El viatge del descobriment d’Amèrica no va ser gens fàcil. Calia, com sempre, un bon finançament i Colom tenia una idea però no els diners per fer-la realitat. Va passar moltes dificultats abans d’aconseguir-ho. Cristòfor Colom, va viure deu anys primer a Lisboa, i després va anar a terres de Castella i de la Corona d'Aragó, tractant de vendre el seu projecte segons el qual, navegant cap a l'oest per la "Mar Oceànica" (avui l'oceà Atlàntic), podia arribar-se a l'Índia, donada la seva creença que la Terra era rodona com una bola. Els reis peninsulars no feien cas de les “esbojarrades” idees del navegant, fins que Lluís de Santàngel i altres comerciants que van finançar el primer viatge de Colom van convèncer la reina castellana dels avantatges de l'anomenada "Empresa d'Índies".
Després de llargues negociacions entre Colom i els Reis Catòlics, es va firmar un document a la vila de Santa Fe. Santa Fe era una població fundada sobre el campament que la reina Isabel havia establert com a quarter general per a la conquesta de Granada, i les Capitulacions es van firmar en els últims temps del setge a la ciutat, l'abril del 1492, mesos abans de la partida del primer viatge colombí. Per això, aquests acords es coneixen en la història com les Capitulacions de Santa Fe.
En aquella època s'anomenava "Capitulacions" el contracte firmat entre els monarques amb particulars per emprendre determinades accions. D'aquesta manera, la conquesta dels nous territoris es faria mitjançant particulars, no amb exèrcits d'Estat. Amb els anys, Amèrica es convertiria en l'objectiu dels aventurers europeus que desitjaven emprendre viatges a la recerca de riqueses.
Tal dia com avui, dons, de l’any 1492 a la localitat de Santa Fe, província de Granada, es va signar el primer conveni entre els Reis Catòlics i Cristòfor Colom, conegut com les “Capitulaciones de Santa Fe”. En virtut d’aquest acord Colom es nomenat almirant, virrei i governador general de tots els territoris que descobreixi o guanyi a la seva vida, nomenant com hereus els seus successors de manera vitalícia. També se li concedeix el delme ( la desena part) de totes les mercaderies que hi pogués haver en els territoris conquerits. Aquest acord està signat pel secretari i home de confiança del rei Ferran, Luis de Santángel, a qui, per altra banda, Colom aprecia molt.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada