30 d'abril 1789 inici de Wasington 1931 inauguració Empire State Building 1977 inici Madres de la Plaza de Mayo 30 d'abril 1789 inici de Wasington 1931 inauguració Empire State Building 1977 Madres de la Plaza de Mayo

Avui, dia en que acaba el mes d'abril... parlarem d’Arquitectura i de Justícia.

Al 1789 seguint els planells de l’enginyer francès Pierre l'Enfant, s’inicia la construcció de la ciutat de Washington amb la seu del govern federal. D’aquesta manera s’acaba amb la  disputa entre Nova York i Filadèlfia per ser la capital. L'Enfant va preparar un pla bàsic per a Washington DC el 1791 que consistia a edificar una ciutat d'estil barroc, que era el dominant en moltes de les ciutats que es van planificar en aquella època a Europa i als Estats Units. El pla incorporava àmplies avingudes, a les quals desembocaven els carrers principals per mitjà de grans rotondes, que proporcionen vistes d'importants monuments. Com a capital dels Estats Units, a Washington s'hi troben la Casa Blanca (oficina de la branca executiva del govern nord-americà) i el Capitoli (seu de la branca legislativa). A més de ser seu del govern, és un centre turístic molt important, amb monuments memorials als presidents Abraham Lincoln, Thomas Jefferson i George Washington. 

Seguint amb l’arquitectura tal dia com avui de 1931 es va inaugurar l’Empire State Building a la Cinquena Avinguda de Nova York. Té 381 metres d’alçada i 102 plantes de luxe. Fins el 1972 va ser l’edifici més alt del món. Aquest tipus d'edificis s'anomenen gratacels. Aquest ha estat el protagonista callat de moltíssimes pel.lícules.

Parlem de Justícia en majúscules quan ens referim a les que es coneixen internacionalment com les “Madres de la Plaza de Mayo”. Avui, amb el pas dels anys, ja són las “Abuelas de la Plaza de Mayo” però no han perdut l’esperança ni la força per continuar lluitant. Tal dia com avui del 1977 a Buenos Aires, la capital de l’Argentina, Azucena Villafor de Vicenti i 13 mares més es varen manifestar per primera vegada i amb gran valentia a la Plaza de Mayo, davant de la seu del govern (Casa Rosada), per a sol.licitar informació dels seus fills segrestats, torturats i assassinats por la dictadura militar. Com que no les deixen agrupar-se ni parar-se, elles van començar a caminar al voltant de piràmide que hi ha a la plaça. Van començar caminant en fila de dues persones perquè un grup de tres estava prohibit i porten un mocador blanc al cap en record dels seus fills desapareguts i ho fan tots els dijous de 15.30 a 16h..

A la foto teniu un trencaclosques amb tres dimensions amb el que podeu construir l'Empire State.

27 d'abril Mare de Déu de Montserrat

La Mare de Déu de Montserrat és la patrona de Catalunya. Està situada al monestir de Montserrat, és un símbol per a Catalunya i s'ha convertit en un punt de pelegrinatge per a creients i de visita obligada per als turistes.

L'11 de setembre de 1881, el papa Lleó XIII va declarar la Mare de Déu de Montserrat com a patrona oficial de Catalunya. Se li concedí també el privilegi de tenir missa i oficis propis. La seva festivitat se celebra el 27 d'abril. Des de la festa de l'Entronització de la Mare de Déu de Montserrat de 1947, cada 26 d'abril (vigília de la festivitat) se celebra la nocturna Vetlla de Santa Maria al monestir.

A la Verge de Montserrat se l'anomena "La Moreneta". A altres llocs dels Països Catalans, hi ha altres verges negres conegudes d'aquesta manera, com la Mare de Déu de Lluc (Patrona de Mallorca) i a altres parts del món, com la Mare de Déu de la Candelaria a Tenerife (patrona de Canàries).

Segons la llegenda, la primera imatge de la Mare de Déu de Montserrat fou trobada per uns nens pastors el 880. Després de veure una llum a la muntanya, els nens van trobar la imatge de la Mare de Déu a l'interior d'una cova. Quan el bisbe s'assabentà de la notícia, va intentar traslladar la imatge fins a la ciutat de Manresa, però el trasllat resultà impossible, ja que l'estàtua pesava massa. El bisbe ho interpretà com el desig de la Mare de Déu de romandre al lloc on se l'havia trobada i ordenà la construcció de l'ermita de Santa Maria, origen de l'actual monestir.

La imatge que es venera en l'actualitat és una talla romànica del segle XII realitzada en fusta d'àlber i de faig. Representa la Mare de Déu amb el Nen Jesús assegut a la falda i mesura uns 95 centímetres d'alçada. A la mà dreta sosté una esfera que simbolitza l'univers; el xiquet té la mà dreta alçada en senyal de benedicció mentre que a la mà esquerra sosté una esfera que recorda una pinya, signe de fecunditat i vida perenne.

A excepció de la cara i de les mans de Maria i el petit Jesús, la imatge és daurada. La Mare de Déu, això no obstant, és de color negre, se la coneix com "la Moreneta". L'origen d'aquest ennegriment de la talla es creu que es deu al fum de les espelmes que durant segles se li han col·locat als peus per venerar-la. De fet, ja fa anys que les espelmes s’han separat de la imatge. Es poden posar les espelmes a la sortida de la basílica.

La muntanya de Montserrat és important pels creients però també és un element important pels catalans i també pels caminants. Es fan tantes caminades fins a Montserrat des de tots els punts de Catalunya que no es poden comptar: escoles, esplais, centres excursionistes, grups d’amics... és tota una experiència personal.

26 d'abril 1937 Bombardeig de Guernika 1986 accident a Chernobil

Del dia 26 d’abril destaquem dos fets terribles: un bombardeig i un accident nuclear. L’home que és capaç de les més grans meravelles també és capaç de les més grans atrocitats (voluntàries i involuntàries). 

Recordem el bombardeig de Guernika durant la Guerra Civil Espanyola. Guernika compta amb uns 5.000 habitants més un gran nombre de soldats que es retiren per preparar la defensa de Bilbao, a més de refugiats que fugen de l'avanç de les tropes franquistes. El vint-i-sis d’abril del 1937 a dos quarts de cinc de la tarda, al poble de Guernika avions, pertanyents a la "Legió Còndor" alemanya i a la "Savoia" italiana, bombardegen i metrallen la població. La ciutat sencera crema. El 70 % dels edificis resulten destruïts i un nombre indeterminat de morts entre la població civil, entre 800 i 1.600. Aquest bombardeig indiscriminat és una assaig per a la guerra i convertirà aquesta ciutat en un símbol. El nom clau d'aquest raid és Operació Rügen. A Guernika per recordar aquest trist episodi de la seva història s’hi ha erigit un Museu de la Pau. És de visita obligada si aneu per la zona. Un lloc on malgrat els horrors de la guerra no es crida a la revenja sinó a la Pau. En una guerra no hi guanya ningú (encara que en algun moment ho sembli). Tothom hi perd.

El vint-i-sis d’abril de 1986 va tenir lloc la pitjor catàstrofe nuclear de la història: l’accident a la planta nuclear de Txernòbil, a l’Unió Soviètica. Es va produir una explosió al reactor número 4 de la central nuclear. 135.000 persones van ser evacuades i 215.000 reubicades amb posterioritat. A més 30.000 persones moriran en els deu anys següents. Es registrarà una gran contaminació ambiental després d'haver alliberat a l'atmosfera 200 vegades més radioactivitat que les bombes d'Hiroshima i Nagasaki juntes. 

La fotografia correspon a una de les sales del Museu de la Pau a Guernika. Bakea és Pau en basc.

25 d'abril Sant Marc 1744 mor Celsius 1947 neix Johan Cruyff

Avui felicitem als nois que es diuen Marc perquè es celebra Sant Marc.

Els nostres protagonistes són dos cognoms que comencen amb la C: Celsius i Cruyff.

Tal dia com avui del 1744 va morir Anders Celsius, un físic i astrònom suec. Va exercir com professor d'astronomia a la Universitat d'Uppsala (1730-1744). Va supervisar la construcció de l'Observatori d'Uppsala, del qual va ser nomenat director el 1740. El 1733 va publicar una col·lecció de 316 observacions d'aurores boreals. El 1736 va participar en una expedició a Lapònia per mesurar un arc de meridià terrestre, la qual cosa va confirmar la teoria d'Isaac Newton de què la Terra tenia menor radi als pols.

Però el seu nom està relacionat amb una mesura de la temperatura: l’Escala Celsius. En una memòria que presentà l'any 1742 a l'Acadèmia de Ciències Sueca proposà l'escala centígrada de temperatures, coneguda posteriorment com a escala Celsius. És la que nosaltres fem servir generalment però no és la única escala. Quan parlem de mesures de la temperatura parlem de tres escales: Celsius, Fahrenheit i Kelvin.

L'escala de Celsius és molt utilitzada per expressar les temperatures d'ús quotidià, des de la temperatura de l'aire fins a molts dispositius domèstics (forns, fregidores, aigua calenta, refrigeració, etc.). També s'utilitza en treballs científics i tecnològics, encara que en molts casos és d'obligada utilització l'escala de Kelvin.

El 1948, la Conferència General de Pesos i Mesures, s'inclinà pel terme Celsius, en detriment dels altres termes usats centígrad i centesimal, per tal d'eliminar la confusió amb el prefix centi-, i per reconèixer la tasca d'Anders Celsius.

Johan Cruyff va néixer a Amsterdam el 25 d'abril de 1947. Va ser un jugador i entrenador holandès, considerat per la FIFA com un dels quatre millors jugadors de futbol del segle XX, amb Pelé, Diego Armando Maradona i Alfredo Di Stéfano, i el millor jugador europeu de tots els temps. Com a futbolista va guanyar la pilota d'Or tres vegades (1971, 1973, 1974) i va ser un dels màxims exponents de la filosofia del futbol total.

Si parlem de clubs... Cruyff va començar la seva carrera a l'Ajax, al FC Barcelona on va ser jugador,i més tard, entrenador primer de l'Ajax i posteriorment del FC Barcelona, on guanyaria la primera Copa d'Europa del 1992 de la història de l'equip. També va ser l'entrenador de la selecció de futbol de Catalunya entre el novembre de 2009 i el 2 de gener de 2013.

A la foto el veiem com a entrenador del Barça donant indicacions a un joveníssim Pep Guardiola.

24 d'abril 1953 condecoració Winston Churchill 1942 neix Barbra Streisand

La història ens presenta avui dos personatges excepcionals: l’un pel seu paper a l’historia del segle XX i l’altra per la seva veu extraordinària.

Tal dia com avui de 1953, al Regne Unit, Isabel II nomena "Knight of the Garter" a Winston Churchill. Però qui va ser aquest Winston Churchil? Va ser un polític, militar i escriptor britànic que va ser Primer Ministre britànic de 1940 a 1945 i de 1951 a 1955. Àmpliament considerat com un dels més grans líders de temps de guerra del segle XX. Tenia formació com a oficial de l'Exèrcit Britànic, va ser un destacat home d'estat amb una notable oratòria, historiador, pintor i cronista. Churchill també va obtenir un càrrec en l'exèrcit britànic, va ser historiador i escriptor. Ell és l'únic primer ministre britànic, que ha guanyat el Premi Nobel de Literatura 1953) per la seva "descripció històrica i biogràfica, així com per la seva brillant oratòria en defensa dels valors humans", i va ser la primera persona a ser nomenat ciutadà honorari dels Estats Units. La seva biografia és molt interessant.  

Una dona polifacètica com poques, Barbra Streisand. va néixer el 24 d'abril de 1942 al barri novaiorquès de Brooklyn. Actriu, cantant, directora, guionista i productora, la veritat és que tot el que ha fet, ha gaudit d'excel·lents crítiques. El seu debut al cinema amb "Funny Girl", l’any 1968, ja presagiava una carrera plena d'èxits. La seva magistral interpretació en aquesta pel.lícula va ser recompensada amb un Oscar, el primer en la història dels premis que era compartit, en aquesta ocasió amb Katherine Hepburn. Sens dubte, les taules del teatre (la seva experiència en el teatre) li van aplanar el camí en el món del cinema. Moltes de les seves pel.lícules, com la famosa "Hello Dolly", han estat basades en musicals. I és que cinema i música han estat íntimament unides al llarg de la seva carrera. Va tornar a aconseguir un Oscar com a compositora de la banda sonora de la pel.lícula "Ha nascut una estrella" i va estar nominada a la millor direcció amb "El príncep de les marees ", que a més de dirigir, interpretava. La indústria discogràfica no ha estat menys generosa amb ella i el 1995 va rebre un Grammy de reconeixement a la seva carrera musical que engloba més de 60 treballs discogràfics. Carrera musical que va començar el 1963 amb "The Barbra Streisand Album". 

23 d'abril Sant Jordi

Sant Jordi és una festa molt especial a Catalunya. És un d’aquells dies que tot i ser laborable ens omple el cor i ens fa brollar un somriure. Des de primera hora del matí els carrer s’omplen de parades de llibres i de roses. Veiem per tot arreu senyors ben orgullosos portant la seva rosa. Les senyeres apareixen a tots els racons i fan d’aquesta festa un dia d’afirmació nacional.

Comprem llibres i roses, les regalem i ens els regalen. És un dia especial. Però sobre tot és un dia per triar i remenar, per conèixer els autors, per aconseguir la seva signatura... És tota una experiència, si esteu a Barcelona, passejar per les Rambles, Rambla Catalunya o Passeig de Gràcia. Cal anar al rovell de l’ou. Impregnar-se de multitud. És un dia a l’any. 

Pels catalans és el nostre dia dels Enamorats. Nosaltres no celebrem Sant Valentí. Per Sant Jordi brollen els somriures. Dia de roses de tots colors però sobretot de roses vermelles com les que van brollar de la sang del drac segons la tradició. 

Sant Jordi és un dia molt especial carregat de mil records: de l’olor de roses i llibres a l’escola, de la rosa del pare amb dedicatòria per a la mare, d’aquella rosa esperada que no va arribar mai, d’aquella puntual els darrers vint-i-vuit anys, d’aquells llibres d’autor esperats i desitjats...

Llibres, llibres i més llibres. Avui coincideixen tres noms propis de les lletres: Espriu, Cervantes i Shakespeare. D’aquí, d’allà, de tots. Tres grans autors que des de la seva època retraten l’ànima humana. 

Avui, diada de Sant Jordi celebrem-la amb un llibre i una rosa (com a mínim!!!!) Bon Sant Jordi a tothom!

16 d'abril 1924 neix Henry Mancini 1973 mor Nino Bravo 1979 "I will survive" 1990 Concert per l'alliberament de Nelson Mandela

El text d'avui el dediquem a noms propis de la Música: Henri Mancini, Nino Bravo, Gloria Gaynor i al concert per celebrar l’alliberament de Nelson Mandela l’any 1990.  

Tal dia com avui de l’any 1924 va néixer un músic excepcional: Henri Mancini. L’any 1961, “Esmorzar amb diamants” va començar l’èxit lligat al món del cinema. Cinc Grammys, dos Oscars i una cançó, “Moon river”, de la que s’han enregistrat més de mil versions i que té l’honor d’haver estat el disc senzill més venut en els seixanta. Després van arribar altres músiques inoblidables “Dies de vi i roses”,“La pantera rosa”,“La carrera del segle”, “El guateque”, “Charada”, “Dos a la carretera”, "Victor o Victoria”… i un llarg i luxós etcètera. En fi, un capítol de la història de la música i el cinema que es pot resumir en una xifra espectacular: acumula 72 candidatures als Grammy.

L’any 1973 un accident de trànsit va truncar la brillant carrera d’un cantant valencià amb una veu prodigiosa: Nino Bravo. Títols com “Libre”, “Noelia”, “Un beso y una flor” es compten entre els seus èxits. 

Tal dia com avui del 1979 la cançó "I will survive" de Gloria Gaynor arriba a disc de Platinum nº 45. La cançó és un dels primers grans èxits de la música disco, i arriba fins els nostres dies. Al poc temps d’editar-se, es va mantenir tres setmanes en el nº 1 de la llista Billboard. L’any 2000, la cançó va tornar a les pistes de ball. Tot un himne a l’esperança i a la positivitat que mai ha passat de moda, i que ha estat guardonada amb multitud de premis. A més va ser el tema central de la banda sonora de la pel·lícula "Priscilla, reina del desert" (1994), dirigida per Stephan Elliot. 

Tal dia com avui de l’any 1990 Lou Reed, Tracy Chapman, Peter Gabriel, Simple Minds entre molts d’altres artistes  celebren amb un superconcert l’alliberament de Nelson Mandela després de quasi 30 anys de reclusió. Nelson Mandela va ser alliberat al febrer de 1990, i com acte commemoratiu, diversos artistes de la música van voler retre homenatge organitzant un concert a l’estadi de Wembley, a Londres. Molts artistes van formar part d’aquesta festa musical que va congregar a milers de persones que volien saludar l’alliberament del pres que el 1994 es va convertir finalment en President de la República de Sud-àfrica.

6 d'abril 1896 JJOO d'Atenes

Avui parlarem de Jocs Olímpics perquè tal dia com avui es va inaugurar la primera edició dels anomenats Jocs Olímpics de l'era moderna a Atenes, capital de Grècia, en un llunyà 6 d'abril de 1896. Des d'aquella oportunitat, han estat realitzats cada quatre anys en diverses ciutats del món, sent les úniques excepcions les edicions de 1916, 1940 i 1944, a causa del esclat de la Primera i Segona Guerra Mundial.

Els Jocs Olímpics (JJ. OO.), en francès: Jeux Olympiques i en anglès: Olympic Games, són el major esdeveniment esportiu internacional multidisciplinari en el qual participen atletes de diverses parts del món. Els Jocs Olímpics són considerats la principal competició del món esportiu, amb més de dues-centes nacions participants. N’hi ha de dos tipus: els Jocs Olímpics d'Estiu i els Jocs Olímpics d'Hivern, que es realitzen amb un interval de dos anys, segons la Carta Olímpica: «els Jocs de l'Olimpíada es celebren durant el primer any d'una Olimpíada, i els Jocs Olímpics d'Hivern durant el seu tercer any».

Els Jocs Olímpics moderns es van inspirar en els del segle VIII a. C organitzats pels antics grecs en la ciutat d'Olimpia, entre els anys 776 a. C. i el 393 d. C. Al segle XIX, va sorgir la idea de realitzar uns esdeveniments similars als organitzats en l'antiguitat, els que es concretarien principalment gràcies a les gestions del noble francès Pierre Frèdy, baró de Coubertin. El baró de Coubertin va fundar el Comitè Olímpic Internacional (COI) en 1894. Des de llavors, el COI s'ha convertit en l'òrgan coordinador del Moviment Olímpic, amb la Carta Olímpica que defineix la seva estructura i autoritat.

L'evolució del moviment olímpic durant els segles XX i XXI ha donat lloc a diverses modificacions en els Jocs Olímpics. Alguns d'aquests ajustos inclouen la creació dels jocs d'hivern per a esports hivernals, els jocs paralímpics per a atletes amb algun tipus de discapacitat i els Jocs Olímpics de la Joventut per a atletes adolescents. 

El COI ha hagut d'adaptar a una varietat d'avenços econòmics, polítics i tecnològics. Com a resultat, els Jocs Olímpics s'han allunyat de l'amateurisme pur, segons el previst per Coubertin, per permetre la participació dels atletes professionals. La creixent importància dels mitjans de comunicació de masses va iniciar el tema de patrocini de les empreses i la comercialització dels Jocs. Grans boicots es van realitzar durant la Guerra Freda en els Jocs de 1980 i 1984.

El Moviment Olímpic consta de Federacions Internacionals de cada esport, Comitès Olímpics Nacionals i Comitès Organitzadors de cada edició. El COI és responsable de l'elecció de la ciutat seu. Segons la Carta Olímpica, la ciutat amfitriona és responsable de l'organització i el finançament dels Jocs. El programa olímpic, compost pels esports disputats en els Jocs, també està determinat pel COI. Hi ha diversos símbols i cerimònies olímpiques, com la bandera i la torxa olímpiques, així com les cerimònies d'obertura i clausura. Els guanyadors del primer, segon i tercer lloc en cada esdeveniment reben medalles olímpiques: or, plata i bronze, respectivament.

Queden dos anys pels Jocs Olímpics que se celebraran a Tòquio en l’estiu de 2020. Per a aquesta nova edició, el Comitè Olímpic va a incloure noves especialitats que s’adaptin als esports que la gent pràctica habitualment. Avança’t a les novetats i comença a practicar els esports que es posaran de moda en les properes Olimpíades, potser encara ets a temps de classificar-te!

El lema olímpic, Citius, Altius, Fortius (més ràpid, més alt, més fort) representa l’objectiu dels esportistes que participen en els Jocs Olímpics. Des de 1896, en les primeres Olimpíades de l’era moderna, establir nous rècords i aconseguir victòries que romandran en la història durant segles és la tònica habitual d’aquesta competició en la qual sempre s’ha de mantenir el respecte i l’esportivitat per la resta de participants. No obstant això, és necessari renovar-se i adaptar-se a les noves aficions que s’han estès en la pràctica d’exercici, i per aquest motiu, es vària constantment la llista d’especialitats que es practicaran en els jocs. Cinc esports tornen al programa després de desaparèixer un temps o s’estrenaran com a protagonistes en l’edició de Tòquio 2020. 

A Tokio 2020 hi haurà 5 nous esports dels Jocs Olímpics. Ara us els presentem:

- Escalada esportiva (en roca)

Aquesta variant del muntanyisme va néixer a la zona dels Alps suïssos i l’Est d’Alemanya al començament del segle XIX. Es practica en rocòdroms i ha evolucionat fins al punt de ser coneguda a tot el món. Per aconseguir les cobejades medalles, els escaladors hauran de superar tres proves. L’escalada lateral, la prova de velocitat en paret vertical i l’obertura de vies. L’actuació global en les tres proves servirà per declarar als guanyadors de la competició.

- Karate

No podia faltar al programa el Karate, art marcial japonès que es va començar a practicar al Segle XVII. En els Jocs de Tòquio 2020 podrem veure dues modalitats disferents: la kata i el kumite. La primera d’elles és una pràctica individual en el qual es realitzen diferents moviments que es posarien en pràctica en un combat. En la segona, dos contrincants s’enfronten utilitzant una combinació de cops per derrocar al seu contrincant.

- Skateboard

El seu origen està molt vinculat al surf, del que parlarem posteriorment i que també s’inclou al programa. Sorgeix a Estats Units en els anys 60 imitant als surfistes sobre monopatins. Avui dia es practica a tot el món i a Tòquio 2020 podrem veure dues especialitats diferents. Una oportunitat per descobrir als millors experts del món a la festa de l’esport i comprendre millor les habilitats dels skaters que podem trobar a les nostres ciutats.

- Beisbol i sóftbol

Ja van ser esports olímpics en anteriors edicions encara que portaven un temps fos del programa. L’origen d’ambdues modalitats, masculina i femenina respectivament, està als Estats Units. Són esports molt populars en a Japó i Cuba pel que aquests són els principals candidats, al costat dels nord-americans, a portar-se la medalla.

- Surf

El seu origen està a Hawaii gràcies als militars nord-americans allí desplegats en els anys 60, encara que ja fa 500 anys que en diferents illes de Polinèsia es remuntaven les ones utilitzant taulers de fusta. La modalitat que s’incorpora als Jocs és la de taula curta, shortboard, i que es pot celebrar en qualsevol tipus d’onatge. És la primera vegada que formarà part del programa olímpic.

Passat i futur: 2 d'abril i 8 d'abril

Avui parlarem de passat i futur. 

El 2 d'abril se celebra el Dia Internacional de la Literatura Infantil i Juvenil, un dia molt especial per als que estimem tant els llibres i, sobretot, aquesta classe de llibres. L'elecció de la data es va fer en record del naixement de l' escriptor danès Hans Christian Andersen el 2 d'abril de l'any 1805 a Odense, Dinamarca.  

Els seus començaments van ser durs, ja que va néixer en una casa molt humil fins i tot va haver de pidolar a més el seu pare va morir quan ell només tenia 11 anys, pel que no va poder completar els seus estudis. La seva formació va ser,  sobretot, autodidacta. Amb el seu esforç, tenacitat i l'ajuda de certes persones va aconseguir viatjar per altres països, aprendre i conèixer altres escriptors famosos, com Charles Dickens. 

Aviat ell també arribaria a la fama amb els seus contes convertint-se en un dels grans genis de la literatura universal. Andersen era un gran viatger (afirmava que "viatjar és viure") i escrivia després les seves impressions als periòdics. Va escriure bons llibres de viatges però realment és reconegut pels seus contes: que a més d’escriure li agradava explicar-los ell mateix. Alguns dels seus contes són: El vestit nou de l'emperador (1837), L'arbre de Nadal (1844), La petita venedora de llumins (1845), La sireneta (1837), La princesa i el pèsol (1835), Les sabates vermelles (1845), La reina de les neus (1845), El soldadet de plom (1838), L'aneguet lleig (1843) i El príncep captaire (1841).Al 1866 el rei de Dinamarca li va concedir el títol honorífic de Conseller d'Estat i al 1867, va ser declarat Ciutadà Il.lustre de la seva ciutat natal.

Des de 1956 a Dinamarca es concedeix el premi Hans Christian Andersen a escriptors i il.lustradors infantils, és com un petit Premi Nobel de la narrativa infantil. Es concedeix cada dos anys i els premiats reben una medalla d'or i un diploma de mans de la reina de Dinamarca .

Suggeriment: Sempre és un bon moment però podem aprofitar aquesta data per treballar amb els infants l'animació a la lectura, conèixer els autors infantils clàssics i moderns, els il.lustradors, la màgia que amaguen els llibres... Els mestres dels més menuts han de ser en aquestes ocasions el principal mag i treure de les butxaques o de la màniga tot tipus d'històries que als nens els deixin bocabadats. No tingueu por de disfressar-vos, de jugar amb ells... envoltant-los de literatura i de contes.

Parlem de futur… El diumenge 8 d'abril es celebra el Dia Internacional del Poble Gitano. El 8 d'abril del 1971 es va celebrar a Londres el primer Congres Mundial del Poble Gitano, va ser la primera gran reunió de les associacions i moviments representatius del poble gitano en tot el món. Es va prestar especial atenció a la recerca i establiment d’uns símbols comuns que permetin unir a aquest poble que viu molt disseminat arreu del món, i per això, en aquest Congres es decidirà l’himne i la bandera del poble gitano. Finalment l’himne escollit es diu "Gelem, Gelem", i la seva música serà la d’una melodia molt popular. La lletra va ser composada per aquest motiu i parla de la manera errant de viure, del genocidi nazi que van patir i acaba fent una crida a la germandat entre tots els gitanos del món. També, en aquest Congrés es va adoptar el terme Rom, més d’acord amb la realitat geogràfica i cultural d’aquest poble amb l’intenció d’allunyar-la d’altres noms que tenen una connotació negativa com: gipsy, gitano, tzigano, zigeuner, zíngaro, etcètera. 

Van ser els oblidats de l'holocaust nazi. Es recorda l'holocaust dels jueus però no es parla d'altres minories religioses o ètniques com els testimonis de jehovà o els gitanos que van patir també l'intent d'extermini. El dia 29 de març va sortir a la premsa una notícia impactant: el govern suec demanava perdó a la comunitat gitana i reconeixia que durant cent anys els havien tractat molt malament (esterilitzacions, separació d'infants de les seves famílies, deportacions...) que reforça la realitat del que avui parlem. Però no és una cosa del passat... segueixen sent el col.lectiu que es coneix de manera més negativa.

És cert que hi ha algunes paraules que van lligades a connotacions negatives i la paraula “gitano” és una d’elles. En alguns moments s’ha fet servir com a sinònim de dolent, lladre o d’algú que pretén enganyar per treure un benefici. Però tots sabem que fer això és incorrecte. És un reduccionisme molt simple que transforma als catalans en treballadors, als andalusos en alegres o als anglesos en puntuals, i jo, en conec com a mínim un de cada que no ho són. D’això en diem estereotips: posar característiques prefixades a un col.lectiu. Si ho pensem per un minut sabrem que no és cert i que quan és negatiu es pot tornar molt injust. 

Suggeriment: La meva proposta d’avui és intentar no quedar-nos enganxats en els estereotips i estar oberts a conèixer gent diferent, situacions diferents... i recordar sempre que mai un cas, o un conjunt de casos hauria de definir un tot.

4 d'abril Beatles for ever

Avui parlem d’una fita que no ha tornat a aconseguit cap altre grup musical. Tal dia com avui cinc cançons dels Beatles van ocupar els primers cinc llocs del TOP 10 de la llista dels Estats Units. Les cançons amb que ho van aconseguir van ser “Girl”, “All you need is love”, “Hey Jude”, “Get Back” i “The ballad of John & Yoko”. A les llistes del Regne Unit i dels EEUU, Record Retailer i Billboard respectivament, van aconseguir col.locar a la posició més alta 27 cançons. És a dir, les cançons del mateix disc s’anaven desplaçant mútuament a la llista a mida que la gent les anava coneixent. Els Beatles van ser un grup molt prolífic, treien dos LP per any. Els Beatles van ser número 1 a España en cinc ocasions fins que es van separar. 

Per celebrar la data podeu cercar cançons del Beatles... van ser tota una revolució... i si voleu recordar l’únic concert que van fer a Barcelona al maig del 1965 podeu anar al bar “La Garrafa dels Beatles”, a les Corts, al carrer Joan Güell amb el carrer Novell, i allà trobareu un bar museu fundat l’any 1976, dedicat a exposar una bona recopilació de fotografies, records i "merchandising" del grup que va revolucionar els 60’s amb la seva màgia. 

3 d'abril 33 mort de Jesús 1933 primeres fotos de l'Everest 2018 Sant Tornem-hi

Els protagonistes d’avui són el dia d’avui del 2018 i de l’any 33, i la muntanya més alta del món.

Avui és Sant Tornem-hi! Tornem a l’escola després de les vacances de Setmana Santa. A partir d’avui tornem a la “normalitat”. Llevar-se aviat, classes, extraescolars...  anar i venir... comencem el tercer trimestre que ens portarà fins el mes de juny.

Tal dia com avui de l’any 33 es creu que es la data de la mort de Jesús a Jerusalem a Judea. Jesús de Nazaret, va ser crucificat per la cohort de Ponç Pilat a instàncies del Sanedrí. L'Església Catòlica celebra la Setmana Santa amb la primera lluna plena de primavera. Per això va variant segons els anys. La Setmana Santa es pren com a data i quaranta dies abans trobem el Dimecres de Cendra i una setmana abans el Dijous Gras que és quan comença el Carnaval. Per l’altra banda cap a l’estiu tenim els cinquanta dades de Pasqua que acaben amb el Dilluns de Pasqua. Un calendari que es belluga en funció de quan és la primera lluna plena de Primavera.  

Tal dia com avui de 1933 els britànics Clydesdale i McIntrye s'enlairen des de l'Índia disposats a sobrevolar per primera vegada el cim de l'Everest, el sostre del món, i obtenir fotografies aèries del seu cim. En apropar el primer avió a la cara sud-oest, un corrent descendent ell cau 600 metres de cop, però el pilot aconsegueix recuperar alçada abans que la muntanya se li tiri a sobre, aconseguint sobrepassar a uns 30 metres per dalt del cim. Gràcies a aquest fet aconsegueixen obtenir un material fotogràfic que reprodueix el mai vist fins ara de la muntanya més alta del món, el cim.