30 de novembre Sant Andreu 1895 Discurs a l'Ateneu Barcelonès 1932 Diccionari General de la Llengua Catalana 2000 Tarragona Patrimoni de la Humanitat

 

Avui, que acabem el mes de novembre comencem felicitant als Andreus i Andrees i parlem en femení: de llengua catalana i de ciutats.

Tal dia com avui de 1895, per primera vegada en la història de l'Ateneu Barcelonès el discurs inaugural és pronunciat en català. És “La llengua catalana”, pronunciat pel nou president, Àngel Guimerà.

El 30 de novembre de 1932 s'enllesteix la publicació del “Diccionari general de la llengua catalana” dirigit per Pompeu Fabra, tal com consta en el colofó de l'obra. Es va publicar per primera vegada en fascicles l'any 1931 i com a volum únic l'any 1932. Va ser el diccionari normatiu del català durant 63 anys, fins al 1995 que aparegué la primera edició del “Diccionari de la llengua catalana” de l'IEC.

I l’any 2000 a París, la UNESCO va declarar la ciutat de Tarragona i el Palmerar d'Elx Patrimoni de la Humanitat. El Patrimoni de la Humanitat (en anglès World Heritage) és un pla de protecció dels béns culturals i naturals del món, proposat per l'Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO), a través de la "Convenció sobre la Protecció del Patrimoni Mundial Cultural i Natural", aprovat el 1972. També és conegut amb altres noms com ara Patrimoni Mundial de la Humanitat, Patrimoni Comú de la Humanitat, Patrimoni Cultural de la Humanitat (en el cas dels béns culturals) o Patrimoni Natural de la Humanitat (pel que fa als béns naturals).

Avui tota l’església celebra la festa de Sant Andreu. Era pescador i germà de qui va ser Sant Pere. Andreu es va fer deixeble de Joan Baptista i quan Jesús es va anar fer a batejar per ell al riu Jordà el va conèixer i el va seguir. Diuen que és el primer apòstol de Jesús. És venerat com a sant a tota la cristiandat. És el patró d’Escòcia, d’Ucraïna, de Rússia, de Sicília i de Grècia... i a casa nostra també de Serinyà, de Sant Andreu de Llavaneres i del districte de Sant Andreu del Palomar, a Barcelona. Aquestes poblacions celebren en honor del sant la seva Festa Major d’hivern.

29 de novembre 1972 Neix Mònica Calzetta, jugadora d'escacs 1981 Neix Sílvia Bonastre, jugadora d'hoquei herba 2021 Alexia Putellas rep la Pilota d'Or

 

Avui les protagonistes practiquen aficions que encara no havien sortit al blog. La tercera va néixer amb la pilota de futbol enganxada als peus...

Mònica Calzetta Ruiz va néixer a Ginebra el 29 de novembre de 1972. Però no és suïssa, és una jugadora d'escacs balear, que té el títol de Gran Mestre Femenina (WGM) des de l'any 2003. Ha estat una de les millors jugadores estatals des de mitjans dels anys 1990 fins a l'actualitat, i ha guanyat set cops el Campionat d'Espanya femení. Filla de pare italià i mare espanyola, quan tenia sis anys la seva família es va traslladar a Palma, on encara hi resideix. Està casada amb el Mestre Internacional Sergio Estremera Paños. El gener de 2009, amb un Elo de 2371 punts, va aconseguir entrar en el top 100 femení mundial, el rànquing més elevat mai assolit per una jugadora espanyola.

El Dia Internacional dels Escacs es commemora cada any el dia 19 de novembre, data de naixement del cubà José Raúl Capablanca Graupera, considerat un dels millors jugadors d'escacs de tots els temps. A Castellar del Vallès hi ha el Museu Nacional dels Escacs de Catalunya.

Sílvia Bonastre i Peremateu va néixer a Terrassa, al Vallès Occidental, el 29 de novembre del 1981. És una jugadora d'hoquei sobre herba catalana. Formada al Club Deportiu Terrassa, va debutar en competicions estatals la temporada 1999-00. Amb el club terrassenc va guanyar tres Campionats de Catalunya (2000-02), tres Lligues espanyoles (2000-02) i dos Copes de la Reina (2000 i 2001). La temporada 2002-03 va fitxar pel Reial Club de Polo, amb el qual va aconseguir tres Campionats de Catalunya (2003, 2004 i 2006), dues Lligues espanyoles (2003 i 2006) i tres Copes de la Reina (2003-05). Internacional amb la selecció espanyola en 180 ocasions entre 2001 i 2010, va competir en diferents edicions del Campionat del Món i d'Europa, destacant el subcampionat d'Europa de 2003. També va participar als Jocs Olímpics d'Atenes 2004 i de Beijing 2008, aconseguint un diploma olímpic. Va retirar-se al final de la temporada 2010-11. Tanmateix, va tornar a la competició breument, disputant la segona volta de la lliga espanyola amb l'Atlètic Terrassa HC la temporada 2018-19.

Llicenciada en Ciències de l'Activitat Física i l'Esport per l'INEFC de Barcelona, després de la seva retirada, ha exercit com a coordinadora pedagógica i el setembre de 2018 va ser escollida responsable de la línia femenina de l'Alt Rendiment Català de la Federació Catalana de Hockey. També ha exercit com a entrenadora de la selecció catalana femenina sub-16. Entre d'altres reconeixements, va rebre la medalla de la ciutat de Terrassa al mèrit esportiu per la seva participació als Jocs Olímpics d'Atenes 2004.

Tal dia com avui de 2021, la jugadora de futbol del FC Barcelona Alèxia Putellas esdevé la primera catalana a guanyar la Pilota d'Or. El 2022 es va convertir en la primera jugadora a guanyar dues vegades consecutives el trofeu i la primera catalana que aconseguí aital trofeu ja fos en categoria femenina o masculina.

És una futbolista catalana que juga com a davantera o migcampista al FC Barcelona de la Primera Divisió espanyola. És la primera capitana de l'equip, elegida per les seves companyes. A més, és internacional amb la selecció absoluta d'Espanyai té el rècord d'internacionalitats després de superar el de Marta Torrejón amb 90. El 2021 fou guardonada per la UEFA com a millor jugadora de la temporada 2020-21.

28 de novembre 1698 Neix Charlotta Frölich, científica 1967 Jocelyn Bell i el seu mestre descubreixen els púlsars

 

Avui el cel i la terra s’uneixen en el nostre blog.

 

Charlotta Frölich va néixer a Gävle, Suècia, el 28 de novembre de 1698. Va ser una escriptora, historiadora, agrònoma i poetessa sueca. Va escriure poemes, històries i treballs sobre temes polítics i científics i va ser la primera dona a ser publicada per la Reial Acadèmia de les Ciències de Suècia. De vegades va utilitzar el pseudònim "Lotta Triven".

 

Tal dia com avui de 1967 els astrònoms Jocelyn Bell i Antony Hewish descobreixen el primer púlsar. Jocelyn Bell Burnell és una astrofísica nord-irlandesa descobridora del primer radiosenyal d'un púlsar juntament amb el seu director de tesi, Antony Hewish, el qual obtingué, per això, el Nobel de Física. Un púlsar (nom creat a partir de la contracció de les paraules angleses pulsating radio source) és un estel de neutrons en rotació altament magnetitzada que emet feixos de radiació electromagnètica fora dels seus pols magnètics. Aquesta radiació només es pot observar quan un feix d'emissió apunta cap a la Terra, de manera semblant a com es pot veure un far només quan la llum apunta en la direcció d'un observador, i és responsable de l'aparició polsosa de emissió. Les estrelles de neutrons són molt denses i tenen períodes de rotació curts i regulars. Això produeix un interval molt precís entre polsos que va des de mil·lisegons fins a segons per a un púlsar individual. Els púlsars són una de les possibilitats per buscar raigs còsmics d'alta energia. Els períodes dels púlsars els converteixen en eines molt útils per als astrònoms. Les observacions d'un púlsar en un sistema d'estrelles de neutrons binari es van utilitzar per confirmar indirectament l'existència de radiació gravitatòria. Els primers planetes extrasolars es van descobrir al voltant d'un púlsar, PSR B1257+12 l'any 1992. L'any 1983 es van detectar certs tipus de púlsars que, en aquell moment, superaven la precisió dels rellotges atòmics en el temps.

27 de novembre Dia de la Mestra i del Mestre

 

Felicitem a totes les Mestres! I també als Mestres! Els qui treballen amb el més menuts o amb els més grans, els generalistes i als més especialitzats, als de l’educació formal i a tots els que ens han ensenyat tantes coses al llarg de la vida... els nostres mestres.... Avui és un dia especial....

He tingut la sort de conèixer a grans mestres... hi puc posar molts noms.... aquells que de manera absolutament vocacional acompanyen els infants i joves en el seu procés de fer-se grans. No és un acompanyament de lluny, des de fora, ni una incursió dirigista i obligatòria. Des del respecte més profund a la persona es treballa perquè infants i joves arribin a ser tot allò que poden arribar a ser. Aquests són els mestres que la nostra societat necessita.  No és una professió fàcil barreja:  passió, dedicació, encert, assumir l’error com a part del procés i com deien els grecs res en excés. El mestre és seny i rauxa, il·lusió i tècnica. Les tecnologies, les ratios, les llibretes, les cançons, els problemes, els grups cooperatius, les programacions, els continguts, les avaluacions, les competències, els projectes... tot són mitjans mentre caminem, mentre el curs avança, mentre els cursos avancen...

Avui recordo d’una manera especial a les mestres i professores que em van fer estimar els llibres i el teatre. Des de la Srta. Amparo que ens llegia llibres mentre fèiem costura, la Srta. Elena amb qui vam anar a veure Tres Germanes del Txèkov amb els companys de literatura de tercer de BUP o la Srta. Maria Teresa amb qui vaig llegir Antígona al Teatre Grec quan feia vuitè d’EGB. Quantes mestres ens han ajudat a ser com som...

A casa nostra celebrem avui el Dia del Mestre en record a Josep de Calassanç que va néixer a Peralta de la Sal (Osca) l’any 1557. Va ésser un sacerdot i va fundar les Escoles Pies per a l'ensenyament dels nens. És venerat com a sant per l'Església catòlica. Climent XIII el canonitzà el 16 de juliol de 1767. Avui es celebra el Dia del Mestre en el qual s’engloben mestres, catedràtics i professors. Se celebra en diferents dates d'acord amb cada país. 

26 de novembre 1934 Descubreixen la Venus de Badalona 1936 Neix Margaret Borden, informàtica 1989 Neix Montse García, piragüista 1976 Neix Maialen Lujanbio, bertsolariak

 

Les protagonistes d’avui no són habituals. Comencem amb una figureta anomenada Venus de Badalona. I passem a les persones. Primer una informàtica que treballa amb intel·ligència emocional, una piragüista d'aigües braves i una persona que es dedica a compondre, cantar i/o improvisar versos en basc i va ser la primera dona en rebre un premi nacional.

Joaquim Font i Cussó descobreix tal dia com avui del 1934 una figura anomenada Venus de Badalona, vestigi de la Baetulo romana, en el decurs d'unes obres a la ciutat. La Venus de Badalona és una escultura de marbre, d'època imperial romana, conservada al Museu de Badalona. La figura, realitzada en marbre, és de petites dimensions, amb uns 28 centímetres d'alçada, que representa la dea Venus, deïtat femenina de l'amor, la bellesa i la fecunditat, recolzada sobre la cama esquerra. Fou descoberta mutilada, sense el cap, els braços i les cames; tampoc tenia el dofí que potser li decorava la cintura, perquè sobre la cuixa dreta es conserva el que sembla part de la cua, i a l'espatlla, dos flocs de cabell. Per les seves proporcions, es dedueix que la figura va decorar el jardí d'alguna família rica de Baetulo. Aquesta és una figura que, segurament, es va encarregar per demanar a Venus ajuda en la fertilitat i la bellesa. S'ha afirmat que la Venus de Badalona és, si no la millor, una de les representacions romanes femenines més importants de tot Catalunya.

Margaret Boden va néixer a Londres el 26 de novembre de 1936. Margaret Ann Boden és una professora de recerca de ciència cognitiva en el departament d'informàtica a la Universitat de Sussex; la seva feina abasta els camps de la intel·ligència artificial –en el qual és una autoritat mundial–, la psicologia, la filosofia, la ciència cognitiva i la informàtica i el seu interès l'ha portat a investigar la creativitat.

Montse Garcia Riberaygua va néixer a La Seu d'Urgell el 26 de novembre de 1989. És una piragüista d'aigües braves i especialista en eslàlom andorrana. Ha participat en els Campionats d'Europa (2005, 2011), al circuit de la Copa del Món, (2004-06, 2008, 2010) i al Campionat del Món (2007, 2009, 2011). Va representar Andorra en els Jocs Olímpics de Pequín 2008 en piragüisme i va ser la banderera d'Andorra.

Un/una Bertsolari (plural bertsolariak, del basc versificador) és la persona que es dedica a compondre, cantar i/o improvisar versos en basc (bertsoak). Els bertsolariak improvisen al moment els seus versos seguint unes regles de rima i mètrica concretes. Avui parlem de Maialen Lujanbio Zugasti que va neixer a Hernani el 26 de novembre de 1976. Ella és una bertsolari guipuscoana. Llicenciada en Belles arts; l'any 2009 es va proclamar guanyadora del Bertsolari Txapelketa Nagusia, màxima competició del bertsolarisme, i va ser la primera dona guardonada amb aquest premi. La seva victòria va acabar amb l'hegemonia d'Andoni Egaña, el màxim guardonat de la competició, amb quatre triomfs. L'any 2017 va tornar a ser la guanyadora de la txapela en aquesta competició. Anteriorment, l'any 2003, havia guanyat el campionat de la seva província, Guipúscoa. Lujanbio ha aportat diverses novetats al bertsolarisme: a més de la creació de noves tonades, destaca pel seu talent a l'hora de fer descripcions cinematogràfiques i crear històries en vers; dota els missatges d'uns detalls molt concrets. Actualment es dedica a la creació artística, tot i que la seva activitat principal és la improvisació oral.

25 de novembre Dia Internacional de la Eliminació de la Violència de Gènere contra la Dona

 

Avui es celebra el Dia Internacional de la Eliminació de la Violència de Gènere contra la Dona. 

Els Grups d'Atenció a la Víctima, o GAV, són uns equips de treball que hi ha a totes i cadascuna de les comissaries dels Mossos d'Esquadra per tal d'oferir un servei ràpid i confidencial a les dones i infants víctimes de la violència de gènere. En cas d'emergència cal trucar al telèfon 112 que comunicarà immediatament amb la dotació policial que caigui més a prop (tant de mossos com de policia local).

El Dia Internacional per a la Eliminació de la Violència contra les Dones (o DIEVCM), aprovat per l'Assemblea General de les Nacions Unides en la seva resolució 54/134 el 17 de desembre de 1999, se celebra anualment el 25 de novembre, en memòria de les germanes Mirabal. Les germanes Mirabal eren tres opositores al règim del dictador dominicà Trujillo. El 25 de novembre de 1960, quan es traslladaven a veure els seus marits a la presó on els tenien reclosos pel seu activisme polític, agents de Trujillo van provocar un accident mortal. Es deien Patria, Minerva i María Teresa, havien nascut a la regió de Cibas, a la República Dominicana, eren filles d'Enrique Mirabal i Maria Mercedes Reyes (Chea) i tenien 36, 33 i 25 anys respectivament.En homenatge d'aquestes tres dones lluitadores, el 19 d'octubre de 1999, les Nacions Unides van instituir el Dia internacional per a l'eliminació de la violència contra les dones a proposta de la República Dominicana i amb el suport de 80 països. La violència contra les dones es presenta en molts àmbits: física, sexual, psicològica i econòmica, totes les quals s'interrelacionen i les afecten en diferents nivells.

Alguns tipus de violència, com el tràfic de dones, creuen les fronteres nacionals. Les dones que experimenten violència sofreixen una varietat de problemes de salut, i es disminueix amb això la seva capacitat per participar en la vida pública. La violència contra les dones afecta famílies i comunitats de totes les generacions i reforça altres tipus de violència prevalents en la societat. No està confinada a una cultura, regió o país específic, ni a grups particulars de dones en la societat. Les arrels del fenomen jeuen en la discriminació persistent cap a les dones. Fins al 70 per cent de les dones experimenta violència en el transcurs de la seva vida.

Per a l’abordatge de la violència masclista des de la comunitat educativa, ens cal educar i reeducar lliures d’estereotips sexistes, en relacions sexo afectives sanes, ens cal reconèixer una violència que sovint s’ha tendit a invisibilitzar i donar-hi resposta. Des dels centres educatius, us proposem que dugueu a terme actuacions concretes amb la finalitat de promoure un canvi d’actituds, creences i comportaments per part de tota la comunitat educativa. Podeu trobar activitats a xtec.cat. Difoneu les fotos o vídeos de les vostres actuacions a les xarxes socials amb l'etiqueta #25n #LesEscolesLliuresDeViolències #ProgramaCoeducat #desemmascarem amb menció @xtec.

24 de novembre Dia de l'Orgull Primat 1974 Troben a Lucy, australopitecus afarensis

 

El vint-i-quatre de novembre recordem dos fets relacionats amb la paleontologia. Avui parlarem de la dona més antiga de totes les que han passat i passaran per aquest blog.

La paleontologia és la disciplina basada en el mètode científic que estudia el desenvolupament de la vida sobre la Terra, de plantes i animals antics, basant-se en el registre fòssil, evidència de la seva existència que s'ha conservat en fòssils. Això inclou l'estudi de fòssils, petjades i nius (icnofòssils), fems fossilitzats (copròlits) i residus químics. Entre els seus objectius hi ha, a més de la reconstrucció dels éssers vius molt antics, l'estudi del seu origen, dels seus canvis en el temps (evolució i filogènia), de les relacions entre ells i amb el seu entorn (paleoecologia, evolució de la biosfera), de la seva distribució espacial i migracions (paleobiogeografia), de les extincions, dels processos de fossilització (tafonomia) o de la correlació i datació de les roques que els contenen (biostratigrafia). La paleontologia permet entendre l'actual composició (biodiversitat) i distribució dels éssers vius sobre la Terra (biogeografia) -abans de la intervenció humana-, ha aportat proves indispensables per a la solució de dues de les més grans controvèrsies científiques del passat segle, l'evolució dels éssers vius i la deriva dels continents, i, de cara al nostre futur, ofereix eines per a l'anàlisi de com els canvis climàtics poden afectar al conjunt de la biosfera.

El 24 de novembre de 1974 el nord-americà Donald Johanson i el seu equip van trobar un esquelet fossilitzat gairebé complet d'un homínid pertanyent a l'espècie Australopithecus afarensis, de 3,2 milions d'anys d'antiguitat. El van descobrir a 159 km de Addis Abeba, a Etiòpia. Es tracta de l'esquelet d'una femella d'al voltant d'1 metre d'alçada, d'aproximadament 27 kg de pes (en vida), d'uns 20 anys d'edat (els queixals del judici estaven acabades de sortir) i que pel que sembla va tenir fills, encara que no se sap quants. Dotada d'un crani minúscul, comparable al d'un ximpanzé, Lucy caminava sobre els seus membres posteriors, signe formal d'una evolució cap a l'hominització. La capacitat bípeda de Lucy pot deduir-se de la forma de la seva pelvis, així com de l'articulació del genoll.

Li van posar per nom Lucy. El seu nom prové de la cançó «Lucy in the sky with diamonds» del conjunt musical The Beatles, que sentien els membres del grup investigador en el moment de la troballa.

Fins al 1977, la comunitat científica no va prendre en consideració la troballa de Johanson i el seu equip de l'International Afar Research Expedition. La revista Kirtlandia va acceptar publicar el descobriment del nou homínid, al qual els seus autors van assignar el nom científic d'Australopithecus afarensis.

Tal dia com avui del 2012 en alguns països de Llatinoamèrica, es va celebrar per primera vegada el Dia de l'Orgull Primat. Commemoraven una doble fita: la publicació del llibre L'origen de les espècies, del naturalista britànic Charles Darwin (1859), i el descobriment de les restes fòssils de Lucy.

23 de novembre 1958 Neix M. Elena Moyano, Madre Coraje, lluitadora social 1965 Neix Catharina Elmsäter-Svärd, política sueca 1973 Neix Anita Among, política ugandesa.

 

Avui les dones protagonistes van ser dones compromeses també en l’àmbit polític arribant alguna d’elles a perdre-hi la vida.

María Elena Moyano Delgado va néixer a Barranco el 23 de novembre de 1958. Va ser una lluitadora social, dirigent veïnal de nacionalitat peruana, coneguda popularment com a Madre Coraje. El 15 de febrer de 1992, va ser assassinada a Lima als 33 anys, per un comando d'anihilament del grup terrorista Sendero Luminoso. En moments en què el país es trobava assetjat pel terrorisme, Moyano es va alçar contra el terror de Sendero Luminoso (PCP-SL), per la lluita contra la pobresa i per la defensa dels drets humans. María Elena Moyano també va ser una de les més actives defensores dels drets de la dona i de la població peruana en general.

Catharina Elmsäter-Svärd va néixer a Suècia el 23 de novembre de 1965. És una política sueca que va ser ministra d'Infraestructures del 2010 al 2014. Membre del Partit Moderat, va ser diputada del Parlament de Suècia per al comtat d'Estocolm d'octubre a desembre de 2014, abans de 1997 a 2008. El 16 de desembre de 2014, va anunciar que deixaria la política. Va ocupar els càrrecs de comissària de finances i comissària en cap del Consell del Comtat d'Estocolm del 2008 al 2010. També va exercir com a ministra de Defensa en funcions del 29 de març al 18 d'abril de 2012, després de la sobtada renúncia de Sten Tolgfors.

Anita Among va néixer al Bukedea District el 23 de novembre de 1973. És una comptable, advocada i política ugandesa, vicepresidenta de l'11è Parlament d'Uganda (2021-2026). També és membre electa del parlament per a la circumscripció de dones del districte de Bukedea, el mateix càrrec que va ocupar al 10è parlament (2016-2021). Va formar part del partit FDc abans d'unir-se al moviment governant on va ser votada com a vicepresidenta de l'11è parlament.

22 de novembre Santa Cecília, Dia de la Música 2005 Angela Merkel es converteix en la primera cancellera alemanya

 

22 de novembre Festa de Santa Cecília. Celebrem el Dia de la Música!

Què seria la nostra vida sense música? Sense saber-ho tenim una banda sonora personal. Les cançons que ens agraden, que ens han acompanyat en bons moments, en moments dolorosos... cançons que ens animen o ens entristeixen. Avui, Dia de la Música és un bon moment per agrair a tots aquells que la fan possible.

Angela Merkel és una política alemanya. Tal dia com avui del 2005 s'hi van celebrar les eleccions generals en què la democratacristiana Angela Merkel obté 0,9 punts més que Gerhard Schröder (SPD), el fins aleshores canceller (pràcticament un empat). Es va convertir en cancellera del seu país des del 22 de novembre del 2005 fins al 8 de desembre de 2021. Va ser líder del partit conservador CDU fins al desembre de 2018, quan va ser substituïda en el càrrec per Annegret Kramp-Karrenbauer. Va ser la primera dona que ocupà la cancelleria alemanya. Ha estat considerada la dona més poderosa del món els darrers 15 anys per la revista Forbes en la Llista de les 100 dones més poderoses del món, excepte el 2010 que ocupà el quart lloc. Entre altres guardons, ha rebut la Gran Creu de l’orde del mèrit de la República italiana (2006) i la Gran Creu de l’orde del mèrit d’Alemanya (2008), la Medalla B’nai Brith pel compromís en la lluita contra l’antisemitisme i el racisme (2008), el premi Carlemany de la Unió Europea (2008) i la Medalla Presidencial de la Llibertat del govern dels EUA (2011).

Suggeriment: Pensa en les cançons que t’agraden. Ara podem fer la nostra llista de cançons a spotify. Però no et tanquis a la música que escoltes ara, pots anar enrere i pensar en la música que t’agradava abans... la música ens recorda bons moments passats. També podem començar a escoltar una altre tipus de música.

21 de novembre Dia Mundial de la Televisió 1932 Neix Maria Rúbies, primera senadora 1941 Rosa M. Esbert, geòloga 1967 Esther Vera, periodista primera directora de diari

 

La primera protagonista d’avui va ser professora catedràtica de matemàtiques i política, escollida com a primera senadora catalana; la segona és una geòloga catalana; i la tercera és  periodista i politòloga i la primera dona que dirigeix un diari a casa nostra. Per tant tornem a les primeres vegades. La darrera protagonista és la tele perquè avui

Maria Rúbies i Garrofé va néixer a Camarasa el 21 de novembre del 1932. Va ser una professora catedràtica de matemàtiques i política, primera senadora catalana elegida al Senat. Durant la Guerra Civil espanyola el seu pare es va haver de refugiar a l'Estat francès, mentrestant la resta de la família vivia en un petit poble del Pirineu català proper a la frontera. Després de la guerra es va instal·lar a Os de Balaguer i després a Lleida. Estudià el batxillerat a Lleida i el 1957 es llicencià en Matemàtiques a la Universitat de Barcelona l'any 1957. Des dels seus inicis com a docent fins a la seva mort l'any 1993, va ser una dona compromesa amb l'educació i la reconstrucció del seu país. Es va entregar a la renovació pedagògica i organitzativa de l'escola i va portar les seves inquietuds a les institucions que podien promoure un canvi en l'educació. Diversos centres educatius porten el seu nomː l'Institut d'Ensenyament Secundari Maria Rúbies, al barri de la Bordeta de Lleida, i el Centre de Formació d'Adults Maria Rúbies, del Raval de Barcelona.

Rosa Maria Esbert i Alemany va néixer a Terrassola i Lavit, a l’Alt Penedès, el 21 de novembre de 1941. Va ser una geòloga catalana que va començar estudiant a Catalunya i es va traslladar a Oviedo. Catedràtica de Petrologia i Geoquímica per la Universitat d’Oviedo, la seva recerca se centrà en la caracterització i interpretació petrofísica de les roques, alteració, durabilitat i conservació de materials per a l'edificació. Va ser una pionera i un referent internacional en l'estudi i la recerca de solucions de les alteracions de la pedra dels monuments històrics –popularment anomenades «mal de la pedra»– com a pas previ i imprescindible de la seva restauració, i del seguiment científico-tècnic de les intervencions de conservació. El maig de 2013, poc després de la seva mort, en un acte al saló de recepcions de l’Ajuntament d’Oviedo se li feu homenatge i es donà el seu nom a un carrer de la ciutat. La Jornada sobre Conservació del Patrimoni celebrada a Oviedo els mateixos dies fou també en memòria de Rosa Maria Esbert.

Esther Vera i Garcia va néixer a Badalona el 21 de novembre de 1967. És una periodista i politòloga especialitzada en relacions internacionals, directora del diari Ara des del gener del 2016. Com a periodista, va començar treballant a la ràdio i a la secció d'Internacional de TV3 abans de ser corresponsal del diari Avui a París i a Washington, des d'on va col·laborar també amb ComRàdio i altres mitjans escrits. De 2000 a 2004 va estar vinculada a TV3 com a editora i presentadora de l'informatiu Món 33. Durant aquests anys va ser, també, professora del màster en periodisme BCNY, de la Universitat de Barcelona i la Universitat de Colúmbia de Nova York. El 2004 va ser delegada a Catalunya de la cadena d'informació 24h CNN +, i dels informatius de Cuatro, i entre 2008 i 2011 també va col·laborar en l'edició de Catalunya del diari El País. Des de gener de 2011 era assessora especial i cap de Gabinet del conseller d'Economia i Coneixement de la Generalitat de Catalunya, Andreu Mas-Colell, mantenint una especial dedicació a difondre l'economia catalana i l'activitat del Govern català en l'àmbit internacional. Assumint la direcció del Diari ARA, Esther Vera es converteix en la primera dona que dirigeix un diari imprès a Barcelona, si s'exceptua el cas singular de Maria Luz Morales, que dirigí La Vanguardia de juliol de 1936 a principis del 1937.

L'Assemblea General de les Nacions Unides decideix proclamar el 21 de novembre Dia Mundial de la Televisió. El Dia de la Televisió és una efemèride que se celebra a Mèxic, Perú, Xile, Paraguai, Argentina, Espanya, Colòmbia, Uruguai, Equador, Bolívia i Veneçuela i en alguns altres llocs. El 17 de desembre de 1996 l'Assemblea General de les Nacions Unides a la Resolució 51/205 decideix proclamar el 21 de novembre "Dia Mundial de la Televisió", en commemoració de la data en què es va celebrar el primer Fòrum Mundial de la Televisió. Convida a tots els Estats Membres a que observin el Dia Mundial de la Televisió promovent intercanvis mundials de programes de televisió centrats, en particular, en qüestions com la pau, la seguretat, el desenvolupament econòmic i social i la promoció de l'intercanvi cultural".

Ara ja no hem d’esperar a l’emissió d’un programa. El podem veure a través de l’ordinador, tablet o mòvil o en el aparell del televisor a qualsevol hora. Això vol dir que l’espectador és qui tria. Ha passat a tenir un paper molt més actiu que quan hi havia un sol canal i tothom havia de veure el que li donaven quan ho donaven...

La tele forma part de la vida de molta gent, tot i que hi ha famílies que opten per no tenir tele... què en penses?

20 de novembre Dia Universal de la Infancia 1858 Neix Sabina Muchart, fotoperiodista de guerra 1948 Neix Barbara Hendricks, soprano

 

Avui són protagonistes la primera fotoperiodista de guerra i la veu d’una soprano que es va extendre per tot el món. També es celebra el Dia Universal de la Infancia.

Sabina Muchart Collboni va néixer a Olot el 20 de novembre de 1858. Va ser una fotògrafa professional catalana, pionera en l'art fotogràfic i el periodisme de guerra, considerada avui dia la primera dona fotògrafa de guerra de la història. De 1900 és la seva coneguda postal de l'enfonsament del buc-escola de l'armada de guerra alemanya SMS Gneisenau (1880), que, després de copejar l'escullera de l'espigó de llevant del port de Màlaga, es va enfonsar dramàticament en un quart d'hora amb víctimes mortals. Muchart ho va immortalitzar amb la seva càmera. El 1904 va publicar en la revista especialitzada en vistes monumentals de ciutats “Alrededor del Mundo”, editada a Madrid, una altra sèrie de Màlaga capital. El 1906 es va publicar a la revista tauròfila “La Fiesta Nacional” un altre reportatge seu realitzat aquesta vegada a la plaça de toros de Màlaga, en el qual crida l'atenció la proximitat en què van ser captades les escenes taurines. Havent retratat durant més de trenta anys persones anònimes (i no tant), havent fotografiat vistes urbanes i immortalitzat moments històrics, la primera fotoperiodista va morir a la ciutat de Màlaga el 21 de març de 1929 a l'edat de 70 anys.

 

Barbara Hendricks va néixer a Arkansas tal dia com avui de 1948. Va ser una soprano sueca, nascuda als Estats Units, i coneguda pel seu activisme en favor dels drets humans. Hendricks ha treballat intensament pels refugiats, dona suport al treball de l'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR), i ha estat nomenada ambaixadora vitalícia d'aquesta organització. El 2015, Barbara Hendricks va rebre el premi Jean-Pierre Bloch de la Lliga Internacional contra el Racisme i l'Antisemitisme (LICRA) de mans del president François Hollande. Nascuda el 20 de novembre de 1948 a la ciutat de Stephens, a l'estat nord-americà d'Arkansas, es va graduar als vint anys en matemàtiques i química a la Universitat de Nebraska–Lincoln. La seva assistència a la Juilliard School de Nova York li va permetre d'estudiar cant sota la tutela de la mezzosoprano Jennie Tourel. El 1974 va debutar a Europa, cantant al Festival de Glyndebourne i als Estats Units a l'Òpera de San Francisco. A partir d'aquell moment va iniciar una carrera ascendent que l'ha dut a cantar en les Òperes més importants del món: l'Òpera de París, el Metropolitan Opera de Nova York, la Royal Opera House de Londres i la Scala de Milà. És més coneguda en el punt àlgid de la seva carrera en els anys 1975-1985, com una gran mozartiana. L'any 2000 fou guardonada l'any 2000 amb el Premi Princesa d'Astúries de les Arts. En el seu repertori actual, a més de peces operístiques, també ofereix peces de jazz i música de cambra. El 2006 li fou concedida la Creu de Sant Jordi pel Govern de la Generalitat de Catalunya. L'any 2013 va participar amb una ponència, juntament a Elena Gadel, al Fòrum Impulsa. Es membre del jurat del Premi Internacional Catalunya.

 

L’any 1959, l’Assemblea General de les Nacions Unides va recomanar que s’instituís a tots els països un Dia Universal de la Infància que es dedicaria a promoure la fraternitat, comprensió i benestar dels nens i nenes de tot el món. L’Assemblea General és l'orgue principal de les Nacions Unides. En ella estan representats tots els Estats Membres, cadascun amb un vot. Les votacions sobre qüestions importants, com les de pau i seguretat, ingrés de nous membres i qüestions pressupostàries, es decideixen per majoria de dos terços (majoria qualificada). Per les altres qüestions n’hi ha prou amb majoria simple (la meitat més un dels vots). El 20 de novembre de 1959 es va aprovar la Declaració sobre els Drets dels Nens i per això avui celebrem el Dia Universal de la Infància. Els principis de la Declaració Universal dels Drets de l'Infant aprovada el 1959 a les Nacions Unides, que compta amb un preàmbul en què s'afirma que "la humanitat ha d'atorgar a l'infant el millor d'ella mateixa". Podrem opinar però primer hem de conèixer.

Avui, sense voler, molts nens estan immersos en les nostres pitjors notícies: a les guerres, amb la fam, entre els refugiats, són víctimes innocents de la pobresa i la violència arreu del món. Tot això ens recorda que són els més vulnerables en els desastres naturals i en els desastres humans creats pels adults. Malgrat tot això, s’han produït alguns avenços rellevants. La mortalitat infantil s’ha reduït. La tendència és positiva però es pot fer molt més. La majoria dels gairebé set milions d’infants morts es podria evitar amb serveis bàsics de salut i nutrició adequada.

Molta feina feta, molt per fer.... Fem servir la diada d’avui per recordar que els infants són el futur i per tenir el millor futur ells han de tenir el millor present. No ho podem arreglar tot però hi ha coses que sí que estan a les nostres mans...

19 de novembre 1923 Neix Genoveva Masip, religiosa 1933 Primeres eleccions espanyoles amb sufragi universal 1977 Neix Hina Rabbani, política 2004 discurs sobre la llengua catalana

 

Avui les nostres protagonistes són dones compromeses des de la fe o des de la política.

Comencem amb Genoveva Masip i Torner que va néixer a Sabadell el 19 de novembre de 1923. Va ser una religiosa catalana, de la Companyia de les Filles de la Caritat de Sant Vicenç de Paül. Ajudà de manera continuada les persones més necessitades, delinqüents i drogodependents dels barris més desfavorits de Barcelona i també de la presó Model. També era coneguda com la Mare Teresa de les Rambles.

Tal dia com avui de 1933 es celebren a Espanya les primeres eleccions amb sufragi universal, que són les segones eleccions generals de la Segona República Espanyola per a les Corts. El sufragi universal consisteix a donar el dret a vot tota la població adulta d'un estat, independentment de la seva ètnia, sexe, creences o classe social. L'assoliment del sufragi universal s'ha donat a partir d'una evolució en la democràcia. És per tant la primera vegada que van votar les dones a Espanya.

Hina Rabbani Khar (en urdú: حناربانی کھر‎) va néixer a Multan el 19 de novembre de 1977. És una política pakistanesa que va ser ministra d'afers exteriors del Pakistan entre el febrer de 2011 i el març de 2013. Amb 33 anys, és la persona més jove i la primera dona en ostentar el càrrec. Khar és membre d'una influent família feudal de Multan. Va estudiar negocis a Lahore i a Massachusetts abans d'entrar a la política com a membre de l'Assemblea Nacional el 2002, representant al PML-Q i esdevenint ministra junior responsable de política econòmica amb el primer ministre Shaukat Aziz. El 2009, després de canviar de partit i guanyar la reelecció amb el Partit del Poble Pakistanès, es va convertir en Ministra d'Estat d'Hisenda i Afers Econòmics i el mateix any es va convertir en la primera dona en presentar el pressupost nacional. Va ser nomenada ministra d'Afers Exteriors el juliol de 2011, i va servir fins poc abans de les eleccions del 2013, quan es va retirar de la política activa. Segueix formant part del Partit del Poble Pakistanès i és ponent de política exterior, generalment advocant per enfortir els vincles amb l'Índia.

María Teresa Fernández de la Vega, vicepresidenta primera i portaveu del govern espanyol, va fer un discurs tal dia com avui de 2004 a Madrid reconeixent la unitat lingüística de la llengua catalana anomenant-la com la "llengua que es coneix com a valencià a la Comunitat Valenciana, i que com a tal figura al seu Estatut d'Autonomia, i que es coneix amb la denominació de català a la comunitat científica i universitària".

18 de novembre 1930 Neix Sonja Edström, esquiadora de fons 1985 Neix Maria del Mar Serrano, esportista de lluita lliure 1990 Florence Arthaud primera dona que guanya la Route du Rhum, navegació en solitari

 

Avui parlem de dones que practiquen esports minoritaris: esqui de fons, lluita lliure i navegació en solitari. Ens agrada que en el nostre blog fem memòria d’atletes també en camps diferents dels coneguts i tradicionals del món dels esports.

Sonja Edström va néixer el 18 de novembre de 1930, també coneguda amb el nom de Sonja Ruthström-Edström, va ser una esquiadora de fons sueca. En els Jocs Olímpics d'Hivern de 1952, disputats a Oslo (Noruega), participà en la prova de 10 km, aconseguint l'onzena posició. En els Jocs Olímpics d'Hivern de 1956, disputats a Cortina d'Ampezzo (Itàlia), participà en la prova de 10 km i de relleus 3x5 km, aconseguint en les dues proves la medalla de bronze. En els Jocs Olímpics d'Hivern de 1960, celebrats a Squaw Valley (Estats Units), participà en la prova de 10 km, on finalitzà cinquena, i en la prova de relleus 3x5 km, on aconseguí la medalla d'or. En el Campionat del Món d'esquí de fons aconseguí dues medalles en les proves de relleus 3x5 quilòmetres en les edicions de 1954 i 1958. Entre 1953 i 1960 va guanyar un total de 12 campionats suecs individuals i tres en el relleu, va aconseguir tres victòries als Jocs d'esquí suecs a Falun i una als Jocs de Lahti.

Maria del Mar Serrano Barceló va néixer a Palma de Mallorca el 18 de novembre de 1985. És una esportista mallorquina que competeix en lluita lliure. Serrano forma part del club palmesà de lluita Budokan i ha tingut per entrenadors a Eusebio Capel (1997-2009) i Vicente Lillo (des de 2009). Al 2005, en edat júnior, va obtenir un resultat molt significatiu a nivell estatal després que, en qüestió de poques setmanes, es proclamés campiona d'Espanya de lluita femenina tant en categoria júnior com en categoria sènior de 51 kg. Al llarg de la seva trajectòria, els èxits esportius en aquest campionat no es van acabar, ja que també s'hi va proclamar vencedora l'any 2010. A nivell continental, al Campionat d'Europa de 2007 va guanyar la medalla de bronze en la categoria de 51 kg, després de vèncer a la repesca a la moldava Natalia Budu en tres períodes (2-1, 1-1 i 0-1). Un any més tard, al Campionat d'Europa de 2008, no va aconseguir classificar-se a la repesca per a optar a revalidar el bronze, després d'haver perdut contra la ucraïnesa Yuliya Blahinya. Al Campionat d'Europa de 2009 es va repetir un resultat similar després que perdés a les semifinals contra la hongaresa Emese Szabo (6-0) i a la repesca per a la medalla de bronze no aconseguís guanyar a la italiana Francine Di Paola (4-1).

Florence Arthaud és la primera dona que guanya la Route du Rhum, cursa transatlàntica en solitari. Va ser tal dia com avui de 1990 a Pointe-à-Pitre, a l’illa de Guadalupe. Florence Arthaud va ser una navegant francesa. Florence Arthaud participa en la carrera Route du Rhum des de la seva primera edició, el 1978, i aconsegueix l'11è lloc. El 1986 interromp la carrera per llançar-se a ajudar el navegant Loïc Caradec. Troba el catamarà Royale II, però cap rastre del patró. L'agost de 1990, amb el vaixell Pierre 1r de Serbie, competeix pel rècord de la travessia de l'Atlàntic Nord a vela en solitari. Fa un temps de 9 dies, 21 hores i 42 minuts, que comporta una millora de gairebé dos dies. Al novembre d'aquest mateix any, guanya la Route du Rhum, una cursa en solitari des de Sant-Maloù, Bretanya, a la costa de França, fins a l'illa de Guadalupe, al Carib, amb un temps de 14 dies 10 hores i 10 minuts, essent la primera dona que guanyava aquesta cursa. El 29 d'octubre de 2011 cau del seu vaixell en plena nit prop de l'illa de Còrsega. Tenint per sort un petit llum i el seu telèfon mòbil a prova d'aigua, aconsegueix trucar a la seva mare, que n'informa al seu germà. És rescatada tres hores i vint minuts després de la seva trucada gràcies a la geolocalització del seu telèfon i és portada a l'hospital de Bastia, a Còrsega, d'on va poder sortir l'endemà. Havia acabat el seu darrer llibre, titulat Tonight, the Sea is Black, publicat al març del 2015 quan va morir.

17 de novembre Santa Isabel 1945 Neix Immaculada Socias, historiadora de l'art i docent universitària 1967 Neix Francesca García, historiadora i docent universitària

 

Avui les nostres protagonistes són dues professores universitàries de la Universitat de Barcelona.

Comencem per felicitar a les noies que es diuen Isabel o Elisabet en record a Santa Isabel d'Hongria. Santa Elisabet d'Hongria o de Turíngia va ser una princesa hongaresa, esposa del landgravi Lluís IV de Turíngia; que quan va ser vídua, va entrar al Tercer orde Franciscà i es va dedicar a fer obres de caritat. És venerada com a santa per l'Església catòlica i l'anglicanisme, i com a renovadora de la societat pel luteranisme.

Immaculada Socias Batet va néixer a Barcelona el 17 de novembre de 1945. És una historiadora de l'art i professora emèrita de la Universitat de Barcelona. De família vendrellenca, ha estat professora titular d'Història de l'art a la Universitat de Barcelona, on es formà com a llicenciada en Història de l'Art, i on va impartir assignatures relacionades amb la història de l'art dels segles XVII i XVIII, la història del gravat i el col·leccionisme. La seva tesi doctoral titulada “Els Abadal. Un llinatge de gravadors”. El fons de la Biblioteca de Catalunya (1990) va obtenir el Premi Oms i de Prat de Manresa. Entre els anys 2009 i 2013 va liderar el grup de recerca “Tresors, Marxants i Col·leccionistes: el diàleg entre Espanya i Amèrica (1850-1950)”, finançat per la Generalitat de Catalunya. Paral·lelament, entre 2010 i 2013, va ser la investigadora principal del projecte de recerca “El arte hispánico fuera de España: exposiciones universales, coleccionismo y diplomacia (1850-1950)” del Ministeri de Ciència i Innovació. Posteriorment va formar part del grup “La dispersión del arte europeo fuera de sus fronteras: colecciones, exposiciones, comercio del arte. El diálogo artístico y cultural con América, 1900-1989” del Ministeri d'Economia i Competitivitat (2014-2015). És membre de l'Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural i la seva recerca està centrada en la història social del col·leccionisme d'art constituïda per diverses branques, entre les quals destaquen col·leccions, col·leccionistes, comerç de l'art, vicissituds de les col·leccions, col·leccions, conflictes bèl·lics i exposicions d'art.

Francesca Garcia Almagro va néixer a la Mancha Real, Jaén, el 17 de novembre de 1967. És una historiadora llicenciada en geografia i història per la Universitat Autònoma de Barcelona. És especialista en tasques de gestió i direcció, completada la seva formació amb cursos de gestió administrativa i cultural i de museologia i arxivística. Va ser directora del Museu de Badalona des de 1999, en substitució de Joan Villarroya, fins al 2004, quan va ser nomenada per Caterina Mieras cap del gabinet de la Conselleria de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Garcia va ser substituïda al museu per Joan Mayné. Va ser representant de la Junta de Museus de Catalunya des de l'any 2009 fins al 2014. D'altra banda, és coautora de diverses publicacions i articles sobre història local de Badalona i de Santa Coloma de Gramenet i va ser consellera de redacció del diari El Punt. Actualment és Cap del Departament de Difusió del Museu de Badalona i membre de la Junta de l'Associació de Museòlegs de Catalunya, des de l'any 2007.

16 de novembre Santa Margarida 1976 Neix Sònia Guirado, nedadora paralímpica 1992 Neix Sarai Gascón, nedadora paralímpica

 

Comencem per felicitar a les noies que es diuen Margarida, Margarita o Daisy!

Les protagonistes d’avui són dues nedadores paralímpiques.

Sònia Guirado Crespo va néixer a Badalona el 16 de novembre de 1976. És una exnedadora amb discapacitat física. Nascuda a Badalona, resident al barri de Sant Crist de Can Cabanyes. Des de la seva infància va entrar al Club Esportiu Minusvàlids Bètulo, amb el qual va competir en la categoria S3. Va disputar els Jocs Paralímpics de Barcelona (1992), on va obtenir una medalla d'or en la prova de 50 metres esquena i dues de bronze en els 100 i 50 metres lliures, i als d'Atlanta (1996), on, tret dels 50 metres papallona, va quedar cinquena en totes les modalitats en què va participar. Posteriorment ha treballat per a empreses de la ONCE i la seva fundació, Ilunion. El 2017 va ser homenatjada durant el 38è Trofeu Internacional Ciutat de Barcelona de Natació al costat d'altres nedadors paralímpics.

Sarai Gascón Moreno va néixer a Terrassa el 16 de novembre de 1992. És una nedadora paralímpica catalana. Sarai va néixer sense una part del braç esquerre. Als tres anys va començar a nedar i als nou va entrar en el Club Natació Terrassa. Amb 14 anys va participar per primera vegada en el Campionat del Món de Natació de Durban (Sud-àfrica), on va aconseguir la medalla d'or en la categoria dels 100 metres braça. Va participar en els Jocs Paralímpics de Pequín 2008, on va aconseguir la medalla de plata en la mateixa categoria. En els Jocs de Londres quatre anys després va aconseguir dues medalles, una de plata en els 100 metres papallona i una altra de bronze en els 100 metres lliure. En els Jocs celebrats a Rio de Janeiro de 2016 va aconseguir tres plates, en els 100 metres lliure, en els 200 metres estils i en els 100 metres papallona. A més de la seva participació en els Jocs Paralímpics, el seu palmarès es completa amb nombroses medalles en mundials i europeus.

15 de novembre Sant Albert 1930 Neix Maria Antònia Canals, matemàtica 1945 Premi Nobel de literatura per Gabriela Mistral, poetessa 1958 Neix Diane Pretty, activista 1972 Neix Montserrat Martí, soprano

 

Avui les protagonistes són una mestra matemàtica catalana; una premi Nobel de Literatura xilena, una activista de l’eutanàsia britànica i una gran soprano catalana. També felicitarem als Alberts que avui celebren el seu sant.

Maria Antònia Canals i Tolosa va néixer a Barcelona el 15 de novembre de 1930. Va ser una mestra i matemàtica catalana, cofundadora de l'Associació de Mestres Rosa Sensat, figura clau de la renovació pedagògica  a Catalunya. Va treballar en la formació de mestres a la Universitat Autònoma de Barcelona i a les universitats de Vic i de Girona, també a les escoles d'estiu de Rosa Sensat, i en cursos i seminaris per tot l'estat espanyol. Va ser autora de nombroses publicacions sobre l'ensenyament de les matemàtiques i la seva influència és molt notable en els grups de mestres Almosta i Perímetre, creats sota la seva influència.

Gabriela Mistral és el pseudònim de Lucila Godoy Alcayaga​ que va ser una poetessa, diplomàtica, professora i pedagoga xilena. Pel seu treball poètic, va rebre el Premi Nobel de Literatura en 1945. Va ser la primera dona iberoamericana​ i la segona persona latinoamericana​ a rebre un Premi Nobel.

 

Diane Pretty va néixer a Luton el 15 de novembre de 1958. Va ser una dona britànica que es va fer coneguda per haver estat objecte d'un debat sobre les lleis de l'eutanàsia al Regne Unit durant la primera part del segle XXI. Va intentar canviar la llei britànica per a poder acabar amb la seva pròpia vida a causa dels dolors i problemes que va haver de suportar a causa de l'ELA (esclerosi lateral amiotròfica), una malaltia terminal de les neurones motores.

 

Montserrat Martínez i Caballé, més coneguda pel nom artístic de “Montserrat Martí”, va néixer a Barcelona el 15 de novembre de 1972. És una soprano catalana, filla de la coneguda soprano Montserrat Caballé i de Bernabé Martínez (de nom artístic Bernabé Martí). Mare i filla han cantat juntes en algunes ocasions, a l'escenari i al disc. El 2008 va participar en l'òpera “La casa de Bernarda Alba” del compositor Miguel Ortega, en el rol d'Adela, en la primera òpera en espanyol de l'obra de teatre lorquiana. I també ha cantat el rol de Zerlina, de l'òpera “Don Giovanni”, la comtessa d'Eylo a “Ansur”… i ha fet recitals.

 

Avui felicitem a tots els Alberts i als que teniu esperit científic. Avui és Sant Albert Magne patró dels científics!

Albert el Gran o el Magne, conegut també com a Albert de Bollstädt o Albert de Colònia, o sant Albert va ser un dominic, filòsof i professor recordat com un dels més grans pensadors medievals. És venerat com a sant per l'Església catòlica, l'anglicana i la luterana, i ha estat proclamat sant patró de les ciències i els científics. Va tenir entre els seus deixebles un jove frare anomenat Tomàs d'Aquino (que acabarà sent el patró dels estudiants i de les Universitats i els professors de Secundària), de qui va ser mestre i amic. Els propis contemporanis de Sant Albert van ser qui li van donar el títol d'“el Gran”. Per l'extraordinària profunditat i amplitud dels seus coneixements, solien anomenar-lo també “el Doctor Universal”. En aquella època, la filosofia comprenia les principals branques del saber humà accessibles a la raó natural: la lògica, la metafísica, les matemàtiques, l'ètica i les ciències naturals. La figura de Sant Albert destaca en el camp de les ciències naturals, la finalitat de les quals, segons diu el sant, consisteix a "investigar les causes que operen en la naturalesa". Fou una autoritat en física, geografia, astronomia, mineralogia, alquímia (és a dir, química, per la qual cosa gens té de sorprenent que la llegenda li hagi atribuït poders màgics), metafísica, matemàtiques, ètica, medicina, fisiologia animal, biologia, filosofia, teologia i fins i tot va escriure un manual del perfecte jardiner. Entre els escrits de Sant Albert, que formen una col·lecció de trenta-vuit volums, hi ha obres sobre totes aquestes matèries.

Suggeriment: Aquest cap de setmana gaudim de l’observació que és el primer pas de la ciència. Tenim una tardor en marxa que ens ensenya els seus mil colors en la natura....

14 de novembre 1924 Maria Sabaté, primera locutora de Ràdio Barcelona 1997 S'estrena "Anastàsia" 2016 Premi de Comunicació per Carles Capdevila

 

Avui dues estrenes (ràdio i cinema) i el Premi Nacional de Comunicació del 2016. Aquest any en el que les dones són protagonistes no me’n sé estar amb alguns homes: Pepe Rubianes, el meu pare i avui amb Carles Capdevila.

Tal dia com avui de 1924 comença les seves emissions regulars Ràdio Barcelona, l'emissora de ràdio més antiga dels Països Catalans i de l'Estat espanyol, com indica el seu distintiu, EAJ-1. Maria Sabaté, primera veu de Ràdio Barcelona. Finalment, les proves d'emissió van arrencar el 10 d'octubre del 1924. L'èxit d'aquestes proves, junt amb la notificació oficial de la concessió el 12 de novembre, fa que les emissions regulars comencin el 14 de novembre de 1924, a les 18:30h, amb Maria Sabaté al micròfon, que posteriorment va cedir la paraula a Darius Rumeu, alcalde de Barcelona. Després dels discursos de les autoritats i la publicitat es va emetre un concert a càrrec del pianista Torné i el violoncel·lista Oró.

Tal dia com avui de 1997 la Fox estrena la seva primera pel·lícula d'animació “Anastàsia”, una història musical inspirada en la història de la gran duquessa Anastasia Romanova de la Rússia Imperial. Aquesta pel·lícula considerada una fita en l'animació per la seva qualitat, la taquilla i per fer competència a Disney, empresa el regnat de la qual semblava irrevocable. La pel·lícula va obtenir un gran èxit, tant de taquilla com de crítica, sent recompensada en total amb vuit premis i fins a 16 nominacions, incloent dos als Óscar que no va guanyar: millor banda sonora i millor cançó original. Tot i les llibertats artístiques que la pel·lícula va prendre amb la història russa, la recepció crítica i popular a Rússia va ser positiva.

Hi ha gent que sap comunicar i que reben un reconeixement pels seus dons i el seu treball en aquests àmbit. Tal dia com avui de l'any 2016, el Carles Capdevila va rebre el Premi Nacional de Comunicació.  Perquè tingueu una mostra de com era, no me’n puc estar de copiar les seves paraules d’agraïment quan va rebre el Premi Ciutat de Barcelona de Comunicació. Si busqueu una mica trobareu el discurs d'agraïment del premi d'avui.

"Us diré set coses

1. Un minut és poc, en gastaré dos.

2. Gràcies, jurat, per valorar l’humor que educa, per valorar el periodisme que homenatja els educadors. I gràcies per valorar el meu discurs de comiat de l’ARA, del qual n’estic molt orgullós. Però ja és ben curiós que em premieu per deixar l’ARA, i no per haver-lo fundat. Si ho arribo a saber plego abans.

3. És el segon premi important que em donen des que tinc càncer, el primer va ser el Marta Mata. A vegades penso: collons, Carles, sí que deus estar fotut. Però vaja, si em premieu per això tinc molt males notícies: no tinc cap intenció de morir-me, i un cop sobrevisqui no penso tornar el premi.

4. No el penso tornar, perquè de fet no el vull, el premi. El premi el dedico i comparteixo amb tots els mestres, professors, educadors socials, monitors, amb tothom que educa cada dia a primera línia amb passió, vocació, il·lusió i bon humor. Em reconeixeu per posar en valor l’educació en positiu, doncs jo reconec que tot, tot, i tot el mèrit és d’aquests educadors positius.

5. La dotació econòmica tampoc no la vull, els 7.000 euros els cedeixo tots íntegres al Vall d’Hebron Institut d’Oncologia. Tinc la sort que em curen en un hospital públic pioner en recerca i vull que ho continuït sent.

6. I el premi físic el trossejaré o clonaré per donar-ne un bocí a cada membre de la redacció de l’ARA, agraït per la seva complicitat de cinc anys inoblidables.

i 7. Què em queda del premi per a mi? Què m’emporto jo sol? El compromís, la responsabilitat. Dir el currículum que tens al premi Ciutat de Barcelona és l’hòstia. Me’l doneu als 50 anys i ara i aquí em comprometo a treballar 50 anys més per l’educació, per un periodisme ben intencionat, ben educat, ambiciós, que aspiri a transformar la societat, proper als que pateixen i als que els atenen i crític amb tots els poders. I em comprometo a ajudar tant com pugui a fer que Barcelona sigui la capital mundial de les persones, barri a barri, que sigui una ciutat tan intel·ligent que sigui justa socialment, que elimini la pobresa, que posi la gent al centre, que sigui la ciutat del món que tingui millor cura dels nens i dels avis, que sigui el paradís de les persones que tenen cura de les persones, un paradís on l’educació sigui garantia de meritocràcia. Visca la Barcelona educada i educadora!"

Com diria el Victor Küppers: “ole, ole y ole!” LLegiu-lo bé no hi manca ni hi sobra res ni en la forma ni en el fons.

Carles Capdevila era un gran comunicador i el trobem molt a faltar. Ens agradaria saber com encararia ell aquests temps tan convulsos amb el seu humor tan propi. El seu record ens acompanyarà sempre.

13 de novembre 1715 Dorothea Erxleben, primera doctora en medecina alemanya 1955 Neix Woopi Goldberg, actriu 1980 Neix Monique Coleman, actriu 2002 Emma Raducanu guanya US Open, tenista

 

Avui les protagonistes són la primera doctora en medicina alemanya, dues actrius i una tennista... ben variat.

Dorothea Christiane Leporin coneguda també com Dorothea Erxleben va néixer el 13 de novembre de 1715 a la ciutat de Quedlinburg. Va ser una metgessa alemanya; cèlebre per haver estat la primera dona a obtenir un doctorat en medicina a Alemanya, en la Universitat de Halle en 1754. Va ser instruïda en medicina pel seu pare a primerenca edat.​ La científica italiana Laura Bassi professora universitària, la va inspirar a lluitar pel seu dret a practicar la medicina. En 1742 va publicar un Tractat argumentant que la dona hauria de poder accedir a la universitat.​ Va ser admesa per a l'estudi per una Dispensa de Federico el Gran. Ella analitza els obstacles que impedeixen a la dona estudiar, ser mestressa de casa i la família. Va ser la mare del naturalista Johann Christian Erxleben (1744-1777).

Whoopi Goldberg, és el nom artístic de Caryn Elaine Johnson que va néixer a Nova York el 13 de novembre de 1955. És una actriu de cinema, televisió i de veu (doblatge sobretot de dibuixos animats) i productora estatunidenca. Guanyadora de nombrosos reconeixements, és una de les 17 artistes que han guanyat l'EGOT, que inclou un premi Emmy, un premi Grammy, un Oscar i un premi Tony. El 2001, va rebre el premi Mark Twain de l'humor estatunidenc. Sempre la recordarem sent el fantasma de “Gost”, una pel·lícula mítica.

Adrienne Monique Coleman va néixer a Orangeburg el 13 de noviembre de 1980. És una actriu, cantant i ballarina estatounidenca. Com actriu, es coneguda per la seva aparició en la pel·lícula de Disney Channel, “High School Musical”. També va actuar a la sèrie jove “Zack y Cody: Gemelos en Acción” com Mary-Margaret. Monique també va competir en la tercera edició americana de “Bailando con las estrelles”, en la que va assolir el quart lloc.

La nostra darrera protagonista és una tenista britànica nascuda a Toronto tal dia com avui de 2002, Emma Raducanu. Al 2021 es va convertir en la primera tenista que guanyava un Grand Slam partint des de la ronda clasificatòria sense perdre cap set, al vèncer en la final del US Open a Leylah Fernández.

12 de novembre 1936 Dolors Viladrich, compositora de sardanes 1923 Neix Julia Rodríguez-Maribona, inventora 1929 Neix Grace Kelly, actriu i princesa 1961 Neix Nadia Comaneci, gimnasta 1982 Neix Anne Hathaway, actriu

 

Avui amalgama de dones en camps molt diferents d’una compositora de sardanes, a la primera gimnasta de 10, a una actriu que en la seva darrera producció és la reina de les bruixes de Roald Dah passant per una inventora que ha fet que no ens haguem d’agenollar per fregar i per una actriu que es va convertir en princesa...

Dolors Viladrich i Pascual neix a Manresa, el 12 de novembre de 1936 i va ser compositora de sardanes. De petita, en la seva família es respirava ambient musical amb la mare professora de piano i el pare instrumentista de saxo i clarinet. Tanmateix, fou la mateixa família que li recomana no seguir el camí de la música perquè eren temps difícils. Els seus professors van ser Montserrat Rotllant, de piano, i David Martell i Jordi González d'harmonia. Després de compondre una havanera i una cançó de bressol com a complement dels exercicis a les classes d'harmonia, a partir de l'any 2000 començà a compondre sardanes assessorada per Marcel Artiaga, de la cobla Montgrins, amb qui perfeccionà els estudis d'instrumentació per a cobla. El 27 de novembre de 2001, la Jovenívola de Sabadell va estrenar la seva primera sardana, “Un sentiment”, dedicada en record del seu fill. Tres anys més tard la seva sardana dedicada a la seva fillola, Anna Maria, va ser finalista de la Sardana de l'any. En el moment del seu traspàs tenia estrenades vint sardanes pel cap baix, i el 15 de març de 2008 havia presentat el seu primer compacte titulat “Il·lusions” al Teatre Conservatori de Manresa, amb la cobla Montgrins. La compositora ballava a l'aplec de l'Escala el 16 d'octubre de 2010 quan va tenir un infart. Després de traslladar-la a l'hospital Trueta de Girona, va morir la matinada de l'endemà. El compositor Francesc Juanola li dedicà la sardana “El Pere i la Dolors”.

Julia Rodríguez-Maribona neix a Avilés el 12 de novembre de 1923. Va ser infermera però és recordada per ser la inventora del pal de fregar juntament amb la seva mare, Julia Montoussé Fargues. Totes dues van dissenyar un dispositiu de neteja que combinava galleda, pal i drap, que posteriorment va ser conegut com a pal de fregar. Val a dir que a mitjans anys cinquanta del segle XX, quan van idear i fabricar el seu artilugi, eren les dones les úniques que fregaven els terres i ho feien agenollades, amb baieta i cubell, una postura que propiciava problemes de salut. Per a aquest invent van obtenir el 1953 el model d'utilitat (un tipus de dret que es concedeix a una invenció i que impedeix a tercers utilitzar comercialment la invenció protegida, sense la seva autorització) n.º 34.262, amb el títol "Dispositiu acoblable a tota classe de recipients tal com cubells, galledes, poals, calderes i similars, per facilitar el fregat, rentat i eixugada de pisos, sòls, passadissos, sòcols i locals en general". Al cap d'uns anys el disseny va ser adquirit per la fàbrica d'articles d'ús domèstic Manufacturas Rodex, de l'enginyer Manuel Jalón, que el va millorar, patentar i fabricar. Sovint se li ha atorgat erròniament el reconeixement de l'invent per la patent d'invenció n.º 298.240 que va registrar el 1964, i basant-se en aquesta diferència jurídica entre model d'utilitat i patent d'invenció. Però tot i que Julia Montoussé Frages i Julia Rodríguez-Maribona, que no tenien cap intenció empresarial, van optar per un registre de model d'utilitat, molt més econòmic que la patent d'invenció i d'un abast només nacional, elles són les que van inventar el pal de fregar onze anys abans que es fabriqués industrialment. Així ho recull també l'Oficina Espanyola de Patents i Marques en el catàleg titulat 200 años de patentesː «Entre els nombrosos antecedents del pal de fregar hi ha patents de dones com la registrada el 1953 per Julia Montoussé Fargues i Julia Rodríguez-Maribona.[...] A la llum del que ens mostra el plànol adjunt no pot qualificar-se d'altra cosa que d'un autèntic pal de fregar molt anterior al famós de Manuel Jalón»

Grace Kelly va néixer a Filadèlfia, el 12 de novembre de 1929. Va ser una actriu estatunidenca, guanyadora d'un premi Oscar, que va acabar esdevenint Princesa de Mònaco. Després de començar la seva carrera d'actriu l'any 1948, tres anys després va debutar al cinema amb la pel·lícula “Fourteen Hours” i al cap de dos anys, el 1953, amb l'estrena de “Mogambo”, va convertir-se en una estrella de Hollywood i va arribar a enregistrar un total d'11 films. Amb les seves interpretacions, va reunir diverses nominacions als Globus d'Or i als Premis de l'Acadèmia i fins i tot va arribar a guanyar un Oscar a la millor actriu pel seu paper a la pel·lícula “The Country Girl”. Quan Grace Kelly es trobava al cim de la seva carrera, es va retirar amb només 26 anys per casar-se amb el Príncep Rainier de Mònaco amb qui van tenir tres fills: Carolina, Albert i Estefania. Com a princesa de Mònaco, va aconseguir que el principat es revitalitzés, augmentant el nombre de turistes i de diners, fet que va fer recuperar l'economia de l'estat. A més, en el seu rol de presidenta de la Creu Roja, va promoure una gala benèfica que va obtenir molta rellevància i va ajudar a la millora de l'hospital així com d'altres infraestructures hospitalàries de Mònaco. Grace Kelly té un estrella pròpia al Passeig de la Fama de Hollywood, situada al 6329 de Hollywood Boulevard.

Nadia Elena Comăneci va néixer a Onești el 12 de novembre de 1961. És una gimnasta romanesa, guanyadora de 5 medalles d'or olímpiques, 9 medalles als Campionats Europeus i 2 medalles als Campionats Mundials. Va ser la primera gimnasta a assolir la màxima puntuació, 10, en una competició olímpica. És considerada una de les més grans atletes del segle XX i es troba per mèrit propi entre les millors gimnastes de tots els temps.

Anne Jacqueline Hathaway va néixer a Nova York el 12 de novembre de 1982. El seu nom artístic coincideix amb el seu nom real, Anne Hathaway. És una actriu de cinema i teatre estatunidenca, guanyadora d'un Oscar i un Globus d'Or. El seu descobriment va venir sota el guiatge de la companyia Disney, gràcies a la comèdia juvenil “The Princess Diaries” (2001). L'èxit de la pel·lícula li va permetre seguir treballant en el cinema familiar fins que, finalment, el 2005, conscient que havia quedat encallada com una icona infantil, va començar a buscar papers que li permetessin madurar i trencar amb aquesta imatge. “Havoc” i “Brokeback Mountain” van ser les pel·lícules que van marcar aquest canvi radical en la seva carrera. El seu creixement artístic, però, no es va manifestar fins al 2006, quan va treballar amb la consagrada actriu nord-americana Meryl Streep en “El diable es vesteix de Prada”. Demostrant que estava a l'altura de les grans actrius cinematogràfiques, aquest últim film va comportar el seu reconeixement mediàtic i professional i la va catapultar com una de les actrius més prometedores de Hollywood. Així, el 2008, va obtenir la seva primera nominació als Oscar per la seva interpretació en “La boda de la Rachel” de Jonathan Demme. Cinc anys més tard, el 2013, va guanyar un Oscar a la millor actriu secundària i un Globus d'Or gràcies a la pel·lícula musical “Les Misérables”.

Les necessitats fan que posem en marxa l’enginy i aconsegueixen que trobem solucions. La fotografia del dia és per les inventores del pal de fregar.  

 

11 de novembre Sant Martí de Tours 1951 Les dones voten a l'Argentina 1962 Neix Demi Moore, actriu 1964 Neix Anabel Alonso, actriu 1992 L'església anglicana admet el sacerdoci femení

 

Avui: un sant, una llei que canvia la vida de les dones a l’Argentina, dues actrius i una possibilitat nova per les dones a l’església anglicana.

Avui l’església catòlica celebra la festa de Sant Martí de Tours. Sant Martí va néixer a Hongria l’any 316, en temps de l’Imperi Romà. Va rebre la seva educació en Pavia (Itàlia), va ingressar amb 15 anys a la guàrdia imperial romana, en la qual va servir fins a l'any 356 a França. La llegenda més famosa entorn de la seva vida succeiria en l'hivern de 337, quan estant Martí a Amiens troba prop de la porta de la ciutat un captaire tremolant de fred, a qui dóna la meitat de la seva capa, doncs l'altra meitat pertany al exèrcit romà en què serveix. A la nit següent, Crist se li apareix vestit amb la mitja capa per agrair-li el seu gest. Aquesta és l'escena que s'ha preferit per a la seva representació. A partir d’aquí deixa l’exèrcit romà, es bateja cristià i arriba a ser bisbe de Tours i un cop elevat a sant és patró de nombrosos llocs com Orense, Hongria, Buenos Aires (Argentina), Utrecht (Paisos Baixos). La seva festivitat se celebra el 11 de novembre i com que coincideix amb la matança del porc en moltes regions d'Espanya, d'aquí ve l'expressió «A cada cerdo le llega su San Martín». Aquí a Catalunya parlem de “l’estiuet de Sant Martí” que són uns dies de bonança enmig del temps de tardor. Molts pobles i el barri de Sant Martí del Clot celebra la seva Festa Major. Felicitem a tots els nois que es diuen Martí!

Després de l’aprovació de la llei 13.010/1947, també coneguda com “Ley Evita”, l’11 de novembre de 1951, més de 3.500.000 dones van ser cridades a les urnes per primera vegada per participar en les eleccions presidencials les que van reescollir com president a Juan Domingo Perón. Aquest fet es va concretar gràcies a anys de lluites de moltíssimes dones argentines i a la decissió política d’Evita Perón. Ella va poder votar per primera i darrera vegada perquè estava malalta de càncer en el policlínic Presidente Perón. La democràcia argentina guanya en representativitat: homes i dones majors de 18 anys poden votar, per fi, a l’Argentina.

Hi ha coses que semblen mentida. A meitat del segle XX posar-li Demetria a una nena em sembla una broma de mal gust però... per a gustos hi ha colors... Tal dia com avui va néixer Demetria Gene Guynes nascuda a Nou Mèxic l'11 de novembre de 1962. El seu nom artístic és Demi Moore (pren el cognom del seu primer marit), és una actriu, model i productora estatunidenca.​ Després de realitzar papers petits en pel·lícules i un paper recurrent en la sèrie de televisió “General Hospital”, Moore va establir la seva carrera en la dècada de 1990. La seva actuació protagonista en Ghost, la pel·lícula més taquillera de 1990, li va valer una nominació als Globus d'Or. Tot seguit va aparèixer en pel·lícules amb bons resultats en taquilla com “A Few Good Men” (1992), “Indecent Proposal” (1993) i “Disclosure” (1994).

Ana Isabel Alonso Gómez va néixer a Baracaldo l’11 de novembre de 1964. La coneixem com Anabel Alonso, és una presentadora de televisió, humorista i actriu de cinema, teatre, televisió i doblatge. Al llarg de la seva carrera, Alonso ha rebut molts premis i reconeixements, entre ells tres Fotogramas d’argent, i ha estat nominada dues vegades per la Unió d’Actors i dues més per la Academia de las Ciencias y las Artes de Televisión de España. És un dels rostres més populars del cinema espanyol. També ha treballat com presentadora del programa d’animals “Pelopicopata”. Com actriu de doblatge ha posat la seva veu a “Buscando a Nemo” i “Buscando a Dory”.  Des de 2010 fins 2013 va presentar a Antena 3 el programa d’acudits: “El club del chiste”. Actualment és Benigna, a la sèrie “Amar es para siempre” d’Antena 3.

L'Església anglicana admet el sacerdoci de les dones, malgrat el perill de cisma i un enduriment de les relacions amb l'Església Catòlica. El feminisme fa un pas espectacular contra la discriminació per raó de sexe. L'Església d'Anglaterra repta al catolicisme. L'11 de novembre de 1992, després de vint polèmics anys d'intensos debats, el sínode de l'Església Anglicana trenca amb més de quatre segles de tradició en admetre el sacerdoci de les dones. Fins a mil sacerdots de l'Església anglicana consideren la determinació com una inadmissible modernitat i amenacen abans d'emetre el seu vot amb renunciar i fins i tot a convertir-se al catolicisme en el cas d'aprovar-se l'ordenació de les dones en el sí de la seva església. L'Església d'Anglaterra s'enfronta a l'esdeveniment més revolucionari de la seva història, des que el seu fundador, el díscol Enric VIII, decidís trencar amb l'autoritat de l'església de Roma i provoqués l'escissió de la institució catòlica en 1530. El seu amor per Ana Bolena i el seu desig de contreure matrimoni amb la que es convertiria en la segona de les seves sis esposes i les seves ambicions dinàstiques van dividir als cristians. El procés és complex, la decisió del sínode ha de passar per la Cambra dels Comuns i la dels Lords, on està àmpliament representada, abans de rebre finalment l'acceptació de la reina Isabel II.

Dos anys després, l'11 de març de 1994, l'Església Anglicana torna a trencar cànons. Trenta-dues dones protagonitzen una revolució amb el seu accés al sacerdoci. La història del feminisme fa un pas espectacular en la lluita contra la discriminació per raó de sexe. Com a sacerdots estan autoritzades a consagrar el pa i el vi en l'eucaristia i a administrar l'absolució. En el 2014, 20 anys després de la primera ordenació de dones sacerdots, l'Església d'Anglaterra aprovaria l'ordenació de bisbes femenines.

La fotografia d'avui immortalitza el moment de la participació d'Eva Duarte de Perón en les eleccions de 1951. Una persona-personatge molt controvertit amb fanàtics seguidors i grans detractors. Ja sense la pompa de les joies i la roba cara però amb tot el carisma la veiem votant al llit de l'hospital en la fase final del seu càncer. Va aconseguir que les dones poguéssin votar a l'Argentina.