Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris arquitectura. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris arquitectura. Mostrar tots els missatges

dimecres, 1 de febrer del 2023

1 de febrer 1881 Inici del Canal de Panamà 1941 Constitució de la RENFE 2013 Inauguració de The Shard

 

Avui les protagonistes de les nostre ratlles són les obres públiques i una de privada.


Tal dia com avui de l’any 1881 van començar les obres del Canal de Panamà. Aquest Canal va permetre que el tràfic naval no hagués de donar tota la volta a Amèrica del sud per anar de l’Atlàntic al Pacífic o a l’inrevés. El canal de Panamà, inaugurat el 15 d'agost de 1914, amb la seva singular ubicació en el punt més estret entre l'oceà Atlàntic i l'oceà Pacífic, ha tingut un efecte d'àmplies projeccions en escurçar la distància i el temps de comunicació marítima, i ha produït avenços econòmics i comercials al llarg de gairebé tot el segle XX.


Tal dia com avui de l’any 1941 es constitueix la RENFE (Red Nacional de los Ferrocarriles Españoles). Feia molt poc que havia acabat la Guerra Civil i la xarxa de tren estava molt malmesa i gairebé el 40% del seus trens estaven destruïts o per reparar. En el moment de l'expropiació Renfe disposava de 12.401 km de vies actualment és de 13.357 km amb tres amples de vies. Va passar a mans de l’Estat una xarxa que fins aquests moments era de diferents propietaris i ha operat a Espanya fins el 2004 que es divideix en dues companyies una que té les infraestructures (ADIF) i una altra que s’ocupa del servei (Renfe Operadora).


Des de l'u de febrer de 2013 Londres ofereix l'oportunitat de descobrir la ciutat des d'un punt de vista totalment diferent gràcies a l'obertura d'un mirador i diversos restaurants en el seu edifici més alt, The Shard. L'arquitecte Renzo Piano, autor d'alguns dels edificis més famosos del món com el Centre Ponpidou a Paris o el Whitney Museum a Nova York, és el responsable que Londres compti amb una nova icona en forma d'edifici. The Shard, situat sobre l'estació del London Bridge, és actualment l'edifici més alt de Londres i compta amb un centre comercial, un hotel de luxe, quatre restaurants i bars de primer nivell, exclusius apartaments i múltiples oficines. El mirador del The Shard ha estat batejat com «The View from the Shard» i ofereix la vista panoràmica més extensa de Londres. Tot això es va crear en tot just 4 anys ja que al març de 2009 va començar la seva construcció i al febrer de 2013 s'inaugurava oficialment.

Shard significa fragment o estella i certament veureu que el nom li va com a anell al dit. El disseny de l'edifici és senzillament impressionant, en la façana s'han utilitzat més de 11.000 vidres i l'interior compta amb 44 ascensors que es mouen a una mitjana de 6 metres per segon. The Shard té una alçada total de 306 metres formats per 95 plantes i la seva corona. Encara que a l'inici de la seva construcció pretenia ser l'edifici més alt d'Europa, la torre Mercury City de Moscou la supera en 30 metres. En qualsevol cas, la torre sobresurt en molt als edificis de voltant i és visible des de gairebé qualsevol punt del centre urbà de Londres, especialment a les nits quan la seva corona s'il·lumina. La nostra fotografia d’avui és per aquest espectacular edifici.




dilluns, 5 de desembre del 2022

5 de desembre 1791 Mor Mozart 1870 Mor Alexandre Dumas, pare 1901 Neix Walt Disney 1939 Neix Ricard Bofill

 

Avui hi ha un munt de noms propis relacionats amb la data i de tots els camps artístics: Wolfgang Amadeus Mozart, Alexandre Dumas pare, Walt Disney, Ricardo Bofill... música, literatura, cinema d’animació, arquitectura... quin mosaic!

Wolfgang Amadeus Mozart, va néixer a la ciutat de Salzburg  i va ser un dels músics més grans de tots els temps. Com que Leopold Mozart era violinista i compositor, va ensenyar música als seus fills de ben petitets; així que van aprendre a llegir música abans que a llegir lletres. Cada activitat que es feia a casa dels Mozart anava acompanyada de música: cançons per parar taula, per anar a dormir, ritmes per caminar pel carrer, repetir les notes que sortien dels campanars de Salzburg... als tres anys ja tocava el clavicèmbal copiant el que veia fer a la seva germana, als quatre començava amb el violí i als cinc ja escrivia les primeres partitures. Quan millor s'ho passaven els dos germans era quan feien música junts: Nannerl cantava i Wolfgang l’acompanyava al clave, o bé tocaven tots dos el teclat a quatre mans, o feien un duet de violí i viola. Quan el petit Mozart tenia quatre anys va comentar al seu pare que estava component un concert per a piano i entre els guixots que havia fet Wolfgang sobre aquell paper hi havia notes musicals! Era tan petit que no tenia destresa escrivint i li dictava al seu pare. Avui les seves obres són mundialment conegudes. Va morir tal dia com avui del 1791.

Alexandre Dumas pare, per diferenciar-lo del seu fill que porta el mateix nom, va morir a Puys el 5 de desembre de 1870. Va ser un novel·lista i dramaturg francès. El seu fill, Alexandre Dumas, fou també un escriptor conegut. El pare va publicar, aproximadament, 300 obres i nombrosos articles, convertint-se en un dels autors més prolífics i populars de França. En 1869 inicia Le Grand Dictionnaire de Cuisine, que seria publicat, pòstumament, el 1873. Entre les seves obres més conegudes trobem “Els tres mosqueters” (1844) i “El Comte de Montecristo” (1844).

Walter Elias Disney, conegut com Walt Disney va néixer a Chicago el 5 de desembre de 1901 i va ser un productor, director, guionista i animador estatunidenc. Va ser el fundador, amb el seu germà Roy O. Disney, de The Walt Disney Company, empresa que avui dia té un benefici anual de 35.000 milions de dòlars, i el principal artífex d'un estil inconfusible de pel·lícules de dibuixos animats. Al llarg de la seva carrera com a productor cinematogràfic, Walt Disney obtingué un total de vint-i-sis Premis de l'Acadèmia (Oscars), dels quals quatre foren honorífics. Vist així sembla tot molt fàcil però va començar repartint diaris i fent dibuixos a classe... té una biografia molt interessant on no tot va sortir a la primera ni com ell esperava però la seva constància el va fer arribar molt amunt...

Ricard Bofill i Leví va néixer a Barcelona el 5 de desembre de 1939.  És un arquitecte i urbanista català. Hi ha un bon grup d’edificis amb la seva signatura arreu del món: l’Hotel Vela al Port de Barcelona (2008), la Seu principal de Cartier a París (2003), l’Edifici Shiseido a Tokio (2001), l’Auditori Miguel Delibes a Valladolid (2001), el Teatre Nacional de Catalunya a Barcelona (1997), el Palau Municipal de Congressos de Madrid (1993), l’Ampliació de l'Aeroport de Barcelona (1988-91), els Jardins del Túria a Valencia (1988), les Caves de Château Lafite a Pauillac (Bordeus, França) (1986), el Santuari de Meritxell a Andorra (1974) i l’Edifici d'apartaments Walden 7 a Sant Just Desvern (Barcelona) (1974).



dijous, 2 de desembre del 2021

2 de desembre 1617 S'inicien les obres de la Plaza Mayor de Madrid 2009 primera inauguració de Burj Khalifa

 

Avui l’arquitectura omple el nostre blog.

La Plaza Mayor de Madrid està situada en el centre de la ciutat, a pocs metres de la Puerta del Sol i de la plaça de la Vila, al costat del carrer Major. Els orígens de la plaça es remunten al segle XV, quan en la confluència dels camins (avui en dia carrers) de Toledo i Atocha, als afores de la vila medieval, se celebra2 de sebsva en aquest lloc, conegut com a «plaça del Raval», el mercat principal de la vila, construint-se en aquesta època un primera casa porticada, o llotja, per regular el comerç a la plaça. Tal dia com avui de 1617 s’inician les obres de la Plaza Mayor de Madrid.

Actualment és un important punt turístic, visitat per milers de turistes a l'any. Als locals comercials ubicats sota els porxos, abunden els comerços d'hoteleria, que instal·len terrasses al costat dels porxos de la plaça. A més, és un espai molt utilitzat per a festivals, com els concerts que s'ofereixen gratuïtament per als madrilenys durant les festes de Sant Isidre. Tots els mesos de desembre, se celebra el tradicional mercat nadalenc, costum que es manté vigent des de l'any 1860. També se celebra tots els diumenges i dies festius al matí el mercat de filatèlia i numismàtica.

 

Burj Khalifa —en àrab برج خليفة, Burj Ḫalīfa, ‘Torre de Khalifa’—, prèviament coneguda com a Burj Dubai (‘Torre de Dubai’), és un gratacel situat a Dubai, Emirats Àrabs Units, i és l'estructura més alta mai feta pels humans, amb 829,82 metres. La construcció començà el 21 de setembre del 2004, es completà l'estructura exterior l'1 d'octubre del 2009, tal dia com avui de 2009 es fa una primera inauguració després de sis mesos d’obres, tot i que s'inaugurà oficialment el 4 de gener del 2010. L'edifici és part d'una zona de 2 km² anomenada Downtown Burj Khalifa, prop del districte financer de Dubai.

L'estudi d'arquitectura i enginyeria encarregat del projecte va ser Skidmore, Owings and Merrill, de Chicago. La constructora principal fou Samsung C&T, de Corea del Sud, que també havia construït el Taipei 101 de Taiwan (508 metres) i les Torres Petronas de Kuala Lumpur (452 metres). L'acabament del projecte va coincidir amb la crisi financera de 2007-2010 i amb un excés de construcció al país. Amb Dubai sumit en el deute de les seves grans ambicions, el govern es va veure obligat a buscar rescats multimilionaris a Abu Dhabi, el seu emirat veí ric en petroli. Posteriorment, en una acció inesperada a la cerimònia d'obertura, la torre va passar a anomenar-se Burj Khalifa, en honor del president dels Emirats Àrabs Units Khalifa bin Zayed Al Nahayan pel seu suport «crucial».

Amb 828 metres és l’edifici més alt del món. Equival a tres vegades la Torre Eiffel, 15 vegades les Catarates del Niàgara i el doble de l’Empire State. De fet, es pot veure a 100 kilòmetres de distància si hi ha bona visibilitat. No obstant això, l'eventual regnat de la Burj Dubai com a estructura més alta pel que sembla serà efímer, ja que es troba el projecte d'un gratacel de 1400 metres d'alçada: la Torre Nakheel, que també s'ubicarà a la ciutat de Dubai i la seva construcció es troba pausada des del 2009. També hi ha altres dos gratacels aprovats superaran el quilòmetre d'altura: la Torre de Mubarak al-Kabeer amb 1.001 metres d'altura, a Kuwait, i la Torre Murjan, un altre gratacel de 1.022 metres a Al-Manama (Bahrain).



dissabte, 18 d’abril del 2020

18 d'abril 1506 primera pedra de Sant Pere del Vaticà 1887 inici de la façana de la Catedral de Barcelona


Avui les protagonistes són dues esglésies de pedra. Avui parlem d’arquitectura.

Tal dia com avui de 1506 el Papa Juli II col.locà la primera pedra del que serà la nova Basílica  papal de Sant Pere. En llatí és Basilica Sancti Petri i en italià és Basilica Papale di San Pietro in Vaticà. En ella van treballar alguns dels arquitectes més famosos de la història, com Donato Bramante, Miquel Àngel o Bernini.

La basílica compta amb el major espai interior d'una església cristiana al món, presenta 193 m de longitud, 44,5 m d'alçada, i abasta una superfície de 2,3 hectàrees. L'alçada que li confereix la seva cúpula fa que la seva figura domini l'horitzó de Roma. És considerat com un dels llocs més sagrats del catolicisme. Ocupa una posició única al món cristià i és «la més gran de totes les esglésies de la cristiandat». És una de les quatre basíliques majors i una de les esglésies que s'han de visitar en el pelegrinatge de les set esglésies de Roma per aconseguir la indulgència plenària en Any Sant.

En la tradició catòlica, la basílica es troba situada sobre el lloc d'enterrament de sant Pere, que va ser un dels dotze apòstols de Jesús de Natzaret, primer bisbe d'Antioquia, primer bisbe de Roma i, per tant, el primer dels pontífexs. La tradició i les evidències històriques i científiques sostenen que la sepultura del Sant està directament sota l'altar major de la basílica. També la majoria dels papes han estat enterrats en Sant Pere des de l'època paleocristiana.

Impressionava, aquesta Setmana Santa, a causa del coronavirus,  la Missa Pasqual amb la basílica buida, el cor a un metre de distancia els uns dels altres, els pocs bancs que hi havia ocupats per una sola persona cadascun... nosaltres estem confinats a casa però el món es belluga diferent, res és com sempre, però ens en sortirem!

Tot i la creença popular, Sant Pere no és una catedral, ja que l'Archibasílica de Sant Joan del Laterà és la veritable catedral de Roma.

Als barcelonins que no conèixen la història se’ls fa estrany perquè si la catedral de Barcelona és d’estil gòtic no apareix en els llibres que parlen d’estil gòtic. Avui en sabreu el perquè. Tal dia com avui del 1887 van començar les obres de la façana de la catedral pagades pel mil.lionari banquer i alcalde de Barcelona, Manuel Girona. Sí, ho heu llegit bé. La catedral de Barcelona tenia una façana de maons. Era una façana plana. En tenim algun record fotogràfic. Dons ja ho sabeu la que sembla façana gótica de Barcelona segueix l’estil gòtic però està construïda a finals del segle XIX i per això no surt entre les catedrals gòtiques de més renom.




dijous, 5 de desembre del 2019

5 de desembre 1791 mor Mozart 1870 mor Alexandre Dumas pare 1901 neix Disney 1939 neix Ricard Bofill


Avui hi ha un munt de noms propis relacionats amb la data i de tots els camps artístics: Wolfgang Amadeus Mozart, Alexandre Dumas pare, Walt Disney, Ricardo Bofill... música, literatura, cinema d’animació, arquitectura... quin mosaic!

Wolfgang Amadeus Mozart, va néixer a la ciutat de Salzburg  i va ser un dels músics més grans de tots els temps. Com que Leopold Mozart era violinista i compositor, va ensenyar música als seus fills de ben petitets; així que van aprendre a llegir música abans que a llegir lletres. Cada activitat que es feia a casa dels Mozart anava acompanyada de música: cançons per parar taula, per anar a dormir, ritmes per caminar pel carrer, repetir les notes que sortien dels campanars de Salzburg... als tres anys ja tocava el clavicèmbal copiant el que veia fer a la seva germana, als quatre començava amb el violí i als cinc ja escrivia les primeres partitures. Quan millor s'ho passaven els dos germans era quan feien música junts: Nannerl cantava i Wolfgang l’acompanyava al clave, o bé tocaven tots dos el teclat a quatre mans, o feien un duet de violí i viola. Quan el petit Mozart tenia quatre anys va comentar al seu pare que estava component un concert per a piano i entre els guixots que havia fet Wolfgang sobre aquell paper hi havia notes musicals! Era tan petit que no tenia destresa escrivint i li dictava al seu pare. Avui les seves obres són mundialment conegudes. Va morir tal dia com avui del 1791.

Alexandre Dumas pare, per diferenciar-lo del seu fill que porta el mateix nom, va morir a Puys el 5 de desembre de 1870. Va ser un novel·lista i dramaturg francès. El seu fill, Alexandre Dumas, fou també un escriptor conegut. El pare va publicar, aproximadament, 300 obres i nombrosos articles, convertint-se en un dels autors més prolífics i populars de França. En 1869 inicia Le Grand Dictionnaire de Cuisine, que seria publicat, pòstumament, el 1873. Entre les seves obres més conegudes trobem “Els tres mosqueters” (1844) i “El Comte de Montecristo” (1844).

Walter Elias Disney, conegut com Walt Disney va néixer a Chicago el 5 de desembre de 1901 i va ser un productor, director, guionista i animador estatunidenc. Va ser el fundador, amb el seu germà Roy O. Disney, de The Walt Disney Company, empresa que avui dia té un benefici anual de 35.000 milions de dòlars, i el principal artífex d'un estil inconfusible de pel·lícules de dibuixos animats. Al llarg de la seva carrera com a productor cinematogràfic, Walt Disney obtingué un total de vint-i-sis Premis de l'Acadèmia (Oscars), dels quals quatre foren honorífics. Vist així sembla tot molt fàcil però va començar repartint diaris i fent dibuixos a classe... té una biografia molt interessant on no tot va sortir a la primera ni com ell esperava però la seva constància el va fer arribar molt amunt...

Ricard Bofill i Leví va néixer a Barcelona el 5 de desembre de 1939.  És un arquitecte i urbanista català. Hi ha un bon grup d’edificis amb la seva signatura arreu del món: l’Hotel Vela al Port de Barcelona (2008), la Seu principal de Cartier a París (2003), l’Edifici Shiseido a Tokio (2001), l’Auditori Miguel Delibes a Valladolid (2001), el Teatre Nacional de Catalunya a Barcelona (1997), el Palau Municipal de Congressos de Madrid (1993), l’Ampliació de l'Aeroport de Barcelona (1988-91), els Jardins del Túria a Valencia (1988), les Caves de Château Lafite a Pauillac (Bordeus, França) (1986), el Santuari de Meritxell a Andorra (1974) i l’Edifici d'apartaments Walden 7 a Sant Just Desvern (Barcelona) (1974).




dilluns, 18 d’abril del 2016

18 d'abril 1506 primera pedra de Sant Pere del Vaticà 1887 inicia la façana de la catedral de Barcelona


Avui les protagonistes són dues esglésies de pedra. Avui parlem d’arquitectura.

Tal dia com avui de 1506 el Papa Juli II col.locà la primera pedra del que serà la nova Basílica  papal de Sant Pere. En llatí és Basilica Sancti Petri i en italià és Basilica Papale di San Pietro in Vaticà. En ella van treballar alguns dels arquitectes més famosos de la història, com Donato Bramante, Miquel Àngel o Bernini.

La basílica compta amb el major espai interior d'una església cristiana al món, presenta 193 m de longitud, 44,5 m d'alçada, i abasta una superfície de 2,3 hectàrees. L'alçada que li confereix la seva cúpula fa que la seva figura domini l'horitzó de Roma. És considerat com un dels llocs més sagrats del catolicisme. Ocupa una posició única al món cristià i és «la més gran de totes les esglésies de la cristiandat». És una de les quatre basíliques majors i una de les esglésies que s'han de visitar en el pelegrinatge de les set esglésies de Roma per aconseguir la indulgència plenària en Any Sant.


En la tradició catòlica, la basílica es troba situada sobre el lloc d'enterrament de sant Pere, que va ser un dels dotze apòstols de Jesús de Natzaret, primer bisbe d'Antioquia, primer bisbe de Roma i, per tant, el primer dels pontífexs. La tradició i les evidències històriques i científiques sostenen que la sepultura del Sant està directament sota l'altar major de la basílica. També la majoria dels papes han estat enterrats en Sant Pere des de l'època paleocristiana.
Tot i la creença popular, Sant Pere no és una catedral, ja que l'Archibasílica de Sant Joan del Laterà és la veritable catedral de Roma.

Als barcelonins que no conèixen la història se’ls fa estrany perquè si la catedral de Barcelona és d’estil gòtic no apareix en els llibres que parlen d’estil gòtic. Avui en sabreu el perquè. Tal dia com avui del 1887 van començar les obres de la façana de la catedral pagades pel mil.lionari banquer i alcalde de Barcelona, Manuel Girona. Sí, ho heu llegit bé. La catedral de Barcelona tenia una façana de maons. Era una façana plana. En tenim algun record fotogràfic. Dons ja ho sabeu la que sembla façana gótica de Barcelona segueix l’estil gòtic però està construïda a finals del segle XIX i per això no surt entre les catedrals gòtiques de més renom.

dilluns, 4 de gener del 2016

4 de gener 1809 neix Louis Braille 2010 s'inaugura la torre Burj Khalifa


Els protagonistes d’avui són una persona que amb les seves dificultats va posar solucions que encara avui s’apliquen i una torre que va ser la més alta del món.

Al 1809 va néixer a París (França) Louis Braille. Es va quedar cec per un accident als 3 anys i va inventar el sistema de lectura per invidents que porta el seu nom. El Braille és un sistema de lectura i escriptura tàctil pensat per a persones cegues. Va ser inventat pel francès Louis Braille a mitjans del segle XIX quan només tenia 15 anys. Cada caixetí braille consta de sis punts en un rectangle de tres files i dues columnes. Per cada caixetí una determinada combinació d'aquests punts estarà en relleu i permet la codificació.

El sistema braille també és interessant perquè es tracta d'un sistema de numeració binari que va precedir a la invenció dels ordinadors.

Louis Braille es va quedar cec a causa d'un accident durant la seva infantesa mentre jugava al taller del seu pare. Quan tenia 13 anys, el director de l'escola de cecs i sords de París on estudiava el jove Braille li va demanar que provés un sistema de lecto-escriptura tàctil inventat per un militar anomenat Charles Barbier per a transmetre ordres a llocs d'avançada sense tenir necessitat de delatar la posició durant les nits. Braille va descobrir al cap d'un temps que el sistema era vàlid i el va reinventar utilitzant un sistema de 8 punts. Al cap d'uns anys el va simplificar deixant-li en el sistema universalment conegut i adoptat de 6 punts.



El  4 de desembre de 2010 es va inaugurar a Dubai la torre Burj, la més alta del món, amb 818 metres i 160 plantes i un dels pocs gratacels amb un ús fonamentalment residencial. De les 160 plantes habitables que disposa, 108 estan destinades a apartaments. Serà batejada com Torre Burj Khalifa, en honrar al president dels Emirats Àrabs Units Khalifa bin Zayed Al Nahayan pel seu suport «crucial».

dimarts, 21 d’abril del 2015

21 d'abril 751 aC fundació de Roma 1211 inauguració del Pórtico de la Gloria


El dia d’avui uneix a la història dues ciutats en les quals ens podríem perdre tot passejant pels seus carrers: Roma i Santiago de Compostela.

Tal dia com avui l’any 751 abans de Crist va tenir lloc la fundació de Roma. Segons la llegenda, Ròmul i el seu germà bessó Rem, funden Roma al mateix lloc on una lloba els va cuidar i alletar. Segons la mateixa llegenda, ja de joves s'embranquen en una baralla i després de saltar Rem sobre una muralla que Ròmul estarà construint, aquest l’enfilarà amb la seva espasa. Ròmul anomenarà Roma a aquest emplaçament en honor al seu germà. En els propers 1.000 anys, la ciutat creixerà fins arribar a ser el cor de l'imperi romà, però l'any 330 de la nostra era i després de segles de dominació, l'emperador Constantí transferirà la capital de l'imperi a Constantinoble. L'abans totpoderosa Roma es convertirà en ciutat objecte d'invasions bàrbares. Més tard, durant l'Edat Mitjana, el Papat s'instal·larà a Roma, però no serà fins al segle XV, quan el Papa Nicolau V s'iniciarà la restauració de la ciutat, que s'assemblarà de nou a la seva grandesa original.

Tal dia com avui de l’any 1211 va tenir lloc la inauguració del Pòrtic de la Gloria de la Catedral de Santiago de Compostela. És un pòrtic d'estil romànic realitzat pel mestre Mateo i els seus col·laboradors (el seu obradoiro o taller) per encàrrec del rei de Lleó Ferran II. Abans de començar els treballs del Pòrtic, seu taller va acabar les naus de la Catedral tenint per a això que construir una nova cripta per salvar el desnivell entre les naus i el terreny del voltant. El 1 abril 1188 es van col·locar les llindes del Pòrtic i la conclusió del conjunt es va demorar fins a l'any 1211, en què es va consagrar el temple amb la presència del rei Alfons IX. El Pòrtic actual no és exactament el resultat de l'obra del mestre Mateo, ja que algunes de les seves figures originals van ser retirades en construir l'actual façana de la Catedral («la façana de l'Obradoiro»), quedant conservades al Museu Catedralici. D'altra banda, el Pòrtic originalment estava policromat, però avui només queden restes de la pintura en alguns punts.

La Catedral de Santiago de Compostela està situada al centre de la província de La Corunya, a Galícia (Espanya). Acull el que, segons la tradició, és el sepulcre de l'Apòstol Santiago, la qual cosa va convertir al temple en un dels principals destinacions de pelegrinatge d'Europa durant l'Edat Mitjana a través de l'anomenat Camí de Sant Jaume (Camino de Santiago), una ruta iniciàtica en què se seguia l'estela de la Via Làctia comunicant la península ibèrica amb la resta del continent. Això va ser determinant perquè els regnes hispànics medievals participessin en els moviments culturals de l'època; en l'actualitat segueix sent un important destí de pelegrinatge. Un privilegi concedit en 1122 pel papa Calixt II va declarar que serien «Any Sant» o «Any Jubilar» a Compostela tots els anys en què el dia 25 de juliol, dia de Sant Jaume, coincidissin en diumenge; aquest privilegi va ser confirmat pel papa Alexandre III en el seu butlla Regis aeterni al 1179. La Catedral va ser declarada Bé d'Interès Cultural a 1.896, i la ciutat vella de Santiago de Compostel·la, que es concentra al voltant de la catedral, va ser declarada bé cultural Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO en 1985.

divendres, 17 d’abril del 2015

18 d'abril 1506 inici Sant Pere del Vaticà 1887 inici façana catedral de Barcelona

Avui el nostre escrit va de pedres gruixudes: dos edificis coincideixen en el dia d'avui la basílica de Sant pere del Vaticà i la Catedral de Barcelona.

L’any 1506, el Papa Juli II va posar la primera pedra del que serà la nova Basílica de San Pere a Roma. És un dels principals edificis del catolicisme i el més gran tant en importància, ja que és l'església dels papes, com per les dimensions, ja que fa 193 metres de llargada i 44,5 d'alçada. Està situada a la riba del riu Tíber, dins del territori del Vaticà, actualment estat independent dins de la ciutat de Roma. No és la catedral de la diòcesi de Roma, però sí que és l'església del Papa, en la qual celebra les cerimònies litúrgiques més importants. Al seu interior es troba la cathedra Petri, o "Tron de Sant Pere". L'autèntica catedral de Roma és l'arxibasílica de Sant Joan del Laterà. A la basílica està efectivament enterrat Sant Pere, el primer Papa, segons les investigacions realitzades per l'arqueòloga i epigrafista Margherita Guarducci el 1965. 

El projecte, dirigit per Bramante, consistia en un edifici amb planta de creu grega inscrita en un quadrat i podem comprovat que l'edifici hauria d'haver-se cobert per cinc cúpules (un clar exemple de planta centralitzada, típica del renaixement i del seu interès per la geometria); una central en el creuer i les restants en els angles, inspirada en l'església de Santa Maria dei Fiori, a Florència. Aquesta tipologia de planta centralitzada és típica del Renaixement, estil que presenta un gran interès per la geometria.

Els treballs es van iniciar amb la demolició de la basílica prèvia (encarregada per Constantí i on suposadament es trobaven les restes de Sant Pere), molts puritans varen lamentar la demolició d'aquesta estructura. Bramante va morir el 1514 i els seus successors Rafael, Fra Gioconda da Verona i Antonio da Sangallo varen canviar aquest pla genial; a la seva mort només s'havia edificat poc més que els quatre grans pilars que havien de sostenir la gran cúpula central. Posteriorment, el Papa Pau III va encomanar la direcció de les obres a Miquel Àngel, que va reprendre la idea de Bramante de planta de creu grega. El disseny original de Bramante tenia problemes estructurals que varen ser corregits per Miquel Àngel. La més important aportació de Miquel Àngel va ser la gran cúpula que es troba just sobre l'altar major i la tomba de l'apòstol Pere; que malgrat el seu pes, sembla surar en l'aire, i que va ser acabada pels arquitectes que van succeir a aquest gran artista com a directors de l'obra. El 1606, el Papa Pau V va ordenar el retorn a la forma de creu llatina i finalitzà la seva construcció 24 anys després de la mort de Miquel Àngel segons el disseny definitiu de Fontana i Della porta.

Nombrosos arquitectes i artistes van participar en aquesta obra: Bramante, Rafael, Sangallo, Miquel Àngel i Maderno. Es va donar per finalitzada la construcció el 18 de novembre de 1626.


Quan de petita estudiava l’art gòtic no em van explicar perquè la catedral de Barcelona, que jo la veia ben gòtica no estava en la llista de les catedrals a estudiar com la de Burgos, León, Àvila, Sigüenza o fins i tot la de Palma de Mallorca. A Barcelona vam fer una mica de trampeta i em vaig quedar bocabadada quan vaig descobrir una fotografia de la nostra catedral sense façana. Sí, la façana és molt posterior. L’any 1887 van començar les obres de la façana de la catedral pagades pel mil.lionari banquer i alcalde de Barcelona Manuel Girona seguint l’aire gòtic que presideix la catedral. Aquest és el nostre gran secret que pocs coneixen. No és gòtica del tot només ho sembla.

dissabte, 28 de març del 2015

28 de març 1954 primera pedra del Camp Nou


Tal dia com avui de l’any 1954 es va posar la primera pedra del Camp Nou. Avui és un dels espais més visitats de la ciutat de Barcelona per on han passat els millors jugadors de futbol del món.   

El Camp Nou és l'estadi on juga el FC Barcelona, en el barri barceloní de les Corts. Té la màxima qualificació (5 estrelles) que la FIFA pot atorgar a un estadi per acollir partits de futbol. El Camp Nou és l'estadi amb més capacitat d'Europa, amb 99.354 espectadors.

Fou inaugurat el 24 de setembre del 1957 amb el nom oficial d'Estadi del FC Barcelona, però popularment va adoptar el nom de Camp Nou pel fet de substituir l'antic Camp de les Corts. Es va fer una gran remodelació de l’estadi per acollir el Mundial de futbol del 82, el del Naranjito. L'estadi sofreix pocs canvis després del 1982, tret de la inauguració del museu (1984). A part dels partits de futbol l'estadi és seu de grans concerts musicals (Lluís Llach, Bruce Springsteen, Michael Jackson, U2, Julio Iglesias, Els Tres Tenors, el concert d'Amnistia Internacional o el per la Llibertat són alguns exemples).


Tant si t’agrada el futbol com si no... és tota una experiència estar a l’estadi en el moment que surten els jugadors i es sent l’himne en un partit important i ple de gent... és impressionant.

dijous, 26 de febrer del 2015

26 de febrer 1908 Inauguració del Palau de la Música


El Palau de la Música Catalana és un auditori de música situat al barri de Sant Pere (Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera) de Barcelona. Va ser projectat per l'arquitecte barceloní Lluís Domènech i Montaner, un dels màxims representants del modernisme català. La construcció es va portar a terme entre els anys 1905 i 1908, amb solucions a l'estructura molt avançades, amb l'ús dels nous perfils laminats, una estructura central metàl·lica estabilitzada pel sistema de contraforts i voltes perimetrals d'inspiració gòtica i amb l'aplicació de grans murs de vidre i la integració de totes les arts aplicades: escultura, mosaic, vitrall i forja. Domènech i Montaner va comptar amb els artistes habituals a la seva obra: el mosaïcista Lluís Brú, els ceramistes Josep Orriols i Modest Sunyol, els vitralls de la casa Rigalt i Granell i el paviment hidràulic de la casa Escofet. I entre els escultors, Miquel Blay, Eusebi Arnau, Dídac Massana i Pau Gargallo.

L'edifici va ser encarregat per l'Orfeó Català, fundat el 1891 per Lluís Millet i Amadeu Vives, perquè fos la seva seu. Va ser sufragat per industrials i financers catalans, il·lustrats i amants de la música, estament que seixanta anys abans ja havia finançat el teatre d'òpera i ballet Gran Teatre del Liceu. L'auditori va ser destinat a concerts de música coral, orquestral i instrumental, així com a interpretacions corals i de cantants. 

Tal dia com avui de l’any 1908 va ser inaugurat el Palau de la Música. L'acústica de l'auditori és destacable, especialment per a la música coral i de cambra; en conjunts simfònics grans, presenta alguns problemes en les zones altes. Els millors intèrprets i batutes del món de l'últim segle (des de Richard Strauss fins Daniel Barenboim, passant per Ígor Stravinski i Arthur Rubinstein i els catalans Pau Casals i Frederic Mompou) han desfilat pel Palau, autèntic santuari de la música de Catalunya i, alhora, sala de concerts de referència en el panorama artístic internacional. Actualment continua complint totes aquestes funcions, tant a l'àmbit de la música clàssica com el de la música moderna. L'any 1997 la UNESCO va incloure l'edifici a la seva relació del Patrimoni Comú de la Humanitat.

Si no hi heu estat mai, és una visita que no us podeu perdre: tant la visita arquítectòcnica com l'assistència a algun concert... és una experiència fantàstica. Ve gent de tot el món per admirar el nostre Palau de la Música.


dimecres, 18 de febrer del 2015

18 de febrer 1564 mor Miquel Àngel Buonarroti


El 18 de febrer de 1564, a Roma, va morir Miquel Àngel Buonarroti també conegut simplement com a Michelangelo o Miquel Àngel, va ser un escultor, pintor, poeta i arquitecte renaixentista.

Durant més de setanta anys el seu treball es va realitzar a Florència i Roma, que era on vivien els seus grans mecenes, la família Mèdici de Florència, i els diferents papes romans. Va ser el primer artista occidental al qual van publicar dues biografies en vida. Va ser molt admirat pels seus contemporanis, que l'anomenaven el Diví. 

Va ser un home excepcional. Va triomfar en totes les arts en què treballà. L'escultura, segons havia declarat, era la seva predilecta i la primera a la qual es va dedicar; a continuació va dedicar-se a la pintura, quasi com una imposició de Juli II, i que es va concretar en una obra excepcional que magnifica la volta de la Capella Sixtina; i en els seus darrers anys va realitzar projectes arquitectònics. Com que era molt perfeccionista, si trobava el més petit defecte en una de les seves obres, considerava que era un desastre.

Podeu cercar i admirar obres de Miquel Àngel en pintura, escultura o arquitectura…

dimecres, 28 de gener del 2015

28 de gener Sant Tomas d'Aquino 1887 inici Torre Eiffel 1985 "We are the world"


Avui es celebra Sant Tomas d’Aquino, dominic, metre de l’església i patró dels estudis universitaris.

En el dia d’avui van començar belles obres que han quedat per l’eternitat: la torre Eiffel i la cançó “We are de world”

Tal dia com avui de 1887 va començar la construcció de la Torre Eiffel amb la preparació dels fonaments, que durarà cinc mesos. A partir de març de l'any següent es realitzarà la unió dels quatre pilars. Des del primer pis, situat a 57 metres de terra, fins al segon, a 115 metres, la torre s'elevarà a un ritme d'uns 10 metres mensuals. A mesura que la torre es vagi estrenyent, el ritme de creixement s'accelerarà contínuament fins a un màxim de 30 metres al mes en arribar prop del cim. Les peces d'elements prefabricats que van arribant a l'obra, són d'uns 5 metres de longitud. S'inaugurarà el 31 de març de 1889 i, al final del seu muntatge, aquest símbol de l'arquitectura del metall amb els seus 300 m d'alçada (324 m si es té en compte l'antena de ràdio), comptarà amb unes 7.300 tones de ferro repartides en 18.038 peces que estaran unides per dos milions i mig de reblons. El seu manteniment inclourà 50 tones de pintura cada cinc anys.


Actualment tot sovint s’ajunten cantants o actors per a accions solidàries però en aquell moment va ser una novetat i una revolució. Tal dia com avui de l'any 1985 es va enregistrar la cançó 'We are the world' amb artistes nord-americans com Bruce Springsteen, Bob Dylan, Ray Charles, Paul Simon, Kenny Rogers, Cyndi Lauper o Stevie Wonder, entre molts altres (45 en total). Ho van fer en els estudis d'A & M Recording Studio de Hollywood. El tema, escrit per Michael Jackson i Lionel Richie, va ser la resposta nord-americana a Band Aid, el projecte d'ajuda humanitària muntat al Regne Unit per diversos cantants com Bono, George Michael, Bananarama, Boy George, per citar-ne alguns. Junts van interpretar un any abans la cançó “Do they know it 's Christmas?”. Els nord-americans, liderats per Jackson i Richie, i sota la supervisió i producció de Quincy Jones, van gravar We are the world, un tema que aviat es va convertir en tot un número u arreu del món i els beneficis es van destinar a lluitar contra la fam al món. Per assegurar que tots aquests artistes poguessin participar en l'enregistrament, aquest es va realitzar el dia després del lliurament dels American Music Awards.

divendres, 5 de desembre del 2014

5 de desembre 1791 mor Mozart, 1866 neix Kandinsky, 1870 mor Alexandre Dumas pare, 1901 neix Walt Disney, 1939 neix Ricard Bofill


Avui hi ha un munt de noms propis relacionats amb la data i de tots els camps artístics: Wolfgang Amadeus Mozart, Vassili Kandinski, Alexandre Dumas pare, Walt Disney, Ricardo Bofill... música, pintura, literatura, cinema d’animació, arquitectura... quin mosaic!

Wolfgang Amadeus Mozart, va néixer a la ciutat de Salzburg  i va ser un dels músics més grans de tots els temps. Com que Leopold Mozart era violinista i compositor, va ensenyar música als seus fills de ben petitets; així que van aprendre a llegir música abans que a llegir lletres. Cada activitat que es feia a casa dels Mozart anava acompanyada de música: cançons per parar taula, per anar a dormir, ritmes per caminar pel carrer, repetir les notes que sortien dels campanars de Salzburg... als tres anys ja tocava el clavicèmbal copiant el que veia fer a la seva germana, als quatre començava amb el violí i als cinc ja escrivia les primeres partitures. Quan millor s'ho passaven els dos germans era quan feien música junts: Nannerl cantava i Wolfgang l’acompanyava al clave, o bé tocaven tots dos el teclat a quatre mans, o feien un duet de violí i viola. Quan el petit Mozart tenia quatre anys va comentar al seu pare que estava component un concert per a piano i entre els guixots que havia fet Wolfgang sobre aquell paper hi havia notes musicals! Era tan petit que no tenia destresa escrivint i li dictava al seu pare. Avui les seves obres són mundialment conegudes.

Vassili Kandinski, va néixer a Moscou el 4 de desembre de 1866. Va ser un pintor rus, precursor de l'abstracció en la pintura. També el trobem escrit Kandinsky, acabat en y. Es treballa molt a les escoles sobretot a Educació infantil perquè treballa amb formes simples i colors vius.

Alexandre Dumas pare, per diferenciar-lo del seu fill que porta el mateix nom, va morir a Puys el 5 de desembre de 1870. Va ser un novel·lista i dramaturg francès. El seu fill, Alexandre Dumas, fou també un escriptor conegut. El pare va publicar, aproximadament, 300 obres i nombrosos articles, convertint-se en un dels autors més prolífics i populars de França. En 1869 inicia Le Grand Dictionnaire de Cuisine, que seria publicat, pòstumament, el 1873. Entre les seves obres més conegudes trobem “Els tres mosqueters” (1844) i “El Comte de Montecristo” (1844).

Walter Elias Disney, conegut com Walt Disney va néixer a Chicago el 5 de desembre de 1901 i va ser un productor, director, guionista i animador estatunidenc. Va ser el fundador, amb el seu germà Roy O. Disney, de The Walt Disney Company, empresa que avui dia té un benefici anual de 35.000 milions de dòlars, i el principal artífex d'un estil inconfusible de pel·lícules de dibuixos animats. Al llarg de la seva carrera com a productor cinematogràfic, Walt Disney obtingué un total de vint-i-sis Premis de l'Acadèmia (Oscars), dels quals quatre foren honorífics. Vist així sembla tot molt fàcil però va començar repartint diaris i fent dibuixos a classe... té una biografia molt interessant on no tot va sortir a la primera ni com ell esperava però la seva constància el va fer arribar molt amunt...

Ricard Bofill i Leví va néixer a Barcelona el 5 de desembre de 1939.  És un arquitecte i urbanista català. Hi ha un bon grup d’edificis amb la seva signatura arreu del món: l’Hotel Vela al Port de Barcelona (2008), la Seu principal de Cartier a París (2003), l’Edifici Shiseido a Tokio (2001), l’Auditori Miguel Delibes a Valladolid (2001), el Teatre Nacional de Catalunya a Barcelona (1997), el Palau Municipal de Congressos de Madrid (1993), l’Ampliació de l'Aeroport de Barcelona (1988-91), els Jardins del Túria a Valencia (1988), les Caves de Château Lafite a Pauillac (Bordeus, França) (1986), el Santuari de Meritxell a Andorra (1974) i l’Edifici d'apartaments Walden 7 a Sant Just Desvern (Barcelona) (1974).

dimarts, 2 de desembre del 2014

2 de desembre 1617 inici obres Plaza Mayor de Madrid 2009 inauguració Burj Khalifa


Avui va d’Arquitectura: una plaça singular a Madrid i la torre més alta del món a Dubai...

La Sra. Ana Botella, alcaldessa de Madrid, va posar la Plaza Mayor al mapa mundial quan va presentar la candidatura de Madrid als jocs olímpics i glosant les virtuts de la ciutat va dir que  es podia gaudir d’un “relaxing cup of café con leche en la Plaza Mayor”.

Avui parlem de la Plaza Mayor perquè tal dia com avui de 1617 es van iniciar les obres de la seva construcció. Ha passat per diverses fases però el que veiem avui és una plaça porticada de planta rectangular, de 129 metres de llarg per 94 metres d'ample, que està completament tancada per edificis d'habitatges de tres plantes, amb 237 balcons en total que donen a la plaça. Disposa de nou portes d'accés, de les quals la més coneguda és la de l'Arc de Cuchilleros, a la cantonada sud-oest de la plaça. En el centre del costat el nord de la plaça s'aixeca la Casa de la Panadería i davant seu, en el costat sud, la Casa de la Carnicería. Als porxos, sostinguts per pilars de granit, s'allotgen nombrosos comerços d'hoteleria, en ser un important punt turístic de Madrid, així com botigues de col·leccionisme, filatèlia i numismàtica. 

L'Arc de Cuchilleros és la més famosa de les nou portes d'accés de la Plaça Major de Madrid i està situada a la cantonada la sud-oest de la plaça. La considerable alçada d'aquest arc es deu al gran desnivell que hi ha entre la Plaça Major i la Cava de Sant Miquel. L'arc de Cuchilleros és obra de Juan de Villanueva, qui després de l'incendi de 1790, va tancar completament la plaça habilitant una sèrie d'arcades per al seu accés. L'origen del seu nom prové del carrer de Cuchilleros al que dóna sortida, i en la que antigament s'ubicaven els tallers del gremi de ganiveters, doncs subministraven els seus articles al gremi de carnissers establert dins de la plaça.

En l'actualitat, tant la Plaça Major, com l'arc i carrer de Cuchilleros, són un destacat punt turístic de la capital d'Espanya, on es troben nombrosos restaurants i bars típics. Entre ells es poden citar el restaurant Sobrino de Botín, que figura al Llibre Guinness de Rècords per ser el restaurant més antic del món, ja que va ser fundat el 1725.

Tal dia com avui del 2009 es va fer la primera inauguració de la torre anomenada Burj Khalifa (Torre Califa) és l'edifici més alt del món. La inauguració oficial va tenir lloc el 4 de gener de 2010.

Té una alçada de 828 metres i diuen que es pot reconèixer des de 95 kilòmetres. Per fer-nos una idea de la seva alçada el millor és comparar-lo amb el gratacel més famós del món, l'Empire State de Nova York. Amb 381 metres d'altura (431 si incloem la seva antena), el gratacel novaiorquès és la meitat que el Burj Khalifa. En la construcció de l'edifici han participat més de 12.000 persones de 30 països. Anteriorment va ser conegut com Burj Dubai (Torre de Dubai). El gratacel destaca per tenir un gran nombre de plantes residencials, cosa insòlita fins al moment.

dimarts, 7 d’octubre del 2014

7 d'octubre ahir Dia Mundial de l'Arquitectura


De vegades la informació ens juga una mala passada. Jo tenia ben apuntat dia 7 d’octubre Dia Mundial de l’Arquitectura. Què bé!!! És un tema que sol sortir de passada i volia dedicar-hi unes línies més i esplaiar-me però... quan segueixo buscant.... aquest any va ser ahir (??). No entenc res! Dons sí, molt fàcil. Hi ha coses que no es celebren en una data concreta sinó “el primer dilluns d’octubre” el que fa que cada any va canviant la data. Estem a acostumats a celebrar dates concretes però n’hi ha d’altres que es van bellugant en el calendari. Per exemple el Carnaval, us heu adonat que no té cap data en concret tot i que el celebrem cada anys? El Carnaval depèn de la Setmana Santa que depèn de la primera lluna plena de primavera i per tant va pujant i baixant en el calendari. 

Em toca deixar l’Arquitectura per un altre moment però hi tornarem. Avui no em puc resistir de preguntar-vos quin és l'edifici més bonic de la vostra població? qui l'ha fet? quin ús té? perquè us agrada?

dimecres, 25 de juny del 2014

25 de juny 1952 neix Antoni Gaudí 1997 mor Jacques-Ives Cousteau 2009 mor Michael Jackson


La història reuneix en el 25 de juny tres persones excepcionals en el seu àmbit: Antoni Gaudí, Jacques-Yves Cousteau i Michael Jackson.

L’any 1852 va neixer Antoni Gaudí a Riudoms. La seva contribució a l'arquitectura és única i està considerat com un dels màxims exponents del Modernisme. Des de la infantesa Gaudí va ser un atent observador de la natura, de la qual l'atreien les formes, els colors i la geometria. Malgrat tenir grans edificis realitzats, dels quals cada vegada es fan més monografies, el que més fama l'hi ha donat arreu del món és sens dubte el Temple de la Sagrada Família, obra encara en construcció i que a mesura que s'alça, la seva popularitat i admiració continua creixent. També són obres seves: la Casa Milà (la Pedrera), el Park Güell, la Colònia Güell, la Casa Vicens, el Col.legi de les Teresianes, la reforma de la Casa Batlló... i fora de Catalunya: el Palau Episcopal d’Astorga, el Capricho de Comillas i la Casa de los Botines a Lleó, la reforma de la Catedral de Mallorca...   

L’any 1997 va morir Jacques-Yves Cousteau oceanògraf, quan no n’hi havia... un home que va dedicar la seva vida a la conservació dels mars i oceans deixant constància com a cineasta de com eren els fons marins i com la petjada de la humanitat els estava alterant i malmetent. Activista en pro de la natura i del respecte als espais naturals. Va ser conegut també pel seu vaixell “el Calypso”. El comantdant va ser nomenat Premi Catalunya l’any 1991.

L’any 2009 va morir Michael Jackson. Tenia 50 anys. És d’aquells personatges que queden a l’imaginari popular i no morirà mai. Va començar com una estrella infantil amb els seus germans en el “Jackson’s 5” amb una gran popularitat. Ja en solitari va signar èxits inoblidables com Thriller, Billly Jean... inconfusible la seva manera de ballar i de portar l’espectacle a l’escenari. Com tots els personatges singulars tenia tant seguidors com detractors però el dia del seu enterrament va ser espectacular el desplegament de mitjans i fans d’arreu del món. Aquest 2014 any ha sortit un disc inèdit que ha estat de nou rècord de vendes. Diuen que els mites no moren mai.

dissabte, 10 de maig del 2014

10 de maig 1720 S'ìnicia la construcció de la Plaza Mayor de Salamanca


La Plaza Mayor de Salamanca, és un espai urbà construït com a plaça major castellana que amb el temps s'ha convertit en el centre de la vida social de la ciutat. Va començar la seva construcció tal dia com avui de 1720. Fins llavors era un descampat quatre vegades més gran i va ser construïda en estil barroc. El disseny és de l'arquitecte Alberto Churriguera (pavellons Real i de San Martín) i posteriorment continuada per altres amb poques modificacions respecte al projecte inicial. Les places majors castellanes són quadrilàters, sovint irregulars. 

El nom de " Plaza Mayor" es preveu explícitament en una Ordenança dels Reis Catòlics de 1480 com el que ha de portar el lloc d'una població amb suficient espai obert per celebrar el mercat i en el qual ha instal.lar la casa consistorial de l'Ajuntament. També se les coneixia, sobretot a Amèrica com a Plaça d’Armes", i s’utilitzava com principal punt de reunió en cas de un atac, de manera que, a més dels principals edificis públics (casa consistorial i església major) hi trobem els arsenals o guarnicions d'armes. La de Salamanca és una de les places més boniques d’Espanya. 

El 1935, va ser declarada Monument Nacional, per ser “la Plaza Mayor más decorada, proporcionada y armónica de todas las de su época”.

dimecres, 7 de maig del 2014

7 de maig 1298 primera pedra Catedral de Barcelona 1891 primera pedra Real Academia Española 1946 es funda Sony


Avui parlem de “primeres pedres”... d’inicis de projectes...

Tal dia com avui de l’any 1298 es posava la primera pedra per a la construcció de la Catedral de Barcelona. La Catedral de la Santa Creu i Santa Eulàlia és la catedral gòtica de Barcelona, seu de l'arquebisbat de Barcelona. La catedral es va construir durant els segles XIII al XV al mateix lloc on hi havia hagut una catedral romànica, i encara abans una de paleocristiana. La façana d'estil neogòtic, és moderna (segle XIX). L'edifici es va declarar Bé d'Interès Cultural i, des del 2 de novembre de 1929, és Monument Històric Artístic Nacional.

L’any 1891 es posa, també, la primera pedra del edifici de la Real Academia Española a Madrid. Està situat al carrer Felipe IV, 4, en el barri de Los Jerónimos. L’edifici, dissenyat per Miguel Aguado de la Sierra i construït especialment per l’Academia, va ser inaugurat l’1 d’abril de 1894 amb l’assistència de S.M. el Rei Alfonso XIII i de la seva mare, la Reina Regent, Dª María Cristina de Habsburgo-Lorena. La institució, però, és anterior. Fou fundada el 1713 per iniciativa de l’il.lustrat Juan Manuel Fernández Pacheco, marquès de Villena i duc d’Escalona, a imitació de la Academia Francesa. Al any següent, el rei Felipe V va aprovar la seva constitució i la va col.locar sota la seva protecció. La funció principal de la Reial Academia és la regularització lingüística del castellà i es fa principalment a través de dos documents: el diccionari i la gramàtica.

L’any 1946 es fa fundar Sony, o Sony Corporation amb 20 empleats. Avui és un referent com a empresa tecnològica de primera línia. És una multinacional japonesa amb seu a Kōnan Minato, Tokyo. Fabrica el que es coneix com electrònica de consum (àudio, vídeo, computació, fotografia, videojocs, telefonia mòbil...) Darrerament ha venut la divisió de televisors i d’ordinadors personals. No ha estat una història fàcil però cal destacar la gran tenacitat i la força emprenedora que els permetia continuar després del fracàs i intentar-ho d’una altra manera. La innovació ha estat un dels seus punts forts. Així van tenir grans èxits: El 1955 Sony va desenvolupar la primera ràdio de transistors del món, el que li va valer l'acceptació en el mercat d'EUA. Això va ser seguit per altres productes com el televisor Trinitron a colors (1968). El Betamax aparegut a mitjan els 70's, va anar un concepte de Ibuka, que es va convertir en un èxit, però que a poc a poc va perdre el seu domini del mercat a les mans del format VHS, liderat per JVC. Aquesta situació es va produir davant la negativa de Sony de compartir l'ús del seu format amb altres companyies. Per aquesta raó, la majoria de fabricants van adoptar el format VHS. Altres grans èxits de Sony són: l'estèreo personal Walkman (1979), l'audilector de CD (1982), la Betacam per a usos de transmissió professional (1982), el Micro Floppy (1983), la càmera de vídeo Handycam (1985), el MiniDisc (1993), la PlayStation (1994), la videolectora DVD (1997) i el Memory Stick (1998).

dimecres, 30 d’abril del 2014

30 d'abril 1789 Wasington D.C. 1931 Empire State 1977 les Madres de la Plaza de Mayo 1988 Pink Floyd


Avui parlarem d’Arquitectura, de Justícia i de Música.

Al 1789 seguint els planells de l’enginyer francès Pierre l'Enfant, s’inicia la construcció de la ciutat de Washington amb la seu del govern federal. D’aquesta manera s’acaba amb la  disputa entre Nova York i Filadèlfia per ser la capital. L'Enfant va preparar un pla bàsic per a Washington DC el 1791 que consistia a edificar una ciutat d'estil barroc, que era el dominant en moltes de les ciutats que es van planificar en aquella època a Europa i als Estats Units. El pla incorporava àmplies avingudes, a les quals desembocaven els carrers principals per mitjà de grans rotondes, que proporcionen vistes d'importants monuments. Com a capital dels Estats Units, a Washington s'hi troben la Casa Blanca (oficina de la branca executiva del govern nord-americà) i el Capitoli (seu de la branca legislativa). A més de ser seu del govern, és un centre turístic molt important, amb monuments memorials als presidents Abraham Lincoln, Thomas Jefferson i George Washington. 

Seguint amb l’arquitectura tal dia com avui de 1931 es va inaugurar l’Empire State a la Cinquena Avinguda de Nova York. Té 381 metres d’alçada i 102 plantes de luxe. Fins el 1972 serà l’edifici més alt del món. Aquest tipus d'edificis s'anomenen gratacels. Aquest ha estat el protagonista callat de moltes pel.lícules.

Parlem de Justícia en majúscules quan ens referim a  les que es coneixen internacionalment com les “Madres de la Plaza de Mayo”. Avui, amb el pas dels anys, ja són las “Abuelas de la Plaza de Mayo” però no han perdut l’esperança ni la força per continuar lluitant. Tal dia com avui del 1977 a Buenos Aires, la capital de l’Argentina, Azucena Villafor de Vicenti i 13 mares més es varen manifestar per primera vegada i amb gran valentia a la Plaza de Mayo, davant de la seu del govern  (Casa Rosada), per a sol.licitar informació dels seus fills segrestats, torturats i assassinats por la dictadura militar. Com que no les deixen agrupar-se ni parar-se, elles van  començar a caminar al voltant de piràmide que hi ha a la plaça. Caminen en fila de dues persones perquè un grup de tres estava prohibit i porten un mocador blanc al cap en record dels seus fills desapareguts i ho fan tots els dijous de 15.30 a 16h..

La Música, avui la posa el grup Pink Floyd. Al 1988 el seu àlbum "Dark side of the moon" va sortir de la llista dels 200 àlbums més venuts de Billboard. La notícia és que ho va fer desprès de set-centes vint-i-cinc setmanes, o sigui gairebé catorze anys. Es calcula que des de que es va editar s’han venut d’aquest disc més de quaranta milions de còpies. Parlem, naturalment per la època, del disc de vinil.