24 de juny Sant Joan 2020 Fi del full del curs

S’han acabat les classes i comencem vacances també en el blog. 

Ha estat un curs certament complex amb moments de molta boira, de cel clar i fins i tot de nits estelades. Han arribat les mascaretes, la distància de seguretat, el gels hidroalcohòlics, la neteja a fons de tot el que poden tocar els infants.

Les pantalles han estat les grans protagonistes des del mes de març i ens han confirmat que són una bona eina però no la única.

Els humans hem trobat a faltar a altres humans, el contacte físic i veure el somriure dels que ens envolten...   

Aquesta primavera-estiu hem actuat amb responsabilitat i amb amor. Ens hem quedat a casa, altres han treballat llargues hores sense descans, hem respectat les distàncies i fet cues als supermercats, ens hem posat les mascaretes i les màscares, hem fet mil videotrucades, hem respectat la distància, i seguirem actuant tan bé com puguem seguint les indicacions dels que saben d'aquestes coses... Hem actuat i seguirem tot l'estiu actuant amb amor, respecte i responsabilitat.

A l’estiu tota cuca viu i nosaltres necessitem sol i aire, i carregar piles perquè el curs vinent tinguem més anècdotes que ens obrin una finestra al món a través de la cultureta. 

Us esperem al setembre amb energíes renovades. Bon estiu a tothom!

Sobretot als lectors habituals del blog: Cultureta i activitats en família. Des de Barcelona, molt bones vacances a tothom!

Tito Vilanova, in memoriam

L’actualitat ens fa mirar al cel, i al món del futbol a través d’una persona que gaudint de màxima popularitat va voler viure seva malaltia de manera privada i mantenint la dignitat fins al darrer moment.  

Divendres equips escolars feien un minut de silenci, com els grans. Ahir els jugadors, molt joves, del Barça B col.laboraven els seus dos gols aixecant el dit índex i assenyalant al cel. Les flors i les mostres de condol s’agolpen en el espai que el Barça a habilitat en record a qui fou jugador des de la Masia i entrenador del primer equip. El món del futbol recorda al professional però sobretot a la persona. 

Els creients sabem que no s’acaba tot aquí per tant barregem la tristesa de la separació amb la certesa d’una vida en plenitud. Plens d’agraïment per l’exemple de vida que ens va donar, per totes les alegries esportives en les quals va participar, despedim al Tito Vilanova donant el condol a la seva família i amics i portant una mica d’ell en el nostre cor. 

Restaràs viu per sempre en el nostre record, Tito.

12 d'abril 1981 la reutilització arriba a la NASA 1933 neix Montserrat Caballé

Tal dia com avui celebrem l'arribada de la reutilització amb majúscules a la NASA. Fins aquest moment molts dels enginys que construien es convertien a la llarga en brossa espacial. Amb aquest projecte va començar un procés que disminueix (minimitza em sembla agoserat) l'impacte i el cost dels elements dissenyats per les agencies espacials. Nosaltres a casa fem servir diverses vegades la carmanyola i ells van crear un transbordador espacial que han fet servir en diverses ocasions... ja no era tot "utilitzar i llençar".... 

La brossa espacial o ferralla espacial (space debris o space junk en anglès) són objectes creats per l'home que estan actualment en òrbita al voltant de la terra però que no tenen cap tipus d'utilitat pràctica. La preocupació que genera la brossa espacial està creixent en els darrers anys, ja que les col.lisions a velocitats orbitals poden causar greus avaries en satèl.lits operatius a la vegada que poden produir encara més ferralla descontrolada en el procés. Actualment les naus es blinden per intentar lluitar contra aquests impactes, o com a mínim, intentar minimitzar-los. Per això és una fita històrica que l’any 1981 es llancés des de Cap Canaveral, a Houston (EE.UU.), la primera nau espacial reutilitzable de la història: el transbordador Columbia. Us aconsello la plana de la NASA referida a la brossa espacial, al programa Orbital Debris, és molt interessant

http://orbitaldebris.jsc.nasa.gov/index.html  

Avui també és l’aniversari d’una catalana universal Montserrat Caballé. Soprano i cantant d'òpera catalana ha cantat als teatres d’òpera de tot el món. És una de les més grans sopranos d'òpera de la segona meitat del segle XX. Té molta anomenada per la seva tècnica i les seves interpretacions dels grans papers del bel canto de Rossini, Bellini i Donizetti. Va estudiar solfeig, piano i cant al Conservatori Superior de Música del Liceu de Barcelona. Tot i uns difícils inicis, per la precarietat econòmica de la família i els problemes de salut del seu pare, gràcies a un mecenes, Joan Antoni Bertrand, entra en el món de l’òpera. Va debutar al Liceu l’any 1962 però el seu primer gran èxit internacional va ser l’any 1965 substituint a una indisposada Marilyn Horne en la representació de Lucrezia Borgia al Carnegie Hall de Nova York. La seva actuació causà sensació i la féu famosa al món de l'òpera, arribant a dir el New York Times que la seva veu era la unió de Maria Callas i Renata Tebaldi. Montserrat Caballé ha cantat més de vuitanta papers operístics, des de l'òpera barroca fins a Verdi, Wagner i Puccini, incloent obres de Richard Strauss. També ha cantat cançons populars espanyoles. La seva veu és notable per la seva puresa, pel seu control precís i per la seva potència. Caballé també ha fet incursions en la música pop, per exemple, el duet de Caballé amb el cantant de rock Freddie Mercury, “Barcelona”, es va convertir en l'himne oficiós dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992. Ara, ja retirada, participa en activitats benèfiques: és Ambaixadora de Bona Voluntat de la UNESCO i ha creat una fundació pels nens necessitats a Barcelona.

29 de novembre 1773 neix Friedrich Mohs, geòleg

A Gernrode, actual Alemanya, neix tal dia com avui de 1773 en Friedrich Mohs, geòleg i mineralogista alemany que serà recordat per la creació de l'escala de Mohs de duresa dels minerals comprovant la seva capacitat de ser ratllats, utilitzada com a referència per comparar la solidesa d'una substància, amb el talc i el diamant en les seus extrems. 

Cercant he trobat altres catalogacions de la duresa... Actualment existeixen les escales següents:

Duresa Brinell: empra com a punta una bola d'acer. Per a materials durs, és poc exacta.

Duresa Rockwell: s'utilitza com a punta un con de diamant (en alguns casos bola d'acer). És la més estesa, ja que la duresa s'obté per mesura directa i és apte per a tot tipus de materials. Se sol considerar un assaig no destructiu per la petita grandària de l'empremta.

Rockwell superficial : hi ha una variant de l'assaig, anomenada Rockwell superficial, per a la caracterització de peces molt primes, com a fulles d'afaitar o capes de materials que han rebut algun tractament d'enduriment superficial.

Duresa Knoop: mesura la duresa en valors d'escala absolutes, i es valoren amb la profunditat de senyals gravades sobre un mineral mitjançant un estri amb una punta de diamant al qual se li fa una força estàndard.

Duresa Rosiwal: mesura en escales absoluta de dureses, s'expressa com la resistència a l'abrasió mitjanes en proves de laboratori i prenent com a base el corindó amb un valor de 1000.

Duresa Shore: empra un escleroscopi. Es deixa caure un indentat a la superfície del material i es veu el rebot. És adimensional, però consta de diverses escales. A major rebot → gran duresa. Aplicable per a control de qualitat superficial. És un mètode elàstic, no de penetració com els altres.

Duresa Webster: empra màquines manuals en el mesurament, sent apte per a peces de difícil maneig com a perfils llargs extruïts. El valor obtingut se sol convertir a valors Rockwell.

Duresa Vickers: utilitza com penetrador un diamant amb forma de piràmide quadrangular. Per a materials tous, els valors Vickers coincideixen amb els de l'escala Brinell.

És molt curiós com no som gens conscients de que coneixem una part molt petita del món. El món és molt gran i divers. M’ha impactat l’anunci de la "Fabada asturiana Litoral" en el que parla de la gran quantitat de menges d’altres indrets que han aparegut en el nostre entorn i que la diversitat no ens ha de fer perdre l’identitat i, al menys un cop per setmana... “lentejas”.

Tot això lliga amb l’entrada, divendres, a l’any xinès 4712, l’any del cavall. Avui, voltant per la xarxa, he trobat la felicitació dels jugadors del Barça per l'any nou en un espot publicitari en xinès mandarí. 

El món és gran i divers. Tot ho tenim molt proper. Avui recordem un home que va experimentar els materials per la seva capacitat de ser ratllats. M’agradaria que el respecte fos norma per tot arreu i no hi haguessin tradicions ratllades sinó convivència pacífica. 

25 de novembre Dia Internacional de l'Eliminació de la Violència de Gènere contra la Dona

Una de les feines més importants en aquest àmbit és la prevenció. L'Institut Català de les Dones (ICD) ha presentat noves eines de prevenció i sensibilització en el marc del Programa "Estimar no fa mal. Viu l'amor lliure de violència" adreçat a adolescents i joves. Es tracta de materials amb missatges per ajudar a identificar situacions de relacions abusives i ciberassetjament en les relacions de parella. 

A través de diferents activitats posa als joves en disposició de reflexionar i actuar en conseqüència. Es centren en ajudar a detectar el ciberassetjament en les relacions afectives, en concret, el control a través dels xats i xarxes socials.Amb preguntes sobre el comportament de la parella del tipus: "Intenta obtenir les teves contrasenyes per controlar el teu perfil i llegir els teus missatges?; Insisteix perquè actualitzis el teu estat (sentimental) en el perfil de Facebook?; Quan esteu empipats o empipades t'escriu retrets al Facebook o aTwitter?; Et controla a través del Whatsapp les hores en què estàs en línia?".

La teoria la coneixem però la realitat és més complexe. Els projectes coeducatius poden desemmascarar el caràcter falsament neutre del sistema educatiu, corregir situacions de discriminació que puguin produir-se en l’àmbit escolar i promoure entre l'alumnat una percepció més igualitària de les relacions entre dones i homes.

A l’escola es produeix un procés de socialització fonamental per al desenvolupament personal de l'alumnat. Malgrat totes les dificultats l'escola també pot tenir un rol més transformador des del qual poder modificar aquest sistema patriarcal i androcèntric amb la incorporació de nous valors i actituds amb l'objectiu de formar o educar una ciutadania responsable dins del principi d'igualtat. Per això els professionals han de tenir els materials i eines adients per fer aquesta part d’educació  fomentant comportaments de respecte mutu entre els sexes i la resolució no violenta dels conflictes entre iguals.

Com tantes vegades, és imprescindible que família i escola vagin a una per aconseguir l'objectiu. El diàleg és una gran eina per aconseguir-ho: l'escolta activa i la comunicació real. Les persones, iguals en dignitat sense diferència de gènere han de ser una realitat a la nostra societat. El respecte a un mateix i als altres hauríen de formar part del nostre estil de vida. Desitgem que ben aviat aquesta diada ja no sigui necessària perquè aquest problema ha desaparegut de la nostra societat, més humana i civilitzada.

16 de novembre Dia Internacional per la Tolerància

Al 1996, l’Assemblea General de les Nacions Unides va convidar als Estats membres de les Nacions Unides a que el 16 de novembre observessin el Dia Internacional per a la Tolerància.

La tolerància és la capacitat de concedir la mateixa importància a la forma de ser, de pensar i de viure dels altres que a la nostra pròpia  manera de ser, de pensar i de viure.

Quan preparava aquesta entrada no tenia clar si destacar aquest fet o un altre (sempre en tinc per escollir). Però avui, tot llegint la definició, he canviat de parer.  Em sembla molt interessant aquesta definició. Em semblava que la tolerància era suportar, deixar fer des de una perspectiva de superioritat, permetre.... però llegint atentament veig que estava molt equivocada. Sovint actuem amb prejudicis, fins i tot sense saber-ho. Aquesta definició de tolerància s’acosta més al respecte i a la igualtat del que jo esperava.

No naixem tolerants, som egoistes volem fer la nostra i que tothom sigui “dels nostres”. Però compartir les diferències ens enriqueix. La tolerància s’educa. Si comprenem que les nostres s creences i els nostres costums no són ni millors ni pitjors que els de altres persones, sinó simplement diferents, estarem respectant als altres

Com podem fer que els infants siguin tolerants? Aquí us presento unes quantes idees:

- A través de contes i històries

- A través dels jocs

- A través dels viatges en família (reals o virtuals –veient-los a la tele-)

- Convivint amb altres nens

- Coneixent altres cultures

- Aprenent a respectar les diferències

- Coneixent els beneficis de la conciliació, de la pau

- Compartint, sense barallar-se

- Aprenent a no riure’s  dels altres

- Però sobretot...  quan els seus pares també ho són. Els adults-referents (pares, mestres, entrenadors, monitors, catequistes...) són models positius pels infants.

Avui i sempre siguem tolerants!