3 de maig 1979 Margareth Thatcher (política) guanya les eleccions al Regne Unit Mes de Maria: Mare de Déu del Carme

 

Hi ha països, com el nostre, en el que no hem tingut mai una dona al front del país. Altres països sí que han tingut dones en el primer lloc de poder. Avui anem al 1979. A Londres, al Regne Unit  Margaret Thatcher guanya les eleccions al Parlament del Regne Unit. Per primer cop en la història del país, una dona ocupa el càrrec de Primer Ministre. Cal notar que ho trobem escrit en masculí, més endavant s'ha anat canviant aquest costum. Ho va fer des de 1979 fins al 1990 i líder del Partit Conservador des de 1975 fins al 1990. És la primera ministra britànica que més temps va estar al càrrec del segle XX. Com a primera ministra, va implementar polítiques que es van conèixer com a Thatcherisme. Un periodista soviètic la va batejar com la "Dama de Ferro", un sobrenom que es va associar amb la seva política intransigent i el seu estil de lideratge.

Va morir el 8 d'abril de 2013, als 87 anys. Les reaccions a la notícia de la mort de Thatcher es van barrejar a tot el Regne Unit, des d'homenatges que la van elogiar com la primera ministra britànica en temps de pau fins a celebracions públiques de la seva mort i expressions d'odi. La reina Isabel II i el duc d'Edimburg van assistir al seu funeral, marcant només la segona vegada durant el regnat de la reina que assistia al funeral de qualsevol dels seus antics primers ministres, després del de Winston Churchill, que va rebre un funeral d'estat el 1965.

L'església dedica el Mes de Maig a la Mare de Déu, el Mes de Maria. Nosaltres recordem 31 advocacions de la Mare de Déu. Avui és el torn de la Mare de Déu del Carme és una de les diverses advocacions de la Mare de Déu. La seva denominació procedeix del Mont Carmel, a Israel, un nom que deriva de la paraula Karmel o Al-Karem i que es podria traduir com 'jardí'. Hi ha avui en actiu ordes religiosos carmelites repartits per tot el món –masculins i femenines–, que giren entorn d'aquesta figura mariana. És considerada patrona de Xile i el seu exèrcit. A Espanya és patrona de la mar, dels pescadors i de l'Armada Espanyola. A Colòmbia és considerada patrona dels transportadors. Aquesta advocació dóna nom a totes les persones que es diuen Carme o Carmel, que celebren el seu sant el dia de la festa d'aquesta Mare de Déu, el 16 de juliol. Els meus pares, el Sr. Llucià i la Srta. Mª Rosa van estar al capdavant del Colegio Academia Nuestra Sra. del Carme, "El Carme" al carrer Tapioles 16, del Poble Sec; des del 1.951 fins a finals dels vuitanta. Van saber-se voltar de grans col·laboradors. Una escola amb molt de carisma i amb una gran vocació de servei. Una gran família dins del barri.

2 de maig 1968 El Maig francès Mes de Maria: Mare de Déu de la Mercè

Continuem amb les dones com protagonistes del nostre blog. 

Avui anem al 1968, a París. S'hi produeixen les manifestacions estudiantils conegudes com el "Maig francès". El Maig francès o Maig del 68, és el nom amb què es coneixen una sèrie d'importants protestes, vagues i manifestacions succeïdes a França en la primavera de 1968. Els fets van iniciar quan es van produir una sèrie de vagues estudiantils en nombroses universitats i instituts de París, seguides de confrontacions amb la policia. Els estudiants protestaven contra el capitalisme, el consumisme, l'imperialisme americà i les institucions tradicionals de l'establishment. En aquest cas la lluita va ser de tots, nois i noies lluitaven plegats. 

L’església dedica el Mes de Maig  a la Mare de Déu, és el Mes de Maria. Nosaltres recordem 31 advocacions de la Mare de Déu. Avui és el torn de la Mare de Déu de la Mercè. La Mare de Déu de la Mercè és una advocació de la Mare de Déu originària de Barcelona i lligada a la fundació de l'orde de la Mercè el 1218. La imatge actual es venera a la basílica de la Mare de Déu de la Mercè i és una talla de fusta d'estil gòtic del segle XIV, atribuïda a Pere Moragues. El nen Jesús que té a la falda és d'un o dos segles després. Des del 1687 és patrona de la ciutat de Barcelona, per un vot que va fer el Consell de Cent si alliberava la ciutat d'una plaga de llagostes. També ho és de l'arxidiòcesi de Barcelona (des del 1868) i de la província eclesiàstica de Barcelona (que inclou les diòcesis de Sant Feliu i Terrassa) des del 2006. Durant l'Exposició Universal de Barcelona (1888) fou coronada canònicament. Tradicionalment, la festa major de la ciutat de Barcelona se celebra en honor seu pels volts del 24 de setembre.

Primer de maig

Avui Primer de Maig hi tornem amb les entrades al Blog Cultureta. Espero que la salut em permeti mantenir-les... però com estic una mica millor... comencem!

Tal dia com avui de 1298 comença la construcció de la Catedral de Barcelona. Quanta gent s’hi deu haver acostat per demanar o agrair. Crec que cap dona va participar en la seva construcció però moltes devien fer la intendència (portar esmorzar, dinars, rentar roba...) potser alguns diran que no és massa o que és un segon paper però en aquell moment era el que es podia i el que va fer possible que el món girés. Moltes més dones, sens dubte, s’han aplegat dins dels seus murs al llarg de la història per demanar o agrair, o simplement per anar a veure l’ou com balla o a comptar les tretze oques blanques en record dels tretze anys de Santa Eulàlia.

 

També tal dia com avui de 1852 a Petilla de Aragón, Navarra, va néixer Santiago Ramón y Cajal. Va ser metge, històleg i professor universitari navarrès, guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia el 1906. Amb els seus estudis va inspirar moltes vocacions científiques i les segueix inspirant també entre les noies.

El Mes de Maig l'església el dedica a la Mare de Déu, és el Mes de Maria. Nosaltres recordarem 31 advocacions de la Mare de Déu. Comencem per una molt nostra que vàrem celebrar el dia 27 d'abril: la Mare de Déu de Montserrat.

10 de gener 1810 Anulació del matrimoni de Napoleó i Josefina 1912 Neix Maria Mandel, criminal de guerra 1975 Neix Mònica López, meteoròloga

Les protagonistes d’avui són tres dones que ens mostren que les dones poden, tenir una història digne de ser llegida, terriblement letals o ser models de professionalitat en positiu. La meva àvia deia: “Som al món per haver-hi de tot” i avui es confirma. 

El deu de gener de 1810 va ser anul·lat el matrimoni de Napoleó i Josefina. La fi del matrimoni de Napoleó i Josefina va ser el tardà descobriment que Napoleó no podria tenir hereu amb Josefina. Per diversos anys es va suposar que Josefina podia tenir fills amb Napoleó, evidenciat pel fet que Josefina ja tenia dos fills, de manera que Napoleó va assumir que era ell el responsable que el seu matrimoni es veia sense fills. No obstant això, en 1806 Napoleó va arribar a ser el pare d'un fill il·legítim. Després en 1809 el seu amant per a l'època, una comtessa polonesa, Maria Walewska, li va revelar que estava també embarassada. En veure's clarament que Josefina era incapaç de donar-li un fill al seu espòs, va acceptar divorciar-se perquè Napoleó pogués tornar a casar-se i tenir l'hereu que tant anhelava. El divorci va ser el primer sota el Codi de Napoleó. En 1811, Napoleó va contreure matrimoni amb l'Arxiduquessa María Luisa d'Àustria, amb la qual va tenir un fill aquest mateix any: Napoleó II de França.

María Mandel va néixer a Münzkirchen, a l’Imperi austrohúngar; el 10 de enero de 1912. Va ser una guàrdia femenina i una criminal de guerra de les SS nazis amb alt rang al camp d'extermini d'Auschwitz. Va ser la responsable de la mort d'aproximadament 500.000 dones civils, que eren jueves, gitanes i presoneres polítiques. Va ser executada per crims contra la humanitat el 1948.  

Mònica López i Moyano neix a La Seu d'Urgell el 10 de gener de 1975. És llicenciada en física i fou presentadora del temps a Televisió de Catalunya. La seva mare, malaguenya, li deia “No te van a coger porque hablas muy rápido. Habla más despacio, que no se te entiende”. Des de l'any 2003 i fins al 2008,  va ser presentadora de l'espai del temps de TV3 i el Canal 33. Des del 23 d'abril del 2004 va ser també la meteoròloga del programa matinal de TV3, Els matins, presentat i dirigit per en Josep Cuní. Fins i tot va presentar les campanades de TV3 del Cap d'Any del 2006. Des del 2005 col·labora en la revista de divulgació Nat amb una secció sobre els fenòmens meteorològics. L'any 2007 va publicar el llibre “Si no plou, plourà”, un recull de refranys i frases fetes sobre el temps i els fenòmens meteorològics. La meteoròloga va ser pionera pel que fa a ser una dona que ens acostés la informació del temps a televisió, "un referent per totes les dones que hem vingut al darrera", tal i com va dir  la Mònica Usart de RAC1. El juliol del 2008 va deixar TV3 per ser la nova cap dels serveis meteorològics de TVE a Madrid. Va ser un daltabaix quan fa 16 anys va dir adeu als espectadors catalans per marxar a donar la informació meteorològica a nivell estatal, a TVE. El 31 d'agost del 2020 fa un canvi de rumb a la seva vida professional. Passa a presentar el programa matinal d'actualitat “La Hora de la 1”. Ara la veiem els migdies amb “Ahora o nunca”, un espai diari on segons el programa, "muestra la riqueza de España y anima al espectador a disfrutarla y a conservarla para su posteridad. Se trata de un viaje por la riqueza natural, cultural, gastronómica, histórica y artística de España". 

La fotografia d'avui és per l'emotiva despedida de TV3 de la Mònica López juntament amb la Mònica Oltra i en Josep Cuní.

9 de gener 1908 Neix Simone de Beauvoir, filòsofa 1948 Neix Susana Dosamantes, actriu 1923 Neix Maria Torremadé, atleta 1959 Neix Rigoberta Menchú, activista Premi Nobel

Avui comencem amb dues dones de nom llarguíssim (els costums d’un temps), una dona que va obrir camí en l’esport per ser trans i una Premi Nobel. Quatre pinzellades per fer-les presents. És apassionant conèixer què van fer i què van viure aquestes persones.

Simone Lucie Ernestine Marie Bertrand de Beauvoir va néixer a París el 9 de gener de 1908. Coneguda com a Simone de Beauvoir (es pronuncia Bovuà, aquests francesos, va ser una filòsofa, professora, escriptora i activista feminista francesa, autora de novel·les, assaigs, biografies i monografies sobre temes polítics, socials i filosòfics. El seu pensament s'emmarca en el corrent filosòfic de l'existencialisme, i la seva obra “El segon sexe” es considera fonamental en la història del feminisme. Va ser parella del filòsof Jean-Paul Sartre.

El 9 de gener del 1948 va néixer a Guadalajara, Mèxic, María del Perpetuo Socorro Guadalupe Susana Rul Riestra, coneguda professionalment com Susana Dosamantes, va ser una actriu mexicana. Va guanyar el premi a la millor actriu antagonista de TVyNovelas de 1990 pel seu paper a la telenovela de 1989, “Morir para vivir”. Ella és la mare de la cantant Paulina Rubio. 

Jordi Torremadé Martínez (Barcelona, 9 de gener de 1923 - 2 de novembre de 1990) fou un atleta trans català reconegut com un dels millors esportistes del país en atletisme, bàsquet i hoquei herba durant els anys de la postguerra civil espanyola. Va batre rècords estatals d'atletisme femení on no tenia rival a l'època. Va revolucionar l'atletisme per les seves inèdites marques fins aleshores i posteriorment amb al seu canvi de sexe. Nascut amb el nom de Maria, al barri del Guinardó, ningú no va advertir que tenia una síndrome de Morris, una condició intersexual, per això va ser criat com una nena i va viure com a dona fins als 19 anys, moment en què va iniciar la transició. Abans d'anomenar-se Jordi, va començar a destacar en diversos esports amb els que s'evadia de la seva peculiar situació, ja que tot i no saber què li passava, no se sentia dona. Practicà el bàsquet amb el Club Esportiu Laietà i va ser porter d'hoquei sobre herba amb el SEU. Però sobre tot va triomfar en l'atletisme amb el Reial Club Deportiu Espanyol on va arribar a ser rebut pel president Lluís Companys. Durant els anys 1940 i 1941, va anar batent diversos rècords femenins, catalans i estatals en les modalitats de 100 metres llisos, 200 metres, 800 metres i relleus 4×100 metres, en salts d’alçada i de llargada. El 1942, als 19 anys, va canviar el seu nom de naixement al Registre Civil pel de Jordi després d'una intervenció d'adequació genital. La seva carrera a l'atletisme es va truncar i les seves marques van desaparèixer dels registres oficials. El 13 de febrer de 1942 el diari sensacionalista madrileny Informaciones va treure a la llum el seu canvi de sexe assenyalant que “la plusmarquista era, en realitat, un home que havia estat competint transvestit”. A causa de l'escàndol d'aquest cas, la Sección Femenina, liderada per Pilar Primo de Rivera, va aprofitar per a prohibir l'atletisme femení a Espanya durant més de 20 anys, ja que deia que l'esport masculinitzava les dones allunyant-les de la seva funció natural que era la maternitat. Una circular de 1943 era prou clara, la dona espanyola «sólo practicaría los deportes que no perjudicaran su función específica: la maternidad». Amb aquesta premissa, el règim franquista va imposar una cultura esportiva i educativa sexista, on les dones havien d'assumir la seva suposada inferioritat física respecte als homes. L’atletisme femení va estar 21 anys prohibit. Dins de la cotilla ideològica de l'època, l'obsessió de les institucions franquistes per disciplinar les dissidències sexuals i de gènere i per destapar els suposats casos de «falses dones», va promoure la introducció massiva de controls abans de les competicions esportives. Durant les proves, cadascuna de les participants s'havia de posar dempeus i nua davant del personal mèdic perquè aquest pogués comprovar la naturalesa biològica dels seus genitals. Aquesta mesura, instaurada a la península i arreu d'Europa, va provocar que moltes dones s'allunyessin del món de la competició després de sotmetre's a controls intimidatoris i humiliants, i que les persones trans i intersexuals fossin expulsades dels campionats per no encaixar en la categorització binària de gènere establerta, esdevenint permanentment objectes de sospita i rebuig. El 1963 a causa de les protestes es va tornar a permetre l'atletisme femení en les competicions estatals.

Rigoberta Menchú Tum neix a Chimel, Guatemala, el 9 de gener de 1959. És una activista social guatemalenca, membre del grup indígena maia quitxé i "ambaixadora de Bona Voluntat" de la UNESCO. El 1992 fou guardonada amb el Premi Nobel de la Pau i el 1998 amb el Premi Príncep d'Astúries de Cooperació Internacional.

8 de gener Sant Tornem-hi 1927 Neix Virgínia Tower Norwood, física aeroespaial 1979 Neix Paula Ortiz Álvarez, cineasta

 

Avui comencem de nou les classes, després d'unes merescudíssimes vacances. Ahir, dia de mares i fills pel carrer el comentari, en veu baixa, entre elles, era: “quines ganes tinc de que comenci l’escola i tornem tots a la normalitat”. Primerament, perquè tots necessitem normes que ens ajuden a situar-nos i a regular-nos. Una hora de llevar-nos, preparar esmorzars, anar a l’escola, les activitats extraescolars, una estona de joc, una estona en família, sopar i anar a dormir. I recomençar l’endemà.

Desprès, perquè només des de la rutina podem trencar-la amb moments especials o dates especials. De fet, hauríem d’aconseguir viure de manera especial aquest continuum en el que estem embarcats. Si estem atents als petits detalls podem fer-nos la vida molt més agradable.

Avui és Sant Tornem-hi! El primer dia d’escola del 2024! Tornem a la normalitat desprès de una pila de dies de disbauxa d’horaris, de menjars, d’activitats... Un dia màgic en el qual la carrossa torna a convertir-se en carbassa, però “que nos quiten lo bailao” i que es preparin perquè seguirem ballant...

Sí, és la primera classe del 2024. Però... sabeu quin és el primer any que vàreu escriure a la llibreta. Feu el compte... podria ser a finals de P5 o a Primer de Primària o d’EGB... Segur que sense adonar-vos-en heu escrit un munt de dates. Ara, en aquesta primera setmana de curs és molt freqüent que ens equivoquem i encara posem 2023, però aviat ens acostumarem a aquest 2024 que comença.

Avui, 8 de gener és Sant Tornem-hi també pel blog de Cultureta després de les vacances de Nadal. Sóc Sílvia Llucià, pedagoga, però sobretot curiosa en el món de la cultura. M'encanta conèixer, escriure, fer divulgació i reflexió.

Torno a escriure sobre el món i la vida prenent com a referència el què va passar tal dia com avui. D’aquesta manera passem per molts camps diferents, perquè han passat tantes coses... De vegades és difícil prioritzar i parlar d’un sol tema, altres dies n’hi ha un tema que ho tenyeix tot... Espero que us serveixi, com a mi, per aprendre mil coses. Aquest curs vaig decidir que les dones serien les protagonistes d’aquests blog per això veurem els noms de moltes dones que no coneixíem perquè ens han explicat una part de la història però que fan o han fet coses rellevants.

Aquesta idea va néixer l’any 1995 i es va plasmar fins el 2012 en el Full d’Inici de Classe de l’Escola Menéndez Pidal de Barcelona. A partir d’aquí va patir un temps de silenci però els inquiets no podem parar i la cultura no es pot amagar sota la catifa... per això va trobar un nou format. Ja no era en paper, havia nascut el blog. El 3 de novembre del 2013 va aparèixer aquest blog de cultureta com a seguiment natural de la idea.

Aquests darrers anys treballo amb ments curioses que poden trobar en aquests petits escrits diaris vitamines de coneixements: informació per seguir tibant del fil i descobrir coses, persones i fets que desconeixien. Aquest curs les protagonistes són les dones. També, de vegades, a més de la informació hi trobareu suggeriments... També podeu trobar informació per a fer activitats els caps de setmana per a tota la família.

Per començar, ja hem tingut prou lectura però necessitem l’apunt del “tal dia com avui....” Avui recordem dues dones: una física i una directora de cinema que van néixer tal dia com avui.

La física aeroespaial i inventora Virgínia Tower Norwood va néixer a Nova York el 8 de gener de 1927. Va ser una física, militar, enginyera i inventora estatunidenca. Coneguda per fer part integral de la primera missió del Projecte Landsat de la Nasa que ha permès al llarg dels anys posar en òrbita diversos sensors remots per a l'observació de la superfície terrestre amb aplicacions a la cartografia, l'agricultura, la geologia, la hidrologia entre moltes altres àrees d'interès ambiental. Va contribuir al programa Landsat dissenyant l'escàner multiespectral que es va utilitzar per primera vegada en Landsat 1. Va presentar i va obtenir tres patents: dos d'elles són un reflector de radar dissenyat per a rastrejar globus meteorològics i l'altre és una nova antena de rastreig.

Paula Ortiz Álvarez va néixer a Saragossa el 8 de gener de 1979. És una directora, guionista i productora aragonesa que treballa a Get in the Pictures Productions i Amapola Films. Es va llicenciar en 2002 en Filologia Hispànica per la Universitat de Saragossa i va realitzar el Màster d'Escriptura per a Cinema i Televisió de la UAB (2003). A més, es va formar en direcció de cinema en el Graduate Department of Film and TV de la prestigiosa Tisch School of the Arts de la universitat de Nova York (2006 i 2007). També va cursar estudis de màster de guió i teoria literària en UCLA (2008 i 2009), principal centre de formació cinematogràfica de Los Angeles. Al març de 2012 va estrenar el seu primer llargmetratge “De tu ventana a la mía”, protagonitzat per Maribel Verdú, on va obtenir nombrosos premis nacionals i internacionals, i un gran recorregut comercial. Al desembre de 2015 va estrenar “La núvia”, una adaptació lliure de l'obra “Bodas de Sangre”, de Federico García Lorca. L'estrena de la pel·lícula va tenir lloc en la 63 Edició del Festival de Sant Sebastià obtenint una unànime aclamació per part de la crítica. A més, fins a la data la pel·lícula ha estat nominada i premiada àmpliament en els premis Goya 2016, Premis Feroç 2016, Premis CEC 2016, premis Paramount Channel 2016, entre altres, comptant amb premis a la Millor Direcció, Millor Pel·lícula, i Millor Guió Adaptat, entre altres. Totes dues pel·lícules, amb gran èxit en la taquilla espanyola, han estat distribuïdes internacionalment en més de 20 països. Actualment és professora del Grau de Comunicació Audiovisual de la Universitat de Barcelona, i col·labora amb la Universidad de San Jorge de Saragossa.