Hi ha gent que
sap comunicar i que reben un reconeixement pels seus dons i el seu treball en
aquests àmbit. Tal dia com avui de l'any 2016, el Carles Capdevila va rebre el
Premi Nacional de Comunicació. Perquè
tingueu una mostra de qui és, no me’n puc estar de copiar les seves paraules
d’agraïment quan va rebre el Premi Ciutat de Barcelona de Comunicació. Si
busqueu una mica trobareu el discurs d'agraïment del premi d'avui.
"Us diré set
coses
1. Un minut és
poc, en gastaré dos.
2. Gràcies,
jurat, per valorar l’humor que educa, per valorar el periodisme que homenatja
els educadors. I gràcies per valorar el meu discurs de comiat de l’ARA, del
qual n’estic molt orgullós. Però ja és ben curiós que em premieu per deixar
l’ARA, i no per haver-lo fundat. Si ho arribo a saber plego abans.
3. És el segon
premi important que em donen, primer va ser el Marta Mata, des que tinc càncer.
A vegades penso: collons, Carles, sí que deus estar fotut. Però vaja, si em
premieu per això tinc molt males notícies: no tinc cap intenció de morir-me, i
un cop sobrevisqui no penso tornar el premi.
4. No el penso
tornar, perquè de fet no el vull, el premi. El premi el dedico i comparteixo
amb tots els mestres, professors, educadors socials, monitors, amb tothom que
educa cada dia a primera línia amb passió, vocació, il·lusió i bon humor. Em
reconeixeu per posar en valor l’educació en positiu, doncs jo reconec que tot,
tot, i tot el mèrit és d’aquests educadors positius.
5. La dotació
econòmica tampoc no la vull, els 7.000 euros els cedeixo tots íntegres al Vall
d’Hebron Institut d’Oncologia. Tinc la sort que em curen en un hospital públic
pioner en recerca i vull que ho continuït sent.
6. I el premi
físic el trossejaré o clonaré per donar-ne un bocí a cada membre de la redacció
de l’ARA, agraït per la seva complicitat de cinc anys inoblidables.
i 7. Què em queda
del premi per a mi? Què m’emporto jo sol? El compromís, la responsabilitat. Dir
el currículum que tens al premi Ciutat de Barcelona és l’hòstia. Me’l doneu als
50 anys i ara i aquí em comprometo a treballar 50 anys més per l’educació, per
un periodisme ben intencionat, ben educat, ambiciós, que aspiri a transformar
la societat, proper als que pateixen i als que els atenen i crític amb tots els
poders. I em comprometo a ajudar tant com pugui a fer que Barcelona sigui la
capital mundial de les persones, barri a barri, que sigui una ciutat tan
intel·ligent que sigui justa socialment, que elimini la pobresa, que posi la
gent al centre, que sigui la ciutat del món que tingui millor cura dels nens i
dels avis, que sigui el paradís de les persones que tenen cura de les persones,
un paradís on l’educació sigui garantia de meritocràcia. Visca la Barcelona
educada i educadora!"
Com diria el
Victor Küppers: “ole, ole y ole!” LLegiu-lo bé no hi manca ni hi sobra res ni
en la forma ni en el fons.
Carles Capdevila
era un gran comunicador i el trobem molt a faltar. Ens agradaria saber com
encararia ell aquests temps tan convulsos amb el seu humor tan propi. El seu
record ens acompanyarà sempre.
