Cada dia aprenc coses noves… amb aquest full des de 1995 i encara en segueixo aprenent. Jo pensaba que Sant Pere Regalat era un sant ben català, dons no és cert. És la traducció de San Pedro Regalado que és patró de Valladolid. Va ser un monjo franciscà que es va ordenar sacerdot amb vint-i-dos anys i que va fundà monestirs de l’ordre franciscana villacreciana. Va treballar pels més pobres i va seguir l’estricta observança de la regla de Sant Francesc. Només morir, va ser venerat com a sant pel poble i la noblesa. Fins i tot Isabel la Catòlica va visitar la seva tomba al Santuari de La Aguilera.
Avui parlem de mandataris directa o indirectament.
Segons els històriadors, els visigots són una branca dels pobles germànics, i el seu nom significaria «gots de l'oest». Els visigots van ser un poble sorgit a conseqüència de la divisió que van patir els gots arran de les invasions dels huns, cap al 370. Serien els «gots de l'oest», en oposició als de l'est, els ostrogots. Una altra versió més recent, defensada per J. Rosales i admesa per Fermín Miranda-García, defensa que els gots eren d'origen bàltic. Els gots, aprofitant la passivitat dels emperadors romans pel que fa a la Germània, s'hi van establir, fins que a principis del segle III es van instal·lar a la vora del mar Negre, a la zona de Crimea, d'on van ser expulsats pels huns el 376. Però llavors els gots s'havien separat en dos grups: visigots i ostrogots. Les primeres tribus visigodes seguien els costums generals dels pobles germànics, d'arrel al neolític. Com a poble medieval van distingir-se pel seu poder militar i per la seva tolerància religiosa. Van instaurar un ritu de la missa propi, una escriptura que va competir amb la carolíngia imperant i una tendència artística que barrejava els trets del romànic amb influències àrabs. I avui parlem de visigods perque tal dia com avui de 642 Khindasvint va ser coronat com monarca de l’Espanya visigoda.
Molts anys més tard, al 1789, als Estats Units, George Washington va jurar el seu càrrec com primer president del país. És fantàstica la veneració que tenen els americans per la seva historia. Sempre m’ha cridat l’atenció que els presidents dels Estats Units estiguin numerats. Avui parlem del Primer President. Però qui era Gerorge Whasington? George Washington és considerat un dels Pares Fundadors (Founding Fathers) i sovint és anomenat el «Pare de la pàtria» o «Pare del país» (Father of his nation, Father of his country). Washington era un ric propietari rural. Dirigí les milícies virginianes en la Guerra Franco-Índia de 1756-1763 contra Pontiac. El nomenaren delegat de Virgínia als congressos de Filadèlfia, i es declarà partidari decidit de la independència de les colònies nord-americanes respecte el Rei anglès. Fou el general i comandant en cap de l'exèrcit continental el 1775 durant la Guerra d'Independència dels Estats Units. Hagué d'organitzar, amb grans dificultats, un exèrcit coherent, tot vencent la mentalitat localista dels voluntaris i els recels de les diferents colònies entre elles. Després de sis anys de guerra, amb alternatives variables, aconseguí finalment la capitulació de les tropes britàniques a Yorktown (1781), fet que decidí la independència dels Estats Units d'Amèrica. Fou nomenat novament delegat de Virgínia a la convenció de Filadèlfia de 1787, hi intervingué decisivament en l'aprovació de la Constitució dels Estats Units i fou elegit primer president de la Unió. De fet, fou l'únic president estatunidenc sense afiliació política. Es dedicà a posar les bases de l'estructura política del nou estat (creà moltes de les tradicions constitucionals) i a assegurar-ne la independència econòmica i financera (tarifes duaneres, banca nacional, emissió de monedes). Va exercir un paper de moderador entre els federalistes d'Alexander Hamilton i els republicans de Thomas Jefferson. Fou reelegit l'any 1792, però perdé popularitat en acceptar un acord amb la Gran Bretanya el 1795. En acabar el seu segon mandat, decidí no presentar-se a la reelecció i es retirà als seus dominis de Mount Vernon. Fou el creador de la tradició de no presentar-se a més de dos mandats presidencials, duta a terme per tots els seus successors llevat Franklin D. Roosevelt. Un any abans de morir, el 1798, encara fou nomenat general en cap de les tropes nord-americanes davant una possible guerra contra el Directori francès.
I arribem a l’any 1945. S’està acabant la Segona Guerra Mundial i a Berlín les tropes soviètiques hissen la seva bandera al Reichstag. Per evitar ser capturat davant la imminent entrada dels soldats rusos, Adolf Hitler es suicida en el seu búnker. Al seu costat, Eva Braun (la seva esposa) i la família Goebbels al complet.
I continúen passant els anys i arribem al 1976. A Barcelona s’estrena la pel·lícula “El gran dictador”, de Charles Chaplin, que va fer l’any 1940 com una sàtira contra el dictador Adolf Hitler, i va estar prohibida pel dictador Francisco Franco durant 36 anys. La imatge és d’un fotograma d’aquesta pel·lícula. Una de les joies del cinema en blanc i negre.