell va ser l'explorador del gel, de les regions polars.

Roald Engelbregt Gravning Amundsen va neixer a Borge, Noruega, el 16 de juliol de 1872 i va morir al Mar de Barents el 18 de juny de 1928 quan anava a rescatar el seu competidor Scott. Fou un explorador noruec de les regions polars. Va dirigir l'expedició a l'Antàrtida que va assolir el Pol Sud per primera vegada el 14 de desembre de 1911. També va ser el primer a solcar el Pas del Nord-Oest, que unia l'Atlàntic amb el Pacífic, i va formar part de la primera expedició aèria que va sobrevolar el Pol Nord. També va ser la primera persona a localitzar la situació del Pol nord magnètic.

Roald Amundsen comptava amb una excel·lent formació naval i una especial habilitat en les tècniques de supervivència, apreses en part de la seva experiència en esports hivernals, en la vida dels esquimals, i en les expedicions que el van precedir. En les seves diferents expedicions va comptar amb un reconegut equip en els camps de la navegació, de l'esquí, de l'enginyeria aeronàutica i de l'aviació. Juntament amb Fridtjof Nansen (que va inspirar Amundsen amb la travessia de Grenlàndia que va realitzar el 1888), és l'explorador més cèlebre de la història de Noruega.

17 de juny 133 Vall d'Aran a Catalunya 1870 Registre Civil 1991 Desapareix l'Apartheid a Sudàfrica

Avui tenim dos protagonistes territorials: la Vall d’Aran i Sudàfrica i  el Registre Civil.

Tal dia com avui de 1313 la Vall d'Aran entra a formar part de Catalunya. La Vall d'Aran o Aran, de vegades anomenada pel seu tòponim oficial en occità Val d'Aran o Vath d'Aran, és una vall pirinenca i un parçan situat al sud-est de Gascunya, a Occitània. Les seves muntanyes l’aillaven a l’hivern de França i Catalunya. Administrativament és una entitat territorial singular considerada com a realitat nacional occitana, constituïda fins al 2015 com a comarca catalana, amb capital a Vielha en virtut de la Llei 16/1990 sobre el règim especial de la Val d'Aran, actualitzat amb la nova Llei d'Aran del 21 de gener de 2015. Té un govern autònom (Consell General d'Aran recuperat tal dia com avui de 1991). La llengua pròpia i oficial és l'occità aranès, que pertany al conjunt del gascó oriental. També hi són cooficials el català i el castellà. Celebra la seva festa nacional, la Hèsta d'Aran, el 17 de juny.

Tal dia com avui de l’any 1870 es va promulgar la llei de creació del Registre Civil. El Registre Civil és una funció administrativa (per regla general un servei públic) que té per objectiu deixar constància dels fets o actes relatiu a l'estat civil de les persones naturals i altres que les lleis li encomanin. En el registre civil s'inscriu els naixement, la filiació, el nom i els cognoms de les persones, les emancipacions; les defuncions reals o presumptes; els antecedents penals; la pàtria potestat, les guardes i els matrimonis.Estem tots registrats...

També tal dia com avui al 1991 a Sudàfrica va desapareixer oficialment l’apartheid. L’apartheid va ser una política que es va convertir en un sistema de segregació racial duta a terme entre 1948 i 1990 durant els governs del Partit Nacional a Sud-àfrica (i Namíbia mentre restà sota tutela sud-africana). El primer esment que es té del mot és en un discurs de Jan Smuts del 1917, l'aleshores primer ministre. Significa "separació'" o més literalment "apartament" en afrikaans i neerlandès, però el terme ha estat adoptat per gairebé totes les llengües, ampliant-ne el significat per explicar situacions de discriminació racial, i reclamat amb més o menys èxit per diversos pobles o grups oprimits. La segregació racial a Sud-àfrica començà durant el colonialisme, però l'oficialització de l'apartheid començà després de les eleccions generals de 1948. La nova legislació classificava els habitants en grups racials (blancs, negres, coloured i indis) i les zones residencials foren segregades mitjançant trasllats forçosos. Els habitants negres foren desposseïts de la ciutadania i traslladats a un dels 10 territoris autònoms tribals o bantustans del país, quatre dels quals esdevingueren estats independents. El govern segregà l'educació, la sanitat i altres serveis públics, i reservà per als blancs aquells de major qualitat i per als negres els pitjors. L'apartheid comptà amb una resistència interna considerable. El govern respongué a les protestes i aixecaments il·legalitzant l'oposició, promovent una forta repressió i empresonant els més significatius líders anti-apartheid, com Nelson Mandela. Les reformes promogudes els anys 80 no varen aconseguir sufocar l'oposició, i el 1990 el president Frederik Willem de Klerk començà les negociacions per posar fi al sistema. El 1994 se celebraren eleccions multirracials per sufragi universal que guanyà el Congrés Nacional Africà de Nelson Mandela.

16 de juny 1978 Neix Daniel Brühl 1999 Phil Collins obté l'estel

Els nostres protagonistes d’avui estan relacionats amb el món del cinema: Daniel Brühl i Phil Collins.

Daniel Cèsar Martí Brühl González Domingo, conegut artísticament com a Daniel Brühl, va néixer a Barcelona el 16 de juny de 1978. És un actor catalano-alemany fill del realitzador alemany Hanno Brühl i una professora catalana. Malgrat que va néixer a Catalunya va créixer a Colònia (Alemanya). Ha treballat en cinema i televisió en diversos mitjans europeus. Apareix a pel·lícules com Good Bye, Lenin! (2003), Feliz Navidad (2005), Inglourious Basterds (2009), Eva (2011), Rush (2013), Colonia (2015) y Capitán América: Civil War (2016). Pel seu treball a Eva de Kike Maíllo va ser nominat al Gaudí al millor actor i al Goya al millor actor.

Tal dia com avui de 1999 Phil Collins va obtenir un estel en el Walk of Fame de Hollywood. Philip David Charles Collins cantant, compositor, bateria, pianista i actor britànic, nascut el 30 de gener de 1951 al barri londinenc de Chiswick, és un dels personatges més actius i de major èxit de la música rock. El 1999 entra a formar part de Walk of Fame de Hollywood, ja que la seva carrera en els últims anys també ha estat molt relacionada amb el cinema, amb grans èxits gràcies a bandes sonores. La carrera en solitari de Phil Collins comença amb l'àlbum 'Face Value', en què barreja temes de rock simfònic. En els seus discos posteriors es decanta per un estil de rock molt més comercial i convencional, aconseguint diversos supervendes, entre ells 'But Seriously ...'. També col·labora en diverses pel·lícules, entre les que destaca 'Buster', la història de l'atracament al tren correu de Glasgow. Destaca la banda sonora de la pel·lícula de Disney 'Tarzan', en què interpreta el tema principal en diversos idiomes i pel que va obtenir l’Oscar, el Globus d’Or i el Grammy.

15 de juny 1977 Primeres eleccions democràtiques 1992 Bruce a Bcn

Avui, recordem les primeres eleccions espanyoles després de la Segona República. També recordem l’inici de la gira europea del Boss que,  com no podia ser d’altra manera, va passar per Barcelona l’any 1992.

Tal dia com avui de 1977 era diumenge. Semblava Festa Major. A Espanya s'hi celebren les primeres eleccions democràtiques des de la Segona República Espanyola. Han estat uns anys de franquisme en els quals no hi havia democràcia. En aquests comicis UCD els guanya amb majoria relativa. Són les primeres eleccions amb sufragi universal, lliure, directe i secret des de la Segona República. El PSC és la força més votada a Catalunya, el PSOE al País Valencià i UCD a les Illes.

El quinze de juny de 1992 Bruce Springsteen arrenca la seva primera gira mundial sense The E Street Band. El primer concert d'aquesta gira mundial que el Boss va batejar com Human touch lucky town tour, va tenir lloc a Estocolm (Suècia). Era la primera vegada s'enfrontava a espectacles en viu sense estar emparat pels membres de The E Street Band. A Espanya, la gira va tenir una única parada: La Plaça Monumental de Barcelona, on el rocker més famós de Nova Jersey va oferir dos concerts el 3 i 4 de juliol, en els quals es van escoltar, entre d'altres, cançons com "Brilliant disguise", "Thunder road", "Local hero, Glory days, Born to run o The river. L'última parada europea de la gira, va ser gairebé un mes després, el 13 de juliol, en el Wembley Arena de Londres.

14 de juny Dia Mundial dels Donants de Sang 1971 Primer Hard Rock Cafe 1996 Mor Ella Fitzgerald

Avui és el Dia Mundial del Donant de Sang. Els dies mundials, internacionals... serveixen per a sensibilitzar la població envers un tema concret. Diuen que hi ha dies de tot. Avui recordem que la sang és necessària i encara no la sabem fabricar... necessitem donants!

El 14 de juny es celebra el Dia Mundial del Donant de Sang. Aquest dia té un objectiu doble. Per una banda, agrair públicament la tasca dels donants de sang i de les persones que treballen al darrere (professionals, voluntaris de les associacions, empreses col·laboradores, etc.) i per l’altra banda la promoció de la donació regular, voluntària i altruista. 

Les dues efemèrides que recordem tenen a veure amb la música... Els Hard Rock Cafe i la veu especial d’Ella Fitzgerald completen el dia d’avui...

Tal dia com avui de 1971 va obrir les portes el primer Hard Rock Cafe. Ho va fer a Londres. La idea original era crear un local que albergués alguns dels objectes i recordatoris més destacables de la història del rock. Els seus fundadors, Isaac Tigrett i Peter Morton, eren dos empresaris emprenedors amants de la música. El 1982, Hard Rock va començar a expandir-se a mig món, i pel desembre de 2015 hi havia 191 locals Hard Rock a 59 països, incloent 168 cafès, 23 hotels, i 11 casinos. En tots ells es alberguen peces considerades de museu relacionades amb el món de la música i els seus artistes més rellevants: guitarres emblemàtiques, vestits, partitures, pòsters, discos d'or i platí ... una infinitat de productes que solen anar rotant d'un local a un altre. Entre aquests tresors destaquen la guitarra Flying V de Jimi Hendrix o la lletra de Help escrita del puny i lletra de John Lennon. Les diferents 'sucursals' de Hard Rock han albergat, a més, actuacions dels artistes més emblemàtics de cada època. Van començar sent cafeteries i ara ja compten amb bars, hotels i casinos.

Tal dia com avui la veu de Ella Fitzgerald es va apagar per sempre. Feia dos anys que vivia apartada de la vida pública a la seva casa de Beberly Hills. La diabetis havia minat la salut de la gran dama del jazz. La seva salut estava molt deteriorada i el catorze de juny de 1996 va morir. A mitjans dels vuitanta va haver de patir una intervenció quirúrgica a cor obert i al 1993 li van haver d'amputar les dues cames. Pero no tot van ser desgràcies.... la seva carrera musical es va perllongar al llarg de sis dècades, ja que el seu debut es va produir en plena adolescència. Havia nascut a Virgínia el 1917 i als 15 anys va guanyar un concurs amateur al mític Teatre Apollo de Harlem. Tot just uns dies abans havia estat escridassada a un altre concurs. Diuen que per això va tenir sempre un malaltís pànic al fracàs. Va guanyar així els seus primers 25 dòlars com a cantant. Aviat la seva veu es va fer popular, primer amb la banda de Chick Webb i després en solitari. Al llarg de la seva carrera va vendre més de 40 milions d'àlbums i va guanyar 13 Grammys. També va cantar acompanyada i acompanyant als més grans dels grans de la seva època. Ella Fitzgerald va deixar enregistrat el seu testament artístic en un àlbum, l'últim, titulat "All that jazz" en el qual, als seus 69 anys, desgrana, amb els millors "veterans" del moment, inclós el seu marit Ray Brown. Proveu a recordar la seva veu, era una senyora dalt de l'escenari... no us la perdeu...

La nostra fotografia d'avui és pel Dia Mundial del Donant de Sang. Si ho sou, gràcies. Si no ho sou, però reuniu les condicions per ser-ho, potser és un bon moment per plantejar-vos-ho.

13 de juny Sant Antoni de Pàdua

Avui felicitem als Antonis i Antònies perquè és Sant Antoni de Pàdua. 

Coneixerem algunes celebracions a l'entorn d'aquest sant.

Sant Antoni de Pàdua va ser un frare franciscà, teòleg i predicador catòlic del segle XIII, venerat com a sant per l'Església Catòlica. La biografia de Sant Antoni de Pàdua narra que l’Antoni va néixer a Lisboa l’any 1195 i que durant tota la seva vida va dur a terme una incansable activitat predicadora que atreia multituds i que també va desenvolupar una intensíssima tasca social, de suport i atenció als més desvalguts. Antoni va viure els darrers anys i va morir a Pàdua (Itàlia) el 13 de juny de l’any 1231, motiu pel qual se li atorgà el sobrenom de Sant Antoni de Pàdua i se celebra la seva diada el 13 de juny. És un dels sants més populars del santoral catòlic, a causa dels miracles que se li atribueixen. Té diferents advocacions algunes d’elles ben curioses.

El dia 13 de juny se celebra la festivitat de Sant Antoni de Pàdua, protector del ram de la construcció. Aquest dia molts gremis relacionats amb el totxo organitzen tot tipus d’actes destinats a celebrar la diada del seu patró, d’entre els que destaquen els concursos de paletes, en què els manobres demostren les seves habilitats.

Sant Antoni de Pàdua havia estat un dels sants més venerats a Catalunya i havia gaudit d’una gran devoció popular. El seu culte arrenca al segle XV i arriba a ser tant popular que s’acaba coneixent al sant per advocat dels pobres, doncs se l’invoca tant per no prendre mal, com per obtenir marit i fins i tot per trobar objectes perduts. El seu patronatge abasta nombrosos sectors socials, tant de mar com de muntanya, i de tota classe d’oficis i gremis. És advocat dels que cerquen matrimoni, i especialment havia estat invocat per les noies solteres que volien trobar marit, que aquell dia anaven a l’església a encendre un ciri.

Però si per alguna cosa es coneix a Sant Antoni de Pàdua és pel seu patronatge sobre els treballadors del sector de la construcció. És el patró tant dels mestres d’obra i constructors, com de tota classe d’artesans de la gaveta, la rajola i la plomada: paletes, manobres i altres oficis relacionats, que l’invoquen contra les caigudes i altres accidents.

Aquest dia, els diferents agents del ram de la construcció organitzen tot tipus de celebracions commemoratives. Es fan misses dedicades al sant, menjades col·lectives, trobades del sector i, sobretot, concursos relacionats amb les feines i oficis dels gremis: concursos d’operador de grua torre, de conductor de minicarregadora i, especialment, concursos de paletes.

Un dels concursos més veterans és el Concurs de Paletes de la província de Tarragona que es celebra des de l’any 1965 pels volts del 13 de juny. S’organitza cada dos anys a Reus i els anys entremig es decideix entre Tarragona, Valls, Cambrils o alguna altra ciutat. D’entre els concursos més renombrats de les terres gironines hi ha el Concurs de Paletes del Pla de l’Estany a Banyoles, que cada any congrega paletes vinguts d’arreu de Catalunya per participar en les diferents proves de destresa i rapidesa.

Alguns d’aquests certàmens s’han traslladat a d’altres dates per fer-los coincidir amb algun esdeveniment important del sector o alguna festa popular. Així, el Concurs de Paletes de Girona se celebra per Sant Narcís (octubre), el Concurs de Paletes de Lleida per la Fira de Sant Miquel (setembre), el Concurs de Paletes de Balaguer per la Fira del Comerç (maig), el Concurs de Paletes de Campllong per la Fira Comarcal de Primavera (abril), el Concurs de Paletes de les Terres de l’Ebre a l’octubre, el Concurs de Paletes de Calonge per Sant Martí (novembre), el Concurs de Paletes de Santa Maria de Palautordera a l’octubre...

“El pa de Sant Antoni” és una de les institucions més antigues del barri de Sant Gervasi, s’inicia l’any 1894. La seva finalitat és la pràctica de la caritat, compartint els béns amb els necessitats, donar culte a Déu procurant imitar la caritat i amor de Sant Antoni de Pàdua als pobres, administrar les almoines del pa dels pobres i buscar a favor d’ells tota mena d’ajuts.

És un servei social d’índole privada, és a dir, no oficial ni subvencionat, que es nodreix exclusivament de les almoines que rep, per aquest fi, el santuari. Aquest servei està regentat per persones voluntàries, sota l’assistència i tutela del Pare guardià del convent i la direcció de la Balbina Birba i en Lluís Viñas.

Els ajuts s’adrecen a persones necessitades del barri, dels barris més necessitats de la ciutat i, també, de les poblacions obreres veïnes, dins les seves possibilitats, amb diverses accions, com són: pagaments de rebuts, beques de menjador, beques d’estudi en escoles d’ideari catòlic, col·laboració amb institucions per a malalts, lluita contra la drogoaddicció.

12 de juny Dia Mundial contra el Treball Infantil 1827 Neix Johanna Spyri 1929 Neix Anna Frank

Avui es celebra el Dia Mundial contra el Treball Infantil. És una pena que als inicis del segle XX encara sigui necessari recordar que els nens no han de treballar. Però la realitat és que molts nens fan feines que no els pertoquen. Entitats com Unicef, Save the Children treballen per a millorar les condicions de vida dels infants arreu del món.

Avui ajuntem el nom de dues nenes, una de veritat i un personatge de ficció, que han estat referents en la literatura infantil i juvenil del segle XX. 

El 12 de juny de 1827 va neixer a Hirzel (Suïssa) Johanna Spyri, l’escriptora suïssa que serà mundialment coneguda pel seu conte infantil, de la nena dels Alps, "Heidi", una nena òrfena que se'n va a viure amb el seu avi, fuster als Alps suïssos, perquè la seva tia ha d'anar a treballar a l'estranger. Els seus relats infantils seran reflex de l'ideal bucòlic i romàntic que, a més, comptaran amb un marcat sentiment religiós: els seus personatges seran nens orfes pobres que viuen al camp i tindran uns avis o oncles bons i religiosos. En el desenllaç sempre triomfarà el bo, que a més es deixarà ajudar per Déu. Aquí a Espanya va tenir una rellevància especial quen se’n van emetre els dibuixos animats els dissabtes a la tarda en l'únic canal que teniem. Tots els adults entre cinquanta i seixanta anys recordem la Heidi, la Clara, el Pedro i l’horrible “Señorita Rottemmeier”. 

Tal dia com avui l’any 1929 va neixer a Frankfurt am Main (Alemanya), Anna Frank, una nena jueva, que va escriure el diari sobre la vida clandestina de la seva família en unes golfes d'uns magatzems d'Amsterdam durant dos anys, en la cruel ocupació alemanya dels Països Baixos. El seu pare el va trobar anys després i el va publicar. Es va convertir en un símbol contra la barbàrie nazi. Va morir en un camp d'extermini el 1945. 

10 de juny Dia Internacional dels Alcohòlics Anònims 1942 destrucció total de Lídice

Les guerres són terribles. Amaguen històries d’odi profund, episodis terribles de la història de la humanitat. No hauríem d’oblidar. Hauríem d’aprendre per no repetir-ho però de vegades sembla que preferim mirar cap a una altra banda i continuar amb la nostra vida com si res no estès passant a altres humans uns quilòmetres més enllà.

Avui recordarem un llogaret (que no arriba ni a poblet) de Txèquia que va ser totalment destruït pels alemanys. Anem a pams...

El 1942 el dirigent de les SS Reinhard Heydrich exercia com "protector" de Bohèmia i Moràvia, ocupades des de 1939. En el matí del 27 de maig de 1942, es dirigia en el seu Mercedes Benz descapotable al Castell de Praga al sector de Holešovice, quan va ser atacat per dos guerrillers de la resistència txeca, Jozef Gabčík i Jan Kubiš. Aquests soldats, entrenats al Regne Unit, havien descendit en paracaigudes al desembre de 1941, com a part de l'Operació Antropoide.

El 4 juny 1942 Heydrich va morir a l'Hospital Bulovka de Praga, víctima d'septicèmia. Això va fer enfurismar a Hitler, que va ordenar al nou governador de Bohèmia, Kurt Daluege, que fes el necessari per trobar els assassins. Com a resultat d'això, els alemanys van iniciar una brutal campanya de repressió en contra de la població civil txeca.

De totes les operacions de venjança, la més coneguda és l'ocorreguda el 10 de juny. Aquest dia, forces de seguretat alemanyes van envoltar el poblat de Lídice, tancant totes les sortides. Aquest poble va ser escollit per ser un dels més actius en contra de l'ocupació nazi, i d'allí procedia una gran quantitat de partisans que es van unir a la resistència. A l'entrar al poble tota la població va ser treta de casa seva, separant a tots els homes majors de 15 anys i portant-los a un graner. L'endemà van ser afusellats. Altres 19 homes i 7 dones que treballaven en una mina propera van ser portats a Praga i també executats. Les dones i nens restants van ser enviats al camp de concentració de Ravensbrück, on la quarta part d'ells va morir a les cambres de gas o a causa dels treballs forçats. Els nens, per la seva banda, van ser portats al gueto del carrer Gneisenau en Łódź (actual Polònia), on van ser separats amb criteris racials. Els que podrien ser objecte de "arianització" van ser enviats a Alemanya, mentre que els 82 restants van ser assassinats en el camp d'extermini de Chelmno. Els nazis dinamitaran tots els edificis i destruiran fins i tot el cementiri. Per si no fos suficient, les tropes alemanyes cremaran Lídice i passaran a sobre amb màquines per aplanar la runa. Amb aquestes atrocitats Hitler pretén advertir a tots els que lluiten contra el feixisme. Un documental original, realitzat pels soldats alemanys, ha sobreviscut com a testimoni de la massacre.

En total, 340 habitants del poble van ser assassinats (192 homes, 60 dones i 88 nens). El mateix li va succeir a un altre petit poblat anomenat Ležáky dues setmanes després: els homes assassinats, les dones enviades als camps de concentració i els nens "arianizats" o enviats a les cambres de gas. El resultat final de la repressió per la mort de Heydrich va ser de 1.300 persones, entre partisans, alts dirigents txecs i víctimes circumstancials, com els habitants de Lídice.

Malgrat haver estat completament destruït, el poble va ser reconstruït en 1949. El poble s'aixeca en un àrea contigua a l'original, on hi ha un gran parc-monument en memòria de les víctimes. Per tot això, Lídice es convertirà en un símbol de lluita contra la injustícia i el totalitarisme.

Avui també és el Dia Internacional dels Alcohòlics Anònims. Totes les addiccions aconsegueixen anular la voluntat de la persona per això són tan complicades d’acceptar i solucionar. A Alcohòlics Anònims saben que si algú els proposés no beure mai més no ho podrien suportar i caurien de nou per això fan servir un truc. “Avui i només avui”. Moltes persones gràcies a les teràpies d’acompanyament i, a partir un gran objectiu en objectius possibles i abastables, han aconseguit sortir d’aquesta terrible addició. 

La imatge correspon a una escultura que recorda els nens de Lídice en el parc que es va fer en el poble esborrat però que queda en la memòria.

9 de juny 2001 Concert de Madonna a Barcelona

La protagonista d’avui és Madona i la seva música, els seus concerts i la seva posta en escena.

Madonna Louise Veronica Ciccone, més coneguda com a Madonna, és una cantant, compositora i productora estatunidenca de música disco, pop, dance i electrònica, principalment. Ha treballat de manera més intermitent com a actriu, dissenyadora de moda i escriptora, i últimament ha debutat com a directora cinematogràfica.

Denominada com a Queen of pop (reina del pop), la cantant és una icona popular internacional de les últimes tres dècades, aspecte que li reconeixen, fins i tot, els seus detractors. És una estrella de pop coneguda per reinventar la seva imatge, i per l'ambició, innovació i provocació en els seus vídeos musicals i espectacles. També és coneguda per les polèmiques durant tota la seva vida personal, i per l'ús de símbols polítics, religiosos i sexuals al llarg de la seva carrera. Des dels seus inicis -el 1983- amb el llançament del seu primer àlbum Madonna, fins al seu últim disc “Celebration” manté l'èxit i la fama mundials, que ha travessat diferents generacions.

La trajectòria de Madonna és un exemple del triomfador "fet a si mateix", típic de la cultura nord-americana, amb els seus èxits, fracassos i reaparicions. D'un entorn una mica gris i conservador, Madonna va fugir a Nova York a finals dels 70 per a dedicar-se a la música. Ha aconseguit nombrosos reconeixements, entre els quals es troben 7 premis Grammy d'un total de 27 nominacions. El seu afany de superació com artista va conduir-la a papers protagonistes a pel·lícules com Evita, paper pel qual va guanyar el Globus d'Or a la millor actriu. Però Madonna també ha viscut moments difícils: la seva carrera al cinema ha estat desigual i ha sofert dures crítiques, descens comercial i dificultats personals, que ha superat.

L'any 2000, el Llibre Guinness de Rècords va publicar que Madonna és l'artista femenina amb més èxits de tots els temps, estimant que les vendes superen els 338,6 milions d'àlbums i senzills venuts a tot el món. La seva actual companyia discogràfica, Warner Bros, va afirmar el 2005 que les vendes mundials de Madonna excedeixen els 380 milions de discs, només en format àlbum.

Tal dia com avui de l’any 2001 Madonna inicia la seva gira mundial a Barcelona. Madonna va volar al Palau Sant Jordi per iniciar amb l'espectacularitat que la caracteritza la seva gira mundial Drowned World Tour 2001. Aquest era el primer tour mundial de Madonna en 8 anys. Un sorprenent i suggestiu ostentació de tecnologia, estètica i eclecticisme tant en música com en dansa es va desplegar sobre el recinte de la Ciutat Comtal i el resultat va ser espectacular. Madonna va emergir com una immaculada reina del cyberpunk i amb una estètica post-Blade Runner que aviat es va transformar en un quadre japonès ple de geishas, samurais i manga. En total van ser 23 temes extrets majoritàriament dels dos últims discos de Madonna, fins a aquesta data, amb poques excepcions com “Human nature”, “Beautiful stranger”, “La isla bonita” i “Holiday”. “Music”, va ser el tema que va tancar el primer concert a Barcelona.

Suggeriments: Pot ser un bon moment per escoltar alguna de les seves cançons o veure al You Tube fragments dels seus concerts... és espectacular!

8 de juny 793 primera incursió vikinga a Anglaterra 1672 Neix Albinoni 1903 Neix Marguerita Yourcenar

Avui els nostres protagonistes es reparteixen entre la història llunyana i la història més propera amb una pinzellada de música i literatura. Anem a pams...

Tal dia com avui de l’any 793 es va produir la primera incursió víkinga a l'est d'Anglaterra en saquejar el monestir de Lindisfarne, a la costa. Els víkings, que fins aquest moment eren "comerciants nòrdics", passaran, durant els dos segles següents, a ocupar les cròniques i contes europeus, omplint una època de terror propiciada per aquests "homes del nord" o "homes de la mar". Els seus vaixells, anomenats drakkar per tenir habitualment el mascaró de proa forma de cap de drac, realitzaran incursions en totes les costes d'Europa i remuntaran els rius de França i Espanya, conquistaran la majoria d'Irlanda i grans extensions d'Anglaterra, i establiran assentaments permanents a Rússia i les costes del Bàltic. Hi ha cròniques relatant les seves incursions a la Mediterrània, al Mar Caspi i el seu establiment a la mítica Vinland, a Amèrica del Nord. Un poble molt inquiet...

L’any 1671 va néixer a Venècia, Tomaso Giovanni Albinoni, famós compositor d'òpera barroc, conegut per les seves sonates, cantates serenates i concerts. La seva peça barroca "Adagio en sol menor" és una de les més conegudes. Una d’aquelles obres que transmeten pau.

El 1903 a Brussel·les, Bèlgica, neix l'escriptora belga, que es nacionalitzarà nord-americana, Marguerite Yourcenar. Potser la seva obra més coneguda serà "Memòries d'Adrià", que escriurà el 1951 explicant en primera persona la vida i mort de l'emperador romà Adrià. És una de les representants més reconegudes de la novel·la històrica.

Finalment al 2016 Hillary Clinton que ja va ser Secretària d’Estat va presentar la candidatura a la presidència dels Estats Units. Finalment no va guanyar les eleccions. Realment el paper de la dona al món ha canviat moltíssim en els dos darrers segles. Aquesta és una mostra més però... no ens enganyem... hi ha molta feina feta i alhora queda molt per fer en l’àmbit de la igualtat. No tots els estats porten la mateixa velocitat ni tan sols dins dels mateixos estats la velocitat de canvi és la mateixa per tothom. Diuen que una flor no fa estiu però sí que ens recorda que la primavera s’acosta.

7 de juny 1940 Neix Tom Jones

Avui comencem amb música. El protagonista d’avui se’l coneix com "el Tigre de Gal·les".

Tal dia com avui de 1940 va néixer Thomas Jones Woodward a Pontypridd, al sud de Gal·les. Fill d'un miner i un mestressa de casa, el futur que l’esperava no era molt diferent al dels nois d'aquella petita ciutat. Acabada l’escola sense pena ni glòria, als 16 anys ja s'havia casat i tenia un fill. Tom va tenir una gran varietat de treballs, des peó de paleta fins a tallador de guants passant per venedor ambulant d'aspiradors. L'única cosa que destacava de la seva vida monòtona era la seva participació amb la banda amb la qual actuava a la nit en els pubs de la ciutat. Allà posava en pràctica tot el que havia après en el cor de l'església i en el col·legi. Un dia, Gordon Mills, un caçatalents, va presenciar una de les seves actuacions i no es va poder resistir a la seva potent veu i a l’estil tan atrevit del gal·lès. En poc temps el manager li va aconseguir un contracte. El primer gran èxit de Jones va ser "It’s not unusual" que va arrasar a tot el món. Per cert, la cançó va ser boicotejada per la conservadora BBC i va haver de ser difosa per una ràdio pirata.

Tom Jones ha enregistrat al llarg de la seva carrera un autèntic allau de senzills i ha aconseguit diversos discos d'or amb cançons com "Delilah", "Help major self", "Love my tonigh", "Kiss" i l'èxit dels 90 , "Sex bomb". I és que amb el pas del temps Tom Jones ha aconseguit romandre sempre amunt, provar tots els estils de música i, per descomptat, renovar-se. El seu impressionant aspecte i la seva veu potent van ser qualitats suficients perquè a Tom Jones se  li donés del sobrenom d’"El Tigre de Gal·les". 

Suggeriments. Avui és molt clar... escoltem alguna de les cançons d'aquest enèrgic cantant. Ell sol omple l'escenari.

6 de juny 1599 neix Velázquez

Avui un nom propi: Velázquez. Si aneu a Madrid al Museo del Prado, virtualment no us podeu perdre veure les seves obres, i quan hi poguem anar presencialment veure-les en directe és tota una experiència. 

Diego Rodríguez de Silva Velázquez, o simplement Velázquez, és històricament un dels pintors espanyols més importants i un dels artistes més valorats i influents del món que va nèixer tal dia com avui de l’any 1599. Va excel·lir en retrats de gran realisme i penetració psicològica, entre altres de la família reial, a la qual tenia accés en qualitat de pintor de la Cort. També va crear escenes històriques i mitològiques. Visqué a l'anomenat Segle d'or espanyol.

Els primers anys, a Sevilla, va desenvolupar un estil naturalista i caravaggista. Als 24 anys va ser nomenat pintor del rei Felip IV i quatre anys més tard va ser ascendit a pintor de cambra, càrrec que va ocupar de per vida. El pintor de cambra era el més important entre els pintors reials: el treball consistia a pintar retrats del rei i de la família reial, i en general quadres destinats a la decoració de les mansions reials.

La presència en l'entorn cortesà li va permetre estudiar la col·lecció reial de pintura. Això i les ensenyances d'un primer viatge a Itàlia, on va conèixer pintura antiga i contemporània, van ser influències determinants per a fer-lo evolucionar cap a un estil més personal, amb una pintura d'una gran lluminositat, de pinzellades ràpides i soltes. A partir del 1631, ja en la maduresa, va pintar grans obres com La rendició de Breda. Durant aquests darrers anys l'estil se li va tornar més esquemàtic i esbossat, i va assolir un domini extraordinari de la llum. El retrat del papa Innocenci X, pintat durant el segon viatge a Itàlia, inaugura aquest darrer període, que inclou les dues últimes obres mestres: Las Meninas i Les filadores (“Las hilanderas”).

El reconeixement universal del seu art va començar a arribar tardanament, a partir de 1850 i especialment entre 1880 i 1920, gràcies a l'atenció dels pintors impressionistes francesos, per als quals Velázquez va ser un referent. Édouard Manet estava meravellat amb la seva pintura i va qualificar Veláquez com el pintor de pintors i el pintor més gran que mai ha existit.

5 de juny 2020 eclipsi de lluna

Avui 5 de juny tindrem un eclipsi de lluna penumbral del que es coneix en aquesta época de l’any, com la lluna plena de maduixa.

El que es podrà veure és un lleuger enfosquiment al atravessar la zona de penombra que projecta la Terra. Aquest tipus d’eclipse és meny visible que un eclipse total perquè és una sutil ombra. 

Es podrà observar en alguna de les seves fases des de Austràlia, Àfrica, Àsia, parts d’Amèrica del Sud (com Uruguai, la costa est d’Argentina, la costa este de Brasil i el sud de Xile) i Europa.

Si no pots veure l’eclipsi des de la teva població no pateixis, podràs veure l’eclipsi de lluna a través de la web del Virtual Telescope, l’observatori dirigit per l’astrònem Gian Massi, amb seu a Roma, Itàlia.

Aquesta lluna plena és també coneguda com la lluna de maduixa, perquè les maduixes silvestres comencen a madurar en aquest mes en l’hemisferi nord. També se la coneix la lluna d’aiguamel o calenta per l’arribada de l’estiu en aquest hemisferi.

Un eclipsi de lluna és un fenòmen que passa quan hi ha lluna plena. Existeixen tres tipus d’eclipsis de lluna: total, parcial y penumbral. 

El primer d’aquests eclipsis penumbrals va ser el passat 10 de gener. Haurem d’esperar al 5 de juliol i al 30 de novembre per veure un altre eclipsis penumbral de lluna aquest any. Al novembre es produirà el quart i darrer eclipsi. 

El proper 21 de juny tenim una altra cita astronòmica: l’eclipsis solar anular, conegut com l’anell de foc per la imatge que projecta. És quan la lluna no cobreix el Sol per complet i crea la imatge d’un aro estret lluminós. 

La informació d’avui ens arriba del twitter de la Doctora en físiques Mar Gómez.