9 de març Dia Mundial de la Truita de Patata 1873 Es crea la Policia Muntada del Canadà 1959 Neix la Barbie

Avui tinc seriosos problemas per trobar la imatge del dia: truita de patates, la policía muntada del Canadà i la Barbie… podía escollir entre els Cliks de la Policia Muntada o la Barbie i no he dubtat… dos en un!

Avui és el Dia Mundial de la Truita de Patata. Si el croissant i la croqueta tenen el seu dia… la truita de patata no pot ser menys. És un plat que genera discussió: amb ceba o sense, el gruix i la cocció és important pels sibarites d’aquest plat i la veritat és que una bona truita amb pa amb tomàquet pot ser una gran festa. Podem aprofitar per celebrar-ho… t’hi apuntes? Pots fer a casa la clàssica o la de patates de bossa del Ferran Adrià pels que tenen pressa però si no vols fer-la tu i estàs a Barcelona t'aconsello la truita que fa la Nieves al Bar Píccolo de Rocafort amb Aragó (junt amb les croquetes i el menu diari... sempre és un encert!)

La Reial Policia Muntada del Canadà es coneix col·loquialment com “The Mounties” té nom en anglès i francés perquè són les dues llengües oficials al Canadà (Royal Canadian Mounted Police i Gendarmerie royale du Canada). És un símbol del Canadà. És l'únic cos de policia al món que és a la vegada policia nacional, federal, provincial i municipal, encara que no és la policia provincial o municipal a Ontàrio i Quebec. La Policia Muntada procura el compliment de les lleis i moltes altres funcions com la de la protecció del Primer Ministre del govern del Canadà, dels dignataris visitants i de les missions diplomàtiques, perseguir el frau, la falsificació, el terrorisme. Assegurar la seguretat nacional i els serveis de policia internacional. Fins que el 1984 es va crear el Canadian security intelligence service també era responsable de les activitats d'intel·ligència i contraespionatge. Aquest cos de policia va començar amb la fundació tal dia com avui de la Royal Northwest Mounted Police i al 1920 es crea la que avui coneixem com la Policia Muntada del Canadà amb el seu uniforme particular vermell (Red Serge).

Tal dia com avui del 1959 la Fira de la Joguina de Nova York acull la presentació d'una nina que es batejarà amb el nom de Barbie. Hi ha moltíssimes nines però aquesta és coneguda i reconeguda arreu del món. Té els seus admiradors i col·leccionistes i alhora acèrrims detractors. Barbie representa una noia entre 17 i 20 anys que té tres germanes petites: Chelsea (entre 6 i 9 anys), Stacie (entre 10 i 12 anys) i Skipper (entre 14 i 16 anys). La joguina és fabricada per l'empresa Mattel. Un dels seus trets principals era la capacitat de combinar accessoris i canviar de vestuari, per la qual cosa s'associà a una top model, símbol de bellesa refinada i de joventut. La idea sorgí de Ruth en veure com la seva filla jugava amb nines de paper i els canviava els vestits, per això va voler recrear-ho en una nina de plàstic coneguda per les seves versions i complements. Els seus detractors la titllen de consumista i d'estereotipar la dona.

El 9 de març de l'any 2009 la nina va complir els seus primers 50 anys en el mercat. L'aniversari va portar una infinitat d'edicions especials i reproduccions de les més importants Barbies a través dels anys. Barbie va lluir un impressionant vestit d'alta costura per celebrar el seu aniversari número 50 i es troba disponible en dues versions: Caucasican Barbie Doll (rossa) i African American Barbie Doll (afroamericana).

És espectacular la quantitat de professions, oficis i caracteritzacions de Barbie. Vegem-ne algunes d’elles: actriu, anfitriona, arquitecta, astronauta, atleta, ballarina de ballet, banquera, bombera, campista, cangur, cantant (rap, pop, rock, pop-rock i òpera), cosmetóloga, criada, cuinera, dentista, detectiva, dissenyadora, doctora (metgessa), empresària, enginyera, entrenadora de dofins, esportista, fada, fotògrafa, geneta, gimnasta, guia turística, guitarrista (de rock, pop), humanista, hostessa, infermera, informática, jardinera, manicura, maquilladora, mestra, mosquetera, nedadora, nutricionista, pediatra, perinatòloga, periodista, perruquera, pianista, pilot, pizzera (propietària de pizzeria), podòloga, policia, presentadora de TV, princesa, professora, psicòloga, rebostera, recepcionista, representant, salvavides de platja, secretària, sirena, top model, venedora, veterinària. Fins i tot hi ha paissos que han tingut edicions especials com Xile amb l’Huasa o com Veneçuela amb la Llanera.

9 de setembre 1664 Nova York (d'ahir Dia del Principat d''Astúries)

Avui recuperem el Dia d’Astúries que es va celebrar ahir i recordem una part de la història dels Estats Units.

El “Día de Asturias” és la jornada festiva de la comunitat autònoma espanyola del Principat d’Astúries que es celebra el dia 8 de setembre. Coincideix amb la festivitat de la Mare de Déu de Covadonga, patrona de Asturias.

Astúries, anomenada oficialment Principat d'Astúries (en asturià, Principáu d'Asturies, en eonaviego, Principao d'Astúries), és una comunitat autònoma uniprovincial d'Espanya. Situada al nord d'Espanya ocupa una àrea total de 10 603,57 km², en el qual habiten 1.054.408 persones (INE, 2014) . Fronterera l'oest amb la província de Lugo (Galícia), al nord amb el mar Cantàbric , a l'est amb Cantàbria i al sud amb la província de Lleó (Castella i Lleó). Rep el nom de Principat per raons històriques, a l'ostentar l'hereu de la Corona d'Espanya el títol nobiliari de «príncep d'Astúries», establert per Juan I de Castella en l'any 1388. La seva capital és la ciutat d'Oviedo, mentre que Gijón és la seva ciutat més poblada. L'actual espai territorial asturià coincideix bàsicament amb l'antic territori de les Astúries d'Oviedo, contigües a les Astúries de Santillana.

El Principat d'Astúries segons el seu Estatut d'Autonomia està considerat com una comunitat històrica en el seu article 1. Posseeix una assemblea legislativa anomenada Junta General del Principat, en record d'una antiga institució medieval de representació dels consells davant la Corona. Coincideix seu territori en part a més, amb la zona nuclear de l'antic Regne d'Astúries de l'any 718 i posseeix dos idiomes propis: l'asturià o bable, del tronc lingüístic asturlleonès, que tot i no ser considerada llengua oficial, té un estatus jurídic semblant al d'oficialitat i el eonaviego o gallec-asturià, del tronc lingüístic galaicoportuguès, parlat en els concejos de l'extrem occidental i que gaudeix d'un estatus similar.

Jo tenia un amic que ho tenia molt clar... ell deia que “Astúrias es España i el resto tierra conquistada a los moros”. Realment quan els àrabs van conquerir la península ibèrica l’únic territori que no van aconseguir va ser Astúries i a partir d’aquí es va organitzar la Reconquesta. 

Si parlem de la gastronomia d'Astúries hem de dir que té elements que l'emparenten amb la normanda i bretona. El plat més conegut és la fabada, potent guisat fet amb fabes, una varietat de mongeta blanca o mongeta, acompanyades per xoriço, botifarra, lacón i cansalada. Això es serveix a part i es coneix amb el nom de compangu. A més destaca la varietat de peixos frescos i mariscs del cantàbric i la qualitat de la seva carn de vedella i de bou.

Existeixen més de cent varietats diferents d'excel·lents formatges artesans, dels quals el de Cabrales és el més conegut, encara que més populars a Astúries és el Gamonedo i compta amb denominació d'origen. Si es prefereix unes postres dolces, el més tradicional és l'arròs amb llet i els casadielles (un tipus de creps farcides d'una barreja de fruits secs com nou, ametlla o avellana, prèviament triturats, barrejats amb sucre i regat per anís) ben fregides o al forn, també trobem la famosa pastís "Charlota" de Gijón, els carbayones i moscovites a Oviedo i el famós “tocinillo de cielo” de Grau entre d'altres postres. Per Carnaval (Antroxu) es prepara el Frixuelu, postres fetes amb farina, llet, sucre, es fregeix amb poc oli i sobre el qual s'empolvora sucre. També és típic l'empanada asturiana.

La beguda asturiana per excel·lència és la sidra, el procés d'elaboració i formes de consum s'han integrat totalment en la vida social d'Astúries. Amb pocs graus d'alcohol, entre quatre i sis, la sidra alegra romiatges i reunions i segueix exercint en chigres i espichas l'indiscutible paper de beguda típica d'Astúries. En els últims anys han aparegut, amb notable acceptació, les sidres de nova expressió, la sidra dolça sense alcohol i la denominació d'origen.

Menys integrat, però no menys important, en l'occident també és típic el vi que es produeix en aquesta zona com ara el vi de Cangas del Narcea, encara que Astúries no té cap denominació d'origen de vins.

El 9 de setembre de 1664 els vaixells del rei Carles II d'Anglaterra, obliguen a capitular a l'últim governador de Nova Holanda (EUA) i conquisten les colònies de Nova Amsterdam, Nova Jersey i Delaware. El sobirà britànic cedeix l'illa de Manhattan al seu germà, el duc Jacobo de York, que decideix canviar el nom de Nova Amsterdam pel de Nova York.

4 d'abril Alimentària i Els Beatles ocupen les 5 primeres places del Billboard

Avui parlarem de dos plaers pels sentits: el menjar i la música.

Barcelona alimenta negocis amb una fira internacional biennal, professional, especialitzada, global i innovadora que va començar el 31 de març i avui tanca les seves portes. Alimentària, és un dels salons d'alimentació i begudes més importants del món amb catorze salons on són presents la carn, el peix, els lactis, l’oli, les begudes, els dolços, el vi, les conserves, els aliments ecològics i els restaurants. També trobem dues seccions dedicades a l’origen dels productes: les autonomies i el sector internacional. Han estat quatre dies en els quals 3.800 empreses han exposat els seus productes, s’han acollit 140.000 visitants i han pogut gaudir de 95.000 m² de fira. S’han trobat uns 40.000 compradors internacionals i s’han realitzat més de 8.000 reunions de negocis però no tot ha estat comprar i vendre... també ha tingut lloc la mostra The Alimentaria Experience amb 50 xefs i 50 estrelles Michelin. El sector de l’Alimentació i la Gastronomia és un dels més importants en el nostre país dins del sector turisme.

I de l’alimentació del cos a la de l’ànima. Diuen que la música també ens alimenta. Avui parlem d’una fita que no ha tornat a aconseguit cap altra grup musical. Tal dia com avui cinc cançons del Beatles van ocupar els primers cinc llocs del TOP 10 de la llista dels Estats Units. Els Beatles van ser un grup molt prolífic, treien dos LP per any. Els Beatles van ser número 1 a España en cinc ocasions fins que es van separar. Les cançons amb que ho van aconseguir van ser Girl, All you need is love, Hey Jude, Get Back i The ballad of John & Yoko. A les llistes del Regne Unit i dels EEUU, Record Retailer i Billboard respectivament, van aconseguir col.locar a la posició més alta 27 cançons. És a dir, les cançons del mateix disc s’anaven desplaçant mútuament a la llista a mida que la gent les anava coneixent. Per celebrar la data podeu cercar cançons del Beatles... van ser tota una revolució... i si voleu recordar l’únic concert que van fer a Barcelona al maig del 1965 podeu anar al bar “La Garrafa dels Beatles”, a les Corts, al carrer Joan Güell amb el carrer Novell, i allà trobareu un bar museu fundat l’any 1976, dedicat a exposar una bona recopilació de fotografies, records i "merchandising" del grup que va revolucionar els 60’s amb la seva màgia. 

19 de març Sant Josep

Avui, 19 de març es celebra el dia de Sant Josep. Els cristians diuen que Josep és el pare putatiu, o "adoptiu" (el "biològic" seria Déu), de Jesús. D'aqui ve que als Joseps se'ls digui Pepes perquè pare putatiu s'abreuja "p.p.". Per extensió es celebra el Dia del Pare. 

A Catalunya, és tradició aquest dia menjar crema catalana, que per aquest motiu s'anomena també crema de Sant Josep. La meva àvia, la iaia Maria en feia una de boníssima. 

S'ha de destacar la celebració que es fa a València, on les falles són l'element festiu més destacable. Les falles són monuments o escultures artístiques, satíriques o grotesques sobre qualsevol cosa, persona, esdeveniment, etc., prou desafortunat per cridar l'atenció dels ulls crítics dels fallers. Totes les escultures són cremades la nit de Sant Josep, excepte la guanyadora del concurs de falles que és indultada. 

Als valencians els córre polvora i foc per les venes. Valencia és una gran festa al voltant de Sant Josep, aquest any diuen que l’ocupació hotelera la setmana passada ja era del 95%. De fet, tot l’any gira al voltant d’aquesta festa i mentre la gent de Pamplona sol dir “ya queda menos para San Fermín”, els de Valencia conten els anys per Falles. 

Tot comença amb “la  crida”, que es fa unes setmanes abans de començar la festa, quan ja s'ha elegit la nova fallera major, en aquest moment comencen moltes activitats falleres en els casals i de la Junta Central Fallera. No obstant això, és a partir de l'1 de març que cada dia (fins al 19 inclòs) es disparen les” mascletas” a la plaça de l'ajuntament de València. Els dissabtes a la nit de la setmana de Març tenen lloc la Cavalcada del Ninot i la Cavalcada del Regne. A partir del dia de la plantà (dia en que es munten les falles al carrer), molts casals organitzen cada dia despertades cap a les 8 del matí, mascletades cap a la 1-2 del migdia, cordades a les nits. Els dies 17 i 18, a la Plaça de la Mare de Déu, totes les falleres majors i infantils fan una ofrena de flors a la Mare de Déu dels Desemparats. L'ajuntament organitza focs d'artifici (denominats castells) els últims dies, generalment a la llera del riu Túria. La nit del 18 és la nit gran, coneguda com la Nit del Foc, quan es dispara el castell de focs d'artifici més important (acabada l'ofrena de flors) i es disparen coets i es balla pels carrers fins de bon matí. El dia 19 a la nit és la cremà, es cremen les falles (les infantils a les 22h, la infantil guanyadora a les 23 h, les normals a les 24h, i una hora més tard la guanyadora i la de la plaça de l'Ajuntament). Acabada la cremà es replega ràpidament i és una nit trista i en la qual es comença ja a pensar en les falles de l'any vinent.

Avui felicitem a tots els Joseps, Josepes, Josefines, Peps, Pepes i Pepets... també a tots els Pares. Moltes felicitats!