30 de setembre Dia Internacional de la Traducció

 

Se celebra el “Dia Internacional de la Traducció” en commemoració al dia de la mort del traductor de la Bíblia: Sant Jerònim de Estridón

Sempre podem estudiar idiomes, però en el món es parlen milers de llengües i ens faltaria vida per a aprendre-les totes. Sense els traductors, la major part de la literatura universal seria inaccessible per a nosaltres.

Traduir no és canviar una paraula per una altra; traduir és portar-te un text d'un altre idioma, fer que sembli escrit en el teu originàriament i aconseguir que et provoqui les mateixes sensacions que va tenir el lector del text original.

 Per celebrar la diada, la @CarlotaGurt ens explica l’ofici: què fan, com ho fan i en quines condicions. (prové del seu fil a twitter). Així es tradueix un llibre:

Un dia et truquen d'una editorial i et demanen si vols traduir un llibre. El teu primer llibre. I tu, per dins: ah uh oh, miracle, meravella. Sí, molts traductors volen entrar el mercat editorial i costa ficar-s'hi. I un cop dins, a patir. I a gaudir-ne també, es clar. Si estàs de sort, t'envien el llibre en PDF. Si no, només en paper. Si ets un escollit, t'envien un Word. La tarifa no varia en funció del format, però la feina, sí, i molt. Us imagineu haver de traduir de paper a pantalla? Amunt-avall-amunt-avall. Per tornar-se idiota... Alhora t'envien un contracte amb les condicions. Algunes editorials te l'envien ja signat a casa sense que abans el puguis revisar: lleig, oi? (no direm noms que no em vull quedar sense feina) D'altres, te'l deixen llegir abans i negociar. El contracte regula la tarifa per pàgina estàndard (2100 caràcter amb espais) o per algun recompte de caràcters (de l'arxiu final traduït). La tarifa varia segons la combinació lingüística. Per a alemany-català em paguen entre 12 i 17 (17 és excepcional, 14-15 de mitjana). (Em diuen que hi ha editorials que per a anglès-català paguen a 9 o 10 per pàgina. Espereu que trec la metralleta i, ara sí, crido el nom del nostre patró: Jerónimo!) Els traductors tenim prohibit regular tarifes mínimes perquè es consideraria una pràctica monopolística. I després d'una sentència en aquest sentit contra l'associació de guies, hi ha por de parlar públicament de tarifes. El traductor, sol i vulnerable, davant dels grans grups. Aturem-nos un moment en la tarifa. Una pàgina estàndard són 330 paraules. La velocitat de traducció varia molt segons el text, però podríem dir que va de les 300 a les 450 paraules per hora. Fent números rodons: una pàgina llarga per hora. Però l'hora no em surt pas a 14-15, no. Perquè després la traducció s'ha de revisar. Molt. Cadascú té el seu mètode. Jo reviso 3 vegades: una acarant amb l'original, i dues llegint només la traducció. Comptat i debatut, em paguen a uns 10-12 l'hora? Sense desmerèixer la seva feina, jo a la cangur li pago el mateix.  (Un dia llegia una entrevista a on parlava de les nou o deu vegades que havia revisat una traducció de la Woolf. Jo la beatificaria amb efectes immediats.) Si revisés més, la traducció seria millor, però no seria rendible. Un bon traductor és, doncs, en part, qui és capaç de fer una bona feina sense perdre-hi diners. El contracte també regula els drets d'autor que ens corresponen: la cosa sol voltar l'1 o l'1,5%. Ara bé, el que ens paguen és en concepte d'avançament de drets, així que per arribar a cobrar drets ha de ser un llibre que es vengui moltíssim. Ja tenim el contracte i el llibre. Ens posem a treballar perquè normalment ens fan córrer, de vegades perquè hem de sortir amb el castellà per no perdre vendes, d'altres perquè la planificació sempre va tard, d'altres perquè sí. Jo tradueixo amb MemoQ, programa de traducció assistida (que NO és el mateix que traducció automàtica). Però soc una rara avis. Treballar així em facilita la revisió. Si us interessa, aviat faré un taller a l'@apticassociacio  explicant els pros i contres de fer literària amb TAO. La primera traducció la faig rapideta i em vaig marcant coses on tinc dubtes o on no trobo una expressió natural. Després, quan tinc dies inspirats, reviso aquests punts negres. I sovint foto la tabarra a qui tinc a prop perquè m'ajudi a trobar una paraula o expressió. També em marco coses que he de preguntar a una nativa, a la qual pago (restem-ho del total també): per exemple, dubtes de registre, ambigüitats, dialectalismes o interpretacions. I tinc 21 pestanyes fixades al navegador amb diccionaris i recursos que consulto malaltissament. Després passo corrector ortogràfic i, això ja mania meva: busco tots els adverbis acabats en -ment per comprovar que no n'hi hagi massa (fan lleig). I continuo amb les tres revisions (la tercera en veu alta: acabo amb mal de cap de tant sentir-me). Ho envio a l'editorial, que et torna l'arxiu amb correccions al cap d'uns dies o setmanes o mesos (potser et fan córrer i després no passa pel corrector fins al cap de dos mesos, ehem…!) . Algunes editorials fan només ortotipogràfica (errors i afinació de puntuació). És trist. La majoria fan correccions i comentaris per millorar la traducció. S'agraeix. Tot i que de vegades hi ha tensions per correccions que s'extralimiten.  Jo, com que soc com soc, sempre patint per si la traducció no està prou bé. Síndrome de la impostora, etc. Et demanen que ho revisis i els ho tornis. Sovint també ho has de revisar corrents. De vegades, després de dos mesos de no saber-ne res, et donen un o dos dies només. Jo agraeixo que em corregeixin. Sempre se n'aprèn alguna cosa. Una cosa que és incomprensible: que els traductors no estiguin més en contacte amb els correctors, amb els traductors castellans que estan fent l'altra versió alhora i amb l'autor. Jo MAI he parlat amb cap autor que hagi traduït. He traduït poc, sí, uns 15 llibres, però sempre m'he trobat una barrera per accedir-hi: tu envia'ns les preguntes, diu l'editorial, i les enviem al seu agent que l'hi enviarà a ell/ella. Tot molt fàcil, ja ho veieu. Però tinc companys que sí que han parlat amb els autors i els ho envejo a mort. Després, un dia t'arriba a casa el llibre imprès (ens en donen alguns exemplars). Quina il·lusió que fa, es clar. De vegades et posen a la coberta (on, a parer meu, hauríem de figurar sempre: mai no llegiràs un autor estranger, sempre en llegiràs només la versió d'un traductor). Això és com l'esquema de la cosa. Però traduir és molt maco. Barallar-se amb les paraules. Emprovar-les a les frases. Donar vida a autors en català. I que sí, que rondinem per algunes coses (amb raó), però que si continuem en aquesta feina és perquè és categòricament meravellosa.

23 de setembre Dia Inter Nacional de les Llengues de Signes Santa Tecla, patrona de Tarragona

 

El dia 19 de desembre de 2017 l’Organització de les Nacions Unides va aprovar una resolució que declarava el 23 de setembre com a Dia Internacional de les Llengües de Signes, que se celebra per primer cop el 2018, amb el lema “Amb llengua de signes, tothom hi és inclòs”.

Les llengües de signes son l’idioma natural de les persones sordes i, estructuralment, son diferents de les llengües orals. A Catalunya tenim la llengua de signes catalana, que es va originar fa més de 200 anys a partir de la primera escola per persones sordes a Barcelona, creada el 4 de febrer de 1800. Des d’aleshores ha anat evolucionant fins a l’actualitat.

S’estima que al món hi ha més de 300 llengües de signes. Habitualment se solen identificar amb sigles, així la llengua de signes catalana habitualment es denomina com a LSC, l’espanyola com a LSE, la francesa coma LSF, l’americana com a ASL, etc. La llengua de signes catalana (LSC) és la llengua de les persones sordes i sordcegues signants de Catalunya i va ser reconeguda el 2006 en l’Estatut d’Autonomia. La Llei 17/2010, del Parlament de Catalunya protegeix i regula l’aprenentatge i difusió de la llengua de signes catalana (LSC).

Per saber-ne una mica més podeu mirar el vídeo de presentació de l’LSC,  consultar la pàgina web de llengua catalana  o també el portal de la llengua de signes de l’IEC.

L’elecció d’aquesta data es deu al fet que el 23 de setembre de 1951 es va constituir la Federació Mundial de Sords (DMA en les seves sigles en anglès), que agrupa 135 associacions estatals de sords i més de 70 milions de persones sordes d’arreu del mon. La data es vincula també amb les celebracions de la Setmana Internacional de les persones sordes, que té lloc anualment entre el 24 i el 30 de setembre.

La Direcció General de Política Lingüística impulsa diferents actuacions en l’àmbit del foment de la llengua de signes catalana com l’elaboració de recursos i material divulgatiu, entre el quals destaca el Vocabulari bàsic de LSC, que actualment ofereix 543 termes i s’incrementarà fins a 1.400 termes abans d’acabar el 2018. També cal destacar el Projecte de nivells d’ LSC, per a definir-los d’acord Marc Europeu Comú de Referència (MECR), iniciat el 2018, i la convocatòria per primer d’una línia de subvencions de la DGPL, específica per a projectes de foment de la llengua de signes, també el 2018. Des de la DGPL també s’ha inclòs la llengua de signes catalana els Ajuts Interlíngua per a l’àmbit universitari, des del 2017.

Santa Tecla és la festa de les festes, la festa major de Tarragona. Una festa popular i participativa que es remunta al 1321 i que el 1996 va ser declarada Festa Tradicional d'Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya i el 2002, Festa d'Interès Turístic Nacional pel Govern espanyol. Santa Tecla és, doncs, una de les tradicions populars més riques i vives de tot l'Estat i les seves festes duren dues setmanes, que s’inicien la segona quinzena de setembre i culminen els dies 22, 23 i 24 de setembre, amb l’actuació del Seguici Popular, un dels més importants dels Països Catalans, i les colles castelleres.

Aquest any totes les festes majors són especials:

A tots els actes programats s’hi haurà d’assistir amb reserva prèvia, ja sigui a través de la venda d’entrades, petició d’invitacions i/o correu electrònic.

Ens demanen responsabilitat cívica a tots:

No quedis amb amics per fer la teva festa al carrer.

Celebra una Santa Tecla íntima, en família, des de casa i a través dels mitjans de comunicació i les xarxes socials.

Les entitats, els agents culturals i l’organització fan un gran esforç per viure Santa Tecla, malgrat tot. Col·labora-hi amb la màxima responsabilitat. 

22 de setembre Dia Europeu sense cotxes 1999 Bono i Joan Pau II

 

Avui acaba la Setmana Europea de la Mobilitat. Barcelona s’hi ha afegit com cada anys amb un programa d'activitats organitzades per l'Ajuntament, entitats i associacions diverses, amb l'objectiu de millorar la qualitat de l’aire, recuperar l'espai públic i promoure la seguretat en la mobilitat a la ciutat. La mobilitat sostenible esdevé l'eix principal d'una reivindicació que inclou aspectes clau en la millora de la qualitat de vida a la ciutat de Barcelona com és la pacificació de l’espai públic. Durant la Setmana Europea de la Mobilitat s’ha treballat  per mostrar com seria una ciutat més verda, tranquil·la, amable, segura i menys contaminada en favor de tota la ciutadania.

Barcelona se suma a la setmana amb tot un seguit d'activitats per a tots i totes, petits i grans. I avui, 22 de setembre, el Dia sense Cotxes ocuparà de nou la via Laietana per omplir-la de vida saludable i sostenible.

Barcelona aquests estiu ha anat pintant els seus carrers per tal de disminuir el tràfic rodat . Moltes són les queixes perquè resta lloc per circular, perquè s’hi fan embussos perquè només hi ha un carril on n’hi havia dos, perquè ha anul·lat moltes cantonades de l’Eixample, perquè ha tret moltes places d’aparcament, perquè no s’ha explicat i en alguns llocs no s’entén, perquè hi ha terrasses de bars o cafeteries ocupant la calçada, perquè hi ha gent no en fa un bon ús (hi circulen patinets a tota velocitat...)...  Això sí hi ha tones de pintura blava, groga i verda escampada pels carrers.

 

Tal dia com avui del 1999 Bono va visitar a Joan Pau II. El Papa Wojtyla va rebre al líder d’ U2 en el Vaticà i li va explicar que estaven treballant en una campanya en favor de la condonació del deute exterior dels països del tercer món. La anècdota d’aquesta trobada va ser que Bono li va regalar al Sant Pare Joan Pau II una de les seves ulleres de sol.

21 de setembre Dia Mundial de l'Alzheimer 1937 publicació d'"El hobbit"

 

El dia 21 de setembre se celebra el Dia Mundial de l’Alzheimer, data instituïda per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i l’Alzheimer’s Disease Internacional (ADI). L’objectiu d’aquesta commemoració és donar a conèixer la malaltia i les seves conseqüències sociosanitàries, i demanar el suport i la solidaritat de la població, les institucions i els organismes oficials.

La malaltia d'Alzheimer produeix una disminució de les funcions intel·lectuals, dificulta l'aprenentatge de nous conceptes, interfereix en la capacitat de la persona per realitzar la seva vida diària i produeix canvis en la seva personalitat i conducta. Cal dir que no tots els deterioraments de les capacitats mentals relacionats amb l'edat evolucionaran cap a la malaltia d'Alzheimer. Si voleu més informació podeu consultar la web del Cat Salut.

 

El hòbbit, o Viatge d'anada i tornada (títol original en anglès: The Hobbit, or There and Back Again) és una novel·la de fantasia juvenil escrita per J.R.R. Tolkien i que es va publicar tal dia com avui de 1937, a Londres. L'única traducció catalana en circulació és la realitzada per Francesc Parcerisas l'any 1983. El hòbbit es narra «entre la Caiguda de les Fades i el Domini dels Homes» l'any 2941 de la Tercera edat del sol, i explica l'aventura de l'amant de la vida tranquil·la Bilbo Saquet per aconseguir una part del tresor vigilat pel drac Smaug. A la seva publicació les crítiques van ser molt bones. Va ser nominat a la Carnegie Medal i va guanyar el premi del diari New York Herald Tribune per la millor ficció juvenil.

Després de l'èxit crític i financer del llibre, els editors van demanar una seqüela a la novel·la. Mentre treballava amb El Senyor dels Anells, Tolkien va fer canvis en alguns capítols d'El hòbbit. Aquests canvis es van integrar en la segona edició.

Però no ha estat només una novel·la... La BBC Radio 4 va fer-ne una adaptació radiofònica el 1968. Arthur Rankin Jr. i Jules Bass van fer-ne una pel·lícula per la televisió. El director i productor neozelandès Peter Jackson, també productor i director de la trilogia cinematogràfica d'El Senyor dels Anells, en va fer tres pel·lícules estrenades entre els anys 2012 i 2014. També s'han creat diversos videojocs basats en la novel·la.

Suggeriment: Si ens enganxa un cap de setmana de pluja potser serà el moment de fer una marató d'El Senyor dels anells amb moltes crispetes. Hi molta gent que ens són molt fans. Altres no han arribat a entrar en aquest món fantàstic pensat i escrit per J.R.R. Tolkien.

10 de setembre Manneken Pis fa homenatge als sanitaris 1981 Torna el Guernika

 

La ciutat de Brussel·les, a Bèlgica, ha decidit homenatjar els sanitaris que lluiten contra la Covid-19. I ho ha fet vestint de metge un dels seus monuments més emblemàtics, l'estàtua del Manneken Pis, i posant-li mascareta.

L'estàtua de bronze, de només 55 centímetres, que representa un nen orinant en una font, és tota una icona i un dels monuments més turístics de la capital de Bèlgica.El vicepresident de l'associació d'amics del Manneken Pis diu que aquest acte és un agraïment a tots els treballadors dels hospitals: "Representa molt. És un gran agraïment a tot el personal sanitari, no només als metges i infermeres, sinó també al personal de neteja i tots els treballadors perquè un hospital és un lloc complex amb molts empleats diferents i tots corren riscos per la població"

El Manneken Pis l'han vestit amb diferents disfresses al llarg de la història. Té més de 1.000 vestits i un museu que guarda algunes de les disfresses que l'han guarnit. Això sí: hi ha tot un procés per decidir quin guarniment pot portar i hi ha tres condicions bàsiques: el vestit no pot tenir missatges polítics, ni comercials ni religiosos que puguin ser ofensius.  

Tal dia com avui de 1981, el “Guernika” torna a Espanya. Havia estat al MOMA de Nova York. El Govern de la República el va encarregar pel Pabelló d’Espanya de l’Exposició Universal de Paris de 1937. El "Guernica", monumental pintura contra la guerra, de Pablo Picasso torna a Espanya. La pintura, realitzada per encàrrec del Govern Republicà pel pavelló espanyol en l’Exposició Universal de París de 1937. S’inspira en un terrible fet que va tenir lloc el 1937, en el transcurs de la Guerra Civil Espanyola, al consentir Francisco Franco, que l’Alemanya nazi de Hitler provés la seva recien estrenada força aèria a Guernika, un poble del país basc. Després de tres hores de bombardeig, uns 1.600 dels 5.000 veins havien mort. En senyal de protesta i record per la Història, Pablo Picasso va pintar aquest quadre de grans dimensions quan va estar desterrat a Paris. L’any 1939, la pintura va ser enviada a Nova York. En el Museu d’Art Modern (MOMA) va estar per exprés desig del pintor fins que la democràcia tornès de nou a Espanya. En la actualitat es pot  admirar este quadre en el Museo Reina Sofía de Madrid.

9 de novembre Setmana del llibre en Català 1828 neix Tolstoi 1978 U2 a l'escenari

 

Del 9 al 13 de setembre, al Moll de la Fusta de Barcelona, la Setmana del Llibre en Català celebra la seva 38a edició i tornarà a mostrar la riquesa i diversitat de l’edició en català i la seva potència industrial. La Setmana, un dels esdeveniments culturals més importants del país, s’ha convertit en l’oferta més gran de la història dels llibres en català, afavorint sempre el contacte directe, la relació entre llibreters, editors i lectors, que podran trobar novetats, però també llibres de fons i les col·leccions de cada segell. Com sempre, amb una àmplia proposta d’activitats de tot tipus (presentacions, recitals, itineraris literaris, xerrades, contacontes...) per a infants i adults, que també contribueixen a estimular i a promoure la lectura en català. És una molt bona activitat. Pots formar part de la Setmana del Llibre en Català. A La Setmana podràs trobar el llibre que satisfarà el teu desig de lectura

Tal dia com avui del 1828 a Yásnaya Poliana (Rusia), va néixer l’escriptor rus Liev Nicoláievich comte de Tolstoi, conegut com Lleó Tolstoi. Va ser l’autor de "Guerra i pau" i "Anna Karenina" entre altres obres en las quals va descriure admirablement la vida i costums ruses. Forma part dels grans noms de la literatura universal. Va ser ideòleg de la no violència activa.

També avui fa una colla d’anys, en el 1978 U2 van ser els teloners de The Stranglers en un concert. Uns joveníssims U2, amb Bono al davant, van actuar en el Top Hat Ballroom de Dublín per escalfar l’ambient abans del grup titular. Eren tan desconeguts i la sala tenia tan poca infraestructura que es van haver de canviar de roba fora dels camerinos que ocupaven les estrelles del grup The Stranglers. Un fet que no deixa de ser anecdòtic perquè avui es considera a U2 un dels grups més rellevants del panorama musical. En aquella època la banda acabava de formar-se, pràcticament, i el seu nom s’havia popularitzat perquè van guanyar un concurs de talents.  El 1980 van començar el seu camí segur cap a l’èxit amb l’album Boy, al que seguirien altres com War (1983), The Unforgettable fire (1984) y The Joshua tree (1987), el seu primer èxit comercial.

8 de setembre Marededéu trobades Dia d'Astúries Dia d'Extremadura

 

Avui es celebra la festivitat de les MaresdeDéu trobades i el Dia d'Astúries i el Dia d'Extremadura.

La celebració de la festa de les diferents Marededéu trobades és el 8 de setembre, diada de la Mare de Déu de setembre, i aquest dia es fan aplecs, romeries i processons als molts santuaris de marededéu trobades que hi ha arreu dels Països Catalans com Núria o Meritxell. També hi ha llocs on aquest dia celebren la seva Festa Major, com ara a Olot amb les Festes de la Mare de Déu del Tura, la Festa Major de la Mare de Déu de la Serra a Montblanc i la Festa Major de la Mare de Déu del Claustre a Solsona. 

Una marededéu trobada és una figura de la Mare de Déu que, segons les llegendes catalanes popularitzades durant els segles XV-XVII, s'havien amagat abans de la invasió musulmana sent retrobades més endavant enmig de prodigis per pastors o ermitans. Aquestes figures, en general escultures en talla de fusta policromada, són molt típiques als Països Catalans. D'estil típicament romànic o del romànic tardà i creades fonamentalment a partir de finals del segle XII, són concebudes per ser vistes frontalment i presenten un marcat hieratisme, propi d'aquest estil; la Mare de Déu hi acostuma a aparèixer asseguda, ricament vestida i coronada, amb el Nen Jesús assegut als genolls. La seva aparició coincideix amb la de la Coronació de la Verge per part de l'Església. Gairebé totes les esglésies en tenien una.

El Dia d'Astúries és la jornada festiva de la comunitat autònoma espanyola del Principat d'Astúries. Se celebra el dia 8 de setembre. Coincideix amb la festivitat de la Mare de Déu de Covadonga, patrona d'Astúries.

El Dia d'Extremadura es celebra el 8 de setembre i és la festivitat oficial de la Comunitat Autònoma d'Extremadura (Espanya), coincidint amb la festa religiosa de la Verge de Guadalupe, patrona de la regió.

Suggeriment: avui és un dia per felicitar a les noies que es diuen Núria, Meritxell, Claustre, Queralt, Guadalupe, Covadonga, Coro... i podeu aprofitar per investigar perquè hi ha una olla en el Santuari de Núria que diuen que pertanyia a Sant Gil i hi ha dones que hi posen el cap dins... (?)

A la fotografia veiem la Vall de Núria. A l'edifici central hi ha el Santuari on podreu trobar la imatge de la Mare de Déu de Núria, i l'olla de Sant Gil.

7 de setembre Virgen de Covadonga 1898 inauguració del Jardí Botànic de Buenos Aires

 

Avui es celebra el dia de la Virgen de Covadonga, o Virxe de Cuadonga en asturià, coneguda popularment com La Santina. És una imatge de la Verge Maria que es troba en una cova a Covadonga, concejo de Cangas de Onís, Principado de Asturias, España. És la patrona d’Astúries. La cova és un important centre de peregrinació mariana a Espanya.

Segons la tradició, la Verge va ajudar als cristians capitanejats per Don Pelayo, provocant un desprendiment de roques en la coneguda com batalla de Covadonga, que va derrotar al exèrcit àrab. Aquesta victòria es llegendàriament considerada como l’inici de la Reconquesta i la reinstauració dels reis cristians en la Península.

Avui a Argentina es celebra el Dia de la Botànica, en record de l’apertura del Jardí Botànic "Carlos Thays" a Buenos Aires. El Jardí Botànico de Buenos Aires es diu, des de 1937, Carlos Thays en honor al paisatgista que el va dissenyar. Des de 2011, aquest Jardí Botànic es troba pròxim als boscos del barri de Palermo de Buenos Aires. Té una extensió de 79.772 m², hi podem trobar més de 1.500 especies vegetals. Passejant per ell podem gaudir de moltes escultures com "La Primavera" u "Ondina de Plata", "Lloba Romana", "Mercuri", "Venus"; i magnífics grups escultòrics com "Saturnalia" -estatuas de márbre que simbolitzen els moviments de la VI simfonía de Beethoven ("La Pastoral")- y "El Despertar de la Naturaleza". Hi podem trobar també cinc hivernacles, una biblioteca botànica i una biblioteca infantil, tot voltat de camins per passejar i contemplar la variada vegetació. Va ser inaugurat el 7 de setembre de 1898 i el seu manteniment depèn de l’Ajuntament de la ciutat de Buenos Aires. Des de 1996 és Monument Històric Nacional. A la fotografia podem veure la seva entrada principal.

Suggeriments: Us proposem que visiteu alguns Jardins Botànics catalans: a Barcelona , el Jardí Botànic; a Blanes, el Jardí de Mar i Murtra;  a Lloret, els Jardins de Santa Clotilde; entre Blanes i Lloret el Jardí botànic Pinya de Rosa i a Calella de Palafrugell , els Jardins de Cap Roig.

5 de setembre 1946 Neix Freddie Mercury 1972 la Massacre de Munic

Els protagonistes d’avui són Freddie Mercury i la Massacre de Munic.

Farrokh Bulsara, més conegut pel seu nom canviat Freddie Mercury va néixer a Stone Town,  a Zanzíbar, 5 de setembre de 1946. Va ser un músic britànic, cantant del grup de rock Queen.

Sens dubte, és una de les millors veus que ha donat el pop-rock el segle xx, dotada d'un extraordinari registre (tres octaves i mitja), i amb la qual va cantar una gran varietat d'estils musicals. Tot i que la veu de Mercury quan parlava era de baríton, quan cantava era de tenor. La soprano catalana Montserrat Caballé, amb qui Mercury va gravar un àlbum, va dir que "la diferència entre Freddie i la majoria de les estrelles de rock és que ell venia la veu". Podeu escoltar l’enregistrament del “Barcelona” que es va escriure per les Olimpíades de Barcelona 92 i que no van poder cantar en aquell moment perquè ell ja no hi era. Tant com a vocalista principal del grup Queen com en solitari va tenir un gran èxit, i va arribar a fer els concerts més multitudinaris de l'època.

És autor de grans i coneguts èxits com Bohemian Rhapsody, We Are the Champions o Somebody to Love, entre d'altres. Molts adults tenen a Queen com un dels grups de referència, els que no els coneixien els han pogut descobrir partint d’una pel·lícula que es va estrenar l’any  2018. La pel·lícula “Bohemian Rhapsody” és una celebració del grup Queen, de la seva música i del seu singular cantant Freddie Mercury, que va desafiar estereotips per convertir-se en un de los showmans més estimats del món.

El 24 de novembre de 1991 va morir als 45 anys a causa de la sida, un dia després d'anunciar públicament la greu malaltia que patia. Va ser una gran pèrdua en el món musical. El 20 d'abril de 1992 es va fer un concert en homenatge seu a l'estadi londinenc de Wembley, amb cantants de la talla de George Michael i Elton John. Els beneficis van ser donats íntegrament a la lluita contra la sida.

La Massacre de Munic o Operació Ikrit i Biraam són uns fets ocorreguts durant la celebració dels Jocs Olímpics d'estiu 1972 de Munic (Baviera, RFA) el dia 5 de setembre de 1972, quan 11 membres de l'equip de lluita d'Israel van ser presos com a ostatges per militants palestins pertanyents a l'organització Setembre Negre. Un intent fallit d'alliberament va acabar amb la mort de tots els atletes, cinc palestins i un policia.

La competició olímpica es va suspendre durant el 5 de setembre, malgrat que diferents personalitats van demanar-ne la seva suspensió. El president del Comitè Olímpic Internacional (COI), Avery Brundage, i altres membres del COI van decidir que els guerrillers palestins no podien condicionar la celebració dels jocs. L'endemà es va celebrar a l'estadi olímpic un memorial pels morts al qual van assistir-hi 80.000 espectadors i 3.000 atletes. Com a mostra de dol, durant l'acte la bandera olímpica es va hissar a mitja asta junt amb la majoria de banderes dels estats participants en els jocs, a excepció dels països àrabs, els quals van exigir que les seves ensenyes onegessin a la part alta del pal.

El 6 de setembre l'equip olímpic israelià va anunciar que abandonava Munic. Tots els esportistes jueus es posaren en estat d'alerta. Mark Spitz, l'estrella de natació americana que ja havia completat les seves competicions, abandonà Munic durant la crisi per por que, com a jueu prominent, pogués ser un objectiu de segrest. L'equip egipci deixava els jocs el 7 de setembre, davant el temor de possibles represàlies. Els equips filipí i algerià deixaren igualment els Jocs, com també ho feren alguns membres dels equips holandès i noruec.

La imatge del dia és una estàtua en honor que es va fer a Montreux, Suïssa, el 25 de novembre de 1996. Té tres metres d'alt i va ser feta per l'escultora Irena Sedlecka. Va ser pagada per Bommi Bulsara i Montserrat Caballé. 

 

4 de setembre Dia Internacional del Taekwondo 1985 Descobriments sobre el carboni

 Avui els protagonistes són un art marcial i la química.

En record de la seva estrena en els Jocs Olímpics avui es el Dia Internacional del Taekwondo. El taekwondo és una art marcial d'origen coreà. Destaca per la varietat i l'espectacularitat de les seves tècniques de puntada, i actualment és una de les arts marcials més conegudes i practicades arreu del món. Es tracta d'una art marcial de tradició antiga però que s'ha adaptat als temps moderns: és el segon esport mundial quant a nombre de federats i compta amb més de 60 Federacions Nacionals, així com centenars de federacions regionals. Va ser esport d’exhibició a Seul 1988 i a Barcelona 1992. Per Barcelona 92 es va editar un diccionari de Taekwondo que podeu veure a la imatge. Finalment, als Jocs Olímpics de Sydney 2000 va esdevenir un esport olímpic oficial. El dia 4 de setembre va ser declarat dia internacional del Taekwondo per recordar la data en la qual es va fer oficial el reconeixement com a esport olímpic (el 4 de setembre de 1994). 

Tal dia com avui de 1985 a la Universitat Rice de Houston, Texas (EE.UU.), l’astroquímic Harry Kroto, amb els investigadors norteamericans Richard Smalley y Robert Curl i dos estudiants de postgrau, fan experiments tractant de convertir el carboni gasós en partícules, que es produeix a les estrelles, i descobreixen casualment una nova forma de carboni en estat pur. Fins aquest moment només es coneixien dues formes alotròpiques del carboni elemental: el grafit i el diamant. Aquest va ser un important descobriment d’aplicació en la farmàcia, en la indústria, i en el desenvolupament de la nanotecnologia. Interessat tant en la química orgànica com en la inorgànica, va desenvolupar al Laboratori de Química de la Universitat de Sussex investigacions sobre una nova forma de cristal·lització geomètrica del carboni, gràcies a la síntesi química dels ful·lerens descoberts el 1988 pels químics nord-americans Robert Curl i Richard Smalley. Aquestes estructures, compostes de dos àtoms de carboni, poden ser aprofitades, gràcies a les seves excepcionals propietats d'estabilitat, en la fabricació de materials resistents a altes temperatures, i fins i tot com substitutius del silici en els xips.

El 1996 Sir Harold Walter Kroto, Robert Floyd Curl i  Richard Errett Smalley van ser guardonats, amb el Premi Nobel de Química pel descobriment dels ful·lerens.

3 de setembre 301 Es crea la República de San Marino 2005 Concert d'Elton John

Els protagonistes d’avui són: la República de Sant Marino i un concert d’Elton John.

La República de San Marino (Ripóbblica de San Marein en emilià-romanyol) és la república més petita i antiga d'Europa i un dels estats més petits del món. Està completament envoltada per la República Italiana. Es va fundar l’any 301.

La ciutat de San Marino és la capital judicial i administrativa d'aquest petit estat independent, situat al nord-est de la península Itàlica. San Marino té una població total de 32.471 habitants, 4.214 dels quals viuen a la capital. El municipi on viu més gent és Serravalle, amb 10.571 habitants, i inclou la població de fet més gran, la frazione de Dogana. La part més alta d'aquest petit estat és el mont Titano, amb una alçada total de 740 m. L'idioma oficial n'és l'italià, però cal dir que, a San Marino, la llengua autòctona és l'emilià-romanyol. El Parlament de la República és escollit pels ciutadans sanmarinesos cada cinc anys. Un cop elegit el Parlament, serà aquest el que triarà els dos capitans regents per un període de sis mesos. Aquests dos capitans regents més el consell de ministres formen el poder executiu de l'estat. En canvi, el poder judicial està format pel Consell Gran i General.

Malgrat que la república no és un membre oficial de l'Eurozona, es va permetre a San Marino usar l'euro com a moneda nacional en virtut d'acords amb el Consell de la Unió Europea, i el país pot estampar el seu propi disseny nacional a la cara corresponent. Abans de l'euro, la moneda era la lira sanmarinesa, que era intercanviable amb la italiana. Tant la lira com l'euro del país, en ser emesos en petit nombre, són molt cotitzats en el mercat dels col·leccionistes.

Si hi aneu, us heu de fixar amb els vestits dels guàrdies urbanos que són molt originals i en el cartell del camp de futbol que hi ha abans de pujar a la capital amb tot el que està prohibit entrar. Es digne de veure. La imatge és de la bandera de Sant Marino.

Tal dia com avui de l’any 2005, Elton John va congregar a més de 300.000 persones en un concert al Colisseu de Roma. Tot un rècord. Elton John es va posar a la butxaca al públic des dels primers acords de de la seva versió d’el Pinball wizard de The Who, amb la que va començar el concert. Després d’aquest tema va tocar altres temes clàssics del cantant com  “Your song”, “Candle in the wind”, “Rocket man” o “Crocodile rock”, amb referències al seu darrer disc, “Peachtree road”.

2 de setembre 1945 Fi de la Segona Guerra Mundial 1947 neix Pepe Rubianes 1966 neix Salma Hayek 1964 neix Keanu Reeves

 Avui tenim un apunt històric i un munt d’artistes.

Tal dia com avui de 1945 es va signar la rendició del Japó al cuirassat Missouri. Amb aquest acte es va donar per acabada oficialment la Segona Guerra Mundial.

El dos de setembre de 1947,  a Vilagarcía de Arousa, va néixer José Rubianes Alegret, més conegut com a Pepe Rubianes. Va ser un actor de teatre galaico-català resident a Catalunya i especialitzat en mim, imitacions i monòlegs. Destacà per la seva ironia, el seu àcid sentit de l'humor, sovint irreverent. En els seus monòlegs posava paraules al pensament de molta gent i tenia una connexió molt especial amb el públic que omplia els seus espectacles. Aquí teniu un detall d’algú que gaudia jugant amb les paraules. Es definia com un "actor galaico-català: galaic perquè va néixer a Galícia encara que quasi mai he viscut allà i català perquè sempre he viscut a Catalunya encara que mai he nascut aquí". Al teatre Capitol de Barcelona la sala gran porta el seu nom i l’Ajuntament de Barcelona es va comprometre a posar el seu nom a una plaça del Poble Sec.

El dos de setembre de 1966,  neix Salma Hayek a Coatzacoalcos, Mèxic.  És actriu de televisió i cinema, i també és l’imatge de firmes de maquillatge com Revlon o Avon. Però no és només una cara bonica. Parla castellà, anglès, àrab, i portuguès. Té una amplia formació en el seu camp, la interpretació. Quan tenia gran èxit a Mèxic en el món de les telenovel·les ho va deixar tot per començar de cero als Estats Units. Va estudiar actuació a Los Angeles, Califòrnia i va obtenir petits papers en algunes pel·lícules menors i programes de televisió per cable. El seu primer gran paper va ser a la pel·lícula “Desperado” amb Antonio Banderas. El director de la pel·lícula, Robert Rodríguez, la va elegir per actuar de nou amb Banderas a “Four Rooms”, “Spy Kids” i la seqüela de Desperado, a més d'”Obert fins a la matinada” amb George Clooney. Ha actuat en altres pel·lícules amb Penélope Cruz, Mike Myers, Will Smith, Matt Damon, Pierce Brosnan i la seva parella durant anys, Edward Norton. El 2002 es va presentar la seva pel·lícula “Frida” sobre la pintora mexicana Frida Kahlo. El treball de diversos anys de la seva companyia de producció (Ventana Rosa) va suposar 6 nominacions a l'Oscar incloent el de Millor Actriu per a Hayek. La pel·lícula va obtenir 2 premis (Maquillatge i Música Original).

El dos de setembre de 1964 neix Keanu Reeves a Beirut, Líban. Keanu és una paraula hawaiana que significa "brisa fresca sobre les muntanyes" que es pronuncia fonèticament ki-a-nu. Quan Keanu va arribar a Hollywood, el seu agent pensava que el seu nom era massa exòtic, i així durant els inicis de la seva carrera de vegades surt als crèdits com a K.C. Reeves. Ha viscut a diferents llocs del món però la seva nacionalitat és canadenca. Malgrat tenir una vida difícil en la seva infantesa i joventut és un dels actors millor amoblats. La seves feines li han aportat una fortuna però viu austerament a diferencia de molts artistes del món del cinema. Es va convertir en una estrella coneguda mundialment gràcies al seu paper de Neo a Matrix. El 31 de gener de 2005, va rebre una estrella al Passeig de la fama a Hollywood.

Suggeriment: malgrat són bons artistes algunes de les seves obres són un punt complicades per menuts per la dificultat dels conceptes (Matrix) o pel vocabulari xispejat d’expressions no políticament correctes (monòlegs de Pepe Rubianes)… però si teniu edat, seny o esteu ben acompanyats perquè us ho situïn o expliquin... val la pena.

1 de setembre Sant Tornem-hi!

 Avui, 1 de setembre és Sant Tornem-hi pel blog de Cultureta. Sóc Sílvia Llucià, pedagoga, però sobretot curiosa en el món de la cultura. M'encanta conèixer, escriure, fer divulgació i reflexió.

Torno a escriure sobre el món i la vida prenent com a referència el què va passar tal dia com avui. D’aquesta manera passem per molts camps diferents, perquè han passat tantes coses... De vegades és difícil prioritzar i parlar d’un sol tema, altres dies n’hi ha un que ho tenyeix tot... Espero que us serveixi, com a mi, per aprendre mil coses.

Aquesta idea va néixer l’any 1995 i es va plasmar fins el 2012 en el Full d’Inici de Classe de l’Escola Menéndez Pidal de Barcelona. A partir d’aquí va patir un temps de silenci però els inquiets no podem parar i la cultura no es pot amagar sota la catifa... per això va trobar un nou format. Ja no era en paper, havia nascut el blog. El 3 de novembre del 2013 va aparèixer aquest blog de cultureta com a seguiment natural de la idea.

Aquests darrers anys treballo amb ments curioses que poden trobar en aquests petits escrits diaris vitamines de coneixements: informació per seguir tibant del fil i descobrir coses, persones i fets que desconeixien. Per això, de vegades, a més de la informació hi trobareu suggeriments... També podeu trobar informació per a fer activitats els caps de setmana per a tota la família.

Ara, després de les vacances d’estiu, amb les piles carregades i el cap ple d’idees ja hi tornem a ser... Aquest curs m’agradaria que vosaltres, estimats lectors, també escrivíssiu i m’expliquéssiu què opineu o aportéssiu informació si ho desitgeu...

Sigueu tots benvinguts de nou a “Cultureta i activitats en família”.