Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Titànic. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Titànic. Mostrar tots els missatges

diumenge, 14 d’abril del 2019

14 d'abril Diumenge de Rams 1759 Mor Haendel 1865 Assassinat de Lincoln 1912 S'enfonsa el Titanic 2003 Genoma Humà


Hi ha festivitats fixes al calendari com Nadal, que sempre és el 25 de desembre, però la setmana Santa es va bellugant en el calendari perquè el Triduum Pasqual Dijous, Divendres, Dissabte Sant i Diumenge de Pasqua han de caure després de la primera lluna plena de Primavera. Per això hi ha un moviment de màxim vint-i-nou amb cinquanta tres dies que és el cicle lunar.

El Diumenge de Rams és el dia de la Palma. Uns dies abans es celebren les Fires del Ram a diverses poblacions com a Vic o a la Rambla de Catalunya de Barcelona on es poden trobar tot tipus de palmes, palmons, rams de llorer o olivera. Tradicionalment es fa la benedicció de palmes i palmons en les esglésies i es celebra l’entrada de Jesús a Jerusalem. És l’inici de la Setmana Santa que culminarà diumenge vinent amb el Diumenge de Pasqua amb celebració de la Ressurecció de Jesús.

Hi ha una frase que sempre m’ha agradat que és aquella que parla de “no fer Pasqua abans de Rams”. Però ara s’ha perdut perquè dues setmanes abans ja podem trobar mones per tot arreu i en molts casos ha quedat només la llaminadura sense referir-se al fet religiós. Però aquesta frase sense connotacions religioses també la podem fer servir referint-nos a no avançar el que ens agrada al deure o el que ens agrada a la obligació. 


Però tal dia com avui van pasar moltes altres coses. Avui destaquem una noticia de cada segle des del segle XVIII: La mor de Haendel, l’assassinat de Lincoln, l’enfonsament del Titànic i el descobriment del Genoma Humà.

Segle XVIII 14 d’abril de 1759 George Friedrich Haendel mor a Londres. És un gran compositor anglès d’origen alemany que va ser una figura molt destacada en el final del barroc. Ens deixa un llegat molt variat i abundant amb més de 600 obres en dos grans blocs: música vocal i música instrumental, que al seu torn es subdivideixen en subgrups. En la música vocal trobem dramàtica, oratoris, profana i religiosa. La instrumental es divideix en: orquestra, càmera y per clave (l’avantpassat del piano).

Segle XIX 14 d’abril de 1865 Abraham Lincoln, president dels Estats Units, es assassinat al teatre Ford de Washington. L’assassí és un actor i fanàtic sudista anomenat John Wilkes Booth, dispara al president un tret al clatell i crida “Sic semper tyrannis” (Així sempre als tirans), salta a l’escenari, corre cap a la sortida del darrera i fuig a cavall. Va ser agafat més tard. Ell i els seus tres còmplices van ser jutjats i van morir a la forca per magnicidi. 

Segle XX Al 1912 Poc abans de la mitjanit,el transatlàntic "Titànic" xoca amb un iceberg a l’Atlàntic Nord. Dues hores desprès, a primeres hores del 15 de abril, el vaixell s’enfonsarà definitivament. Lamentablement, els seus constructors pensaven que era indestructible i no hi havia bots salvavides per a tots els passatgers. El tràgic balanç d’aquest accident va ser de 1.513 morts i només 705 supervivents. 

Segle XXI 14 d’abril de 2003 A Bethesda, Maryland, EEUU, té lloc la conferència de premsa en la que el Consorci Internacional per a la Seqüenciació del Genoma Humà i el Departament d’Energia, anuncien la finalització exitosa del Projecte Genoma Humà. Aquest projecte, amb un pressupost de 90.000 milions de dòlars, es va iniciar el 1990 per aconseguir determinar la seqüència correcta dels tres mil milions de bases de ADN, amb un termini de realització previst de 15 anys. Gràcies a la gran col·laboració internacional i als avenços científics i tecnològics en àrees associades s’ha pogut assolir l’ambiciós objectiu dos anys i mig abans del que estava previst. 


La fotografía correspon a una recreació de l’enfonsament del Titànic amb peces de Lego.


dimecres, 10 d’abril del 2019

10 d'abril 1847 neix Joseph Pulitzer 1910 salpa el Titànic 1967 s'enregistra "Something stupid"


Com que avui hi ha un periodista a l'article cada apartat té un titular.

Un periodista emprenedor. A Mako, població hongaresa, tal dia com avui de l’any 1847 va néixer Joseph Pulitzer. Era militar i va marxar als Estats Units per lluitar en la Guerra Civil Americana. Un cop acabada la guerra va començar a treballar en un diari en llengua alemanya. A partir d’aquí continua escrivint però es va convertint en empresari comprant dos diaris a Sant Luis que encara avui està en marxa. Va iniciar la premsa groga, basant-se en el sensacionalisme, l'escàndol i les històries que la gent volia sentir. També va ser un pioner en els reportatges d'investigació d'impacte, com els de la sèrie de la guerra de Cuba que enfrontà a Espanya i els EUA. Amb les seves donacions, malgrat el rebuig inicial dels rectors, es van crear les primeres facultats de periodisme: les de Columbia i Missouri. Dins el seu testament també va contemplar la dotació dels Premis Pulitzer, que van començar a atorgar-se el 1917, un dels premis més prestigiosos del periodisme.

Un somni estroncat. El 1910 salpa el Titànic amb una gran expectació salpa el luxós transatlàntic Titànic des del port de Southampton (Regne Unit) amb destinació a Nova York. El vaixell està comandat pel veterà capità Edward John Smith, el més experimentat i prestigiós de la companyia White Star Line, qui realitzarà la seva última travessia abans de ser jubilat, per "passar més temps amb la meva dona i filla", segons havia manifestat. Lamentablement, poc abans de la mitjanit del 14 d'abril, el transatlàntic xocarà amb un iceberg a les gèlides aigües de l'Atlàntic Nord. Malauradament, en pensar els seus constructors que el vaixell és indestructible, no es troba preparat per a una emergència d'aquest tipus i, per això, no compta amb suficients bots salvavides per al passatge i la tripulació. Dues hores més tard, a primeres hores del 15 d'abril, el vaixell s'enfonsarà definitivament deixant un tràgic balanç de 1.513 persones mortes i 705 supervivents que mai oblidaran aquesta fatídica nit. 


Un duet encantador. No va ser el primer, ni l'últim, dels duets de pare amb filla, que no amb nena, perquè el 10 d'abril de 1967, quan aquesta cançó, “Something stupid”, va arribar al número u en els Estats Units, Nancy Sinatra, la filla de Frank Sinatra, ja estava crescudeta. El que sí és indiscutible és que ha estat el duo de pare i filla més reeixit de la història del pop. Nancy Sinatra havia nascut del primer matrimoni de Sinatra i portava el nom de la seva mare que es va divorciar del cantant el 1951, quan es va fer pública la seva relació amb Ava Gadner. Aleshores Nancy Sinatra tenia tot just 11 anys. Però quan es va enregistrar aquesta cançó ja tenia 26 anys i és clar que pare i filla s'havien perdonant moltes coses. Per exemple, a més d'aquell tumultuós divorci, la Nancy va haver de suportar la pública negativa del seu pare que emprengués la seva pròpia carrera musical. 



dimecres, 6 de gener del 2016

6 de gener Diada de Reis 2004 Celine Dion rep una estrella


Avui és dia de matines... els Reis han deixat els seus paquets i els seus sacs invisibles però superpresents de ganes de treballar, paciència...

Avui, dia d’estrenar els patins, les bicicletes, les maquinetes, les arracades i la colònia és també un dia on la Celine Dion va rebre un bon regal fruit de la seva bona feina en el món de la cançó. 

Celine Dion té la seva estrella al Passeig de la Fama. El sis de gener de 2004, la cantant canadenca Celine Dion, que va pujar al més alt de la fama després d'interpretar els temes centrals de les pel·lícules "Titànic" i "La bella i la bèstia", va tenir una estrella a el Passeig de la Fama d'Hollywood. L’artista va viatjar fins a Califòrnia des de Las Vegas, Nevada, on viu actualment, per assistir a l'anhelada cerimònia a Los Angeles, davant del mític Teatre Kodak, escenari de la cerimònia dels premis Oscar. Dion, de 35 anys, havia de descobrir la seva estrella el març passat, però la cerimònia va ser posposada a causa de la guerra a l'Iraq.

dimarts, 14 d’abril del 2015

14 d'abril 1759 mor Haendel 1865 assassinat de Lincoln 1912 s'enfonsa el Titànic 2003 Genoma Humà


Avui destaquem una noticia de cada segle des del segle XVIII: La mor de Haendel, l’assassinat de Lincoln, l’enfonsament del Titànic i el descobriment del Genoma Humà.

Segle XVIII 14 d’abril de 1759 George Friedrich Haendel mor a Londres. És un gran compositor anglès d’origen alemany que va ser una figura molt destacada en el final del barroc. Ens deixa un llegat molt variat i abundant amb més de 600 obres en dos grans blocs: música vocal i música instrumental, que al seu torn es subdivideixen en subgrups. En la música vocal trobem dramàtica, oratoris, profana i religiosa. La instrumental es divideix en: orquestra, càmera y per clave (l’avantpassat del piano).

Segle XIX 14 d’abril de 1865 Abraham Lincoln, president dels Estats Units, es assassinat al teatre Ford de Washington. L’assassí és un actor i fanàtic sudista anomenat John Wilkes Booth, dispara al president un tret al clatell i crida “Sic semper tyrannis” (Així sempre als tirans), salta a l’escenari, corre cap a la sortida del darrera i fuig a cavall. Va ser agafat més tard. Ell i els seus tres còmplices van ser jutjats i van morir a la forca per magnicidi. 

Segle XX  14 d’abril de 1912 Poc abans de la mitjanit, el transatlàntic "Titànic" xoca amb un iceberg a l’Atlàntic Nord. Dues hores desprès, a primeres hores del 15 de abril, el vaixell s’enfonsarà definitivament. Lamentablement, els seus constructors pensaven que era indestructible i no hi havia bots salvavides per a tots els passatgers. El tràgic balanç d’aquest accident va ser de 1.513 morts i 705 supervivents. 

Segle XXI 14 d’abril de 2003 A Bethesda, Maryland, EEUU, té lloc la conferència de premsa en la que el Consorci Internacional per a la Seqüenciació del Genoma Humà i el Departament d’Energia, anuncien la finalització exitosa del Projecte Genoma Humà. Aquest projecte, amb un pressupost de 90.000 milions de dòlars, es va iniciar el 1990 per aconseguir determinar la seqüència correcta dels tres mil milions de bases de ADN, amb un termini de realització previst de 15 anys. Gràcies a la gran col·laboració internacional i als avenços científics i tecnològics en àrees associades s’ha pogut assolir l’ambiciós objectiu dos anys i mig abans del que estava previst. 

dilluns, 14 d’abril del 2014

14 d'abril 1759 mor Handel 1912 naufragi del Titànic


Avui música i cinema. Handel i Titànic. Un punt de contacte:  Anglaterra, com a punt de partida d’un vaixell l’any 1912 i d’un gran professional que dirigeix la Royal Academy of Music al 1719. La vida barreja històries ben curioses... 

Trobem el nom del músic escrit amb grafia alemanya i anglesa. Alemanya és el seu país de naixement i després de voltar molt per Europa Anglaterra es va convertir en el seu país d’adopció. Georg Friedrich Händel (en alemany) o George Frideric Handel (en anglès) va ser un compositor del barroc britànic nascut a Alemanya. La seva obra més coneguda és El Messies, típica de l'època nadalenca. També fou el mestre indiscutible de l'opera seria del segle XVIII. Va influir profundament a altres compositors més tardans, com Haydn, Mozart, i Beethoven. Per situar-lo en la història de la música direm que va néixer quatre setmanes abans que Johann Sebastian Bach. La seva producció és molt important en tots els gèneres practicats del seu temps. Trobem la seva obra catalogada i ordenada. El seu catàleg HWV (que signifiquen Händel Werke Verzeichnis,en alemany, Catàleg d'obres de Händel), inclou en total 612 registres més 25 suplements i obres dubtoses i perdudes, va ser elaborat i publicat entre 1978 i 1986 en tres volums. El catàleg HWV és un sistema de numeració usat per identificar les obres de Händel. A diferència d'altres catàlegs que són ordenats cronològicament, el HWV està classificat per tipus d'obra de gèneres i segons la seva naturalesa vocal o instrumental, igual com el catàleg BWV de Bach, el catàleg KV de Mozart i el catàleg RV de Vivaldi.

L’any 1912, poc abans de mitjanit, el transatlàntic "Titànic" va xocar amb un iceberg a l’Atlàntic Nord. Dues hores després, a primeres hores del 15 d’abril, el vaixell es va enfonsar definitivament. Era vaixell de passatgers més gran i luxós de l'època juntament amb el RMS Olympic. Lamentablement, al pensar els seus constructors que el Titànic era indestructible, no es trobava preparat per una emergència d’aquest tipus i per tant no comptava amb bots salvavides per tots els passatgers. 1.513 morts i 705 supervivents serà el tràgic balanç del naufragi convertint aquest en un dels naufragis més famosos de la història. Avui us recomano la pel.lícula homònima estatunidenca produïda i dirigida per James Cameron el 1997,perquè va obtenir 11 Oscars i perquè tot i ser una ficció cinematogràfica -amb alguns personatges reals- està força ben documentada. Crec que també pot ser interessant recuperar un documental sobre el making off de la pel.lícula per veure com els cineastes troben la manera d’enregistrar imatges quasi increïbles. Hi ha una exposció sobre el Titànic, que ha estat ja dues vegades al Museu Marítim de Barcelona, amb peces originals, enregistraments, simulació dels camarots de les diferents categories, i un emotiu record -al costat d'un bloc de gel- de totes les persones que vàren perdre la vida en aquest trist esdeveniment (cúmul de situacions desafortunades i excès de vanitat humana). 



dijous, 10 d’abril del 2014

10 d'abril 1847 neix Joseph Pulitzer 1910 salpa el Titànic 1967 "Something stupid" al n.1


Un periodista emprenedor. A Mako, població hongaresa, tal dia com avui de l’any 1847 va néixer Joseph Pulitzer. Era militar i va marxar als Estats Units per lluitar en la Guerra Civil Americana. Un cop acabada la guerra va començar a treballar en un diari en llengua alemanya. A partir d’aquí continua escrivint però es va convertint en empresari comprant dos diaris a Sant Luis que encara avui està en marxa. Va iniciar la premsa groga, basant-se en el sensacionalisme, l'escàndol i les històries que la gent volia sentir. També va ser un pioner en els reportatges d'investigació d'impacte, com els de la sèrie de la guerra de Cuba que enfrontà a Espanya i els EUA. Amb les seves donacions, malgrat el rebuig inicial dels rectors, es van crear les primeres facultats de periodisme: les de Columbia i Missouri. Dins el seu testament també va contemplar la dotació dels Premis Pulitzer, que van començar a atorgar-se el 1917, un dels premis més prestigiosos del periodisme.

Un somni estroncat. El 1910 salpa el Titànic amb una gran expectació salpa el luxós transatlàntic Titànic des del port de Southampton (Regne Unit) amb destinació a Nova York. El vaixell està comandat pel veterà capità Edward John Smith, el més experimentat i prestigiós de la companyia White Star Line, qui realitzarà la seva última travessia abans de ser jubilat, per "passar més temps amb la meva dona i filla ", segons havia manifestat. Lamentablement, poc abans de la mitjanit del 14 d'abril, el transatlàntic xocarà amb un iceberg a les gèlides aigües de l'Atlàntic Nord. Malauradament, en pensar els seus constructors que el vaixell és indestructible, no es troba preparat per a una emergència d'aquest tipus i, per això, no compta amb suficients bots salvavides per al passatge i la tripulació. Dues hores més tard, a primeres hores del 15 d'abril, el vaixell s'enfonsarà definitivament deixant un tràgic balanç de 1.513 persones mortes i 705 supervivents que mai oblidaran aquesta fatídica nit. 

Un duet encantador. No va ser el primer, ni l'últim, dels duets de pare amb filla, que no amb nena, perquè el 10 d'abril de 1967, quan aquesta cançó, “Something stupid”, va arribar al número u en els Estats Units, Nancy Sinatra, la filla de Frank Sinatra, ja estava crescudeta. El que sí és indiscutible és que ha estat el duo de pare i filla més reeixit de la història del pop. Nancy Sinatra havia nascut del primer matrimoni de Sinatra i portava el nom de la seva mare que es va divorciar del cantant el 1951, quan es va fer pública la seva relació amb Ava Gadner. Aleshores Nancy Sinatra tenia tot just 11 anys. Però quan es va gravar aquesta cançó ja caminava en els 26 i és clar que pare i filla s'havien perdonant moltes coses. Per exemple, a més d'aquell tumultuós divorci, no cal oblidar que Nancy va haver de suportar la pública negativa del seu pare que emprengués la seva pròpia carrera musical.