15 de maig 1940 Primer McDonald's 1972 Neix Isidre Esteve 1987 Neix Andy Murray 1997 Neix Ousmane Dembélé

 

Avui recordem el dia que es va obrir el primer McDonald’s. Però algú podría preguntar quina relació té amb l’esport… però és un dells llocs més frequentats per les plantilles dels equips en formació quan cal celebrar alguna cosa. També recordarem esportistes que van neixer tal dia com avui: un exmotorista i ara pilot de ral·lis, un tenista i un futbolista.

El 15 de maig de 1940 McDonald's obre el seu primer restaurant a San Bernardino, a Califòrnia. McDonald's Corporation és una cadena multinacional de locals de venda de menjar ràpid amb seu als Estats Units, fundada el 1940 com a restaurant per Richard i Maurice McDolald a San Bernardino, Califòrnia. Van rebatejar el seu negoci com a parada d'hamburgueses i més tard van convertir l'empresa en una franquícia, amb el logotip de dos arcs daurats va entrar el 1953 a Phoenix, Arizona. El 1955, Ray Kroc (1902–1984), un home de negocis, es va incorporar a l'empresa com a agent de franquícia i va procedir a comprar la cadena als germans McDonald. McDonald's és la cadena de restaurants més gran del món per ingressos, i dona servei a més de 69 milions de clients diaris en més de 100 països en 37.855 establiments amb dades del 2018. La marca és coneguda especialment per les hamburgueses de vedella, patates fregides, però també disposen de productes de pollastre, menús per a l'esmorzar (burritos i ous), begudes ensucrades, postres, amanides i fruita. Segons dos informes publicats el 2018, McDonald's és la segona empresa privada més gran del món amb 1,7 milions d'empleats (després de Walmart amb 2,3 milions d'empleats). El 2020 McDonald's era la novena marca amb una valoració global més elevada.

El 15 de maig de 1972 va néixer a La Seu d'Urgell l’Isidre Esteve Pujol. És un motorista català  d’Enduro que competeix actualment en curses de ral·li raid per a automòbils, principalment al Ral·li Dakar. En el seu palmarès hi havia el rècord de victòries a la Baja Aragón (superat més tard per Nani Roma). Va guanyar la seva primera Baja el 1998 i va repetir els anys 2000, 2001, 2003, 2005 i 2006, sempre amb la marca KTM. L'any 2007 l'organització de la prova va retirar el dorsal número 1 en homenatge al pilot de l'Alt Urgell. El 24 de març del 2007 va patir una greu lesió mentre participava en el Ral·li d'Almeria, de resultes de la qual es va fracturar les vèrtebres T7 i T8 i quedà paraplègic. Tot i així, un cop recuperat i adaptat a la seva nova situació, ha seguit competint tot pilotant automòbils adaptats, havent participat per exemple a l'edició 2009 del Ral·li Dakar amb un Ssangyong Kyron.

El 15 de maig de 1987 va néixer a Dunblane, Escòcia, l’Andy Murray. És un tennista professional escocès que va arribar a ser el número 1 del rànquing individual. Si bé ha dit que la seva superfície preferida és la terra batuda, va aconseguir els seus millors resultats en pista dura. Ha estat un dels millors tennistes de la dècada del 2010 en la qual arribà al número 1 després de molts anys estant a l'ombra dels tres grans tennistes de la seva època Roger Federer, Rafael Nadal i Novak Đoković. Al llarg de la seva trajectòria fou finalista dels quatre torneigs Grand Slam però fins al 2012 no va aconseguir la primera victòria en una final, concretament el US Open. Poques setmanes abans havia guanyat la medalla d'or olímpica aconseguida en els Jocs Olímpics de Londres 2012, superant a Federer en la final, número 1 del rànquing i màxim favorit. Quatre anys després va repetir èxit als Jocs Olímpics de Rio de Janeiro 2016 enfront Juan Martín del Potro, esdevenint el primer tennista masculí en guanyar dos ors olímpics individuals. Malgrat haver disputat la final de tots quatre torneig de Grand Slam, el suís Roger Federer i el serbi Novak Đoković el van apartar de la glòria en la majoria d'ocasions. Durant la temporada 2015 va guiar l'equip britànic per aconseguir la Copa Davis, des del 1936 que el seu país no aconseguia aquest títol.

El 15 de maig de 1997 va néixer a  Vernon, França, l’Ousmane Dembélé. És un futbolista professional francès que juga com a davanter pel Paris Saint-Germain FC de la Ligue 1 i per la selecció francesa. Dembélé va començar la seva carrera al Stade Rennais FC abans de fitxar pel Borussia Dortmund el 2016. Hi guanyaria la Copa d'Alemanya la temporada 2016-17, essent autor d'un gol a la final. Un any més tard, fou venut al FC Barcelona per un import inicial de 105 milions d'euros, cosa que en feia el segon més car de la història del club i un dels fitxatges més cars de la història del futbol. Dembélé guanyaria posteriorment la Lliga i la Copa del Rei en una complicada temporada de debut a Espanya. Pel que fa a la selecció francesa, després de 20 aparicions i cinc gols a nivell inferior, Dembélé faria el seu debut internacional absolut amb la selecció francesa el 2016. Seria inclòs en l'equip per a disputar la Copa Mundial de Futbol de 2018, on es coronària com a campió, si bé amb una curta participació a causa d'una lesió. Actualment juga com a davanter pel Paris Saint-Germain FC de la Ligue 1 i per la selecció francesa. Quan escric això, el Paris Saint Germain ha guanyat a l’Arsenal en la semifinal de la Champions Leage.   

27 d'abril Mare de Déu de Montserrat 1913 Neix Luz Long 1975 Accident mortal a Montjuïc 1977 Neix Felip Ortiz 1987 Neix Mònica Coma 2000 Neixen Paula Leiton i Anna Maria Palma 2023 Debuta amb la selecció Javi Rodriguez

 

Avui celebrem el dia de la Mare de Déu de Montserrat, patrona de Catalunya i el sant de totes les noies que porten el seu nom. Per molts anys a totes elles, grans i petites. Recordeu que en català fem servir “per molts anys”, que no és exclusiu per l’aniversari.

Avui coincideixen els neixements de molts esportistes, començarem a l’inici del segle passat; també parlarem d’un accident a Montjuic i d’una incorporació a la selecció espanyola de handbol.

El 27 d'abril de 1913 va neixer a Leipzig en Carl Ludwig "Luz" Long va ser un atleta olímpic alemany que va morir amb nomès trenta anys, guanyador d'una Medalla de Plata als Jocs Olímpics d'Estiu de 1936. És més recordat pel seu gest esportiu amb Jesse Owens en aquelles olimpíades, ja que el seu ajut contribuí a fer que Owens guanyés l'or, en plena Alemanya Nazi, un gest que mereixeria per a Long el reconeixement amb la Medalla Pierre de Coubertin. El règim nazi utilitzà els Jocs Olímpics d'Estiu de 1936 celebrats a Berlín com un esdeveniment mundial per demostrar la superioritat de la raça ària, amb el que el Tercer Reich diposità grans esperances amb Luz Long, medalla de bronze en el Campionat d'Europa d'atletisme de Torí l'any 1935 en salt de llargada amb 7,25 metres i segon millor del món en aquesta especialitat, a més a més, Long era considerat un gran exemple de raça ària per les autoritats nazis, ja que era blanc, ros, alt i d'ulls blaus. La classificació per la final de salt de llargada s'inicià el 4 d'agost de 1936 amb un rècord olímpic de Long, mentre que Owens va fer dos nuls en els dos primers intents, quedant a un sol intent més de quedar eliminat, moment en què Luz Long se li apropà i li aconsellà que calculés el salt des de diversos centímetres abans de la taula de batuda, evitant així realitzar un tercer nul. Owens, fent-li cas, no arriscà tant com en els seus dos primers intents i es classificà per la final sense problemes. Aquest gest de Long li valgué ser guardonat a títol póstum amb la Medalla Pierre de Coubertin al mèrit esportiu. En la final de l'endemà, Long feu una marca personal de 7,87 m, essent superat per Jesse Owens amb 8,06 m, cosa que batia el rècord olímpic i s'emportava la medalla d'or de la prova. Lutz Long, desafiant de nou al régim nazi, fou el primer a felicitar el nou campió i posà junt a ell pels fotògrafs. El podi fou completat pel japonés Naoto Tajima. Finalitzats els Jocs, Long seguí competint, essent novament Medalla de Bronze, amb una marca de 7,56 m, al Campionat d'Europa d'atletisme de París 1938. Després de la seva retirada, Long treballà com a advocat, fins que a l'esclat de la Segona Guerra Mundial fou cridat a files com un dels soldats de la Divisió herr Goering de l'exèrcit nazi divisió d'elit. Fou ferit a Sicília, on morí el 13 de juliol de 1943. 

El 27 d’abril de 1975 es va produir a Barcelona un accident mortal durant la celebració del Gran Premi d'Espanya, que suposa el final de la fórmula 1 al circuit de Montjuïc. Aquest va ser l'últim Gran Premi de Fórmula 1 que es va córrer a Catalunya fins a la construcció del Circuit de Catalunya. Ja abans de la cursa hi va haver molta polèmica amb la seguretat del circuit, arribant Emerson Fittipaldi, vigent campió de la F1, a negar-se a prendre part de la cursa i no va sortir a disputar-la. Després de diversos accidents, a la volta 25, el greu accident patit per Rolf Stommelen, en el que van morir quatre persones (un bomber, un fotògraf i dos espectadors) va fer que es prohibís la celebració de més carreres en el circuit urbà de Barcelona. Degut al greu accident, la cursa es va haver d'aturar abans d'haver-se disputat la meitat de la prova i llavors només es van donar la meitat de punts vàlids pel campionat del món de pilots i de marques. La victòria va ser de l'alemany Jochen Mass (McLaren), l'única de la seva carrera a la Fórmula 1. Amb la sisena plaça final, Lella Lombardi (March) es va convertir en la primera i de moment única dona a puntuar a la Fórmula 1.

El 27 d'abril de 1977 va néixer a Lleida en Felip Ortiz Martínez, és un porter de futbol que actualment desenvolupa la tasca d'entrenador de porters al Gimnàstic de Tarragona. Format a les categories inferiors del FC Barcelona, en Felip juga amb el Barça B entre 1996 i 1999, per posteriorment fitxar pel CF Extremadura. Després de dues temporades a l'equip d'Almendralejo, Felip signa pel Gimnàstic de Tarragona, on juga entre 2002 i 2005. L'any 2005 fitxa per la UD Salamanca, des d'on marxaria a l'Orihuela CF. L'any 2008 retorna novament al Nàstic, on estarà fins al 2010.   

El 27 d'abril de 1987 va néixer a Vic la Mònica Gimeno i Coma. És una patinadora catalana. Es formà amb Cristina Gibaja i formà part de les seleccions catalana i espanyola. Entre els anys 1997 i 2008 es proclamà campiona d'Espanya en diverses categories de patinatge sobre rodes; l'any 2006, subcampiona del món en la categoria combinada i ocupà la tercera posició del mateix campionat en la disciplina de figures obligatòries. Dos anys després es feu amb el campionat d'Europa, també en categoria combinada, i repetí la tercera posició en figures obligatòries. L'any 2009 passà a competir en patinatge sobre gel, proclamant-se campiona de Catalunya i d'Espanya l'any següent, però l'any 2013 abandonà aquesta disciplina per retornar al patinatge sobre rodes des de les files del CP Mollerussa Pla d'Urgell, proclamant-se campiona d'Espanya (2015), campiona d'Europa en la modalitat de lliure (2015, 2016 i 2017) i realitzant actuacions destacades als campionats del món, entre les quals destaquen les medalles de bronze obtingudes els anys 2015 i 2016. En els primers World Roller Games, que es van disputar a la Xina el 2017, va ser subcampiona mundial de la modalitat de lliure. El juny de 2019 va anunciar la seva retirada, després d'una llarga lesió, quan tenia 32 anys, per fedicar-se a fer d'entrenadora.

El 27 d'abril del 2000 va néixer a Terrassa la Paula Leitón Arrones. És una jugadora de waterpolo, fa de boia al Club Natació Terrassa. Va formar part de l'equip espanyol al Campionat del Món de natació de 2015. L'any 2016 va participar en els Jocs Olímpics d'estiu 2016 a Rio de Janeiro amb tan sols 16 anys. L’estiu del 2024 va aconseguir amb la selecció la medalla d’or als Jocs Olímpics de París.

El 27 d'abril de 2000 va néixer a la Seu d’Urgell l’Anna Maria Palma Jorge. És una jugadora de bàsquet. Aler, es formà al club Segle XXI competint a la Lliga Femenina 2 entre 2015 i 2018. La temporada 2018-19 jugà al Cadí La Seu, amb el qual debutà a la Lliga Femenina. Aquella mateixa temporada, aconseguí el tercer lloc a la competició estatal, disputà la Copa de la Reina de 2019 i es classificà per competir a l'EuroCup Women. Dues temporades després, fitxà per l'Embutidos Pajariel Bembibre amb el qual disputà 89 partits, essent una jugadora de referència a l'equip castellanolleonès. La temporada 2023-24 tornà a competir amb el club urgellenc. És internacional amb la selecció espanyola en categories inferiors, destacant la consecució d'una medalla de bronce al Campionat del Món sub-19 (2019), i també en la modalitat 3x3. Amb la selecció catalana competí internacionalment el maig 2023 contra Ucraïna.

El 27 d’abril de 2023 va debutar amb la selecció espanyola de handbol en Javier Rodríguez Moreno, conegut com Javi Rodríguez, en un partit de la EHF Euro Cup contra la selecció de Dinamarca. Juga de pívot en el F. C. Barcelona a la Liga Asobal. Es internacional con la selección de balonmano de España, con la que debutó el 27 de abril de 2023. L’estiu del 2024  va obtenir amb la selecció la medalla de bronze en els Jocs Olímpics de Paris.

19 de novembre 2002 vesament de petroli del Prestige

 El protagonista del dia d’avui és d’aquells de trist record. Preferiríem que no hagués passat mai i que no calgués parlar d’aquests accidents però lamentablement es produeixen. Avui recordem el vessament de petroli del Prestige davant de les costes gallegues.

El Prestige va ser un petrolier monobuc construït al Japó el 1976 que es va enfonsar davant les costes gallegues el 19 de novembre de 2002, produint una immensa marea negra que va afectar una àmplia zona compresa des del nord de Portugal fins a les Landes de França, provocant el major desastre ecològic de la història de Galícia i una mobilització social i política. L'accident va posar al descobert les deficiències dels sistemes de prevenció, i va generar una allau de crítiques contra els governs espanyol i gallec i va donar lloc al naixement d'un ampli moviment de protesta ciutadana liderat per la plataforma "Nunca Máis" (Mai més); i va fer que milers de voluntaris d'arreu de l'estat espanyol es desplacessin fins a les costes afectades per tal col·laborar solidàriament en les tasques de neteja, en un moviment que es va conèixer popularment com marea blanca (pel color dels uniformes que utilitzaven els voluntaris, i en oposició a la marea negra provocada per l'accident).

El vessament de petroli del Prestige ha estat considerat el tercer accident més costós de la història, amb un cost de neteja de 12.000 milions de dòlars, per darrere de l'accident del transbordador espacial Columbia i de l'accident de Txernòbil.

Es coneix com a chapapote el petroli o oli mineral deixat anar il·legalment pels vaixells cap a la costa, a vegades prové de tancs de combustible o maquinària. A causa del vessament del Prestige es va popularitzar aquest terme, que és un sinònim d'asfalt.

11 d'octubre 1963 neix Jordi Villacampa 1966 neix Pau Donés 2013 mor María de Villota

Avui els nostres protagonistes pertanyen al món del basquet, de la música i del motor però tenen un punt de connexió: l'amor a la vida i la gran resiliència en les dificultats.

Jordi Villacampa i Amorós va néixer a Reus l’11 d'octubre de 1963. És un destacat exjugador de bàsquet al Club Joventut de Badalona durant les dècades de 1980 i 90 i president del mateix club des de 1999. Com a jugador passà 21 anys en el mateix equip. Mesurava 1,96 metres i jugava a la posició d'aler. Destacava per la seva velocitat i bon tir exterior, cosa que el convertí en un dels millors alers europeus. Debutà amb el primer equip de la penya el 1980 amb només 16 anys i s'hi mantingué fins a la seva retirada el 1997 amb 35. El Joventut sempre ha tingut bons tiradors. Entre ells Jordi Villacampa, pel seu compromís amb l'entitat i per la seva gran elegància en el joc. Durant tots aquests anys va guanyar una Copa d'Europa, a més de dues lligues ACB, entre altres títols que conformen un brillant palmarès. Fou internacional amb Espanya (debutà el 1984), amb la qual participà en totes les grans competicions internacionals del moment: 2 Jocs Olímpics (Seül'88, Barcelona'92), 3 Mundials (1986, 1990, 1994), 4 Europeus (1985, 1987, 1991, 1993). Té el rècord d'anotació en un partit de la selecció amb 48 punts (contra Veneçuela l'agost de 1990). El millor resultat fou la medalla de bronze a l'Europeu de Roma'91. La seva samarreta, amb el número 8, fou retirada el 22 de desembre del 1998 al pavelló de la Penya. Integrant de la Selecció Europea en diverses ocasions. Va ser president del seu club de tota la vida, el Club Joventut de Badalona, la seva presidència va començar el 1999 i va acabar el 30 de juny de 2013, però decidí acceptar una oferta del club per seguir, en principi, fins al 2016.

Pau Donés i Cirera va néixer en un petit poble de la Franja de Ponent, a l’Aragó, a Montanui l’11 d'octubre de 1966. Només hi havia 300 habitants. Però fins i tot dels poblets petits en surt gent amb ganes de fer coses que siguin reconegudes. En Pau és músic: vocalista, guitarrista i compositor en castellà del grup musical Jarabe de Palo. El músic ribagorçà, resident ara a Berlín, va començar el seu camí amb només 12 anys, edat en la qual va tenir la seva primera guitarra. Als 15 anys, amb el seu germà Marc, que tocava la bateria, forma el seu primer grup, J. & Co. Band, i més tard, Dentaduras Postizas. Compaginava d’aquesta manera concerts en locals nocturns de Barcelona amb el seu treball en una agència de publicitat. Amb els diners que treu de treballar a l’agència publicitària, adquireix el seu primer equip, format per una gravadora, un sintetitzador, una taula de mescles i una guitarra elèctrica Fender Stratocaster. Amb aquests mitjans enregistra els seus primers temes. El temps passa i forma Jarabe de Palo, grup que comença a ser conegut en la tardor de 1996. El seu primer tema, "La Flaca", es fa famós gràcies a un espot publicitari de la marca Ducados per a la campanya publicitària de caràcter Llatí, i quina va ser la sorpresa del públic quan van descobrir que darrere de la cançó hi havia un nou grup anomenat Jarabe de Palo i que era molt més que una sola cançó. L’èxit del grup neix després de la campanya de l’espot en plena primavera de 1997 i després es consolida com uns dels grup d’èxit a nivell nacional i amb una àmplia discografia. Al 2014 li detecten un càncer però ell para la gira i es posa en mans dels metges. Aconsegueixen eliminar el càncer i sempre que pot agraeix als metges i a tot l’equip sanitari el seu bon treball. És un dels artistes que ha volgut normalitzar la seva situació i ajudar a que la paraula càncer deixi de ser una paraulota terrible sinònim de mort. En el segle XXI la investigació ha fet que en molts casos no sigui així.

No solc fer servir la data de la mort per recordar a les persones. Però en el cas de Maria de Villota no puc passar per alt el somriure amb el que va marxar molt jove després d’un accident molt greu en el que va perdre la visió d’un ull. No va ser fàcil que aquella joveneta arribés a ser pilot de cotxes de carreres. Maria va començar en el món del motor el 1996, amb 16 anys, en el kàrting. Pràcticament tota la seva vida va estar influïda pel seu pare Emilio de Villota, pilot de Fórmula 1, i fins i tot pel seu germà Emilio de Villota, jr., que la va acompanyar en els seus primers passos en el món dels karts. Va debutar en la categoria de monoplaces l'any 2000, a la Fórmula Castrol, gràcies a Movistar. Després de passar dos anys en aquesta categoria va anar a competir al Campionat d'Espanya de Fórmula 3, de la mà del seu pare. Durant la temporada 2012 de Fórmula 1, María de Villota va ser provadora de l'equip rus Marussia, després d'adquirir la seva plaça en l'equip, tot i que no disposava de la superlicencia necessària per poder competir en la Fórmula 1, motiu pel qual amb Marussia només va córrer amb un cotxe a València per malaltia de Timo Glock. El 3 de juliol 2012 va patir un greu accident a l'aeròdrom de Duxford (Cambridgeshire, Regne Unit) mentre realitzava unes proves d'aerodinàmica per al seu equip. La seva vida va arribar a córrer seriós perill, però després d'una ràpida intervenció dels serveis d'urgència i diverses intervencions quirúrgiques seu estat va passar de molt greu a greu. Va morir l’octubre del 2013  per causes naturals relacionades amb l’accident, el dia que anava a presentar el seu llibre a Sevilla: “La vida es un regalo”. Va ser un exemple de superació. 

3 de gener 1939 Neix l'agència EFE 1969 Neix Michael Schumacher

Quantes vegades hem sentit que una noticia procedeix de l'Agencia EFE? Va ser creada a Burgos com una petita agència local de notícies el 1939, enmig d'una Espanya devastada per la Guerra Civil, l'Agència EFE està situada entre les quatre grans del món i la primera en espanyol.

En aquestes set dècades i mitja d'activitat ininterrompuda han estat diverses les generacions de periodistes d'Espanya i Amèrica Llatina les que han donat valor a EFE com a agència de notícies i han anat cedint el testimoni als més de tres mil professionals de 60 nacionalitats que actualment treballen.

I una notícia ens porta el següent personatge. Si no fos pel greu accident que va patir el 29 de desembre de 2013 mentre esquiava a l'estació de Méribel, situada als Alps francesos potser no hagués estat el protagonista de l’entrada d’avui. Hi havia molts altres temes interessants, Alaska, Tolkien, els Beatles... però l’actualitat malauradament el va posicionar en aquell moment en les primeres planes dels diaris, no només esportius en els darrers dies de l’any.

Michael Schumacher va néixer el 3 de gener de 1969. Per tant avui, en el llit de l’hospital de Grenoble, fa 45 anys. És un pilot alemany que es va proclamar set cops campió mundial de la Fórmula 1. Guanyador de 91 grans premis, autor de 155 podis, 68 pole position i 77 voltes ràpides. L'alemany va debutar a la Formula 1 la temporada 1991 i va retirar-se de la categoria al final de la temporada 2006 tot i que a la temporada 2010 torna als circuits com a pilot de l'escuderia Mercedes GP i es va retirar definitivament al final de la temporada 2012 després d'haver participat en 19 temporades. Té una carrera esportiva espectacular.

Ha rebut nombrosos premis com el Laureus, escollit el millor esportista de l’any els anys 2002 i 2004, també va rebre la medalla d’or de l’automobilisme de la FIA i el premi Princep d’Astúries als esports l’any 2007. Va fer una gran fortuna amb la que contribuïa generosament amb diverses causes solidàries.

Amb el seu accident va fer córrer rius de tinta i va fer parlar des dels comentaristes esportius fins a les converses d’amics sobre els riscos que prenem, la seva necessitat, les vegades que ens posem en perill sense adonar-nos-en o voluntàriament per fer córrer l’adrenalina per les venes... també sobre els avenços de la medicina que ens fan continuar vius.... o sobre les seqüeles dels nostres actes sobre la nostra vida.... o que els diners en aquests moment s no fan la felicitat, tot i que poden ajudar a fer tot el possible per tenir el millor futur possible però no pot moure les naturals limitacions... En parlem i en parlarem...

19 de novembre 2002 enfonsament del Prestige

El protagonista del dia d’avui és d’aquells de trist record. Preferiríem que no hagués passat mai i que no calgués parlar d’aquests accidents però lamentablement es produeixen. Avui recordem el vessament de petroli del Prestige davant de les costes gallegues.

El Prestige va ser un petrolier monobuc construït al Japó el 1976 que es va enfonsar davant les costes gallegues el 19 de novembre de 2002, produint una immensa marea negra que va afectar una àmplia zona compresa des del nord de Portugal fins a les Landes de França, provocant el major desastre ecològic de la història de Galícia i una mobilització social i política. L'accident va posar al descobert les deficiències dels sistemes de prevenció, i va generar una allau de crítiques contra els governs espanyol i gallec i va donar lloc al naixement d'un ampli moviment de protesta ciutadana liderat per la plataforma "Nunca Máis" (Mai més); i va fer que milers de voluntaris d'arreu de l'estat espanyol es desplacessin fins a les costes afectades per tal col·laborar solidàriament en les tasques de neteja, en un moviment que es va conèixer popularment com marea blanca (pel color dels uniformes que utilitzaven els voluntaris, i en oposició a la marea negra provocada per l'accident).

El vessament de petroli del Prestige ha estat considerat el tercer accident més costós de la història, amb un cost de neteja de 12.000 milions de dòlars, per darrere de l'accident del transbordador espacial Columbia i de l'accident de Txernòbil.

Es coneix com a chapapote el petroli o oli mineral deixat anar il·legalment pels vaixells cap a la costa, a vegades prové de tancs de combustible o maquinària. A causa del vessament del Prestige es va popularitzar aquest terme, que és un sinònim d'asfalt.

26 d'abril 1937 Bombardeig de Guernika 1986 accident nuclear a Txernòbil 1987 Supersardana a Lleida

Del dia 26 d’abril destaquem dos fets terribles: un bombardeig i un accident nuclear. L’home que és capaç de les més grans meravelles també és capaç de les més grans atrocitats (voluntàries i involuntàries). Però com la vida està feta com un mosaic d’una miqueta de cada també destaquem l’entrada de Lleida en el llibre dels Rècords amb una supersardana.

Recordem el bombardeig de Guernika durant la Guerra Civil Espanyola. Guernika compta amb uns 5.000 habitants més un gran nombre de soldats que es retiren per preparar la defensa de Bilbao, a més de refugiats que fugen de l'avanç de les tropes franquistes. El vint-i-sis d’abril del 1937 a dos quarts de cinc de la tarda, al poble de Guernika avions, pertanyents a la "Legió Còndor" alemanya i a la "Savoia" italiana, bombardegen i metrallen la població. La ciutat sencera crema. El 70 % dels edificis resulten destruïts i un nombre indeterminat de morts entre la població civil, entre 800 i 1.600. Aquest bombardeig indiscriminat és una assaig per a la guerra i convertirà aquesta ciutat en un símbol. El nom clau d'aquest raid és Operació Rügen. A Guernika per recordar aquest trist episodi de la seva història s’hi ha erigit un Museu de la Pau. És de visita obligada si aneu per la zona. Un lloc on malgrat els horrors de la guerra no es crida a la revenja sinó a la Pau. En una guerra no hi guanya ningú (encara que en algun moment ho sembli). Tothom hi perd.

El vint-i-sis d’abril de 1986 va tenir lloc la pitjor catàstrofe nuclear de la història: l’accident a la planta nuclear de Txernòbil, a l’Unió Soviètica. Es va produir una explosió al reactor número 4 de la central nuclear. 135.000 persones van ser evacuades i 215.000 reubicades amb posterioritat. A més 30.000 persones moriran en els deu anys següents. Es registrarà una gran contaminació ambiental després d'haver alliberat a l'atmosfera 200 vegades més radioactivitat que les bombes d'Hiroshima i Nagasaki juntes. 

Canviem totalment de tema i recordem que s’apropa el Dia de la Dansa (29 d’abril) i per començar a fer boca recordem que tal dia com avui de l’any 1987 a la ciutat de Lleida 8.000 persones aconsegueixen un rècord Guinness en ballar una sardana de 5 km de longitud.

3 de gener 1939 neix l'Agencia EFE, 1969 neix Michael Schumacher

Avui fa 75 anys va néixer l’Agència EFE, quantes vegades hem sentit que una noticia procedia d’aquesta agència? Va ser creada a Burgos com una petita agència local de notícies el 1939, enmig d'una Espanya devastada per la Guerra Civil, l'Agència EFE compleix ara 75 anys situada entre les quatre grans del món i la primera en espanyol.

En aquestes set dècades i mitja d'activitat ininterrompuda han estat diverses les generacions de periodistes d'Espanya i Amèrica Llatina les que han donat valor a EFE com a agència de notícies i han anat cedint el testimoni als més de tres mil professionals de 60 nacionalitats que actualment treballen.

I una notícia ens porta el següent personatge. Si no fos pel greu accident que va patir el 29 de desembre mentre esquiava a l'estació de Méribel, situada als Alps francesos potser no hagués estat el protagonista de l’entrada d’avui. Hi havia molts altres temes interessants, Alaska, Tolkien, els Beatles... però l’actualitat malauradament l’ha posicionat en les primeres planes dels diaris, no només esportius en els darrers dies de l’any.

Michael Schumacher va néixer el 3 de gener de 1969. Per tant avui, en el llit de l’hospital de Grenoble, fa 45 anys. És un pilot alemany que s'ha proclamat set cops campió mundial de la Fórmula 1. Guanyador de 91 grans premis, autor de 155 podis, 68 pole position i 77 voltes ràpides. L'alemany va debutar a la Formula 1 la temporada 1991 i va retirar-se de la categoria al final de la temporada 2006 tot i que a la temporada 2010 torna als circuits com a pilot de l'escuderia Mercedes GP i es va retirar definitivament al final de la temporada 2012 després d'haver participat en 19 temporades. Té una carrera esportiva espectacular.

Ha rebut nombrosos premis com el Laureus, escollit el millor esportista de l’any els anys 2002 i 2004, també va rebre la medalla d’or de l’automobilisme de la FIA i el premi Princep d’Astúries als esports l’any 2007.

Ha fet una gran fortuna però alhora en nombroses ocasions ha contribuït generosament amb diverses causes solidàries.

Amb el seu accident ha fet córrer rius de tinta i ha fet parlar des dels comentaristes esportius fins a les converses d’amics sobre els riscos que prenem, la seva necessitat, les vegades que ens posem en perill sense adonar-nos-en o voluntàriament per fer córrer l’adrenalina per les venes... també sobre els avenços de la medicina que ens fan continuar vius.... o sobre les seqüeles dels nostres actes sobre la nostra vida.... o que els diners en aquests moment s no fan la felicitat, tot i que poden ajudar a fer tot el possible per tenir el millor futur possible però no pot moure les naturals limitacions... En parlem i en parlarem...