3 de juny 1986 Neix Rafa Nadal 1982 Neix Ielena Issimbàieva 2006 El Nàstic puja a Primera

 

Els nostres protagonistes d’avui són el manacorí més famós de tots els temps, la saltadora de perxa més important i guardonada i la pujada efímera però pujada a Primera del Nàstic de Tarragona.

El 3 de juny de 1986 va néixer a Manacor en Rafael Nadal i Parera. Potser no caldria presentació però recordarem les seves gestes esportives. És un jugador de tennis professional mallorquí. És el millor tennista de la història del tennis sobre terra batuda, tenint en compte el seu percentatge de victòries i quantitat de títols aconseguits sobre aquesta superfície. Ha estat número 1 al rànquing individual de l'ATP un total de 196 setmanes en set etapes que van del 2008 al 2018. Al seu palmarès hi destaquen la medalla d'or als Jocs Olímpics de Pequín (2008), quatre Copes Davis amb Espanya i haver completat el Grand Slam de tennis durant la carrera els anys 2010 i 2022, setè jugador en aconseguir-ho en la història del tennis i segon en aconseguir-ho dues ocasions. Paral·lelament també fou el segon tennista en aconseguir l'anomenat Golden Slam durant la carrera (quatre Grand Slams i medalla d'or als Jocs Olímpics) darrere d'Andre Agassi. També sobresurten els 22 títols de Grand Slam, dels quals catorze són del Roland Garros (rècord de victòries a un torneig únic de Grand Slam), superant els sis de la llegenda sueca Björn Borg al Roland Garros i els onze de Margaret Court en la història del tennis. L'any 2022 va esdevenir el tennista masculí amb més títols de Grand Slam individuals en aconseguir el número 22 del seu palmarès. També ha guanyat 36 títols de categoria Masters 1000, els vuit consecutius al Masters de Montecarlo i la ratxa de 81 victòries consecutives sobre terra batuda entre els anys 2005 i 2007. Va mantenir una gran rivalitat esportiva amb Roger Federer, que llavors es va ampliar amb Novak Đoković i Andy Murray. El setembre de 2008 fou guardonat amb el Premi Príncep d'Astúries dels Esports per la seva contribució al món de l'esport i pels mèrits aconseguits durant l'any 2008, i el mateix any obtingué també el premi Marca Leyenda. El 10 d’octubre del 2024 va anunciar que deixava el tennis de competició.  

El 3 de juny de 1982 neix a Volgograd (llavors dins de l'URSS) la Ielena Issinbàieva (en rus: Елена Исинбаева). Es tracta de l'atleta més important i guardonada en salt amb perxa en tota la història, per davant de Stacy Dragila i Svetlana Feofanova. És l'actual posseïdora del rècord del món de salt amb perxa. Ha estat la primera dona de la història en saltar més de cinc metres. A més ha guanyat cinc ors en grans competicions (Jocs Olímpics, Campionats del Món i d'Europa, tant en pista coberta com a l'aire lliure). També va ser la guanyadora del premi major de la sèrie de la Golden League de la IAAF el 2007 i el 2009. Després de les males actuacions als campionats del món el 2009 i el 2010, es va fer una pausa durant un any de l'esport. El seu rècord mundial actual és de 5,06 m a l'aire lliure, a Zuric l'agost de 2009. El seu 5,01 m indoor va ser el rècord mundial durant poc més d'un any. Aquest últim va ser el vint-i-vuitè rècord mundial de salt amb perxa d'Issinbàieva. Issinbàieva va ser nomenada Esportista Femenina de l'Any per la IAAF el 2004, 2005 i 2008, i Esportiva Mundial de l'Any per Laureus el 2007 i 2009. El 2007 va ingressar al "Hall of Fame" del FICTS i va ser guardonada amb Excellence Guirlande D'Honneur. Va rebre el Premi Príncesa d'Astúries dels Esports l'any 2009. És una de les deu atletes (juntament amb Valerie Adams, Usain Bolt, Veronica Campbell-Brown, Jacques Freitag, Kirani James, Jana Pittman, Dani Samuels, David Storl i Faith Kipyegon) que ha guanyat campionats del món juvenil, júnior i nivell sènior d'una prova atlètica. Issinbàieva va ser expulsada dels Jocs Olímpics de Rio 2016 després de les revelacions d'un extens programa de dopatge patrocinat per l'estat a Rússia, destruint així les seves esperances d'una gran jubilació després de guanyar la medalla d'or olímpica. Es va retirar de l'atletisme l'agost de 2016 després de ser escollida per servir un mandat de 8 anys a la Comissió d'Esportistes del COI. És major de les Forces Armades russes.

El 3 de juny de 2006 el Gimnàstic de Tarragona va aconseguir l'ascens a la Primera divisió de la lliga espanyola de futbol després d'empatar a zero al camp del Xerez. El Club Gimnàstic de Tarragona, conegut popularment com a Nàstic de Tarragona o simplement Nàstic, és un club poliesportiu català de la ciutat de Tarragona que, a més d'equips de futbol, compta amb vuit disciplines esportives més. Aquestes disciplines s'estructuren com a seccions esportives dins l'organigrama del club. Exceptuant el futbol, la resta de les seccions tenen un caràcter social i amateur. Fundat l'any 1886, és considerat l'entitat poliesportiva més antiga de l'Estat Espanyol. L'1 d'octubre de 2019 el Club Gimnàstic i les seves seccions tenen aproximadament uns 850 socis i l'equip de futbol supera els 5.500 abonats. La temporada 2006/07 fou la del retorn històric a la primera divisió. L'equip però, no pogué mantenir la categoria, acabant últim a la classificació i retornant a la segona divisió.

2 de juny 1952 Neix Maria Pau Corominas 1984 Neix Erika Villaécija 1988 Neix el Kun Agüero

 

Amb la primera protagonista d’avui veiem un patró que es repeteix en molts esportistes que acaben sent rellevants i exitosos. Comencen a practicar l’esport a l’escola i d’allà passen a equips amb més tradició competitiva. Alguns fan un temps de formació en universitats americanes amb tot tipus de beques i tornen al món de la competició un cop acabats els seus estudis superiors. Altres es formen a Centres d'Alt Rendiment com el de Sant Cugat, a Catalunya. També és un clàssic que després de deixar el món de la competició segueixin vinculats amb l’esport des de la cura dels esportistes en la part més física (nutricionistes, fisios, metges, entrenadors) o política (regidors d’esports…).

Avui parlem de natació i futbol a partir d’esportistes nascuts tal dia com avui.

El 2 de juny de 1952 va neixer a Barcelona la Maria Pau Corominas i Guerin, nedadora catalana, una de les millors de la història. Va destacar en proves de fons en estil lliure i esquena, una de les millors nedadores catalanes de la història i la primera a classificar-se per a una final olímpica, a Mèxic 1968. Membre del Club Natació Sabadell, s'especialitzà en proves d'esquena i de fons estil lliure. Va ser campiona d'Espanya amb 13 anys i finalista del campionat d'Europa als 14 i subcampionat del món júnior. Estudià a la Universitat d'Indiana, on coincidí amb Santiago Esteva. Defensà els colors del Club Natació Sabadell. Fou una de les millors nedadores catalanes de la història i la primera a classificar-se per a una final olímpica. Fou a l'edició de Ciutat de Mèxic de 1968 en la prova de 200 metres esquena, on fou setena. Al final de la seva carrera arribà a tenir tots els rècords d'Espanya en estil lliure (excepte el dels 100 metres). L'any 1970 participà en la seva darrera competició, el Campionat d'Europa celebrat a Barcelona. Es classificà per a la final de 800 metres. Acabada la competició, decidí abandonar la natació en actiu. En motiu del 50è aniversari de la seva participació a la final dels Jocs Olímpics de Mèxic 1968, va travessar juntament amb el seu germà Joan, Quique Sentís i Pepe Raventós l'estret de Gibraltar en quatre hores i un minut. Aquesta acció s'emmarcà dins la campanya solidària "Dale vida al mar" que va recollir 7.000 € per a l'ONG Proactiva Open Arms. Entre d'altres distincions, fou escollida Millor esportista de l'any pel Mundo Deportivo en dues ocasions i va rebre la Medalla de l'Esport de l'Ajuntament de Sabadell.

El 2 de juny de 1984 neix a Barcelona l’Erika Villaécija. És una ex-nedadora d'estil lliure i aigües obertes catalana. És també graduada en Psicologia i especialitzada en Entrenament personal Esportiu. Resident al Centre d'Alt Rendiment (CAR) de Sant Cugat del Vallès des de 1999, competí inicialment amb el Club Natació Sant Andreu i després amb el Club Natació Sabadell. Ha estat en 4 ocasions nadadora olímpica (2004, 2008, 2012 i 2016). El 5 de novembre de 2018 va anunciar la seva retirada, havent aconseguit un total de 21 medalles internacionals: 6 d'or, 9 d'argent i 6 de bronze. Un cop retirada de l'esport de competició ha treballat a l'Escola de Santa Clara (CN Sabadell) i a Better Consultants, dins d'un Comitè per a la Prevenció, Detecció i Actuació davant l'assetjament, abús i violència. Al 2021 s'ha incorporat a treballar com a Delegada de Prevenció dins de la Comissió Executiva de la Federació de Natació.

El 2 de juny de 1988 va neixer a Quilmes, Argentina en Sergio Leonel Agüero del Castillo. Més conegut com a Kun Agüero és un exfutbolista argentí que va jugar com a davanter a Independiente de Avellaneda, Atlètic de Madrid, Manchester City, FC Barcelona i la selecció argentina. Al final del 2021, el 30 d'octubre jugant amb el Barça, durant un partit contra el Deportivo Alavés, va sentir una molèsties al pit. Es va sotmetre a diverses proves, en les quals es va detectar que el jugador patia una arrítmia, que comprometia la seva continuïtat com a esportista professional. Com a curiositat direm que va ser el gendre de Diego Armando Maradona del 2008 al 2012.

20 de maig 1922 Inauguració del Camp de les Corts 1923 Inauguració de Mestalla 1974 Neix Ruth Moll 1975 Neix Isaac Gàlvez 1981 Neix Iker Casillas 1992 Copa d'Europa del Barça

 

Avui comencem recordant les inauguracions de dos camps de futbol amb un any de diferencia. Els neixaments d’avui ens porten cap a dos ciclistes i un porter de futbol; i acabem els records del dia amb el gol de Koeman que va donar als culers la primera Copa d’Europa.

El 20 de maig de 1922 s'inaugura el Camp de Les Corts a Barcelona amb el partit FC Barcelona 2 - Saint Mirren 1. El Camp de les Corts fou l'estadi del FC Barcelona entre els anys 1922 i 1957, quan es va inaugurar el Camp Nou. Es trobava a l'illa delimitada pels carrers de Numància, travessera de les Corts, Vallespir i Marquès de Sentmenat, i va ser testimoni de molts dels grans èxits del club blaugrana però també d'episodis i períodes difícils. Finalment, fou enderrocat el 1966 i en el solar s'hi construiren blocs de pisos.

El 20 de maig de 1923 s'inaugura l'Estadi de Mestalla, camp de futbol del València CF. L'Estadi de Mestalla és un camp de futbol situat a la ciutat de València, entre l'avinguda d'Aragó i de Suècia. Propietat del València CF, va ser inaugurat el 1923. El seu nom es deu a la Séquia de Mestalla, que antigament passava junt al camp. Amb una capacitat de 49.430 espectadors i unes dimensions de 105x68 metres, l'estadi està classificat entre els més intimidatoris i respectats d'Europa, juntament amb altres estadis com Anfield o l'Estadi Olímpic de Roma. En el rànquing europeu, és el 34è estadi amb més capacitat.

El 20 de maig de 1974 neix a Ciutadella de Menorca la Ruth Moll Marquès, ciclista profesional. Ha competit en diferents modalitats com la carretera, la pista, el ciclocròs o el ciclisme de muntanya, des que va iniciar la seva carrera professional, al 1995, fins que es va retirar, al 2008. Un cop retirada ha estat vivint a Ciutadella, treballant com a regidora a l'Ajuntament i dirigint diferents empreses de ciclisme d'aventura. S'ha instal·lat definitivament a Astúries, des d'on ha creat altres empreses i projectes relacionats sempre amb la bicicleta i l’esport.

El 20 de maig de 1975  va neixer a Vilanova i la Geltrú l’Isaac Gàlvez López, ciclista. Va combinar ruta —pertanyé a l'equip Illes Balears— i pista, tot fent parella amb el mallorquí Joan Llaneras. Era germà de la també ciclista Débora Gálvez. Va estudiar al Col·legi Sant Jordi i posteriorment a l'Escola Industrial, Can Puig i la Paperera, però ben aviat abandonà els estudis per dedicar-se de ple al ciclisme. Es va formar a la Unió Ciclista Vilanova, on va romandre fins a categoria cadet. Posteriorment marxà al MACO de Terrassa i a la Unió Ciclista Montcada, encara en categories inferiors. Finalment, després per diversos equips amateurs, debutà com a professional el 2000 amb l'equip Kelme-Costa Blanca. Aquell mateix any va prendre part en els Jocs Olímpics de Sydney, on disputà dues proves del programa de ciclisme. En pista, fou dos cops Campió del món en Madison amb Joan Llaneras. En carretera destaca la Clàssica d'Almeria del 2000 i una etapa a la Volta a Catalunya de 2004. En aquesta mateixa edició va liderar la cursa el primer dia, quan el seu equip, el Banesto guanyà la contrarellotge per equips. Morí el 26 de novembre de 2006, en xocar amb Dimitri De Fauw a la 66a edició dels Sis dies de Gant Bèlgica, a les 00:30, en la modalitat de Madison.

El 20 de maig de 1981 va nèixer a Móstoles l’Iker Casillas. Va ser un futbolista que jugava a la demarcació de porter. Actualment és president de l'equip 1K, que juga a la Kings League. Va acabar la seva carrera al FC Porto. Anteriorment havia jugat més de sis-cents partits amb el Reial Madrid, cosa que en fa el sisè jugador que més partits hi ha disputat. Amb la selecció espanyola també va assolir la capitania, i és el jugador amb més internacionalitats de la història, en haver superat els 126 partits d'Andoni Zubizarreta. El juliol del 2015 s'anuncià que fitxava pel FC Porto després de 16 temporades al primer equip blanc (725 partits), i 25 al club madridista, del qual era capità.Iker Casillas va ser designat com el millor porter del món de 2008, 2009, 2010 i 2011 a la classificació que elabora la Federació Internacional d'Història i Estadística del Futbol (IFHHS).

El 20 de maig 1992 és un dia de memoria obligada pels barcelonistes. El Futbol Club Barcelona va guanyar a l'estadi de Wembley la primera copa d'Europa de futbol amb un gol de Koeman contra la Sampdoria de Gènova. L'equip de futbol, entrenat per Johan Cruyff amb figures com Koeman, Guardiola, Stoítxkov, Romário, Laudrup, Zubizarreta o Bakero, va guanyar quatre Lligues consecutives entre el 1991 i el 1994, i el 20 de maig de 1992 va conquerir el seu títol més preat: la Copa d'Europa, a l'estadi de Wembley i davant la UC Sampdoria. Durant aquests anys, l'equip va fer un gran joc i va ser conegut popularment com el Dream Team. La Champions League (anteriorment coneguda com a Copa d'Europa de futbol o Lliga de Campions) és la màxima competició oficial de futbol masculí per a clubs que es disputa a Europa amb periodicitat anual. És un dels tornejos de clubs més prestigiosos del món i la competició de clubs de futbol més prestigiosa a nivell europeu. Hi participen els campions de les lligues nacionals i, en alguns països, també el segon, tercer i quart classificat del campionat domèstic, dels països afiliats a la UEFA.

18 de maig 1970 Neix Ramon Jufresa 1980 Neix Diego Pérez 1992 Neix Cemre Erol

 

Durant la nit de dissabte 18 de maig, els Museus Locals obren les seves portes per a celebrar la Nit dels Museus. Descobriu les sorprenents activitats que us tenen preparades per aquesta nit tan especial.

Avui parlen per la seva data de neixament de tres esportistes, dos homes i una dona, que practiquen esports d’equip amb pilota: hoquei sobre herba, futbol i voley.

El 18 d'abril de 1970 va néixer a Barcelona en Ramon Jufresa i Lluch. És un jugador d'hoquei sobre herba català, ja retirat, guanyador d'una medalla olímpica. Membre del Club Egara de la ciutat de Terrassa, va participar, als 22 anys, en els Jocs Olímpics d'Estiu de 1992 realitzats a Barcelona va aconseguir guanyar un diploma olímpic en la competició masculina d'hoquei sobre herba en finalitzar cinquena posició final. En els Jocs Olímpics d'Estiu de 1996 a Atlanta va aconseguir guanyar la medalla de plata en aquesta competició. En els Jocs Olímpics d'Estiu de 2000 a Sydney, els seus últims Jocs Olímpics, finalitzà en novena posició. Al llarg de la seva carrera va guanyar també una medalla en el Campionat del Món d'hoquei sobre herba.

El 18 de maig de 1980 va néixer a Montevideo, Uruguai, en Diego Pérez Aguado. Conegut com “el rus” va ser un futbolista uruguaià, que ocupa la posició de migcampista. Després de començar als clubs uruguaians de Defensor Sporting i CA Peñarol, el 2004 va passar a l'AS Monaco, de la Ligue 1. Ha estat internacional amb l'Uruguai en 64 ocasions, tot participant en les Copes Amèrica de 2001, 2004 i 2007, Copa del Món de Futbol de 2010. El 31 de maig de 2014 va entrar a la llista definitiva de seleccionats per disputar la Copa del Món de Futbol de 2014 al Brasil.

El 18 de maig de 1992 va néixer a Ankara, Turquia, la Cemre Erol. És una jugadora de voleibol que juga al Türk Hava Yolları Spor Kulübü, un equip turc de voleibol femení a Istanbul. Anteriorment va jugar al Fenerbahçe de Kadıköy (Istanbul), Nilüfer Belediyespor de Bursa, Çanakkale Belediyespor de Çanakkale i l'İdmanocağı de Trebisonda.

28 d'abril 1902 Refundació del Manchester United FC 1970 Neix el Cholo Simeone

 

Avui parlem de futbol, un club i un jugador-entrenador nascuts tal dia com avui.

El 28 d’abril de 1902 es va refundar el Manchester United FC. El Manchester United Football Club és un club de futbol de la ciutat de Manchester a Anglaterra, que juga a l'FA Premier League i disputa els seus partits com a local a l'estadi Old Trafford. Va ser fundat el 1878 sota el nom de Newton Heath LYR Football Club i es va incorporar a la First Division el 1892. Després d'estar a prop de la fallida el 1902, J. H. Davies va prendre les regnes del club i va canviar el seu nom per l'actual. Durant la Segona Guerra Mundial el seu estadi va ser bombardejat i durant un temps van estar jugant a Maine Road. L'equip va gaudir d'un èxit sense precedents després de nomenar Matt Busby com a entrenador de l'equip i va guanyar la lliga el 1956 i 1957. Un punt d’inflexió va ser el desastre aeri de Múnic, en el qual vuit jugadors de l'equip van perdre la vida. El 6 de febrer de 1958, quan el Vol 609 de la British Airways s'estavellà a l'aeroport de Múnic. A l'avió hi viatjava la plantilla completa del Manchester United. En total varen morir-hi 23 persones, comptant-hi futbolistes, tècnics i personal aeri, i hi va haver 21 supervivents. A l’estadi del Manchester hi ha un rellotge que recorda el dia i l’hora d’aquest accident. L’equip es va refer, va tirar endavant i va guanyar novament la lliga el 1965 i 1967, així com la Copa d'Europa —actual Lliga de Campions— el 1968. Entre els anys 1990 i 2000 Alex Ferguson va dur l'equip a l'obtenció de vuit campionats de lliga i el 1999 es va convertir en el primer equip anglès a guanyar la Champions League, la Premier League i la FA Cup en la mateixa temporada —el «triplet» del club.

A nivell nacional el Manchester United ha obtingut un rècord de 20 títols de lliga, 13 FA Cup i 21 Supercopes d'Anglaterra. A l'anterior se sumen 3 Copes d'Europa, una Recopa d'Europa, una Lliga Europa de la UEFA, una Copa Intercontinental i una Copa Mundial de Clubs de la FIFA, cosa que el converteix en un dels clubs anglesos amb més èxits esportius. També és considerat també com un dels clubs esportius més populars del món; el 2012 tenia una base de 659 milions de seguidors a tot el món, en la seva majoria asiàtics, de l'Orient Mitjà i Àfrica, Europa i Amèrica. Des de 1994 es manté com el club amb l'assistència més alta en els seus partits de lliga, amb una mitjana de més de 60.000 aficionats per partit. En termes financers, és un dels equips esportius amb millor valor de mercat del món, sent el primer a superar els 3.000 milions de dòlars el 2013.

El 28 d’abril de 1970 va néixer a Buenos Aires en Diego Pablo Simeone, conegut com El Cholo Simeone. És un exfutbolista i entrenador argentí. Dirigeix des del 23 de desembre de 2011 al Club Atlètic de Madrid de la Primera Divisió d'Espanya, al qual ha consolidat en l'elit del futbol europeu. És l'entrenador amb més partits dirigits en l'Atlètic, i el més llorejat en la història del club amb vuit títols. A més, va ser nomenat per la IFFHS en 2021 «millor entrenador mundial de la dècada».

25 de febrer 1950 Neix Paquito Fernández Ochoa 1962 Neix Birgit Fischer-Schmidt 1971 Neix Antoni Pinilla

 

Dos homes i una dona esportistes són els nostres protagonistas d’avui.

El 25 de febrer de 1950 va néixer a Madrid en Francisco Fernández Ochoa, també conegut com a Paquito Fernández Ochoa, va ser un esquiador alpí espanyol. Fins a la data, és l'únic espanyol que ha aconseguit una medalla d'or en uns Jocs Olímpics d'Hivern, concretament, en els Jocs Olímpics de Sapporo 1972, en el eslalom especial. Era germà de la també esquiadora Blanca Fernández Ochoa. A més de Blanca, els seus germans Juan Manuel, Luis i Lola també van ser olímpics.

El 25 de febrer de 1962 va néixer a Ciutat de Brandenburg, RDA, la Birgit Fischer-Schmidt és una ex-esportista alemanya que va competir en piragüisme en la modalitat d'aigües tranquil·les. Fins a 1990 va representar a Alemanya Oriental (RDA), època durant la qual va guanyar moltes de les seves medalles. Durante la seva joventut va treballar com a instructora d'esport en l'Exèrcit Popular Nacional de la RDA, aconseguint el rang de major. Va estudiar Educació Física en la Universitat de Leipzig, obtenint el títol en 1991. En 2004 va ser nomenada «Sportler donis Jahres» (Esportista de l'any) per la Confederació Esportiva Olímpica Alemanya. Participó en sis Jocs Olímpics d'Estiu entre els anys 1980 i 2004 obtenint un total de dotze medalles, vuit d'or i quatre de plata. Va guanyar trenta-set medalles en el Campionat Mundial de Piragüisme entre els anys 1979 i 2005, i nou medalles en el Campionat Europeu de Piragüisme entre els anys 2000 i 2005. Si Phelps és el rei indiscutible de la piscina, la reina del piragüisme no pot ser una altra que l'alemanya Birgit Fischer. Quan només comptava amb 18 anys, va sumar la seva primera medalla d'or en els Jocs de Moscou 1980, convertint-se en la piragüista més jove a guanyar una prova olímpica. Però això només va ser el començament d'una llarguíssima carrera a bord del caiac, la seva especialitat. I això tenint en compte que no va participar en els Jocs de Los Angeles 1984, a causa del boicot d'Alemanya oriental, a qui representava. Sí que ho va fer a Seül 1988 on va sumar dos ors més i una plata. A Barcelona 1992 es va penjar un altre or i una altra plata, mateix resultat que el reeixit a Atlanta 1996. En Sídney 2000 va tornar a sumar altres dos ors, i es va acomiadar a Atenes 2004, amb 42 anys, amb un altre or i una altra plata.

El 25 de febrer de 1971 va néixer a Badalona l’Antoni Pinilla Miranda és un exfutbolista català. Inicià la seva carrera en els equips inferiors del FC Barcelona debutant amb el primer equip el dia 18 de febrer de 1990, pocs dies abans de complir els 19 anys. El Barça jugava al camp del Rayo Vallecano, guanyà 2 a 4 i Pinilla entrà al minut 66 substituint Julio Salinas. La temporada 1990-1991 jugà un total de set partits i marcà un gol el 2 de febrer de 1991 al camp del València CF que significà l'empat a dos. Aquell any també arribà a jugar la final de la Recopa d'Europa. A més d'un altre partit de la Recopa contra el FRAM en què també marcà un gol, també jugà quatre partits a la Copa del Rei. La següent temporada la passà cedit a les files del RCD Mallorca. El 1992 participa amb la selecció espanyola als Jocs Olímpics de Barcelona, guanyant la medalla d'or. Després dels Jocs Olímpics, fou cedit a l'Albacete, on jugà una temporada, fins que l'estiu del 1993 fitxà pel Tenerife, equip en què tingué l'estada més llarga de la seva carrera esportiva, fins a l'any 2000. Durant la seva estada a Tenerife jugà en dues ocasions la Copa de la UEFA, i va arribar fins a semifinals la temporada 1996-1997. Després d'una última temporada a segona divisió amb el Tenerife, fitxà pel Salamanca, equip en què passà una temporada. El 2001 arribà al Nàstic, com a reforç per ajudar l'equip a mantenir-se a segona divisió després de l'ascens, però tot i algunes bones actuacions no s'aconseguí l'objectiu. La següent temporada la començà lesionat i sense equip, fet que semblava indicar que la seva carrera havia arribat al final, però al mes de desembre el Nàstic va decidir donar-li un lloc a l'equip. Aquella temporada fou complicada: el futbolista hagué de jugar en una categoria, la 2a B, en què no jugava des que era un juvenil fou molt qüestionat pel seu estat de forma i no marcà cap gol. A més, l'objectiu d'ascens va quedar força lluny. A la següent temporada, l'equip aconseguí l'ascens amb una aportació molt destacada d'Antoni Pinilla. La temporada 2004-2005, ja a segona, fou un fix en l'onze inicial i rendí a un gran nivell. La 2005-2006 fou la de l'ascens a primera. Pinilla començà la temporada com a suplent, i fins a la jornada 28 només havia jugat 6 partits, però a partir de llavors aconseguí un lloc en l'equip titular i el seu joc i els seus gols foren fonamentals per tal d'aconseguir l'ascens. La temporada 2006-2007 continua al Nàstic amb l'objectiu d'ajudar l'equip a mantenir la categoria, i també la següent altra vegada a segona divisió. Fou el capità del Gimnàstic de Tarragona, i el seu bon rendiment el convertí en un dels jugadors més valorats per l'afició. El 13 de juny de 2008, un dia abans de jugar-se l'últim partit de lliga, anuncià la seva retirada. Pocs dies després es convertí en el director general de l'equip, deixant el càrrec a principis de febrer de 2010. També cal destacar els set partits que ha jugat amb la selecció catalana els anys 1990, 1995, 1997, 1998, 2005, 2006 i 2007 contra el CE Sabadell, el FC Barcelona, Bulgària, Nigèria, Paraguai, i dos contra el País Basc. L'any 2008 fou el pregoner de les Festes de Santa Tecla de Tarragona. És comentarista dels partits de la Lliga espanyola a Movistar.

29 de gener 1964 Inauguració dels Jocs Olímpics d'Innsbruck 1985 Neix Marc Gasol 1966 Neix Romário de Souza 1999 Neix Morena Beltrán

 

Els nostres protagonistas d’avui són els Jocs Olímpics d’Hivern i esportistes jugadors de bàsquet I de futbol. Acabarem amb una periodista esportiva. En aquest blog recordem totes les persones que treballen en el món de l’esport.

El 29 de gener de 1964 va tenir lloc la inauguració dels Jocs Olímpics de Innsbruck 1964, oficialment coneguts com els IX Jocs Olímpics d'Hivern. Van ser un esdeveniment multiesportiu internacional celebrat en Innsbruck, Àustria. Malgrat ser una tradicional estació d'esquí es va produir escassetat de neu a causa de les càlides condicions climàtiques que es van donar, això va obligar a mobilitzar a l'exèrcit austríac per a portar neu d'altres llocs. La patinadora soviètica Lídia Skoblikova va fer història en aconseguir la medalla d'or en totes les proves disputades. Al llarg de la seva carrera totalitzaria 6 medalles d'or olímpiques el que la converteix en l'esportista amb major nombre de medalles d'or aconseguides en Jocs Olímpics d'Hivern. Es va celebrar per primera vegada la competició de luge, encara que l'esport va rebre una publicitat negativa quan en una carrera prèvia als Jocs va morir un esportista. Va ser la primera vegada que una torxa per als Jocs Olímpics d'Hivern va ser encesa a Olímpia, alguna cosa que seria usual en olimpíades posteriors. La torxa Olímpica va viatjar del 22 al 29 de gener seguint la següent ruta: des d’Olímpia per Atenes i  Viena fins a Innsbruck.

El 29 de gener de 1985 a Barcelona va neixer Marc Gasol i Sàez. És un jugador de bàsquet professional català, i actualment juga i presideix el Bàsquet Girona. Germà menor del també jugador Pau Gasol. De ben jove es traslladà a Sant Boi de Llobregat.. Amb 2,15 metres d'alçada juga a la posició de pivot i destaca per la seva gran fortalesa que, unit a la seva gran alçada, el converteix en un excel·lent rebotador. Té uns bons fonaments tècnics, una bona visió de joc i un gran tir a mitjana distància. Quan el seu germà va marxar a Memphis, en Marc el va acompanyar, fitxant per una High School (Lausanne High School) amb intenció de seguir formant-se. Va debutar a la Lliga ACB el 26 d'octubre de 2003 amb el primer equip del Futbol Club Barcelona. Aquesta mateixa temporada va col·laborar en la conquesta de la Lliga ACB, encara que va alternar les seves actuacions al primer equip amb l'equip filial, el FC Barcelona B que competeix en la Lliga EBA. La temporada 2005-06 entrà a formar part, de manera definitiva, del primer equip del conjunt blaugrana. Ha estat internacional amb la selecció espanyola Sub-20, Júnior i cadet. Amb aquesta darrera va guanyar la medalla de bronze al Eurobasket de l'any 2001 disputat a Riga. Debutà l'estiu 2006 a la selecció absoluta, i formà part de l'equip que disputà el Mundial de Bàsquet del Japó 2006. Tingué un paper destacat en la conquesta de l'or en el Mundial, suplint la baixa del seu germà a la final. El 29 d'octubre del 2008 debutà en partit oficial de l'NBA anotant 12 punts i capturant 12 rebots, registres que el convertien en el millor debutant de l'NBA provinent de l'ACB. El juliol de 2014 va ser inclòs pel seleccionador estatal Juan Antonio Orenga a la llista dels dotze jugadors que disputarien amb la selecció espanyola de bàsquet el Campionat del món de 2014. El juny de 2015 fou guardonat amb el Premi Príncep d'Astúries dels Esports, juntament amb el seu germà Pau. El juliol de 2015 Marc Gasol va signar un contacte amb els Memphis Grizzlies per a les cinc temporades següents. El febrer de 2019, el català és traspassat als Toronto Raptors, club amb el qual es va proclamar campió de l'NBA el mateix any i el setembre de 2019 aconsegueix el seu segon mundial de bàsquet, convertint-se en el segon jugador de la història a aconseguir la mateixa temporada el títol de l'NBA i el Campionat del món. Al novembre de 2019 s'anuncia els seu fitxatge pels Los Angeles Lakers, seguint d'aquesta manera les passes del seu germà Pau, que també hi jugà sis temporades. Després de la seva participació als Jocs Olímpics d'Estiu de 2020 es va retirar de la selecció espanyola. El novembre de 2021 s'uní a la plantilla del primer equip del Bàsquet Girona, club del qual és fundador i president. Juntament amb el seu germà Pau Gasol, lidera la Gasol Foundation.

El 29 de gener de 1966 va neixer a Rio de Janeiro en Romário De Souza Faria. És un futbolista, dirigent esportiu i polític brasiler. Romàrio va arribar a la xifra dels 1.000 gols als 41 anys jugant amb el Vasco de Gama al campionat brasiler. El 21 de maig del 2007 en el minut 47 del partit contra l'Sport Club en un camp ple a vessar, va marcar des del punt de penal, de la mateixa manera com va marcar el mític Pelé el seu gol 1.000. Després d'encertar el penal el partit s'aturà uns minuts, una massa d'aficionats i periodistes van saltar al camp per celebrar-ho. El jugador entre llàgrimes va dir algunes paraules als periodistes presents vinguts d'arreu del món. Abans de reprendre el partit Romário va donar una volta d'honor a l'estadi acompanyat per aficionats i familiars. La pilota del partit com és tradició en aquesta mena d'ocasions especials, se la va emportar a casa el jugador.Aquesta llarga llista de gols feta pel mateix jugador inclou partits oficials i amistosos. El seu primer gol com a professional va ser el 18 d'agost de 1985 amb el Vasco de Gama contra el Nova Venècia. Va debutar com professional al Vasco da Gama (1987-1988). Després va jugar al PSV Eindhoven neerlandès, amb el qual va guanyar quatre títols de lliga consecutius. L'estiu de 1993, va fitxar pel Futbol Club Barcelona, amb el qual va guanyar una lliga espanyola i va aconseguir el pichichi. El 1995 va retornar al Brasil, on va seguir triomfant, després d'una efímer estada al València CF a l'inici de la temporada 1996-97, va fitxar per l'Al Nasser de Qatar.

El  29 de gener de 1999 va neixer a  Haedo, Buenos Aires la Morena Beltrán, periodista esportiva i presentadora de televisió argentina. El 2018 va saltar a la fama per publicar fils de Twitter, on escrivia les seves anàlisis tàctiques sobre els partits de futbol nacionals més importants. A partir d'això, el canal esportiu ESPN la va contactar per a formar part de l'equip periodístic de diversos dels seus programes.

25 de gener Sant Pau 1890 Fundació del Sevilla FC 1924 Comencen els Primers Jocs Olímpics d'Hivern 1947 Neix Ángel Nieto 1952 Neix Manuel Llorente 1970 Neix Tomas Jofresa 1976 Neix Gisela Morón 1980 Neix Xavi 2000 Neix Remco Evenepoel

 

Avui els nostres protagonistes són molt variats. Són un sant amb tradició barcelonina i els primers jocs olímpics d’hivern, la fundació d’un club de futbol, un president, i un munt d’esportistesun jugador de bàsquet, una nedadora de sincronitzada, un ciclista i dos monstres de l’esport que juguen en una altra lliga: un motociclista i un jugador-entrenador de futbol.

Avui es celebra la festivitat de Sant Pau. Sant Pau apòstol conegut també com l'Apòstol dels Gentils i com Pau de Tars (originalment Saül de Tars o Saule, i després Pau es considera una figura clau en el desenvolupament, l'evangelisme i la predicació del cristianisme al món conegut de l'imperi romà, important intèrpret dels ensenyaments de Jesús de Natzaret. És venerat com a sant en tota la cristiandat. Inicialment era perseguidor dels cristians i avui es recorda la seva conversió (va caure del cavall).

A Barcelona hi ha la frase feta “ser alt com un Sant Pau” i us explicaré d’on ve aquesta expressió. Sant Pau era el patró dels espasers i per això en el seu honor van fer una espasa molt grossa i amb aplicacions de pedres precioses. Aquesta peça sortia en la processó en honor als sant. Com que era tan grossa l’home que la duia cenyida al cinturó havia de ser molt alt perquè sinó l’arrossegava. És curiós perquè el qui representava el sant en la processó era un home alt i molt ben plantat mentre que sembla que el sant era més aviat petitó.

El 25 de gener de 1890: a la ciutat de Sevilla es funda el Sevilla Futbol Club, segon club més antic d'Espanya. El seu primer president va ser el vicecònsol britànic Edward Farquharson Johnston, el seu primer capità Hugo MacColl. S. A. D. és un club de futbol espanyol organitzat com a societat anònima esportiva. Actualment juga a Primera Divisió. L'estadi Ramón Sánchez-Pizjuán, propietat del club, és l'escenari que utilitza l'equip per jugar els seus partits oficials com a local. Està situat al barri de Nervión i deu el seu nom al que fos president durant disset anys. Té capacitat per a 43.864 espectadors.

Tal dia com avui de l’any 1924 van començar a Chamonix (França), per primera vegada en la història, uns Jocs Olímpics d'hivern. El salt de trampolí, esport desconegut per a la majoria del públic, va ser  l'estrella al costat de 12 disciplines més, sumant un total de sis esports. En aquestes olimpíades van participar 16 països representats per 281 homes i 13 dones. Fins a la realització dels Jocs Olímpics d'Hivern de 1992 a Albertville (França) els Jocs Olímpics d'Hivern i els Jocs Olímpics d'Estiu conicidien en el mateix any. A partir d'aquell moment passaren a alternar-se cada dos anys. El nord-americà Charles Jewtraw, guanyador de la prova de patinatge de velocitat sobre gel en 500 metres, va ser el primer guanyador d'una medalla d'or en uns Jocs Olímpics d'hivern.La patinadora austríaca Herma Szabo-Plank es convertí en la primera dona guanyadora d'un or olímpic en els Jocs Olímpics d'hivern en guanyar la disciplina de patinatge artístic femení. Una medalla honorífica va ser lliurada al muntanyenc Charles Bruce, líder de l'expedició que va tractar d'arribar al cim de l'Everest l'any 1922. Després de revisions posteriors es va descobrir que la puntuació del noruec Thorleif Haug en el salt d'esquí havia estat equivocada, motiu pel qual el Comitè Olímpic Internacional (COI) decidí retirar-li la medalla i atorgar-la al seu veritable guanyador, el nord-americà Anders Haugen.

El 25 de gener de 1947 va neixer a Santa Eulalia del Rio, provincia de Zamora, l’Ángel Nieto Roldán. Pilot de motociclisme espanyol, guanyador del Campionat del Món de Motociclisme en 13 ocasions (tot i que, Nieto preferia dir que van ser «12+1»). Tenint en compte el nombre absolut de títols, té el millor palmarès entre els motociclistes espanyols i el segon a nivell mundial després de l'italià Giacomo Agostini. Va aconseguir 6 títols mundials en les categories menors, com la de 50cc (1969, 1970, 1972, 1975, 1976 i 1977) i 7 en la de 125cc (1971, 1972, 1979, 1981, 188) va aconseguir amb cinc marques de motocicletes diferents (Derbi, Kreidler, Bultaco, Minarelli i Garelli). A més, va aconseguir quatre subcampionats del món, 23 campionats d'Espanya i 5 subcampionats d'Espanya. També formen part del seu palmarès les 90 victòries en grans premis de motociclisme i 139 podis, i 128 victòries en campionats d'Espanya. Va rebre la Gran Creu al Mèrit Civil5 per obrir la porta a la gran generació de pilots espanyols que va arribar darrere seu. Pare dels també expilots de motociclisme Ángel Nieto Jr. "Gelete" (1976) i Pablo Nieto (1980), i oncle del pilot Fonsi Nieto (1978).

El 25 de gener de 1952 va neixer a  Benetússer, València, en Manuel Llorente Martín, empresari i economista valencià, president del València CF (2009- 2013). En febrer de 2007 va passar a ser president del Pamesa València i Director General, a causa del traspàs de poders que Juan Roig va efectuar al seu favor, deixant el càrrec dos anys més tard per tornar al València CF, en aquesta ocasió com a President. 

El 25 de gener de 1970 va neixer a Barcelona en Tomàs Jofresa i Prats, jugador de bàsquet català. És un jugador de bàsquet català, fill de Josep Maria Jofresa Puig i Lita Prats Gimeno, jugadora d'handbol, i germà de Rafael Jofresa. Amb 1.84 d'alçada, va ser un innovador en la seva etapa ACB, no només per la seva estètica, pentinat emulant Grace Jones, sinó també per ser un dels primers bases espanyols a picar la cistella. De fet, en la temporada 90-91 es va presentar al concurs d'esmaixades de l'All Star de Saragossa. 

El 25 de gener de 1976 va neixer a Barcelona la Gisela Morón Rovira. És una nedadora de natació sincronitzada catalana, guanyadora d'una medalla olímpica. Es va formar en el Club Natació Kallipolis. Formà part de l'equip de natació sincronitzada que guanyà tots el títols catalans i espanyols fins al començament del segle XXI.  Va participar en els Jocs Olímpics d'Estiu de 2008 realitzats a Pequín (República Popular de la Xina), on va guanyar la medalla de plata en la prova per equips. Al llarg de la seva carrera ha guanyat 4 medalles en el Campionat del Món de natació, una medalla d'or a Roma 2009, una medalla de plata, a Melbourne 2007 i dues medalles de bronze, a Mont-real 2005 i a Melbourne 2007; i 5 medalles en el Campionat d'Europa de natació, entre les quals dues medalles d'or i tres medalles de plata, a Madrid 2004, Budapest 2006 i Eindhoven 2008. Va rebre la placa d'or del Reial Orde del Mèrit Esportiu i la medalla d'or de la Reial Federació Espanyola de Natació. Un cop retirada de la competició, ha treballat com a entrenadora i assessora per a diferents clubs dins de la natació sincronitzada, i com a directora tècnica de Natació artística dins de la Federació Catalana de Natació.  

El 25 de gener del 1980 va neixer a Terrassa en Xavier Hernández i Creus, conegut com a Xavi. És un exfutbolista i entrenador de futbol català que sembla que no necesita presentación. Té una de les biografies d’esportistes més extenses a la Viquipèdia.Té un palmarès espectacular com a jugador del Barça i també ha estat entrenador del primer equip del 2021 al 2024.  Futbolista de gran classe, jugava com a migcampista organitzador, amb una excel·lent visió de joc, una ràpida passada en curt i un bon xut que li va servir per a marcar força gols (85 amb el Barça, en 767 partits). En el seu moment, fou considerat el successor natural de Josep Guardiola al mig del camp blaugrana i és mundialment reconegut un dels millors migcampistes de tots els temps, així com el millor futbolista català de la història. És el jugador que ha disputat més partits amb el primer equip del Futbol Club Barcelona amb un total de 767, per davant d'Andrés Iniesta, Leo Messi, i Migueli (amb 664), i el primer en partits jugats en competicions europees i també en partits de lliga. Mentre va ser al Barça, era el jugador del FC Barcelona que havia assolit més títols amb un total de 29 (25 amb el club i 4 amb la selecció estatal). També és un dels jugadors que més cops ha jugat amb la selecció espanyola, amb 133 partits, i el tercer jugador que més partits ha jugat a la Lliga de Campions de la UEFA, amb 151, per darrere d'Iker Casillas i Cristiano Ronaldo. Amb la selecció estatal, Xavi va guanyar la Copa del Món sub-20 el 1999, i una medalla olímpica d'argent a les Olimpíades de 2000. Després de debutar a la selecció absoluta el 2000, va jugar un total de 133 cops amb la selecció espanyola, i fou una figura decisiva en els èxits de l'equip. Fou cabdal en el triomf espanyol al Mundial 2010 i també a l'Eurocopa 2008 i l'Eurocopa 2012. Fou nomenat per la UEFA millor jugador del torneig a l'Eurocopa 2008, i inclòs a l'equip ideal de l'Eurocopa el 2008 i el 2012. A l'Eurocopa 2012, amb dues assistències a la final, Xavi va esdevenir el primer jugador en fer assistències en dues finals diferents de la competició. Va assolir un 91% d'efectivitat en les passades al Mundial 2010 i fou inclòs a l'equip ideal del mundial. Després del Mundial 2014, Xavi va anunciar la seva retirada de la selecció espanyola. Amb el FC Barcelona, Xavi va guanyar vuit lligues i quatre lligues de campions. El 2009 va quedar tercer en la votació del premi FIFA World Player i va esdevenir així el primer català de la història en quedar entre els tres primers; més tard va quedar 3r dos cops més els anys següents, quan el premi ja era la Pilota d'Or, els anys 2010 i 2011.

El 25 de gener de 2000 va neixer Remco Evenepoel. És un ciclista belga professional des del 2019 que, actualment, corre amb l'equip Soudal Quick-Step. Se l'ha comparat sovint amb Eddy Merckx, fet que, tot i que inicialment li va fer gràcia, ara li genera incomoditat. Entre les seves victòries, destaquen els triomfs aconseguits el 2022 al Campionat del Món en ruta, a La Volta a Espanya i a la Lieja-Bastogne-Lieja,fet que li va permetre rebre la Bicicleta d'or al millor ciclista masculí d'aquella temporada. La temporada següent, va aconseguir repetir la victòria a la Lieja-Bastogne-Lieja, i proclamar-se, entre altres, Campió del món contrarellotge. El 2024 també va aconseguir la medalla d'or en contrarellotge i en ruta als Jocs Olímpics de París, esdevenint així el primer ciclista masculí que aconseguia la medalla d'or en les dues modalitats de carretera. En les Grans Voltes, a banda del triomf a la general de la Vuelta de 2022, ha aconseguit una etapa i la classificació del millor jove al Tour de França, dues etapes al Giro d'Itàlia i cinc a La Volta ciclista a Espanya.

19 de gener Sant Canut Setmana dels Barbuts 1901 Neix Hans Moser 1968 Neix Imma Clopés 1991 Neix Petra Martic 2000 Neix Juan Miranda 2004 Neix Sofia Raffaeli

 

Avui és Sant Canut. Canut (o Knud), conegut com a Canut el Sant o Sant Canut, fou rei de Dinamarca entre 1080 i 1086. Va ésser un rei ambiciós que desitjava el tron anglès, va enfortir la monarquia danesa i va donar suport a l'Església catòlica, que va consolidar-s'hi. Mort pels seus enemics, l'Església el considerà màrtir i el venera com a sant, patró de Dinamarca.

Hi ha una dita que diu: “Si plou per Sant Canut, en tres mesos no veuràs eixut”.

Estem a la Setmana dels Barbuts que és la setmana més freda de l’any. Aquesta setmana tots els sants porten llargues barbes: Sant Pau Ermità (15), Sant Maure (16), Sant Antoni (17), sant Fructuós (21), i sant Vicenç màrtir (22). Tot i que la celebració de Sant Sebastià s’escau dins aquest període (20 de gener) i malgrat ser la festa major d’hivern de moltes poblacions catalanes, no s’acostuma a incloure dins d’aquest període perquè popularment no es representa al sant amb barba, sinó com a un jove afaitat i més aviat escanyolit. Tampoc és un dels sants barbuts Sant Pau Apòstol, la diada del qual es celebra el 25 de gener.

Tradicionalment, la Setmana dels Barbuts ha estat considerada a través d’anys i panys com la setmana més freda i crua de l’any. Les dites populars així ho recullen: “Quan venen els tres barbuts, venen els freds cascarruts”, “Per la setmana dels barbuts governen els tres germans, tos, mocs i amagamans”, “La setmana dels barbuts, setmana d’esternuts”. Les estadístiques meteorològiques confirmen, malgrat les excepcions d’anys concrets, aquestes intuïcions populars. Es diu que la pluja que cau durant aquesta setmana fa molt de bé a la terra: “La pluja de la setmana dels barbuts, cada raig val cinc escuts”.

Una altra creença popular, aquesta vegada més difícil de comprovar, afirma que els homes nascuts en aquesta setmana són peluts, amb una barba espessa, molt de geni, decidits i coratjosos i amb molta empenta, mentre que les nenes nascudes en aquesta setmana se les té per mostatxudes. (espero que com en tantes coses... la tradició no es converteixi en realitat...)

S’atribueix al fred les barbes dels sants, i hi ha qui, fins i tot, afirma que els sants porten el fred dins les seves enormes barbes blanques. En efecte, la iconografia més antiga d’aquests personatges ens els presenta com a un ancià d’enormes barbes nevades, que simbolitza la vellesa i el cru fred hivernal.

Ara bé, alguns autors també relacionen les festes que s’esdevenen durant aquest període amb ritus pre-cristians entorn de l’home salvatge, el geni de la muntanya que pobla la simbologia d’aquests moments a tot Europa. Es tracta d’un ancià amb una llarga barba blanca i una dalla, que en molts calendaris representa l’Any Vell i que té una estreta i antiquíssima relació simbòlica i iconogràfica amb el Cronos grec o el Saturn romà, la vella divinitat de les religions clàssiques que simbolitzava el pas del temps. També podrien ser romanalles de les Lupercalia, uns rituals de fecundació destinats a la protecció dels ramats i a la fertilitat de la terra en els quals l’embriaguesa i les disfresses jugaven un paper molt destacat. En qualsevol cas, es tracta d’unes celebracions festives que tanquen el mes de gener i que comencen a traspuar els excessos carnavalescos de les properes setmanes.

La particular fisonomia de Setmana dels Barbuts ha inspirat a casa nostra, algunes celebracions peculiars. Al Vendrell, cada any es celebra el Sopar dels Barbuts, una festa que té lloc des de 1994 entre el 15 i el 22 de gener. Organitzada per l’Associació de barbuts del Penedès, es tracta d’un sopar al que hi assisteixen només persones que duen barba i que es reuneixen al voltant d’una taula per compartir un àpat i fer-la petar, en el marc d’una festa que cada any incorpora novetats.

Hi ha gent que busca qualsevol motiu per celebrar i els clubs cannàbics han triat a Sant Canut com el seu patró i amb aquest motiu celebren actes en els seus centres. Claríssimament el sant no té res a veure més que el nom... simplement “é ben trovato” que diuen els italians.

Els protagonistas d’avui són també un domador de cavalls, una atleta catalana, una tenista, una gimnasta rítmica, i un futbolista de la selección que juga a Itàlia.

El 19 de gener de 1901 va neixer Hans Moser, domador de cavalls i genet suís, campió olímpic en 1948. Va competir en la modalitat de doma. Va participar en dos Jocs Olímpics d’Estiu en els anys 1936 i 1948, obtenint una medalla d’or a Londres 1948 en la prova individual.

El 19 de gener de 1968 va neixer a l’Alt Empordà la Imma Clopés Gasull. Va ser una atleta catalana especialista en proves de d'heptatló i pentatló.Llicenciada en Educació Física i Esport a l'INEFC el 1993, va ser campiona d'Espanya júnior en heptatló el 1986 i promesa el 1988. En categoria absoluta, va ser campiona d'Espanya d'heptatló en set ocasions i de Catalunya en sis. En pista coberta, va ser sis vegades consecutives campiona d'Espanya de pentatló i tres de Catalunya. També va establir cinc rècords estatals d'heptatló i quatre de pentatló. Internacional amb la selecció espanyola en trenta-sis ocasions, va competir als Jocs Olímpics d'Atlanta 1996 i Sidney 2000. També va participar en diversos campionats del Món i d'Europa d'atletisme a l'aire lliure i en pista coberta, destacant la medalla d'or aconseguida als Jocs Iberoamericans de 1998. Va retirar-se de la competició el 2005.

El 19 de gener del 1991 neix a Croàcia la Petra Martić, jugadora professional de tennis. Va estar en el 14è lloc del rànquing individual de la WTA a principis de 2020, malgrat haver guanyat un sol títol individual.  

El 19 de enero de 2000 va neixer a Sevilla en Juan Miranda González. És un futbolista español que juega de defensa en el Bologna F. C. 1909 de la Serie A de Italia.futbol Amb la selección espanyola va guanyar la medalla d’or a les Olímpiades de Paris 2024.

El 19 de gener de 2004 neix Sofia Raffaeli, una deportista italiana que competeix en gimnasia rítmica, en la modalitat individual. Va participar en els Jocs Olímpicos de Paris 2024, obtenint una medalla de bronze en la prova individual. Va guanyar  once medalles en el Campionat Mundial de Gimnasia Rítmica entre els anys 2021 i 2023, i once medalles en el Campionat Europeu de Gimnàstica Rítmica entre els anys 2022 i 2024. 

16 de gener 1901 Neix Zamboni 1959 Neix Ramon Maria Calderé 1971 Neix Sergi Bruguera 1976 Neix Debbie Ferguson-McKenzie 1995 Neix Takumi Minamino 1996 Neix Anastassia Grixina

 

Comencem amb algú que no és esportista però gràcies a ell es poden practicar tots els esports sobre gel en pista coberta. Tal dia com avui de l’any 1901 va néixer Frank Joseph Zamboni. Potser aquest nom no ens diu gran cosa però quan hem anat a patinar a una pista de gel hem vist en marxa una descendent de la màquina que ell va dissenyar. Es coneixen com la Zamboni i és una màquina que recull el gel sobrer i poleix el gel deixant una capa perfecta per la pràctica del patinatge.

Avui, després de molts dies d’absència,el tennis torna al nostre full. Els protagonistes, que fan anys avui  son un futbolista i un tennista catalans i una atleta de Bahames, un jugador de futbol japonès i una gimnasta artística russa.

El 16 de gener de 1959 a  Vila-rodona, a l’Alt Camp neix Ramon Maria Calderé i Rey, destacat futbolista català dels anys 80 i posteriorment entrenador. Va ser, també, internacional amb la selecció espanyola. En el seu debut a primera divisió amb el Barça l'any 1984, va marcar un dels tres gols que van donar la victòria als blaugranes enfront del Reial Madrid al Bernabeu. Calderé va ser una de les claus del centre del camp de l'equip que va assolir el títol de lliga la temporada 1984/85, i el 1986 va arribar a jugar el mundial de Mèxic amb la selecció espanyola. Després del motí de l'Hespèria la primavera de 1988, va ser traspassat al Reial Betis. En la seva etapa final com a jugador, va jugar diverses temporades al Sant Andreu, equip amb el qual va estar a punt de pujar a Segona Divisió A.

El 16 de gener de 1971 va néixer a Barcelona en Sergi Bruguera i Torner. És un tennista professional català. Va destacar fonamentalment sobre superfícies lentes com demostra el fet de guanyar dos Roland Garros consecutius (1993 i 1994). Posteriorment va aconseguir la medalla d'argent als Jocs Olímpics d'Atlanta 1996, perdent la final davant Andre Agassi. El 1997 va ser sorprès per l'aleshores desconegut Gustavo Kuerten a la final de Roland Garros. Va ser el primer d'una reeixida generació de tenistes pertanyents a l'àmbit lingüístic català sobre superfícies lentes, protagonitzada també per: Carles Moyà, Albert Costa, Juan Carlos Ferrero, i  Rafael Nadal.

El 16 de gener de 1976 va néixer a les  Bahames la Debbie Ferguson-McKenzie, atleta campiona olímpica a les Olimpíades de Sydney 2000 on va guanyar en la prova de relleus 4x100 m, quedant per davant de les jamaicanes i nord-americanes, i fent un temps de 41,95 segons; una altra medalla d'or en la mateixa prova a Sevilla 1999 o també l'or en els 200 m a Edmonton en el Campionat del Món del 2001, per davant de la nord-americana LaTasha Jenkins i l'australiana Cydonie Mothersill.

El 16 de gener de 1995 va néixer a  Osaka, al Japó en Takumi Minamino; un futbolista japonés que juga com a extrem a l'AS Monaco i des del 2015 també amb la selecció del Japó.

I acabem amb una gimnasta artística russa que va néixer el 16 de gener de 1996 a Moscou,  l’Anastassia Grixina. Va ser subcampiona olímpica a Londres 2012 en el concurs per equips.

15 de gener 1892 James Naismith publica les normes del básquet 1912 es funda el Argentino de Rosario 1941 El Barça es castellanitza 1982 Neix Ben Agosto 1985 Neix Victor Tomàs 1986 Neix María Abakúmova 1991 Neix Marc Bartra

Els protagonistes d’avui s’extenen des de finals del segle XIX i s'allarguen per tot el segle XX. Avui tenim moments estelars: comencem per la publicació de les normes del básquet, la fundació del Argentino de Rosario i la castellanització del nom del Barça… tot té historia… I també tenim aniversaris d’esportistes: un patinador sobre gel, un jugador de handbol, un atleta de llençament de javelina, i un futbolista molt jove amb una llarga carrera per davant.

Comencem pels moments estel·lars:

El 15 de gener de 1892 en James Naismith publica les normes del básquet. Va ser un entrenador i innovador canadenc. Va inventar l'esport del basquetbol el 1891 i se li sol donar el reconeixement d'haver introduït el primer casc de futbol americà. Va escriure les regles originals del bàsquet, va fundar el programa de bàsquet de la Universitat de Kansas i va poder veure el basquetbol adoptat com un esport de demostració als Jocs Olímpics d'Estiu de 1904 i com un esport oficial als Jocs Olímpics d'Estiu de 1936. Les contribucions de Naismith al bàsquet li han valgut nombrosos honors pòstums.

El 15 de gener de 1912 es funda a Rosario, Santa Fe, República Argentina, el Club Atlético Argentino conegut com "Argentino de Rosario". És una Associació Civil sense finalitat de lucre. Juga a l’estadi José Martín Olaeta, que actualment te una capacitat per a 6800 persones.Ara juga a la Primera C, cuarta división para los equipos directamente afiliados a la AFA. Va arribar a la Primera B Nacional, segona categoria del fútbol argentí, en la temporada 1999/00.

Tal dia com avui de 1941 el Futbol Club Barcelona va castellanitzar el seu nom (Club de Fútbol Barcelona) en obediència a un decret de la dictadura franquista que obliga a usar el castellà en les denominacions de les associacions.

Continuem amb els aniversaris:

El 15 de gener de 1982 va neixer a Chicago en Benjamin Alexandro "Ben" Agosto és un patinador sobre gel estatunidenc. La seva parella de patinatge és Tanith Belbin. Agosto originalment patinava amb Katy Hill a la zona de Chicago. El 1998 es va traslladar a Michigan i es va unir amb Belbin. Estan entrenats per Igor Shpilband. Shpilband és qui els va aparellar.Belbin & Agosto va tenir èxit immediatament a nivell Junior. Van guanyar una medalla de tots els colors al Campionat del Món de Patinatge Júnior entre 2000 i 2002. Es van classificar per patinar pels Estats Units als Jocs Olímpics d'hivern de 2002. Però Belbin no tenia la nacionalitat i no podien competir tot i ser molt i molt bons. Van aconseguir participar en les Olimpíades del 2006 pels pèls. Per un canvi de normativa va poder va jurar com a ciutadà nord-americà el 31 de desembre de 2005. Als Jocs Olímpics d'hivern de 2006, Belbin i Agosto van guanyar la primera medalla de patinatge sobre gel (una plata) pels Estats Units des de 1976. Belbin i Agosto són coneguts per la seva connexió i habilitats de patinatge.

El 15 de febrer de 1985 va neixer a Barcelona en Víctor Tomàs i Gonzàlez. És un jugador d'handbol que va ingressar a la Secció d'handbol del Futbol Club Barcelona el 1998 a l'equip cadet del planter, i d'allà progressà fins a arribar al filial la temporada 2002-03, en què acabà debutant al primer equip. Era un extrem esquerrà que jugava per la dreta i que destacava per la seva rapidesa i explosivitat. Acostumat a jugar en les situacions d'atac, va anar desenvolupant-se en les tasques defensives. La temporada 2013-2014, va guanyar cinc títols amb el FC Barcelona, en un gran any en què l'equip només no va poder guanyar la Copa d'Europa, i a la Lliga ASOBAL va guanyar tots 30 partits disputats, amb un nou rècord de gols. El 30 de novembre de 2022, després del partit Barça-Kiel de Champions, Víctor Tomàs va rebre l'homenatge de l'afició del Palau Blaugrana amb la retirada de la samarreta amb el número 8 de qui va ser capità de l'equip d'handbol durant la darrera dècada. Tomàs havia hagut de retirar-se prematurament el 2020 a causa d'una malaltia cardíaca i la pandèmia de covid havia endarrerit el seu comiat oficial. En les seves 18 temporades al primer equip va guanyar un total de 69 títols, entre els quals destaquen tres Copes d'Europa, 5 Mundials de clubs, 12 Lligues i 11 Copes del Rei, entre d'altres, esdevenint el tercer esportista del club amb millor palmarès, després d'Aitor Egurrola, de la secció d'hoquei patins i de David Barrufet, també d'handbol.

El 15 de gener de 1986 va neixer a Stavropol la María Abakúmova, una atleta russa de l'especialitat de llançament de javelina. Va guanyar la medalla d'or en el Campionat Mundial d'Atletisme de 2011 a Daegu, Corea del Sud, on va aconseguir el rècord nacional i mundial de 71,99 metres. Va participar en els Jocs Olímpics de Pequín 2008, en els quals va obtenir la medalla de plata en la seva especialitat.

El darrer protagonista d’avui va neixer el 15 de gener de 1991. Marc Bartra Aregall va neixer a Sant Jaume dels Domenys, a Tarragona.  És un futbolista que juga com defensa en el Real Betis Balompié de la Primera División de España. Ha estat internacional absolut amb la selecció espanyola. Previament, en les categorías inferiors de la selecció nacional, es va proclamar subcampió d’Europa sub-19 en 2010 i campió d’Europa sub-21 en 2013. Després d’un breu  pas per l’Espanyol (temporada 2001-02), va entrar en la Masía en el 2002, als 11 anys. El 14 de febrer de 2010, sent jugador del Barcelona B, Pep Guardiola el va fer debutar a Primera Divisió contra el Atlético de Madrid.​ El 7 de desembre de 2010 va debutar en la Lliga de Campions amb una victoria per 2 a 0 amb el Rubin Kazan.​ En la darrera jornada de la Lliga 2010-11 (en el qual el Barça va ser campió) va marcar, de cap, el seu primer gol amb el primer equip, que va suposar el 3-1 final contra el Málaga CF. Al novembre de 2012, Bartra va ser premiat com el millor defensa de la temporada 2011-12 de Segona Divisió.​ Per la temporada 2012-2013, Marc va promocionar definitivament al primer equip de la mà de Tito Vilanova. El 18 de març de 2014, va renovar amb el Barcelona hasta junio de 2017, con una cláusula de rescisión de 25 millones de euros. El 6 de març de 2016 va disputar el seu partit número cent amb el Barça. Després va jugar al Borussia de  Dortmund, al Betis, al  Trabzonspor turc i va tornar al Barça.

14 de gener 1981 Neix Concha Montaner 1982 Neix Víctor Valdès 1990 Neix Áron Szilágyi 1994 Neix Gisela Pulido

 

Organitzar els esportistes per dates de neixament ens permet fer un tastet de diferents esports. Els protagonistas d’avui són una atleta de salt de longitud, un proter del Barça de futbol, un esgrimista i una excepcional surfista d’estel catalana.

El 14 de gener de 1981 va neixer a l'Eliana, València, la Concha Montaner, atleta valenciana de salt de longitud. Ha estat subcampiona d'Europa en pista coberta en 2007 i set vegades campiona d'Espanya a l'aire lliure i nou en pista coberta, sent la vigent campiona de l'especialitat. Ha participat en tres Jocs Olímpics en salt de longitud: en els Jocs Olímpics de Sydney 2000, en els de Pequín 2008 i en els de Londres 2012, no passant la ronda de qualificació. El seu millor salt personal és 6,92 metres, aconseguit al juliol de 2005 a Madrid. L'any 2012, també aconsegueix alçar-se amb el títol de campiona d'Espanya de 100 metres llisos amb un temps d'11.99 segons. En el campionat d'Espanya celebrat a Gijón, el 23 i 24 de juliol de 2016, aconseguí el segon lloc amb una marca de 6,20 metres. L'octubre de 2015 la Generalitat Valenciana va concedir-li la Medalla al Mèrit Esportiu. El 28 de setembre de 2018 va anunciar la seva retirada de l'atletisme.

El 14 de gener del 1982 va neixer a L'Hospitalet de Llobregat en Víctor Valdés i Arribas, futbolista del Futbol Club Barcelona.  Procedent de la Penya Barcelonista Cinc Copes que va entrar al Barça l'1 de juliol del 1992. Ha estat internacional amb la selecció espanyola i porter titular de la selecció catalana. De gran corpulència física (fa 1,83 metres i pesa 78 kg), va guanyar cinc cops el trofeu Zamora, i és el millor porter de la història de la lliga espanyola, segons un estudi del Centre d'Investigació d'Història i Estadística del Futbol Espanyol. Va ser entrenador de l'UA Horta, equip de tercera divisió catalana.

El 14 de gener de 1990 neix a Budapest l’Áron Szilágyi. És un esportista hongarès que competeix en esgrima, especialista en la modalitat de sabre. Ha participat en quatre Jocs Olímpics d'Estiu, entre els anys 2008 i 2020, guanyant quatre medalles en total: or a Londres 2012 (individual), or a Rio de Janeiro 2016 (individual) i dues a Tòquio 2020, or en la prova individual i bronze en el torneig per equips (juntament amb Tamás Decsi, Csanád Gémesi i András Szatmári). Amb l'or a Tòquio, es va convertir en el primer tirador d'esgrima masculí en guanyar 3 edicions seguides dels Jocs Olímpics. Ha guanyat dotze medalles (3 d'or) en el Campionat del Món d'esgrima entre els anys 2007 i 2023, i nou medalles (3 d'or) en el Campionat d'Europa d'esgrima entre els anys 2011 i 2022. El 2022, en el Campionat del Món del Caire, va obtenir la medalla d'or en Sabre individual, per primera vegada en la seva carrera.

El 14 de gener de 1994 va neixer a Premià de Mar la Gisela Pulido i Borrell, surfista d'estel catalana, especialista en modalitat lliure (freestyle). Ostenta el rècord Guiness de la campiona del món més jove de surf d'estel (kitesurf), ja que es va proclamar campiona del món (en categoria absoluta) als 10 anys, proclamant-se posteriorment campiona del món deu vegades entre 2004 i 2015 (només perdent 2012 i 2014). L'any 2017 rebé el nomenament de Filla predilecta de la província de Cadis.

13 de gener 1947 Neix Carles Reixach 1979 Neix Maria de Villota 1999 Michael Jordan deixa la NBA

 

Els protagonistas d’avui són un futbolista molt estimat del Barça; una dona excepcional, pilot de test de Fòrmula 1,  que va marxar molt aviat però va deixar un llegat molt interessant; i acabarem amb la “jubilació”d’un dels noms més importants del básquet americà.

El 13 de gener de 1947, a Barcelona, va neixer a Barcelona en Carles Reixach i Cerdà. És un destacat futbolista català dels anys 70. Va ser internacional amb la selecció catalana i amb la selecció espanyola. Com a tècnic s'inicià a les categories de formació del Barça. L'any 1984 creà l'escolaTARR juntament amb quatre companys seus, Torres, Asensi i Rifé. Fou segon entrenador del Barça de Johan Cruyff, amb qui guanyà quatre lligues i una copa d'Europa, i a qui substituí durant dos partits després del seu cessament. També visqué una curta etapa d'entrenadoral Japó.Actualment, és esporadicament comentarista de ràdio i televisió.

El 13 de gener de 1979 va neixer a Madrid la María de Villota Comba. Va ser una pilot de carreres espanyola. Era la filla del pilot de Fórmula 1 Emilio de Villota. Des de març de 2013 era l'encarregada de la categoria de monoplaces Comissió de Pilots de la FIA, juntament amb Karun Chandhok i Nigel Mansell. El 3 de juliol de 2012, De Villota va tenir un greu accident mentre feia un test privat amb un Fórmula 1 de l'escuderia Manor en un aeròdrom a Anglaterra. Un any després, i quan se suposava que ja estava del tot refeta de les greus lesions que va tenir, va aparèixer morta a l'habitació d'un hotel a Sevilla, l’11 d'octubre de 2013. L'autòpsia va concloure que les seqüeles de l'accident en van ser la causa.Tenia previst presentar el seu primer llibre “La vida és un regal”, el 14 d'octubre, publicat per Plataforma Editorial. Després de la seva mort, el 2014 neix “El Legado de María de Villota”, una iniciativa creada per difondre els valors de la pilot i continuar la seva tasca solidària juntament amb les persones malaltes i els col·lectius més necessitats, seguint la seva col·laboració amb la Fundació Ana Carolina Díez Mahou.  Congressos, un seminaris oberts al públic i diferents activitats esportives són realitzades amb fins solidaris sota l'estrella que sempre va acompanyar Maria. Marc Gené, Pedro Martínez De la Rosa, Carlos Sainz Jr., Antonio García i Andy Soucek són o han estat ambaixadors del llegat.

 

Tal dia com avui de 1999 va ser el dia de l’acomiadament de Michael Jordan de la NBA. Michael Jeffrey Jordan, nascut a Nova York l’any 1963, és un jugador de básquet.  Nomès li faltaven dos centímetros pels dos metres. Jugava en la posició d'escorta. És considerat per la majoria d'aficionats i especialistes com el millor jugador de bàsquet de tots els temps. Des del 1983, ha aparegut a la portada de la prestigiosa revista esportiva Sports Illustrated en 50 ocasions, tot un rècord, a més de ser designat esportista de l'any el 1991 i millor atleta del segle XX per ESPN i segon després de Babe Ruth per Associated Press. És una llegenda viva.

12 de gener 1938 Neix Lluís Omedes 1976 Neix Sandra Gallego 1995 Neix Maverick Viñales 1994 Neix l'Emre Can

 

Avui, dotze de gener, comencem amb un esportista multidisciplinar que va participar en olimpiades d’estiu i d’Hivern… També van neixer el mateix dia una jugadora de bàsquet, un pilot de motociclisme, i un jugador de futbol.

El 12 de gener de 1938 va neixer a  Alça, Guipúscoa, en Lluís Omedes Calonja. Va ser un esportista multidisciplinar: Va ser remer, tennista, jugador de hockey sobre herba, jugador de polo, genet i practicant de luge. És conegut principalment per ser l'únic esportista espanyol que ha participat en uns Jocs Olímpics d'Estiu i altres d'Hivern, en modalitats esportives completament diferents. També és conegut per ser el banderer d'Espanya als Jocs Olímpics d'Helsinki 1952.

El 12 de gener de 1976 va neixer a Barcelona la Sandra Gallego i Vicario. És una jugadora de bàsquet catalana, fisioterapeuta i llicenciada en Fisioteràpia i INEF. Escorta, va formar-se al Club Bàsquet Santa Rosa de Lima, a Barcelona i el 1990 va incorporar-se al Segle XXI. Debutà professionalment amb l'Universitari de Barcelona, amb el qual va aconseguir dues Lligues catalanes (1999, 2000). El 2001 va fitxar pel Mann Filter de Zaragoza, tornant a l'UB FC Barcelona dues temporades després. En aquesta segona etapa, va aconseguir dues lligues catalanes i una lliga espanyola. Després de la desaparició del club, va jugar amb el Club Bàsquet Olesa-Espanyol, per retirar-se al final de la temporada 2007-08.[3] Internacional amb la selecció espanyola en 46 ocasions, va ser subcampiona d'Europa en categoria juvenil i júnior, i amb la sènior va guanyar dues medalles de bronze als Campionats d'Europa de bàsquet femení de 2001 i 2005 i una altra de bronze als Jocs del Mediterrani de 2005. Va ser capitana de la selecció catalana, amb la qual guanyà el 2008 el primer torneig de la Copa de les Nacions. Després de la seva retirada, al 2008, va ser la primera dona a integrar-se en la Comissió Delegada –l'òrgan executiu– de la Federació Espanyola de Basquetbol i al 2010 a la junta directiva de la Federació Catalana.

El 12 de gener de 1995 neix a Roses en Maverick Viñales Ruiz. És un pilot de motociclisme. Va ser campió del Campionat del Món de Motociclisme de Moto3 el 2013. Des del 2015 competeix en la categoria de MotoGP, i va resultar tercer el 2017 i 2019 amb l'equip Monster Energy Yamaha. Des del 2021 competeix per a l'escuderia Aprilia Racing. És el primer pilot a guanyar una cursa a l'era de MotoGP amb tres marques diferents (el cinquè, després de Mike Hailwood, Randy Mamola, Eddie Lawson i Valentino Rossi, a la categoria reina des del 1949): Suzuki, Yamaha i Aprilia, ho va fer al Gran Premi de les Amèriques 2024. El 2013 es va proclamar campió del món a Moto3 a l'última prova del Mundial celebrada al circuit Ricardo Tormo de Cheste a València.2 A la temporada 2014 va competir en la categoria de Moto2 a l'equip Pons Racing. Des de la temporada 2015 competeix a la categoria de MotoGP a l'equip Suzuki. El 19 de maig de 2016, va signar un contracte de dos anys amb el Movistar Yamaha MotoGP per reemplaçar Jorge Lorenzo a partir de la temporada 2017, va acabar la seva relació del Monster Energy Yamaha MotoGP de mutu acord a mitjans de la temporada 2021 i va debutar a partir del GP d'Aragó amb Aprilia Racing Team Gresini. El 2025 serà pilot del KTM GasGas Factory Racing Tech 3 amb Enea Bastianini. És cosí del també pilot de motociclisme Isaac Viñales.

El 12 de gener de 1994 a Frankfurt del Main, Alemanya, va neixer l’Emre Can. És un futbolista alemany d'ascendència turca, que juga com a migcampista amb el Borussia Dortmund i la selecció alemanya. Jugador versàtil, pot jugar com a migcampista defensiu o com a defensa central. Va començar la seva carrera professional al FC Bayern de Múnic, jugant principalment en el filial del club abans de ser traspassat al Bayer Leverkusen el 2013. Una temporada més tard, va signar pel Liverpool on va jugar més de 150 partits en totes les competicions abans de fitxar per la Juventus FC el 2018. Va poder representar Alemanya a les categories inferiors des dels 15 anys fins als 21 anys, i va participar en el Campionat d'Europa sub-21 de 2015. Va debutar amb la selecció absoluta el setembre de 2015 i va ser seleccionat per al Campionat d'Europa de 2016. L'any següent, va formar part de l'equip alemany que va guanyar la Copa Confederacions 2017 a Rússia.

9 de gener 1900 Es funda la Lazio 1912 Neix Jesús Suárez 1921 Neix Agnès Keleti 1961 Neix Sandra Myers 1971 Neix Yolanda Soler 1991 Primera medalla al Campionat del Món per Natació 2001 Neix Eric García

 

Avui parlarem de la fundació d’un equip italià, i de l’aniversari de diferents esportistes: un esquiador de fons, una gimnasta artística excepcional, una atleta, una judoka i un futbolista. També recordarem la primera medalla española en els Campionats del Món de Natació.

El 9 de gener de 1900 es funda la Società Sportiva Lazio, popularment coneguda com a Lazio, un club esportiu d'Itàlia, de la ciutat de Roma. Juga a la Sèrie A d'Itàlia. Utilitza samarreta blau cel amb pantalons blancs, i juga de local a l'Estadi Olímpic de Roma, el segon estadi més gran d'Itàlia, únicament darrere de San Siro. El seu històric rival és l'altre equip de la capital italiana, la A.S. Roma, amb qui disputa el Derby di Roma i alhora comparteixen estadi. Fins ara ha guanyat dues vegades l'Scudetto de la Sèrie A, set vegades es va adjudicar la Copa d'Itàlia i cinc vegades la Supercopa al seu país. Actualment és l'equip de futbol de la capital italiana amb més títols oficials (16). A nivell internacional, la Lazio va guanyar el 1999 la Recopa i la Supercopa d'Europa, i va aconseguir la final de la Copa de la UEFA el 1998.

El 9 de gener de 1912 va neixer Jesús Suárez, un esportista olímpic espanyol. Va competir en esquí de fons en les Olimpíades de Garmisch-Partenkirchen del 1936, sent el banderer en la  cerimònia d’inauguració.

El 9 de gener de 1921 neix a  Budapest l’Ágnes Keleti, una gimnasta artística hongaresa, guanyadora de deu medalles olímpiques. Va ser l'atleta femenina jueva amb més èxit de la història olímpica. Definida com "la primera pedra de la gimnàstica a Israel", és membre del Saló de la Fama de l'Esport Hongarès i del Saló de la Fama de l'Esport Femení Internacional. Membre d'una família de religió jueva, el seu pare morí al camp de concentració d'Auschwitz i la seva mare fou reclosa en un altre camp, però al final de la Segona Guerra Mundial es pogué retrobar amb ella.

El 9 de gener de 1961 va neixer en un poble de Kansas la Sandra Myers. Atleta i musicòloga. Va representar Espanya després d'obtenir-ne la nacionalitat a partir de la seva original (estatunidenca). Llicenciada en Belles Arts, Música, especialitat de Composició i Piano, per la Universitat de Califòrnia, Los Angeles (UCLA) el 1985, es dedicà a l'atletisme i s'especialitzà en els 100, 200, 400 metres i el salt de longitud. El 1979 la premsa esportiva de Kansas la nomenà millor esportista de l'any i el 1981 fou campiona de 400 metres dels Estats Units. El 1987 va obtenir la nacionalitat espanyola, i des de llavors va competir per Espanya, essent 33 cops internacional. El 1990 va rebre el premi Reina Sofia com a la millor esportista de l'any. Va participar en els Jocs de Seül, però a causa d'una lesió no pogué participar en els de Barcelona,i es retirà de l'atletisme en els d'Atlanta, al 1996. Els rècords que va establir al llarg de la seva carrera han costat de batre, i dècades després encara no tots han estat superats. L'any 1994 va ser guardonada amb la Medalla de Plata de la Reial Orde del Mèrit Esportiu, atorgada pel Consell Superior d'Esports. Després de retirar-se va cursar estudis superiors de Musicologia al Reial Conservatori Superior de Madrid. Posteriorment ha exercit de musicòloga i des de 2002 ha ocupat la càtedra de Musicologia del Conservatori Superior de Música de Castella i Lleó, a Salamanca, i des del curs 2019-2020 s'ha incorporat com a Catedràtica de Musicologia al Conservatori Superior de Música de Navarra, a Pamplona. Ha estat membre de la Societat Espanyola de Musicologia.

El 9 de gener de 1971 neix a Madrid la Yolanda Soler Grajera. Com a judoca va guanyar una medalla de bronze a les olimpíades d’Atlanta 1996 en la categoria de –48 kg.  Va guanyar sis medalles en el Campionat Europeo de Judo entre els anys 1991 i 1998.  

El 9 de gener de 2001 neix el més jove dels nostres esportistes d’avui, l’Eric García Martret. És un futbolista espanyol que neix a Martorell i juga com a defensa al F. C. Barcelona. El darrer estiu va jugar amb la selección española i va guanyar l’or olímpic a Paris.

I acabem amb el 9 de gener de 1991, amb el primer or de la història de la natació espanyola en guanyar Martín López Zubero la final dels 200 esquena en el Campionat del Món. Martín López-Zubero Purcell nascut a Jacksonville, als Estats Units, el 23 d'abril de 1969 és un nedador hispano-estatunidenc especialitzat en esquena, ja retirat. Va ser campió olímpic, mundial i europeu, a banda de plusmarquista mundial, fets que el converteixen en el nedador espanyol més importants de tots els temps.

18 de desembre Mare de Déu de l'Esperança 1969 Neix José Santiago Cañizares 1971 Neix Arantxa Sánchez Vicario 2011 Barça guanya el Campionat del Món de Clubs

 

Just una setmana abans de Nadal l’Església celebra la festa de la Mare de Déu de l’Esperança, que sol encetar la darrera setmana d’Advent (aquest any, no). Aquests dies els cristians fan seva l’espera de Maria poc abans del part, que ens ha de portar el Salvador del món. Es tracta d’una espera esperançada, perquè amb Jesús la humanitat té la possibilitat de ser redimida per Déu i alliberada definitivament del pecat i de la mort. Aquesta advocació de la Mare de Déu també és coneguda com a Maria de la O, perquè durant aquesta darrera setmana d’Advent els himnes litúrgics comencen amb l’exclamació “Oh”. En la iconografia la Mare de Déu de l’Esperança apareix representada en cinta. Aprofitem per felicitar a totes les noies que es diuen Esperança.

Avui comencem amb un futbolista, continuem amb una gran tenista i un títol pel Barça de futbol masculí.

El 18 de desembre del 1969 va néixer a Madrid el José Santiago Cañizares Ruiz, futbolista espanyol que va jugar de porter al Celta de Vigo, Reial Madrid i al València CF. Va obtener quatre Trofeus Zamora (1992-1993 amb el Celta de Vigo i 2000-2001, 2001-2002 i 2003-2004 amb el València CF). El Trofeu Zamora és el títol atorgat des de l'any 1959 pel diari esportiu espanyol Marca al porter de futbol menys golejat de la Lliga espanyola de futbol i que rep el seu nom del llegendari porter dels anys 1920, Ricard Zamora. Des de 1987 el premi es lliura també als porters de Segona Divisió.

El 18 de desembre de 1971 va néixer a Barcelona l’Aránzazu Isabel María Sánchez Vicario, coneguda com a Arantxa Sánchez Vicario. Ha estat una gran tennista professional catalana nascuda en una família amb gran tradició tennística, que va començar a jugar als quatre anys, seguint els passos dels seus germans grans Emilio i Javier. Jugadora del Reial Club de Tennis Barcelona, durant la seva carrera fou quatre vegades campiona de Catalunya individual i cinc de dobles, i cinc vegades campiona d'Espanya individual. En l'àmbit internacional guanyà quatre torneigs de Grand Slam en categoria individual, sis en dobles i quatre en dobles mixts, tres Roland Garros i un Obert dels Estats Units, i en fou finalista vuit vegades més, a més d'imposar-se en vint-i-cinc altres torneigs del circuit WTA. Té també un impressionant palmarès en dobles. Va arribar al número 1 del rànquing mundial, tant en la classificació individual com en dobles. El 1998 rebé el Premi Príncep d'Astúries dels Esports i fou nomenada esportista català de l'any, i el 2001, la Gran Creu del Reial Orde del Mèrit Esportiu. És la tennista espanyola amb més participacions olímpiques, cinc: Seül ’88, Barcelona ’92, Atlanta ’96, Sídney ’00 i Atenes ’04— i amb més medalles en els Jocs Olímpics, amb quatre.

El 18 de desembre de 2011 a l’Estadi Internacional de Yokohama, al Japó, el FC Barcelona va guanyar el seu segon Campionat del Món de Clubs de futbol amb un resultat de 4 a 0 contra el Santos Futbol Club.

16 de desembre 1969 Neix Sergi Pedrerol 1980 Neix Patricia del Soto 1985 Neix Carla Giudici 1990 Pep Guardiola debuta amb el Barça

 

Avui parlem de waterpolo masculí i femení amb final a Molins de Rei, d’una jugadora de hoquei patins que continua en l’ambit de l’esport i recordarem l’entrada de Pep Guardiola al primer equip del Barça.

El 16 de desembre de 1969 neix a Molins de Rei en Sergi Pedrerol Cavallé. És un exjugador de waterpolo català. Actualment és l'entrenador del primer equip masculí del Club Natació Molins de Rei, que juga a Primera Nacional. Va començar a practicar el waterpolo al Club Natació Molins de Rei i, posteriorment, ingressà al Club Natació Catalunya. Amb el CN Catalunya, Pedrerol guanya en set ocasions la Lliga espanyola de waterpolo, els anys 1988, 1989, 1990, 1992, 1993, 1994 i 1998, així com en sis ocasions la Copa del Rei, els anys 1987, 1988, 1990, 1992, 1994 i 1997. A nivell internacional, Pedrerol guanya amb el Catalunya la Recopa d'Europa de 1992 davant el Unigraf Volturno SC a la final. Així com l'any 1995 la Copa d'Europa enfront el Újpesti TE, refent-se de la final perduda la temporada anterior contra aquest mateix equip hongarès. A més a més, també guanyà les Supercopes d'Europa dels anys 1992 i 1995. Després de la seva llarga trajectòria al CN Catalunya, Pedrerol fitxa pel Club Natació Sabadell. A les files del CN Sabadell guanya la Copa del Rei de l'any 2005. Amb la selecció espanyola ha disputat quatre Jocs Olímpics: Barcelona 1992 on fou medalla d'argent, Atlanta 1996 on fou medalla d'or, Sidney 2000 on fou quart i Atenes 2004 on finalitzà sisè. També amb el combinat espanyol ha estat dos cops campió del Món a Perth 1998 i a Fukuoka 2001, així com guanyador dels Jocs del Mediterrani 2001, disputats a Tunis. Amb la selecció espanyola ha disputat més de 460 partits. Abans de la seva retirada com a jugador, retornà a l'equip de waterpolo del Club Natació Molins de Rei. Ja ho diu la dita “roda el món i torna al born”. 

El 16 de desembre de 1980 neix a Esplugues de Llobregat la Patricia del Soto i Traver, jugadora i entrenadora de waterpolo catalana. Jugadora en la posició de portera, va formar-se al Club Natació Esplugues. L'any 1995 va jugar al CE Mediterrani i el 1999 va fitxar pel Club Natació Sabadell, fet és considerat com un dels primers traspassos a nivell professional del waterpolo femení estatal. Durant aquest període va aconseguir set Lligues espanyoles, sis Copes de la Reina i diverses Lligues catalanes. La temporada 2005-06 va marxar a jugar a la lliga grega amb l'Ethnikos Pireaus, l'Olimpiakós i el Vouliagmeni, amb el qual va aconseguir dues Eurolligues (2009 i 2010) i dues Supercopes d'Europa (2010 i 2011). Internacional amb la selecció espanyola de waterpolo en 174 ocasions, va participar en quatre Campionats d'Europa (2001, 2003, 2006, 2008), aconseguint una medalla d'argent a l'Europeu de 2008; en quatre Campionats del Món (2003, 2005, 2007, 2009) i en cinc Lligues Mundials. Després de la seva retirada professional, el 2019 va incorporar-se al cos tècnic del CN Molins de Rei com a entrenadora de porters. Entre d'altres distincions, va rebre la medalla de serveis distingits de bronze (2001), argent (2002) i or (2003) de la Reial Federació Espanyola de Natació i la medalla al mèrit esportiu de la Federació Catalana de Natació el 2004.

El 16 de desembre de 1985 neix a Vic la Carla Giudici i Font, jugadora d'hoquei sobre patins considerada com una de les millors jugadores que ha tingut aquest esport a Catalunya. Començà a jugar al Club Patí Vic, però des dels dotze anys jugà al Club Patí Voltregà amb el qual ha guanyat tres Copes d'Europa, cinc Campionats d'Espanya, tres Lligues espanyoles, quatre Copes de la Reina i set Lligues catalanes. Ha estat internacional tant amb la selecció espanyola d'hoquei sobre patins entre 2000 i 2010, amb la qual guanyà dos Campionats del Món i un Campionat d'Europa. Amb la selecció catalana, va formar part de l'equip que va disputar el primer partit internacional contra Portugal el desembre de 2003. La temporada 2012-13 fou escollida com a millor jugadora de la lliga entre les votacions fetes pels entrenadors i capitans dels equips de la competició. Al final de la temporada 2012-13 decidí penjar els patins, i el juny de 2014 rebé un homenatge al club on havia aconseguit els seus grans èxits esportius. La seva formació en Magisteri en Educació Física i la seva llicenciatura en Ciències de l'activitat física i l'esport (CAFE), li han permes, un cop retirada de la competició, l'estiu de 2013, continuar treballant en l'àmbit esportiu.

El 16 de desembre de 1990 un joveníssim Josep Guardiola i Sala, conegut com Pep Guardiola debuta amb el F. C. Barcelona contra el Cadis al Camp Nou. No cal presentar-lo però parlem  d’un exfutbolista i entrenador de futbol català. Considerat un dels millors entrenadors de tots els temps, entrena actualment el Manchester City FC de la Premier League.

Podríem dividir Catalunya per esports principals. Si bé el futbol és presenta a tot arreu hi ha esports que es practiquen tradicionalment en diferents poblacions i arriben a tenir equips de primera línia. Avui hem descobert que el waterpolo té tirada cap a Molins de Rei, l’hoquei patins cap a Vic i Voltregà...