2 de novembre Dia de Difunts

Avui és el Dia de Difunts. Els recordem avui per tradició i cada dia per necessitat del nostre cor i per gratitud. Algunes vegades encara sentim dolor quan recordem; altres vegades, potser pel pas del temps, podem recordar sense dolor. Fer-los presents ens desperta sentiments contradictoris: d’una banda és com si hi fossin, d’una altra sentim el buit de les seves abraçades, paraules i petons però no de la seva presencia que continua amb nosaltres... i ens dona pau.  

Quan estem amb el cor més embolicat veiem segons el calendari el curiós tràfec d’aquests dies de comprar flors, anar als cementiris... amb horaris més amplis dels transports públics que ens hi poden portar.

Com que el dia 1 és festiu es barregen les dues celebracions i hi ha gent que creu que el dia de difunts és el dia 1. El dia 2 és el dia de difunts però  molta gent comença molt abans a preparar els níxols i panteons perquè estiguin nets i plens de flors en aquests dies.

A Barcelona tenim un bon nombre de cementiris: el de Poble Nou, el de Sant Genís dels Agudells, el de les Corts, el de Sant Gervasi, el de Sant Andreu però el més gran de tots és el de Montjuic. Fora de Barcelona, però ja tan enganxat que és com si fos de la ciutat, tenim del de Collserola. Aquests dies a tots ells hi trobem activitats especials.

1 de novembre Tots Sants

Tots Sants! és el nostre dia! dels que ja ho són i dels que volen ser sants.... Felicitats!

Per alguns aquesta paraula de santedat els pot sonar antiga però és d’una rabiosa actualitat. Diuen que estant en una església, a un nen li van preguntar què volia dir "ser sant", i ell aixecant la mirada i veient unes fantàstiques vidrieres amb unes imatges i va contestar “Sant és qui deixa passar la llum”. Fa molts anys que conec aquesta història i sempre he pensat que “se non è vero, è ben trovato” que diuen els italians. La definició de sant com aquell qui deixa passar la llum de Déu, em sembla molt poètica i alhora possible. Quan aconseguim sintonitzar i que es vegi el Senyor i no el “senyorito” sentim una gran pau. No és tot de color de rosa, aquesta pau no ens eximeix de les nostres obligacions, ni ens elimina les dificultats, però fa el camí molt més transitable i si a més el fem en companyia... Jo m’afanyo, de vegades a netejar el meu vitrall i em recordo que és molt interessant i necessari fer el que cal fer, com cal fer-ho, i en el seu moment. La teoria la tinc clara i la pràctica... la vaig vivint cada dia amb encerts i errors però aixecant-me desprès de cada caiguda.

Em sento contenta. Tots Sants és el meu dia i el de tots els que fan camí aquí o allà per fer les coses ben fetes, que en diem popularment  “fer les coses com Déu mana”. Alguns encara no han tingut experiència de Déu però sense saber-ho ells van fent camí. A tots, creients o no, avui... que tingueu un bon dia!

11 de maig Sant Ponç

Avui és Sant Ponç. Sant Ponç o Sant Poni (Provença, començament del s. III - Cimiez, Niça, 258) va ser un predicador cristià de la Gàl·lia, mort màrtir. És venerat com a sant. Una tradició local explica que, fugint dels seus perseguidors, Ponç va arribar a Barcelona i que, en veure tanta misèria i malalties entre la població, es va posar a preparar pocions amb herbes remeieres que coneixia bé, per tal d’alleugerir-ne els dolors. Això li va fer guanyar el respecte i l'admiració dels barcelonins que a partir d'aquell moment van començar a celebrar una fira d’herbes en el seu honor. Sant Ponç es convertí així en patró dels herboristes i apicultors, el dia de la seva festivitat, l'11 de maig tenen lloc arreu de Catalunya fires on es ven mel, herbes remeieres i aromàtiques i fruites confitades.

Per celebrar aquesta festa es fan Fires d'herbes remeieres a Barcelona. La més coneguda de les fires de Sant Ponç és la que es fa al carrer de l'Hospital, a la vora de l'antiga capella. En ella, els herbolaris ofereixen diferents productes naturals vinculats a la millora de la salut: herbes remeieres i aromàtiques i flors i productes del camp, com mel, arrop, formatges, confiteria tradicional, melmelada i fruita en almívar o gebrada. Les primeres dades documentades sobre la fira la remeten al segle XVI, quan ja era tradició fer un cop l'any una fira d'herbes davant de l'església de Sant Miquel (Barcelona), vora l'Ajuntament. Aquestes fires podrien tenir l'origen en les que els pagans feien en honor a Flora, deessa romana de la vegetació.

Durant els últims vint anys, altres districtes de la ciutat s'han afegit a la tradició i proliferen altres fires similars en barris com Sants-Montjuïc, Sarrià-Sant Gervasi (a la plaça Mañé i Flaquer i la plaça de Sarrià) o al carrer de Blai, al Poble-Sec.

Suggeriment: si podeu visiteu les fires. Un repte lingüístic...aquesta setmana trobem dos noms propis que acaben en ç. Això no és gaire freqüent en català... sabeu altres molts que acabin en aquesta lletra?

10 de febrer Avui és Dimecres de Cendra

Avui és el Dimecres de Cendra. El Dimecres de Cendra (dies cinerum) és el primer dia de la Quaresma als calendaris litúrgics catòlic i anglicà, com també als de diverses denominacions protestants (luterana, metodista, presbiteriana i certes denominacions baptistes). Se celebra quaranta-sis dies abans del diumenge de Pasqua. Aquesta diada pot variar anualment segons com se celebri la Pasqua, la qual ha de coincidir amb el primer diumenge després de la primera lluna plena de primavera. Per tant, el Dimecres de Cendra pot oscil·lar entre el 4 de febrer i el 10 de març. La Quaresma és un temps de preparació per a la Pasqua.

La Quaresma, un costum que es va fixar al segle IV, són els quaranta dies d'abans de la Pasqua, tot emmirallant-se en els quaranta dies que Jesús va passar al desert, a on va arribar a ser temptat pel dimoni. Als segles VI i VII el dejú va anar adquirint importància com a pràctica quaresmal. Com que el diumenge es commemora la resurrecció de Crist i, per tant, no és pràctica habitual fer-hi dejú, els cristians només en feien de dilluns a dissabte (sis dies) i al llarg de sis setmanes, així com de dimecres a dissabte durant la setmana precedent, de manera que es cobria el període de quaranta dies. Això va comportar que l'inici de la Quaresma s'avancés al dimecres previ al primer dissabte del període.

Quan sentim parlar de dejuni potser pensem en no prendre aliments però aquest any el Papa Francesc ens proposa un dejuni diferent. Aquí teniu algunes propostes...

- Dejuna de paraules que fereixin i transmet paraules bondadoses.

- Dejuna de descontents i omple’t de gratitud i paciència.

- Dejuna de pessimisme i de queixar-te, i omple’t d’esperança i optimisme.

- Dejuna de preocupacions i omple’t de confiança.
- Dejuna de paraules i fes silenci. 

Encara que no siguis creient pots fer servir aquests temps per millorar com a persona. 

2 de febrer La Candelera 1492 fi de la Reconquesta

Avui és el dia de la Candelera. Dues coses hem de recordar aquests dia. És el dia de treure el pessebre. Molta gent el va treure després de reis però la tradició marca que estigui posat de Santa Llúcia, 13 de desembre, fins la Candelera, 2 de febrer. El dia d’avui també té connotacions meteorològiques. Hi ha una dita que diu “Si la Candelera plora el fred és fora  i si la Candelera riu el fred és viu”. Que vol dir que si plou en aquest dia s’ha acabat el fred i si  fa bon dia ens esperen fredorades. El que passa és que aquest any hem tingut un hivern amb tanta bonança que no sé què farà la Candelera ni la resta d’hivern... Ah!més curiosistats: La Candelera és la patrona de Canàries i avui pels americans és el Dia de la Marmota!

Recordem que el 2 de febrer de 1492 s’acaba la Reconquesta. Es produeix la capitulació de Boabdil als Reis Catòlics i el lliurament de Granada. Després d'accedir Boabdil al tron ​​en 1486, la guerra civil va esclatar a Granada, enfrontant al seu oncle, el Zagal, que regnava en part del regne musulmà, facilitant així l'avanç cristià cap a Granada, assetjada des de la primavera de 1491. Poc abans de la rendició van entrar a la ciutat tropes castellanes per evitar revoltes dels partidaris de la no capitulació. D'aquesta manera, conclou la Reconquesta iniciada el 722 amb la rebel·lió de Pelayo.

2 de febrer La Candelera 1492 fi de la Reconquesta

Avui és el dia de la Candelera. Dues coses hem de recordar aquests dia. És el dia de treure el pessebre. Molta gent el va treure després de Reis però la tradició marca que estigui posat de Santa Llúcia, 13 de desembre, fins la Candelera, 2 de febrer. El dia d’avui també té connotacions meteorològiques. Hi ha una dita que diu “Si la Candelera plora el fred és fora  i si la Candelera riu el fred és viu”. Que vol dir que si plou en aquest dia s’ha acabat el fred i si  fa bon dia ens esperen fredorades. El que passa és que aquest any hem tingut un hivern amb tanta bonança que no sé què farà la Candelera ni la resta d’hivern...

Recordem que el 2 de febrer de 1492 s’acaba la Reconquesta. Es produeix la capitulació de Boabdil als Reis Catòlics i el lliurament de Granada. Després d'accedir Boabdil al tron ​​en 1486, la guerra civil va esclatar a Granada, enfrontant al seu oncle, el Zagal, que regnava en part del regne musulmà, facilitant així l'avanç cristià cap a Granada, assetjada des de la primavera de 1491. Poc abans de la rendició van entrar a la ciutat tropes castellanes per evitar revoltes dels partidaris de la no capitulació. D'aquesta manera, conclou la Reconquesta iniciada el 722 amb la rebel·lió de Pelayo.

27 d'abril Mare de Déu de Montserrat

La Mare de Déu de Montserrat, coneguda popularment com la Moreneta, és la patrona de Catalunya. 

Segons la llegenda, la primera imatge de la Mare de Déu de Montserrat fou trobada per uns nens pastors el 880.Després de veure una llum a la muntanya, els infants van trobar la imatge de la Mare de Déu a l'interior d'una cova. Quan el bisbe s'assabentà de la notícia, va intentar traslladar la imatge fins a la ciutat de Manresa, però el trasllat resultà impossible, ja que l'estàtua pesava massa. El bisbe ho interpretà com el desig de la Mare de Déu de romandre al lloc on se l'havia trobada i ordenà la construcció de l'ermita de Santa Maria, origen de l'actual monestir.

La imatge que es venera en l'actualitat és una talla romànica del segle XII realitzada en fusta d'àlber i de faig. Representa la Mare de Déu amb el Nen Jesús assegut a la falda i mesura uns 95 centímetres d'alçada. A la mà dreta sosté una esfera que simbolitza l'univers; el nen té la mà dreta alçada en senyal de benedicció mentre que a la mà esquerra sosté una esfera que recorda una pinya, signe de fecunditat i vida perenne.

A excepció de la cara i de les mans de Maria i el petit Jesús, la imatge és daurada. La Mare de Déu, això no obstant, és de color negre, fet que li ha donat l'apel·latiu popular de "la Moreneta". L'origen d'aquest ennegriment de la talla es creu que es deu al fum de les espelmes que durant segles se li han col·locat als peus per venerar-la.

El Monestir de Montserrat és un punt important en la geografia catalana. Centre religiós i de pensament. Hi trobem un Santa Maria de Montserrat és un monestir benedictí situat a la muntanya de Montserrat, al terme municipal de Monistrol de Montserrat (Bages), a una alçària de 720 m sobre el nivell del mar. L'actual abat és Josep Maria Soler i Canals. El complex monàstic, juntament amb les dependències i els serveis annexos, conforma un petit nucli de població que, segons el cens del 2006, comptava amb 68 habitants.

És un símbol per a Catalunya i s'ha convertit en un punt de pelegrinatge per a creients i de visita obligada per als turistes. Són molt freqüents entre creients i no creients les pujades a Montserrat a peu que es fan des de qualsevol punt del nostre territori.

Moltes escoles ho tenen com una activitat anual. A Menéndez va néixer per la idea i insistència d’un petit grup d’alumnes i ens hi cvem posar una colla d’anys. Al llarg del curs fèiem unes caminades per preparar la Menèndez – Montserrat. Sortíem al vespre i caminaven, amb els controls per avituallament i descans i l’arribada a la plaça del Monestir. S’agolpen els records: l’alegria de la sortida, el brou d’Ullastrell, l’abraçada a dalt de les escales, el diploma i el primer any la coincidència amb la diada de la Mare de Deu de Montserrat i la quantitat de gent que vam trobar quan vàrem arribar a dalt. Era curiós perquè s’ajuntava la fe, l’esport, la catalanitat, el passar una nit amb els amics... tots tenien els seus motius i tots caminaven cap a Montserrat.

Avui felicitem a totes les Montserrats i recordem a les que ja no hi són.

23 d'abril Sant Jordi

Sant Jordi és una festa molt especial a Catalunya. És un d’aquells dies que tot i ser laborable ens omple el cor i ens fa brollar un somriure. Des de primera hora del matí els carrer s’omplen de parades de llibres i de roses. Veiem per tot arreu senyors ben orgullosos portant la seva rosa. Les senyeres apareixen a tots els racons i fan d’aquesta festa un dia d’afirmació nacional.

Comprem llibres i roses, les regalem i ens els regalen. És un dia especial. Però sobre tot és un dia per triar i remenar, per conèixer els autors, per aconseguir la seva signatura... És tota una experiència passejar per les Rambles, Rambla Catalunya o Passeig de Gràcia. Cal anar al rovell de l’ou. Impregnar-se de multitud. És un dia a l’any. 

Pels catalans és el nostre dia dels Enamorats. Nosaltres no celebrem Sant Valentí. Per Sant Jordi brollen els somriures. Dia de roses de tots colors però sobretot de roses vermelles com les que van brollar de la sang del drac segons la tradició. 

Sant Jordi és un dia molt especial carregat de mil records: de l’olor de roses i llibres a l’escola, de la rosa del pare amb dedicatòria per a la mare, d’aquella rosa esperada que no va arribar mai, d’aquella puntual els darrers vint-i-cinc anys, d’aquells llibres d’autor esperats i desitjats...

Llibres, llibres i més llibres. Avui coincideixen tres noms propis de les lletres: Espriu, Cervantes i Shakespeare. D’aquí, d’allà, de tots. Tres grans autors que des de la seva època retraten l’ànima humana. 

Avui, diada de Sant Jordi celebrem-la amb un llibre i una rosa (com a mínim!!!!) Bon Sant Jordi a tothom!

23 de juny Verbena de Sant Joan 1972 s'inaugura el Zoo de Madrid

Aquesta és  la nit més curta de l’any en la qual els catalans celebrem la Revetlla de Sant Joan. Festes ancestrals amb el foc i el petards com a protagonistes que solem passar amb els amics amb un àpat lleuger acabat amb la tradicional Coca de crema, de fruites o de llardons i on no pot faltar el cava ben fresquet pels més grans. És molt habitual que la festa s’allargui a través de música en directe o “enllaunada”, la ballaruca és pròpia de la verbena. Els amants de la pólvora també aprofitaran una estona per encendre petards. Cal anar amb molt de compte i vigilar perquè la festa acabi bé. Hi ha moltes tradicions lligades al foc i a les herbes remeieres... diuen que és una nit màgica.... 

Avui el protagonista del nostra espai és el Zoo de Madrid que es va inaugurar el 23 de juny del 1972. 

El Zoo de la Casa de Campo és l’evolució natural de la Casa de Fieras del Retiro. Ja a l’any 1972 cridava l’atenció per mostrar els animals en rèpliques dels seus habitats naturals i no en gàbies com era el més habitual en aquells temps. Els parcs zoològics com a centres de conservació de la natura són una idea molt moderna, abans el que es pretenia era mostrar l’excepcionalitat i la diferència.

Al llarg de tots aquests anys han fet una gran tasca principalment educativa amb les famílies, centres docents i universitats difonent la biodiversitat. També han treballat la reproducció d’animals en captivitat i així sabem consultant la seva web que l’any 1982 va néixer Chulín el primer panda que arribava a terme desprès d’una inseminació artificial fora de Xina, o al 2002 van néixer tres cries de taurons grisos, al 2009 el primer rinoceront blanc a Europa també per inseminació artificial, els quatre ossos panda o darrerament aquest mes d’abril de 2014 han nascut des cries de girafa de Rothschild (Giraffa camelopardalis rothschildi) –des del 1976 no havien nascut girafes d’aquesta espècie en el zoo de Madrid.

Avui compta amb unes extenses i modernes instal.lacions, hi podem trobar 6.000 animals de 500 espècies diferents, alguns únics a Espanya com el koala, l’os formiguer o l’os panda. És reconegut internacionalment com una de les Institucions més importants pels seus èxits reproductius i pel seu compromís amb la conservació.

12 de maig Sant Pancraç 1910 neix Dorothy Mary Crowfoot Hodgkin

Avui és Sant Pancraç. Sant Pancraç va ser un ciutadà romà convertit al cristianisme i, per no voler renunciar-hi, va ser martiritzat a Roma. S’invoca quan es necessiten diners, treball o un canvi de fortuna. A molts comerços i botigues podem trobar una imatge del sant amb una branqueta de julivert i/o amb una moneda foradada (abans hi havia la de cinquanta cèntims de pesseta que ho era) perquè proporcioni sort. Hi ha dites populars en aquest sentit: “Sant Pancraç ve amb un pa sota el braç”, “Sant Pancràç, salut i feina”, “Sant Pancràç, salut i feina pel nostre braç, i trobar qui la faci”.

Avui és també l’aniversari del naixement de Dorothy Mary Crowfoot Hodgkin una científica de quan les dones no abundaven en aquest camp. Va néixer a El Caire (avui és la capital d'Egipte però l’any 1910 formava part de l’Imperi Britànic). Va ser química i professora universitària anglesa. Va estudiar química al Somerville College de la Universitat d'Oxford i es va doctorar a la Universitat de Cambridge el 1934, on es va especialitzar en cristal.lografia, disciplina de la qual fou professora a Oxford fins que es va retirar l'any 1977. 

Hodgkin va ser pionera en la tècnica de determinació d'estructures de substàncies d'interès bioquímic mitjançant raigs X. Va convertir la insulina en el seu projecte d'investigació primària, iniciant la seva recerca l'any 1934 quan Robert Robinson li va oferir una mostra petita d'insulina cristal.lina. La difracció de raigs X a la dècada del 1930 encara no estava prou desenvolupada, per la qual cosa es va decidir a millorar la tècnica cristal.logràfica, aconseguint determinar l'estructura tridimensional de les biomolècules del colesterol l'any 1937, la penicil.lina el 1945, la vitamina B12 el 1954, la insulina el 1969, així com la de la lactoglobulina, ferritina i el virus del mosaic del tabac. 

El 1964 fou guardonada amb el Premi Nobel de Química per la determinació de l'estructura de moltes substàncies biològiques mitjançant els raigs X, convertint-se en la tercera dona en aconseguir aquest guardó després de Marie Curie i Irene Joliot-Curie.

11 de maig Sant Ponç

L’11 de maig és Sant Ponç, patró dels herbolaris, i per aquest motiu en diverses ciutats i pobles de Catalunya s’organitzen fires en les quals les herbes remeieres, la mel, els dolços, fruites en almívar i productes confitats són protagonistes. Una de les de més renom és la fira de Sant Ponç de Barcelona que es celebra al carrer de l’Hospital.

A més de les parades hi haurà altres activitats tradicionals; a la parròquia de Sant Agustí, es farà una missa solemne en honor de Sant Ponç, patró dels herbolaris i apicultors. Tot seguit, hi haurà una processó presidida per la imatge del sant. A continuació es procedeix a la benedicció d’acció de gràcies, proclamació de la pubilla i la pubilleta de la festa.

Fa segles, aquesta fira es feia a la primavera, fins que al segle XVI es va cristianitzar i es va fer coincidir amb el dia de Sant Ponç, l’11 de maig. Era costum, a la primavera, que els herbolaris portessin herbes als malalts per vendre-les-hi, ja que la medicina popular atribuïa a determinades plantes propietats curatives, especialment les collides en aquesta estació de l’any més que les collides en altres èpoques. Aquest costum va donar lloc a la Fira de Sant Ponç, que primer es va emplaçar a la plaça de Sant Miquel, després al carrer de Sant Cugat del Rec, i després a prop de l’església de l’Hospital de la Santa Creu.

Avui en dia, l’emplaçament és el carrer de l’Hospital, que per Sant Ponç s’omple de gom a gom, fins al punt que costa passar-hi. A les bandes del carrer hi ha les paradetes, on es pot trobar ruscos de mel, mel, fruites confitades com arrop, poma, pera, cireres, taronja i altres fruites exòtiques; també melmelades, mató, iogurt i formatges artesans; herbes medicinals, com camamilla, orenga, menta, sajolida, tarongina, llorer, ginesta, til.la, poniol, marialluïsa i altres productes saborosos que beneficien el cos i l’esperit en gaudeix.

També podeu trobar Fires de Sant Ponç en altres ubicacions com al Poble Sec o a Mataró.

29 d'abril Dia de la Dansa 1483 conquesta de Gran Canària

Avui Dia de la Dansa us convido a dansar, a bellugar-vos al so de la música. És cert que la Dansa és un art (es neix i s'aprén a ser ballarí-ina). Però no cal ser Nureiev, Fred Astaire ni Sol Picó per gaudir del plaer de bellugar-se (amb més o menys gràcia) al só de la música. Balleu sols o en parella, música moderna o tradicional, a l'esbart o al bar de country o al casal fent bollywood o al gimnàs fent hip-hop... però danceu! és tot un plaer...

De vegades creiem que les coses sempre han estat d’una manera determinada i no és veritat. El món evoluciona i canvia. Avui anirem fins un dels territoris més llunyans de la península que pertanyen a l’estat espanyol: l’illa de Gran Canària.

El vint-i-nou d’abril de 1483 a l’illa de Gran Canaria, la més poblada de les Illes Canàries (actual Espanya), els aborígens finalment deposen les armes sent conquerits pel Regne de Castella. Juntament amb les illes de Lanzarote i Fuerteventura forma la província de Las Palmas. La seva capital, Las Palmas de Gran Canaria és la ciutat més poblada de l'illa i del arxipèlag amb 383.308 habitants (2010) i comparteix la capitalitat de Canàries amb Santa Cruz de Tenerife. L'òrgan de govern de l'illa és el Cabildo Insular de Gran Canària, creat per la llei de cabildos de 1912. Al seu torn, aquesta es divideix en 21 municipis.

Aquesta illa és un dels destins turístics més importants d’Espanya, amb uns 3,3 milions de turistes en el 2011. L’illa de Gran Canaria te un important patrimoni històric, cultural i artístic, entre els que destaquen el Museu Casa de Colón, el museu més visitat de Canàries, que rememora el pas de l’almirant per l’illa abans del seu primer viatge en el Descobriment d’Amèrica, o la Catedral de Canàries, considerat el monument més important de la arquitectura canària. També tenen una gran riquesa natural i un clima molt benigne que la fa un destí somiat per la gent de contrades fredes.

27 d'abril Mare de Déu de Montserrat 2007 mor Rostropovitx

La Mare de Déu de Catalunya és la patrona de Catalunya. La verge negra en un massís excepcional presideix el nostre país. El santuari és un punt de referència cultural i un punt de trobada de caminants (creients o no) que des de qualsevol punt del país s’atreveixen a anar a Montserrat a peu. És famosa arreu del món la seva Escolania i el cant més conegut a la Mare de Déu és el Virolai. La tradició diu que "un bon català no és ben casat fins que no ha anat a Montserrat". Si fa temps que no hi heu estat, pot ser el moment per repetir la visita... ara que ve el bon temps. Natura, fe i país es troben en aquest indret.

Tal dia com avui del 2007 va morir Mstislav Leopóldovitx Rostropóvitx, de càncer, als vuitanta anys, a Moscou. Va ser un músic d'origen soviètic, nacionalitzat estatunidenc, considerat el millor violoncel.lista de la seva generació. Va mantenir sempre un compromís social a favor de les llibertats i contra la Unió Soviètica. Va ser embaixador de bona voluntat de la UNESCO per recordar els valors d'unió i concordia que té la música. Una bona manera de recordar-lo pot ser escoltant alguna de les peces en els enregistraments que ens va deixar.

23 d'abril Sant Jordi

És molt difícil definir la Diada de Sant Jordi. És un esclat de catalanitat, d’orgull de la pertinença a un país petit, com diu en Llach, però nostre. Un dia laborable que arrenca el somriure des de primera hora del matí i la complicitat dels que ja porten la rosa ben ufans i sense amagar-se’n. Les parades de llibres i roses surten al carrer i la gent passeja amb aire festiu malgrat ser un dia de feina. Senyeres, llibres, roses, i més complicitat. Tothom troba un moment per anar a comprar el llibre i la rosa. Molts autors aprofiten per signar exemplars dels seus llibres i l’endemà apareix sempre el rànquing dels més venuts. Els carrers es veuen diferents, amb riuades de gent que cerquen un llibre adient, o el seu autor per fer-lo signar i regalar-lo absolutament personalitzat. Temps per tirar i remenar, llibres de tota mena: transcendents, intranscendents, per a grans i menuts, mediàtics i ocults, perles cultivades que ens faran sentir, que ens transportaran a altres llocs o altres temps... la lectura com a mitjà d’aprenentatge per a la vida. Cada Sant Jordi m’agradaria que la complicitat portés de la mà l’amor a la lectura amagat en el títol d’aquest any. Mai és tard per tornar a llegir. Mai és tard per tornar-nos a enganxar a la lectura. 

Aquesta diada s’ha exportat arreu del món i la UNESCO va declarar el 23 d’abril Dia del Llibre. Coincideixen en aquesta data diferents esdeveniments al voltant dels llibres i la lectura. Tal dia com avui de 1616 coincideix la mort de dos autors universals. Al 1616 moren Cervantes i Shakespeare. També en aquesta data, al 1925, apareix la primera edició de “Don Quijote de la Mancha” en sistema Braille, per a persones invidents. I ja més cap aquí, al 1976 es va fer la publicació del Diari Avui que s’escrivia en català en un moment on tota la premsa diària catalana s’escrivia en castellà.

Avui felicitem als Jordis, a les Jordines i Georgines... als aragonesos i als castellano-lleonesos perquè avui celebren la festa de la seva comunitat autònoma. Us desitjo a tots una bona diada! 

19 de març Sant Josep

Avui, 19 de març es celebra el dia de Sant Josep. Els cristians diuen que Josep és el pare putatiu, o "adoptiu" (el "biològic" seria Déu), de Jesús. D'aqui ve que als Joseps se'ls digui Pepes perquè pare putatiu s'abreuja "p.p.". Per extensió es celebra el Dia del Pare. 

A Catalunya, és tradició aquest dia menjar crema catalana, que per aquest motiu s'anomena també crema de Sant Josep. La meva àvia, la iaia Maria en feia una de boníssima. 

S'ha de destacar la celebració que es fa a València, on les falles són l'element festiu més destacable. Les falles són monuments o escultures artístiques, satíriques o grotesques sobre qualsevol cosa, persona, esdeveniment, etc., prou desafortunat per cridar l'atenció dels ulls crítics dels fallers. Totes les escultures són cremades la nit de Sant Josep, excepte la guanyadora del concurs de falles que és indultada. 

Als valencians els córre polvora i foc per les venes. Valencia és una gran festa al voltant de Sant Josep, aquest any diuen que l’ocupació hotelera la setmana passada ja era del 95%. De fet, tot l’any gira al voltant d’aquesta festa i mentre la gent de Pamplona sol dir “ya queda menos para San Fermín”, els de Valencia conten els anys per Falles. 

Tot comença amb “la  crida”, que es fa unes setmanes abans de començar la festa, quan ja s'ha elegit la nova fallera major, en aquest moment comencen moltes activitats falleres en els casals i de la Junta Central Fallera. No obstant això, és a partir de l'1 de març que cada dia (fins al 19 inclòs) es disparen les” mascletas” a la plaça de l'ajuntament de València. Els dissabtes a la nit de la setmana de Març tenen lloc la Cavalcada del Ninot i la Cavalcada del Regne. A partir del dia de la plantà (dia en que es munten les falles al carrer), molts casals organitzen cada dia despertades cap a les 8 del matí, mascletades cap a la 1-2 del migdia, cordades a les nits. Els dies 17 i 18, a la Plaça de la Mare de Déu, totes les falleres majors i infantils fan una ofrena de flors a la Mare de Déu dels Desemparats. L'ajuntament organitza focs d'artifici (denominats castells) els últims dies, generalment a la llera del riu Túria. La nit del 18 és la nit gran, coneguda com la Nit del Foc, quan es dispara el castell de focs d'artifici més important (acabada l'ofrena de flors) i es disparen coets i es balla pels carrers fins de bon matí. El dia 19 a la nit és la cremà, es cremen les falles (les infantils a les 22h, la infantil guanyadora a les 23 h, les normals a les 24h, i una hora més tard la guanyadora i la de la plaça de l'Ajuntament). Acabada la cremà es replega ràpidament i és una nit trista i en la qual es comença ja a pensar en les falles de l'any vinent.

Avui felicitem a tots els Joseps, Josepes, Josefines, Peps, Pepes i Pepets... també a tots els Pares. Moltes felicitats!

3 de març Sant Medir 1955 Elvis Presley a la televisió

Aquest any la festa de Sant Medir, la festa dolça del barri de Gràcia ha coincidit amb un dia de festa a moltes escoles (festa de lliure disposició) però això no l’ha fet menys lluïda... ans al contrari,  hi havia canalla per tot arreu!

Explica el Costumari Català que aquesta festa procedeix molt possiblement d’una història que va passar l’any 1803. Aquesta història passa al barri de Gràcia de Barcelona. Un forner malaltís, en Josep Vidal, que vivia al carrer Gran de Gràcia es va encomanar a sant Medir i li va prometre que  en cas de curar-se aniria cada any en pelegrinatge fins a la seva ermita, a la serra de Collserola, i que ho difondria per intentar estendre la devoció al Sant. I rumiant com podria fer-ho saber a tothom va pensar que faria la peregrinació muntat sobre una euga i que abans faria un cercavila per gràcia tot llençant caramels i així tothom coneixeria la història i tothom coneixeria el sant.

Avui al barri de Gràcia sembla Festa Major. Trobem un munt de colles, cavalls engalanats, tones de caramels i molta gent als carrers. No sé si tothom coneix la història però a Sant Medir ni els graciencs, ni els llaminers no el podran oblidar. Bona Festa Dolça a tothom!

Recordem també que tal dia com avui, l’any 1955 Elvis Presley va fer la seva primera aparició per televisió. Acabaria sent conegut com el Rei del Rock. Per tot hi ha una primera vegada i, fins i tot el Rei, va ser desconegut en els seus inicis. Això ens ha d’esperonar a seguir els nostres somnis.

Quan celebrem el Carnaval?

La setmana vinent celebrarem el Carnaval. És una de les festes més acolorides de l’any només igualada en colors pel Holy dels hinduistes. Però així com Nadal sempre el celebrem el 25 de desembre, el Carnaval canvia de dates cada any.  El nostre calendari festiu te molta relació amb el calendari religiós.

El Carnaval presenta alguns aspectes fixes: sempre comença amb el Dijous Gras i s’acaba la setmana següent amb el Dimecres de Cendra. El cap de setmana de la primera setmana de Quaresma se’l coneix com el del Carnaval de Patacada. Però no tothom ho compta igual… en alguns pobles de Canàries els Carnavals s’acaben amb la Setmana Santa, jo crec que s’agafen el calendari una mica a la seva manera…

Bé, anem  a pams… perquè canvia de dates? de què depèn? Dons, depèn de la Setmana Santa. Ella també canvia cada any. La Setmana Santa te lloc en la primera lluna plena de Primavera i a partir d’ella es compten un seguit de festes relacionades: cap al gener… el Carnaval, el Dimecres de cendra, la Quaresma i cap a l’estiu el temps de Pasqua i la Pentacosta o Pasqua Florida.

Tot i que el dia central del Carnaval és el Dijous Gras actualment a moltes escoles es celebra el divendres i es pren el dilluns com a festa de lliure disposició. Per fomentar la participació en actes que es celebren al llarg de tota la geografia catalana fins i tot les lligues dels diferents esports entenen aquesta jornada com a jornada de descans per a tots els infants i joves. 

Curiositats del nostre calendari…

12 de febrer Santa Eulàlia. És Festa Major !

Alegria, és Festa Major! En una societat tan complexa com la nostra on es pot fer festa en qualsevol moment la Festa Major en majúscules ha perdut el seu sentit inicial. Però la Festa Major d’hivern de Barcelona, Santa Eulàlia s’ha centrat principalment en la vessant més tradicional recuperant el sentit de la festa. Aquest cap de setmana hem pogut viure una exhibició de força de la cultura popular on han participat sardanistes, esbarts, bastoners i geganters, i que ha acabat amb una actuació de les 7 colles castelleres locals de Barcelona a la Ahir va tenir lloc a la Plaça de Sant Jaume, a les 10.15 h., el que es coneix com el Pregó de Santa Eulàlia que cada any preparen nens i nenes de tercer, de quart i de cinquè curs de Primària de diferents escoles de la ciutat on exposen els seus compromisos amb la ciutat en una Crònica de Barcelona que es llegeix davant l’alcalde i els regidors de la ciutat.  És l’aportació dels infants a la festa i, també, una bona oportunitat perquè coneguin les institucions democràtiques i de govern de la ciutat i la seva història. Aquest any, els nens i nenes han conegut els fets del 1714. I és que, aprofitant les celebracions del tricentenari, han visitat el Born Centre Cultural, han fet les seves propostes per a la Crònica de Barcelona d’enguany i, en diverses trobades i en espais de comunicació virtual, han debatut sobre com ha de ser la ciutat del futur, a partir del coneixement dels fets del passat.

Hi ha una altra activitat molt interessant que acaba demà i es pot fer per lliure i en família que és el Joc de Santa Eulàlia Instagram. És una aventura pels carrers de la ciutat de Barcelona tot fotografiant els indrets on succeeix la llegenda de Santa Eulàlia. És un joc de pistes que organitza l’Associació Cultural Joan Amades i l’Institut de Cultura de Barcelona.

Molts Museus de la ciutat fan el dia d’avui jornades de portes obertes o activitats especials amb descomptes. 

Avui hi ha Portes Obertes a l’Ajuntament. I com que els barcelonins som ben especials celebrem la nostra patrona amb un dia de feina perquè la Mercè sí que és festiu però Santa Eulàlia, no.

5 de febrer Santa Agata i 1972 comença Simon sense Garfunkel.

Santa Àgata de Sicília o Àgueda fou una jove, morta a Catània com a màrtir durant els primers temps del cristianisme. És venerada com a santa a tota la cristiandat, i es celebra la seva festivitat el dia 5 de febrer. És una de les set dones, fora de la Mare de Déu commemorades pel nom al cannon de l’església catòlica.

Santa Àgata és la patrona de les dones. La festivitat s'ha celebrat per tota Espanya: Salamanca, Zamora, País Basc, Saragossa, Jaén, Mallorca... És particularment vistosa, dins de Catalunya, a pobles lleidatans (Seròs, la Granja d’Escarp, Juncosa, Sunyer, Aitona i Sudanell, entre d’altres): on les dones es desentenien de les feines casolanes, que eren assumides pels seus marits; avui es celebren balls, actes solemnes en honor a la santa i àpats col.lectius, i en les festes sónles dones les que manen.

A la Ribera d’Ebre, Terra Alta i Priorat la santa és coneguda com a Agda i la festa de les dones és viva a diverses localitats amb l'element comú que les dones manen al poble i els homes es queden a casa o les han de servir durant tot el dia. També es troben governs de dones (amb presa de possessió de l’alcaldessa i regidores), àpats servits pels homes del poble, balls femenins, homenatges a les dones més grans de la població, teatre, processons, campionats de cartes, etc.

També era tradició que les dones es posessin alfàbrega als pits i entre els cabells, perquè aquesta planta, diuen, crida l’amor i atreu els casadors. Segons el refrany, "Per Santa Àgueda planta l’alfàbrega; dama espavilada, ja la té sembrada; dama garrida, ja la té sortida, i la galana, trasplantada".

Tal dia com avui, de l’any 1972, el cantant Paul Simon començava la seva carrera musical en solitari. Ell, un dels compositors més prolífics de música popular americana deixava el seu company d’escola, Art Garfunkel. Paul Simon portava catorze anys dedicat a la música primer com Tom i Jerry i, més tard, com a Simon & Garfunkel. El disc en solitari de Paul Simon va ser tot un èxit de vendes, des del primer senzill enregistrat a Jamaica amb músics de reggae. 

Avui pot ser un bon dia per recordar una música fantàstica: “Sound of Silence” (1964), “Mrs Robinson” (1968), “Bridge over Troubled Water” (1970), “Cecilia” (1970)...

25 de gener "Alt com un Sant Pau" i 1980 neix Xavier Hernández

Diu la història que Sant Pau va ser un soldat que perseguia els cristians. Després de la seva conversió va ser, per la seva fe i entrega, un dels primers entre ells. Per tot això, el gremi dels qui feien espases el van prendre com el seu patró. Van fabricar una espasa molt gran i molt bonica perquè un home la portés quan sortissin de processó en la festa del sant. Aquest home representava Sant Pau. Aquesta gran espasa només la podia portar un home alt i ben plantat perquè sinó anava arrossegant per terra. Diu la tradició que aquest és l’inici de la frase feta “ser alt com un Sant Pau”.

Tal dia com avui del 1980 va néixer Xavier Hernández, jugador professional de futbol que sempre ha portat la samarreta del Barça. Format a la Masia el 16 de gener va jugar el seu partit 700 amb el Barça.En Xavi va debutar al primer equip del Barça el 18 d'agost de 1998, de la mà de l'entrenador Louis van Gaal, amb motiu del partit d'anada de la Supercopa d'Espanya davant el Reial Mallorca. En el partit del seu debut va ser titular i va fer un gol. És un dels tres capitans del primer equip. El 2009 va quedar tercer en la votació per la Pilota d'Or i va esdevenir així el primer català de la història en quedar entre els tres primers, més tard va quedar 3r dos cops més els anys vinents, el 2010 i el 2011. És considerat un dels millors jugadors de la història del Barça. És el jugador del FC Barcelona que ha assolit més títols amb un total de 25 (21 amb el club i 4 amb la selecció espanyola).