21 de juny Inici de l'estiu 2019 darrer dia de classe Dia de la Música

Ja ha arribat l’estiu astronòmic! Ja fa dies que ha arribat la calor però avui a les 16:55 comença l'Estiu. Els raigs del sol arriben a la seva màxima perpendicularitat, pel que el flux de radiació solar que rebem també és màxim. Avui 21 de juny, hem inaugurat la nova estació, que durarà fins el 23 de setembre, dia de l'equinocci de tardor. Aquesta informació i molt més la trobeu al 3/24.

Avui és el darrer dia de classe pels alumnes d’Infantil, Primària i Secundària. Dia d’alegria i tristesa. Ja hem passat deu mesos i hem aprés un munt de coses però alguns deixaran anar alguna llagrimeta de pensar que és el darrer dia amb aquell mestre o aquella mestra amb qui tant han connectat.

Avui es celebra el Dia de la Música... com ho celebrareu?

20 de juny Dia Mundial dels Refugiats

Avui es celebra el Dia Mundial dels Refugiats.

En un món on la violència obliga a centenars de famílies a fugir cada dia, l'Agència de les Nacions Unides per als Refugiats actualment creu que ara és el moment per mostrar als líders mundials que el públic global està aliat amb els refugiats, i per tant, presentarà la seva petició de #ConLosRefugiados el 20 de juny per enviar un missatge als governs que han de treballar junts i fer la seva part amb els refugiats.

La petició #ConLosRefugiados serà lliurada a la seu de l'ONU a Nova York amb motiu de la sessió de l'Assemblea General del 19 de setembre. La petició demana als governs que:

- Garanteixin que tots els nens refugiats tinguin accés a l'educació.

- Garanteixin que totes les famílies refugiades tinguin un lloc segur on viure.

- Garanteixin que tots els refugiats puguin treballar o formar-se per adquirir noves competències i així poder contribuir positivament a les seves comunitats.

Com una expressió de solidaritat amb Àfrica, continent que alberga a la majoria dels refugiats del món, l'Assemblea General de les Nacions Unides, va adoptar la resolució 55/76 Document PDF el 4 de desembre de 2000, en la qual declarava el 20 de juny Dia Mundial del Refugiat, fent-ho coincidir així amb l'aniversari de la Convenció sobre l'Estatut dels Refugiats de 1951.

(Text de la portada de les Nacions Unides d'avui) 2016

19 de juny 2014 Proclamació del Rei Felip VI d'Espanya 1987 Atemptat a l'Hipercor de Barcelona

Hi ha dies de trista memòria i avui és un d’ells. 

Per coses importants que passin... tal dia com avui del 2014 es va proclamar com a Rei d’Espanya de Felip VI no puc deixar de recordar a gent que van sembrar la mort i el terror a casa nostra. 

Però de cada moment horrorós neix una oportunitat. Jo l’he viscut de prop amb el meu amic i company d’escola Robert Manrique. Aquella tarda del 1987 tenia festa però li havia canviat el torn a un company que ho necessitava. Que poc pensava en aquell moment que per sempre més aquell dia seria el seu nou aniversari com de molta altra gent que varen sobreviure al desastre. Una bomba sota els seus peus. l'atemptat de l'Hipercor de Barcelona. 

Hi ha un abans i un després, però un després que lluny de quedar-se en el desastre va saber juntament amb la seva família, l’Esperança, el Joel i el Nacor, convertir el desastre en oportunitat de créixer com a persones i ajudar als que l’envoltaven sense preguntar si eren dels seus o dels altres. Sempre m’ha admirat la seva capacitat de treball i d’empatia envers els que pateixen l’assot del terrorisme vingui d’on vingui. 

Molts no ho entenen però ell sí. No vol carnets, banderes ni colors. La seva feina, el seu cor parla de persones que pateixen per la irracionalitat d’altres. El Robert sempre ha estat un esperit lliure. Ha fet i segueix fent una bona feina. Te criteri. De vegades no coincidim, però sé que ell té més informació que jo, informació que mai explicarà però la té i conforma la seva persona. Avui vull recordar els que continuen en el record dels seus estimats, els que els han sobreviscut, els que no poden recordar encara sense dolor, els que han fet del dolor la saba per seguir creixent. 

Una escultura al final de la Meridiana recorda aquella tarda i aquella gent. Us suggereixo que hi aneu, passeu per allà una tarda d’aquest estiu i tingueu un pensament per a tots ells. És una bona manera de tenir-los presents i de que seguim dient que l’odi, encara que de vegades ho sembli, no pot guanyar mai.

Us recomano un llibre (secció joves i adults) "Pido la Palabra. Víctimas del terrorismo: una crónica íntima" de Goyo Martínez d'Ediciones Lectio publical al novembre del 2008. Realitat i sensibilitat. Senzill de llegir però amb gran calat. Val molt la pena.

A la fotografia veieu al Robert Manrique davant del Monument Commemoratiu de les víctimes de l'Atemptat de l'Hipercor que és una escultura de granit del Sol Lewit que es troba a l'Avinguda de Rio de Janeiro amb Avinguda Meridiana.

18 de juny 1928 mor Roald Admunsen

El nostre protagonista d'avui és un explorador. A principis del segle XX encara quedaven parts del món desconegudes... ell va ser l'explorador del gel, de les regions polars.

Roald Engelbregt Gravning Amundsen va neixer a Borge, Noruega, el 16 de juliol de 1872 i va morir al Mar de Barents el 18 de juny de 1928 quan anava a rescatar el seu competidor Scott. Fou un explorador noruec de les regions polars. Va dirigir l'expedició a l'Antàrtida que va assolir el Pol Sud per primera vegada el 14 de desembre de 1911. També va ser el primer a solcar el Pas del Nord-Oest, que unia l'Atlàntic amb el Pacífic, i va formar part de la primera expedició aèria que va sobrevolar el Pol Nord. També va ser la primera persona a localitzar la situació del Pol nord magnètic.

Roald Amundsen comptava amb una excel·lent formació naval i una especial habilitat en les tècniques de supervivència, apreses en part de la seva experiència en esports hivernals, en la vida dels esquimals, i en les expedicions que el van precedir. En les seves diferents expedicions va comptar amb un reconegut equip en els camps de la navegació, de l'esquí, de l'enginyeria aeronàutica i de l'aviació. Juntament amb Fridtjof Nansen (que va inspirar Amundsen amb la travessia de Grenlàndia que va realitzar el 1888), és l'explorador més cèlebre de la història de Noruega.

17 de juny 1313 Vall d'Aran forma part de Catalunya 1870 Es crea el Registre Civil 1991 desapareix l'apartheid

Avui tenim dos protagonistes territorials: la Vall d’Aran i Sudàfrica, per motius ben diferents, i el Registre Civil.

Tal dia com avui de 1313 la Vall d'Aran entra a formar part de Catalunya. La Vall d'Aran o Aran, de vegades anomenada pel seu tòponim oficial en occità Val d'Aran o Vath d'Aran, és una vall pirinenca i un parçan situat al sud-est de Gascunya, a Occitània. Les seves muntanyes l’aillaven a l’hivern de França i Catalunya. Administrativament és una entitat territorial singular considerada com a realitat nacional occitana, constituïda fins al 2015 com a comarca catalana, amb capital a Vielha en virtut de la Llei 16/1990 sobre el règim especial de la Val d'Aran, actualitzat amb la nova Llei d'Aran del 21 de gener de 2015. Té un govern autònom (Consell General d'Aran recuperat tal dia com avui de 1991). La llengua pròpia i oficial és l'occità aranès, que pertany al conjunt del gascó oriental. També hi són cooficials el català i el castellà. Celebra la seva festa nacional, la Hèsta d'Aran, el 17 de juny.

Tal dia com avui de l’any 1870 es va promulgar la llei de creació del Registre Civil. El Registre Civil és una funció administrativa (per regla general un servei públic) que té per objectiu deixar constància dels fets o actes relatiu a l'estat civil de les persones naturals i altres que les lleis li encomanin. En el registre civil s'inscriu els naixement, la filiació, el nom i els cognoms de les persones, les emancipacions; les defuncions reals o presumptes; els antecedents penals; la pàtria potestat, les guardes i els matrimonis.Estem tots registrats...

També tal dia com avui del 1991 a Sudàfrica va desapareixer oficialment l’apartheid. L’apartheid va ser una política que es va convertir en un sistema de segregació racial duta a terme entre 1948 i 1990 durant els governs del Partit Nacional a Sud-àfrica (i Namíbia mentre restà sota tutela sud-africana). El primer esment que es té del mot és en un discurs de Jan Smuts del 1917, l'aleshores primer ministre. Significa "separació'" o més literalment "apartament" en afrikaans i neerlandès, però el terme ha estat adoptat per gairebé totes les llengües, ampliant-ne el significat per explicar situacions de discriminació racial, i reclamat amb més o menys èxit per diversos pobles o grups oprimits. La segregació racial a Sud-àfrica començà durant el colonialisme, però l'oficialització de l'apartheid començà després de les eleccions generals de 1948. La nova legislació classificava els habitants en grups racials (blancs, negres, coloured i indis) i les zones residencials foren segregades mitjançant trasllats forçosos. Els habitants negres foren desposseïts de la ciutadania i traslladats a un dels 10 territoris autònoms tribals o bantustans del país, quatre dels quals esdevingueren estats independents. El govern segregà l'educació, la sanitat i altres serveis públics, i reservà per als blancs aquells de major qualitat i per als negres els pitjors. L'apartheid comptà amb una resistència interna considerable. El govern respongué a les protestes i aixecaments il·legalitzant l'oposició, promovent una forta repressió i empresonant els més significatius líders anti-apartheid, com Nelson Mandela. Les reformes promogudes els anys 80 no varen aconseguir sufocar l'oposició, i el 1990 el president Frederik Willem de Klerk començà les negociacions per posar fi al sistema. El 1994 se celebraren eleccions multirracials per sufragi universal que guanyà el Congrés Nacional Africà de Nelson Mandela. 

16 de juny 1978 neix Daniel Brühl 1999 Phil Collins Start of Fame

Els nostres protagonistes d’avui estan relacionats amb el món del cinema: Daniel Brühl i Phil Collins.

Daniel Cèsar Martí Brühl González Domingo, conegut artísticament com a Daniel Brühl, va néixer a Barcelona el 16 de juny de 1978. És un actor catalano-alemany fill del realitzador alemany Hanno Brühl i una professora catalana. Malgrat que va néixer a Catalunya va créixer a Colònia (Alemanya). Ha treballat en cinema i televisió en diversos mitjans europeus. Apareix a pel·lícules com Good Bye, Lenin! (2003), Feliz Navidad (2005), Inglourious Basterds (2009), Eva (2011), Rush (2013), Colonia (2015) y Capitán América: Civil War (2016). Pel seu treball a Eva de Kike Maíllo va ser nominat al Gaudí al millor actor i al Goya al millor actor.

Tal dia com avui de 1999 Phil Collins va obtenir un estel en el Walk of Fame de Hollywood. Philip David Charles Collins cantant, compositor, bateria, pianista i actor britànic, nascut el 30 de gener de 1951 al barri londinenc de Chiswick, és un dels personatges més actius i de major èxit de la música rock. El 1999 entra a formar part de Walk of Fame de Hollywood, ja que la seva carrera en els últims anys també ha estat molt relacionada amb el cinema, amb grans èxits gràcies a bandes sonores. La carrera en solitari de Phil Collins comença amb l'àlbum 'Face Value', en què barreja temes de rock simfònic. En els seus discos posteriors es decanta per un estil de rock molt més comercial i convencional, aconseguint diversos supervendes, entre ells 'But Seriously ...'. També col·labora en diverses pel·lícules, entre les que destaca 'Buster', la història de l'atracament al tren correu de Glasgow. Destaca la banda sonora de la pel·lícula de Disney 'Tarzan', en què interpreta el tema principal en diversos idiomes i pel que va obtenir l’Oscar, el Globus d’Or i el Grammy.

15 de juny 1977 Primereres eleccions en democràcia 1992 Bruce Springsteen inicia gira a Estocolm

Aquest any hem tingut un seguit de campanyes electorals i eleccions. Avui recordem les primeres eleccions espanyoles després de la Segona República. També recordem l’inici de la gira europea del Boss que, com no podia ser d’altra manera, va passar per Barcelona l’any 1992.

Tal dia com avui de 1977 era diumenge. Semblava Festa Major. A Espanya s'hi celebren les primeres eleccions democràtiques des de la Segona República Espanyola. Han estat uns anys de franquisme en els quals no hi havia democràcia. En aquests comicis UCD els guanya amb majoria relativa. Són les primeres eleccions amb sufragi universal, lliure, directe i secret des de la Segona República. El PSC és la força més votada a Catalunya, el PSOE al País Valencià i UCD a les Illes.

El quinze de juny de 1992 Bruce Springsteen arrenca la seva primera gira mundial sense The E Street Band. El primer concert d'aquesta gira mundial que el Boss va batejar com Human touch lucky town tour, va tenir lloc a Estocolm (Suècia). Era la primera vegada s'enfrontava a espectacles en viu sense estar emparat pels membres de The E Street Band. A Espanya, la gira va tenir una única parada: La Plaça Monumental de Barcelona, ​​on el rocker més famós de Nova Jersey va oferir dos concerts el 3 i 4 de juliol, en els quals es van escoltar, entre d'altres, cançons com "Brilliant disguise", "Thunder road", "Local hero, Glory days, Born to run o The river. L'última parada europea de la gira, va ser gairebé un mes després, el 13 de juliol, en el Wembley Arena de Londres.

La foto és del concert de Bilbao d'aquesta mateixa gira. Aquest joveníssim Boss va estar a Barcelona.

14 de juny Dia Mundial del Donant de sang 1971 Primer Hard Rock Cafe 1996 mor Ella Fitzgerald

Avui és el Dia Mundial del Donant de Sang. No fa pas massa dies vàrem parlar dels Bancs de Sang i de les condicions per donar sang. Els dies mundials, internacionals... serveixen per a sensibilitzar la població envers un tema concret. Diuen que hi ha dies de tot. Avui recordem que la sang és necessària i encara no la sabem fabricar... necessitem donants!

El 14 de juny es celebra el Dia Mundial del Donant de Sang. Aquest dia té un objectiu doble. Per una banda, agrair públicament la tasca dels donants de sang i de les persones que treballen al darrere (professionals, voluntaris de les associacions, empreses col·laboradores, etc.) i per l’altra banda la promoció de la donació regular, voluntària i altruista. 

Les dues efemèrides que recordem tenen a veure amb la música... Els Hard Rock Café i la veu especial d’Ella Fitzgerald completen el dia d’avui...

Tal dia com avui de 1971 va obrir les portes el primer Hard Rock Cafe. Ho va fer a Londres. La idea original era crear un local que albergués alguns dels objectes i recordatoris més destacables de la història del rock. Els seus fundadors, Isaac Tigrett i Peter Morton, eren dos empresaris emprenedors amants de la música. El 1982, Hard Rock va començar a expandir-se a mig món, i actualment existeixen 108 locals repartits per 41 ciutats. En tots ells es alberguen peces considerades de museu relacionades amb el món de la música i els seus artistes més rellevants: guitarres emblemàtiques, vestits, partitures, pòsters, discos d'or i platí ... una infinitat de productes que solen anar rotant d'un local a un altre. Entre aquests tresors destaquen la guitarra Flying V de Jimi Hendrix o la lletra de Help escrita del puny i lletra de John Lennon. Les diferents 'sucursals' de Hard Rock han albergat, a més, actuacions dels artistes més emblemàtics de cada època. Ara ja compten amb bars, hotels i casinos.

Tal dia com avui la veu de Ella Fitzgerald es va apagar per sempre. Feia dos anys que vivia apartada de la vida pública a la seva casa de Beberly Hills. La diabetis havia minat la salut de la gran dama del jazz. La seva salut estava molt deteriorada i el catorze de juny de 1996 va morir. A mitjans dels vuitanta va haver de patir una intervenció quirúrgica a cor obert i al 1993 li van haver d'amputar les dues cames. Pero no tot van ser desgràcies.... la seva carrera musical es va perllongar al llarg de sis dècades, ja que el seu debut es va produir en plena adolescència. Havia nascut a Virgínia el 1917 i als 15 anys va guanyar un concurs amateur al mític Teatre Apollo de Harlem. Tot just uns dies abans havia estat escridassada a un altre concurs. Diuen que per això va tenir sempre un malaltís pànic al fracàs. Va guanyar així els seus primers 25 dòlars com a cantant. Aviat la seva veu es va fer popular, primer amb la banda de Chick Webb i després en solitari. Al llarg de la seva carrera va vendre més de 40 milions d'àlbums i va guanyar 13 Grammys. També va cantar acompanyada i acompanyant als més grans dels grans de la seva època. Ella Fitzgerald va deixar enregistrat el seu testament artístic en un àlbum, l'últim, titulat "All that jazz" en el qual, als seus 69 anys, desgrana, amb els millors "veterans" del moment, inclós el seu marit Ray Brown. Proveu a recordar la seva veu, era una senyora dalt de l'escenari... no us la perdeu...

La nostra fotografia d'avui és pel Dia Mundial del Donant de Sang. Si ho sou, gràcies. Si no ho sou, però reuniu les condicions per ser-ho, potser és un bon moment per plantejar-vos-ho. 

13 de juny Sant Antoni de Pàdua

Avui felicitem als Antonis i Antònies perquè és Sant Antoni de Pàdua. 

Coneixerem algunes celebracions a l'entorn d'aquest sant.

Sant Antoni de Pàdua va ser un frare franciscà, teòleg i predicador catòlic del segle XIII, venerat com a sant per l'Església Catòlica. La biografia de Sant Antoni de Pàdua narra que l’Antoni va néixer a Lisboa l’any 1195 i que durant tota la seva vida va dur a terme una incansable activitat predicadora que atreia multituds i que també va desenvolupar una intensíssima tasca social, de suport i atenció als més desvalguts. Antoni va viure els darrers anys i va morir a Pàdua (Itàlia) el 13 de juny de l’any 1231, motiu pel qual se li atorgà el sobrenom de Sant Antoni de Pàdua i se celebra la seva diada el 13 de juny. És un dels sants més populars del santoral catòlic, a causa dels miracles que se li atribueixen. Té diferents advocacions algunes d’elles ben curioses.

El dia 13 de juny se celebra la festivitat de Sant Antoni de Pàdua, protector del ram de la construcció. Aquest dia molts gremis relacionats amb el totxo organitzen tot tipus d’actes destinats a celebrar la diada del seu patró, d’entre els que destaquen els concursos de paletes, en què els manobres demostren les seves habilitats.

Sant Antoni de Pàdua havia estat un dels sants més venerats a Catalunya i havia gaudit d’una gran devoció popular. El seu culte arrenca al segle XV i arriba a ser tant popular que s’acaba coneixent al sant per advocat dels pobres, doncs se l’invoca tant per no prendre mal, com per obtenir marit i fins i tot per trobar objectes perduts. El seu patronatge abasta nombrosos sectors socials, tant de mar com de muntanya, i de tota classe d’oficis i gremis. És advocat dels que cerquen matrimoni, i especialment havia estat invocat per les noies solteres que volien trobar marit, que aquell dia anaven a l’església a encendre un ciri.

Però si per alguna cosa es coneix a Sant Antoni de Pàdua és pel seu patronatge sobre els treballadors del sector de la construcció. És el patró tant dels mestres d’obra i constructors, com de tota classe d’artesans de la gaveta, la rajola i la plomada: paletes, manobres i altres oficis relacionats, que l’invoquen contra les caigudes i altres accidents.

Aquest dia, els diferents agents del ram de la construcció organitzen tot tipus de celebracions commemoratives. Es fan misses dedicades al sant, menjades col·lectives, trobades del sector i, sobretot, concursos relacionats amb les feines i oficis dels gremis: concursos d’operador de grua torre, de conductor de minicarregadora i, especialment, concursos de paletes.

Un dels concursos més veterans és el Concurs de Paletes de la província de Tarragona que es celebra des de l’any 1965 pels volts del 13 de juny. S’organitza cada dos anys a Reus i els anys entremig es decideix entre Tarragona, Valls, Cambrils o alguna altra ciutat. D’entre els concursos més renombrats de les terres gironines hi ha el Concurs de Paletes del Pla de l’Estany a Banyoles, que cada any congrega paletes vinguts d’arreu de Catalunya per participar en les diferents proves de destresa i rapidesa.

Alguns d’aquests certàmens s’han traslladat a d’altres dates per fer-los coincidir amb algun esdeveniment important del sector o alguna festa popular. Així, el Concurs de Paletes de Girona se celebra per Sant Narcís (octubre), el Concurs de Paletes de Lleida per la Fira de Sant Miquel (setembre), el Concurs de Paletes de Balaguer per la Fira del Comerç (maig), el Concurs de Paletes de Campllong per la Fira Comarcal de Primavera (abril), el Concurs de Paletes de les Terres de l’Ebre a l’octubre, el Concurs de Paletes de Calonge per Sant Martí (novembre), el Concurs de Paletes de Santa Maria de Palautordera a l’octubre...

“El pa de Sant Antoni” és una de les institucions més antigues del barri de Sant Gervasi, s’inicia l’any 1894. La seva finalitat és la pràctica de la caritat, compartint els béns amb els necessitats, donar culte a Déu procurant imitar la caritat i amor de Sant Antoni de Pàdua als pobres, administrar les almoines del pa dels pobres i buscar a favor d’ells tota mena d’ajuts.

És un servei social d’índole privada, és a dir, no oficial ni subvencionat, que es nodreix exclusivament de les almoines que rep, per aquest fi, el santuari. Aquest servei està regentat per persones voluntàries, sota l’assistència i tutela del Pare guardià del convent i la direcció de la Balbina Birba i en Lluís Viñas.

Els ajuts s’adrecen a persones necessitades del barri, dels barris més necessitats de la ciutat i, també, de les poblacions obreres veïnes, dins les seves possibilitats, amb diverses accions, com són: pagaments de rebuts, beques de menjador, beques d’estudi en escoles d’ideari catòlic, col·laboració amb institucions per a malalts, lluita contra la drogoaddicció.

12 de juny Dia Mundial contra el treball infantil

Uns 168 milions de nens i nenes són víctimes del treball infantil. L'Organització Internacional del Treball (OIT) va llançar el "Dia mundial contra el treball infantil" el 2002 per conscienciar sobre la magnitud d'aquest problema i unir esforços per eradicar aquesta realitat. El 12 de juny de cada any tenim l'oportunitat de fomentar i coordinar les iniciatives dels governs, les patronals i sindicats, la societat civil, els mitjans de comunicació i molts altres actors locals, com escoles i ajuntaments, en la lluita contra el treball infantil.

El 2015, els dirigents mundials van adoptar els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), que incloïen un renovat compromís per acabar amb el treball infantil. En particular, l'Objectiu 8.7, fa una crida a la comunitat internacional per "adoptar mesures immediates i eficaces per eradicar el treball forçós, posar fi a les formes contemporànies d'esclavitud i el tràfic d'éssers humans, i assegurar la prohibició i eliminació de les pitjors formes de treball infantil, inclosos el reclutament i la utilització de nens soldats, i, per 2025, posar fi al treball infantil en totes les seves formes ".

Els nens haurien de treballar en els seus somnis, no en el camp. Els nens no haurien de treballar al camp, sinó en els seus somnis. No obstant això, avui dia, 152 milions de nens encara es troben en situació de treball infantil. Encara que això passa en tots els sectors, 7 de cada 10 nens en situació de treball infantil pertanyen al sector de l'agricultura.

Aquest 2019, l'Organització Internacional del Treball (OIT) celebra 100 anys promovent la justícia social i promovent el treball decent. La celebració d'aquest dia examinarà els avenços assolits al llarg dels 100 anys de suport de l'OIT als països per lluitar contra el treball infantil. Des de la seva fundació el 1919, la protecció dels nens s'ha inscrit en la Constitució de l'OIT (Preàmbul). Un dels primers convenis adoptats per l'OIT es referia a l'edat mínima en la indústria (Conveni núm. 5, 1919).

Així mateix, aquest any mirarem amb especial interès cap a l'Objectiu 8.7 dels Objectius de Desenvolupament Sostenible per eliminar el treball infantil en totes les seves formes d'aquí a 2025. Per fomentar l'Aliança 8.7 Disponible en anglès, que té com a objectiu catalitzar l'acció per aconseguir aquest objectiu, sol·licitem que es prenguin aquestes mesures per dur a terme els últims desafiaments, de manera que la comunitat mundial pugui avançar fermament cap a l'eliminació del treball infantil. Un informe de l'OIT Disponible en anglès publicat recentment aplana el camí per als enfocaments i respostes en matèria de polítiques.

Aquest 2019 és, a més, el vintè aniversari de l'adopció del Conveni sobre les pitjors formes de treball infantil de l'OIT, 1999 (núm. 182). Amb la petita absència d'alguns països que encara no ho han revalidat, aquest Conveni és a prop de la ratificació universal. En aquest Dia, demanem la plena ratificació i aplicació d'aquest conveni i del Conveni de l'OIT sobre l'edat mínima, 1973 (núm. 138); així com la del Protocol de 2014 del Conveni sobre el treball forçós, que protegeix tant als adults com als nens. 

La fotografia d'avui correspon al cartell d'enguany de l'OIT per commemorar la diada i sensibilitzar al món.

11 de juny 1910 neix Jacques Ives Cousteau 2002 Dia sense Música

Darrerament es parla molt dels mars i oceans i la contaminació pels plàstics. És un problema greu. El primer que vàrem sentir parlar de biodiversitat i dels mars i oceans va ser Jacques-Yves Cousteau. Ell és el primer protagonista del dia d'avui. La segona és la Música, o més ben dit la "No Música".

Jacques-Yves Cousteau va néixer l'11 de juny de 1910 a París. Va ser un oficial naval francès, explorador i investigador que va estudiar el mar i diverses formes de vida conegudes en l'aigua. Es recorda per haver estat en 1943, al costat de Émile Gagnan, el coinventor dels reguladors utilitzats encara actualment en el busseig autònom (tant professional com recreatiu) amb independència de cables i tubs de subministrament d'aire des de la superfície. Altres dispositius de busseig autònom ja havien estat experimentats anteriorment, però ha estat el regulador de tipus Cousteau-Gagnan el que s'ha imposat fins als nostres dies, principalment per la senzillesa i fiabilitat del seu mecanisme així com per la lleugeresa i facilitat de transport durant les immersions.

Jacques-Yves Cousteau també era un fotògraf i cinematògraf subaquàtic, i va ser el primer a popularitzar les pel·lícules submarines. De fet, les pel·lícules i sèries documentals rodades durant les seves exploracions a bord del seu vaixell Calypso han estat emeses per televisió a través del seu programa documental, El Món Submarí de Jacques Cousteau, que durant anys va ser transmès a tot el món, fent de Cousteau el més cèlebre dels divulgadors del món aquàtic. Va ser, a més, una de les primeres persones a defensar l'ambient marí de la contaminació, apassionat per trobar i descriure totes les espècies que habiten els mars del globus terraqüi.

L'11 de juny es celebra el 'Dia Sense Música'. La indústria musical al complet (artistes, autors, editors, botigues de discos i emissores de ràdio) es va mobilitzar i va portar endavant una iniciativa en contra de la pirateria, que va ser batejada com el Dia sense Música. La idea, promoguda per AFYVE costat de la resta de membres de la Taula Antipirateria, es va acompanyar del lema "T'imagines la vida sense música? Dóna-li vida a la música". Diverses radiofórmules, van tallar les seves emissions de 13 a 14 hores i no van emetre cap tipus de música. Durant aquest espai de temps van connectar amb el Cercle de Belles Arts de Madrid on es va llegir un Manifest Antipirateria. Va ser, sens dubte, una de les iniciatives més serioses i importants de les que s'havien impulsat, fins llavors, contra de la xacra que va suposar la creixent pirateria musical a Espanya. Promogut per diverses associacions del sector discgráficos com AFYVE, SGAE, SIE, ART, ANGED i ANEDI, el Dia sense Música pretenia conscienciar el Govern de la necessitat de buscar un compromís més gran per part de l'Administració per combatre el frau de diversos milions d'euros que suposa la venda il·legal de discos pirates. També es van dur a terme actes en el Cercle de Belles Arts, on diversos artistes van cantar sense música mentre els directors de cinema i les agències de publicitat van mostrar com serien les pel·lícules i els anuncis si no tinguessin banda sonora.

Jacques-Yves Cousteau amb les seves ulleres i el barret vermell tan característic. El seu llegat segueix ben viu i molta gent, gràcies a ell, segueix tenint cura de mars i oceans.

10 de juny 1942 venjança a Lídice

Les guerres són terribles. Amaguen històries d’odi profund, episodis terribles de la història de la humanitat. No hauríem d’oblidar. Hauríem d’aprendre per no repetir-ho però de vegades sembla que preferim mirar cap a una altra banda i continuar amb la nostra vida com si res no estès passant a altres humans uns quilòmetres més enllà.

Avui recordarem un llogaret (que no arriba ni a poblet) de Txèquia que va ser totalment destruït pels alemanys. Anem a pams...

El 1942 el dirigent de les SS Reinhard Heydrich exercia com "protector" de Bohèmia i Moràvia, ocupades des de 1939. En el matí del 27 de maig de 1942, es dirigia en el seu Mercedes Benz descapotable al Castell de Praga al sector de Holešovice, quan va ser atacat per dos guerrillers de la resistència txeca, Jozef Gabčík i Jan Kubiš. Aquests soldats, entrenats al Regne Unit, havien descendit en paracaigudes al desembre de 1941, com a part de l'Operació Antropoide.

El 4 juny 1942 Heydrich va morir a l'Hospital Bulovka de Praga, víctima d'septicèmia. Això va fer enfurismar a Hitler, que va ordenar al nou governador de Bohèmia, Kurt Daluege, que fes el necessari per trobar els assassins. Com a resultat d'això, els alemanys van iniciar una brutal campanya de repressió en contra de la població civil txeca.

De totes les operacions de venjança, la més coneguda és l'ocorreguda el 10 de juny. Aquest dia, forces de seguretat alemanyes van envoltar el poblat de Lídice, tancant totes les sortides. Aquest poble va ser escollit per ser un dels més actius en contra de l'ocupació nazi, i d'allí procedia una gran quantitat de partisans que es van unir a la resistència. A l'entrar al poble tota la població va ser treta de casa seva, separant a tots els homes majors de 15 anys i portant-los a un graner. L'endemà van ser afusellats. Altres 19 homes i 7 dones que treballaven en una mina propera van ser portats a Praga i també executats. Les dones i nens restants van ser enviats al camp de concentració de Ravensbrück, on la quarta part d'ells va morir a les cambres de gas o a causa dels treballs forçats. Els nens, per la seva banda, van ser portats al gueto del carrer Gneisenau en Łódź (actual Polònia), on van ser separats amb criteris racials. Els que podrien ser objecte de "arianització" van ser enviats a Alemanya, mentre que els 82 restants van ser assassinats en el camp d'extermini de Chelmno. Els nazis dinamitaran tots els edificis i destruiran fins i tot el cementiri. Per si no fos suficient, les tropes alemanyes cremaran Lídice i passaran a sobre amb màquines per aplanar la runa. Amb aquestes atrocitats Hitler pretén advertir a tots els que lluiten contra el feixisme. Un documental original, realitzat pels soldats alemanys, ha sobreviscut com a testimoni de la massacre.

En total, 340 habitants del poble van ser assassinats (192 homes, 60 dones i 88 nens). El mateix li va succeir a un altre petit poblat anomenat Ležáky dues setmanes després: els homes assassinats, les dones enviades als camps de concentració i els nens "arianizats" o enviats a les cambres de gas. El resultat final de la repressió per la mort de Heydrich va ser de 1.300 persones, entre partisans, alts dirigents txecs i víctimes circumstancials, com els habitants de Lídice.

Malgrat haver estat completament destruït, el poble va ser reconstruït en 1949. El poble s'aixeca en un àrea contigua a l'original, on hi ha un gran parc-monument en memòria de les víctimes. Per tot això, Lídice es convertirà en un símbol de lluita contra la injustícia i el totalitarisme.

8 de juny 793 1a incursió vikinga a Anglaterra 1671 Neix Albinoni 1903 neix Marguerite Yourcenar

Avui els nostres protagonistes es reparteixen entre la història amb una pinzellada de música i literatura. Anem a pams...

Tal dia com avui de l’any 793 es va produir la primera incursió víkinga a l'est d'Anglaterra en saquejar el monestir de Lindisfarne, a la costa. Els víkings, que fins aquest moment eren "comerciants nòrdics", passaran, durant els dos segles següents, a ocupar les cròniques i contes europeus, omplint una època de terror propiciada per aquests "homes del nord" o "homes de la mar". Els seus vaixells, anomenats drakkar per tenir habitualment el mascaró de proa forma de cap de drac, realitzaran incursions en totes les costes d'Europa i remuntaran els rius de França i Espanya, conquistaran la majoria d'Irlanda i grans extensions d'Anglaterra, i establiran assentaments permanents a Rússia i les costes del Bàltic. Hi ha cròniques relatant les seves incursions a la Mediterrània, al Mar Caspi i el seu establiment a la mítica Vinland, a Amèrica del Nord. Un poble molt inquiet...

L’any 1671 va néixer a Venècia, Tomaso Giovanni Albinoni, famós compositor d'òpera barroc, conegut per les seves sonates, cantates serenates i concerts. La seva peça barroca "Adagio en sol menor" és una de les més conegudes. Una d’aquelles obres que transmeten pau.

El 1903 a Brussel·les, Bèlgica, neix l'escriptora belga, que es nacionalitzarà nord-americana, Marguerite Yourcenar. Potser la seva obra més coneguda serà "Memòries d'Adrià", que escriurà el 1951 explicant en primera persona la vida i mort de l'emperador romà Adrià. És una de les representants més reconegudes de la novel·la històrica.

7 de juny 1940 Neix Tom Jones

Avui parlem de Música. El protagonista d’avui se’l coneix com "el Tigre de Gal·les".

  

Tal dia com avui de 1940 va néixer Thomas Jones Woodward a Pontypridd, al sud de Gal·les. Fill d'un miner i un mestressa de casa, el futur que l’esperava no era molt diferent al dels nois d'aquella petita ciutat. Acabada l’escola sense pena ni glòria, als 16 anys ja s'havia casat i tenia un fill. Tom va tenir una gran varietat de treballs, des peó de paleta, fins a tallador de guants passant per venedor ambulant d'aspiradors. L'única cosa que destacava de la seva vida monòtona era la seva participació amb la banda amb la qual actuava a la nit en els pubs de la ciutat. Allà posava en pràctica tot el que havia après en el cor de l'església i en el col·legi. Un dia, Gordon Mills, un caçatalents, va presenciar una de les seves actuacions i no es va poder resistir a la seva potent veu i a l’estil tan atrevit del gal·lès. En poc temps el manager li va aconseguir un contracte. El primer gran èxit de Jones va ser "It’s not unusual" que va arrasar a tot el món. Per cert, la cançó va ser boicotejada per la conservadora BBC i va haver de ser difosa per una ràdio pirata.

Tom Jones ha enregistrat al llarg de la seva carrera un autèntic allau de senzills i ha aconseguit diversos discos d'or amb cançons com "Delilah", "Help major self", "Love my tonigh", "Kiss" i l'èxit dels 90 , "Sex bomb". I és que amb el pas del temps Tom Jones ha aconseguit romandre sempre amunt, provar tots els estils de música i, per descomptat, renovar-se. El seu impressionant aspecte i la seva veu potent van ser qualitats suficients perquè a Tom Jones se  li donés del sobrenom d’"El Tigre de Gal·les". 

6 de juny 1944 Desembarcament de Normandia

Corria l’any 1944, just a mitjanit comença l'Operació Overlord dirigida per Eisenhower. A l'alba, acaba el bombardeig massiu de la costa francesa mentre 135.000 soldats aliats desembarquen a les platges de Normandia per cinc llocs diferents. Malgrat les formidables defenses alemanyes de la costa, a l'entrar per cinc llocs alhora, s'aconsegueix prendre la platja. Al vespre, 150.000 soldats hauran desembarcat a Europa, fent possible la ràpida alliberament de França i ampliant les possibilitats d'envair Alemanya aquest mateix any.

Avui fa setanta-cinc anys de l'històric desembarcament aliat a les costes de Normandia durant la Segona Guerra Mundial, el començament de la fi del nazisme. Aquell Dia D, saldat amb la mort de no pas menys de quinze mil soldats (principalment nord-americans), va obrir la porta a l'alliberament de París i a la caiguda, un any després, del règim d'Adolf Hitler. Internet ofereix una gran quantitat de recursos dedicats al desembarcament més gran de la història.

Avui es celebra el 75è aniversari amb tota la pompa i tots els honors. Conèixer la nostra història ens pot ajudar a no cometre els mateixos errors. En una guerra sempre hi perd tothom. Cal treballar per la Pau i evitar el conflicte sempre.

3 de juny 1904 Neix Charles Richard Drew

Avui amb motiu del naixement d’un metge que va treballar per fer possible els bancs de sang encetarem aquest tema. Heu sentit a parlar dels Bancs de Sang? Per tenir més informació podeu consultar la web del Banc de Sang i Teixits http://www.bancsang.net/

El tres de juny del 1904 va néixer a Washington D.C. (EUA), el metge i cirurgià americà Charles Richard Drew, pioner en el desenvolupament dels bancs de sang. Demostrarà que el plasma és més durador que la sang sencera i contribuirà a crear bancs de sang per als aliats a Europa durant la II Guerra Mundial. Serà molt crític amb les decisions oficials de separar la sang dels blancs i els negres en els bancs de sang.

Per què cal donar sang?

La donació de sang és un acte solidari i de participació ciutadana que beneficia el conjunt de la societat. Per al donant tan sols és un moment, per a molts malalts pot suposar la vida. La donació de sang és un acte senzill, segur, gens dolorós, i assistit per professionals especialitzats en tot moment. Per al donant, no comporta cap risc, però, en canvi, per a malalts de tot el territori, pot suposar avançar en el seu procés de curació.

Les donacions altruistes, l'única font d'obtenció de sang. Malgrat els avenços mèdics i tecnològics, ara per ara, la sang no es pot fabricar i tan sols es pot obtenir de les donacions altruistes de les persones. Com que de cada donació de sang s'obtenen tres components sanguinis diferents amb aplicacions pròpies, podem afirmar que podem ajudar fins a tres malalts diferents.

La sang i els seus components tenen una vida limitada: els concentrats d'hematies es conserven 42 dies, el plasma es conserva 1 any, les plaquetes es conserven 5 dies.

L'ús és diari: cada dia es necessiten 1.000 donacions a Catalunya. La necessitat de sang és constant i, per tant, també ho han de ser les donacions. Cada dia, tots els hospitals i clíniques de Catalunya necessiten sang o components sanguinis per atendre els seus malalts, ja que la majoria d'intervencions quirúrgiques i molts dels tractaments mèdics requereixen transfusions.

La transfusió de sang o dels seus derivats s'ha convertit en una part imprescindible en l'actual assistència sanitària. La donació no ha d'estar lligada a situacions de tragèdia o d'emergència sinó que ha de ser un acte quotidià i habitual a les nostres vides. Només donant sang amb regularitat, disposarem sempre de sang suficient i segura en estoc. Els homes poden donar fins a 4 vegades a l'any i les dones, 3, sempre i quan es respecti l'interval mínim de dos mesos entre donacions.

Qui pot donar sang?

Pot donar sang qualsevol persona sana entre 18 i 65 anys que pesi més de 50 quilos. Cal tenir aquest pes mínim, perquè en cada donació es recull una quantitat estàndard per a tots els donants (450 ml). Tant per a la seguretat del donant com del receptor, es realitza una història clínica i una sèrie de proves abans de la donació. Després d'aquesta, s'analitza la sang.

Sabeu que el Banc de Sang també és Banc de Teixits? Hi ha diverses seccions: de cordó, de llet materna, de teixits (ocular, musculoesquelètic, vàlvules cardíaques, vascular i cutani). Això ens genera moltes preguntes que podreu contestar a la web.

2 de juny 1953 coronació Isabel II d'Anglaterra 1963 s'aboleix lesclavitud a Aràbia Saudí 2014 abdica Joan Carles II 1904 neix Johnny Weissmüller

Avui diverses monarquies assalten el calendari, per causes molt diverses, elles en són les protagonistes.

L’any 1953 es va celebrar la coronació de la reina Isabel II d'Anglaterra de manera solemne a l'abadia gòtica de Westminster, a Londres. De fet, Isabel ocupava el tron des de la mort del seu pare Georges VI. Tenia 27 anys.

L’any 1963 amb un decret del príncep regent Faisal, s'aboleix l'esclavitud a l'Aràbia Saudita, últim país que la reconeixia oficialment. Avui al segle XXI ja no està oficialment reconeguda però desgraciadament continua existint. Hi ha entitats No Governamentals que treballen per abolir-la no tan sols sobre el paper sinó també en la realitat.

El dilluns 2 de juny de 2014, després de 39 anys de regnat,va ser anunciada l'abdicació de Joan Carles I i es va fer efectiva el 19 de juny, moment en què es va publicar la Llei Orgànica 3/2014, de 18 de juny, que regula l'abdicació en el Butlletí Oficial de l' estat, aprovada per les Corts Generales acord amb el que disposa la Constitució Espanyola. L'acte de signatura de la norma es va produir el 18 de juny a les 18:00 hores al Saló de Columnes del Palau Reial de Madrid i la publicació va tenir lloc el dia 19 a les 0:00 hores, moment en què es va fer efectiva l'abdicació i el príncep d'Astúries va passar a ser el nou rei. Joan Carles I ostentarà la dignitat de «rei» de manera vitalícia i realitzarà exclusivament les funcions que li assigni el seu successor, proclamat rei d'Espanya amb el nom de Felip VI el 19 de juny, en una cerimònia protocol·lària al Palau de les Corts.

Acabem amb el Rei de la selva. El dos de juny de 1904 va néixer a Banat, (actual Romania) l'esportista i actor nord-americà d'origen austríac, Johnny Weissmüller. Un dels millors nedadors del món en els anys 20 del segle XX i guanyador de cinc medalles d'or olímpiques i una de bronze. Va d'establir un total de 67 rècords mundials. En acabar la seva carrera esportiva, es va convertir en el sisè actor en encarnar Tarzan, paper que va interpretar al llarg 20 pel·lícules, el que el consagrarà com el Tarzan més popular de la història del cinema. Amb un crit espectacular amb el que cridava a tots els animals de la selva.

1 de juny 2003 Peter Gabriel a Barcelona

Avui comença el mes de juny. No només és el mes en que s’acaba el curs, molts joves fan la Selectivitat, comença l’estiu i fem les revetlles de Sant Joan, Sant Pere i Sant Jaume tot olorant les vacances. I per estar ben animats comencem el mes amb música.

Tal dia com avui del 2003 Peter Gabriel va actuar a Barcelona davant 12.000 persones. El Palau Sant Jordi de Barcelona va acollir l'únic concert de Peter Gabriel a Espanya. En ell, el músic exlíder de Genesis va donar un repàs pels temes del seu últim treball discogràfic, “Up”, i va recordar clàssics de la seva discografia com “Sleedghammer” o “Digging in the dirt”, entre d'altres. Era la tercera vegada que Barcelona rebia a Peter Gabriel en concert. En aquesta ocasió, a més, la ciutat comtal era la ciutat que podia escoltar en directe al veterà músic. En total, 12.000 persones van ser finalment els que van poder gaudir de l’espectacle del londinenc. Cuidant des del primer moment, l'escenografia en la qual es desenvolupava l'actuació, Gabriel va començar amb “Here comes the flood”, del seu primer àlbum, i després va interpretar successivament sis dels deu temes del seu últim disc: “Darkness”, “Sky Blue”, “The Barry Williams Show”, “More than this”, “Growing up” i “Signal to noise”. Per descomptat, també hi va haver temps per ficar-se als seus fans a la butxaca gràcies a temes com “Mercy street”.