Avui es celebra el Dia Internacional del Poble Gitano. Tal dia com avui del 1971 es va celebrar a Londres el primer Congres Mundial del Poble Gitano, va ser la primera gran reunió de les associacions i moviments representatius del poble gitano en tot el món. Es va prestar especial atenció a la recerca i establiment d’uns símbols comuns que permetin unir a aquest poble que viu molt disseminat arreu del món, i per això, en aquest Congres es decidirà l’himne i la bandera del poble gitano. Finalment l’himne escollit es diu "Gelem, Gelem", i la seva música serà la d’una melodia molt popular. La lletra va ser composada per aquest motiu i parla de la manera errant de viure, del genocidi nazi que van patir i acaba fent una crida a la germandat entre tots els gitanos del món. També, en aquest Congrés es va adoptar el terme Rom, més d’acord amb la realitat geogràfica i cultural d’aquest poble amb l’intenció d’allunyar-la d’altres noms que tenen una connotació negativa com: gipsy, gitano, tzigano, zigeuner, zíngaro, etcètera.
Van ser els oblidats de l'holocaust nazi. Es recorda l'holocaust dels jueus però no es parla d'altres minories religioses o ètniques com els testimonis de jehovà o els gitanos que van patir també l'intent d'extermini. El dia 29 de març va sortir a la premsa una notícia impactant: el govern suec demanava perdó a la comunitat gitana i reconeixia que durant cent anys els havien tractat molt malament (esterilitzacions, separació d'infants de les seves famílies, deportacions...) que reforça la realitat del que avui parlem. Però no és una cosa del passat... segueixen sent el col.lectiu que es coneix de manera més negativa.
És cert que hi ha algunes paraules que van lligades a connotacions negatives i la paraula “gitano” és una d’elles. En alguns moments s’ha fet servir com a sinònim de dolent, lladre o d’algú que pretén enganyar per treure un benefici. Però tots sabem que fer això és incorrecte. És un reduccionisme molt simple que transforma als catalans en treballadors, als andalusos en alegres o als anglesos en puntuals, i jo, en conec com a mínim un de cada que no ho són. D’això en diem estereotips: posar característiques prefixades a un col.lectiu. Si ho pensem per un minut sabrem que no és cert i que quan és negatiu es pot tornar molt injust. La meva proposta d’avui és intentar no quedar-nos enganxats en els estereotips i estar oberts a conèixer gent diferent, situacions diferents... i recordar sempre que mai un cas, o un conjunt de casos hauria de definir un tot.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada