30 d'abril 1803 capital Whasington D.C. 1789 Primer president George Whasington 1931 inauguració Empire State 1931 inici Aeroport de Madrid

Tots els esdeveniments que ressaltem avui tenen lloc als Estats Units i els dos darrers de l'any 1931.

Començarem per la capital. Washington DC, formalment el Districte de Colúmbia i comunament coneguda com a Washington, el Districte o simplement DC, és la capital dels Estats Units d'Amèrica, fundada el 16 de juliol de 1790. És l'únic districte federal dels Estats Units. Es troba situada a la riba del riu Potomac, entre els estats de Virgínia i Maryland. La població de l'àrea metropolitana de Washington arriba als 4 milions d'habitants (i si s'hi inclouen els de Baltimore –tocant a Washington, però ja dintre de l'estat veí de Maryland– i la seva l'àrea metropolitana, la població arriba a més de 7 milions). 

Com a capital dels Estats Units, a Washington s'hi troben la Casa Blanca (oficina de la branca executiva del govern nord-americà) i el Capitoli (seu de la branca legislativa). A més de ser seu del govern, és un centre turístic molt important, amb monuments memorials als presidents Abraham Lincoln, Thomas Jefferson i George Washington.

La ciutat fou projectada per l'arquitecte francès Pierre l'Enfant, a finals del segle XVIII, com una ciutat destinada especialment a centre de govern. Es va construir la ciutat per ser la seu del govern i acabar amb les disputes que hi havia entre Nova York i Filadèlfia per ser la capital. (1803). 

L’any 1789 George Washington, que ha esta el comandant en cap que ha portat a la victòria a l’Exèrcit Continental per obtenir la independència dels Estats Units, es converteix en el primer president de la Unió. Estarà en el càrrec fins el mes de març de 1797.

L’any 1931 a Nova York, la ciutat dels gratacels s’assolia el cel del món construït. Amb 381 metres d’altura i 102 plantes de luxe, es va inaugurar a la Cinquena Avinguda de Nova York (EE.UU.) l’Empire State. Fins 1972 serà l’edifici més alt del món. Icona de la ciutat ha estat present en moltíssimes pel·lícules.

El 30 d'abril de 1931 a prop de Barajas s'inaugura l'aeroport de Madrid. Des de 2014 es diu Aeropuerto Adolfo Suarez - Madrid Barajas.  Es el primer aeroport espanyol per tràfic de passatgers, carrega aèria i operacions,​ també el cinquè d'Europa i vint-i-quatré del món per nombre de passatgers.   

29 d'abril 2019 candidatures a les eleccions municipals

Eleccions municipals: els habitants de cada poble i ciutat trien els seus representants a l’Ajuntament. Avui fem servir que el 2019 s'havien de presentar les candidatures per parlar de les eleccions del 2015.

Però curiosament, en les eleccions municipals del 2015 hi ha vuitanta municipis catalans que abans de votar, ja sabien qui seria el seu nou alcalde, un mes abans de les municipals. La raó és molt clara. Es va presentar només una llista i per tant no podien triar... En aquesta situació trobem pobles gran i petits i fins i tot alguns que repeteixen.

Dos exemples són Besalú i Sant Pere de Torelló, on, malgrat tenir més de 2.000 habitants, només s'hi ha presentat una única candidatura. 

A Besalú, l'únic candidat a l'alcaldia és Lluís Guinó, de Convergència i Unió. Tornarà a ser alcalde el 24 de maig vagin com vagin les eleccions i revalidarà un càrrec que ocupa des de fa vint anys. Però per a ell no serà una situació inèdita: aquest és el tercer cop que es presenta sense rivals.

Un altre gran municipi català on ja està tot decidit és Sant Pere de Torelló, a Osona. També aquí els 2.400 veïns coneixen el nom del seu pròxim alcalde: Jordi Fàbrega, d'Entesa per Sant Pere-Acord Municipal, candidatura vinculada a Esquerra Republicana de Catalunya. Fàbrega ha estat alcalde les dues últimes legislatures, però aquesta serà l'última, ja que abans d'acabar-la deixarà el càrrec a la número 2 de la llista, Griselda Castells.

Però de pobles amb llista única n'hi ha més. A Barcelona en són 8, a Tarragona 19, a Lleida 23 i a Girona, 30. Si ens ho mirem més de prop, la comarca amb més municipis amb candidatura única és l'Alt Empordà, amb 15, entre els quals destaca Sant Pere Pescador, amb 2.200 habitants. Altres municipis catalans que ja saben qui en serà l'alcalde són Montellà i Martinet, Collsuspina, Os de Balaguer, Ulldemolins i Miravet.

28 d'abril 1854 Neix Herta Marks Ayrton 1947 salpa la Kon-Tiki

Dues efemèrides pel dia d’avui. Parlarem de gent que persegueixen el seu somni i l’aconsegueixen per la seva tenacitat. Avui és l’aniversari d’una científica quan no n’hi havia, i un estudi etnològic: la comprovació empírica d’un viatge.

El 28 d’abril de 1854 va néixer Herta Marks Ayrton. Us he de confessar que no havia sentit mai aquest nom però fins i tot Google li va dedicar un Doodle. Va ser una matemàtica, física, enginyera i inventora anglesa. Va rebre la Medalla Hughes de la Royal Society pels seus treballs sobre l'arc elèctric.

Després de graduar-se, va exercir com a professora i va continuar estudiant i investigant. Gràcies al finançament de Madame Bodichon, va patentar un divisor en línia que servia per a dividir una línia en un nombre arbitrari de parts iguals o augmentar o reduir figures. L'any 1884, va començar a estudiar física al Technical College in Finsbury, amb el professor William Edward Ayrton, amb el qual es va casar un any després. Herta va col·laborar amb els experiments del seu marit i, gràcies a l'herència rebuda de Madame Bodichon, va poder dedicar-se plenament a la investigació. Va ajudar el seu marit en els seus estudis sobre l'arc elèctric. Com a resultat de les seves pròpies investigacions sobre aquest tema, entre els anys 1895 i 1896, va escriure diversos articles a la revista The Electrician. L'any 1899, va llegir un article a l'Institut d’Enginyes Elèctrics (IEE) titulat Hissing of the Electric Arc i, l'any següent va ser admesa com a membre de l'IEE (va ser la primera dona que va ser membre d'aquesta institució). L'any 1900, va llegir l'article The Light of the Arc al Congrés Internacional d'Electricitat de París. El 1901, va fer una conferència a la Royal Society sobre el mecanisme de l'arc elèctric. L’any 1906, va rebre la Medalla Hughes per les seves aportacions en l'estudi de l'arc elèctric. Després, va estudiar diferents tipus de carbons que es podien utilitzar per a la il·luminació per arc elèctric. Cal destacar els seus estudis en relació als fars i al focus per a la indústria cinematogràfica. 

També va realitzar estudis sobre el moviment oscil·latori de l'aigua i l'origen i el creixement de les dunes de les platges. Durant la Primera Guerra mundial, va inventar el ventilador Ayrton, que era utilitzat per les tropes angleses a França per a netejar les trinxeres dels gasos verinosos que utilitzava l'exèrcit alemany. Aquest tipus de ventilador es va utilitzar també per a la ventilació de mines i canonades subterrànies. 

Tal dia com avui de 1947 la Kon-Tiki salpa del port del Callao (Perú), l'expedició marítima de la bassa Kon-Tiki, liderada pel noruec Thor Heyerdahl, per corroborar que els indis americans podrien haver colonitzat les illes del Pacífic. L'expedició etnològica està formada per diversos noruecs i un suec, que navegaran per l'Oceà Pacífic en una bassa, construïda amb troncs de fusta, cordes i matèries primeres naturals de Sud-amèrica, sense usar cap tipus de material modern. El viatge conclourà el 7 d'agost en encallar la bassa en uns esculls de coral a l'illa Raroia, pertanyent al atol de les Tuamotu a la Polinèsia, després d'haver navegat gairebé 7.000 km. en 101 dies, demostrant la possibilitat de la colonització. 

27 d'abril Mare de Déu de Montserrat

Avui comencem felicitant a totes les Montses i Montserrats. A les que hi són; i a les que ja han marxat, perquè les tenim molt presents...

La Mare de Déu de Montserrat és la patrona de Catalunya. Està situada al monestir de Montserrat, és un símbol per a Catalunya i s'ha convertit en un punt de pelegrinatge per a creients i de visita obligada per als turistes.

L'11 de setembre de 1881, el papa Lleó XIII va declarar la Mare de Déu de Montserrat com a patrona oficial de Catalunya. Se li concedí també el privilegi de tenir missa i oficis propis. La seva festivitat se celebra el 27 d'abril. Des de la festa de l'Entronització de la Mare de Déu de Montserrat de 1947, cada 26 d'abril (vigília de la festivitat) se celebra la nocturna Vetlla de Santa Maria al monestir.

A la Verge de Montserrat se l'anomena "La Moreneta". A altres llocs dels Països Catalans, hi ha altres verges negres conegudes d'aquesta manera, com la Mare de Déu de Lluc (Patrona de Mallorca) i a altres parts del món, com la Mare de Déu de la Candelaria a Tenerife (patrona de Canàries).

Segons la llegenda, la primera imatge de la Mare de Déu de Montserrat fou trobada per uns nens pastors el 880. Després de veure una llum a la muntanya, els nens van trobar la imatge de la Mare de Déu a l'interior d'una cova. Quan el bisbe s'assabentà de la notícia, va intentar traslladar la imatge fins a la ciutat de Manresa, però el trasllat resultà impossible, ja que l'estàtua pesava massa. El bisbe ho interpretà com el desig de la Mare de Déu de romandre al lloc on se l'havia trobada i ordenà la construcció de l'ermita de Santa Maria, origen de l'actual monestir.

La imatge que es venera en l'actualitat és una talla romànica del segle XII realitzada en fusta d'àlber i de faig. Representa la Mare de Déu amb el Nen Jesús assegut a la falda i mesura uns 95 centímetres d'alçada. A la mà dreta sosté una esfera que simbolitza l'univers; el xiquet té la mà dreta alçada en senyal de benedicció mentre que a la mà esquerra sosté una esfera que recorda una pinya, signe de fecunditat i vida perenne.

A excepció de la cara i de les mans de Maria i el petit Jesús, la imatge és daurada. La Mare de Déu, això no obstant, és de color negre, se la coneix com "la Moreneta". L'origen d'aquest ennegriment de la talla es creu que es deu al fum de les espelmes que durant segles se li han col·locat als peus per venerar-la. De fet, ja fa anys que les espelmes s’han separat de la imatge. Es poden posar les espelmes a la sortida de la basílica.

La muntanya de Montserrat és important pels creients però també és un element important pels catalans i també pels caminants. Es fan tantes caminades fins a Montserrat des de tots els punts de Catalunya que no es poden comptar: escoles, esplais, centres excursionistes, grups d’amics... és tota una experiència personal. Ara haurem d’esperar per tornar-hi a pujar però podem recordar com ho hem fet. A Menéndez vam fer més de deu anys la Pujada a Montserrat a peu des de l’escola. Tota una experiència per a moltes famílies i joves des de la fe, des de l’esport, o des de la idea de país... tan se val el motiu, val la pena. Hi tornarem a anar... no sabem quan però ho tornarem a fer!

26 d'abril 1937 bombardeig de Guernika

Avui és un dia que cal recordar... no sortirà a les portades dels diaris però no podem oblidar que a Espanya hi va haver una guerra i tal dia com avui de 1937 es va produir el bombardeig de Guernika. Quan veiem imatges de pobles en guerra i ciutats arrasades hem de recordar que això també ha passat a Espanya.

Guernika és una petita ciutat del País Basc que compta amb uns 5.000 habitants més un gran nombre de soldats que es retiren per preparar la defensa de Bilbao, a més dels refugiats que fugen de l'avanç de les tropes franquistes. A dos quarts de cinc de la tarda del vint-i-sis d’abril del 1937 avions pertanyents a la "Legió Còndor" alemanya i a la "Savoia" italiana, que ajuden a les forces franquistes, bombardegen i metrallen la població. La ciutat sencera crema. El 70% dels edificis resulten destruïts i un nombre indeterminat de morts, entre 800 i 1.600. Aquest bombardeig indiscriminat és un assaig per a la guerra mundial que estava a punt de començar. El nom clau d'aquest raid és Operació Rügen. Aquest bombardeig convertirà a aquesta ciutat en un símbol perquè és el primer atac a la població civil.

Però en aquesta ciutat enlloc d’incrementar l’odi s’hi ha creat el “Museo de la Paz”. En ell es recorda aquest fet però des del pensament que aquest fet no s’hauria de repetir enlloc pel patiment que provoca. Cal treballar per la Pau. És difícil però s’ha de fer perquè els beneficis són molt importants. Si aneu al País Basc l’heu de visitar perquè val la pena... entrar a la sala i sentir el bombardeig t’acosta al que va sentir aquella gent i t’acosta a la Pau. Bakea és Pau en euskera.

En aquests dies, a més del confinament hi ha altres realitats que continuen. Hi ha gent que marxa de casa seva, que fuig de diverses situacions: de la fam, de la guerra... estem vivint el drama dels refugiats que fugen. Ens estarem plegats de braços? Què podem fer des d’aquí? I què podem fer amb els d’aquí? Alguns diuen que la pau es construeix dia a dia a través de justícia i l’educació. Els dos camins no són excloents: ajudar i atendre, seguir construint la Pau.  

25 d'abril Sant Marc 1744 mor Anders Celsius 1947 neix Johann Cruyff

Avui felicitem als nois que es diuen Marc perquè es celebra Sant Marc, evangelista.

Els nostres protagonistes són dos noms que comencen amb la C: Celsius i Cruyff.

Tal dia com avui del 1744 va morir Anders Celsius, un físic i astrònom suec. Va exercir com professor d'astronomia a la Universitat d'Uppsala (1730-1744). Va supervisar la construcció de l'Observatori d'Uppsala, del qual va ser nomenat director el 1740. El 1733 va publicar una col·lecció de 316 observacions d'aurores boreals. El 1736 va participar en una expedició a Lapònia per mesurar un arc de meridià terrestre, la qual cosa va confirmar la teoria d'Isaac Newton de què la Terra tenia menor radi als pols.

Però el seu nom està relacionat amb una mesura de la temperatura: l’Escala Celsius. En una memòria que presentà l'any 1742 a l'Acadèmia de Ciències Sueca proposà l'escala centígrada de temperatures, coneguda posteriorment com a escala Celsius. És la que nosaltres fem servir generalment però no és la única escala. Quan parlem de mesures de la temperatura parlem de tres escales: Celsius, Fahrenheit i Kelvin.

L'escala de Celsius és molt utilitzada per expressar les temperatures d'ús quotidià, des de la temperatura de l'aire fins a molts dispositius domèstics (forns, fregidores, aigua calenta, refrigeració, etc.). També s'utilitza en treballs científics i tecnològics, encara que en molts casos és d'obligada utilització l'escala de Kelvin.

El 1948, la Conferència General de Pesos i Mesures, s'inclinà pel terme Celsius, en detriment dels altres termes usats centígrad i centesimal, per tal d'eliminar la confusió amb el prefix centi-, i per reconèixer la tasca d'Anders Celsius.

Johan Cruyff va néixer a Amsterdam el 25 d'abril de 1947. Darrerament s’ha parlat molt d’ell perquè va morir fa quasi un mes, el 24 de març de 2016. Va ser un jugador i entrenador holandès, considerat per la FIFA com un dels quatre millors jugadors de futbol del segle XX, amb Pelé, Diego Armando Maradona i Alfredo Di Stéfano, i el millor jugador europeu de tots els temps. Com a futbolista va guanyar la pilota d'Or tres vegades (1971, 1973, 1974) i va ser un dels màxims exponents de la filosofia del futbol total.

Si parlem de clubs... Cruyff va començar la seva carrera a l'Ajax, al FC Barcelona on va ser jugador i més tard entrenador primer de l'Ajax i posteriorment del FC Barcelona, on guanyaria la primera Copa d'Europa del 1992 de la història de l'equip. També va ser l'entrenador de la selecció de futbol de Catalunya entre el novembre de 2009 i el 2 de gener de 2013. Ara el camp on juga el primer equip femení del Barça i el Barça B masculí porta el seu nom.

24 d'abril 1479 mor Jorge Manrique 1854 Casament de Sissi emperadriu 1884 neix Jököping

Avui tres temes molt diferents relacionats amb les emocions: literatura castellana, política i cinema, i vida quotidiana.

Tal dia com avui de l’any 1479 va morir Jorge Manrique a Santa María del Campo, província de Conca (Cuenca-Espanya). Jorge Manrique va ser un cavaller i poeta espanyol pertanyent a una família de noble llinatge castellà. Fill de don Rodrigo Manrique, a qui va dedicar els seus "Coplas a la muerte de mi padre, el maestro don Rodrigo", la més famosa elegia de la literatura espanyola. Una elegia és un tipus de poema líric destinat a lamentar-se per una pèrdua que pot ser la mort d'algú estimat, el pas del temps des d'una etapa feliç, la constatació de la vellesa o el mal o la desaparició de qualsevol idea positiva. També es conserven altres quaranta-vuit poemes seus.

Al 1854, a Viena (Àustria), se celebra el fastuós casament de l'emperador austríac de 23 anys Francisco José I i la princesa bavaresa Elizabeth, més coneguda per Sissí, de la mateixa edat. Va ser una sonada història d’amor que es va reflectir en la literatura i en el cinema.

L’any 1884 va néixer a Suècia, a  Jönköping, l'inventor de la cremallera. Gideon Sundback, va ser l’inventor que el 1913 va patentar la cremallera moderna, que millorava a la de 1893 de Whitcomb Judson. Va millorar el seu invent i es va casar amb la seva filla. Fins a l’arribada de la cremallera els tancaments es feien només amb botons, gafets, cordills... L'ús de la cremallera es va fer corrent durant la I Guerra Mundial.

23 d'abril Sant Jordi

Sant Jordi és una festa molt especial a Catalunya. És un d’aquells dies que tot i ser laborable ens omple el cor i ens fa brollar un somriure. Des de primera hora del matí els carrer s’omplen de parades de llibres i de roses. Veiem per tot arreu senyors ben orgullosos portant la seva rosa. Les senyeres apareixen a tots els racons i fan d’aquesta festa un dia d’afirmació nacional.

Comprem llibres i roses, les regalem i ens els regalen. És un dia especial. Però sobre tot és un dia per triar i remenar, per conèixer els autors, per aconseguir la seva signatura... És tota una experiència passejar per les Rambles, Rambla Catalunya o Passeig de Gràcia. Cal anar al rovell de l’ou. Impregnar-se de multitud. És un dia a l’any. 

Pels catalans és el nostre dia dels Enamorats. Nosaltres no celebrem Sant Valentí. Per Sant Jordi brollen els somriures. Dia de roses de tots colors però sobretot de roses vermelles com les que van brollar de la sang del drac segons la tradició. 

Sant Jordi és un dia molt especial carregat de mil records: de l’olor de roses i llibres a l’escola, de la rosa del pare amb dedicatòria per a la mare, d’aquella rosa esperada que no va arribar mai, d’aquella puntual els darrers trenta anys, d’aquells llibres d’autor esperats i desitjats...

Llibres, llibres i més llibres. Avui coincideixen tres noms propis de les lletres: Espriu, Cervantes i Shakespeare. D’aquí, d’allà, de tots. Tres grans autors que des de la seva època retraten l’ànima humana. 

Avui, tot és ben diferent. No m’imagino la Rambla Catalunya guardant la distància de seguretat... la gent arribaria al Tibidabo o a Sant Cugat... Amb confinament i des de casa... amb els balcons d’Arenys de Mar decorats... Aquest any a l’abril ens queda viure el Sant Jordi del record en el que felicitarem als Jordis i Jordines i prou. Rellegirem el millor llibre que tenim i pintarem roses... 

Vivim la diada de Sant Jordi i celebrem-la com puguem, des del record i amb el desig de reviure-la plenament de nou! Bon Sant Jordi a tothom! Hi tornarem el 23 de juliol, si Déu vol!

22 d'abril 1978 concert de Bob Marleu a Jamaica

Avui és el Dia de la Terra. I ara, gràcies al coronavirus tenim un Terra més neta. De fet, a Barcelona tenim l’aire més net en dècades. Les aigües de la platja són cristal·lines i tot això ens parla del mal que fem els humans al medi ambient. Aprendrem dels nostres errors o tornarem a fer el mateix o més? 

Nosaltres avui parlem de Música, proposem dues línies sonores... 

Tal dia com avui de 1978 Bob Marley va actuar al 'One Peace Concert' a Jamaica. Prop de 300.000 fans es van trobar al National Stadium de Kingston (Jamaica) per assistir a un espectacle de reggae amb finalitats benèfiques. L'objectiu era recaptar fons per als joves aturats dels guettos. El popular Bob Marley, va ajuntar a la seva banda The Wailers, va cantar en aquest esdeveniment en el qual es va aconseguir reunir al llavors primer ministre Michael Manley, i al seu homòleg a l'oposició, Edward Seaga. Aquesta era, a més, la primera vegada que el rei del reggae, tornava a la seva ciutat després d'haver patit un intent d'assassinat. El concert va coincidir amb la publicació del novè treball de l'artista, Kaya (1978). Una altra de les personalitats, aquesta vegada del panorama musical, que va estar present en aquest esdeveniment va ser el líder de The Rolling Stones, Mick Jagger. El concert va durar vuit hores i al final del mateix, Bob Marley va fer pujar a l'escenari als dos contrincants polítics perquè es estrenyessin les mans. Un acte de comiat i tancament pel qual el cantant va rebre, temps després, la Medalla de Pau de les Nacions Unides a Nova York.

I tal dia com avui del 2016 es posa a la venda el nou disc de José Luis Perales “Calma”. Presenta un nou disc cada tres anys. És un dels compositors de cançons més prolífics de l’estat espanyol. Té més de 500 cançons registrades i moltes més que esperen el seu moment a casa seva... Va començar a escriure quan tenia 20 anys. Al començament només volia ser compositor i mai s’avia proposat ser cantant però té molts discs d’argent, de platí...per títols com "Un velero llamado libertad", "I cómo es él?"... i ha venut moltíssims discs. Ha escrit cançons per a molts cantants: de la Pantoja, a Julio Iglesias, Mocedades, Jeanette, Rafael... escriu des de rumbes fins a cançó protesta passant per cançons infantils.     

Suggeriments: Avui us proposem que escolteu música. Dos noms propis: música de Bob Marley, el rei del reggae i del José Luis Perales (les pot cantar ell o cantants del més variats).

21 d'abril 751 aC Fundació de Roma 1211 Inauguració del Portic de la Glòria

El dia d’avui uneix a la història dues ciutats en les quals ens podríem perdre tot passejant pels seus carrers, ara virtualment però esperem que en un temps ho poguem tornar a fer presencialment: Roma i Santiago de Compostela.

Tal dia com avui l’any 751 abans de Crist va tenir lloc la fundació de Roma. Segons la llegenda, Ròmul i el seu germà bessó Rem, funden Roma al mateix lloc on una lloba els va cuidar i alletar. Segons la mateixa llegenda, ja de joves s'embranquen en una baralla i després de saltar Rem sobre una muralla que Ròmul estarà construint, aquest l’enfilarà amb la seva espasa. Ròmul anomenarà Roma a aquest emplaçament en honor al seu germà. En els propers 1.000 anys, la ciutat creixerà fins arribar a ser el cor de l'imperi romà, però l'any 330 de la nostra era i després de segles de dominació, l'emperador Constantí transferirà la capital de l'imperi a Constantinoble. L'abans totpoderosa Roma es convertirà en ciutat objecte d'invasions bàrbares. Més tard, durant l'Edat Mitjana, el Papat s'instal·larà a Roma, però no serà fins al segle XV, quan el Papa Nicolau V s'iniciarà la restauració de la ciutat, que s'assemblarà de nou a la seva grandesa original.

Tal dia com avui de l’any 1211 va tenir lloc la inauguració del Pòrtic de la Gloria de la Catedral de Santiago de Compostela. És un pòrtic d'estil romànic realitzat pel mestre Mateo i els seus col·laboradors (el seu obradoiro o taller) per encàrrec del rei de Lleó Ferran II. Abans de començar els treballs del Pòrtic, seu taller va acabar les naus de la Catedral tenint per a això que construir una nova cripta per salvar el desnivell entre les naus i el terreny del voltant. El 1 abril 1188 es van col·locar les llindes del Pòrtic i la conclusió del conjunt es va demorar fins a l'any 1211, en què es va consagrar el temple amb la presència del rei Alfons IX. El Pòrtic actual no és exactament el resultat de l'obra del mestre Mateo, ja que algunes de les seves figures originals van ser retirades en construir l'actual façana de la Catedral («la façana de l'Obradoiro»), quedant conservades al Museu Catedralici. D'altra banda, el Pòrtic originalment estava policromat, però avui només queden restes de la pintura en alguns punts.

La Catedral de Santiago de Compostela està situada al centre de la província de La Corunya, a Galícia (Espanya). Acull el que, segons la tradició, és el sepulcre de l'Apòstol Santiago, la qual cosa va convertir al temple en un dels principals destinacions de pelegrinatge d'Europa durant l'Edat Mitjana a través de l'anomenat Camí de Sant Jaume (Camino de Santiago), una ruta iniciàtica en què se seguia l'estela de la Via Làctia comunicant la península ibèrica amb la resta del continent. Això va ser determinant perquè els regnes hispànics medievals participessin en els moviments culturals de l'època; en l'actualitat segueix sent un important destí de pelegrinatge. Un privilegi concedit en 1122 pel papa Calixt II va declarar que serien «Any Sant» o «Any Jubilar» a Compostela tots els anys en què el dia 25 de juliol, dia de Sant Jaume, coincidissin en diumenge; aquest privilegi va ser confirmat pel papa Alexandre III en el seu butlla Regis aeterni al 1179. La Catedral va ser declarada Bé d'Interès Cultural a 1.896, i la ciutat vella de Santiago de Compostel·la, que es concentra al voltant de la catedral, va ser declarada bé cultural Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO en 1985.

A l'imatge veiem a Ròmul i Rem amb la lloba capitolina.

20 d'abril 1828 Tombuctú 1897 Agregació de Barcelona

Avui les protagonistes són dues ciutats: Tombuctú i Barcelona.

Tal dia com avui de 1828 l’explorador francès René Caille, de 29 anys, es converteix en el primer europeu que ha anat i tornat amb vida de Tombuctú (ciutat de la conca del riu Níger, actual república de Mali). Aquesta ciutat era un nus de comerç important entre Àfrica del nord i la franja sudanesa.

El 20 d’abril de 1897 va entrar en vigor el Decret d'Agregació, segons el qual els municipis de Gràcia, Sant Martí de Provençals, Sant Andreu de Palomar, Sant Gervasi de Cassoles, Sants i les Corts s'integren en el de Barcelona. Sí, sí... el que ara són barris de la ciutat un dia van ser municipis autònoms de fet encara hi ha molts nom de carrers que ho recorden: la carretera de Sants, el Passeig de Gràcia... Ara tenen seus de districte però havia estat en molts casos el seu ajuntament. Molts tenen el seu propi cementiri... Així podem entendre la urbanització irregular d’aquestes poblacions i del centre de Barcelona dins de la muralla i la construcció de l’eixample amb una quadrícula perfecta.

Suggeriments, avui geogràfics. Trobeu Tombuctú al mapa. On és? Jo sovint quan vull engegar a algú o alguna cosa dic que els posaria un llaç, un segell i els enviaria a Tombuctú i ves per on, avui és el protagonista del nostre espai... El següent suggeriment és veure sobre el planell de la ciutat de Barcelona les diferents poblacions... i és que de vegades una imatge val més que mil paraules.´

19 d'abril 1882 mor Charles Darwin

Avui, va de ciència. En l’aniversari de la seva mort recordem un home que a les darreries del segle XIX va elaborar una teoria que va canviar la manera de veure el món: Charles Darwin, biòleg i creador de la teoria evolucionista de les especies.

Tal dia com avui, al 1882, mor al comtat de Kent (Regne Unit), Charles Robert Darwin. Va ser un naturalista anglès, que va explicar que totes les espècies han evolucionat al llarg del temps a partir d'avantpassats comuns mitjançant la selecció natural. El fet que l'evolució es produeix fou acceptat ràpidament per la comunitat científica, mentre que la teoria de la selecció natural no començà a ser considerada com la principal explicació del procés de l'evolució fins a la dècada del 1930, i ara constitueix la base de la síntesi evolutiva moderna. En una forma modificada, el descobriment científic de Darwin continua sent la base de la biologia, ja que proporciona una explicació lògica de la diversitat de la vida.

Darwin desenvolupà el seu interès en la història natural mentre estudiava medicina a la Universitat d'Edimburg, i posteriorment teologia a Cambridge. Durant els seus cinc anys de travessia a l'HMS Beagle es va revelar com un eminent geòleg, amb observacions i teories que donaven suport a les idees uniformistes de Charles Lyell, i la publicació del seu diari del viatge el féu famós com a autor popular. Desconcertat per la distribució geogràfica de la fauna silvestre i pels fòssils recollits durant el viatge, Darwin va estudiar la transmutació de les espècies i va concebre la seva teoria de la selecció natural el 1838. Tot i que va discutir les seves idees amb diversos naturalistes, li calia temps per la seva investigació i donà prioritat al seu treball geològic. El 1858, Darwin estava escrivint la seva teoria quan Alfred Russel Wallace li envià un assaig que descrivia una teoria similar, i ambdues foren presentades a la Societat Linneana en un article conjunt.

Amb la publicació de L'origen de les espècies el 24 de novembre del 1859, Darwin pogué establir l'evolució per descendència comuna. Va examinar l'evolució humana i la selecció sexual a La descendència de l'home i sobre la selecció en relació amb el sexe, seguit de L'expressió de les emocions en els homes i els animals. La seva investigació sobre les plantes fou publicada en una sèrie de llibres. En el seu últim llibre va tractar els cucs de terra i els seus efectes al sòl.

Darwin tingué un gran reconeixement quan va morir. Fou una de les cinc úniques persones del segle XIX no pertanyents a la reialesa en rebre un funeral d'estat, sent enterrat a l'abadia de Westminster, a prop de John Herschel i Isaac Newton.

18 d'abril 1506 primera pedra de Sant Pere del Vaticà 1887 inici de la façana de la Catedral de Barcelona

Avui les protagonistes són dues esglésies de pedra. Avui parlem d’arquitectura.

Tal dia com avui de 1506 el Papa Juli II col.locà la primera pedra del que serà la nova Basílica  papal de Sant Pere. En llatí és Basilica Sancti Petri i en italià és Basilica Papale di San Pietro in Vaticà. En ella van treballar alguns dels arquitectes més famosos de la història, com Donato Bramante, Miquel Àngel o Bernini.

La basílica compta amb el major espai interior d'una església cristiana al món, presenta 193 m de longitud, 44,5 m d'alçada, i abasta una superfície de 2,3 hectàrees. L'alçada que li confereix la seva cúpula fa que la seva figura domini l'horitzó de Roma. És considerat com un dels llocs més sagrats del catolicisme. Ocupa una posició única al món cristià i és «la més gran de totes les esglésies de la cristiandat». És una de les quatre basíliques majors i una de les esglésies que s'han de visitar en el pelegrinatge de les set esglésies de Roma per aconseguir la indulgència plenària en Any Sant.

En la tradició catòlica, la basílica es troba situada sobre el lloc d'enterrament de sant Pere, que va ser un dels dotze apòstols de Jesús de Natzaret, primer bisbe d'Antioquia, primer bisbe de Roma i, per tant, el primer dels pontífexs. La tradició i les evidències històriques i científiques sostenen que la sepultura del Sant està directament sota l'altar major de la basílica. També la majoria dels papes han estat enterrats en Sant Pere des de l'època paleocristiana.

Impressionava, aquesta Setmana Santa, a causa del coronavirus,  la Missa Pasqual amb la basílica buida, el cor a un metre de distancia els uns dels altres, els pocs bancs que hi havia ocupats per una sola persona cadascun... nosaltres estem confinats a casa però el món es belluga diferent, res és com sempre, però ens en sortirem!

Tot i la creença popular, Sant Pere no és una catedral, ja que l'Archibasílica de Sant Joan del Laterà és la veritable catedral de Roma.

Als barcelonins que no conèixen la història se’ls fa estrany perquè si la catedral de Barcelona és d’estil gòtic no apareix en els llibres que parlen d’estil gòtic. Avui en sabreu el perquè. Tal dia com avui del 1887 van començar les obres de la façana de la catedral pagades pel mil.lionari banquer i alcalde de Barcelona, Manuel Girona. Sí, ho heu llegit bé. La catedral de Barcelona tenia una façana de maons. Era una façana plana. En tenim algun record fotogràfic. Dons ja ho sabeu la que sembla façana gótica de Barcelona segueix l’estil gòtic però està construïda a finals del segle XIX i per això no surt entre les catedrals gòtiques de més renom.

17 d'abril 1942 Capitulaciones de Santa Fe 1964 Primera volta al món aeria en solitari

Avui parlarem de viatges... molt llunyans en el temps.

Tal dia com avui de l’any 1492 a la localitat de Santa Fe, província de Granada, es signa el primer conveni entre els Reis Catòlics i Cristòfor Colom, conegut com Capitulacions de Santa Fe, mitjançant el qual Colón és nomenat almirall, virrei i governador general de tots els territoris que descobreixi o guanyi durant la seva vida, nomenant com a hereus als seus successors de forma vitalícia. Així mateix se li concedeix un delme de totes les mercaderies que pogués haver-hi en els llocs conquistats. Estan signades pel secretari i home de confiança del rei Ferran, Luis de Santángel, a qui, d'altra banda, Colom aprecia molt.

"Jerrie" Friedritz Mock va ser la primera dona a completar una volta al món aèria en solitari. El viatge va finalitzar el 17 d'abril de 1964, va trigar 29 dies a completar-se, 21 parades i gairebé 36.800 kilòmetres. Posteriorment va ser premiada amb la medalla Louis Blériot de la Federació Aeronàutica Internacional.

Què hauria passat si aquestes dues persones enlloc d’estar inquietes per anar més lluny del que era possible en la seva època s’haguessin acomodat al que feia tothom? Sovint recordem només els èxits i no totes les complicacions que van trobar en el seu camí i que van saber superar per seguir endavant...

16 d'abril 1924 neix Henri Mancini 1973 mor Nino Bravo 1979 "I will survive" 1990 Concert d'alliberament de Nelson Mandelaa

Avui el dediquem a noms propis de la música:  Henri Mancini, Nino Bravo, Gloria Gaynor i al concert per celebrar l’alliberament de Nelson Mandela l’any 1990.  

Tal dia com avui de l’any 1924 va néixer un músic excepcional: Henri Mancini. L’any 1961, “Esmorzar amb diamants” va començar l’èxit lligat al món del cinema. Cinc Grammys, dos Oscars i una cançó, “Moon river”, de la que s’han enregistrat més de mil versions i que té l’honor d’haver estat el disc senzill més venut en els seixanta. Després van arribar altres músiques inoblidables “Dies de vi i roses”, “La pantera rosa”, “La carrera del segle”, “El guateque”, “Charada”, “Dos a la carretera”, “Victor o Victoria”… i un llarg i luxós etcètera. En fi, un capítol de la història de la música i el cinema que es pot resumir en una xifra espectacular: acumula 72 candidatures als Grammy.

L’any 1973 un accident de trànsit va truncar la brillant carrera d’un cantant valencià amb una veu prodigiosa: Nino Bravo. Títols com “Libre”, “Noelia”, “Un beso y una flor” es compten entre els seus èxits. 

Tal dia com avui del 1979 la cançó "I will survive" de Gloria Gaynor arriba a disc de Platinum nº 45. La cançó és un dels primers grans èxits de la música disco, i arriba fins els nostres dies. Al poc temps d’editar-se, es va mantenir tres setmanes en el nº 1 de la llista Billboard. L’any 2000, la cançó va tornar a les pistes de ball. Tot un himne a l’esperança i a la positivitat que mai ha passat de moda, i que ha estat guardonada amb multitud de premis. A més va ser el tema central de la banda sonora de la pel·lícula "Priscilla, reina del desert" (1994), dirigida per Stephan Elliot. 

Tal dia com avui de l’any 1990 Lou Reed, Tracy Chapman, Peter Gabriel, Simple Minds entre molts d’altres artistes celebren amb un superconcert l’alliberament de Nelson Mandela després de quasi 30 anys de reclusió. Nelson Mandela va ser alliberat al febrer de 1990, i com acte commemoratiu, diversos artistes de la música van voler retre homenatge organitzant un concert a l’estadi de Wembley, a Londres. Molts artistes van formar part d’aquesta festa musical que va congregar a mils de persones que volien saludar l’alliberament del pres que el 1994 es va convertir finalment en President de la República de Sud-àfrica.

15 d'abril 2016 "L'heroi de Berlin" 2016 es retira Cobe Bryan

Avui dos esportistes són els protagonistes del nostre blog i per primera vegada en cap dels dos casos coincideix amb la data del seu naixement ni de la seva mort... són Kobe Bryant i Jesse Owen.

Jesse Owens va ser un atleta nord-americà d'origen afroamericà especialment destacat pels seus èxits als Jocs Olímpics d'estiu de 1936 a Berlín. Allà va assolir un reconeixement internacional en aconseguir quatre medalles d'or en els 100 metres llisos, 200 metres llisos, salt de llargada i com a membre de l'equip de relleus 4x100 metres. Alguns dels seus records s'han mantingut molts anys sense ser batuts. 

Pels nazis aquells Jocs Olímpics de Berlín eren l'ocasió perfecte per explicar al món la supremacia de la raça ària i es van trobar amb aquesta sorpresa: un jove negre ho guanyava tot... Diuen que després d’un dels seus èxits li van dir que pugés a la llotja que el Führer l’esperava. Ell i el seu representant van pujar de seguida però el Führer ja havia marxat. L’explicació de Joseph Goebbels, ministre de Propaganda i Il·lustració popular del Tercer Reich d'Adolf Hitler, va ser fulminant: “Vostè creu que el Fürer pot perdre el seu temps donant la ma a això?” Incontestable tant l’èxit de l’un com el despreci de l’altre.

Podeu trobar la pel.lícula de la seva vida amb el títol "L'heroi de Berlín", que es va fer amb el vist-i-plau de la seva família. Es va estrenar a Toronto l'11 de febrer de 2016 i tal dia com avui a Espanya. Val la pena veure-la...

Kobe Bryant, és un jugador professional de bàsquet estatunidenc. Fill d’un antic jugador dels Philadelphia 76ers el basquet ha estat la seva vida. Jugava amb els Los Angeles Lakers de l'NBA, franquícia amb la qual va guanyar cinc títols de campió de l'NBA. Ha estat el màxim anotador de tots els temps amb el seu equip i ha participat en 18 ocasions en el All Stars. És notícia perquè tal dia com avui de 2016 va deixar el món del basquet com a jugador. Un altre nom per la història a partir d’aquí començarà la llegenda... diuen hi ha un senyor que va pagar 27.000 euros per una cadira de pista en el partit del seu comiat. Una manera espectacular de dir “jo hi vaig ser”. El desembre de 2017 Los Angeles Lakers van fer un homenatge a Bryant i van retirar els dos dorsals que havia lluït durant els seus anys com a jugador de l'equip californià, el 8 i el 24. Va morir el 26 de gener de 2020, aquest any, en un accident d'helicòpter a la localitat de Calabasas. Tenia 41 anys.

14 d'abril "Tornada a l'escola" 1759 mor Haendel 1865 Abraham Lincoln és assassinat, 1912 s'enfonsa el Titannic 1931 es proclama la Segona República Espanyola. 2003 Projecte Genoma Humà.

Avui, després de les vacances de Setmana Santa és Sant Tornem-hi. Aquesta vegada, una mica especial, perquè hi ha tornada a l'escola sense sortir de casa. Malgrat s'ha aixecat el confinament per les feines, no s'obriran físicament les escoles, sí de manera virtual. En dues setmanes sabrem si ha estat un error escampar la gent però l'economia no permet més confinament i per sobre el que en diuen els experts s'ha provocat la mobilització de milers de persones...

Avui destaquem una noticia de cada segle des del segle XVIII: la mor de Haendel, l’assassinat de Lincoln, l’enfonsament del Titànic i el descobriment del Genoma Humà. I n'afegim un més, la proclamació de la Segona República Espanyola.

Segle XVIII 14 d’abril de 1759 George Friedrich Haendel mor a Londres. És un gran compositor anglès d’origen alemany que va ser una figura molt destacada en el final del barroc. Ens deixa un llegat molt variat i abundant amb més de 600 obres en dos grans blocs: música vocal i música instrumental, que al seu torn es subdivideixen en subgrups. En la música vocal trobem dramàtica, oratoris, profana i religiosa. La instrumental es divideix en: orquestra, càmera y per clave (l’avantpassat del piano).

Segle XIX 14 d’abril de 1865 Abraham Lincoln, president dels Estats Units, es assassinat al teatre Ford de Washington. L’assassí és un actor i fanàtic sudista anomenat John Wilkes Booth, dispara al president un tret al clatell i crida “Sic semper tyrannis” (Així sempre als tirans), salta a l’escenari, corre cap a la sortida del darrera i fuig a cavall. Va ser agafat més tard. Ell i els seus tres còmplices van ser jutjats i van morir a la forca per magnicidi. 

Segle XX  14 d’abril de 1912 Poc abans de la mitjanit, el transatlàntic "Titànic" xoca amb un iceberg a l’Atlàntic Nord. Dues hores desprès, a primeres hores del 15 de abril, el vaixell s’enfonsarà definitivament. Lamentablement, els seus constructors pensaven que era indestructible i no hi havia bots salvavides per a tots els passatgers. El tràgic balanç d’aquest accident va ser de 1.513 morts i 705 supervivents. 

Segle XXI 14 d’abril de 2003 A Bethesda, Maryland, EEUU, té lloc la conferència de premsa en la que el Consorci Internacional per a la Seqüenciació del Genoma Humà i el Departament d’Energia, anuncien la finalització exitosa del Projecte Genoma Humà. Aquest projecte, amb un pressupost de 90.000 milions de dòlars, es va iniciar el 1990 per aconseguir determinar la seqüència correcta dels tres mil milions de bases de ADN, amb un termini de realització previst de 15 anys. Gràcies a la gran col·laboració internacional i als avenços científics i tecnològics en àrees associades s’ha pogut assolir l’ambiciós objectiu dos anys i mig abans del que estava previst. 

El dia d’avui també és recordat perquè es va proclamar la Segona República Espanyola. Va ser el règim polític democràtic que va existir a Espanya entre el 14 d'abril de 1931 i l'1 d'abril de 1939.

6 d'abril 1896 Primera edició dels Jocs Olímpics de l'era moderna

Avui parlarem de Jocs Olímpics perquè fa molts anys que es va inaugurar la primera edició dels anomenats Jocs Olímpics de l'era moderna a Atenes, capital de Grècia, en un llunyà 6 d'abril de 1896. Per recordar aquest fet Google ha preparat un doodle especial. Des d'aquella oportunitat, han estat realitzats cada quatre anys en diverses ciutats del món, sent les úniques excepcions les edicions de 1916, 1940 i 1944, a causa del esclat de la Primera i Segona Guerra Mundial.

Els Jocs Olímpics (JJ. OO.), en francès Jeux Olympiques i en anglès Olympic Games, són el major esdeveniment esportiu internacional multidisciplinari en el qual participen atletes de diverses parts del món. Els Jocs Olímpics són considerats la principal competició del món esportiu, amb més de dues-centes nacions participants. N’hi ha de dos tipus: els Jocs Olímpics d'Estiu i els Jocs Olímpics d'Hivern, que es realitzen amb un interval de dos anys, segons la Carta Olímpica: «els Jocs de l'Olimpíada es celebren durant el primer any d'una Olimpíada, i els Jocs Olímpics d'Hivern durant el seu tercer any».

Els Jocs Olímpics moderns es van inspirar en els del segle VIII a. C organitzats pels antics grecs en la ciutat d'Olimpia, entre els anys 776 a. C. i el 393 d. C. Al segle XIX, va sorgir la idea de realitzar uns esdeveniments similars als organitzats en l'antiguitat, els que es concretarien principalment gràcies a les gestions del noble francès Pierre Frèdy, baró de Coubertin. El baró de Coubertin va fundar el Comitè Olímpic Internacional (COI) en 1894. Des de llavors, el COI s'ha convertit en l'òrgan coordinador del Moviment Olímpic, amb la Carta Olímpica que defineix la seva estructura i autoritat.

L'evolució del moviment olímpic durant els segles XX i XXI ha donat lloc a diverses modificacions en els Jocs Olímpics. Alguns d'aquests ajustos inclouen la creació dels jocs d'hivern per a esports hivernals, els jocs paralímpics per a atletes amb algun tipus de discapacitat i els Jocs Olímpics de la Joventut per a atletes adolescents. 

El COI ha hagut d'adaptar a una varietat d'avenços econòmics, polítics i tecnològics. Com a resultat, els Jocs Olímpics s'han allunyat de l'amateurisme pur, segons el previst per Coubertin, per permetre la participació dels atletes professionals. La creixent importància dels mitjans de comunicació de masses va iniciar el tema de patrocini de les empreses i la comercialització dels Jocs. Grans boicots es van realitzar durant la Guerra Freda en els Jocs de 1980 i 1984.

El Moviment Olímpic consta de Federacions Internacionals de cada esport, Comitès Olímpics Nacionals i Comitès Organitzadors de cada edició. El COI és responsable de l'elecció de la ciutat seu. Segons la Carta Olímpica, la ciutat amfitriona és responsable de l'organització i el finançament dels Jocs. El programa olímpic, compost pels esports disputats en els Jocs, també està determinat pel COI. Hi ha diversos símbols i cerimònies olímpiques, com la bandera i la torxa olímpiques, així com les cerimònies d'obertura i clausura. Els guanyadors del primer, segon i tercer lloc en cada esdeveniment reben medalles olímpiques: or, plata i bronze, respectivament.

Els propers jocs d’estiu s'havien de celebrar aquest estiu a Tokio i s'han ajornat a l'estiu vinent. 

Barcelona va celebrar l’any 1992 els Jocs Olímpics. A partir d’aquest moment, amb totes les transformacions que va tenir la ciutat i l’impuls que va rebre per la excel·lent organització d’aquest esdeveniment la ciutat es va posicionar entre les més conegudes i visitades del món. 

5 d'abril Diumenge de Rams 1614 Es casen Pocahontas i John Rolfe 1985 "We are de world"

Avui és Diumenge de Rams. En el cristianisme, el dia de Rams o Diumenge de Rams recorda l'entrada de Jesucrist muntat sobre un ruc a Jerusalem amb els seus deixebles, durant la pasqua jueva. Segons l'Evangeli, Jesús va ser rebut amb alegria. La gent de Jerusalem va alçar palmes i branques de llorer i d'olivera per a donar-li la benvinguda. Les palmes i els palmons són fulles de palmera tendra treballades artesanalment, que els padrins ofereixen als fillols el dia de Rams. Els palmons són peces més grans i simples, fetes a partir d’una fulla sencera de palmera. Les palmes, en canvi, requereixen molta més tècnica, perquè tenen les fulles trenades amb filigranes, seguint procediments semblants als de la cistelleria. Antigament les palmes eren més utilitzades per les nenes, i els nens solien portar palmons. Als Països Catalans, tradicionalment, el dia de Rams es commemora anant a l'església a beneir el palmó dels nens, la palma de les nenes, o una branqueta de llor. Generalment també són els padrins els que regalen les palmes i palmons als fillols. Aquest any haurem de celebrar-ho des de casa amb palmes i palmons virtuals.

Ara ens sembla que el món és molt petit i que saber el que passa molt lluny pràcticament en temps real és fàcil però no sempre ha estat així. Parlem de globalització quan el món constitueix un únic ordre social i natural perdent el seu efecte localista. Això pot tenir un efecte positiu o negatiu. Avui en veurem dos de positius: la barreja de cultures i l’extensió de la música més enllà de les fronteres.

La barreja de les cultures la veiem al 1614. Tal dia com avui, a Virginia, la nativa americana Pocahontas es casa amb el coló anglès John Rolfe. Molts hem vist un munt de vegades la pel.lícula de Disney i no sabíem que estava basada en fets reals. Ara, al segle XXI la gent es belluga molt i trobem molt sovint parelles amb diferents colors de pell però abans no era gens freqüent. La gent es relacionava només amb la gent del seu entorn, els seus iguals.

L’extensió de la música més enllà de les fronteres la veiem el 1985 quan més de 5.000 emissores de tot el món emeten simultàniament "We are the world". Per primera vegada en la Història, es van posar d'acord per radiar al mateix temps aquesta cançó. "We are the world" s'havia gravat el 25 de gener d'aquest mateix any en una sessió no menys històrica. La cita, en els estudis de A & M a Hollywood, es va fixar per al dia següent del lliurament dels Premis Americans de la Música. Es pretenia amb això que les millors i més conegudes veus de la música americana no tinguessin excusa per faltar a l'enregistrament. La cançó era la consumació d'un projecte de Michael Jackson i Lionel Richie, destinat a recaptar fons per combatre la fam a l'Àfrica. En la gravació, clarament irrepetible, van estar presents els promotors del projecte, Lionel Richie i Michael Jackson però també entre d’altres cantants de primera línia: Ray Charles, Bob Dylan, Cindy Lauper, Stevie Wonder, Kenny Rogers i Bruce Springsteen. A més, algun d’ells va cedir alguna de les seves cançons per l’àlbum que s’havia d’editar. “We are the world” va ser número u immediatament als Estats Units i arreu del món, en els Grammy de l’any següent va rebre el guardó al millor enregistrament de l’any. Us proposo que cerqueu el vídeo que es va fer de la cançó i intenteu esbrinar qui són els que canten... 

4 d'abril 186 neix Marco Aurelio 1284 mor Alfonso X El Sabio 1968 Assassinat de Martin Luther King

Avui, coincideixen tres persones la feina de les quals ha quedat reconeguda per la Història en relació als altres: donar drets, treballar plegats en igualtat i la no discriminació van ser les seves accions més notables i això va passar en temps ben diferents...

L’any 186 va néixer Marco Aurelio Antonino Basiano a Lugdunum (actual Lió, a França), se’l va conèixer com Caracalla i va arribar a ser emperador romà. Ell va concedir la ciutadania romana a tots els habitants lliures de les províncies que comprenia l’Imperi Romà. Els va donar el mateixos drets i obligacions que els habitants de Roma. 

Tal dia com avui de l’any 1284 va morir Alfonso X El Sabio (Alfonso décimo, El Sabio) rei de Castella i Lleó, a Sevilla.  Ell ha estat una de les figures més significatives i influents de l’Edat Mitjana en la Península Ibèrica i en el continent europeu. Durant el seu regnat va destacar la seva tasca legisladora relacionada amb el Dret Romà organitzant un formidable corpus de textos jurídics tan normatius com doctrinals. Les seves obres més significatives en aquest terreny van ser el "Fuero Real", el "Espéculo" y el "Código de las Siete Partidas". Es va preocupar per integrar les cultures d’Orient i Occident. L’escola de Traductors de Toledo va ser la màxima expressió de col.laboració i treball en comú on treballaven en igualtat de condicions: intel.lectuals cristians, jueus i musulmans. Un exemple històric de que la convivència entre gent de cultures diferents és possible.

Per acabar un referent del segle XX. El 4 d’abril de 1968 va morir Martin Luther King assassinat d'un tret, quan estava a la balconada de Lorraine Motel de Memphis, a l’estat de Tenesse als Estats Units. Martin Luther King, el pacifista més conegut de la història després de Mahatma Gandhi. Va ser un activista en pro dels drets dels negres, i se’l coneix com el líder espiritual del "poder negre". Ara no podem ni imaginar com era la situació i quan ho veiem en pel.lícules ens sembla mentida però als Estats Units els negres i els blancs eren tractats de manera diferent. Hi havia locals per a blancs i uns altres per a negres. Alguns locals grans tenien zones diferenciades pels dos i els blancs sempre en tenien la preferència. Els negres feien tasques de servei i no podien estudiar a la universitat ni tenir tasques de responsabilitat. Se’ls tractava com a éssers inferiors. Martin Luther King va lluitar de manera pacífica però contundent, per eliminar la segregació racial i va rebre, l’any 1964, el Nobel de la Pau. Una de les seves frases més recordades és “I have a dream” que va ser pronunciada el 28 d’agost de 1963 en el seu discurs al Memorial Lincoln, on davant d’aproximadament uns dos-cents mil manifestants, parlà de la igualtat entre blancs i negres. És un dels discursos més coneguts del segle XX.  L’any 1986, se li va retre homenatge a dedicant-li un dia nacional, "Dia Martin Luther King". Se celebra el tercer dilluns de gener de cada any, segons una decisió del Congrés. La data és fruit de l'aniversari de King, que es movia per aquelles dates (15 de gener). El 18 de gener de 1993, per primer cop, el dia Martin Luther King, fou establert per els cinquanta estats dels Estats Units.

3 d'abril 1860 inici del Pony Express 1934 Neix Jane Godall

La humanitat sempre ha necessitat comunicar-se. 

Avui amb el What’s Ups, els missatges de mòbil, el correu electrònic, els xats, l'Skype, les piulades al twitter... ens permeten una comunicació en temps real, o gairebé. Sort en tenim en aquest temps de confinament. Però abans, la comunicació escrita a distància es feia a través del correu. 

Avui recordem una gesta als Estats Units fer arribar les cartes de costa a costa a través de més de tres mil kilòmetres. El Pony Express fou un servei de correu ràpid que creuava els Estats Units des del riu Missouri fins a la costa del Pacífic. Va estar operatiu només des d'abril de 1860 fins a novembre de 1861. Els missatges es portaven a cavall a través de les Muntanyes Rocalloses. Es va aconseguir reduir el temps total que trigava el correu de costa a costa en deu dies. Els seus promotors pretenien aconseguir un contracte exclusiu amb el Govern per desplaçar les diligències, no tant ràpides ni segures com un genet que cavalqués en solitari i a tota velocitat, mercès als relleus de cavalls instalant en el trajecte 160 parades (una cada 20 km aproximadament) per a repostar i canviar de montura. Van demostrar que eren possibles l'establiment i el funcionament continuat durant tot l'any d'un sistema unificat de correu transcontinental, cosa que abans semblava impossible. Des de la seva substitució pel primer telègraf i el primer ferrocarril transcontinentals, el Pony Express va quedar fixat com un element més de l'èpica del Far West. Pel fet de dependre exclusivament de les capacitats d'un home i un cavall, menyspreant les innovacions tecnològiques, el Pony Express ha contribuït a formar part del tòpic de l'individualisme estatunidenc.

Aquesta setmana veurem dones especials. La primera, de la qual en celebrem el naixement l’any 1934 és Jane Godall, una primatòloga, etnòloga i antropòloga anglesa, coneguda arreu del món pels seus estudis sobre la socialització del ximpanzé. Va néixer el 3 d'abril de 1934 a la ciutat de Londres. Interessada en els animals des de la seva joventut, s'hi refermà quan acompanyà l'antropòleg Louis Leakey com a secretària el 1957 en un viatge a Kenya. El juliol de 1960 inicià la seva associació amb Leakey en l'estudi dels ximpanzés al Gombe Stream National Park de Tanzània. Sense abandonar l'estudi dels ximpanzés a Kenya, Goodall retornà al Regne Unit per aconseguir el doctorat en etologia per la Universitat de Cambridge el 1964. 

Gràcies a la seva tenacitat aconseguí que el Govern de Tanzània modifiqués l'estatus de la Reserva de Caça de Gombe Stream i el convertís en un Parc Nacional, on els ximpanzés són estudiats en grup, el que permet observar la seva socialització entre ells de forma natural.

El 1977 creà als Estats Units la Jane Goodall Institute for Wildlife Research, Education and Conservation, dedicat a la recerca, educació i conservació dels ximpanzés de l'Àfrica i d'arreu del món. Aquest Institut té projectes d'estudi i conservació a Burundi, Sierra Leona i Gàmbia, creant una sèrie de santuaris on els ximpanzés orfes, confiscats als caçadors furtius i als comerciants il.legals, són cuidats i protegits.Per seguir la seva tasca de sensibilització i investigació podeu fer-ho a http://www.janegoodall.org/  

Ha rebut diferents premis i reconeixements per la seva obra. L'abril de 2002 fou nomenada Missatgera de les Nacions Unides per la Pau pel Secretari General de les Nacions Unides Kofi Annan. El 2003 fou guardonada amb el Premi Príncep d'Astúries d'Investigació Científica i Tècnica pels seus estudis sobre els ximpanzés en llibertat i per la seva ferma defensa de conciliar el desenvolupament humà amb la protecció de la vida salvatge a l'Àfrica.

2 d'abril Dia Internacional de la Literatura Infantil i Juvenil 1805 Neix Hans Christian Andersen

El 2 d'abril se celebra el Dia Internacional de la Literatura Infantil i Juvenil, un dia molt especial per als que estimem tant els llibres i, sobretot, aquesta classe de llibres. L'elecció de la data es va fer en record del naixement de l' escriptor danès Hans Christian Andersen tal dia com avui de l'any 1805 a Odense, Dinamarca.  

Els seus començaments van ser durs, ja que va néixer en una casa molt humil fins i tot va haver de pidolar a més el seu pare va morir quan ell només tenia 11 anys, pel que no va poder completar els seus estudis. La seva formació va ser,  sobretot, autodidacta. Amb el seu esforç, tenacitat i l'ajuda de certes persones va aconseguir viatjar per altres països, aprendre i conèixer altres escriptors famosos, com Charles Dickens. 

Aviat ell també arribaria a la fama amb els seus contes convertint-se en un dels grans genis de la literatura universal. Andersen era un gran viatger (afirmava que "viatjar és viure") i escrivia després les seves impressions als periòdics. Va escriure bons llibres de viatges però realment és reconegut pels seus contes: que a més d’escriure li agradava explicar-los ell mateix. Alguns dels seus contes són: El vestit nou de l'emperador (1837), L'arbre de Nadal (1844), La petita venedora de llumins (1845), La sireneta (1837), La princesa i el pèsol (1835), Les sabates vermelles (1845), La reina de les neus (1845), El soldadet de plom (1838), L'aneguet lleig (1843) i El príncep captaire (1841).Al 1866 el rei de Dinamarca li va concedir el títol honorífic de Conseller d'Estat i al 1867, va ser declarat Ciutadà Il.lustre de la seva ciutat natal.

Des de 1956 a Dinamarca es concedeix el premi Hans Christian Andersen a escriptors i il.lustradors infantils, és com un petit Premi Nobel de la narrativa infantil. Es concedeix cada dos anys i els premiats reben una medalla d'or i un diploma de mans de la reina de Dinamarca .

Aquest autor continua vigent en l'actualitat. L'any passat es va estrenar la pel·lícula Frozen 2, basada en un conte d'Andersen.

Sempre és un bon moment però avui aprofitem aquesta data per treballar amb els nens l'animació a la lectura, conèixer els autors infantils clàssics i moderns, els il.lustradors, la màgia que amaguen els llibres... Els mestres dels més menuts han de ser en aquestes ocasions el principal mag i treure de les butxaques o de la màniga tot tipus d'històries que als nens els deixin bocabadats. No tingueu por de disfressar-vos, de jugar amb ells... envoltant-los de literatura i de contes.

1 d'abril 1939 Final de la Guerra Civil

Amb el “parte” signat pel General Franco conclou oficilament la Guerra Civil Espanyola. Ha deixat de ser un general per convertir-se en un dictador que es fa dir “Generalísimo”. 

Reprodueixo el text perquè crec que és interessant veure els termes en els quals està redactat:  "Parte Oficial de guerra correspondiente al 1º de Abril de 1939, III Año Triunfal. En el día de hoy, cautivo y desarmado el Ejército rojo, han alcanzado las tropas Nacionales sus últimos objetivos militares. LA GUERRA HA TERMINADO. Burgos, 1º de Abril de 1939. Año de la Victoria. EL GENERALÍSIMO: Franco" 

A partir d’aquí començarà una llarga postguerra. L’acabament del conflicte donava pas a una pau tensa en la qual deixava molta gent a l’exili o sense llibertat per expresar-se fora de l’àmbit propi del Movimiento. Al començament va ser molt dur i molt rígid  però amb els anys va anar perdent força però cal constatar que la Secretaría General del Movimiento es va mantenir fins el 1977 any en el qual el Govern d’Espanya la va suprimir (un any i mig després de la mort del dictador).

Tal dia com avui també, quaranta anys després del final de la guerra, l’any 1979 es van celebrar a Espanya les primeres eleccions municipals lliures. Les eleccions es van fer per sufragi universal. El sufragi universal consisteix a dotar del dret a vot tota la població adulta d'un Estat, independentment de la seva raça, sexe, creences o condició social; o sigui els majors de 18 anys. A les eleccions optaven les llistes dels regidors dels diferents partits, i els escollits finalment votaven l'alcalde. El partit que va obtenir més vots i regidors arreu d'Espanya fou la Unió del Centre Democràtic (UCD), que ja havia guanyat a les eleccions generals espanyoles de 1979. Tanmateix, a moltes ciutats importants els seus candidats a l'alcaldia foren desbancats per coalicions d'esquerra formades pel PSOE i el Partit Comunista d'Espanya (PCE).