26 de febrer 1908 Inauguració del Palau de la Música

El Palau de la Música Catalana és un auditori de música situat al barri de Sant Pere (Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera) de Barcelona. Va ser projectat per l'arquitecte barceloní Lluís Domènech i Montaner, un dels màxims representants del modernisme català. La construcció es va portar a terme entre els anys 1905 i 1908, amb solucions a l'estructura molt avançades, amb l'ús dels nous perfils laminats, una estructura central metàl·lica estabilitzada pel sistema de contraforts i voltes perimetrals d'inspiració gòtica i amb l'aplicació de grans murs de vidre i la integració de totes les arts aplicades: escultura, mosaic, vitrall i forja. Domènech i Montaner va comptar amb els artistes habituals a la seva obra: el mosaïcista Lluís Brú, els ceramistes Josep Orriols i Modest Sunyol, els vitralls de la casa Rigalt i Granell i el paviment hidràulic de la casa Escofet. I entre els escultors, Miquel Blay, Eusebi Arnau, Dídac Massana i Pau Gargallo.

L'edifici va ser encarregat per l'Orfeó Català, fundat el 1891 per Lluís Millet i Amadeu Vives, perquè fos la seva seu. Va ser sufragat per industrials i financers catalans, il·lustrats i amants de la música, estament que seixanta anys abans ja havia finançat el teatre d'òpera i ballet Gran Teatre del Liceu. L'auditori va ser destinat a concerts de música coral, orquestral i instrumental, així com a interpretacions corals i de cantants. 

Tal dia com avui de l’any 1908 va ser inaugurat el Palau de la Música. L'acústica de l'auditori és destacable, especialment per a la música coral i de cambra; en conjunts simfònics grans, presenta alguns problemes en les zones altes. Els millors intèrprets i batutes del món de l'últim segle (des de Richard Strauss fins Daniel Barenboim, passant per Ígor Stravinski i Arthur Rubinstein i els catalans Pau Casals i Frederic Mompou) han desfilat pel Palau, autèntic santuari de la música de Catalunya i, alhora, sala de concerts de referència en el panorama artístic internacional. Actualment continua complint totes aquestes funcions, tant a l'àmbit de la música clàssica com el de la música moderna. L'any 1997 la UNESCO va incloure l'edifici a la seva relació del Patrimoni Comú de la Humanitat.

Si no hi heu estat mai, és una visita que no us podeu perdre: tant la visita arquítectòcnica com l'assistència a algun concert... és una experiència fantàstica. Ve gent de tot el món per admirar el nostre Palau de la Música.

25 de febrer 1943 neix George Harrisson

Tal dia com avui l’any 1943 va néixer George Harrison. D'alguna manera, estava predestinat a formar part dels Beatles, perquè aquest nen malaltís, nascut a Liverpool el 25 de febrer de 1943 i batejat com a catòlic com George Harold Harrison, va compartir escola amb John Lennon i Institut amb Paul McCartney. 

El més taciturn i, per a alguns, més músic dels Beatles va aprendre a tocar la guitarra mentre refeia d'una nefritis (inflamació del ronyó). L'entusiasme per la música va ser creixent en ell, fins i tot, quan després de deixar els estudis, va treballar com a aprenent d'electricista. Era tal la seva passió per la guitarra que portava l'instrument a tot arreu i la tocava en qualsevol lloc. I va ser precisament en un autobús on el seu excompany McCartney va escoltar i va decidir presentar-lo Lennon. 

Havien nascut els Quarrymen que, amb el temps i alguns canvis, acabarien sent els Beatles. En la seva etapa amb els Beatles va destacar per ser el més tècnic i innovador dels quatre i per haver creat algun dels temes més delicats del grup, des de "Here comes the sun" a "Something", passant per "Norwegian wood" que va cantar personalment. També per haver portat als seus companys pel camí del misticisme hindú de la qual, a més de l'experiència espiritual, va treure la seva destresa amb el sitar. 

George va ser sempre amic dels seus amics, especialment d'Eric Clapton, un altre geni de la guitarra , i això malgrat que George es va casar amb Patty, el gran amor de Clapton, a la qual va dedicar el seu famós "Layla". Harrison va ser el primer Beatle a cavalcar en solitari, primer amb un disc d'inspiració budista quan encara formava part de la banda i després amb el triple àlbum "All things must pass", tot un èxit comercial i de crítica. 

Preocupat pel món en què vivia, George Harrison va ser l'animador d'accions solidàries per causes com la de Bangla Desh que va materialitzar en un concert benèfic que ha quedat com un dels millors de la Història del Rock i per al qual va comptar amb els seus amics, els millors músics del moment. 

La carrera de Harrison, al marge de les disputes dels seus excompanys, va ser llarga, profitosa i discreta i també caracteritzada per donar oportunitat als que com els Monthy Pyton van trucar a la seva porta a la recerca de finançament per a projectes com la pel·lícula "La vida de Brian". Apartat de la vida pública i greument malalt, George Harrison va morir a Los Angeles el 29 de novembre de 2001 i, encara que la seva mort no va tenir l'abast mediàtic que l'assassinat de John Lennon, si va causar gran commoció en el món de la música.

23 de febrer 1455 Gutemberg inventa l'impremta 2009 Penélope Cruz reb l'Oscar

Avui escric sobre un dels fets que més han modificat l’accès a la cultura: l’invenció de la impremta. Tal duia com avui de l’any 1455 diuen que Johannes Gutenberg imprimeix el primer llibre (la Bíblia) en una impremta. Fins aquest moment els llibres els copiaven els monjos a mà amb tot el que suposava de temps, de possibilitat d’errades o de noves incorporacions no controlades... o a la pèrdua de llibres que mai no es van copiar ni estendre... o a biblioteques que van cremar portant en el fum llibres dels que mai sabrem la seva existència.

Entre les contribucions específiques a la impremta que s'atribueixen a Gutenberg hi ha l'ús de tipus mòbils metàl·lics per a la confecció de les formes d'impressió, amb la logística que implica (càlcul de les quantitats de tipus i de lletres que s'han de fer servir, facilitat per fondre-les en el moment que es necessiten, ús de matrius i punxons, etc.), l'ús de la tinta a base d'oli i la utilització d'una premsa de fusta similar al cargol i a les premses de vi de l'època. La seva invenció veritablement transcendental va ser la combinació d'aquests elements en un sistema pràctic.

Gutenberg podria haver estat familiaritzat amb la tècnica de la impressió xilogràfica, amb blocs de fusta i podria haver treballat en el gravat de planxes de coure per a un artista conegut com a Mestre dels Naips.

La utilització de tipus mòbils metàl·lics (en el cas de Gutenberg, de plom) va ser l'element fonamental del nou procés d'impressió. Fins al segle XX i l'edició digital, han estat la base, del mètode de producció de llibres arreu del món.

El sistema tecnològic d'impressió de Gutenberg es va propagar ràpidament arreu d'Europa i es considera un factor clau en l'evolució de la cultura universal. Gutenberg segueix sent una figura popular. El 1999, l'A&E Network, una poderosa cadena nord-americana de televisió per cable i satèl·lit, classificà Gutenberg amb el número u en la seva llista de "People of the Millennium" (Gent del mil·lenni); i el 1997, la revista Time-Life va escollir l'invent de Gutenberg com el més important del segon mil·lenni.

Però avui no podem deixar de tenir un record per una actriu que en la Cerimònia dels Oscars del 2009 es va convertir en la primera actriu espanyola en obtenir un Oscar: Penélope Cruz. 

22 de febrer 1987 mor Andy Warhol 1933 neix Maria Rosa Domènech

Andy Warhol va ser un pintor estatunidenc i una figura central del moviment conegut com a pop art. Després d'una reeixida carrera com a il·lustrador comercial, Warhol es va fer famós en tot el món pels seus treballs com a pintor, cineasta, productor musical, escriptor i escultor. Va ser una important figura pública coneguda per la seva pertinença a cercles socials molt diversos que incloïen des de persones bohèmies que vivien al carrer fins a distingits intel·lectuals, celebritats de Hollywood, gent adinerada i aristòcrates.

El treball de Warhol, malgrat les múltiples crítiques oposades, ha estat objecte després de la seva mort de nombroses exposicions, llibres i pel·lícules. En general, Warhol està reconegut com un dels artistes més famosos del segle XX, de manera que va aconseguir molt més que el que havia estat el seu gran somni: «Ésser famós durant 15 minuts».

Andrew Warhol havia nascut a Pennsilvània, fill d'una família d'emigrants eslovacs. La família Warhola, perquè aquest era el seu veritable cognom, va perdre al pare quan el petit Andrew tenia 14 anys i potser aquests anys de penúria van empènyer a Warhol a la recerca incessant dels diners. Va ser la seva mare, lluitadora incansable, la qual va animar a Andy a pintar i a llegir.

Finalment, decideix traslladar-se a Nova York i estudiar art. De seguida, a més de col·laborar amb diverses revistes, treballa com aparadorista i dissenyador per a grans firmes com Tifanny 's. Els diners que tant anhelava, comencen a fluir i per fi pot dur a la seva mare a Nova York. Són els anys en què canvia de cognom i d'imatge, operant-se el nas i encarregant el primer de les desenes de perruquins blancs que lluiria al llarg de la seva vida. Descobreix les serigrafies i barreja l'art i el negoci, rebent encàrrecs de grans firmes per remodelar la seva imatge. Les sopes Cambell o la Cocacola són alguns dels seus clients. Arriben les sèries de serigrafies de Marilyn, Mao o el Che i que demostren que Warhol està ja a la part alta del núvol a la que volia pujar. 

El seu afany de protagonisme el porta a ser el centre de l'avantguarda i esdevé mecenes dels que, en aquells dies, eren només desconeguts. Tot i tots passen per "La Factoria", l'estudi de l'artista. Allà es fa art, cinema i, sobretot, música. És a “La Factoria” on es forja una experiència que marcaria una fita en la història de la música. Allà, sota el padrinatge de Warhol, es crea "The Velvet Underground", un grup de músics poetes, entre els quals estaven John Cale i Lou Reed. Al costat d'ells, una dona fascinant, Nico, que acabaria esdevenint una hippy més d'Eivissa, on va viure fins a la seva mort. Andy Warhol va estar, doncs, molt relacionat amb la música. Especialment com a productor del mític àlbum titulat "The Velvet Underground & Nico", per al qual disseny la famosa portada, amb un solitari plàtan que ocupa, amb la seva enorme signatura al peu, tot l'espai blanc del encartament. Eren les dues cares d'Andy Warhol, un personatge a qui li encantava el seu sobrenom de Drela, barreja de "Dràcula i Cinderela (Ventafocs)". Va morir el 22 de febrer de 1987 a Nova York.

Qui era Mª Rosa Domènech? la meva mare, i per molts alumnes de l'Escola Nostra Sra. del Carme del carrer Tapioles del Poble Sec la seva Srta. Mª Rosa. Juntament amb el seu espós, el Sr. Domingo Llucià, va estar al front d'aquesta institució fins als vuitanta. Tothom recorda el seu somriure i el seu posat sempre elegant. Va saber estar sempre al seu lloc i es va fer un lloc en el cor dels seus alumnes i les seves famílies que, passats els anys , encara la recorden amb carinyo.

Com heu vist per a mi la família és molt important i crec que formen part de la "intrahistòria" la història de les persones perquè.... ningú que visquès al Poble Sec dels anys cinquanta-inicis dels seixanta pot oblidar les processons, el Dia del Sant del Sr.Director, o la desfilada d'autocars per anar a l'excursió de Final de Curs on hi participaven les famílies que es van convertir en un dates molt especials.

21 de febrer 1961 Els Beatles debuten a The Cavern

Al començament dels seixanta havia a Liverpool un club de jazz molt a l'estil francès de les caves parisines, al qual acudien els aficionats al jazz de la ciutat. Aquests aficionats no havien de ser molts, perquè, des dels primers moments, el propietari va decidir acollir en sessions especials la música que aleshores interessava més als joves. D'aquesta manera van néixer les "sessions de l'esmorzar" en què The Cavern acollia als centenars de joves que volien escoltar a tots aquests grups que donaven aleshores els primers passos del beat. Un d'aquests grups es feia dir The Quarrymen i en ell tocava un jove anomenat Paul McCartney. Paul va tocar per primera vegada a The Cavern, amb The Quarrymen, al gener de 1958. 

Donat que la cosa funcionava, el 1960, l'amo de The Cavern va decidir oferir aquest tipus de concerts també a altres hores i va ser així com van néixer "les nits beat ". Finalment, el 21 de febrer de 1961, en una d'aquelles "sessions de l'esmorzar" es va fer històrica. Aquest dia el grup contractat era el nou quartet de Paul McCartney que ara es feia anomenar "The Beatles" i en el qual estaven ja John Lennon i George Harrison, encara que qui tocava la bateria no era Ringo Starr sinó Pete Best. Els Beatles van cobrar quinze lliures pel seu primer concert a The Cavern. Vindrien després altres i, com hi ha gent que porta el compte de tot, avui sabem que hi vàren tocar en 292 ocasions i que l'última vegada que ho van fer el caché s'havia disparat fins a les 300 lliures. 

Avui, de “la Caverna” original no queda res. A mitjans dels setanta es va remodelar aquell barri de Liverpool i el edifici sota el qual s'amagava The Cavern va ser demolit. Molts poden presumir d'haver estat en el lloc que va fer famosos als Beatles, fins i tot poden presumir d'haver tocat les parets que van acollir els seus primers concerts. Però només serà una veritat a mitges, perquè The Cavern actual es va reconstruir sota un nou edifici, emprant, això sí, 15.000 maons rescatats de l'autèntic.

20 de febrer 1868 neix Pompeu Fabra

Tal dia com avui de l’any 1868 va nèixer Pompeu Fabra i Poch a la Vila de Gràcia de Barcelona. Va ser un enginyer i filòleg català, que és conegut com al seny ordenador de la llengua catalana, per la seva tasca de capdavanter establidor de la normativa moderna de la llengua catalana.

L’any 1902 va guanyar per oposició la càtedra de química de l'Escola d'Enginyers de Bilbao, ciutat on va viure de manera continuada fins al 1912. Tot i l'allunyament del país, durant aquells anys intensificà la seva dedicació a la filologia. Prat de la Riba, primer President de la Mancomunitat de Catalunya el cridà per dirigir un projecte de normativització lingüística del català. Aleshores retornà a Catalunya, fou nomenat fundador de la Secció Filològica de l'IEC i ocupà una càtedra dels Estudis Universitaris Catalans. El 1912 edità una Gramática de la lengua catalana, encara en castellà; un any després donava a conèixer les Normes ortogràfiques (1913), una llarga reforma ortogràfica, promulgada per l'Institut d'Estudis Catalans, les quals, al costat de fervoroses adhesions, provocaren un corrent contrari d'opinió. Un dels punts bàsics de l'ortografia defensada per Fabra va ser el respecte envers la pronúncia dels dialectes i l'etimologia dels mots. El Diccionari ortogràfic (1917) completà les Normes del 1913.

Ha rebut molts homenatges. El seu nom el porten parades de metro, carrers i fins i tot una Universitat. Una plaça i una estació de metro a Badalona (ciutat on visqué durant quasi trenta anys) porten el seu nom. El 18 de juny del 1990 la Generalitat de Catalunya va crear la Universitat Pompeu Fabra, amb la qual cosa destacava els seus mèrits. Aquesta universitat ha organitzat diverses jornades per donar a conèixer Fabra als estudiants.

El recordem per la part relacionada amb la llengua catalana però va ser també un gran esportista… Va estar vinculat durant tota la vida al que s'anomenava excursionisme científic i fou soci del Centre Excursionista de Catalunya des del 1891. Va fer excursions arreu de la geografia catalana i també estades en campaments estivals als Pirineus, amb ascensions als pics més rellevants. Curiosament va ser jugador de tennis, quan era un esport més que minoritari, formant part de la secció de tennis del FC Barcelona. Fou fundador del Badalona Lawn-Tennis Club (1914). Com a dirigent, presidí la Federació Catalana de Tennis (1927-35), càrrec que compaginà amb la presidència de Palestra des del 1930, i posteriorment, el 1933, va ser el primer president de la Unió Catalana de Federacions Esportives, coneguda actualment com Unió de Federacions Esportives de Catalunya, que aglutinava totes les federacions, de manera que esdevingué el màxim dirigent de l'esport català durant els anys de la República, fins que va cessar la seva activitat quan va esclatar la Guerra Civil.

Pompeu Fabra va ser una persona molt completa: enginyer, filòleg, tenista, dirigent esportiu…. És una pena que es recordi per una sóla part quan si coneixèssim segur que té racons interessants en totes les àrees que no són excloents -com algún ens volen fer creure- sinó que són complementàries.

19 de febrer 1473 neix Nicolau Copèrnic

Nicolau Copèrnic va nèixer tal dia com avui de l’any 1473 a Toruń (Polònia). Va ser un astrònom polonès, també conegut com a Mikołaj Kopernik (en polonès) o Nicolaus Copernicus (en llatí).

Va ser el primer astrònom a formular una àmplia cosmologia heliocèntrica que va desplaçar la Terra com a centre de l'Univers. Fins aquest moment es creia que la Terra era el centre de l’univers i que tots els planetes, els estels i fins i tot el sol giraven al seu voltant. El seu llibre “De revolutionibus orbium coelestium” (Sobre les revolucions de les esferes celestes), publicat el 1543, just abans de la seva mort, és sovint considerat com el punt de partida de la moderna astronomia i el punt d’inici de la revolució científica. El seu model heliocèntric, amb el Sol al centre de l'Univers, ha demostrat que els moviments observats dels objectes celestes poden explicar-se sense suposar que la Terra és en repòs en el centre de l'univers. La seva feina va estimular noves investigacions científiques i es convertí en una icona de la història de la ciència que sovint es coneix com la Revolució copernicana o Revolució de Copèrnic.

Copèrnic és considerat el fundador de l'astronomia moderna, per tal com establí les bases que permetrien a Galileu i Isaac Newton de culminar la revolució astronòmica —en passar d'un Univers geocèntric (la Terra és el centre) a un cosmos heliocèntric (el Sol és el centre)— i de capgirar de manera irreversible la visió del cosmos prevalent fins aleshores.

Com els grans renaixentistes no era especialista en res però feia de tot. Eren polifacètics. Treballaven a diferents àrees de coneixement. Va ser matemàtic, astrònom, metge, poliglot multilingüe, estudiós dels clàssics, traductor i artista. També era clergue catòlic, jurista, governador, líder militar,diplomàtic i economista. Entre les seves moltes responsabilitats, l'astronomia figurava com poc més que un passatemps. Tot i amb això, va ser en aquest camp aquell en què va marcar una fita per a la humanitat.

Dimecres de Cendra

Avui és un dia especial. És el darrer dia de Carnaval i el primer de la Quaresma. Aquesta setmana hem viscut uns dies esbojarrats pels de color i alguns excessos però a partir d’avui les coses tornaran al seu lloc... El Dimecres de Cendra no és un dia determinat com Nadal que sempre coincideix amb el 25 de desembre. És una d’aquelles dates que es va movent en el calendari... i com ho sabem quin dia l’hem de celebrar?

Tot comença amb la primera lluna plena de primavera. El primer cap de setmana després de la primera lluna de primavera celebrem la Setmana Santa (Tríduum Pasqual). Però com totes les coses importants requereixen un temps de preparació aquesta és la Quaresma. Són quaranta dies en els quals els cristians es preparen per viure plenament la festa central del cristianisme la Mort i Resurrecció de Jesús.  I com que aquest període quaresmal era molt trist i no es permetia ni música ni festa la setmana abans de començar-lo van copiar unes festes antigues anteriors i van crear la disbauxa del Carnaval.

Avui es celebra l’enterrament de la sardina i en la celebració religiosa del Dimecres de Cendra als fidels el sacerdot els dibuixa una creu al front amb la cendra que prové de cremar els palmons de l’any abans per recordar que som cendra i en cendra ens convertirem... que vol dir que  hem de viure amb austeritat perquè no ens emportarem res quan morim...

Avui en el costumari català apareix la figura de la vella Quaresma que era una vella lletja i prima que duia un cistells de verdures i un bacallà i que tenia tants peus com setmanes té aquest temps que comencem. Aquesta figura ha quedat endolcida pels més menuts que a l’escola la dibuixen i pinten. Cada setmana li tallen un peu i tenen un calendari gràfic que ens mostra com ens acostem a la Pasqua.

Ara ja no és un temps trist i sense musica però sí que se’ns demana als creients que ens convertim, que ens acostem realment a l’Evangeli i que la nostra vida sigui cada vegada més semblant a la de Jesús. El Papa Francesc aquest any ens demanava d'una manera especials que no caiguem en la globalització de la indiferència. Els cristians hem d'estar vius i ser sensibles al dolor dels altres i alhora viura l'alegria de sentir-nos Fills de Déu. La Quaresma és un bon moment per posar al dia el dejuni, l'almoina i l'oració.

18 de febrer 1564 mor Miquel Àngel Buonarroti

El 18 de febrer de 1564, a Roma, va morir Miquel Àngel Buonarroti també conegut simplement com a Michelangelo o Miquel Àngel, va ser un escultor, pintor, poeta i arquitecte renaixentista.

Durant més de setanta anys el seu treball es va realitzar a Florència i Roma, que era on vivien els seus grans mecenes, la família Mèdici de Florència, i els diferents papes romans. Va ser el primer artista occidental al qual van publicar dues biografies en vida. Va ser molt admirat pels seus contemporanis, que l'anomenaven el Diví. 

Va ser un home excepcional. Va triomfar en totes les arts en què treballà. L'escultura, segons havia declarat, era la seva predilecta i la primera a la qual es va dedicar; a continuació va dedicar-se a la pintura, quasi com una imposició de Juli II, i que es va concretar en una obra excepcional que magnifica la volta de la Capella Sixtina; i en els seus darrers anys va realitzar projectes arquitectònics. Com que era molt perfeccionista, si trobava el més petit defecte en una de les seves obres, considerava que era un desastre.

Podeu cercar i admirar obres de Miquel Àngel en pintura, escultura o arquitectura…

17 de febrer 1996 Kasparov venç a Deep Blue

Els escacs són un joc de tauler de naturalesa recreativa i competitiva per a dos jugadors. Els escacs són un dels jocs més populars del món, practicat per milions de persones en torneigs (d'aficionats i professionals), clubs, escoles, a través d'Internet, per correspondència i de manera informal. Hom calcula que hi ha uns 605 milions de persones arreu del món que saben jugar als escacs, i d'aquestes, 7,5 milions estan afiliades a alguna de les federacions nacionals que hi ha a 160 països a tot el món. A Catalunya tenim la Federació Catalana d’Escacs presidida pel Sr. Antoni Ayza.  

Les competicions oficials d'escacs es van iniciar al segle XIX i Wilhelm Steinitz va ser considerat el primer campió del món d'escacs. Des del primer terç del segle XX, dues organitzacions d'àmbit mundial, la Federació Internacional d'Escacs i la Federació Internacional d'Escacs per Correspondència organitzen competicions que apleguen els millors escaquistes d'arreu del món. L'actual campió del món absolut (des de novembre de 2013) és el noruec Magnus Carlsen i la campiona mundial femenina (des de 2013) és la xinesa Hou Yifan.

Els escacs van ser reconeguts com a esport pel Comitè Olímpic Internacional el 2001. Tenen olimpíades específiques (bianuals) i campionats mundials en totes les categories per sexes i edats.

Segons els historiadors dels escacs, el joc original fou el xaturanga, que es practicava a l'Índia al segle VI dC, i que es va transmetre des d'allà cap a Pèrsia i l'orient d'una banda, i cap al món àrab de l'altra. La forma actual del joc, anomenada més específicament escacs occidentals (o escacs internacionals), per diferenciar-lo dels seus predecessors i d'altres variacions actuals, sorgí al sud-oest d'Europa en la segona meitat del segle XV, a partir del xatranj. Els escacs occidentals pertanyen a la mateixa família dels actuals xiangqi (escacs xinesos) i shogi (escacs japonesos).

Trobem característiques d'art i de ciència en les composicions escaquístiques i en la seva teoria. Es compóna obertures, mig joc i finals, les fases en què tradicionalment se subdivideix el transcurs del joc. En la terminologia escaquística, els jugadors d'escacs són coneguts com a escaquistes. Els escacs, que són un joc d'estratègia i de tàctica, no impliquen l'element sort, amb l'única excepció pel que fa al sorteig dels colors a l'inici del joc (les blanques sempre fan el primer moviment) i són especialment coneguts per la seva alta complexitat.

El joc (o partida d'escacs) es disputa en un escaquer, un tauler de caselles clares i obscures, en el qual, a l'inici, cada escaquista controla setze peces amb diferents formes i característiques. L'objectiu de la partida és fer escac i mat (també anomenat simplement mat) al rei de l'adversari. Els teòrics dels escacs han desenvolupat una gran varietat d'estratègies i tàctiques per a assolir aquest objectiu, encara que en la pràctica no sigui un fet gaire habitual, ja que els jugadors amb un gran desavantatge tenen l'opció de rendir-se o d'abandonar la partida davant la derrota imminent, o abans de rebre el mat.

El Dia Internacional dels Escacs es commemora cada any el dia 19 de novembre, data de naixement del cubà José Raúl Capablanca Graupera, considerat un dels millors jugadors d'escacs de tots els temps. A Castellar del Vallès hi ha el Museu Nacional dels Escacs de Catalunya.

Però per què parem avui d’escacs? Perquè tal dia com avui de l’any 1996 a Filadèlfia, als Estats Units, el campió mundial d'escacs Garry Kasparov va guanyar el superordinador Deep Blue.

Suggeriments pel cap de setmana 21 i 22 de febrer

Teatre infantil

- Guasch Teatre  (c/ Aragó 140) “Rapunzel” de la Companyia Guasch Teatre fins l’1 de març dissabte 12.30, 17 i 19h diumenge 12.30 i 17h.

- Jove Teatre Regina (c/ Sèneca 22) “El Molinet Màgic”  de la Companyia La Trepa fins el 15 de març dissabte a les 18h, diumenge a les 12h. Entrades 12 euros hi ha descomptes.

- Poliorama (Rambla del Estudis 115) “El Petit Dalí” fins el 22 de febrer, diumenges a les 12.30. Preus especials comprant tres espectacles.

- SAT Sant Andreu Teatre (c/ Neopàtria 54) “El nou vestit nou” una adaptació de “El vestit nou de l’Emperador” una obra pels més petits amb moralina. Fins el 22 de febrer dissabte 17:30h i diumenge 12h i 17:30h

- Teatre Borrás (Plaça Urquinaona, 9 ) “Gisela y el libro mágico” Espectacle en castellà. Comedia musical amb la Gisela com a protagonista, la veu Disney a Espaya convertida en la fada Gisela amb totes les cançons més conegudes de  les pel.lícules: La Bella i la Bestia, La Sireneta , Peter Pan, El Geperut de Notre Dame, Mary Poppins, El Rei Lleón, Aladín, Hércules.. prorrogat fins l’1 de març. dissabte i diumenge 12h.

- Teatre Tantarantana (c/ de les Flors 22) “El Molinet màgic” de la companyia Engruna Teatre (Catalunya) Fins el 22 de febrer.

- La Puntual. Teatre de titelles (c/ Allada Vermell 15) " "El Tresor del Pirata” de la Companyia Marionetes nòmades Cal fer reserva www.lapuntual.info  

- Teatre Gaudí Barcelona (C/ de Sant Antoni Maria Claret, 120) “Somriures i llàgrimes” un musical per tota la família prorrogat fins a l’1 de març els dissabtes a les 17h. i diumenges a les 12h Preu: 24€ (menors de 16 anys 12€). Espectacle en català. Durada: 1:30 h.

- Barts (Avinguda del Paral·lel, 62) “El Petit Príncep” amb Manu Guix, Àngel Llàcer i Elena Gadel. Un clàssic amb una posta en escena del segle XXI. Divendres 19h, dissabte i diumenge 12, 16 i 19h  25-30 euros. Prorrogat fins el 8 de març.

Teatre juvenil i més...

- Jove Teatre Regina (c/ Sèneca 22) “Histèria sagrada” dijous 21h, divendres 21h, dissabte 21h diumenge 18.30h prorrogada a partir del 19 de febrer fins a 25 euros.

- Teatre Poliorama (Rambla dels Estudis 115 ) “Polònia, el musical” dimecres i dijous 20.30h, divendres 21h, dissabte a les 18.30 i 21.30 i diumenge a les 18.30h.

- Teatre Victòria (Av. Paral.lel 67-69 ) Vine a celebrar els primers 40 anys de Dagoll Dagom amb “Mar i Cel” i uns preus molt especials. 

- La Villarroel (C/ Villarroel 87) “El crèdit” amb Pere Ponce i Jordi Boixaderas,  dimarts, dimecres, dijous divendres i diumenge 20.30h i dissabte 18 i 20.30h fins l’1 de març

- Teatre Goya ( C/ Joaquín Costa, 68) “Pendre partit” fins l’1 de febrer, de dimarts a dissabte 20.30h i diumenge 18h.fins l’1 de març.

- Teatre Condal (Av. Paral.lel, 91) “Pels Pèls” una comedia divertidíssima on canvien l’assasí a cada funció. Ho decideix el públic. Fins el 6 d’abril. De dimarts a divendres 20.30, dissabte 17.30 i 20.30 i diumenge 17.30h

- fins 23 de novembre Teatre Romea (C/ Hospital 51) “En el estanque dorado” Espectacle en castellà. fins l’11 de gener.

- Teatre Apolo (Av. Paral.lel, 59) “La Ratonera” d’Agatha Christie. Espectacle en castellà 2h . L’obra més vista de la història.

- Teatre Club Capitol (Les Rambles 138) Sala Pepe Rubianes “   APM? Show - de TV3 als escenaris” comèdia en estat pur... De dimecres a divendres 20.30, dissabte  18h i 20.30 i diumenge 18h  des de 22 euros.

- Teatre Tívoli (c/ Casp 8 ) “Sister Act” comèdia musical en castellà prorrogat de 25 a 74 euros. Consultar horaris.

Música

- Diumenge 22 a les 18h al CaixaForum Barcelona “Espectacle familiar La guerra de Troia”. Fins a l'1 de març dins de la programació CaixaForum Kids. Amor, poder, ambició, glòria, honor... provocaran la guerra més terrible que hi ha hagut mai: la guerra de Troia. Els homes més valents enfrontats en una lluita heroica, que només acabarà gràcies a un estratagema fruit de la intel·ligència i la desesperació. Un triomf que tindrà gust de derrota... L'espectacle es presenta combinant narració, titelles i audiovisual d'animació per entendre la tradició del món i la cultura occidental. Edat recomanada: a partir de 5 anys. Preu per sessió: 6 € 50% de descompte clients "la Caixa". Places limitades.

-A l’Auditori (C. de Lepant, 150):

· Dia 22 (11.30 h): concert de la Banda Municipal de Barcelona. Director: Alfons Reverté. Programa: "Un món sonor", que inclou obres de Mendelssohn, Elgar, Toshio Mashima, Kodály i Reed. Sala 2 Oriol Martorell.

· Dia 22 (10.30 h i 11.30 h): taller per a famílies Sona Bach. Adreçat al públic familiar amb nenes i nens d'entre un i cinc anys. A l’Espai 5

Tallers als Museus...

- Trobareu diferents activitats relacionades amb les ciències i amb la tecnologia a http://buscacienciacat.wordpress.com/

- Diumenge 22 de febrer a Mont Sant Benet (Sant Fruitós del Bages) podeu fer el taller de cuina on elaborareu les “Llepolies de Sant Benet”: dues receptes medievals molt adequades per els àpats típics de tardor. D'una banda, les casquetes, una recepta extreta del llibre del Sent Soví que consisteix en una galeta farcida de fruits secs. De l'altra, s'elabora mató, un dels productes més tradicionals de casa nostra. Edat: de 5 a 15 anys L'organització es reserva el dret de canviar el taller si ho creu oportú. Imprescindible reserva prèvia. Informació al tel. 93 8759401 o a l'a/e: info@monstbenet.com És una activitat de pagament.

- Aquest diumenge, 22 de febrer, al MNAC (Museu d’Art de Catalunya) podeu fer el taller “L'hora blava” que consta de dues parts:

· A les sales d'art modern i contemporani: viatjareu de la mà de l'artista Santiago Rusiñol i de la seva maleta, de la llum de Sitges a la boira de París i us endinsareu en un món de patis blaus i teatres de joguina.

· Al taller: desenvolupareu un treball plàstic i entrareu a "El pati blau", un tema que Rusiñol va treballar tant a la pintura com al teatre. Experimentareu amb el color, buscareu tons, matisos i textures del blau perquè després construïu una escenografia per al vostre teatre de joguina.

L’edat recomanada és a partir de 8 anys. (8 euros per persona)Els infants han d'anar sempre acompanyats d'adults. Places limitades a 25 persones. Més informació al tel. 93 6220376, reserves al tel. 93 6220375 o a l'a/e: grups@museunacional.cat

Activitats, Fires i Festes

- Aquesta setmana hi ha moltes poblacions que celebren activitats el dilluns i dimarts de Carnaval i, com no, l’enterro de la Sardina coincidint amb el Dimecres de Cendra. Celebracions religioses i paganes s’ajunten per donar acabament al Carnaval i inici a la Quaresma, temps de preparació a la Setmana Santa.

- Tot i que aquest dimecres amb el Dimecres de Cendra acaben oficialment les Festes de Carnaval. La setmana hi ha encara un munt de poblacions que continuen la Festa. Abans es coneixia aquest cap de setmana com el “Carnaval de Patacada” i es permetien, com a cosa excepcional, els balls, dins d’una fosca Quaresma.

El cap de setmana del 21 i 22 de febrer podreu trobar Carnavals encara a  Calella (maresme), Santa Margarida i els Monjos (Alt Penedès), Vilanova del Camí (Anoia), Alcarràs (Segrià), Olot (Garrotxa), Castellà d’Empúries i Empuriabrava (Alt Empordà), Collbató (Baix Llobregat), La Bisbal d’Empordà (Baix Empordà), Ripoll (Ripollès), Roda de Ter (Osona), Viladecans (Baix Llobregat), La Sènia (Montsià), Artesa de Segre (Noguera). A Artesa la setmana passada van celebrar la Matança del Porc i aquest faran el Carnaval... és que hi ha anys que tot queda molt junt....

I per si no hi haguessin prou coses aquest diumenge 22 de febrer a les 11 del matí a Lloret de Mar (Selva) també celebraran l’Arribada de l’Any Nou Xinès....

15 de febrer 1965 mor Nat King Cole

Com ha canviat la vida als Estats Units en pocs anys... avui a partir de la figuras de Nat King Cole, pianista i cantant recordem una història que no és gaire llunyana... als Estats Units era normal que els blancs i els negres vivissin separats i que els blancs sentísssin una superioritat que feia que els negres es sentíssin menyspreats.

   

Nat havia nascut el 1919 a Montgomery, capital de l'estat d'Alabama. Un territori difícil si un és negre i parlem dels feliços, per a alguns, anys vint. També Nat King Cole era fill d'un pastor protestant la dona dirigia el Cor de l'església, una combinació que es repeteix moltíssim en la història de la música negra dels Estats Units. La família es va traslladar a Chicago quan Nat tenia dos anys i, a l'església del seu pare, l'òrgan va passar a ser una de les joguines de Nat que, aviat, va començar a tocar i a cantar en els oficis. Molts ignoren que Nat king Cole va ser, primer, i sobretot un magnífic pianista, a qui alguns aficionats al jazz encara no han perdonat que es deixés seduir per la fama i els diners que va arribar a guanyar cantant. Però no cal oblidar que a l'hora de triar, la seva primera opció va ser el piano. 

Ja casat, va formar un curiós trio sense bateria, amb piano, guitarra i contrabaix. El 1939 aquest trio va acompanyar a la cantant Bonnie Lake com els "King Cole 'Swingsters", per, d'ara endavant, passar a ser el "Nat King Cole Trio". La fórmula va funcionar i van ser cridats per Lionel Hampton per els seus enregistraments amb la RCA. D'aquí va passar a la Ràdio i el trio va ser fitxat per la DECCA. D'aquests anys és, per exemple, el seu famós "Sweet Lorraine". Gairebé immediatament, va signar un contracte amb la que va ser la seva companyia fins a la seva mort: la Capitol, que acabaria també contractant a la seva filla Natalie i que, encara avui, segueix fent caixa amb els enregistraments de Cole. 

L’any 1946 és elegit "pianista de l'any" per la revista "Metronome". En els anys següents el rei Cole comença a cantar, sofrint l'aversió dels seus admiradors com a pianista. Una cosa que, anys després, també li va passar a Bob Dylan quan va deixar el folk per acostar-se al rock. El seu primer èxit com a vocalista el va obtenir amb “Straighten up and fly right”, un tema que va escriure basant-se en una llegenda dels esclaus negres americans que el seu pare va adaptar per als seus sermons. 

El seu primer número u el va aconseguir el 1950 amb “Mona Lisa”. L'èxit i la popularitat que va aconseguir Nat King Cole com a pianista és incomparable al que va obtenir després com a cantant. Cole es va convertir en un ídol nacional i va aconseguir escalar, un a un, els esglaons de la difícil societat blanca. Cole va ser el primer negre americà a tenir el seu propi programa de ràdio, una cosa que encara portaria més lluny quan, el 1950, va tenir el seu primer programa propi a la televisió. Nat King Cole es va negar tota la seva vida a cantar en els locals en què es practiquès la segregació entre blancs i negres. I, és clar, aquest no era pas un bon exemple. Per això, el 1956, quan actuava en el seu Alabama natal, va ser atacat per un grup de blancs que pretenien segrestar-lo. Cole, amb tota dignitat i malgrat les ferides que va rebre, va concloure l'espectacle i va jurar que mai més tornaria a cantar al Sud. On sí que va actuar, i molt sovint, va ser a Cuba, especialment a l'Hotel Nacional de l'Havana, quan aquesta ciutat era el paradís dels nord-americans. D'aquells anys és el seu peculiar accent espanyol que va immortalitzar en desenes de cançons en castellà. 

El 15 febrer 1965 va morir, després d'una penosa operació per aturar la càncer de pulmó que patia, Nathaniel Adams Coles, que, durant gairebé vint anys, va seduir amb la seva veu i el seu piano a mig món com "Nat King Cole".

14 de febrer Sant Valentí 2009 mor Montserrat Felices

El Dia de Sant Valentí és una celebració tradicional en alguns països anglosaxons, exportada a altres cultures, en la qual els nuvis, enamorats o esposos s'expressen el seu amor o afecte mútuament que se celebra el 14 de febrer. En molts països és considerat el Dia dels Enamorats, celebrat en aquesta data perquè es creia que era el dia en què les aus triaven parella. A Colòmbia, per motius comercials, aquesta festa se celebra el tercer cap de setmana de setembre i es coneix com a Dia de l'Amor i l'Amistat. En l'actualitat, se celebra mitjançant l'intercanvi de notes d'amor conegudes com a "valentines", amb símbols com la forma simbòlica del cor i Cupido.

Aquí a Catalunya el Dia dels Enamorats per excel·lència és Sant Jordi. En aquesta data es regalen roses i llibres per mostrar el seu amor. L’entrada de Sant Valentí és una mostra més de l’esperit comercial (pastissos, flors, obsequis variats...) És una festivitat comercial amb rètols i ofertes de tota mena...

Des del segle XIX es va introduir l'intercanvi de postals produïdes massivament. A aquesta pràctica s'hi va afegir la de donar altres tipus de regals com ara roses i xocolates, normalment regalats pels homes a les dones. Als Estats Units, aquesta celebració també es va començar a associar amb una salutació d'amor platònic de "Happy Valentine's", enviat pels homes a les seves amigues -rarament als seus amics-. Típicament el Dia de Sant Valentí ha estat una festa occidental però últimament s'ha estès a altres països, com el Japó, la Xina i Taiwan.

No puc tancar l’atricle sense recordar la meva sogra, Montserrat Felices, una gran dona que ens va deixar l’any 2009. Una gran dona, esposa, mare i àvia. El seu record m’impulsa a estar atenta a les necessitats dels que m’envolten i a que sàpiguen que els estimo.   

13 de febrer 1883 mor Richard Wagner 1973 Disc Pink Floyd 1999 mor Carles Sabater

Avui la protagonista és la Música amb tres noms ben diferents: Richard Wagner, Pink Floyd i Carles Sabater.

A Venècia l’any 1883 va morir Richard Wagner que era un compositor d'òpera, director d'orquestra i teòric musical alemany. Creador del drama musical i renovador del gènere operístic, Wagner va ampliar l'horitzó del teatre líric en establir les bases d'una òpera alemanya, en la qual l'acció dramàtica era més important que el virtuosisme vocal. A Barcelona, al Gran Teatre del Liceu hi havia un grup d’aficionats a la música de Wagner, els wagnerians. Es van representar des de l’inici d’aquest teatre nombroses òperes d’aquest compositor. “L’holandès errant”, “Tannhäuser”, “Lohengrin”, “Tristany i Isolda”, “Els mestres cantaires de Nuremberg”,  “L'or del Rin”, “La Valquíria”, “El capvespre dels déus”, “Parsifal”....

El disc “The Dark side of the moon”(1973) de Pink Floyd es converteix en l’àlbum de rock que més setmanes s'ha mantingut, fins aquest moment, en les listes de Billboard, on s'hi va estar durant 741 setmanes consecutives. Contenia temes com “Time”, “Money”, “Us and them”. És un rock simfònic molt interessant. 

Tal dia com avui l’any 1999 a Vilafranca del Penedès va morir Carles Sabater, el cantant de Sau i actor. Va tenir una vida dedicada a l'art, interpretant diverses obres de teatre, musicals, pel·lícules, i alhora formant part com a cantant del grup de música Sau. En Carles va treballar juntament amb el guitarrista, pianista i amic Pep Sala en el grup anomenat Sau. Un dels seus èxits més importants s’ha convertit en un himne, una de les cançons d’amor més cantades.... “Boig per tu”. El grup Sau es va crear el 1987 i es va disoldre el 1999, a causa de la mort sobtada del cantant d'una aturada cardiorespiratòria en el primer concert de la gira "XII" a Vilafranca del Penedès.

12 de febrer Santa Eulàlia / Dia Mundial de la Ràdio / Dijous Gras

Avui el dia 12 de febrer barreja dues efemérides relacionades amb la data: Santa Eulàlia i el Dia Mundial de la Radio, amb l’inici de les festes més esbogerrades de l’any. Avui és Dijous Gras, l’inici de la festa de Carnaval. 

Santa Eulàlia és la patrona de Barcelona però queda com a patrona sense dia des festa en favor de la Mare de Déu de la Mercè.  El cap de setmana passat es va celebrar la Festa Major de la ciutat per no coincidir amb la Festa del Carnaval del cap de setmana vinent.

El 10 de novembre de 2011 la Conferència General de la Unesco en la Ressolució 36 C/63 va proclamar Dia Mundial de la Radio el 12 de febrero, dia en que les Nacions Unides van crear la Radio de les Nacions Unides en 1946. La proposta inicial va ser presentada per la Delegació Permanente de España ante la UNESCO. Durant el dia d’avui a RAC1 fan La ràdio “Cap per vall... qui fa què?”. Cap dels presentadors habituals estarà en el seu programa.... un dia per escoltar una ràdio diferent.

Tradicionalment el Dijous gras o Dijous llarder és el primer dia del Carnaval o Carnestoltes, tot i que actualment en nombroses poblacions la festa s'ha ampliat en el nombre de dies de celebració. És tradició prendre la botifarra d'ou en aquest dia a més d'altres de semblants com la blanca o la negra. També és costum prendre truita de botifarra. A l'hora d'esmorzar, per postres o per berenar, en els Carnavals més autòctons es menja la coca de llardons. Moltes escoles celebren avui o demà el seu Carnaval.

11 de febrer 1650 mor Descartes 1847 neix Edison 1858 aparició Mare de Déu de Lourdes 1963 1r disc dels Beatles 1990 alliberament de Nelson Mandela

El dia d’avui té molts noms propis d’àmbits ben diferents: Descartes, Edison, els Beatles, Nelson Mandela i la Mare de Déu de Lourdes.

L’any 1650 va morir el filòsof René Descartes. Va ser un important filòsof racionalista francès del segle XVII, també conegut per les seves obres de matemàtiques i de diferents branques de la ciència. És considerat el pare de la filosofia moderna. És responsable de la frase “Cogito ergo sum” (“Penso, aleshores existeixo”), a partir de la qual construeix el seu pensament filosòfic.

L’any 1847 va nèixer Thomas Alva Edison. Va ser un inventor i un home de negocis dels Estats Units que va crear molts aparells importants. Edison va ser considerat un del més prolífics inventors del seu temps, va aconseguir 1.093 patents al seu nom. La majoria d'aquests invents no eren completament originals, i eren fets veritablement pels seus nombrosos empleats. Edison va ser criticat per no compartir els mèrits. Va inventar el fonògraf i va perfeccionar la bombeta o làmpada d'incandescència, després d'experimentar amb més de 1000 materials diferents, i aconseguir industrialitzar-la amb filament de bambú carbonitzat. 

Tal dia com avui  de l’any 1858 va tenir lloc la primera aparició de la Mare de Déu de Lourdes a Bernadeta Soubirous. El Santuari de Lorda (Lourdes en francès) és un centre de pelegrinatge des de l’aparició a la gruta de Masabièla. Les autoritats eclesiàstiques van admetre les aparicions i des del 1907 se celebra la festa l'11 de febrer a tota l'Església Catòlica. El Santuari de Lorda rep 6 milions de fidels l'any, segons dades del 2010.

L’any 1963 The Beatles va enregistrar el seu primer àbum “Please please me”.  Realizat en els estudis de EMI en Abbey Road, durant unes 10 hores. Aquest disc va estar 29 setmanes en el nº 1 i 71 en el Top Ten de Billboard.

L’any 1990 a Ciutat del Cap van alliberar Nelson Mandela després de 27 anys de captiveri a Robben Island. Va arribar a ser el primer president de la República de Sud-àfrica (1994 - 1999) escollit per sufragi universal a les primeres eleccions nacionals no racials de la història del país. A Sud-àfrica, tothom li té un respecte profund i se'l considera "el pare de la nació". Sovint se l'anomena amb el nom del seu clan, Madiba. Amb la pel.lícula "Invictus" tindreu una versió novel.lada d'aquest episodi desde l'alliberament fins a la consolidació de la seva presidència. 

10 de febrer Reconeixement Marc Márquez i Mireia Belmonte

Avui el protagonista és l'Esport en majúscules i internacional.

Marc Márquez i Mireia Belmonte van ser triats millors esportistes de 2014 en la 67ª Gran Gala de Mundo Deportivo, la més veterana dedicada a l'esport a Espanya que es va celebrar en el Palau de Congressos de Catalunya, a Barcelona, i que va reunir a un miler de convidats del món de l'esport, l'empresa i la política.

Dues figures indiscutibles de l'esport es van coronar ahir a la nit en la Gran Gala de Mundo Deportivo. Marc Márquez, el fantàstic motociclista que amb només 21 anys ha estat capaç de guanyar ja quatre campionats del món, dos d'ells en la màxima categoria, i Mireia Belmonte, la nedadora catalana que no para d'augmentar el seu palmarès amb noves victòries van ser justament premiats en La nit dels campions. Per a Márquez va ser una experiència nova, mentre que l'esportista badalonesa va encadenar el primer lloc per tercera vegada seguida, la qual cosa demostra la qualitat dels seus èxits recents.

La gala va ser presidida per Artur Mas, president de la Generalitat, al costat de l'alcalde de Barcelona, Xavier Trias, que van ser acompanyats per Javier Godó, comte de Godó i president del Grup Godó. Al voltant de mil convidats, entre els quals es trobaven polítics, empresaris i dirigents d'organitzacions esportives i socials van acudir al Palau de Congressos per presenciar un esdeveniment esportiu de gran tradició a Barcelona.

9 de febrer 1942 neix Carole King 1974 Waterloo a Eurovisió 2009 i 2012 estrelles de la Fama per Ringo i Paul.

Avui la protagonista és la Música. Tal dia com avui va nèixer Carole King, ABBA es sel·leccionat per anar a Eurovisió i li van donar una estrella a Hollywood a Ringo Starr i Paul McCartney.

Tal dia com avui, el 1942 a Brooklyn va nèixer Carole King. Cantant, compositora i interpret. Té al mercat més de vint-i-cinc discs. King ha guanyat quatre premis Grammy. El seu estil està catalogat com folk rock, pop, soft rock... Ara que ho tenim fàcil escolteu alguna de les seves cançons i transporteu-vos a la dècada dels 70.   

Tal dia com avui de l’any 1974 ABBA es va escollir com a representants de Suècia en el Festival de Eurovisión la cançó “Waterloo” d’ABBA. Aquesta cançó va guanyar el el Festival i va ser el seu trampolí cap a Europa i la resta del món. Podeu escoltar aquesta cançó o veure el musical Mamma Mia, un musical construir al voltant                                  

L’any 2009 es va atorgar l’estrella número 2401 de les famosas voreres del Passeig de la Fama de Hollywood al bateria dels Beatles, Ringo Starr. Els Beatles tenien una estrella com grup des de 1998, però per separat nomès l’havia obtingut John Lennon. Curiosament, el 9 de febrer de 2012 també va rebre la seva en Paul McCartney.

8 de febrer 1828 neix Jules Verne

Jules Gabriel Verne va néixer a Nantes el 8 de febrer de 1828. Va ser un escriptor francès conegut com Jules Verne per novel·les on apareixen molts temes de ciència-ficció i un nombre considerable d'invents tècnics. Una de les seves idees era la «novel·la de la ciència»: escriure aventures basades en els invents i avenços científics i tècnics.

És el segon autor més traduït de tots els temps, després d'Agatha Christie, segons Index Translationum.

Les obres de Verne s'han caracteritzat per ser anticipacions sorprenentment semblants dels temps moderns. "París al segle XX" n'és un exemple: a l'obra s'hi descriuen l'aire condicionat, els automòbils, Internet, la televisió i altres invents molt similars als que existeixen en l'actualitat.

Un altre exemple és el "De la Terra a la Lluna", que és increïblement semblant al Programa Apollo, ja que tres astronautes són llançats a l'espai des de la península de Florida i recuperats mitjançant l'aterratge. En el llibre, la nau espacial és llançada des de Tampa, Florida, que es troba a uns 200 km. de Cap Canaveral, des d'on es van enlairar els coets del Programa Apollo.

També va descriure amb exactitud invents que encara no existien com ara l’helicòpter i territoris i regions de la terra que encara no havien estat explorades com els pols. 

Tots recordem algunes obres com "La volta al món en vuitanta dies", "Miquel Strogoff", "Vint mil llegües de viatge submarí" i "Viatge al centre de la Terra" però va escriure més de cinquanta llibres…Algunes de les seves obres han estat portades al cinema algunes fins i tot guardonades amb Oscars per l'Acadèmia Americana del Cinema.

La Dàmaris Gelabert és pedagoga, musicoterapèuta autora i cantant de cançons infantils. Ha fet uns treballs molt bonics de personatges famosos pels infants i la cançó de Jules Verne per a mi està molt lograda. Us la recomano. 

7 de febrer 1825 creació del sistema Braille

El braille és un sistema de lectura i escriptura tàctil pensat per a persones cegues que porta el nom del seu inventor.  Va ser inventat pel francès Louis Braille a mitjans del segle XIX quan només tenia 15 anys. Cada caixetí braille consta de sis punts en un rectangle de tres files i dues columnes. Per cada caixetí una determinada combinació d'aquests punts estarà en relleu i permetrà la codificació. Passant el dit descodifiquen què hi ha escrit. Cal ser molt hàbil....

Louis Braille es va quedar cec a causa d'un accident durant la seva infantesa mentre jugava al taller del seu pare. El jove Braille va ajustar un sistema de lecto-escriptura tàctil inventat per un militar anomenat Charles Barbier. Braille va descobrir que el sistema era vàlid i el va reinventar utilitzant un sistema de 8 punts. Al cap d'uns anys el va simplificar deixant-li en el sistema universalment conegut i adoptat de 6 punts.

El sistema braille no és un idioma, sinó un alfabet. Amb el braille poden representar les lletres, els signes de puntuació, els nombres, la grafia científica, els símbols matemàtics, la música, etc.

Des 1825, any en què Louis Braille va idear el seu sistema de punts en relleu, les persones cegues han comptat amb una eina vàlida i eficaç per llegir, escriure, compondre o dedicar-se a la informàtica.

La ONCE és l’Organització Nacional de Cecs, va començar treballant únicament per a persones amb dificultats visuals però va estenent el seu camp d’acció també a persones amb risc d’exclusió social. Actualment tenen una secció a través de la Comisión Braille Española (CBE), la ONCE col·labora també en l’assessorament a empreses per l’etiquetat en braille de productes de consum així como en la rotulació de diferents manifestacions artístiques i culturals, como exposicions, museus, etc. Cada vegada trobem més medicaments rotulats i als transports públics les indicacions sonores els milloren les condicions de vida.

Trobareu més informació sobre el tema a la web de la Once.

6 de febrer 2002 i 2003 intervencions mèdiques rellevants

Avui la protagonista és la medecina del segle XXI. Ja hem parlat dels avenços de la investigació mèdica i farmacològica. A finals del segle XX i l’inici del XXI són un moment clau perquè es van assolint nous materials i noves tècniques que permeten traspassar als humans el que s’ha anat provant al laboratori. Gràcies a tots aquests avenços ha millorat molt, no unicament la durada de la vida sinó la qualitat de vida.

Tal dia com avui de l’any 2002 un equip mèdic de la Clínica Universitaria de Navarra va realitzar el primer implant de cèl·lules mare a España per regenerar un cor infartat.

Un any més tard, al 2003 a l’Hospital de La Paz de Madrid van lograr trasplantar un aparell digestiu complet (estómac, duodè, intestí prim, pàncrees i fetge) a més d’un ronyó a Leyre Serradilla, una adolescent de 16 anys que patia pseudo-obstrucció idiopàtica crònica.

Actualment trobareu més informació sobre trasplantaments a Catalunya a http://trasplantaments.gencat.cat/ és especialment interessant l’esborrany de l’informe del 2014 sobre aquest tema. 

5 de febrer Santa Àgueda patrona de les dones 1852 s'obre el Museu de l'Ermitage

Tal dia com avui de l’any 1852 es va obrir al públic el Museu Estatal de l’Ermitage de Sant Petersburg, la segona ciutat de Rússia després de Moscou amb més de cinc milions d’habitants. El Museu situat al centre la ciutat, a la riba del Neva, és el museu més gran del món en nombre d'objectes (més de 60 000 peces s'exhibeixen en gairebé 1.000 sales, mentre que prop de 3 milions d'articles es mantenen en reserva). El Museu, al costat de moltes peces de l'antiguitat, presenta una col·lecció d'obres d'art europeu de l'època clàssica que es troba entre els millors del món. Entre les obres exposades s’inclouen pintures de mestres holandesos i francesos, com Rembrandt, Rubens, Matisse i Paul Gauguin. També hi ha dues pintures a l’oli de Leonardo da Vinci i trenta-un quadres de Pablo Picasso. El museu té una plantilla de 2500 persones i utilitza l'ajut de molts alumnes gestionats pels voluntaris de Serveis del Museu Ermitage. Els edificis que alberguen el Museu Hermitage han estat declarats, com d'altres al centre de Sant Petersburg, Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

Santa Àgata de Sicília o Àgueda fou una jove, morta a Catània com a màrtir durant els primers temps del cristianisme. És venerada com a santa a tota la cristiandat, i es celebra la seva festivitat el dia 5 de febrer. És una de les set dones, fora de la Mare de Déu, commemorades pel nom al cannon de l’església catòlica.

Santa Àgata és la patrona de les dones. La festivitat s'ha celebrat per tota Espanya: Salamanca, Zamora, País Basc, Saragossa, Jaén, Mallorca... És particularment vistosa, dins de Catalunya, a pobles lleidatans (Seròs, la Granja d’Escarp, Juncosa, Sunyer, Aitona i Sudanell, entre d’altres): on les dones es desentenien de les feines casolanes, que eren assumides pels seus marits; avui es celebren balls, actes solemnes en honor a la santa i àpats col.lectius, i en les festes són les dones les que manen.

A la Ribera d’Ebre, Terra Alta i Priorat la santa és coneguda com a Agda i la festa de les dones és viva a diverses localitats amb l'element comú que les dones manen al poble i els homes es queden a casa o les han de servir durant tot el dia. També es troben governs de dones (amb presa de possessió de l’alcaldessa i regidores), àpats servits pels homes del poble, balls femenins, homenatges a les dones més grans de la població, teatre, processons, campionats de cartes, etc.

També era tradició que les dones es posessin alfàbrega als pits i entre els cabells, perquè aquesta planta, diuen, crida l’amor i atreu els casadors. Segons el refrany, "Per Santa Àgueda planta l’alfàbrega; dama espavilada, ja la té sembrada; dama garrida, ja la té sortida, i la galana, trasplantada".

4 de febrer Dias Mundial contra el Càncer

La paraula càncer encara és una paraula lletja que evitem. Les investigacions, la ciència mèdica i farmacològica fan que cada vegada hi hagi un millor pronòstic i que càncer no sigui sinònim de mort. La informació  que llegireu a continuació és la traducció de la portada de la web de Nacions Unides  que informa del lema d’enguany del Dia Mundial del Càncer: “Al nostre abast”. 

El càncer és un procés de creixement i disseminació incontrolats de cèl·lules. Pot aparèixer pràcticament en qualsevol lloc del cos. El tumor sol envair el teixit circumdant i pot provocar metàstasi en punts distants de l'organisme. Molts tipus de càncer es podrien prevenir evitant l'exposició a factors de risc comuns com el fum de tabac. A més, un percentatge important de càncers poden curar-se mitjançant cirurgia, radioteràpia o quimioteràpia, especialment si es detecten en una fase primerenca.

La prevenció i la detecció primerenca són fonamentals per aturar l'alarmant augment de la incidència d'aquesta malaltia. Més del 60% dels casos es concentren a l'Àfrica, Àsia, Amèrica Central i del Sud. Aquestes regions registren el 70% de les morts a nivell global, principalment per la manca de detecció primerenca de la malaltia i l'accés a tractaments.

L'últim Informe Mundial del Càncer de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) informa que el 2012 es van registrar 8,2 milions de nous casos i estima que aquesta xifra pujarà a 22 milions anuals en les pròximes dues dècades.

Per fomentar mesures destinades a reduir la càrrega mundial d'aquesta malaltia, l'OMS, el Centre Internacional d'Investigacions sobre el Càncer (CIIC) i la Unió Internacional contra el Càncer (UICC) observen el 4 de febrer de cada any com el Dia Mundial contra el Càncer.

3 de febrer Sant Blai i les cigonyes...

Avui és Sant Blai, San Blas en castellà i amb aquest sant tornem al refranyer i a la natura. "Por San Blas la cigüeña verás, y si no la vieres: año de nieves". Normalment aquestes majestuoses aus migratòries tornen a Espanya per criar des d'Àfrica al febrer o març, anunciant que s'aproximen el bon temps, el sol i la calor. Encara que si l'hivern és fred ("any de neus"), aquest retorn es retarda. No obstant això, en les últimes dècades aquest refrany ha perdut vigència ja que aquesta espècie en molts casos ja no emigra en trobar a la península Ibèrica abundant menjar en els abocadors i aigua en els regadius, segons destaquen ornitòlegs de SEO / Bird Life. A més, la població de cigonyes, amb més de 30.000 parelles segons l'últim cens realitzat en 2004 augmenta a Espanya cada any.

Abans era un fet que les cigonyes desapareixien d'Espanya a l'hivern. Marxaven en massa a l'Àfrica i aquí no les veiem fins a aquestes dates. Però les coses han canviat. Avui en dia són grans els contingents d'aquestes aus que no realitzen aquest fantàstic viatge al sud. La cosa sembla que va començar amb força des dels anys 80, encara que ja des d'abans es veia que hi havia cada vegada més cigonyes que es quedaven al sud d'Espanya durant l'estació freda. A mitjans dels 90 ja es quedaven a Espanya, potser, unes 7.500. I el 2004 eren unes 30.000.

Aquestes aus, que solen unir-se de per vida, tindran el seu zel cap al març. Els de 3 a 5 pollets que solen tenir naixeran cap a maig-juny. I, com diu un altre refrany, "per Sant Joan les cigonyes a volar". Les joves cigonyes s'incorporaran a una població que sembla haver crescut en les últimes dècades.

Però qui són les persones que estudien els ocells? Els ornitòlegs. Abans s’anellaven els ocells (posar una anella metàl·lica a la pota amb un codi únic) i es documentava. Avui les coses s'han modernitzat molt. Fins i tot hi ha algunes cigonyes que són seguides per satèl·lit i podem veure en quin punt del seu viatge de retorn es troben en temps real. Ara es pot saber a més quines rutes escullen, en quins llocs concrets s'aturen durant els viatges, quins moviments fan durant l'hivern a la sabana del continent negre ... Tot gràcies a les últimes tecnologies en sistemes de geo-localització i seguiment remot. I a més no està tancat a especialistes sino que podem consultar a través del programa Migra de SEO/Birdlife i seguir aquests viatges a través de la web (www.migraciondeaves.org). És molt interessant!!!!

2 de febrer La Candelera

Avui és celebra la Festa de la Candelera. La tradició diu que avui és el dia de treure el pessebre (els guarniments de Nadal ja es van treure després de Reis).  Com que la nostra societat treu la decoració de Nadal per posar les rebaixes en aquestes darreres setmanes hem trobat tot de gent que preguntava... encara tens el pessebre posat? Ja el guardes pe l’any vinent? No! Segueixo la tradició i el trauré el dia de la Candelera.

La Candelera, al bell mig de l’hivern, és festa grossa en moltes poblacions agrícoles. La Fira de la Candelera té molta nomenada en contrades com Molins de Rei que enguany han celebrat la 164a Fira de la Candelera, o a la Pobla de Claramunt.

Hi ha refranys que tenen a la Candelera com a protagonista i es refereixen al temps meteorològic... “Si la Candelera plora el fred és fora, si la Candelera riu el fred és viu”. Ens explica que si plou el dia de la Candelera comença una època de bonança i, si fa sol, el fred s’allarga però... no ens enganyem estem al febrer i “tant si plora com si riu, el fred és viu”.

Avui és l’aniversari de la Shakira i del Gerard Piqué que han estat pares darrerament d’un nen anomenat Sasha (diminutiu d’Alexandre en rus). També era l’aniversari del meu avi, en Joan Domènech, un bon home, sempre prudent, que em va ensenyar a comptar fins a deu en tota l’extensió de la paraula.

1 de febrer 1881 inici del Canal de Panamà 1941 creació de Renfe

Avui les protagonistes de les nostre ratlles són les obres públiques.

Tal dia com avui de l’any 1881 van començar les obres del Canal de Panamà. Aquest Canal va permetre que el tràfic naval no hagués de donar tota la volta a Amèrica del sud per anar de l’Atlàntic al Pacífic o a l’inrevés. El canal de Panamà, inaugurat el 15 d'agost de 1914, amb la seva singular ubicació en el punt més estret entre l'oceà Atlàntic i l'oceà Pacífic, ha tingut un efecte d'àmplies projeccions en escurçar la distància i el temps de comunicació marítima, i ha produït avenços econòmics i comercials al llarg de gairebé tot el segle XX.

Tal dia com avui de l’any 1941 es constitueix la RENFE (Red Nacional de los Ferrocarriles Españoles). Feia molt poc que havia acabat la Guerra Civil i la xarxa de tren estava molt malmesa i gairebé el 40% del seus trens estaven destruïts o per reparar. En el moment de l'expropiació Renfe disposava de 12.401 km de vies actualment és de 13.357 km amb tres amples de vies. Va passar a mans de l’Estat una xarxa que fins aquests moments era de diferents propietaris i ha operat a Espanya fins el 2004 que es divideix en dues companyies una que té les infraestructures (ADIF) i una altra que s’ocupa del servei (Renfe Operadora).