29 de setembre Dia Mundial del cor Sant Miquel, Sant Gabriel i Sant Rafael, arcàngels

Avui es celebra el Dia Mundial del Cor. Sabies que si cuidéssim la nostra salut amb uns hàbits saludables podríem aconseguir que les malalties cardiovasculars deixessin de ser la primera causa de mort al món? Petits canvis en la nostra vida quotidiana com menjar i beure de forma més sana, fer exercici i abandonar el tabac aconseguirien reduir els 17,5 milions de morts anuals prematures per malaltia cardiovascular. No obstant això, si continuem amb el nostre estil de vida actual es calcula que aquesta xifra no només no baixarà sinó que arribarà als 23 milions de morts anuals l'any 2030.

El 29 de setembre celebrem el Dia Mundial del Cor convidant a tothom a que tinguin cura la seva salut cardiovascular i evitin que les malalties cardíaques afecten les seves vides. El primer pas per aconseguir-ho és coneixent els teus factors de risc. A més, resulta clau prestar atenció a la nostra alimentació: controlar el consum d'aliments amb un alt contingut en greixos, greixos saturats, greixos trans, sucres i sal; substituir dolços i llaminadures per fruita fresca; incloure a la teva dieta cinc porcions de fruita i verdura al dia; mantenir el consum de begudes alcohòliques dins dels límits recomanats pels professionals de la salut o preparar a casa menjar sa per portar al col·legi o a la feina són alguns dels consells dels especialistes en salut cardiovascular.

És important també vigilar els nivells de glucosa en sang (les malalties cardiovasculars són responsables del 60% de totes les morts en persones amb diabetis), el nivell de pressió sanguínia -la hipertensió és un dels factors de risc més freqüents -, l’Índex de Massa Corporal (IMC) i els nivells de colesterol. I a més, és fonamental mantenir-se físicament actiu, realitzant com a mínim 30 minuts d'activitat física moderada cinc vegades a la setmana, i abandonar el tabac si ets fumador.

Avui també es celebra Sant Miquel, Sant Rafael i Sant Gabriel Arcàngels. Són àngels amb una missió important tradició jueva i cristiana. Dos d’ells solen sortir als Pastorets... Felicitem a tots els nois que porten aquests noms!

Suggeriments: analitza si la teva vida és saludable o pots fer alguna cosa per millorar. És molt important saber però és imprescindible passar a l'acció.

28 de setembre 1889 el metre 1895 Mor Pasteur 1914 mor Jean Bouin

Tal dia com avui va néixer una mesura que tots utilitzem: el metre. L’any 1889 en la primera Conferencia General de Pesos i Mesures es defineix la longitud d’un metre com la distància entre dues línees en una barra feta amb una aleació de platí amb 10% d’iridi, mesurada al punt de fusió del gel. És per tant una mesura arbitrària i que tots seguim... està clar que quan volem sabem posar-nos d’acord. (té una història molt curiosa que passa per la platja d’Ocata al Masnou...)

En el dia d’avui recordem a tres persones excepcionals en els seus camps: Louis Pasteur, Jean Bouin i Harpo Marx.

Louis Pasteur (a la fotografia) morí tal dia com avui de 1895. Va ser microbiòleg i químic francès. El coneixem i recordem per la seva demostració de la teoria del germen d'una malaltia i les seves tècniques de desenvolupament i d'inoculació. Va ser l’inventor de la vacuna contra la ràbia. L’Institut Pasteur, de Paris, és una fundació privada sense ànim de lucre que segueix el que va voler el seu fundador que s’investigui en bé de la salut sobre les malalties infeccioses i per poder aplicar els resultats de la investigació a la població. Actualment continua vigent i és un dels centres de referència arreu del món d’on surten molts premis Nobel i solucions efectives.

Jean Bouin fou un atleta francès. Prototipus de corredor de fons no era gaire alt, però emprà els mètodes suecs de preparació tècnica i física i li van permetre obtenir bons resultats. Va obtenir la medalla d’argent de 5.000 metres als Jocs Olímpics d'Estocolm del 1912. La seva mort al front durant la Primera Guerra Mundial, tal dia com avui de 1914, va estroncar una carrera molt brillant. El seu nom és recordat en molts estadis a França i a Barcelona es corre anualment una important cursa de fons amb el seu nom des del 1920.

Harpo Marx, dels germans Marx, es va fer famós gràcies al seu paper de mut, amb la perruca característica de color taronja/rossa, la gavardina amb les butxaques sempre plenes i la botzina, mercès a la qual podia emetre sons. Music autodidacta tocava de manera impecable l’arpa, el clarinet i el piano. Els Germans Marx van ser un grup de còmics dels Estats Units que originàriament estava compost per cinc germans: Chico, Harpo, Groucho, Gummo i Zeppo. Finalment van quedar només els tres primers i van treballar principalment al cinema i també al teatre. L’any 1957 van fer la seva única aparició a la televisió. En la seva filmografia trobem obres tan famoses com “Una noche en la Ópera”, “Un dia en las Carreras”, “Un dia en Casablanca”, “Los hermanos Marx en el Oeste”...

27 de setembre 1509 Neix Miguel Servet 1986 Trobada ecumènica per la Pau

És molt curiós que la mort de Miguel Servet i la convocatòria d’una trobada ecumènica per resar per la Pau coincideixin el mateix dia.

Miguel Servet va néixer a un poblet de la província de Huesca, Villanueva de Sigena. Els seus interessos van abastar un bon nombre de ciències: l'astronomia i la meteorologia, la geografia, la jurisprudència, la teologia i l'estudi de la Bíblia, les matemàtiques, l'anatomia i la medicina. Gran part de la seva fama i reconeixement posterior es degut al seu treball sobre la circulació pulmonar descrita en la seva obra Christianismi Restitutio.

Però com a ment inquieta quan no veia alguna cosa clara l’havia de dir i va escriure posant en dubte alguns punts del cristianisme. Va ser acusat d’heretgia per dubtar de la Santíssima Trinitat i per la seva defensa del baptisme a l’edat adulta. La Santa Inquisició el va condemnar a morir a la foguera cremat juntament amb el seu llibre perquè fos exemple de que no es podia pensar fora de les normes. Era el 27 d'octubre del 1553.  

Independentment de la importància dels seus descobriments fisiològics o de la seva tasca com a polemista religiós, els successos que van implicar el judici i mort de Miguel Servet s'han considerat com a punt d'arrencada de la discussió que va conduir al reconeixement de la llibertat de pensament i d'expressió de les idees.

L'execució de Servet va escandalitzar molts pensadors de tot Europa, principalment en l'àmbit protestant, que s'oposaven al fet que es matés a les persones per raons de fe. Destaca particularment la defensa de Servet que va realitzar Sebastián Castellion: «Matar un home no és defensar una doctrina, és matar un home. Quan els ginebrins van executar a Servet, no van defensar una doctrina, van matar a un home. »

D'altra banda, des de mitjan segle XIX i principis del XX, Servet va començar a ser reivindicat per partidaris del lliure pensament, que veien en la seva execució una prova dels perills que comporta el fanatisme religiós, encara que sovint com a resultat d'una anàlisi superficial i sense tenir en compte l'obra i conceptes teològics del propi Servet.

Molts anys més tard, al 1986 el Sant Pare de l’església catòlica, Joan Pau II, va convocar una trobada ecumènica per resar per la Pau. Es van trobar a la catedral d’Assis els màxim representants de les principals religions del món. Cada grup s’avançava i feia la seva pregaria mentre tots els altres hi participaven respectuosament. Hi van participar budistes, hindús, jainistes, musulmans, sintoistes, sikh, de les religions africanes tradicionals, ameríndia, zoroastrana, jueus i cristians. En la celebració hi va haver cants i gestos simbòlics, rams d'olivera, coloms blancs llançades al vol ... Finalment, Joan Pau II va pronunciar el discurs de cloenda. Va ser un gest d’apropament molt important a les altres confessions religioses.

Avui, en ple segle XXI, en el nostre primer món podem parlar de llibertat d’expressió però encara hi ha molts llocs on pensar diferent és vist com un problema i amenaça. Encara hi ha molts països on segueixen existint els presos polítics... quan tindrem un món amb llibertat de pensament i d’expressió?

26 de setembre Dia Europeu de les LLengües Sant Cosme i Sant Damià 1830 independència de Bélgica

Avui parlarem del Dia Europeu de les Llengües, de la festa de Sant Cosme i Sant Damià i de l’independència de Bèlgica.

Avui es celebra el Dia Europeu de les Llengües. El Dia Europeu de les Llengües se celebra des de l’any 2001 a iniciativa del Consell d’Europa. La diversitat lingüística present a Europa és un valor afegit que permet una millor entesa intercultural, és un element bàsic per entendre l’herència cultural i permet promocionar el plurilingüisme en aquest continent i arreu del món.

El desenvolupament del plurilingüisme entre els individus proporciona les condicions necessàries per a la inclusió política i social de tots els membres de la societat, per a la mobilitat per motius de feina i de lleure en un món globalitzat i multilingüe, per poder tenir accés al coneixement i per afavorir la presa de consciència i el respecte cap a la diversitat lingüística.

Algunes persones, fins i tot infants, mesuren el valor de les llengües segons el nombre dels seus parlants. Això ens pot donar que els seu ús sigui més ampli però cal fer la reflexió i l’acció per preservar totes les llengües que són font de cultura.

Avui l’església catòlica celebra la festa de Sant Cosme i Sant Damià. Van ser dos famosos metges, germans bessons, que moriren màrtirs en les persecucions de Dioclecià. Són venerats com a sants en totes les confessions cristianes.

Actualment la paraula independència sembla que està de moda però Bélgica tal dia com avui de l’any 1830 es va independitzar dels Paisos Baixos. Des de la fi de l'Edat mitjana en el segle XVII, el territori de l'actual Bèlgica va ser un pròsper centre cultural i comercial, agrupat en les Disset Províncies pels ducs de Borgonya en el segle XV, abans de passar a les mans de diverses potències europees —Espanya, Àustria, França i els Països Baixos— i posteriorment d'accedir a la seva independència el 1830. La història recent de Bèlgica ha estat marcada per la ràpida industrialització, la colonització del Congo, per les dues guerres mundials, i pel sorgiment de conflictes polítics entre les dues principals comunitats lingüístiques. Bèlgica és una monarquia constitucional, el sobirà de la qual és Felip I, el setè rei dels belgues (no fan servir l’expressió Rei de Bélgica). Bèlgica és un Estat federal des de 1994, integrat per sis entitats federals: tres regions (brussel·lesa, flamenca i valona) i tres comunitats (flamenca, francesa i alemanya). Bèlgica és la llar de dos grups culturals principals: els flamencs (58% de la població) a Flandes, al nord, i els francoparlants o valons (32%) a Valònia, al sud. La regió de Brussel·les-Capital, tot i que és oficialment bilingüe, és un enclavament majoritàriament francòfon dins Flandes, i agrupa el 10% de la població. Hi ha una petita comunitat de parla alemanya a la Valònia oriental.

25 de setembre Festa Major de Reus

Avui parlem de Reus amb motiu de la seva Festa Major.

Reus és un municipi de la província de Tarragona i del Camp de Tarragona, la capital de la comarca del Baix Camp que compta amb més de 100.000 habitants. El centre de la ciutat és la Plaça de Prim. L'Ajuntament està a la Plaça del Mercadal. El gentilici dels seus ciutadans és reusenc, tot i que popularment són coneguts com a ganxets. La Festa Major de Reus es divideix en dos dates principals dels patrons de la ciutat: Sant Pere 29 de juny i la Misericòrdia 25 de setembre.

La Universitat Rovira i Virgili és la institució educativa de màxim nivell a la ciutat. Es va crear el 1991 a partir dels centres existents a Reus i Tarragona dependents de la Universitat de Barcelona. Les instal·lacions de la universitat a Reus es troben disperses en dos zones: el Campus Bellissens, (a l'autovia de Bellissens, al costat del Barri Sant Josep Obrer) i hi ha un segon recinte universitari al costat de l'Hospital Sant Joan de Reus, a la Plaça de la Patacada. Els estudis que hi ha actualment a Reus són la Medicina i Ciències de la Salut al Campus Vapor Nou, les Ciències Econòmiques i Empresarials al Campus Bellissens i l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura (ETSA).

La ciutat de Reus destaca pels seus edificis modernistes, entre els quals figuren obres dels arquitectes Lluís Domènech i Montaner, Pere Caselles i Tarrats i Pere Domènech Roura.

El reusenc més universal és Antoni Gaudí. Però n’hi ha altres que podeu conèixer: Andreu Buenafuente, Ernest Benach i Jordi Villacampa.

Suggeriments: heu estat alguna vegada a Reus? No deixeu de visitar els edificis modernistes. I, certament cada població té el seu esport: a Badalona és el Basquet i a Reus? Quin és l’esport més practicat?

24 de setembre La Mercè, Festa Major de Barcelona i molt nés

A Barcelona avui tenim el dia gran de la nostra Festa Major. La Mercè és copatrona de la ciutat juntament amb Santa Eulàlia.

Però tal dia com avui també van passar altres coses interessants en el món de la política, els esports i la música...

El vint-i-quatre de setembre de 768 va morir Pipí, el Breu. Va ser rei dels francs, fill de Carles Martell i pare de Carlemany. Se li va dir el breu no pel temps de govern sinó per la seva baixa estatura.

Tal dia com avui de 1783 Anglaterra va reconèixer l’independència dels Estats Units.A

El vint-i-quatre de setembre de 1957 a Barcelona es va inaugurar el Nou Camp, el nou estadi del FC Barcelona. 

Coneixeu la cançó  “Don't worry be happy”? dons l’any 1988 aquesta cançó de Bobby McFerrin va ser el primer senzill a capella que va arribar al núm. 1 de la llista Billboard Hot 100. S’hi va mantenir durant dues setmanes consecutives. Aquest tema va ser guardonat amb el Grammy al Millor Single de l’any.

Suggeriments: Primer felicitar a totes les noies que es diuen Mercè. Si esteu a Barcelona no us podeu perdre els actes de la Festa Major. Sabeu com es diuen els gegants de Barcelona? Són el rei Jaume I i la reina Violant d’Hongria Però avui que parlem del Barça, el Camp Nou és visita obligada o en el tour o un dia de partit. Encara que no t’apassioni el futbol és tota una experiència. I la cançó que recordem avui és una cançó “happy” us preguntem quines cançons us fan somriure...?

23 de setembre Equinocci de tardor 1889 es funda Nintendo

Avui és Santa Tecla, patrona de Tarragona. És el dia gran de la Festa Major. Aquesta setmana hi ha tres festes majors seguides: el 23, Santa Tecla, patrona de Tarragona; el 24, la Mercè, copatrona de Barcelona; i el 25, la Misericòrdia, patrona de Reus. Visca la Festa Major!!!!

Avui comença la tardor. L'equinocci de tardor es produeix el 23 de setembre quan el Sol creua l'equador celeste passant de l'hemisferi nord al sud. A l'hemisferi nord marca l'inici de la tardor i a l’hemisferi sud l’inici de la primavera.

Quantes voltes dona tot... fins que ho vaig llegir no vaig sospitar que una de les primeres marques en creació de videojocs va començar com a fàbrica de cartes, després de taxis, per passar finalment a l’àmbit dels videojocs sent la propietària d'un equip de beisbol americà.

Nintendo Company Limited és una de les primeres empreses multinacionals en el mercat dels videojocs i de l'electrònica de consum a la indústria de l'entreteniment; amb seu a Kyoto, Japó. Va ser fundada el 23 de setembre de 1889, pel japonès Fusajiro Yamauchi, com a fabricant de baralles de cartes Hanafuda (tradicionals naips japonesos) i refundada en 1963 per la seva besnéta Hiroshi Yamauchi, canviant a la vegada el seu nom de Nintendo Card Company Limited a Nintendo Company Limited per iniciar una companyia de taxis que va canviar en notar que el mercat dels videojocs era millor opció.

Segons la revista setmanal especialitzada en negocis i empreses, BusinessWeek, va qualificar a Nintendo com una de les empreses més grans del món en el camp de recerca i desenvolupament de videojocs, així com a millor empresa de negocis. A més, lidera una classificació de satisfacció del client 2013, per davant d'Apple, segons dades de l'empresa Forrester Research. Des de 1975 s'ha dedicat a la producció de programari i maquinari per a videojocs, creixent progressivament fins a esdevenir la companyia més important en la indústria, nomenada en 2007 com la més cotitzada i influent del mercat i la tercera amb més valor al Japó, venent més de 630.380.000 de maquinari i al voltant de 3.955 milions d'unitats de programari en el món sencer.

Un dels seus primers videojocs d'arcade per intentar endinsar-se al món de l'entreteniment va ser Radar Scope (1980), distribuït al Japó i Amèrica, i al qual molts van especular que va ser una imitació barata de Space Invaders, així i al Japó va tenir una acceptació favorable però a Amèrica va ser un fracàs, convertint això en el primer error de la companyia, per tant, Nintendo va optar per idees de novells, va ser llavors quan va arribar el debut de Shigeru Miyamoto amb Donkey Kong (1981) però encara dubtaven si triomfaria, en poc temps deixava grans quantitats de diners en les màquines de videojocs dels bars, convertint-se el videojoc en un fenomen a Amèrica i obtenint excel·lents guanys, aconseguint Miyamoto que la seva primera creació fos positiva; darrere de la companyia s'ha dit en els mitjans i en múltiples ocasions que aquesta persona és el geni de Nintendo que va succeir a Gunpei Yokoi. Miyamoto que utilitza a la companyia com a eina per expressar-se i manifestar les seves emocions, com es pot veure a The Legend of Zelda, la saga de Mario, etc; Hiroshi Yamauchi va ser qui el va veure néixer i li va donar l'oportunitat de treballar amb l'empresa.

L'empresa ha tingut temps brillants i de jocs que no van funcionar i van suposar pèrdues per la companyia. Es va refer de manera significativa amb l'elaboració de programari i maquinari gràcies a la seva consola la Nintendo Entertainment System, consola que va il·luminar i va potenciar al famós lampista Mario, convertint-se gràcies al joc "Super Mario Bros" en el personatge fictici més famós de tots els temps. Aquesta darrera setmana ha fet trenta anys, es va presentar en societat l'any 1985.

Nintendo a més, és la propietària majoritària dels Seattle Mariners, l'equip de la lliga beisbol nord-americana (MLB) amb base a Seattle, Washington, i propietària parcial dels Atlanta Hawks, un equip de bàsquet de la NBA radicat a Atlanta, Geòrgia.

21 de setembre 1930 es patenta el flash

El món de la fotografia ha evolucionat molt, moltíssim. Avui molta gent fa servir el mòbil per fer fotos; els professionals segueixen utilitzant aquelles màquines més grosses i complexes; vam tenir màquines d’un sol ús, automàtiques, compactes, que feien fotografies en color o en blanc i negre... però la imatge d’aquells senyors que feien fotos amb aquelles grans càmeres amb trípode tapats perquè no entrés la llum i amb un flaix de llum... em sembla fascinant. Un dels motius de la popularitat de la fotografia va ser que era molt més econòmic fer-se un retrat fotogràfic que pintat que era la única manera de retratar-se fins a l’aparició de la fotografia.

Però avui el protagonista no és ben bé la fotografia sinó un estri que la fa possible... El flaix fotogràfic és un dispositiu que actua com a font de llum artificial per il·luminar escenes en fotografia, va ser inventat per Johann Ostermeyer i patentat el 21 de setembre de 1930. S'utilitza, sobretot, quan la llum existent no és suficient per prendre la imatge instantània amb una exposició determinada, tot i que també té altres usos. El flaix és una font de llum intensa i dura, que generalment abasta poc espai i és transportable. Un flaix és un aparell que emet polsos de llum de breu duració però molt forts, com si fossin llampecs. Bàsicament, el que fa és carregar un condensador amb prou corrent per poder produir el pols i, quan rep l'ordre, passar aquesta energia a l'ampolla, que és com una espècie de petit fluorescent.

Hi ha diversos tipus de flaixos:

- El flaix de llum, que en l'actualitat ha caigut en desús, sobretot perquè calia reposar el llum després de cada espurna.

- El flaix electrònic, que és instantani i ha d'estar ben sincronitzat amb l'obertura del diafragma. - El flaix estroboscòpic, electrònic o múltiple, el qual, en comptes d'emetre un sol feix de llum, emet diversos. Si el subjecte està sobre un fons fosc i el subjecte es mou, obtindrem una imatge en moviment.

-El flaix per simpatia, que s'usa en els estudis fotogràfics. Consisteix en la utilització de diversos flaixos, que funcionen a l'uníson per "simpatia". Quan es dispara un el resta detecten la llum i disparen també.

De vegades, persones o animals mostren a les fotografies el que anomenem ulls vermells. En condicions d'escassa il·luminació, les pupil·les dels ulls de persones o d'alguns animals estan molt dilatades, i ja que la retina conté centenars de petits vasos sanguinis, els ulls vermells són el resultat del rebot de la llum del flaix frontal a la retina, que ens torna raigs de llum tintats de color vermell per la sang. Aquest fet pot reduir-se amb una espurna prèvia que fa contraure la pupil·la abans d'efectuar el flaix principal. Una altra opció és evitar disparar el flaix directe frontalment, és a dir, rebotar-lo si fos possible, en qualsevol element proper com parets, sostres, etc.

Quan viatges pots anar a molts llocs on et diguin la frase “No eat, no drink, no flash photographs”, i ja saps que no hi podràs menjar, beure ni fer fotografies amb flash.

20 de setembre 1519 Magallanes salpa de Sanlucúr de Barrameda

Avui, vint de setembre recordem que hi va haver una època en la qual hi havia mariners descobridors... el 1942 es va descobrir Amèrica i això va donar peu a seguir descobrint i aconseguir la primera circunnavegació del món.

El vint de setembre de 1519 Magallanes salpa des de Sanlúcar de Barrameda i comença la primera circumnavegació exitosa del món.

Fernando de Magallanes, també conegut com Hernando de Magallanes va ser un militar, marí i navegant portuguès de llinatge noble, nomenat per la Monarquia Hispànica avançat, capità general de l’«Armada pel descobriment de l’especeria» i cavaller de l'Ordre de Santiago i comendador en la mateixa.

Al servei del rei Carles I, va descobrir el canal natural navegable que avui rep el nom de estret de Magallanes, sent el primer europeu a passar navegant des de l'oceà Atlàntic cap a l'oceà Pacífic, fins llavors denominat mar del Sud. Va iniciar l'expedició que, capitanejada a la seva mort per Juan Sebastián Elcano, aconseguiria fer la primera circumnavegació de la Terra en 1522.

Durant molts segles es va pensar que la Terra era plana... ells, Magallanes i Elcano, van mostrar que era rodona.

Suggeriment: Us proposo que cerqueu imatges de mapes mundi antics i d’actuals. I que comproveu que els nostres tenen Europa en el centre però els americans tenen el continent americà al centre i són diferents.

19 de setembre 1893 Vot femení a Nova Zelanda 1991 trobat fòssil d'Home de Gel

Avui, parlarem del dret de vot a les dones i un fòssil que van trobar uns turistes alemanys.

L’any 1893 Nova Zelanda va ser el primer estat que va atorgar el dret de vot a les dones.

On és Nova Zelanda o Nova Zelandianota (en anglès: New Zealand, en maorí: Aotearoa, «terra del gran núvol blanc»)?  És un país d'Oceania que es localitza al sud-oest de l'oceà Pacífic format per dues grans illes: l'Illa Nord i l'Illa Sud, al costat d'altres moltíssimes illes menors, destacant-se entre elles l'Illa Stewart i les Illes Chatham. El Regne de Nova Zelanda també inclou a les Illes Cook i Niue (estats autònoms en lliure associació) ja Tokelau.

Nova Zelanda, notable pel seu aïllament geogràfic, està situada a prop de 2000 quilòmetres al sud-est d'Austràlia al mar de Tasmània, i els seus veïns més propers al nord són Nova Caledònia, Fiji i Tonga. A causa d'aquest llarg aïllament, al país es va desenvolupar una fauna endèmica dominada per les aus, moltes de les quals es van extingir després de l'arribada dels humans i els mamífers que van introduir sense cap control. La major part de la població neozelandesa és d'ascendència europea; els indígenes maoris són la minoria més nombrosa. Els asiàtics i els polinesis també són minories significatives, especialment a les zones urbanes. Encara que té tres idiomes oficials el més parlat, amb diferència, és l'anglès.

Isabel II, com a reina de Nova Zelanda, és la cap d'Estat del país i està representada per un governador general, mentre que el poder executiu és exercit pel gabinet i el Primer Ministre. Les seves ciutats se situen entre les de millor qualitat de vida al món. Nova Zelanda és un país desenvolupat que es posiciona en llocs alts dins d'escalafons internacionals sobre molts temes, incloent l'absència de corrupció, el nivell d'educació i la llibertat econòmica, però sens dubte entre el que més ressalta, és en el seu índex de desenvolupament humà, que el posiciona setè al món el 2013, i els seus índexs de democràcia, els quals el situen en la gran majoria de les publicacions i estudis importants com el país més lliure i amb el major respecte als drets civils al món. Sabent això, no crida l’atenció que fos el primer país que va permetre el vot de les dones.

Tot i que el cinema va arribar al país des de la dècada de 1920, va ser fins a cinquanta anys després que el nombre de pel·lícules neozelandeses augmentar significativament. El 1978, la Comissió de Cinema de Nova Zelanda va començar a donar suport als cineastes locals i moltes de les seves pel·lícules van aconseguir una audiència mundial, i alguns van rebre reconeixements internacionals. Els diversos escenaris naturals del país, la seva mida petita i els incentius del govern, van aconseguir que algunes pel·lícules de gran pressupost hagin estat filmades a Nova Zelanda; la més representativa de les quals és la trilogia cinematogràfica del Senyor dels Anells i del Hobbit.

I del cinema a la realitat, encara que sembli ficció... l’any 1991 uns turistes alemanys van trobar el fòssil d'un Home de Gel que els professionals van batejar com Ötzi.

Ötzi és el cadàver momificat d'un home que fou trobat en una glacera dels Alps el 1991, que ha servit per aportar molta informació als científics sobre la prehistòria, pel seu grau de conservació. Es va demostrar que el cos tenia uns 5.300 anys d'antiguitat i, per tant, ha estat durant molts anys la mòmia humana més antiga del món. Els científics l'anomenen l'Home del Gel, o Ötzi, per la regió d'Ötztal (que significa vall d'Ötz), on fou trobat. Algunes de les dades rellevants que va aportar l'anàlisi de les restes d'Ötzi:

- Anava molt ben preparat per resistir el fred: duia un vestit cosit amb fibres vegetals, fet de retall de pell de cérvol i d'isard, una capa d'herba trenada i unes sabatilles de pell de cabra.

- A la seva tribu sabien cosir.

- Les dents desgastades demostren que menjava cereals i que, per tant, ja es conreaven.

- També duia uns bolets per tractar la diarrea i d'altres per aturar les hemorràgies.

- En els intestins hi tenia restes de cérvol, cabra salvatge i pa.

- A l'esquena hi duia clavada una punta de fletxa de sílex. També tenia una ferida profunda a la mà. Així doncs, potser, va morir després d'una forta baralla i, a més, es va defensar: a les fletxes, el ganivet i la roba s'hi han trobat restes de sang de quatre persones diferents.

Ja veieu que l’estudi de les restes humanes ens dona molta informació.

A la fotografia podeu veure on està situada exactament Nova Zelanda.

18 de setembre 1990 Liechtenstein membre de l'ONU

Tal dia com avui, divuit de setembre de 1990, Liechtenstein va esdevenir membre de la ONU.

Liechtenstein o més formalment el Principat de Liechtenstein, és un petit estat de l'Europa alpina que limita amb Suïssa a l'oest i Àustria a l'est. Constitueix un estat que, juntament amb Suïssa, no forma part de la Unió Europea. És un país de només 160 km2 sense sortida al mar i és conegut per ser un paradís fiscal i el país de parla alemanya més petit del món.

Les Nacions Unides van néixer oficialment el 24 d'octubre de 1945, després que la majoria dels 51 estats membres signataris del document fundacional de l'Organització, la Carta de l'ONU, la ratifiquessin. A finals del 2017, 193 Estats són membres de les Nacions Unides, que estan representats en l'òrgan deliberant, l'Assemblea General. Els Estats són admesos com a Membres de les Nacions Unides per una decisió de l'Assemblea General a recomanació del Consell de Seguretat. Els estats membres tenen diferents punts de vista i solen parlar en diferents idiomes, per aquest motiu l'Organització ha adoptat sis llengües oficials: l'àrab, el xinès, l'anglès, el francès, el rus i l'espanyol. La correcta interpretació i traducció d'aquestes sis llengües, tant de forma parlada com escrita, té un gran valor per al treball de l'Organització, perquè és precisament el que permet la comunicació clara i concisa en els assumptes d'importància mundial.

17 de setembre Dia de Melilla 1968 Neix Tito Vilanova

Avui es celebra el Dia de Melilla. Melilla és una ciutat autònoma espanyola, situada en el nord d'Àfrica, a la vora del mar Mediterrani, al cap de Tres Forcas. És part de la regió del Rif i limítrof amb el Marroc, concretament amb les comunes de Farjana (al nord i l'oest) i Beni Ansar (al sud), ambdues pertanyents a la província de Nador. També està inclosa a la zona geogràfica natural de Guelaya.

La ciutat i els seus territoris s'estenen sobre 12,5 km 2 de superfície en la part oriental del cap de Tres Forcas (que té un far des de 1921). Alberga una població de 84.509 i presenta diverses particularitats fruit de la seva posició geogràfica i història, tant en la composició de la seva població i les seves activitats econòmiques, com en la seva cultura (fruit de la exemplar convivència de cristians, musulmans, jueus i hindús).

Disposa d'una fortalesa construïda entre els segles XVI i XVIII, amb magatzems, aljubs fosses, baluards, forts, coves, mines, capelles, una d'elles l'única obra religiosa gòtica d'Àfrica i hospitals, que és la més completa d'aquesta riba del Mediterrani, a part dels forts exteriors, neomedievals construït a finals del segle XIX.

El patrimoni arquitectònic de Melilla està considerat, juntament amb el de Barcelona i per sobre del de Madrid i València, com un dels millors exponents de l'estil modernista espanyol de principis del segle XX. Actualment rep diàriament una població flotant dels municipis marroquins pròxims que fan que la seva població gairebé es dupliqui en algunes ocasions.

La Constitució Espanyola de 1978 reconegué Ceuta i Melilla com a ciutats autònomes. L'any 1995 es va aprovar a les Corts Generals (Parlament) un estatut específic, que encara que no els concedeix capacitat legislativa, sí que els permet proposar a les Corts les iniciatives legislatives que considerin oportunes. A diferència de les comunitats autònomes, no té una assemblea legislativa autònoma pròpia.

El 17 de setembre de 1968 va néixer Tito Vilanova (Francesc) a Bellcaire d'Empordà. Futbolista format a la Masia que va destacar com a migcampista amb l'equip juvenil del Barça sota les ordres de Carles Reixach. Va arribar fins al filial blaugrana però no va poder pujar al primer equip. Va jugar al Figueres, al Celta, el Lleida i la Gramenet. La seva carrera com a entrenador la va fer al Barça, primer al costat de Guardiola, i després al capdavant com a primer tècnic. Va ser l'entrenador del primer equip del Futbol Club Barcelona des del 15 de juny de 2012 (càrrec en el qual substituí Pep Guardiola) fins al 19 de juliol de 2013, quan va haver de retirar-se per iniciar un nou tractament en la seva lluita contra el càncer que patia. El Barça es va proclamar campió de la Lliga 2012-2013. La Lliga de la millor primera volta i dels 100 punts que Vilanova va celebrar al costat d'Éric Abidal i que sempre serà recordada com "la Lliga de Tito". Sempre el recordarem per la seva discreció i la seva feina callada i ben feta lluny de les càmeres i les portades dels diaris i revistes.

14 de setembre 1752 calendari gregorià al R.U. 1769 neix Alexander von Humboldt

Quin embolic! ni les dates són el que són...

Caram... hi ha gent ben interessant... avui descobrirem Alexander von Humbolt, una persona curiosa que aprèn per conèixer, primer estudia i després experimenta (mesura, pesa, organitza...) el món que l’envolta.

Tal dia com avui de 1752 l'imperi Britànic va adoptar el calendari gregorià i es va saltar onze dies. Ahir, per a ells, va ser el 2 de setembre i avui és 14 de setembre. Per això quan consultem coses antigues sovint apareixen en dates properes però que és difícil contrastar amb exactitud. Per això de vegades apareixen aniversaris o esdeveniments en diferents dates. Per a nosaltres no té gran importància perquè tots aquests fets ens serveixen per ampliar la cultureta i per tant com diuen els italians : “si non é vero, é ben trobatto”. ho donarem per bo per continuar aprenent...

I anem amb el protagonista d’avui. Tal dia com avui del 1769 a Berlin va néixer Alexander von Humboldt. Se’l reconeix com el pare de la física marítima i la vulcanología. Va ser un explorador, naturalista i geògraf alemany, germà del lingüista i polític Wilhelm von Humboldt. Els seus estudis varen estar influenciats per la Il·lustració berlinenca. El 1788 va començar la seva amistat amb el botànic Carl Ludwig von Willdenow, que va impulsar la seva devoció per les ciències naturals. El 1789 ingressà a Göttingen, la més famosa universitat alemanya de l'època, on s'entusiasmà per la investigació de camp i conegué el naturalista Georg Forster, a qui va acompanyar el 1790 en un viatge per Europa (concretament pels Països Baixos i Anglaterra). Continuà els seus estudis a l'Acadèmia Busch d'Hamburg i després a l'Escola de Mines de Freiberg, on arribà atret per la fama del geòleg Abraham Werner. En honor seu es va posar nom a un mineral de la classe dels compostos orgànics: la humboldtina.

Als 27 anys, amb una completa formació en geologia, botànica, geografia, astronomia, zoologia, humanitats i idiomes i una gran fortuna es proposà organitzar grans expedicions científiques. A París va conèixer el jove Aimé Bonpland, qui el va acompanyar en el seu viatge a Amèrica. Partint de La Corunya i havent fet escala a Tenerife, Humboldt i Bonpland van arribar a Cumanà (Veneçuela) el 16 de juliol de 1799. Partint de Caracas, va descobrir la Cova del Guácharo i el primer èxit dels expedicionaris va ser recórrer l'Orinoco fins a arribar a les seves fonts i evidenciar la comunicació via brazo Casiquiare d'aquest riu amb l'Amazones. Després de visitar Cuba, assoliren una complicada travessia pels Andes fins a arribar a Quito. Dins la seva estada a la zona varen ascendir el Chimborazo i el Pichincha, a més d'accedir al naixement del riu Amazones. Humboldt també va fer-hi observacions oceanogràfiques, que el portaren a descobrir un corrent marí que duu el seu nom (corrent de Humboldt). La darrera etapa del viatge va ser a Mèxic, abans de ser convidats pel president estatunidenc Thomas Jefferson, gran aficionat als estudis geogràfics, i de la definitiva tornada a París. En total l'expedició havia durat cinc anys (del 1799 fins al 1804) i els descobriments en materia de geografia i ciències naturals havien estat immensos. A la tornada del seu viatge es va dedicar a escriure sobre el seu viatge. Més endavant va fer encara una expedició a l’Asia i els darrers anys els va dedicar a compilar tot el coneixement científic que hi havia fins el moment en la seva obra magna Kosmos (1845-1862). 

13 de setembre Dia Mundial de la Xocolata 1916 Neix Roald Dahl

Avui tenim dues celebracions lligades: el Dia Mundial de la Xocolata i l’aniversari de Roald Dahl.

Roald Dahl va néixer a Llandaff, Pais de Gal·les, el 13 de setembre de 1916. Va ser escriptor però no va escriure només llibres sinó que va ser novel·lista, escriptor de contes i guionista de pel·lícules. La fama li va arribar com a escriptor per a nens i adults. Entre els seus llibres més populars hi ha Charlie i la fàbrica de xocolata, James i el préssec gegant, Matilda, Les bruixes i Històries imprevistes.

De ben segur que molts de vosaltres estàveu esperant trobar aquest dia al calendari; el Dia Mundial de la Xocolata! La xocolata torna bojos a grans i petits! Tot i que la quantitat de sucre fa que no sigui recomanable consumir-ne tan sovint com ens agradaria, el cacau que conté té molts efectes beneficiosos que ajuden a millorar la salut cardiovascular, el sistema immunològic i provoca sensacions de plaer i benestar. Així que, en la mesura que sigui possible, trieu una xocolata d’alt contingut en cacau -70% o més-, que contingui poc o gens de sucre. Es celebra per l'aniversari de Rioald Dahl que va escriure "Charlie i la fàbrica de xocolata".

Suggeriments: avui no podria ser d’altre manera... el suggeriment és la lectura d’algun llibre de Roal Dahl. La imaginació hi és molt present i crea descripcions extraordinàries. Si podeu llegir la seva biografia veureu d'on surten cadascuna de les seves obres. Podem acompanyar-ho amb un bocí de xocolata i serà un dia rodó.

Per si no li poseu cara a Roald Dahl aquesta és la seva foto...

12 de setembre Inici de curs 2018-19

Avui tornem a l’escola els alumnes d’Infantil i Primària a Catalunya. També els d’ESO, Batxillerat i Cicles que es pot allargar fins el 14 de setembre. D'això a França en diuen la "rentrée".

Però a l'escola com a la vida tot és diversitat... I ja comencem amb les realitats diferents... A Espanya hi ha comunitats autònomes que van començar les classes a primers de setembre: A la Comunitat de Madrid ho han fet del 3 al 7, a Múrcia del 4 a l’11, a la Rioja el dia 6 i al País Vasc el dia 7 de setembre. Els més tardans a començar som Balears, Catalunya, Extremadura i Galicia que comencem avui. 

Cada any el Ministerio de Educación, en les comunitats autònomes que no tenen les competències transferides,i els Departaments d’Ensenyament de les comunitats que tenen les competències transferides dicten una norma que anomenen Ordre, que es publica al Diari Oficial, per la qual s'estableix el calendari escolar de cada curs per als centres educatius no universitaris de Catalunya. En ella apareix data d’inici i finalització del curs i temps de vacances. A Espanya el curs comença al setembre i s’acaba al juny, i fem vacances per Nadal i Setmana Santa i tenim molts festius escampats al llarg de tot el calendari. GLes vacances de Nadal són garirebé iguals, tots comencem el 22 de desembre i tornem a les classes entre el 6 i el 7 de gener. En canvi les vacances de Setmana Santa, hi ha comunitats que fan la setmana sencera i d’altes que treballen fins Dijous Sant i tenen de vacances tota la setmana següent.

Hi ha alguns països que ja porten un mes llarg de classes d’aquest curs. Van començar a l’agost Alemanya, Dinamarca, Països Baixos, Escòcia, Suècia, i Suïssa. No tots els estats tenen la mateixa organització de curs. N’hi ha que alternen temps lectius i de vacances: al Regne Unit en fan 6 setmanes de classe i una de vacances.

Però malgrat totes les diferències, tots els països d’Europa fan més de 200 dies de classe anuals.

Avui tornem a classe. Comença el nou curs. Hi haurà temps de tot. Però està a les nostres mans, pares, mestres i alumnes que sigui un bon curs. Fem entre tots que aquests sigui UN BON CURS!!!

11 de setembre Diada Nacional de Catalunya

Avui, 11 de setembre, celebrem la Diada Nacional de Catalunya. 

Bona diada a tots!

10 de setembre 1981 Torna "El Guernika" 1983 Primera emissió de TV3 2008 simulació del big bang

Avui tres esdeveniments de camps diferents: l’art, la ciència i la comunicació.

El deu de setembre de 1981 ”El Guernika” torna a Espanya provinent del MOMA (Museu d’Art Modern) de Nova York. El ”Guernika” és una monumental pintura contra la guerra. La pintura, realitzada per encàrrec del Govern Republicà per al pavelló espanyol a l'Exposició Universal de París de 1937, s'inspira en un terrible fet que va passar l’any 1937, en el transcurs de la Guerra Civil Espanyola, en consentir Francisco Franco, que l'Alemanya nazi d'Hitler provés la seva acabada d'estrenar força aèria a Guernica, un poble del País Basc. Després de tres hores de bombardeig, uns 1.600 dels 5.000 veïns havien mort. En senyal de protesta i en record d’aquest fet per a la Història, Pablo Picasso va pintar aquest enorme quadre en el seu desterrament de París. El 1939, la pintura va ser enviada a Nova York, en el Museu d'Art Modern (MOMA) on es va quedar, d'acord amb els expressos desitjos del pintor, fins que la democràcia tornés de nou a Espanya. A l'actualitat es pot admirar aquest gegantesc quadre al Museu Reina Sofia de Madrid .

El deu de setembre de 1983 va tenir lloc la primera emissió de TV3. L'actor Joan Pera va donar la benvinguda i va obrir l'emissió d'aquest nou canal de televisió. A partir d’aquest moment apareixia una televisió integrament en català. Sembla que hi sigui des de sempre però a Espanya en aquell moment hi havia només TV1 i TV2. Parlem d’una televisió que va començar amb blanc i negre i en aquell moment ja emetia i rebíem en color. Però la tele encara no funcionava tot el dia, es connectava al migdia i al vespre, i cap a les dotze de la nit hi havia la ”oración, despedia y cierre”. Si al matí posaves la tele hi havia el que en dèiem la “carta de ajuste”. Desprès van arribar les televisions privades i fa molt poc les televisions per cable...

El deu de setembre del 2008 en el Laboratori Europeu de Física de Partícules del CERN, situat a Suïssa, es porta a terme l'experiment més important de la Història fins aquest moment quan, cap a les 9:30 h, el major i més car accelerador de partícules del món, entra en funcionament i el primer feix de protons recorre els seus 27 quilòmetres de llarg per intentar simular el "big bang" a molt petita escala, l'explosió que va passar fa 15.000 milions d'anys donant origen a l'espai conegut. 10.000 científics de més de 80 països esperen resoldre grans enigmes: d'on venim, com hem arribat fins aquí, de què està fet l'univers i per què és com és. Amb això es culminen gairebé 20 anys de treball per físics, enginyers, tècnics i personal de suport de més de 80 països.

9 de setembre (ahir) Dia d'Astúries

Avui recuperem el Dia d’Astúries que es va celebrar ahir, però ja no hi cabia....

El “Día de Asturias” és la jornada festiva de la comunitat autònoma espanyola del Principat d’Astúries que es celebra el dia 8 de setembre. Coincideix amb la festivitat de la Mare de Déu de Covadonga, patrona de Asturias.

Astúries, anomenada oficialment Principat d'Astúries és una comunitat autònoma uniprovincial d'Espanya. Situada al nord d'Espanya ocupa una àrea total de 10.603,57 km², en el qual hi viuen 1.054.408 persones, segons el cens de 2014. Fronterera l'oest amb la província de Lugo (Galícia), al nord amb el mar Cantàbric , a l'est amb Cantàbria i al sud amb la província de Lleó (Castella i Lleó). Rep el nom de Principat per raons històriques, a l'ostentar l'hereu de la Corona d'Espanya el títol nobiliari de «príncep d'Astúries», establert per Juan I de Castella en l'any 1388. La seva capital és la ciutat d'Oviedo, mentre que Gijón és la seva ciutat més poblada. L'actual espai territorial asturià coincideix bàsicament amb l'antic territori de les Astúries d'Oviedo, contigües a les Astúries de Santillana.

El Principat d'Astúries segons el seu Estatut d'Autonomia està considerat com una comunitat històrica en el seu article 1. Posseeix una assemblea legislativa anomenada Junta General del Principat, en record d'una antiga institució medieval de representació dels consells davant la Corona. Coincideix el seu territori en part a més, amb la zona nuclear de l'antic Regne d'Astúries de l'any 718 i posseeix dos idiomes propis: l'asturià o bable, del tronc lingüístic asturlleonès, que tot i no ser considerada llengua oficial, té un estatus jurídic semblant al d'oficialitat i el eonaviego o gallec-asturià, del tronc lingüístic galaicoportuguès, parlat en els concejos de l'extrem occidental i que gaudeix d'un estatus similar.

Jo tenia un amic que ho tenia molt clar... ell deia que “Astúrias es España i el resto tierra conquistada a los moros”. Realment quan els àrabs van conquerir la península ibèrica l’únic territori que no van aconseguir va ser Astúries i a partir d’aquí es va organitzar la Reconquesta.

Si parlem de la gastronomia d'Astúries hem de dir que té elements que l'emparenten amb la normanda i bretona. El plat més conegut és la fabada, potent guisat fet amb fabes, una varietat de mongeta blanca, acompanyades per xoriço, botifarra, lacón i cansalada. Això es serveix a part i es coneix amb el nom de compangu. A més destaca la varietat de peixos frescos i mariscs del cantàbric i la qualitat de la seva carn de vedella i de bou.

Existeixen més de cent varietats diferents d'excel·lents formatges artesans, dels quals el de Cabrales és el més conegut, encara que més populars a Astúries és el Gamonedo i compta amb denominació d'origen. Si es prefereix unes postres dolces, el més tradicional és l'arròs amb llet i els casadielles (un tipus de creps farcides d'una barreja de fruits secs com nou, ametlla o avellana, prèviament triturats, barrejats amb sucre i regat per anís) ben fregides o al forn, també trobem la famosa pastís "Charlota" de Gijón, els carbayones i moscovites a Oviedo i el famós “tocinillo de cielo” de Grau entre d'altres postres. Per Carnaval (Antroxu) es prepara el Frixuelu, postres fetes amb farina, llet, sucre, es fregeix amb poc oli i sobre el qual s'empolvora sucre. També és típica l'empanada asturiana.

La beguda asturiana per excel·lència és la sidra, el procés d'elaboració i formes de consum s'han integrat totalment en la vida social d'Astúries. Amb pocs graus d'alcohol, entre quatre i sis, la sidra alegra romiatges i reunions i segueix exercint en chigres i espichas l'indiscutible paper de beguda típica d'Astúries. En els últims anys han aparegut, amb notable acceptació, les sidres de nova expressió, la sidra dolça sense alcohol i la denominació d'origen.

Menys integrat, però no menys important, en l'occident també és típic el vi que es produeix en aquesta zona com ara el vi de Cangas del Narcea, ara ja és Denominació d’Origen Protegit (DOP).

Suggeriment: Busca l'himne d'Astúries. És una cançó popular molt fàcil d'aprendre... Astúrias, patria queridaaaaa... I coneixes asturians famosos? unes quantes pistes: algú del món del motor a Fórmula 1 (sembla que ja ex-), un nou sel·leccionador nacional de la Roja, una Reina d'Espanya... n'hi ha un munt...

8 de setembre Dia d'Extremadura, Dia d'Asturies, Dia de les Mares de Déu trobades

Avui dos temes més: el Dia d'Extremadura i les Mares de Déu trobades. També es celebra el Dia d'Astúries però en parlarem demà..

Situem-nos, Extremadura és una comunitat autònoma espanyola situada a la zona sud-oest de la península ibèrica. Està composta per les dues províncies més extenses d'Espanya: Càceres i Badajoz. Extremadura limita al nord amb les províncies de Salamanca i Àvila (Castella i Lleó); al sud amb Huelva, Sevilla i Còrdova (Andalusia); a l'est, amb Toledo i Ciudad Real (Castella-la Manxa) i a l'oest, amb Portugal. La seva capital és Mèrida (antiga Augusta Emerita), ciutat reconeguda per l'Estatut d'Autonomia com a seu de la Junta d'Extremadura.

La població total d'Extremadura en 2016 va ser de 1.088.000 habitants dels quals el 34% viuen en les set ciutats més poblades de la comunitat autònoma: Badajoz, Càceres, Mèrida, Plasencia, Don Benito, Almendralejo i Villanueva de la Serena. La regió és la major productora de tabac d'Europa. Té diverses denominacions d'origen com ara: Ribera del Guadiana en vins; Devesa d'Extremadura en pernil; Torta del Casar, formatge de la Serena, formatge de Ibores en formatges; oli Gata-Hurdes, oli Monterrubio en oli d'oliva; i altres matèries com el pebre vermell de la Vera, la vedella i el xai d'Extremadura, la mel de Villuercas-Ibores o les cireres de la Vall del Jerte (les fotografies d’aquesta vall amb els cirerers florits són espectaculars).

Per Extremadura passen dos dels rius més importants de la península ibèrica: el Tajo, i el Guadiana. Gràcies a ells es produeix una agricultura de qualitat, amb productes com pebre vermell, tomàquet, tabac i arròs.

El Dia d'Extremadura es celebra el 8 de setembre i és la festivitat oficial de la Comunitat Autònoma d'Extremadura (Espanya), coincidint amb la festa religiosa de la Verge de Guadalupe, patrona de la regió.

La Mare de Déu té un extens culte a tot el món catòlic i Catalunya és un país que des de sempre ha tingut veneració per Maria, no en va, la Mare de Déu, sota qualsevol de les moltes advocacions, és la patrona de la majoria de pobles de Catalunya.

Quantes Mare de Déu hi ha a Catalunya?. Ningú no les ha comptat però si avui hi ha més de nou-cents municipis reconeguts, amb alcalde i ajuntament constituïts, molt possible serà que el nombre d’advocacions marianes que celebrem passi de les mil.

Per una banda Catalunya, com tot el món Catòlic, celebra solemnement totes les diades Marianes que hi ha al calendari, són les advocacions que es basen en un fet de la vida de Maria. Purificació, Anunciació, Assumpció, etc…

Per altra banda són nombroses les imatges que porten el nom del lloc on han estat trobades, com Montserrat, Núria, el Far, etc… o del lloc on van aparèixer, com és el cas de Fàtima, Lourdes o el Pilar.

També hi ha Mare de Déu que porta el nom d’un fet o un sentiment: Bonanova, la Guia, Boncamí, o de l’Alegria, Angoixa, i, finalment les que fan referència a un indret geogràfic: la Roca, el Claustre, la Font, el Camí.

Amb tot cal no oblidar que hi ha moltes advocacions marianes, però de Mare de Déu només en tenim una.

Avui es celebra el dia de les Mares de Déu trobades per tant felicitem a les noies que es diuen: Núria, Queralt, Meritxell, Guadalupe, Covadonga, Coro..

L'imatge pertany a la Virgen de Guadalupe, patrona d'Extremadura.

7 de setembre 1961 l'Oncle Sam 1859 comença a funcionar el Big Ben

Avui recordem dos fets de cultura anglosaxona: l’aparició de l’Oncle Sam i la posada en marxa del Big Ben.

Diu la tradició que tal dia com avui del 1812 als Estats Units es va utilitzar per primera vegada el terme "Oncle Sam" per referir-se a aquest país. L’Uncle Sam és la personificació nacional dels Estats Units i, específicament, del govern nord-americà. El primer ús de l'expressió es remunta a la Guerra de 1812 i la seva primera il·lustració gràfica a 1852. Habitualment es representa com un home gran, de semblant amarg, canós, amb barba i vestit amb roba que pels seus colors recorda la bandera dels Estats Units. Però sabeu d’on ve aquesta expressió? Diu la tradició que durant la guerra anglo-americana del 1812 un grup de soldats van rebre un suministre de carn amb les inicials U.S. i que van fer un joc de paraules en les que ho relacionaven amb el proveïdor de carn Uncle Sam Wilson. L’any 1961, el 15 de setembre, el Congrés dels Estats Units va adoptar la següent ressolució: "El Senat i la Càmara de Representants resolen que el Congrés reconegui a Uncle Sam Wilson de Troy, de Nueva York, com el pare del símbol nacional dels Estats Units, l’Oncle Sam". 

El segon protagonista d’avui és el Big Ben. Big Ben és el nom amb el qual es coneix a la gran campana del rellotge situat a la banda nord-oest del Palau de Westminster, la seu del Parlament del Regne Unit, a Londres, i popularment per extensió s'utilitza també per nomenar el rellotge de la torre. El seu nom oficial era Clock Tower fins que el 26 de juny de 2012, en honor al jubileu de diamant de la reina Isabel II, es va decidir que la torre es va passar a dir Elizabeth Tower (Torre Isabel).

La torre té el rellotge de quatre cares més gran del món, i és la tercera torre de rellotge més alta del món. Va celebrar el seu 150 aniversari el 31 de maig de 2009, i es van dur a terme diversos actes de commemoració. La torre es va completar en 1858 i el rellotge va entrar en funcionament el 7 de setembre de 1859.

Des del 16 de desembre de 2016  el Big Ben està aturat per les obres de manteniment de la torre, que també està tancada al públic fins 2020: l'estat de conservació del conjunt era tan greu que, encara que també hi havia projectada una remodelació general de Westminster per a la dècada del 2020. Però una de les quatre cares del rellotge continuarà funcionant, i la campana sonarà en dates com la nit de cap d'any o l'11 de novembre (Dia del Record de la Fi de la Primera Guerra Mundial). El projecte inclou la instal·lació d'un ascensor per a discapacitats i evacuació d'emergència de ferits des de dalt de la torre, que fins llavors havien de ser abaixats per ràpel amb una politja.

Suggeriment: No tots els rellotges sonen igual. Cerqueu la tonada de les campanes del Big Ben. Es fa servir per rellotges de peu, o de caixa alta.