30 de novembre Sant Andreu 1773 Neix Friedrich Mohs

 

Avui tota l’església celebra la festa de Sant Andreu. Era pescador i germà de qui va ser Sant Pere. Andreu es va fer deixeble de Joan Baptista i quan Jesús es va anar fer a batejar per ell al riu Jordà el va conèixer i el va seguir. Diuen que és el primer apòstol de Jesús. És venerat com a sant a tota la cristiandat. És el patró d’Escòcia, d’Ucraïna, de Rússia, de Sicília i de Grècia... i a casa nostra també de Serinyà, de Sant Andreu de Llavaneres i del districte de Sant Andreu del Palomar, a Barcelona. Aquestes poblacions celebren en honor del sant la seva Festa Major d’hivern.

A Gernrode, actual Alemanya, neix tal dia com avui de 1773 en Friedrich Mohs, geòleg i mineralogista alemany que serà recordat per la creació de l'escala de Mohs de duresa dels minerals comprovant la seva capacitat de ser ratllats, utilitzada com a referència per comparar la solidesa d'una substància, amb el talc i el diamant en les seus extrems.

Cercant he trobat altres catalogacions de la duresa... Actualment existeixen les escales següents:

Duresa Brinell: empra com a punta una bola d'acer. Per a materials durs, és poc exacta.

Duresa Rockwell: s'utilitza com a punta un con de diamant (en alguns casos bola d'acer). És la més estesa, ja que la duresa s'obté per mesura directa i és apte per a tot tipus de materials. Se sol considerar un assaig no destructiu per la petita grandària de l'empremta.

Rockwell superficial: hi ha una variant de l'assaig, anomenada Rockwell superficial, per a la caracterització de peces molt primes, com a fulles d'afaitar o capes de materials que han rebut algun tractament d'enduriment superficial.

Duresa Knoop: mesura la duresa en valors d'escala absolutes, i es valoren amb la profunditat de senyals gravades sobre un mineral mitjançant un estri amb una punta de diamant al qual se li fa una força estàndard.

Duresa Rosiwal: mesura en escales absoluta de dureses, s'expressa com la resistència a l'abrasió mitjanes en proves de laboratori i prenent com a base el corindó amb un valor de 1000.

Duresa Shore: empra un escleroscopi. Es deixa caure un indentat a la superfície del material i es veu el rebot. És adimensional, però consta de diverses escales. A major rebot → gran duresa. Aplicable per a control de qualitat superficial. És un mètode elàstic, no de penetració com els altres.

Duresa Webster: empra màquines manuals en el mesurament, sent apte per a peces de difícil maneig com a perfils llargs extruïts. El valor obtingut se sol convertir a valors Rockwell.

Duresa Vickers: utilitza com penetrador un diamant amb forma de piràmide quadrangular. Per a materials tous, els valors Vickers coincideixen amb els de l'escala Brinell.

És molt curiós com no som gens conscients de que coneixem una part molt petita del món. El món és gran i divers. Tot ho tenim molt proper. Hi ha tant per fer i tantes maneres de fer-ho... Avui recordem un home que va experimentar els materials per la seva capacitat de ser ratllats. Els humans tenim la necessitat d'ordenar, de posar nom, de separar per característiques, de controlar...

Això que és molt bo de fer amb les coses perquè ens ajuda a avançar com a societat alguns pretenen fer-ho també amb les persones. M’agradaria que el respecte fos norma per tot arreu i no hi haguessin persones ni tradicions ratllades sinó convivència pacífica.

28 de novembre 1995 s'inaugura el MACBA

 

El Museu d'Art Contemporani de Barcelona, conegut també per les seves sigles MACBA, està dedicat a l'exposició de l'art i les pràctiques culturals contemporànies. Es troba situat al barri del Raval de la ciutat de Barcelona, molt a prop del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, a la Plaça dels Àngels número 1. Es va inaugurar el 28 de novembre de 1995.

Aqui teniu els consell que ens proposen per preparar la visita a la web del MACBA:

• Consulta els horaris i preus del Museu.

• Consulta els serveis que ofereix el Museu i les visites guiades, ja que el MACBA posa a disposició dels visitants un equip d’educadors que atén el públic, tant en visites en horaris fixos com en visites concertades per a grups.

• A la web trobaràs informació detallada de les exposicions vigents i futures. També pots consultar dades de molts dels artistes i obres que formen part de la nostra Col·lecció permanent.

• Si t’interessa aprofundir en algun aspecte específic de l’art contemporani, pots descarregar-te els nostres vídeos i àudios o consultar els textos de les publicacions.

• Descarrega’t la nostra aplicació gratuïta de realitat augmentada (dins la pestanya 'Accés a internet'). Et permetrà conèixer algunes de les obres exposades d’una manera més lúdica.

• Si véns en família, consulta la pestanya corresponent i descobreix-ne totes les opcions.

• Si tens preguntes o dubtes, pots consultar les FAQ o trucar per telèfon.

Curiosament trobem un altre museu que també té el mateix nom: MACBA també és el Museu d'Art Contemporani de Buenos Aires.

La fotografia correspon a la façana del Museu però si hi heu estat potser no la reconeixereu perquè no hi ha skaters a la plaça...jejeje...

27 de novembre Dia del Mestre i Primer diumenge d'Advent

 

Felicitem a tots els Mestres! Els qui treballen amb el més menuts o amb els més grans, els generalistes i als més especialitzats, als de l’educació formal i a tots els que ens han ensenyat tantes coses al llarg de la vida... els nostres mestres.... Avui és un dia especial....

He tingut la sort de conèixer a grans mestres... hi puc posar molts noms.... aquells que de manera absolutament vocacional acompanyen els infants i joves en el seu procés de fer-se grans. No és un acompanyament de lluny, des de fora, ni una incursió dirigista i obligatòria. Des del respecte més profund a la persona es treballa perquè infants i joves arribin a ser tot allò que poden arribar a ser. Aquests són els mestres que la nostra societat necessita.  No és una professió fàcil perquè barreja:  passió, dedicació, encert, assumir l’error com a part del procés i com deien els grecs res en excés. El mestre és seny i rauxa, il·lusió i tècnica. Les tecnologies, les ratios, les llibretes, les cançons, els problemes, els grups cooperatius, les programacions, els continguts, les avaluacions, les competències, els projectes... tot són mitjans mentre caminem, mentre el curs avança, mentre els cursos avancen...

A casa nostra celebrem avui el Dia del Mestre en record a Josep de Calassanç que va néixer a Peralta de la Sal (Osca) l’any 1557. Va ésser un sacerdot i va fundar les Escoles Pies per a l'ensenyament dels nens. És venerat com a sant per l'Església catòlica. Climent XIII el canonitzà el 16 de juliol de 1767. Avui es celebra el Dia del Mestre en el qual s’engloben mestres, catedràtics i professors. Se celebra en diferents dates d'acord amb cada país. 

En l'església catòlica celebrem l'Advent com a temps de preparació pel Nadal. Són quatre diumenges abans de Nadal, per tant no és un temps fixe. Aquest any avui és el primer diumenge i encenem la primera espelma a la Corona d'Advent. Ens anem preparant perquè el Nadal s'acosta.

26 de novembre 2003 darrer vol del Concorde

 

No és freqüent que la indústria aeronàutica apareixi en els nostres textos... però avui és una data assenyalada: tal dia com avui de 2003 l’avió jet supersònic Concorde va volar per darrera vegada.

L'avió supersònic Aérospatiale-BAC Concorde va ser un dels dos únics models d'avió de passatgers supersònics en servei. El Concorde tenia una velocitat de creuer Mach 2,04 (més de dues vegades la velocitat del so) que li permetia travessar l’oceà Atlàntic en tres hores i mitja. Els vols comercials del Concorde, de British Airways i Air France, van començar el 21 de gener del 1976 i van acabar el 24 d'octubre del 2003, amb un últim vol d'acomiadament el 26 de novembre del mateix any. Fins al 2003, Air France i British Airways van continuar operant vols a Nova York de forma diària.

Podem trobar un exemplar de Concorde al Musée de l'Air et de l'Espace a l’aeroport de Le Bourget, prop de París. És un dels museus d'aviació més antics del món.

Voleu saber curiositats d’aquests fantàstic avió?

En el món del cinema ha aparegut el Concorde en diferents ocasions: Un dels robots de “Els Transformers, la pel·lícula” és un Concorde. James Bond viatja amb el Concorde a “Moonraker”.

Fins i tot un d’ells va aconseguir que un músic toqués a Europa i a Amèrica en el mateix dia. El 13 de juliol de 1985 es van celebrar per tot el planeta diversos concerts benèfics per ajudar econòmicament al tercer món, l'esdeveniment es va anomenar Live Aid. L'estrella del pop Phil Collins va volar amb el Concorde des de Londres fins a Filadèlfia i això va permetre que en un mateix dia actués a les dues ciutats.

L'1 de novembre de 1968 un Concorde charter va donar la volta al món en 31 hores i 51 minuts.

25 de novembre Dia Internacional de la Eliminació de la Violència de Gènere contra la Dona 1864 es publica "Viatge al centre de la Terra"

 

Avui es celebra el Dia Internacional de la Eliminació de la Violència de Gènere contra la Dona. 

Des dels Ajuntaments i altres entitats s'engegen campanyes de tolerància zero: no deixar passar “ni mitja”. I és que hi ha frases i comportaments que estan molt arrelats i que s’entenen com a normals i no ho són. Quan llegim les frases que ens mostren en els cartells o a les falques publicitàries podem constatar que les hem sentit alguna vegada: al cinema, al carrer, amb els amics –potser per riure- però les hem sentit... no hem de deixar que floreixi cap tipus de violència. Aquesta tampoc. Els Grups d'Atenció a la Víctima, o GAV, són uns equips de treball que hi ha a totes i cadascuna de les comissaries dels Mossos d'Esquadra per tal d'oferir un servei ràpid i confidencial a les dones i infants víctimes de la violència de gènere. En cas d'emergència cal trucar al telèfon 112 que comunicarà immediatament amb la dotació policial que caigui més a prop (tant de mossos com de policia local).

Tal dia com avui del 1864 es va publicar “Viatge al centre de la Terra” (Voyage au centre de la Terre) que tracta de l'expedició d'un professor de mineralogia, el seu nebot i un guia a l'interior del globus. Aquesta és una de les poques novel·les de Jules Verne que no va ser serialitzada. Totes les altres es van anar publicant en fascicles. Jules Gabriel Verne, conegut com Juli Verne, va ser un escriptor, poeta i dramaturg francès cèlebre per les seves novel·les d'aventures i per la seva profunda influència en el gènere literari de la ciència ficció. Va néixer a Nantes el 1828 i va estudiar per continuar els passos del seu pare com a advocat, però molt jove va decidir abandonar aquest camí per dedicar-se a escriure. La seva col·laboració amb l'editor Pierre-Jules Hetzel va donar com a fruit la creació de “Viatges extraordinaris”, una popular sèrie de novel·les d'aventures escrupolosament documentades i visionàries entre les quals s'incloïen les famoses “Viatge al centre de la Terra”, “Vint mil llegües de viatge submarí” i “La volta al món en vuitanta dies”.

Jules Verne és un dels escriptors més importants de França i de tota Europa gràcies a l'evident influència dels seus llibres a la literatura avantguardista i el surrealisme, i des de 1979 és el segon autor més traduït al món, després d'Agatha Christie.  És considerat, juntament amb HG Wells, el “pare de la ciència ficció”. Va ser condecorat a França amb la Legió d'Honor per les seves aportacions a l'educació i a la ciència.

24 de novembre 1974 Descobriment de la Lucy 2021 Primer Dia de l'Orgull Primat 2022 Encesa llums de Nadal a Barcelona

 

El vint-i-quatre de novembre recordem dos fets relacionats amb la paleontologia.

La paleontologia és la disciplina basada en el mètode científic que estudia el desenvolupament de la vida sobre la Terra, de plantes i animals antics, basant-se en el registre fòssil, evidència de la seva existència que s'ha conservat en fòssils. Això inclou l'estudi de fòssils, petjades i nius (icnofòssils), fems fossilitzats (copròlits) i residus químics. Entre els seus objectius hi ha, a més de la reconstrucció dels éssers vius molt antics, l'estudi del seu origen, dels seus canvis en el temps (evolució i filogènia), de les relacions entre ells i amb el seu entorn (paleoecologia, evolució de la biosfera), de la seva distribució espacial i migracions (paleobiogeografia), de les extincions, dels processos de fossilització (tafonomia) o de la correlació i datació de les roques que els contenen (biostratigrafia). La paleontologia permet entendre l'actual composició (biodiversitat) i distribució dels éssers vius sobre la Terra (biogeografia) -abans de la intervenció humana-, ha aportat proves indispensables per a la solució de dues de les més grans controvèrsies científiques del passat segle, l'evolució dels éssers vius i la deriva dels continents, i, de cara al nostre futur, ofereix eines per a l'anàlisi de com els canvis climàtics poden afectar al conjunt de la biosfera.

El 24 de novembre de 1974 el nord-americà Donald Johanson i el seu equip van trobar un esquelet fossilitzat gairebé complet d'un homínid pertanyent a l'espècie Australopithecus afarensis, de 3,2 milions d'anys d'antiguitat. El van descobrir a 159 km de Addis Abeba, a Etiòpia.

Es tracta de l'esquelet d'una femella d'1 metre d'alçada, d'aproximadament 27 kg de pes (en vida), d'uns 20 anys d'edat (els queixals del seny estaven acabades de sortir) i que pel que sembla va tenir fills, encara que no se sap quants. Dotada d'un crani minúscul, comparable al d'un ximpanzé, Lucy caminava sobre els seus membres posteriors, signe formal d'una evolució cap a l'hominització. La capacitat bípeda de Lucy pot deduir-se de la forma de la seva pelvis, així com de l'articulació del genoll.

Li van posar per nom Lucy. El seu nom prové de la cançó «Lucy in the sky with diamonds» del conjunt musical The Beatles, que sentien els membres del grup investigador en el moment de la troballa.

Fins al 1977, la comunitat científica no va prendre en consideració la troballa de Johanson i el seu equip de l'International Afar Research Expedition. La revista Kirtlandia va acceptar publicar el descobriment del nou homínid, al qual els seus autors van assignar el nom científic d'Australopithecus afarensis.

Tal dia com avui del 2012 en alguns països de Llatinoamèrica, es va celebrar per primera vegada el Dia de l'Orgull Primat. Commemoraven una doble fita: la publicació del llibre L'origen de les espècies, del naturalista britànic Charles Darwin (1859), i el descobriment de les restes fòssils de Lucy.

L’encesa dels llums de Nadal a Barcelona serà el 24 de novembre, amb un acte que començarà a les 18.00 h a Nou Barris i es podrà seguir en directe a betevé. A partir de les 18.35 h és quan es procedirà a la il·luminació oficial del Nadal, que quedarà encesa fins al 6 de gener inclòs. A banda dels carrers que el 2021 van tenir llums de Nadal i de les vies que aleshores es van estrenar (com la ronda de Sant Pere), enguany hi haurà quatre quilòmetres més d’enllumenat al centre de Barcelona, en un tram comprès entre el carrer de Balmes, la ronda de Sant Pere, el carrer d’Aragó i la Gran Via.

Amb la posada en marxa dels llums de Nadal torna també el Barcelona Christmas Tour, aquest serà el quart any d’aquest circuit especial per conèixer l’enllumenat nadalenc del Barcelona Bus Turístic que ha estat tot un èxit de públic en les edicions anteriors. A partir de l’endemà de l’encesa, el 25 de novembre i fins al al 31 de desembre del 2022 hi haurà sortides des de des de la parada de la plaça de Catalunya tots els dies de la setmana, dues a les 18.00h i dues a les 20.00. El dia de Nadal i el 31 de desembre no hi haurà servei i el dia 24 només es farà el viatge de les 18.00h. El Bus farà un recorregut especial pels grans carrers, avingudes i edificis més emblemàtics de la ciutat especialment decorats i il·luminats per aquestes festes. Oferirà una ruta d’una hora i mitja de durada que permetrà gaudir de la nova il·luminació dels carrers de la ciutat des del pis superior d’un bus turístic amb una ruta guiada en viu que s’oferirà en català, castellà i anglès. El preu del bitllet és de 15 euros per als adults i de 10 euros pels més petits, d’entre 4 i 12 anys.

23 de novembre 1888 Neix Harpo Marx

 

El vint-i-tres de novembre de 1888 va néixer Harpo Marx.

Els Germans Marx van ser un grup de còmics dels Estats Units que originàriament estava compost per cinc germans (entre parèntesis els noms artístics): Leonard (Chico), Adolph (Harpo), Julius (Groucho), Milton (Gummo) i Herbert (Zeppo).

Harpo es va fer famós gràcies al seu paper de mut, amb la perruca característica de color taronja, la gavardina amb les butxaques sempre plenes i la botzina, amb la qual podia emetre sons.

Va escriure les seves memòries en el llibre "Harpo Parla!" (1961).

Van començar actuant quatre germans però les seves pel·lícules més famoses les van fer Groucho, Harpo i Chico. Alguns dels títols més recordats són: A Night at the Opera (Una nit a l'òpera) (1935), A Day at the Races (Un dia a les curses) (1937), Room Service (L'hotel dels embolics) (1938), At the Circus (Una tarda al circ) (1939), Go West (Els germans Marx a l'Oest) (1940) i A Night in Casablanca (Una nit a Casablanca) (1946).

Suggeriment: potser un bon dia per plantejar-nos veure alguna pel·lícula dels germans Marx. Tenen algunes escenes que han passat a la història del cinema com la quantitat de gent que hi cap en un camarot o la lectura d’un contracte que fa Groucho Marx...

22 de novembre Festa de Santa Cecília Dia de la Música 2015 Minyons de Terrassa fan un quatre de deu amb folre i manilles.

 

Felicitem a les noies que es diuen Cecília i especialment: celebrem el Dia de la Música!

Què seria la nostra vida sense música? Sense saber-ho tenim una banda sonora personal. Les cançons que ens agraden, que ens han acompanyat en bons moments, en moments dolorosos... cançons que ens animen o ens entristeixen. 

Avui, Dia de la Música és un bon moment per agrair a tots aquells que la fan possible. També podem aprofitar per començar a veure cinema amb base de música. Demà dimecres i dimecres vinent podem anar al Teatre Ars de Barcelona a veure una obra amb cançons que us agradarà, es diu Liryca i ens mostra el final d'un talent show on cinc noies ens mostraran el seu talent des de l'acadèmia de Cardedeu. Les noies de "Las Jónicas" us agradaran en aquesta obra en català.

El 22 de novembre de 2015, en la Festa del Minyons de Terrassa es va sentir música celestial al món casteller. Els amfitrions, els Minyons de Terrassa, van aixecar el primer quatre de deu amb folre i manilles de la història.

A primera ronda, sense pensar-s’ho dues vegades, van tirar amunt el tres de deu que tan bons resultats els estava donant aquella temporada. Amb agilitat, ritme i de manera impecable el van descarregar i ja en van sumar quatre, la colla que més cops el va completar en un mateix curs. Però el plat fort arribava a segona ronda, quan van començar a muntar el peu del quatre de deu amb folre i manilles, un castell inèdit que mai abans ningú havia pogut carregar. El castell ha pujat decidit, ràpid; cada segon que els malves esgarrapaven al quatre, es veia més a prop la fita. Amb els nervis controlats i dosificant les forces, la canalla hi ha dibuixat l’aleta per primer cop a la història, i amb un esforç titànic de manilles, els egarencs han pogut descarregar la bèstia dels castells. La celebració ha estat merescuda; cap colla havia arribat més enllà de l’entrada dels dosos en aquest castell, i allò que semblava impossible ho van fer realitat.

Els Minyons de Terrassa és una colla castellera creada el 21 de juny del 1979 i presentada el 14 de juliol del mateix any. Amb el malva com a color distintiu de la seva camisa, els Minyons van eixamplar el circuit casteller, incorporant-hi, a ple dret, la comarca del Vallès Occidental i el municipi de Terrassa, ciutat en aquell moment sense cap tradició en l'art de fer castells i que, en poc temps, els èxits dels Minyons ja van convertir en centre de referència obligada pels afeccionats de tot el món casteller. Els Minyons són la més veterana de les dues colles castelleres existents a Terrassa (l'altra són els Castellers de Terrassa, fundada l'any següent partint d'una escissió dels Minyons).

Suggeriment: Pensa en les cançons que t’agraden. Ara podem fer la nostra llista de cançons a spotify. Però no et tanquis a la música que escoltes ara, pots anar enrere i pensar en la música que t’agradava abans... la música ens recorda bons moments passats.

21 de novembre "Dia Mundial de la Televisió"

 

L'Assemblea General de les Nacions Unides decideix proclamar el 21 de novembre Dia Mundial de la Televisió. El Dia de la Televisió és una efemèride que se celebra a Mèxic, Perú, Xile, Paraguai, Argentina, Espanya, Colòmbia, Uruguai, Equador, Bolívia i Veneçuela i en alguns altres llocs.

El 17 de desembre de 1996 l'Assemblea General de les Nacions Unides a la Resolució 51/205 decideix proclamar el 21 de novembre "Dia Mundial de la Televisió", en commemoració de la data en què es va celebrar el primer Fòrum Mundial de la Televisió. Convida a tots els Estats Membres a que observin el Dia Mundial de la Televisió promovent intercanvis mundials de programes de televisió centrats, en particular, en qüestions com la pau, la seguretat, el desenvolupament econòmic i social i la promoció de l'intercanvi cultural".

Dins el món de les comunicacions, la televisió és una de les protagonistes clau. Ha estat els ulls del món en molts conflictes i altres amenaces per a la pau i la seguretat, així com per haver cridat l'atenció de tota la societat en importants qüestions econòmiques i socials.

Actualment és un element que ha entrat en totes les llars del primer món. Són moltes les llars que compten amb diversos aparells de televisió. La possibilitat de veure un gran nombre de canals ha donat lloc a noves expressions com “fer zapping”.

L’horari de la tele ha canviat molt. Va començar amb els informatius del migdia i després tornava a emetre a la tarda. Entre aquests temps d’emissió hi havia la “carta de ajuste”. Poc a poc es van anar allargant els temps d’emissió primer a la tarda, després els matins i finalment la nit. I ja tenim l’horari que ara coneixem: un horari continu, llevat de les emissions locals.

L’evolució també ha estat tecnològica tant en el color com en la definició. Va començar en blanc i negre per passar a ser amb color i cada dia la imatge millora per ser més natural i amb millor definició.

Ara ja no hem d’esperar a l’emissió d’un programa. El podem veure a través de l’ordinador, tablet o mòvil o en el aparell del televisor a qualsevol hora. Això vol dir que l’espectador és qui tria. Ha passat a tenir un paper molt més actiu que quan hi havia un sol canal i tothom havia de veure el que li donaven quan ho donaven...

La tele forma part de la vida de molta gent, tot i que hi ha famílies que opten per no tenir tele... què en penses?

20 de novembre 1959 Dia Universal de la Infancia

 

L’any 1959, l’Assemblea General de les Nacions Unides va recomanar que s’instituís a tots els països un Dia Universal de la Infància que es dedicaria a promoure la fraternitat, comprensió i benestar dels nens i nenes de tot el món. L’Assemblea General és l'orgue principal de les Nacions Unides. En ella estan representats tots els Estats Membres, cadascun amb un vot. Les votacions sobre qüestions importants, com les de pau i seguretat, ingrés de nous membres i qüestions pressupostàries, es decideixen per majoria de dos terços (majoria qualificada). Per les altres qüestions n’hi ha prou amb majoria simple (la meitat més un dels vots). El 20 de novembre de 1959 es va aprovar la Declaració sobre els Drets dels Nens i per això avui celebrem el Dia Universal de la Infància.

Els principis de la Declaració Universal dels Drets de l'Infant aprovada el 1959 a les Nacions Unides, que compta amb un preàmbul en què s'afirma que "la humanitat ha d'atorgar a l'infant el millor d'ella mateixa". Podrem opinar però primer hem de conèixer.

Avui, sense voler, molts nens estan immersos en les nostres pitjors notícies: a les guerres, amb la fam, entre els refugiats, són víctimes innocents de la pobresa i la violència arreu del món. Tot això ens recorda que són els més vulnerables en els desastres naturals i en els desastres humans creats pels adults.

Malgrat tot això, s’han produït alguns avenços rellevants. La mortalitat infantil s’ha reduït. La tendència és positiva però es pot fer molt més. La majoria dels gairebé set milions d’infants morts es podria evitar amb serveis bàsics de salut i nutrició adequada.

Molta feina feta, molt per fer.... Fem servir la diada d’avui per recordar que els infants són el futur i per tenir el millor futur ells han de tenir el millor present. No ho podem arreglar tot però hi ha coses que sí que estan a les nostres mans...

19 de novembre 2002 accident del Prestige

 

El protagonista del dia d’avui és d’aquells de trist record. Preferiríem que no hagués passat mai i que no calgués parlar d’aquests accidents però lamentablement es produeixen. Avui recordem el vessament de petroli del Prestige davant de les costes gallegues.

El Prestige va ser un petrolier monobuc construït al Japó el 1976 que es va enfonsar davant les costes gallegues el 19 de novembre de 2002, produint una immensa marea negra que va afectar una àmplia zona compresa des del nord de Portugal fins a les Landes de França, provocant el major desastre ecològic de la història de Galícia i una mobilització social i política. L'accident va posar al descobert les deficiències dels sistemes de prevenció, i va generar una allau de crítiques contra els governs espanyol i gallec i va donar lloc al naixement d'un ampli moviment de protesta ciutadana liderat per la plataforma "Nunca Máis" (Mai més); i va fer que milers de voluntaris d'arreu de l'estat espanyol es desplacessin fins a les costes afectades per tal col·laborar solidàriament en les tasques de neteja, en un moviment que es va conèixer popularment com marea blanca (pel color dels uniformes que utilitzaven els voluntaris, i en oposició a la marea negra provocada per l'accident).

El vessament de petroli del Prestige ha estat considerat el tercer accident més costós de la història, amb un cost de neteja de 12.000 milions de dòlars, per darrere de l'accident del transbordador espacial Columbia i de l'accident de Txernòbil.

Es coneix com a chapapote el petroli o oli mineral deixat anar il·legalment pels vaixells cap a la costa, a vegades prové de tancs de combustible o maquinària. A causa del vessament del Prestige es va popularitzar aquest terme, que és un sinònim d'asfalt.

La fotografia d'avui és per aquella quantitat de gent que es va aplegar a Galícia provinent de tot arreu per ajudar a netejar les platges.

18 de novembre 1928 Neix Mickey Mouse 1995 Comença Pierce Brosnan com 007

 

Els nostres protagonistes d’avui són un ratolí dibuixat i una nova entrega de les pel·lícules de James Bond.

Mickey Mouse és un personatge fictici, emblema de la companyia Disney. Creat el 18 de novembre de 1928, aquest ratolí té un origen disputat. La llegenda oficial explica que va ser creat per Walt Disney durant un viatge en tren i que el seu nom inicial va ser Mortimer, però que va canviar a Mickey a petició de la seva esposa, Lillian. Segons Bob Thomas, la llegenda del nom és fictícia, i cita el cas d'un personatge anomenat Mortimer Mouse, que va néixer el 1936, oncle de Minnie Mouse. A Disney cal atribuir tant la veu del personatge, com la personalitat i el caràcter del ratolí: “El seu cap era un cercle amb un altre cercle a manera de musell. El seu cos era com una pera i tenia una cua llarga; les seves potes eren tubs i vam dibuixar amb sabates grans per donar-li l'aspecte d'un noi amb el calçat del seu pare.

The Walt Disney Company celebra el naixement de Mickey el 18 de novembre de 1928, arran de l'estrena de Steamboat Willie, primer curtmetratge sonor de dibuixos animats, i tercera aparició del ratolí. Walt Disney va prestar la seva veu al personatge, durant disset anys, des de 1928 fins a 1947, quan va ser substituït pel tècnic de so Jimmy MacDonald. Des de 1977 la veu és de Wayne Allwine fins 2009 des de llavors és interpretat per Bret Iwan. Al llarg dels anys Mickey ha aparegut en dibuixos animats, cinema, tires còmiques, videojocs, convertint-se en la icona de la companyia Walt Disney, que comparteix nom amb el seu creador.

Tal dia com avui de 1995 va començar al cinema un nou Agent 007. S'estrenà la pel·lícula “Goldeneye”, amb Pierce Brosnan com a nou James Bond. Pierce Brosnan feia el seu debut interpretant al famós agent secret britànic. El tema central d'aquest nou film, el nº 17 de la saga de 007, va ser una cançó escrita pels components d'U2, Bono i The Edge, que es va encarregar d'interpretar amb gran èxit Tina Turner. El músic francès Éric Serra (El gran blau, El professional, Nikita) es va encarregar de compondre la banda sonora del film.

Suggeriment: Si us agrada la música de James Bond us proposo un concert enregistrat al Albert Royal House de Londres que podeu veure a Prime.

17 de novembre 1869 Inauguració del Canal de Suez 1970 Es patenta el primer ratolí per a l'ordinador

Comencem per felicitar a les noies que es diuen Isabel o Elisabet en record a Santa Isabel d'Hongria. Santa Elisabet d'Hongria o de Turíngia va ser una princesa hongaresa, esposa del landgravi Lluís IV de Turíngia; que quan va ser vídua, va entrar al Tercer orde Franciscà i es va dedicar a fer obres de caritat. És venerada com a santa per l'Església catòlica i l'anglicanisme, i com a renovadora de la societat pel luteranisme.

Avui parlem de viatges i d'ordinadors....

Per anar d’Europa a Àsia per mar només s’hi podia anar vorejant Àfrica amb el que això suposava de temps i de cost. Però un projecte ho va canviar tot...

El Canal de Suez és un canal artificial que enllaça la mar Mediterrània amb la mar Roja a través de l'itsme de Suez i aïllant la península del Sinaí. El canal, que des de 1957 es troba en territori egipci, fou construït per Ferdinand de Lesseps entre els anys 1859 i 1869. Es va inaugurar el 17 de novembre del 1869. La seva longitud és de 162,2 km i uneix les poblacions de Port Saïd (a la riba mediterrània) i Suez (a la costa del Mar Roig). Aquest canal té una enorme importància per a l'abastiment europeu de petroli i pel comerç mundial en general perquè permet la comunicació marítima entre Europa i Àsia sense necessitat de circumval·lar el continent africà pel cap de Bona Esperança (Sud-àfrica).

Els ordinadors van anar incorporant peces que feien més fàcil el seu us. Avui recordarem que el disset de novembre de 1970 es va patentar el primer ratolí d’ordinador als Estats Units. Douglas C. Engelbart (Portland, Oregon, 30 de gener de 1925 - 2 de juliol de 2013), fou un inventor i pioner de la computació estatunidenc. És més conegut per inventar el ratolí d'ordinador, i com un pioner de la interacció persona-ordinador.Va començar amb el ratolí d'ordinador, però també va col·laborar perquè fos possible una primera videoconferència, l'hipertext, el processador de text, la hipermedia, l'enllaçat dinàmic i l'editor col·laboratiu, amb pantalla compartida entre dues persones en diferents llocs comunicats amb una xarxa d'àudio i vídeo. Moltes persones han fet possible tot això que nosaltres tenim avui només prement un botó. El major assoliment d’Engelbart va ser el ratolí de l’ordinador, que va començar a desenvolupar en la dècada de 1960 i va acabar per patentar el 1970. Per aquell llavors consistia en una simple carcassa de fusta que cobria dues rodes metàl·liques. Es tractava d’un dispositiu que l’usuari podia desplaçar amb la mà i traslladar el corresponent moviment a la pantalla. El concepte d’Engelbart, que en aquell moment treballava per a l’Institut de Recerca Stanford, a Menlo Park (Califòrnia), va ser materialitzat pels enginyers de Xerox amb forma de pastilla de sabó i batejat com a ratolí (mouse, en anglès).

16 de novembre Santa Margarida Dia Internacional per la Tolerància Dia de la Llengua Islandesa 1945 Fundació de l'UNESCO

 

Avui és un dia de grans paraules: Tolerància, UNESCO... i d’un gran país llunyà ple de volcans: Islàndia.

Comencem per felicitar a les noies que es diuen Margarida, Margarita o Daisy!

El 12 de desembre de 1996, en la 82 sessió plenària, l'Assemblea General de les Nacions Unides a la Resolució 51/951 "convida als Estats Membres a que el 16 de novembre de cada any observin el Dia Internacional per la Tolerància amb activitats adequades dirigides tant als centres d'ensenyament com al públic en general". Cada vegada que veiem un Dia Internacional, Mundial... és que hi ha un tema que encara requereix sensibilització. I la Tolerància, sens dubte, necessita que tothom la practiqui.

A Islàndia avui es celebra el Dia de la Llengua Islandesa. L'islandès és la llengua oficial que es parla a Islàndia. És una llengua de gran complexitat morfològica que pertany a la família de les llengües germàniques, grup germànic septentrional, subgrup escandinaves occidentals i és l'única llengua escandinava que no presenta variació dialectal. La parlen al voltant de 320.000 persones.

Ara, a RAC 1, a les 7 de la tarda i fins tres quarts de vuit, hi ha un programa que presenta l’Albert Om que es diu Islàndia. No només en du el nom sinó que donen informacions sobre aquest llunyà i desconegut país. Cada dia ens en donen la temperatura...

L'Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura es diu en anglès United Nations Educational, Scientific and Cultural Organization, i la seva abreviatura internacional és UNESCO. És un organisme especialitzat de les Nacions Unides. Es va fundar a Londres el 16 de novembre de 1945 amb l'objectiu de contribuir a la pau i la seguretat al món mitjançant l'educació, la ciència, la cultura i les comunicacions. La constitució signada aquell dia va entrar en vigor el 4 de novembre de 1946, i va ser ratificada per vint països. El 1958 es va inaugurar la seva seu principal, al districte VII de París. Al 2014, comptava amb 195 estats membres i vuit membres associats. Es dedica a orientar als pobles en una gestió més eficaç del seu propi desenvolupament, a través dels recursos naturals i els valors culturals, i amb la finalitat de modernitzar i fer progressar a les nacions del món, sense que per això es perdin la identitat i la diversitat cultural. La UNESCO té vocació pacifista, i s'orienta molt particularment a donar suport a la alfabetització. En l'educació, aquest organisme assigna prioritat a l'assoliment de l'educació elemental adaptada a les necessitats actuals. Col·labora amb la formació de docents, planificadors familiars i habitatge, administradors educacionals i encoratja la construcció d'escoles i la dotació d'equip necessari per al seu funcionament.

15 de novembre Sant Albert Magne, patró dels científics

Avui felicitem a tots els Alberts i als que teniu esperit científic. Avui és Sant Albert Magne patró dels científics!

Albert el Gran o el Magne, conegut també com a Albert de Bollstädt o Albert de Colònia, o sant Albert va ser un dominic, filòsof i professor recordat com un dels més grans pensadors medievals. És venerat com a sant per l'Església catòlica, l'anglicana i la luterana, i ha estat proclamat sant patró de les ciències i els científics.

Va tenir entre els seus deixebles un jove frare anomenat Tomàs d'Aquino (que acabarà sent el patró dels estudiants i de les Universitats i els professors de Secundària), de qui va ser mestre i amic. Hi havia tanta gent a les classes d’Albert de Colònia que va haver d'ensenyar en una plaça pública, la qual, encara que pocs ho saben, duu el seu nom. Es tracta de la Plaza Maubert, nom que ve de "Magnus Albert".

Els propis contemporanis de Sant Albert van ser qui li van donar el títol d'"el Gran". Per l'extraordinària profunditat i amplitud dels seus coneixements, solien anomenar-lo també "el Doctor Universal". Sant Albert havia dit que, de jove, li costaven els estudis i que per això una nit va intentar fugir del col·legi on estudiava... però s'ho va repensar.

En aquella època, la filosofia comprenia les principals branques del saber humà accessibles a la raó natural: la lògica, la metafísica, les matemàtiques, l'ètica i les ciències naturals.

La figura de Sant Albert destaca en el camp de les ciències naturals, la finalitat de les quals, segons diu el sant, consisteix a "investigar les causes que operen en la naturalesa". Fou una autoritat en física, geografia, astronomia, mineralogia, alquímia (és a dir, química, per la qual cosa gens té de sorprenent que la llegenda li hagi atribuït poders màgics), metafísica, matemàtiques, ètica, medicina, fisiologia animal, biologia, filosofia, teologia i fins i tot va escriure un manual del perfecte jardiner. En els seus tractats de botànica i fisiologia animal, la seva capacitat d'observació li va permetre dissipar llegendes com la de l'àguila, la qual, embolicava els seus ous en una pell de sorra i els posava a incubar al sol. També han estat molt lloades les observacions geogràfiques del sant, ja que va fer mapes de les principals serrelades muntanyenques d'Europa, va explicar la influència de la latitud sobre el clima i, en la seva excel·lent descripció física de la terra va demostrar que aquesta és rodona. 

Entre els escrits de Sant Albert, que formen una col·lecció de trenta-vuit volums, hi ha obres sobre totes aquestes matèries.

Suggeriment: Aquest cap de setmana gaudim de l’observació que és el primer pas de la ciència. Tenim una tardor en marxa que ens ensenya els seus mil colors en la natura....

La imatge d'avui és per a ell. Albert el Gran, Magne o the Great...

14 de novembre 2016 Premi Ciutat de Barcelona de Comunicació pel Carles Capdevila

 

Hi ha gent que sap comunicar i que reben un reconeixement pels seus dons i el seu treball en aquests àmbit. Tal dia com avui de l'any 2016, el Carles Capdevila va rebre el Premi Nacional de Comunicació.  Perquè tingueu una mostra de qui és, no me’n puc estar de copiar les seves paraules d’agraïment quan va rebre el Premi Ciutat de Barcelona de Comunicació. Si busqueu una mica trobareu el discurs d'agraïment del premi d'avui.

"Us diré set coses

1. Un minut és poc, en gastaré dos.

2. Gràcies, jurat, per valorar l’humor que educa, per valorar el periodisme que homenatja els educadors. I gràcies per valorar el meu discurs de comiat de l’ARA, del qual n’estic molt orgullós. Però ja és ben curiós que em premieu per deixar l’ARA, i no per haver-lo fundat. Si ho arribo a saber plego abans.

3. És el segon premi important que em donen, primer va ser el Marta Mata, des que tinc càncer. A vegades penso: collons, Carles, sí que deus estar fotut. Però vaja, si em premieu per això tinc molt males notícies: no tinc cap intenció de morir-me, i un cop sobrevisqui no penso tornar el premi.

4. No el penso tornar, perquè de fet no el vull, el premi. El premi el dedico i comparteixo amb tots els mestres, professors, educadors socials, monitors, amb tothom que educa cada dia a primera línia amb passió, vocació, il·lusió i bon humor. Em reconeixeu per posar en valor l’educació en positiu, doncs jo reconec que tot, tot, i tot el mèrit és d’aquests educadors positius.

5. La dotació econòmica tampoc no la vull, els 7.000 euros els cedeixo tots íntegres al Vall d’Hebron Institut d’Oncologia. Tinc la sort que em curen en un hospital públic pioner en recerca i vull que ho continuït sent.

6. I el premi físic el trossejaré o clonaré per donar-ne un bocí a cada membre de la redacció de l’ARA, agraït per la seva complicitat de cinc anys inoblidables.

i 7. Què em queda del premi per a mi? Què m’emporto jo sol? El compromís, la responsabilitat. Dir el currículum que tens al premi Ciutat de Barcelona és l’hòstia. Me’l doneu als 50 anys i ara i aquí em comprometo a treballar 50 anys més per l’educació, per un periodisme ben intencionat, ben educat, ambiciós, que aspiri a transformar la societat, proper als que pateixen i als que els atenen i crític amb tots els poders. I em comprometo a ajudar tant com pugui a fer que Barcelona sigui la capital mundial de les persones, barri a barri, que sigui una ciutat tan intel·ligent que sigui justa socialment, que elimini la pobresa, que posi la gent al centre, que sigui la ciutat del món que tingui millor cura dels nens i dels avis, que sigui el paradís de les persones que tenen cura de les persones, un paradís on l’educació sigui garantia de meritocràcia. Visca la Barcelona educada i educadora!"

Com diria el Victor Küppers: “ole, ole y ole!” LLegiu-lo bé no hi manca ni hi sobra res ni en la forma ni en el fons.

Carles Capdevila era un gran comunicador i el trobem molt a faltar. Ens agradaria saber com encararia ell aquests temps tan convulsos amb el seu humor tan propi. El seu record ens acompanyarà sempre.

13 de novembre 1930 s'estrena "Fantasia" 1968 s'estrena "Yelow Submarine" 2014 Marc Márquez Campió GP

 Els nostres protagonistes d’avui són dues pel·lícules i un somni fet realitat.

"Fantasia" és una pel·lícula d'animació feta pels estudis Disney, estrenada el 13 de novembre de 1940. Precedida pel gran èxit de Blancaneus (Snow White and the Seven Dwarfs 1937) i abans de Pinotxo, estrenada a l’inici dels quaranta, va ser el segon llargmetratge de dibuixos animats produït per Walt Disney, i com els anteriors, és reconeguda com una obra clàssica de l'animació. La seva composició va suposar una treball experimental sense diàlegs (llevat de les breus intervencions del director d'orquestra i Mickey Mouse) l'objectiu és il·lustrar o acompanyar amb l'animació temes de música clàssica. S'interpreten vuit peces musicals, interpretades la majoria d'elles per l'orquestra de Filadèlfia dirigida per Leopold Stokowski, que acompanyen a set seqüències d'animació. Per a molts autors i crítics és una obra d'art d'un gènere nou, un pont entre les arts i una «forma de presentar l'art» (un nou mitjà de comunicació). Fantasia va ser una de les primeres pel·lícules d'exhibició comercial amb so estereofònic. Aquest va ser un dels factors que van disparar el cost de producció d'aquest llargmetratge fins gairebé tres milions de dòlars. Fantasia, que no va tenir en el seu moment l'èxit habitual de les produccions de Disney de l'època, és el primer volum d'una sèrie ideada per Walt Disney. La Segona Guerra Mundial va impedir la seva estrena a Europa, i l'escassetat de sales preparades per a la reproducció idònia de la pel·lícula (requeriments del sistema de so), va suposar que les recaptacions dels primers anys fossin molt discretes. El 1990, la pel·lícula va ser considerada «cultural, històrica i estèticament significativa» per la Biblioteca del Congrés dels Estats Units i seleccionada per a la seva preservació en el National Film Registry. Forma part del AFI 's 10 Top 10 en la categoria de "Pel·lícules de animació". Gràcies a l'esforç de Roy Edward Disney, nebot de Walt, una segona pel·lícula, Fantasia 2000 es va estrenar el 17 de desembre de 1999 a Nova York.

Tal dia com avui del 1968 s'estrena la pel·lícula "Yellow submarine". Quan començaven els Beatles, allà pels primers seixanta, els van contractar per rodar tres pel·lícules. Tot un somni que els equiparava amb "el rei" Elvis. Es van rodar les dues primeres "Quina nit la d'aquell dia" i "Help", a les ordres d'un dels genis del nou cinema britànic, Richard Lester. La tercera, que va quedar pendent, es va anar convertint en una pesada llosa per als cada vegada més independents i poderosos membres del quartet. Havien aconseguit deixar les gires, en part per la pressió de les masses en els seus concerts i en els seus desplaçaments, i cada un havia començat a fer coses pel seu compte. O sigui, cada vegada eren més cada un d'ells i menys els Beatles. Però el contracte amb la United Artists estava signat i faltava encara una pel·lícula per completar-lo. La solució va ser la de rodar una pel·lícula de dibuixos animats l'argument giraria al voltant dels Beatles que es il·lustraria amb cançons escrites específicament per a ella i amb altres èxits del grup, perquè el contracte no només incloïa la cessió de tot tipus de drets, sinó, a més, la creació d'una banda sonora original per la pel·lícula. La mandra o la manca d'interès van fer que només sis de les quinze cançons que sonen fossin escrites originalment per a la banda sonora. La resta es va completar amb material ja gravat pel grup, per al qual es van idear les corresponents escenes. Afortunadament, la selecció de temes va ser exquisida i el guió de Lee Minoff va ser esplèndidament portat a la pantalla per Georges Dunning, revolucionant el que s'ha fet fins llavors en el camp de l'animació.

I deixem pel final el que sembla l’actualitat. Marc Márquez va tornar a ser Campió del Món de motos GP per segon any consecutiu (ja porta 4 campionats). La temporada passada va ser el seu campionat de la capacitat de gestió i molt pocs errors, aquest any és el de les caigudes i remuntades. Sí, “qui no s’arrisca no pisca” , però és fantàstica la gestió de l’error del Marc. No perd el somriure. Hi torna una altra vegada amb l’ensenyança apresa, integrant el que ha aprés i continuant endavant... L'any 2014 el circuit de Chest va ser una festa, i tal dia com avui ho va celebrar a Cervera. Aquest any ho ha tornat a fer... Ja són vuit campionats del món però no frena...  Malgrat la seva aparatosa caiguda i la seva operació a la Clínica Mayo de Rochester (Minnesota) a l’húmer dret, el pilot de l’equip Repsol Honda va creuar la línia de meta en quarta posició a la seva primera carrera completa després de l’última operació. El pilot de Repsol Honda ha finalitzat segon el Gran Premi d’Austràlia el 16 d’octubre ha aconseguit així el seu podi número 100 en la categoria reina. Empatat a podis amb Angel Nieto però encara no ha acabat... "Si Nadal i Messi poden millorar, els altres també podem"... Felicitats Campió d'ahir i d'avui!

12 de novembre 1933 Primera foto del Nessie 1945 Neix Neil Young

 

Dos són els nostres protagonistes d’avui. Un dels misteris més coneguts i un cantant polièdric.

Tal dia com avui de 1933 es va prendre la primera foto coneguda del monstre del Llac Ness. Aquest monstre és tot un misteri però porta milers de curiosos a observar les seves aigües esperant avistar-lo de nou. Hi ha moltíssima literatura de creients, escèptics i persones que directament neguen el misteri i el troben una manera de promocionar una zona. Realment s’han escrit molts llibres, s’han fet pel·lícules i fins i tot cançons al voltant d’aquest misteri.

Tal dia com avui de 1945 va néixer Neil Young. És una espècie de Doctor Jekyll i Mister Hyde de la música, capaç d'oferir les més subtils balades i les més dures sessions de rock. Les quatre dècades de carrera de Neil Young, nascut a Toronto el 12 de novembre de 1945, són un mostrari de com es pot manifestar la creativitat d'un intèrpret i compositor amb les més variades cares: folk, country, jazz, soul o rock. El pare de Young era un conegut periodista esportiu casat amb una col·lega. Tots dos eren molt aficionats a la música, i aquesta afició es la lliuraren al seu fill que no va trigar a tocar la guitarra. Però la vida de Neil va canviar quan, després del divorci dels seus pares, va marxar a viure amb la seva mare a Winnipeg. Young va fer el batxiller amb la guitarra, que no deixava ni a sol ni a ombra, penjada a l'esquena. Això, unit al poc que li agradaven els llibres, va desembocar en un jove Neil Young amb el seu propi grup, cantant versions dels Beatles o Elvis, que, ajudat per la seva mare, no trigà a fer-se popular. Ja en els 60, torna a Toronto embarcat en el folk, primer com a solista i després dins d'una banda que, malgrat la seva influència al Canadà, acaba per trencar-se. A continuació Young va a Califòrnia, on, amb Stephen Stills i Richie Furay, crea Buffalo Springfield. Aquella banda, Buffalo Springfield, malgrat la seva curta vida, va ser una de les més influents del moviment folk rock. Després de la seva desaparició, Stephen Stills es va embarcar en el trio CS & N, al qual acabaria sumant-se Young. Crosby Stills, Nash & Young van triomfar al Festival de Woostock i van enregistrar un dels millors àlbums del rock, "Dejà vu", però van acabar dissolent-se per emprendre carreres en solitari de les que la més brillant és potser la del canadenc, que el 2005, després de una greu malaltia, va sorprendre a tothom amb el seu meravellós "Vent de la praderia". Neil Young ha estat, al llarg de les tres últimes dècades un creador incansable i no només en la música, també en el cinema, i compromès amb les idees progressistes, com ha deixat clar en 2006 sumant-se amb el seu àlbum "Vivint amb guerra" al moviment contra la invasió nord-americana a l'Iraq.

11 de novembre Setmana de la Ciència Sant Martí de Tours 1821 Neix Dostoievski 1926 Neix Noah Gordon

De l’11 al 20 de novembre es celebra la Setmana de la Ciència. Hi ha tot un seguit de propostes de conferències, portes obertes, activitats i tallers de diferents tipus per a totes les edats. Us mostrem el cartell d’aquesta edició. No us ho podeu perdre. Segur que trobareu algun acte que sigui del vostre interès. Consulteu la https://setmanaciencia.fundaciorecerca.cat

Avui tres protagonistes: un sant i dos escriptors.

Avui l’església catòlica celebra la festa de Sant Martí de Tours. Sant Martí va néixer a Hongria l’any 316, en temps de l’Imperi Romà. Va rebre la seva educació en Pavia (Itàlia), va ingressar amb 15 anys a la guàrdia imperial romana, en la qual va servir fins a l'any 356 a França. La llegenda més famosa entorn de la seva vida succeiria en l'hivern de 337, quan estant Martí a Amiens troba prop de la porta de la ciutat un captaire tremolant de fred, a qui dóna la meitat de la seva capa, doncs l'altra meitat pertany al exèrcit romà en què serveix. A la nit següent, Crist se li apareix vestit amb la mitja capa per agrair-li el seu gest. Aquesta és l'escena que s'ha preferit per a la seva representació. A partir d’aquí deixa l’exèrcit romà, es bateja cristià i arriba a ser bisbe de Tours i un cop elevat a sant és patró de nombrosos llocs com Orense, Hongria, Buenos Aires (Argentina), Utrecht (Paisos Baixos). La seva festivitat se celebra el 11 de novembre i com que coincideix amb la matança del porc en moltes regions d'Espanya, d'aquí ve l'expressió «A cada cerdo le llega su San Martín». Aquí a Catalunya parlem de “l’estiuet de Sant Martí” que són uns dies de bonança enmig del temps de tardor. I el barri de Sant Martí del Clot celebra la seva Festa Major.

En aquest dia van nèixer dos escriptors: 

- al 1821 neix Fyodor Dostoievski, escriptor rus, autor d’obres como “Crim i càstig“, “Els germans Karamazov”,  “L’idiota” o “El jugador”. Retrata d’una manera excepcional la condició humana. 

- també va néixer tal dia com avui del 1926, Noah Gordon, novel·lista nordamericà autor de best-sellers (obres molt conegudes i venudes) com la trilogia “El Metge”, “Chaman” i “La doctora Cole“, o “El Rabí”, “El diamant de Jerusalem”. Amb les seves paraules pinta paisatges i relata accions amb un llenguatge que ha atrapat a milions de lectors.

10 de novembre 1810 Llibertat d'impremta 1839 Primera foto a Espanya 1871 “Doctor Livingstone, I presume”

 

Avui el nostre recull d'activitats correspon al segle dinou... queda lluny però és un dia per recordar dos inicis i una retrobada... i del segle vint una gran dona.

Tal dia com avui de l’any 1810 les Cortes de Cádiz van concedir per primera vegada la llibertat d’impremta.

Tal dia com avui del 1839 trobem una notícia curiosa... en el diari de Barcelona “El Constitucional” es publica la notícia sobre l’obtenció de la primera fotografia a Espanya. Va ser un daguerrotip de la lotja de Barcelona que s’atribueix a Pedro Felipe Monlau.

Hi ha frases que han passat a la història. Una d’elles diuen que es va dir tal dia com avui de l’any 1871. Posem-nos en situació... durant diversos anys David Livingstone  va estar perdut per Àfrica i no va saber-se res d'ell, per la qual cosa el diari Nova York Herald va organitzar una expedició de socors que va ser confiada a Henry Stanley, qui, en 1871, va aconseguir trobar David Livingstone a les costes del llac, a la ciutat de Ujiji. En aquella trobada Stanley va pronunciar la seva famosa frase:“Doctor Livingstone, I presume”(“Dr. Livingstone, suposo”) Tots dos van decidir explorar conjuntament Tanganyika, fins que un any després van agafar dos camins diferents. La imatge d'avui li dediquem a ell...

Tal dia com avui va néixer la Montserrat Felices, la meva sogra. Una dona dedicada pel complet a la seva família. Esposa, mare, filla. La recordem cada dia però avui d'una manera especial en el dia del seu aniversari.

 

9 de novembre 1940 s'estrena el "Concierto de Aranjuez" 1961 Neix l'Antoni Bassas 2014 Votació per la independència

Avui música per escoltar, una persona per pensar i una altra per riure...

Tal dia com avui de l’any 1940 s’estrena al Palau de la Música el “Concierto de Aranjuez” del Maestro Joaquín Rodrigo. És una composició musical per a guitarra i orquestra. El 1991, el rei Juan Carlos I d’Espanya dona al compositor el títol de Marquès dels Jardins d’Aranjuez.  El compositor i la seva esposa estan enterrats al cementiri d’Aranjuez en un mausuleu presidit per una guitarra cubista, obra de l’escultor Pablo Serrano.

Antoni Bassas és un periodista i guionista de ràdio i televisió català, actual membre l'equip directiu del diari Ara. Va néixer el 9 de novembre del 1961 al barri de Gràcia de la ciutat de Barcelona. Va començar a treballar a la ràdio amb setze anys, a l'emissora Ràdio Joventut. Posteriorment es va llicenciar en Ciències de la Informació a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Bassas ha tingut grans èxits d'audiència i premis importants, com el Premi Ondas. L'any 2009 s'incorporà a TV3 com a corresponsal als Estats Units i des del 2013 forma part de la direcció del diari Ara. És un d’aquells periodistes que cal llegir... persona de seny. 

El nou de novembre del dos mil catorze no és un dia qualsevol. Portàvem més d’un any sentint a parlar d’aquesta data en sentits diferents. El diumenge nou hi va haver la impressió a Catalunya de que estàvem escrivint la història. Pocs, molts, els que volen, els que poden... en la consulta sobre la independència de Catalunya, van expressar el que volíen pel nostre país en un ambient festiu. Una participació joiosa, la gent fent cua pacíficament com a l'escola de la fotografia, els voluntaris ajudant... El dia d’avui ha passat als llibres d’història com el dia en que una part del poble va dir públicament, un cop més, el que pensava amb urnes de cartó, sense cens, amb voluntaris per la voluntat de ser-hi... com de joguina però molt de veritat... no va ser el final del camí, va ser una estació assenyalada. Moltes escoles es van omplir de gent que de manera molt disciplinada va fer cua als patis per poder dir la seva.

Per mi també va ser una data especial. Aquella setmana vaig rebre la darrera quimio del meu càncer de pit. Després va venir la intervenció i la radio.

  

8 de novembre 1793 Obertura del Museu del Louvre 1889 Montana estat 41 1960 John F. Kennedy president 2016 Trump president

 

Avui continuem amb els Museus i parlarem dels Estats Units.

El Museu del Louvre (en francès: Musée du Louvre) és el museu nacional de França consagrat a l'art anterior a l'impressionisme, tant belles arts com arqueologia i arts decoratives. És un dels més importants del món. Està situat a París, en l'antic palau reial del Louvre, i actualment promou dues subseus, a Lens (França) i a Abu Dhabi (Emirats Àrabs Units).

Les seves extenses col·leccions són el resultat d'un doble esforç històric. Al col·leccionisme desenvolupat per la monarquia francesa al llarg de diversos segles, es va sumar l'esforç dels homes de la Il·lustració, la tasca desamortitzadora de la Revolució francesa i les campanyes arqueològiques i compres impulsades durant tot el segle XIX. L'obertura del Louvre, el 8 de novembre de 1793 va significar, dins de la història dels museus, el traspàs de les col·leccions privades de les classes dirigents (monarquia, aristocràcia i Església) a galeries de propietat pública perquè el conjunt de la societat en pogués gaudir. Per això el Louvre va constituir el precedent de tots els grans museus nacionals europeus i nord-americans, i de fet va ser el model per a molts d'ells. És el museu d'art més visitat del món, molt famós per les seves obres mestres, especialment “La Gioconda” de Leonardo da Vinci.

La data d’avui també recull dos moments importants en la història dels Estats Units.

- La seva història s’ha anat fent poc a poc i els estats es van anar sumant mica en mica. Tal dia com avui de 1889, l’estat de Montana va ser admès com l’estat número 41.

- Dons, tal dia com avui de l’any 1960, John F. Kennedy va ser escollit president dels Estats Units. El dimarts 8 de novembre de 2016, hi va haver novament eleccions entre Hillary Clinton i Donald Trump que va guanyar Trump.