5 de juny Diumenge de Pasqua 1599 Neix Velázquez

Avui és Diumenge de Pasqua. Els cristians celebrem la vinguda de l'Esperit Sant. La Segona Pasqua és cinquanta dies després del Diumenge de Resurrecció. És una festa que se celebra de manera desigual arreu del país, atès que solament es fa al Principat, Andorra, Catalunya Nord i en algunes localitats de les Illes. A més, fins ara era d’elecció municipal al Principat, però una de les novetats d’enguany és que la Generalitat de Catalunya ha decretat el dia festiu arreu i, per tant, qui treballa de dilluns a divendres no haurà d’anar demà a la feina. Ho coneixem com la Pentacosta però també té altres noms en comparació amb la Pasqua Florida, considerada la festivitat principal. Per això, també és possible de referir-s’hi amb els noms de Segona Pasqua, Pasqüetes o Pasqua Granada.

La festa té un rerefons clarament religiós i commemora el descens de l’Esperit Sant sobre els apòstols. Segons que expliquen les sagrades escriptures, cinquanta dies després de la resurrecció de Crist, l’Esperit Sant va aparèixer davant els seus deixebles més fidels i els va encomanar l’inici de la tasca evangelitzadora. A partir d’aquest moment, els apòstols van començar a recórrer el món per fer difusió de la fe cristiana i, per això, l’Esperit Sant els va dotar de la glossolàlia, que és la comprensió d’unes quantes llengües. Ara, hi ha qui creu que el fons històric d’aquesta celebració és més antic i que es basa en una festa agrària en què donaven les gràcies per la collita. Més tard, els jueus van convertir la festa en el “xavuot”, que vol dir “festa de les setmanes”. Aquesta celebració, que els jueus avui dia encara commemoren, recorda el cinquantè dia de l’aparició de Déu al mont del Sinaí i celebra el lliurament de la llei al poble d’Israel.

Avui tenim un nom propi: Velázquez. Si aneu a Madrid al Museo del Prado, presencial o virtualment no us podeu perdre veure les seves obres, veure-les en directe és tota una experiència. 

Diego Rodríguez de Silva Velázquez, o simplement Velázquez, és històricament un dels pintors espanyols més importants i un dels artistes més valorats i influents del món que va nèixer tal dia com avui de l’any 1599. Va excel·lir en retrats de gran realisme i penetració psicològica, entre altres de la família reial, a la qual tenia accés en qualitat de pintor de la Cort. També va crear escenes històriques i mitològiques. Visqué a l'anomenat Segle d'or espanyol.

Els primers anys, a Sevilla, va desenvolupar un estil naturalista i caravaggista. Als 24 anys va ser nomenat pintor del rei Felip IV i quatre anys més tard va ser ascendit a pintor de cambra, càrrec que va ocupar de per vida. El pintor de cambra era el més important entre els pintors reials: el treball consistia a pintar retrats del rei i de la família reial, i en general quadres destinats a la decoració de les mansions reials.

La presència en l'entorn cortesà li va permetre estudiar la col·lecció reial de pintura. Això i les ensenyances d'un primer viatge a Itàlia, on va conèixer pintura antiga i contemporània, van ser influències determinants per a fer-lo evolucionar cap a un estil més personal, amb una pintura d'una gran lluminositat, de pinzellades ràpides i soltes. A partir del 1631, ja en la maduresa, va pintar grans obres com La rendició de Breda. Durant aquests darrers anys l'estil se li va tornar més esquemàtic i esbossat, i va assolir un domini extraordinari de la llum. El retrat del papa Innocenci X, pintat durant el segon viatge a Itàlia, inaugura aquest darrer període, que inclou les dues últimes obres mestres: Las Meninas i Les filadores (“Las hilanderas”).

El reconeixement universal del seu art va començar a arribar tardanament, a partir de 1850 i especialment entre 1880 i 1920, gràcies a l'atenció dels pintors impressionistes francesos, per als quals Velázquez va ser un referent. Édouard Manet estava meravellat amb la seva pintura i va qualificar Veláquez com el pintor de pintors i el pintor més gran que mai ha existit.

18 de febrer 1564 mor Miquel Àngel Buonarroti

El 18 de febrer de 1564, a Roma, va morir Miquel Àngel Buonarroti també conegut simplement com a Michelangelo o Miquel Àngel, va ser un escultor, pintor, poeta i arquitecte renaixentista.

Durant més de setanta anys el seu treball es va realitzar a Florència i Roma, que era on vivien els seus grans mecenes, la família Mèdici de Florència, i els diferents papes romans. Va ser el primer artista occidental al qual van publicar dues biografies en vida. Va ser molt admirat pels seus contemporanis, que l'anomenaven el Diví. 

Va ser un home excepcional. Va triomfar en totes les arts en què treballà. L'escultura, segons havia declarat, era la seva predilecta i la primera a la qual es va dedicar; a continuació va dedicar-se a la pintura, quasi com una imposició de Juli II, i que es va concretar en una obra excepcional que magnifica la volta de la Capella Sixtina; i en els seus darrers anys va realitzar projectes arquitectònics. Com que era molt perfeccionista, si trobava el més petit defecte en una de les seves obres, considerava que era un desastre.

Podeu cercar i admirar obres de Miquel Àngel en pintura, escultura o arquitectura…

5 de desembre 1791 mor Mozart, 1866 neix Kandinsky, 1870 mor Alexandre Dumas pare, 1901 neix Walt Disney, 1939 neix Ricard Bofill

Avui hi ha un munt de noms propis relacionats amb la data i de tots els camps artístics: Wolfgang Amadeus Mozart, Vassili Kandinski, Alexandre Dumas pare, Walt Disney, Ricardo Bofill... música, pintura, literatura, cinema d’animació, arquitectura... quin mosaic!

Wolfgang Amadeus Mozart, va néixer a la ciutat de Salzburg  i va ser un dels músics més grans de tots els temps. Com que Leopold Mozart era violinista i compositor, va ensenyar música als seus fills de ben petitets; així que van aprendre a llegir música abans que a llegir lletres. Cada activitat que es feia a casa dels Mozart anava acompanyada de música: cançons per parar taula, per anar a dormir, ritmes per caminar pel carrer, repetir les notes que sortien dels campanars de Salzburg... als tres anys ja tocava el clavicèmbal copiant el que veia fer a la seva germana, als quatre començava amb el violí i als cinc ja escrivia les primeres partitures. Quan millor s'ho passaven els dos germans era quan feien música junts: Nannerl cantava i Wolfgang l’acompanyava al clave, o bé tocaven tots dos el teclat a quatre mans, o feien un duet de violí i viola. Quan el petit Mozart tenia quatre anys va comentar al seu pare que estava component un concert per a piano i entre els guixots que havia fet Wolfgang sobre aquell paper hi havia notes musicals! Era tan petit que no tenia destresa escrivint i li dictava al seu pare. Avui les seves obres són mundialment conegudes.

Vassili Kandinski, va néixer a Moscou el 4 de desembre de 1866. Va ser un pintor rus, precursor de l'abstracció en la pintura. També el trobem escrit Kandinsky, acabat en y. Es treballa molt a les escoles sobretot a Educació infantil perquè treballa amb formes simples i colors vius.

Alexandre Dumas pare, per diferenciar-lo del seu fill que porta el mateix nom, va morir a Puys el 5 de desembre de 1870. Va ser un novel·lista i dramaturg francès. El seu fill, Alexandre Dumas, fou també un escriptor conegut. El pare va publicar, aproximadament, 300 obres i nombrosos articles, convertint-se en un dels autors més prolífics i populars de França. En 1869 inicia Le Grand Dictionnaire de Cuisine, que seria publicat, pòstumament, el 1873. Entre les seves obres més conegudes trobem “Els tres mosqueters” (1844) i “El Comte de Montecristo” (1844).

Walter Elias Disney, conegut com Walt Disney va néixer a Chicago el 5 de desembre de 1901 i va ser un productor, director, guionista i animador estatunidenc. Va ser el fundador, amb el seu germà Roy O. Disney, de The Walt Disney Company, empresa que avui dia té un benefici anual de 35.000 milions de dòlars, i el principal artífex d'un estil inconfusible de pel·lícules de dibuixos animats. Al llarg de la seva carrera com a productor cinematogràfic, Walt Disney obtingué un total de vint-i-sis Premis de l'Acadèmia (Oscars), dels quals quatre foren honorífics. Vist així sembla tot molt fàcil però va començar repartint diaris i fent dibuixos a classe... té una biografia molt interessant on no tot va sortir a la primera ni com ell esperava però la seva constància el va fer arribar molt amunt...

Ricard Bofill i Leví va néixer a Barcelona el 5 de desembre de 1939.  És un arquitecte i urbanista català. Hi ha un bon grup d’edificis amb la seva signatura arreu del món: l’Hotel Vela al Port de Barcelona (2008), la Seu principal de Cartier a París (2003), l’Edifici Shiseido a Tokio (2001), l’Auditori Miguel Delibes a Valladolid (2001), el Teatre Nacional de Catalunya a Barcelona (1997), el Palau Municipal de Congressos de Madrid (1993), l’Ampliació de l'Aeroport de Barcelona (1988-91), els Jardins del Túria a Valencia (1988), les Caves de Château Lafite a Pauillac (Bordeus, França) (1986), el Santuari de Meritxell a Andorra (1974) i l’Edifici d'apartaments Walden 7 a Sant Just Desvern (Barcelona) (1974).

28 de novembre 1995 s'inaugura el MACBA

El Museu d'Art Contemporani de Barcelona, conegut també per les seves sigles MACBA, està dedicat a l'exposició de l'art i les pràctiques culturals contemporànies. Es troba situat al barri del Raval de la ciutat de Barcelona, molt a prop del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, a la Plaça dels Àngels número 1. Es va inaugurar el 28 de novembre de 1995.

Aqui teniu els consell que ens proposen per preparar la visita a la web del MACBA:

• Consulta els horaris i preus del Museu. 

• Consulta els serveis que ofereix el Museu i les visites guiades, ja que el MACBA posa a disposició dels visitants un equip d’educadors que atén el públic, tant en visites en horaris fixos com en visites concertades per a grups.

• A la web trobaràs informació detallada de les exposicions vigents i futures. També pots consultar dades de molts dels artistes i obres que formen part de la nostra Col·lecció permanent.

• Si t’interessa aprofundir en algun aspecte específic de l’art contemporani, pots descarregar-te els nostres vídeos i àudios o consultar els textos de les publicacions.

• Descarrega’t la nostra aplicació gratuïta de realitat augmentada (dins la pestanya 'Accés a internet'). Et permetrà conèixer algunes de les obres exposades d’una manera més lúdica. 

• Si véns en família, consulta la pestanya corresponent i descobreix-ne totes les opcions. 

• Si tens preguntes o dubtes, pots consultar les FAQ o trucar per telèfon.

7 d'octubre ahir Dia Mundial de l'Arquitectura

De vegades la informació ens juga una mala passada. Jo tenia ben apuntat dia 7 d’octubre Dia Mundial de l’Arquitectura. Què bé!!! És un tema que sol sortir de passada i volia dedicar-hi unes línies més i esplaiar-me però... quan segueixo buscant.... aquest any va ser ahir (??). No entenc res! Dons sí, molt fàcil. Hi ha coses que no es celebren en una data concreta sinó “el primer dilluns d’octubre” el que fa que cada any va canviant la data. Estem a acostumats a celebrar dates concretes però n’hi ha d’altres que es van bellugant en el calendari. Per exemple el Carnaval, us heu adonat que no té cap data en concret tot i que el celebrem cada anys? El Carnaval depèn de la Setmana Santa que depèn de la primera lluna plena de primavera i per tant va pujant i baixant en el calendari. 

Em toca deixar l’Arquitectura per un altre moment però hi tornarem. Avui no em puc resistir de preguntar-vos quin és l'edifici més bonic de la vostra població? qui l'ha fet? quin ús té? perquè us agrada?

10 de setembre 1981 Torna el Guernica 2008 el major experiment del món

En el dia d’avui l’art i al ciència es donen la mà. Parlarem de la tornada del Guernica de Picasso a Espanya i també del major experiment fet al món fins l’any 2008. 

Comencem per la tornada a l’estat espanyol d’un quadre que es va convertir en tot un símbol: El Guernica torna a Espanya. Provenia del MOMA de Nova York però té una llarga i interessant història.... 

El Govern de la República va participar amb el Pavelló d'Espanya de l'Exposició Universal de París de 1937. I va encarregar una pintura monumental a un pintor de renom Pablo Ruiz Picasso, que estava exiliat a París. El "Guernica", és un gran mural de 3,5 m x 7,8, que explica els horrors i patiments de la guerra centrat en uns fets que van passar a la població basca de Guernika. S'inspira en un terrible fet que va passar el mateix any 1937, en el transcurs de la Guerra Civil Espanyola. Francisco Franco consenteix, que l'Alemanya nazi d'Hitler provés la seva acabada d'estrenar força aèria a Guernica, un poble del País Basc. Després de tres hores de bombardeig, uns 1.600 dels 5.000 veïns havien mort, i la població va quedar destrossada per la violència i el caos generat per les bombes. (si alguna vegada aneu a Guernika no us podeu perdre la visita al Museu de la Pau d’aquesta població on es recorden aquests fets perquè no es tornin a repetir mai). En senyal de protesta i record de la ignomínia per a la Història, Pablo Picasso va pintar aquest enorme quadre en el seu desterrament de París. Està pintat amb blanc, negre i gris i mostra el dolor de la guerra. El 1939, la pintura va ser enviada a Nova York, en el Museu d'Art Modern (MOMA) i allà va romandre, d'acord amb els expressos desitjos del pintor, fins que la democràcia tornés de nou a Espanya. Un cop mort Franco, l’any 1975, Espanya entra en un procés cap a la democràcia i l’any 1981 es donen ja totes les condicions que posava el pintor pel trasllat de la seva obra. Per fi, torna, amb grans mesures de seguretat per la dificultat d’una obra d’art de grans dimensions i s’instal•la al Museu Reina Sofia de Madrid on a l'actualitat es pot admirar aquest impressionant quadre.

Tal dia com avui, el deu de setembre de l’any dos mil vuit, en el Laboratori Europeu de Física de Partícules del CERN, situat a Suïssa, es porta a terme el major experiment de la Història fins aquest moment quan, sobre les 9:30 h, el major i més car accelerador de partícules del món, l'LHC , entra en funcionament i el primer feix de protons recorre els seus 27 quilòmetres de llarg per intentar simular el "big bang" a molt petita escala, l'explosió que va passar fa 15.000 milions d'anys donant origen a l'espai conegut. Més de deu mil científics de més de vuitanta països esperen resoldre grans enigmes: d'on venim, com hem arribat fins aquí, de què està fet l'univers i per què és com és. Amb això es culminen gairebé vint anys de treball per a físics, enginyers, tècnics i personal de suport de més de vuitanta països. A l’actualitat té més de deu mil científics visitants, la meitat dels físics de partícules del mundo, van al CERN per dur a terme les seves investigacions. Ells representen 608 universitats i 113 nacionalitats.

15 d'abril 1446 mor Brunelleschi 1452 neix Leonardo da Vinci

Avui l’història ha volgut que anem fins el Renaixement. El Renaixement és el nom que s'aplica a l'època artística, i per extensió cultural, que dóna començament a l'Edat Moderna i en què es reflecteixen els ideals del moviment humanista que va desenvolupar-se a Europa el segle XVI. Aquest corrent reprenia els elements de la cultura clàssica. Aquesta nova etapa va plantejar una nova forma de veure el món i l'ésser humà, l'interès per les arts, la política i les ciències, revisant el teocentrisme medieval i substituint-lo per un cert antropocentrisme (l’home és el centre de totes les coses).

Tal dia com avui de 1446 va morir Filippo Brunelleschi a Florència. Va ser un excepcional orfebre, arquitecte i magnífic escultor italià que juntament amb Alberti, Donatello i Masaccio, van ser els creadors de l’estil renaixentista. Va ser ell qui va fer les primeres provatures amb la perspectiva en el camp de la pintura; va inventar enginys hidràulics i va elaborar rellotges, cap dels quals ha sobreviscut fins als nostres dies. La seva passió per les matemàtiques i els seus coneixements d’enginyeria li varen facilitar la seva dedicació, gairebé absoluta a l’arquitectura on destacarà pel seu treball a l'alta cúpula de base octagonal de Il Duomo (Santa Maria dei Fiore), la catedral de la seva ciutat natal. En el concurs per a l'adjudicació del segon parell de portes per al Baptisteri de Florència, va competir amb Ghiberti, que va dur a terme la famosa "Porta del Paradís". Per damunt de tot Brunelleschi serà recordat com l'arquitecte que va establir els nous cànons clàssics dels ritmes serens, la geometria clara i precisa i la simetria, sovint usant els materials més senzills: la pietra serena grisa i l'estuc.

També un 15 d'abril però de 1452,  va néixer Leonardo a la ciutat de Vinci a la Toscana. Leonardo da Vinci fou un artista florentí i un home d'un esperit universal, a la vegada, científic, enginyer, inventor, anatomista, pintor, escultor, arquitecte, urbanista, naturalista, músic, poeta, filòsof i escriptor. No li hauria cabut tot en una targeta de visita, potser sí, com “home del Renaixement”: un filòsof humanista amb una curiositat il.limitada, i una gran força creativa; potser la persona més polifacètica i talentosa en un major nombre d'àmbits diferents. Dues de les seves obres, La Gioconda i El Sant Sopar, són pintures molt cèlebres, sovint copiades i parodiades i el seu dibuix de l'Home de Vitruvi ha estat igualment reproduït en nombrosos treballs. Només han sobreviscut fins a l'actualitat una quinzena d'obres; aquest petit nombre és una conseqüència del temps que dedicava a les seves constants experimentacions tècniques, i a la seva procrastinació crònica.  En psicologia, procrastinació (paraula derivada del llatí pro: "endavant" i cras: "demà") és l'acció o hàbit de deixar per a més endavant accions o activitats que s'han d'atendre per altres més irrellevants i agradables. Malgrat tot, aquestes poques obres, i tot el que apareix als seus quaderns plens de dibuixos, diagrames científics i reflexions sobre la naturalesa de la pintura, han estat un important llegat per a les següents generacions d'artistes, equiparable, salvant les distàncies, al llegat de Miquel Àngel Buonarotti.

Com a enginyer i inventor, Leonardo desenvolupà idees molt avançades per l'època que vivia, des de l'helicòpter, al carro de combat, el submarí o, fins i tot, l'automòbil. Molt pocs dels seus projectes arribaren a ser construïts; ni tan sols no eren realitzables a la llum dels coneixements del seu temps, però algunes de les seves petites invencions, com una màquina per a mesurar el límit elàstic d'un cable, entren en el món de la manufactura. En tant que científic, les aportacions de Leonardo van contribuir a desenvolupar el coneixement en els àmbits tan diversos com l'anatomia, l'enginyeria civil i l'òptica.

Avui, dos grans artistes ens acompanyen i ens obren la porta a una època artística de gran belles amb noms propis com: Brunelleschi, un gran arquitecte i Leonardo da Vinci un geni renaixentista. 

9 d'abril 1942 mor Lorenzo de Medici

Parlem avui de mecenatge perquè tal dia com avui de 1492, l’any del descobriment d’Amèrica, moria Lorenzo de Medicis.  Lorenzo, va ser banquer, polític, però sobre tot un important mecenes de les arts i les lletres durant el Renaixement italià. Va reunir a la seva cort  als creadors i intel.lectuals més importants de la seva època, com els artistes Sandro Botticelli i Miquel Àngel Buonarotti, els filòsofs Giovanni Pico della Mirandola i Marsilio Ficino ... 

El mecenatge és el patrocini financer d'artistes o científics, a fi de permetre'ls de desenvolupar la seva obra sense exigir en contrapartida crèdits monetaris immediats. Potser tradicionalment ho hem relacionat amb les obres d’art però actualment s’obre a diferents àmbits. Des de els equips femenins de futbol del Sant Gabriel fins a pel.lícules com el 1714 o a la preservació d’espais naturals compten amb l’ajut econòmic de particulars per tirar endavant. El mateix Palau de la Música compta amb una part del seu pressupost en aquesta forma de financiació. Avui a més del mecenatge, en sentit estricte, han aparegut noves fórmules com el micromecenatge (molts col.laboradors amb petites quantitats fins arribar al total necessari per fer realitat un projecte). 

Personatges com Francesc Cambó o Carles Ferrer Salat són tot un referent pel que fa al mecenatge nacional, que ha anat evolucionant molt al llarg dels anys. Francesc Cambó va fer de mecenes de nombroses activitats artístiques i culturals. Destaca la creació, el 1922, de la Fundació Bernat Metge, que ha traduït al català nombrosos textos clàssics grecs i llatins, i la Fundació Bíblica Catalana, que va traduir la Bíblia completa al català, a partir dels textos originals. Crea també la Fundació Cambó de la Sorbona de París. El seu mecenatge el porta a finançar obres com la Història de Catalunya (1934-35) de Ferran Soldevila, i el Diccionari General de la Llengua Catalana (1932) de Pompeu Fabra. Sovint se'l considera la versió catalana de grans filantrops com Rockefeller, els Rothschild o Krees. A la seva mort gran part de la seva col.lecció de pintura la va deixar a la ciutat de Barcelona, actualment al Museu Nacional d'Art de Catalunya.

4 d'abril Alimentària i Els Beatles ocupen les 5 primeres places del Billboard

Avui parlarem de dos plaers pels sentits: el menjar i la música.

Barcelona alimenta negocis amb una fira internacional biennal, professional, especialitzada, global i innovadora que va començar el 31 de març i avui tanca les seves portes. Alimentària, és un dels salons d'alimentació i begudes més importants del món amb catorze salons on són presents la carn, el peix, els lactis, l’oli, les begudes, els dolços, el vi, les conserves, els aliments ecològics i els restaurants. També trobem dues seccions dedicades a l’origen dels productes: les autonomies i el sector internacional. Han estat quatre dies en els quals 3.800 empreses han exposat els seus productes, s’han acollit 140.000 visitants i han pogut gaudir de 95.000 m² de fira. S’han trobat uns 40.000 compradors internacionals i s’han realitzat més de 8.000 reunions de negocis però no tot ha estat comprar i vendre... també ha tingut lloc la mostra The Alimentaria Experience amb 50 xefs i 50 estrelles Michelin. El sector de l’Alimentació i la Gastronomia és un dels més importants en el nostre país dins del sector turisme.

I de l’alimentació del cos a la de l’ànima. Diuen que la música també ens alimenta. Avui parlem d’una fita que no ha tornat a aconseguit cap altra grup musical. Tal dia com avui cinc cançons del Beatles van ocupar els primers cinc llocs del TOP 10 de la llista dels Estats Units. Els Beatles van ser un grup molt prolífic, treien dos LP per any. Els Beatles van ser número 1 a España en cinc ocasions fins que es van separar. Les cançons amb que ho van aconseguir van ser Girl, All you need is love, Hey Jude, Get Back i The ballad of John & Yoko. A les llistes del Regne Unit i dels EEUU, Record Retailer i Billboard respectivament, van aconseguir col.locar a la posició més alta 27 cançons. És a dir, les cançons del mateix disc s’anaven desplaçant mútuament a la llista a mida que la gent les anava coneixent. Per celebrar la data podeu cercar cançons del Beatles... van ser tota una revolució... i si voleu recordar l’únic concert que van fer a Barcelona al maig del 1965 podeu anar al bar “La Garrafa dels Beatles”, a les Corts, al carrer Joan Güell amb el carrer Novell, i allà trobareu un bar museu fundat l’any 1976, dedicat a exposar una bona recopilació de fotografies, records i "merchandising" del grup que va revolucionar els 60’s amb la seva màgia. 

6 de març 1457 neix Miquel Àngel 1869 es presenta la taula periòdica 1902 neix el Real Madrid

Hi ha dies que hi ha tantes coses interessants que em costa molt destacar un sol tema. Avui: popurri (una pinzellada de cada).

El 1475 neix a la ciutat de Caprese un dels italians més famosos... pintor, escultor, arquitecte genial del Renaixement: Michelangelo Buonarotti . Va desenvolupar la seva vida artística durant més de seixanta anys, a les ciutats on vivien els seus grans mecenes: a Florència, amb la família Mèdici i a Roma amb els diferents papes que li encarregaven les obres d’art i el protegien. La seva obra és molt amplia i està caracteritzada per un profund estudi i coneixement de la figura humana. Veient les seves obres a l’ordinador o als llibres és impressionant però en directe oblides que les escultures estan fetes amb marbre i et sembla que es bellugaran en qualsevol moment. No us podeu perdre el David, el Moisés, la Pietat com a escultures i les seves pintures en el sostre de la Creació o la paret del Judici Final de la Capella Sixtina del Vaticà, o el Tondo Doni..

El 1869 a San Petersburg (Rússia), el químic Dmitri Mendeléyev, va presentar una primera versió de la seva taula periòdica dels elements davant de la Societat Química de Rússia. És la primera taula coherent amb les semblances dels elements químics, segons les seves mases atòmiques. En ella apareixen els 63 elements coneguts en aquell moment en ordre creixent de pes atòmic. Si us interessa la Química hi ha una exposició molt interessant, molt visual  i interactiva al Museu de la Ciència i la Tècnica de Terrassa que no us podeu perdre.

El 1902 dos germans catalans Joan i Carles Padrós funden el Real Madrid C. F. Amb el nom de Madrid Foot Ball Club. Quines coses té la vida, el Madrid fundat per catalans i a principis del segle vint posant noms en anglès com a símbol de modernitat... què curiós....

23 de gener 1989 mor Salvador Dalí

Tal dia com avi, fa vint-i-cinc anys, va morir Salvador Dalí. El gran pintor de fama mundial va néixer i morir a Figueres. Fou un pintor, decorador i escriptor empordanès, un dels principals representants del surrealisme. Se solen atribuir les seves habilitats pictòriques a la influència i l'admiració per l'art renaixentista. Dalí va tenir l'habilitat de forjar un estil personal i recognoscible. Una de les seves obres més conegudes és La persistència de la memòria, també anomenada «els rellotges tous», que data de l'any 1931.

Hi ha persones que marquen. Els que vam tenir l’oportunitat de conèixer a Salvador Dalí  a través de la tele tenim molt clara la seva imatge. Una cara allargada, un bigoti exagerat, una barretina o una barra de pa per barret, un parlar sil.labejant i molt rimbombant, uns ulls molt oberts,  uns gestos ampul.losos...  Sempre extravagant, extremat, llampant en el fons i en la forma, Va voltar pel món quan ningú ho feia. Va estar a Paris  i a Nova York, fins i tot va arribar a ser la portada de la revista Time. Però per sobre de tot això hi havia un artista excepcional. Quan era petita el veia tan histriònic que donava la imatge d’algú ximple, superficial... però si vas al Museu Dali de Figueres i et trobes amb la seva obra comences a canviar de parer. Els seus dibuixos són excepcionals. Després el seu univers oníric et pot agradar més o menys però és un artista reconegut arreu del món.

Encara que el seu principal mitjà d'expressió va ser la pintura, també va fer incursions als camps del cinema, l'escultura, la moda, la joieria i el teatre, disciplina en què va treballar com a dissenyador de vestuari i com a escenògraf.