31 d'octubre Castanyada Halloween Castaween 2011 L'habitant 7000 milions

A casa nostra la tradició no és el Halloween tot i que l'ha portat la globalització. La nostra tradició és una altra encara que molts intentin fer un mix i celebren la Castaween. Nosaltres fem la Castanyada i mengem castanyes torrades, boniatos i panelletes. Se celebra el dia de Tots Sants, tot i que darrerament se n'ha desplaçat la celebració a la vigília d'aquesta diada (entre el 31 d'octubre i l'1 de novembre). L'àpat tenia un sentit simbòlic de comunió amb les ànimes dels difunts: tot torrant les castanyes, es resaven les cinc parts del rosari pels difunts de la família. Trobem les castanyeres pels carrers de les ciutats venent castanyes torrades calentes que ajuden a passar el fred que hauria de començar. Darrerament amb el canvi climàtic ja fa anys que anem amb màniga curta per menjar castanyes a Barcelona i no ens calen aquells abrics de fa temps. Tot i això no perdem la tradició de celebrar-la amb la família o amb els amics encara que sigui per videoconferència (va ser curiós però ho vam fer per la pandèmia i aluns ho continuen amb els que són lluny).

Tal dia com avui de l’any 2011, segons càlculs estadístics aproximats va néixer l’habitant 7000 milions del planeta. La població mundial era de 7.675 milions de persones el 5 de gener del 2019. El poblament s'ha produït en tots els llocs de la Terra on ha sigut possible viure. Així, hi ha superpoblació a la República Popular de la Xina i l'Índia, i poca gent a l'Antàrtida.

Àsia, el continent on viuen dos terços de la població mundial, hauria acollit l'ésser humà número 7.000 milions el dia 31/10/2011. L’ONU va triar com a nadó símbol Danica Camacho, a Filipines, un dels països més pobres del planeta i el dotzè país més poblat del planeta, amb 94,9 milions d’habitants, dels quals el 54% tenen menys de 25 anys. En només 12 anys la Terra ha passat de 6.000 milions d’habitants (el 1999) a 7.000, el creixement demogràfic més vertiginós de la història. Cada any neixen 83 milions de persones. A l'Índia, cada minut hi ha 51 naixements. L'Àfrica subsahariana, amb 883 milions, és on més ha crescut la població les darreres dècades. Des de 1980, el major creixement de població s’ha concentrat en els països més pobres, la qual cosa dificulta l’erradicació de la pobresa. Però aquest creixement de la població és desigual per zones, ja que Europa i Amèrica del Nord viuen un cert estancament demogràfic. Diversos autors i corrents d'opinió s'han mostrat preocupats per un excessiu creixement de la població humana en els darrers segles. Aquest problema es traduiria en una excessiva pressió demogràfica amb una sèrie de conseqüències a tots nivells: social, polític, econòmic i natural.

És temps de tardor. De recolliment. Temps de gaudir del fred i recuperar amb els teus l'escalfor de les nostres tradicions. I la millor manera de fer-ho, per arribar a la seva essència, és arribant al seu cor. Ara que aquest cap de setmana encara molts anaven amb màniga curta gaudint del solet... darrerament sembla que ens mengem les castanyes, moniatos i panellets en ple estiu...

 

Quan es comença a notar la tardor, cap als volts de l’1 de novembre, moltes cultures celebren festivitats relacionades amb els difunts. El Halloween anglosaxó és una celebració que ha tingut un ampli ressò a la nostra societat al llarg dels darrers anys, però també n’hi ha d’altres com el Día de los Muertos mexicà o el Magosto asturià.

A Catalunya, la festa de la Castanyada també té un origen funerari. En la seva vessant més tradicional, aquesta consisteix en un àpat on es mengen castanyes i moniatos, ben regats amb moscatell. Sembla que l’origen d’aquesta tradició prové del fet que, durant la nit de Tots Sants (el dia dels difunts, és el dia 2 segons la tradició cristiana), es tocava a morts fins a la matinada. Tot el poble col·laborava en aquesta tasca, i els nutrients d’aquests aliments ajudaven a no defallir. L’àpat tenia, a més, un sentit simbòlic: tot torrant les castanyes, es resaven rosaris pels difunts de la família i en família.

Actualment, la Castanyada s’ha convertit en una revetlla de Tots Sants, i es celebra tant en l’àmbit familiar com al comunitari: a les escoles, és la primera de les festes tradicionals del curs. Ja sense referència ritual ni memorial envers els morts, la Castanyada conviu a la nostra societat amb l’esmentat Halloween, de tradició anglosaxona.

Les escoles, els centres cívics i les biblioteques celebraran un seguit d’activitats i revetlles per celebrar la revetlla de Tots Sants, inspirades tant en la Castanyada com en Halloween. Consulteu les programacions per tal de conèixer els detalls.

30 d'octubre 1928 Descobriment de la Penicil·lina

Cal anar per la vida amb els ulls ben oberts! Hi ha vegades que la vida ens dona oportunitats que cal aprofitar. Des del jugador sol davant la porteria contraria, fins el qui troba aquell rovelló extraordinari... cal ser-hi i estar atent. Ells hi eren i el Sr. Fleming també. El gol, el rovelló el recordaran uns quants, el descobriment del Sr. Fleming ha salvat moltes vides...

Diuen que el dia d’avui estava marcat en el seu quadern de treball per ser el dia en el qual unes plaques havien cridat la seva atenció i el seu estudi va acabar en el seu descobriment més important: la penicil·lina.

Sabeu qui era Alexander Fleming? Va ser un biòleg, bacteriòleg i professor universitari escocès guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1945, famós per ser el descobridor de la penicil·lina.

Durant la seva estada al Saint Mary's Medical School el director del Departament, Almorth Edward Wright, va despertar l'interès de Fleming per a nous tractaments per a les infeccions, dedicant-se a la millora i fabricació de vacunes i sèrums. Durant la Primera Guerra Mundial va ser metge militar als fronts de França i va quedar impressionat per la gran mortalitat causada per les ferides de metralla infectades als hospitals de campanya. Finalitzada la guerra va retornar a l'Hospital de St. Mary on va buscar intensament un nou antisèptic que evités la dura agonia provocada per les ferides infectades.

Diuen que el laboratori de Fleming estava habitualment desordenat, el que va resultar un avantatge per al seu següent descobriment. Al setembre de 1928 realitzava diversos experiments en el seu laboratori i a finals octubre en inspeccionar els seus cultius abans de destruir-los va notar que la colònia d'un fong havia crescut espontàniament, com un contaminant, en una de les plaques de Petri sembrades amb Staphylococcus aureus (estafilococ daurat). Fleming va observar més tard les plaques i va comprovar que les colònies bacterianes que es trobaven al voltant del fong, posteriorment identificat com Penicillium notatum, eren transparents a causa de la mort dels bacteris de la placa, i descobrí així la penicil·lina. Fleming va comunicar el seu descobriment sobre la penicil·lina al British Journal of Experimental Pathology l'any 1929, i encara que ell va reconèixer immediatament la transcendència d'aquesta troballa els seus col·legues la van subestimar.

Fleming va treballar amb el fong durant un temps però l'obtenció i purificació de la penicil·lina a partir dels cultius de Penicillium notatum, que van resultar difícils i més apropiats per als químics. La comunitat científica va creure que la penicil·lina només seria útil per a tractar infeccions banals i per això no li va donar importància. No obstant això, l'antibiòtic va despertar l'interès dels investigadors nord-americans durant la Segona Guerra Mundial, que intentaven emular la medicina militar alemanya que disposava de sulfamides. Els químics britànics Ernst Boris Chain i Howard Walter Florey van desenvolupar un mètode de purificació de la penicil·lina que va permetre la seva síntesi química i distribució comercial per a la resta de la població. Fleming no va patentar el seu descobriment per creure que així seria més fàcil la difusió d'un antibiòtic necessari per al tractament de les nombroses infeccions que assotaven a la població. La penicil·lina es va fer servir ja pels ferits en el desembarcament de Normandia. L'any 1945 fou guardonat, amb Ernst Boris Chain i Howard Walter Florey, amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia pel descobriment de la penicil·lina i les seves propietats curatives en malalties infeccioses.

29 d'octubre Sant Narcís 1901 Inauguració del Funicular del Tibidabo 1984 Inauguració del Tunel del Cadí

Avui parlarem de Sant Narcís, patró de Girona, i del món dels transport terrestre perquè tenim dues inauguracions: el funicular del Tibidabo i el túnel del Cadí.

Girona estava ocupada pels francesos i els gironins van pregar a Sant Narcís per tal de que els ajudés. Diu la llegenda que de la tomba del sant van sortir unes mosques que van fer fora els francesos. Per això es diu que “Per Sant Narcís cada mosca val per sis”. Aquests dies es celebren les festes de Girona amb barraques a la Devesa.  

El funicular del Tibidabo és un funicular de Barcelona que uneix la Plaça del Doctor Andreu amb el Tibidabo. El seu trajecte té una longitud de 1152 metres i l'estació inferior està connectada amb el Tramvia Blau. És el primer transport d'aquestes característiques que va funcionar a Espanya. Va ser inaugurat a les 15h del 29 d'octubre de 1901.

El túnel del Cadí és un pas subterrani de carretera obert a la serra de Moixeró tot i que, erròniament, el seu nom fa referència a la serra del Cadí. Segurament per la influència del parc natural del Cadí-Moixeró, avui dia es fa servir el nom de Cadí fins al Moixeró, la Tosa d'Alp i el Pedraforca. Té una llargada de 5.026 metres amb dos carrils de circulació i una banda central de seguretat de 2 metres. La boca sud, a 1.175 metres d'altitud, trobem Guardiola de Berguedà, i la boca nord a Urús (Baixa Cerdanya), a una alçada de 1.236 m.. L'explotació és en règim de peatge. El túnel, amb els seus accessos de Bagà a Bellver de Cerdanya i ramal a Alp, va ser inaugurat el dia 29 d'octubre de 1984. Dona una nova sortida de Catalunya cap a Europa reforçant l'itinerari més directe Barcelona-Tolosa-París que segueix la ruta europea E-9 a través del túnel del Puymorens.

La imatge d'avui és per la llegenda de Sant Narcís. 

28 d'octubre 1636 Fundació de la Universitat de Harvard

La Universitat Harvard és una de les institucions educatives més prestigioses del món i la més antiga dels Estats Units d'Amèrica. Fundada el 28 d’octubre de 1636 com a New College a Cambridge, va ser rebatejada el 13 de març de 1639 en honor de John Harvard, un dels seus principals mecenes.

Harvard és una universitat privada, és una de les més selectives. Harvard és considerada generalment una de les universitats més prestigioses dels Estats Units i del món. Té el fons més gran dintre de l'àmbit universitari, al voltant de 25.620 milions de dòlars (2009). Compta amb 2.497 professors, 7.181 estudiants de llicenciatura i 14.044 de postgrau. Harvard té nou facultats. La rivalitat entre Harvard i Yale és la més antiga i intensa de la "Ivy League". La rivalitat involucra l'aspecte acadèmic i esportiu, des de l'equip de rem fins al futbol nord-americà, esport inventat per un entrenador de Yale, i els seus equips femenins.

Algunes persones il·lustres són exalumnes de Harvard: Barack Obama, Benazir Bhutto, David Rockefeller, John Fitzgerald Kennedy... 

També hi ha gent de casa nostra que ha estudiat a Harvard com el professor Xavier Sala i Martín o que ho està fent com la Paula Leyes Carreño.

Xavier Sala i Martín és un economista català, professor a la Universitat de Colúmbia conegut també pels seus articles i aparicions en diversos mitjans de comunicació. Ha adoptat la nacionalitat nord-americana  amb el nom de Xavier Sala-i-Martin. Es va llicenciar en Ciències Econòmiques per la Universitat Autònoma de Barcelona l'any 1985 i va anar amb una beca de "la Caixa" a fer el doctorat a la Universitat Harvard, on l'any 1990 va presentar la tesi On States and Growth. Des de 1996, ostenta la càtedra de desenvolupament econòmic Jerome and Matthew Grossman a la facultat d'economia de la Universitat de Colúmbia i professor visitant de la Universitat Pompeu Fabra. També és Fellow del National Bureau of Economic Research i del Centre for Economic Policy Research i ha estat consultor del Banc Mundial i del Fons Monetari Internacional. És l'assessor econòmic principal ("Chief Economic Advisor") del Fòrum econòmic mundial de Davos. És un gran economista i divulgador de l'ecomia. Es conegut també per les seves americanes de colors vius i llampants.

Mai ha suspès un examen en els seus primers 18 anys de vida. Va passar de les Teresianes de Ganduxer de Barcelona a la Universitat de Harvard. Pero això no és el més important. La van admetre en les 14 millors Universitats d’Estats Units. Parla català, castellà, anglès, francès i alemany. No ha estat un camí de roses. Esforç i moltes hores d’estudi li donen un deu de nota mitja a la ESO i al Batxillerat i una nota de selectivitat 13,78 sobre 14, la tercera millor nota de Catalunya el curs 2019-20. Paula Leyes Carreño està cursant Matemàtiques amb Informàtica amb molt bons resultats. En sentirem a parlar...

Suggeriments: Si us agrada l'economia, o només per cultura general us proposo una sèrie de programes que va fer el Professor Sala Martín amb TV3 i que van ser premiats al Zapping. Si preferiu llegir també té el llibre "Economia en colors". També el podeu conèixer millor a través del seu capítol de "El convidat".

27 d'octubre 1897 Neix el Dr. Josep Trueta 1987 Neix Kilian Jornet 2003 s'inaugura el Museu Picasso de Màlaga

 Els nostres protagonistes d’avui són dos homes i un museu.

Tal dia com avui d’un llunyà 1897 va néixer Josep Trueta i Raspall. Va ser metge i cirurgià nascut al Poble Nou a Barcelona. Va ser catedràtic d'Ortopèdia a la Universitat d'Oxford i membre del Consell Nacional Català. El seu avi patern, universitari de grans inquietuds i destacat militar del moviment progressista de l’època, va esdevenir el personatge més important de la seva infantesa. Aquest li va fer saber que el progrés de la humanitat no podia dependre d'actes violents, sinó de la implantació universal de grans ideals que enaltissin el gènere humà. També li va transmetre el gust per les llargues caminades, la política i l'esport fet que el portà a practicar-ne diversos (natació, futbol, boxa, tennis i atletisme), però va ser l'art de l’esgrima el que el va obligar a utilitzar amb destresa les dues mans (ell era esquerrà), la qual cosa més endavant li permeté operar també amb les dues mans.

Molt més cap aquí, l’any 1987 neix a Sabadell, Kilian Jornet. Però el seu nom no està lligat a la ciutat sinó a la Natura i molt especialment a la Muntanya.  El seu pare és guia de muntanya i guarda del refugi de Cap de Rec, als Pirineus lleidatans. La seva mare és professora d'esports de muntanya i s'ocupa del Centre de Tecnificació d'Esquí de Catalunya. Amb tres anys va pujar al seu primer 'tres mil', al Tuc de Molières, a la Vall d'Aran. Amb cinc ja va coronar el cim dels Pirineus, el Pic Aneto. Amb sis fer el seu primer 'quatre mil' pujant al Breithorn, als Alps d'Itàlia i Suïssa. Als deu va fer la travessia d'un costat a un altre dels Pirineus. Des de 2004 se´l considera "Esportista d'Alt Nivell" pel Consell Català d'Esports i el Consell Superior d'Esports en la categoria de Muntanya i Escalada. Ell és esquiador i corredor de muntanya. Ha estat campió d’Europa i del món en esquí de muntanya, i també en les curses de muntanya (Skyrunner).  Ha publicat dos llibres “Córrer o morir” (2011) i “La frontera invisible” (2013).  Si voleu conèixer la seva vessant més personal podeu recuperar el capítol d’ “El Convidat” amb Albert Oms a TV3 a la carta. L'"ultarunner" i la corredora Emelie Forsberg van anunciar que serien novament pares amb aquesta divertida foto, com no podia ser d'altra manera, al cim d'una muntanya. Viuen a Noruega. La seva filla Maj va tenir una germaneta l'any 2020 i ja han esquiat amb els pares i pujat muntanyes amb ells... els pares viuen les seves passions amb les seves filles.

El Museu que va obrir les seves portes tal dia com avui del 2003 va ser el Museo Picasso de Málaga. El Museu Picasso Màlaga respon al desig de Pablo Picasso que la seva obra fos present a la ciutat en què va néixer el 25 d'octubre de 1881. La idea inicial d'aquest Museu va néixer el 1953 dels contactes entre Pablo Picasso i Juan Temboury Álvarez, delegat provincial de Belles Arts de Màlaga, i queda frustrada poc després. Christine Ruiz-Picasso, vídua de Paul Ruiz-Picasso, fill gran de l'artista, va reprendre els contactes amb Màlaga en 1992 amb motiu de l'exposició Picasso clàssic i el 1994 amb l'exposició Picasso, primera mirada. El 1996 va reiniciar el projecte de 1953, que es va fer finalment realitat 50 anys més tard, el 27 d'octubre de 2003, quan el Museu Picasso Màlaga va ser inaugurat per Ses Majestats els Reis Joan Carles I i Sofia. Les 233 obres que reuneix la Col·lecció MPM es complementa amb la cessió temporal en comodat de 43 obres de Pablo Picasso, gràcies a un conveni a quinze anys amb la Fundació Almiñé i Bernard Ruiz-Picasso per a l'Art (FABA).

Suggeriments: si voleu conèixer l’obra de Picasso i Màlaga us queda una mica lluny podeu anar al Museu Picasso de Barcelona. És el centre de referència per al coneixement dels anys de formació de Pablo Picasso. El geni del jove artista es revela a través de les 4.251 obres que componen la col·lecció permanent. El Museu Picasso, inaugurat el 1963, revela també el seu vincle amb Barcelona: un vincle estret i inseparable forjat en la seva adolescència i joventut, i que es va perllongar fins a la seva mort.

25 d'octubre 1881 Neix Pablo Ruiz Picasso

Avui recordem el naixement d’un dels malaguenys més universals que no és ni David Bisbal ni Antonio Banderas... es tracta de Pablo Ruiz Picasso.

Pablo Ruiz Picasso va néixer a Màlaga el 25 octubre 1881 . Va ser un pintor i escultor espanyol, creador, juntament amb Georges Braque i Juan Gris, del cubisme.

És considerat des de l’inici del segle XX com un dels més grans pintors que van participar en molts moviments artístics que es van propagar pel món i van exercir una gran influència en altres grans artistes del seu temps. Laboriós i prolífic, va pintar més de dues mil obres, presents en museus i col·leccions de tot Europa i del món. A més, va abordar altres gèneres com el dibuix, el gravat, la il·lustració de llibres, l'escultura, la ceràmica i el disseny d'escenografia i vestuari per a muntatges teatrals. 

El Museu Picasso, a Barcelona, és el centre de referència per al coneixement dels anys de formació de Pablo Picasso. El geni del jove artista es revela a través de les 4.251 obres que componen la col·lecció permanent. El Museu Picasso, inaugurat el 1963, revela també el seu vincle amb Barcelona: un vincle estret i inseparable forjat en la seva adolescència i joventut, i que es va perllongar fins a la seva mort. La col·lecció del museu és molt completa pel que fa al treball dels anys de formació en la vida de l'artista; és pràcticament exhaustiva fins a l'època blava. El museu alberga també una important representació d'obres de 1917, i la sèrie de Las Meninas (1957), així com una completa col·lecció de gravats.

24 d'octubre Dia Internacional de les Biblioteques 1971 Concert de Pau Casals a l'ONU

 

El 24 d’octubre es celebra el Dia Internacional de les Biblioteques. Com han canviat les biblioteques.. eren llocs tancats on només els erudits podien acudir i avui són espais moderns, plens de llum on tothom hi pot entrar i on és molt agradable anar-hi a llegir, a estudiar, fer treballs o a fer deures. Amb el carnet fots fer servir el préstec de llibres i altres materials de la biblioteca  i com que estan en xarxa et poden portar els llibres que estiguin en una altre biblioteca. És un dels serveis de la ciutat de Barcelona que te una valoració més alta per part dels ciutadans. Moltes d’elles compten també amb una zona d’infants. Gairebé a totes s’hi fan activitats d’animació a la lectura i xerrades divulgatives dels temes més diversos. Per la meva feina n'he visitat moltes dins i fora de Barcelona i realment són llocs per a repetir...La gran majoria són de cinc estrelles: la de Lliçà d'Amunt, la del Vendrell, la d'Arenys de Mar

Tal dia com avui de l’any 1971 va tenir lloc el Concert de Pau Casals a l'ONU (Organització de les Nacions Unides). Va ser el millor ambaixador que Catalunya podia demanar. Com a músic tenia una repercussió internacional i la seva coherència i integritat van fer que durant la guerra civil el seu violoncel restés mut pels horrors de la guerra. Ara quan es començava a vislumbrar el final de la dictadura fa tornar la música amb el reconegut “Cant dels Ocells”. El seu parlament sobre Catalunya és recordat per la seva claredat. 

 

 

23 d'octubre 1942 Neix Michael Crichton 1971 Es patenta l'Airbag

 

Avui parlem de coses i de persones. Hi ha coses que ens sembla que sempre han estat entre nosaltres però no és cert... algun dia algú les va inventar...

Tal dia com avui de l’any 1942 va néixer un nen que li agradava escriure. Es deia Michael Crichton però abans d’escriptor va ser metge. Avui el recordem com a escriptor guionista i novel·lista. Va ser un escriptor excepcional que va aconseguir tenir en el número u als Estats Units un llibre, una pel·lícula i una sèrie de televisió de qual ell en va ser el guionista. El llibre va ser “Acoso”, la pel·lícula “Jurassic Park” i la sèrie de televisió “Urgencias”. Va ser l’autor d’obres tan populars com “Parque Jurásico”, “El mundo perdido”, “La amenaza de Andrómeda“, “Congo”, “Esfera” o “Acoso”. Molts d’aquests llibres van ser portats al cinema amb el guió del propi escriptor. És realment excepcional.

Tal dia com avui de 1971 l’empresa automobilística Mercedes-Benz patenta l’airbag. Ara seria impensable que els cotxes no portessin aquesta mesura de seguretat... de fet, quan veiem pel·lícules antigues en les quals es parla pel mòbil des del cotxe, ningú porta cinturó de seguretat, van en moto sense casc ens en adonem de les mesures de seguretat que s’han anat implementant any rere anys fins a normalitzar-les en el nostre món occidental. En alguna fotografia curiosa de la India encara veiem un munt de gent o de paquets sobre una motocicleta... i és que el nostre món no té una única velocitat. Cada entorn té situacions diferents.

22 d'octubre 2136 a. C. Primer eclipsi de sol

Avui recordem el primer eclipsi de sol conegut i registrat a la Xina l’any 2136 a.C. Des de sempre que els humans mirem al cel. I ho hem fet molts anys a ull nu però ara hagi ha excel·lents mitjans que ens apropen al cel.

I parlar del cel a Catalunya ens porta a Sabadell. L'Agrupació Astronòmica Sabadell és una associació d'aficionats a l'astronomia fundada el 14 d'abril de 1960, l'àmbit d'actuació de la qual abraça tot l'estat espanyol. L'entitat té, fonamentalment, tres finalitats: promocionar l'astronomia com a activitat amateur, divulgar aquesta ciència i realitzar una tasca didàctica.

Atès el caràcter d'associació d'àmbit estatal, una bona part de les activitats han estat concebudes de manera que hi puguin participar tots els socis, encara que resideixin fora de Sabadell. Això fa que els principals serveis siguin les publicacions, l'assessorament i els programes d'observacions, ja que l'observador del firmament necessita essencialment informació. Es tracta d'informació amb diferents nivells: el debutant troba descripcions de fenòmens fàcils i atractius, alhora que el més avançat disposa de programes que necessiten més experiència i uns mitjans instrumentals adequats.

També es realitzen moltes activitats per al públic en general. Així es fan sessions d'observació de diferents astres, conferències, cursos, etc. oberts per a tothom. Molts dies també venen a l'observatori de Sabadell grups escolars de totes les edats per ampliar els seus coneixements sobre l'Univers. 

Des de 1993 ocupa les actuals instal·lacions a Sabadell, amb més de 500 m² de superfície. I des de 2003 compta, a més, amb les instal·lacions al Montsec, de 5.500 m².

21 d'octubre 1833 Neix Alfred Nobel

Avui recordem el naixement, l’any 1833, d’Alfred Nobel.

Els Premis Nobel van ser creats en el seu testament per Alfred Nobel, inventor de la dinamita i industrial suec. La seva funció és la de premiar les persones la labor de les quals hagi sigut excel·lent al llarg de la seva vida en algun dels camps premiats. Nobel va signar el seu testament al Club Suec-Noruec de París el 27 de novembre de 1895. Es sentia culpable per la seva responsabilitat com a empresari enriquit a través d'una indústria productora de dinamita el principal mercat de la qual era la mineria, però també ho va ser la guerra. Aquesta pot haver estat la motivació principal del seu famós testament, potser lligat al costum de l'època de realitzar accions per fer transcendir el seu nom en morir.

Alfred Nobel va néixer el 21 d'octubre del 1833 a Estocolm, Suècia, a una família d'enginyers. Va ser químic, enginyer i inventor. El 1895 Nobel va comprar la companyia Bofors dedicada a la indústria metal·lúrgica i a la fabricació d'armament, i sota la seva direcció va esdevenir un dels principals fabricants d'armament. Nobel va amassar una fortuna durant la seva vida, la major part gràcies a les seves 355 invencions, d'entre les quals destaca la dinamita com la més famosa. El 1888 Nobel va tenir la desagradable sorpresa de llegir un article en un diari francès sobre la seva mort que es titulava “El mercader de la mort és mort”. El diari l'havia confós amb el seu germà Ludvig que era qui realment havia mort a Cannes. Nobel va quedar decebut amb el que havia llegit i preocupat per com seria recordat. Aquest incident li va servir d'inspiració per canviar el seu testament. Alfred Nobel va morir el 10 de desembre del 1896 a la seva casa de San Remo, Itàlia, a l'edat de 63 anys a causa d'una hemorràgia cerebral.

Per a sorpresa de molts, al seu darrer testament demanava que la seva fortuna fos utilitzada per crear una sèrie de premis per a aquells que confereixin el “major benefici a la humanitat” en els camps de la física, la química, la pau, la fisiologia o la medicina i la literatura. Nobel va escriure diversos testaments al llarg de la seva vida. L'últim va ser escrit un any abans de morir, signat al Club Suec-Noruec de París el 27 de novembre del 1895. Nobel va donar el 94% dels seus béns, 31 milions de corones sueques, per a crear els cinc Premis. A causa del nivell d'escepticisme que envoltava el testament no va ser fins al 26 d'abril del 1897 que va ser aprovat pel Parlament de Noruega. Els executors del testament van crear la Fundació Nobel (Nobelstiftelsen) per tenir cura de la fortuna de Nobel i organitzar els premis.

Els membres del Comitè Nobel de Noruega que havien d'atorgar el Premi de la Pau van ser nomenats poc després que el testament fos aprovat pel Parlament Noruec. Les altres organitzacions que havien d'atorgar els altres premis ho van fer a continuació: l'Institut Karolinska, el 7 de juny, l'Acadèmia Sueca el 9 de juny, i la Reial Acadèmia Sueca de Ciències l'11 de juny. La Fundació Nobel va arribar a un acord sobre les directrius que s'havien de seguir per atorgar els premis. L'any 1900 la Fundació Nobel va adoptar uns nous estatuts que van ser promulgats pel rei Òscar II. El 1905 es va dissoldre la unió entre Suècia i Noruega i la responsabilitat de la concessió de Premis Nobel es va dividir entre els dos països. El Comitè Nobel de Noruega es va convertir en l'encarregat d'atorgar el Premi Nobel de la Pau mentre les institucions sueques seguien sent les responsables dels altres premis.

La primera cerimònia d'entrega dels Premis Nobel es va celebrar en la Reial Acadèmia Sueca de Música d'Estocolm (Suècia) el 1901. L'entrega dels mateixos es realitza pel Rei de Suècia i, a més del seu prestigi, suposa l'entrega de 10 milions de corones sueques (una mica més d'un milió d'euros). La finalitat d'aquesta suma és evitar les preocupacions econòmiques del guardonat perquè així pugui desenvolupar millor els seus futurs treballs.

Els premis es concedeixen en una cerimònia celebrada anualment a la Sala de Concerts d'Estocolm, i després es fa el sopar a l'Ajuntament el 10 de desembre, data en què Alfred Nobel va morir. El lliurament del Premi Nobel de la Pau es realitza a Oslo, Noruega. Els noms dels premiats, però, solen anunciar-los a l'octubre els diversos comitès i institucions que actuen com tribunals de selecció dels premis.

20 d'octubre 1973 Inauguració de l'Òpera de Sidney

 

El protagonista d’avui és un edifici singular i molt característic: l’Opera de Sidney.

L'Òpera de Sydney o Òpera House de Sydney, situada a la ciutat de Sydney, estat de Nova Gal·les del Sud, Austràlia, és un dels edificis més famosos i distintius del segle XX. Declarat en 2007 Patrimoni de la Humanitat, va ser dissenyat per l'arquitecte danès Jørn Utzon en 1957 i inaugurat el 20 d'octubre de 1973, amb presència de la reina Isabel II en el seu paper de reina d'Austràlia.

 

A l'edifici es fan obres de teatre, ballet, òpera o produccions musicals. És seu de la companyia Òpera Austràlia, la Companyia de Teatre de Sydney i l'Orquestra Simfònica de Sydney.

La Casa de l'Òpera de Sydney conté cinc teatres, cinc estudis d'assajos, dues sales principals, quatre restaurants, 6 bars i nombroses botigues de records.

Els cinc teatres són els següents: El Concert Hall o Sala de Concerts, amb 2.679 butaques, conté el magnífic òrgan de l'Òpera de Sydney, l'òrgan mecànic més gran del món, amb uns 10.000 tubs. L’Opera Theatre o Teatre d'Òpera, amb 1.547 butaques, és l'espai principal de la companyia Òpera d'Austràlia; també és utilitzat per la Companyia Australiana de Ballet. El Drama Theatre  amb 544 butaques. La Sala de Música, amb 398 butaques i l’Studio Theatre, amb 364 butaques.

A més de produccions de teatre, les instal·lacions de la Casa de l'Òpera de Sydney també s'utilitzen per a un altre tipus de funcions, com ara casaments, festes i conferències. Per a aquest tipus d'esdeveniments el teatre posseeix les següents sales menors: Sala d'enregistraments, Sala d'exposicions, Hall de recepció. Voleu una curiositat? L'edifici compta amb més de 2.200 portes!!!

Avui felicitem a totes les noies que es diuen Irene i Laura perquè celebren el seu sant. Moltes felicitats! Que passeu un bon dia voltades dels qui més estimeu!

19 d'octubre Dia Mundial contra el Càncer de Mama

 

Avui és el Dia Mundial contra el Càncer de Mama.

Cada any, el 19 d'octubre se celebra el Dia Contra el Càncer de Mama com a recordatori del compromís de tota la societat en la lluita contra el càncer de mama.

Com cada any, l'Associació Espanyola Contra el Càncer (AECC) suma les seves forces per fer front al càncer de mama, una malaltia de la qual es diagnostiquen cada any uns 25.000 casos nous (Dades del càncer de mama a Espanya 2016).però que afecta a més de 63.000 persones. El càncer de mama és el tumor més freqüent en les dones occidentals.

El càncer de mama es diagnostica, en un 99%, en dones. La supervivència per càncer de mama ha millorat notablement en els darrers 20 anys (anualment s'incrementa la supervivència per aquest tumor un 1,4%). Cada any disposem de més informació per diagnosticar precoçment i tractar el càncer de mama, el que ha permès que la supervivència global als 5 anys del diagnòstic d'aquest tumor sigui del 82,8% al nostre país (Eurocare-4), per sobre de la mitjana europea i similar als països amb les millors xifres de supervivència.

És un càncer en el que una major conscienciació social sobre la seva detecció precoç i la reducció del risc de desenvolupar-lo, així com un major esforç en investigació, han aconseguit que sigui un dels tumors amb millor pronòstic i majors índexs de supervivència i cronificació.

Però malgrat les bones notícies aquesta paraula segueix sent una “paraulota”. El dia que el doctor et diu que cal posar-se ràpidament a fer proves perquè al càncer que pateixes cal posar-li cognom... et quedes corpresa... però després de l’ensurt inicial... la meva experiència personal va ser anar per feina. Ara ja en fa gairebé vuit anys i mig d’aquell dimecres 30 d’abril  però el recordo com si fos ara. És tota una experiència.

Però per sobre tot avui voldria agraïr a tot el personal que té relació amb els malalts de càncer: metges, infermeres, administratius... que aconsegueixen fer més fàcil aquest temps difícil per definició. I a tots els investigadors passats, presents i futurs que fan que els tractaments hagin millorat molt i el que milloraran... això esperem!

Si voleu més informació consulteu la web del aecc.es. Si us han detectat no escolteu a ningú més que al vostre metge, molta gent té bona voluntat però només l'equip mèdic sap què fer, quan fer i com fer. Ens cal un acte de fe però val la pena!

18 d'octubre Sant Lluc 1508 Reinauguració de la Universitat d'Alcalà 1997 Inauguració del Museu Guggenheim de Bilbao

Els protagonistes d’avui són un Sant i la seva festa, i dos centres culturals de primer ordre.

Avui es celebra la festa de Sant  Lluc, una festa molt extesa en l’àmbit rural. Trobem molts refranys com per exemple: “per Sant Lluc planta el pagès, mullat o eixut”. Tal dia com avui del 1314, el rei Jaume II concedeix a Olot el privilegi de celebrar la Fira per Sant Lluc. Avui és festa gran a Olot i s’acaba la Fira de Sant Lluc.

Tal dia com avui del 1508 va tenir lloc una de les moltes reinauguracions de la Universitat d’Alcalà. La Universitat d'Alcalá és una universitat pública situada a Alcalá d'Henares (a prop de Madrid), i amb campus a Alcalá, Madrid i Guadalajara. Imparteix 38 titulacions oficials de grau, a més de titulacions oficials de postgrau (52 mestratges i 28 doctorats) i 711 estudis propis i cursos de formació contínua. Actualment estan matriculats 28.950 alumnes i exerceixen 2.216 professors. La seva estructura organitzativa consta de 9 facultats i escoles, 2 centres adscrits, 23 departaments i 10 instituts de investigació. Va ser fundada l’any 1499 pel  cardenal Cisneros.  Aquesta universitat es coneix al llarg de la història de diverses formes: Universitat Complutense, Universitat Cisneriana, Universitat d'Alcalá ... i va aconseguir, juntament amb la Universitat de Salamanca, un lloc molt important entre les universitats castellanes durant el Segle d'Or. El 1836, el govern va decretar el seu trasllat a Madrid, passant a denominar-se Universitat Central de Madrid. Més tard, el 1970, va adoptar el nom d'Universitat Complutense de Madrid.

El 18 d'octubre de 1997 el rei Joan Carles I d'Espanya va inaugurar el Guggenheim Bilbao Museoa. És un dels museus pertanyents a la Fundació Solomon R. Guggenheim que va triar dues ciutats europees (Berlin i Bilbao) per situar noves seus dels seus museus d’art contemporani. Des de la seva inauguració el 1997, el museu ha rebut una mitjana superior al milió de visitants anuals, causant un impacte extraordinari en l'economia i la societat basca, impulsant el turisme a la regió i promovent la revitalització de múltiples espais públics i privats a la vila, a més de millorar la imatge de la ciutat. Es va construir un innovador edifici amb formes curvilínies i retorçades, recobertes de pedra calcària, cortines de vidre i planxes de titani. Compta amb una superfície total de 24.000 m², dels quals 10.540 m² estan reservats per a les exposicions, distribuïts en 19 galeries. Està tocant a la ria de Bilbao al costat del pont de la Salve. La imatge d'avui és per aquests edifici tan especial.

17 d'octubre 1867 Puig i Cadafalch 1920 Neix Miguel Delibes 1985 La Primitiva 1986 Barcelona'92

 

Els nostres protagonistes avui són dos artistes i moments d’alegria.

Tal dia com avui de 1867 naixia a Mataró un nen. Li van posar per nom Josep Puig i Cadafalch. Va ser  arquitecte modernista, historiador de l'art i polític català. Va exercir la política com a regidor de l'Ajuntament de Barcelona (1901–1903), diputat a les Corts Espanyoles (1907–1910), diputat provincial (1913–1924), i com a president de la Mancomunitat de Catalunya (1917–1924) però se’l recorda sobretot per les seves obres com arquitecte.  Entre les seves obres més conegudes trobem la Casa Amatller (1898–1900)al Passeig de Gràcia de Barcelona i la Casa de les Punxes (1903–1905), a la Diagonal també a Barcelona. Darrerament la Casa de les Punxes s’ha obert perquè es pugui visitar.

El disset d’octubre de 1920 a Valladolid va néixer Miguel Delibes, periodista i novel·lista espanyol.  Autor de novel·les com “Los Santos Inocentes”, “Cinco horas con Mario” o “El hereje”. La seva obra és molt extensa. Escriu en castellà, la seva llengua. Les seves obres tenen  un marcat to costumista i naturalista. Va ser membre de la Real Academia Española de la Lengua i va ocupar el seient de la lletra "e minúscula". També va arribar a estar proposat pel Nobel de Literatura però no hi va arribar.

Els dos moments d’alegria van anar en anys consecutius.

El disset d’octubre de 1985 va tenir lloc el primer sorteig de la Primitiva, fins aquest moment només es podia jugar a la loteria o a les quinieles. El primer número que va sortir va ser el 15, que se’l coneix com “la niña bonita”.

L’any següent el 17 d’octubre de 1986 ens va enganxar en un dia de feina, al cole, però no era un dia qualsevol... tothom estava pendent de les informacions que arribaven de Lausanne. El Comitè Olímpic Internacional havia d’informar de la decisió. On es farien els Jocs Olímpics de 1992. Barcelona optava a aquesta nominació. Era molt important per la ciutat perquè suposava una gran inversió en infraestructures i l’obertura cap al mar d’una Barcelona que ara hi vivia d’esquenes. Quan el Sr. Samaranch va dir: “a la ville de...” es va fer un silenci que es podia tallar. Quan va continuar amb un Barcelona (en català) va ser l’explosió. Recordo que la gent va sortir als balcons, aplaudíem, i estàvem contents. I va començar el compte enrere fins l’èxit de Barcelona 92.

Suggeriments: podeu visitar les cases que va construir Puig i Cadafalch, llegir alguna obra de Delibes o preguntar quina part de Barcelona es va renovar o va néixer per les Olimpíades. La ciutat va fer un gran canvi, una gran millora.

16 d'octubre Dia Mundial de l'Alimentació 1992 Neix Gemma Carulla

 Avui, setze d’octubre parlarem del Dia Mundial de l’Alimentació i de la maternitat.

El 16 d'octubre de cada any, se celebra el Dia Mundial de l'Alimentació, proclamat en 1979 per la Conferència de l'Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació (FAO). La seva finalitat és conscienciar als pobles del món sobre el problema alimentari mundial i enfortir la solidaritat en la lluita contra la fam, la desnutrició i la pobresa. El dia coincideix amb la data de fundació de la FAO a 1945.

El Dia Mundial de l'Alimentació (DMA) va ser establert per països membres de la FAO a la Reunió General de l'Organització Número 20, al novembre de 1979. La delegació hongaresa, encapçalada pel ministre d'Agricultura i Alimentació, Paul Romany va desenvolupar un actiu paper en la Sessió Número 20 de la Conferència de la FAO, suggerint la idea de celebrar mundialment el DMA. Des de llavors s'ha desenvolupat cada any en més de 150 països, donant a conèixer els problemes al voltant de la pobresa i la fam.

Els Bancs d’Aliments treballen cada dia però també fan campanyes especials. A casa nostra una de les més importants és el Gran Recapte. El Gran Recapte és un dels moviments ciutadans d’acció solidària més important que hi ha actualment a Catalunya.

El Gran Recapte d'Aliments és una campanya, que consisteix en mobilitzar a la ciutadania per a que facin donació d’aliments bàsics en els punts de venda participants, per tal de contribuir amb aliments als dèficits que pateixen persones en situació de vulnerabilitat detectades pels serveis socials.

La campanya del Gran Recapte es du a terme simultàniament pels quatre Bancs d'Aliments de Catalunya. El seu objectiu és informar i sensibilitzar a tota la ciutadania de Catalunya sobre la realitat de la pobresa al nostre país i afavorir una col·laboració continuada amb els Bancs d'Aliments durant tot l'any. La 13a edició del Gran Recapte d’Aliments, al 2021, va assolir una xifra de 3.636.245 € en donacions.  Gràcies a la solidaritat de milers de persones que van contribuir o bé com donants o bé fent tasques de voluntariat. Aquests 3,6 milions serviran per adquirir i distribuir aliments bàsics al llarg de 2022 i contribuir a l’alimentació de més de 260 mil persones a Catalunya. Una demanda d’aliments que, arran de la pandèmia, ha augmentat un 30%.

Tal dia com avui de 1992, fa trenta anys, va néixer la meva primera filla, la Gemma. Hi ha coses que ens canvien la vida i una d'elles és la maternitat. Abans de les nou del vespre va arribar al món i vàrem estar tant contents! En aquests primers trenta anys hem tingut moments molt joiosos i d'altres de molt durs... Però certament, el seu somriure sempre ha il·luminat el meu. Avui la felicitem a ella, que fa anys, desitjant que tingui una vida plena i feliç i que estigui sempre voltada dels que més estimi. Nosaltres, avui, també fa trenta anys que som pares... i quan la mirem se'ns escapa un somriure d'orgull veient una dona amb determinació per aconseguir els seus somnis... 

15 d'octubre Santa Teresa de Jesús 1920 Neix Mario Puzo 1940 Afusellen a Lluís Companys

Avui els protagonistes del dia són: Santa Teresa de Jesús, Mario Puzo i Lluís Companys.

Avui l’església Catòlica recorda una gran dona: Teresa de Cepeda y Ahumada, també coneguda com Santa Teresa de Jesús o Santa Teresa d'Àvila, va ser una monja carmelita, reformadora de l'orde carmelita amb la fundació de les carmelites descalces i els carmelites descalços i autora d'obres de gran valor teològic, místic i literari. Ella deia que a Déu el trobem en les coses quotidianes (“entre los cacharros”) que era una idea molt novedosa. Recordem unes ratlles que s’han convertit en cançó i en reflexió i estil de vida per a molts creients:

“Nada te turbe,

nada te espante,

quien a Dios tiene, nada le falta.

Sólo Dios basta.”

El quinze d’octubre de 1920 va néixer Mario Puzo, el novel·lista estadounidenc d’origen italià, autor del best seller “El padrí” (títol original en anglès The Godfather). Per aquesta obra se’l coneix com el literat de la màfia. Partint dels seu text s'en va fer una gran pel·lícula que va tenir gran èxit.  El Padrí  és una pel·lícula de Francis Ford Coppola, feta als Estats Units el 1972. Està inspirada en el llibre homònim de Mario Puzo, qui també en va fer el guió. Pel·lícula amb molts intèrprets, cal destacar-ne Marlon Brando en el paper de Vito Corleone, "el Padrí"; també Al Pacino, James Caan, Richard Castellano i Robert Duvall, entre altres.Va guanyar tres Oscar el 1973, a la millor pel·lícula, millor guió de Mario Puzo i Francis Ford Coppola i millor actor per Marlon Brando. Juntament amb les seves dues seqüeles, ha estat considerada la millor trilogia de tots els temps. Aquesta pel·lícula ha estat doblada al català.

Lluís Companys i Jover és l'únic president de govern elegit democràticament que ha mort executat.  Avui recordem aquest trist fet. El quinze d’octubre de 1940 després d'un judici militar sense garanties processals, van afusellar-lo al castell de Montjuïc. Va ser un polític català d'ideologia catalanista i republicana. Va exercir diversos càrrecs rellevants el primer president del Parlament de Catalunya (1932 – 1933), ministre del Govern Espanyol (segon semestre del 1933), president de la Generalitat de Catalunya republicana (1934 i 1936 – 1940) durant la Segona República Espanyola i president d'ERC (1933 – 1934).

Felicitem a totes les noies que es diuen Teresa, Maite... i una abraçada molt forta a totes les Teresines del món. La fotografia és per aquella sèrie catalana que sense voler, o volent ens pinta un somriure en el rostre.

14 d'octubre Dia Mundial de la Donació d'Organs, Teixits i Trasplantaments 1888 Primera pel·lícula 1927 Neix Roger Moore 1905 Neix el Sevilla FC 1976 Neix Jordi Cruz

 

El 14 d'octubre de cada any es commemora el Dia Mundial de la Donació d'Òrgans, Teixits i Trasplantaments, una celebració que té com a propòsit incentivar en totes les persones del món el voler ser donants i així salvar la vida d'altres persones menys afortunades pel que fa a la salut física.

Avui afagirem uns fets del que alguns anomenarien “panem et circus”, l’equivalent al que se’ls donava als ciutadans romans de l’Imperi perquè no s’evadissin de la seva realitat. En el segle XX podem parlar de cinema i futbol...

Tal dia com avui del 1888 es filma la primera pel·lícula del món, la qual dura 2,11 segons, titulada L'escena del jardí de Roundhay. Rounday Garden Scene és un curtmetratge mut de 1,66 segons de durada. Va ser filmat per l'inventor francès Louis Le Prince el 14 d'octubre de 1888 al jardí de la casa dels seus sogres a Leeds, Yorkshire de l'Oest, Anglaterra. L'escena està protagonitzada per Adolphe Le Prince, Sarah Whitley, Joseph Whitley i Harriet Hartley. És considerada la primera pel·lícula de la història del cinema. Es va avançar diversos anys a altres il·lustres personalitats com Thomas Edison, que va presentar el cinetoscopi en 1891 o els germans Lumiére, que van exposar el cinematògraf en 1895. Però Le Prince mai va poder presentar la seva obra als Estats Units, ja que va desaparèixer misteriosament el 16 de setembre de 1890, en un tren que unia Dijon i París, justament quan es dirigia a patentar la seva invenció a Londres.

Tal dia com avui de 1927 va néixer a Stockwell, Londres, Sir Roger George Moore. És un actor anglès que va tenir molta fama a finals del segle XX principalment per representar dos herois d’acció britànics. Va ser Simon Templar a la sèrie de televisió The Saint de 1962 a 1969, i també per haver substituït a Sean Connery com James Bond a la sèrie de pel·lícules de l'agent secret 007, des de 1973 a 1985. Ha estat ambaixador de l'UNICEF des de 1991.

Tal dia com avui del 1905 es va fundar el Sevilla Fútbol Club. Actualment competeix a la Lliga Professional de Futbol. Al llarg de la seva història ha obtingut diversos trofeus, tant nacionals com internacionals, que l'han acreditat com un dels grans equips d'Europa. A les seves files han militat grans jugadors, com per exemple: Frédéric Kanouté, Andrés Palop, Sergio Ramos, Daniel Alves o Ivan Rakitić. Com a local, juga els seus partits a l'estadi Ramón Sánchez Pizjuán, situat al barri de Nervión, amb una capacitat 42.500 espectadors. Se’ls coneix com a “sevillistas”, “blanquirojos”, “hispalenses” o “nervionenses”. Històricament ha mantingut una rivalitat amb l'altre equip de la ciutat, el Real Betis Balompié.

Ara el seu nom l'associem al cuiner que segueix des de l'inici a Masterchef en totes les seves games i a qui té el restaurant Abac a Barcelona però hi ha més persones amb aquest nom i avui en parlem d'un altre. Al 1976, va néixer a Barcelona, Jordi Cruz. Ha treballat sobretot com a presentador de televisió. Va començar presentant el Club Disney a Telecinco. Al setembre de 1999 se li encarrega la presentació d'un altre programa infantil: Art Attack, de Telecinco, un espai de manualitats especialment pensat per als més petits que va conduir fins a 2004.  Al 2005 passa a un altre dels espais emblemàtics de la programació infantil a Espanya, amb vuit anys d'emissió a l'arribada de Jordi: Megatrix. La seva companya d'escenari seria la cantant Natalia Rodríguez, fins a 2007, moment en el qual Jordi Cruz es converteix durant l'any següent al presentador únic del programa. També ha estat actor de doblatge, per exemple de Flik de la pel·lícula Bestioles i de Fred Weasley (germà de Ron Weasley) en la saga Harry Potter. Des de desembre de 2020 copresenta amb Samantha Hudson el podcast “¿Sigues ahí?” per Netflix (és interessant).

Suggeriments: pel cap de setmana podem reservar una estona per veure una pel·lícula de James Bond amb Roger Moore com a protagonista. No poden faltar les crispetes. Si en veieu més d’una descobrireu algunes de les marques del personatge: el que beu, el seu cotxe preferit, qui li fa els invents d’espia, la secretària enamorada... tot un clàssic del cinema d’acció.

La fotografia d'avui és de l'estadi sevillista.

13 d'octubre 1792 Inici obres de la Casa Blanca 1917 Miracle de Fàtima 1988 Naguib Mahfou Premi Nobel de Literatura

 

Avui parlarem de tres fets que coincideixen tal dia com avui:

L’any 1792 a Washington, als Estats Units comencen les obres de la Casa Blanca. És la residència dels presidents dels Estats Units. És freqüent que els presidents visquin en una casa especial. Els anglesos viuen al 10 de Downing Street, a Londres. L’espanyol Pedro Sánchez viu al Palau de la Moncloa. El president de la Generalitat des de Jordi Pujol han renunciat a viure a la Casa dels Canonges i només s’hi va estar Quim Torra durant el confinament del Covid-19.

L’any 1917 a Fàtima (Portugal), davant de  70.000 testimonis, els pastorets Jacinta Marto, Francisco Marto y Lucía dos Santos van dir que havien vist i sentit la Mare de Déu de Fàtima. La resta de testimonis, no poden veure a Mare de Déu però són partíceps del «miracle del Sol». Avui es celebra el dia de la Mare de Déu de Fàtima recordant aquesta aparició. 

I l’any 1988 l’escriptor Naguib Mahfou va ser el primer en llengua àrab que va rebre el Premi Nobel de Literatura.

La fotografia d’avui correspon a la Casa Blanca de Washington.

12 d'octubre Mare de Déu del Pilar 1492 Descobriment d'Amèrica

Avui es celebra la festivitat de la Mare de Déu del Pilar. És festa grossa a l'Aragó, i a molts pobles d'Espanya. l'Esglèsia recora que a Sant Jaume se li va apareixer la Mare de Déu sobre un pilar (una colunmna) de marbre. La seva imatge més important està a la Basílica del seu nom a Saragossa. De vegades no podem veure el pilar perquè el cobreixen amb diferents mantells. Es fa una ofrena floral a la plaça. Saragossa celebra en aquests dies la seva Festa Major.

També es recorda que el 12 d'octubre de 1492 una expedició, amb Cristòfol Colom al front i amb l'ajut dels Reis Catòlics, va arribar a Amèrica per primera vegada. Els tres vaixells (la Pinta, la Niña i la Santa María) feien ruta cap a Àsia i amb molt pocs mitjans tècnics i quasi sense adonar-se'n van descobrir un nou món, Amèrica.

11 d'octubre 1963 Neix Jordi Villacampa 1966 Neix Pau Donès 2013 Mor Maria de Villota

Avui els nostres protagonistes pertanyen al món del basquet, de la música i del motor però tenen un punt de connexió: l'amor a la vida i la gran resiliència en les dificultats.

Jordi Villacampa i Amorós va néixer a Reus l’11 d'octubre de 1963. És un destacat exjugador de bàsquet al Club Joventut de Badalona durant les dècades de 1980 i 90 i president del mateix club des de 1999 fins el 2017. Com a jugador passà 21 anys en el mateix equip. Mesurava 1,96 metres i jugava a la posició d'aler. Destacava per la seva velocitat i bon tir exterior, cosa que el convertí en un dels millors alers europeus. Debutà amb el primer equip de la penya el 1980 amb només 16 anys i s'hi mantingué fins a la seva retirada el 1997 amb 35. El Joventut sempre ha tingut bons tiradors. Entre ells Jordi Villacampa, pel seu compromís amb l'entitat i per la seva gran elegància en el joc. Durant tots aquests anys va guanyar una Copa d'Europa, a més de dues lligues ACB, entre altres títols que conformen un brillant palmarès. Fou internacional amb Espanya (debutà el 1984), amb la qual participà en totes les grans competicions internacionals del moment: 2 Jocs Olímpics (Seül'88, Barcelona'92), 3 Mundials (1986, 1990, 1994), 4 Europeus (1985, 1987, 1991, 1993). Té el rècord d'anotació en un partit de la selecció amb 48 punts (contra Veneçuela l'agost de 1990). El millor resultat fou la medalla de bronze a l'Europeu de Roma'91. La seva samarreta, amb el número 8, fou retirada el 22 de desembre del 1998 al pavelló de la Penya. Integrant de la Selecció Europea en diverses ocasions. Va ser president del seu club de tota la vida, el Club Joventut de Badalona, la seva presidència va començar el 1999 i va acabar el 30 de juny de 2013, però decidí acceptar una oferta del club per seguir fins al 2017.

Pau Donés i Cirera va néixer en un petit poble de la Franja de Ponent, a l’Aragó, a Montanui l’11 d'octubre de 1966. Només hi havia 300 habitants. Però fins i tot dels poblets petits en surt gent amb ganes de fer coses que siguin reconegudes. En Pau va ser músic: vocalista, guitarrista i compositor en castellà del grup musical Jarabe de Palo. El músic ribagorçà, resident ara a Berlín, va començar el seu camí amb només 12 anys, edat en la qual va tenir la seva primera guitarra. Als 15 anys, amb el seu germà Marc, que tocava la bateria, forma el seu primer grup, J. & Co. Band, i més tard, Dentaduras Postizas. Compaginava d’aquesta manera concerts en locals nocturns de Barcelona amb el seu treball en una agència de publicitat. Amb els diners que treu de treballar a l’agència publicitària, adquireix el seu primer equip, format per una gravadora, un sintetitzador, una taula de mescles i una guitarra elèctrica Fender Stratocaster. Amb aquests mitjans enregistra els seus primers temes. El temps passa i forma Jarabe de Palo, grup que comença a ser conegut en la tardor de 1996. El seu primer tema, "La Flaca", es fa famós gràcies a un espot publicitari de la marca Ducados per a la campanya publicitària de caràcter Llatí, i quina va ser la sorpresa del públic quan van descobrir que darrere de la cançó hi havia un nou grup anomenat Jarabe de Palo i que era molt més que una sola cançó. L’èxit del grup neix després de la campanya de l’espot en plena primavera de 1997 i després es consolida com uns dels grup d’èxit a nivell nacional i amb una àmplia discografia. Al 2014 li detecten un càncer però ell para la gira i es posa en mans dels metges. Aconsegueixen eliminar el càncer i sempre que pot agraeix als metges i a tot l’equip sanitari el seu bon treball. Fa un munt de concerts per recaudar fons per la recerca oncològica amb el títol de “Jarabe y amigos contra el càncer”. És un dels artistes que ha volgut normalitzar la seva situació i ajudar a que la paraula càncer deixi de ser una paraulota terrible sinònim de mort. En el segle XXI la investigació ha fet que en molts casos no sigui així però malgrat la seva lluita va recaure i va morir el 9 de juny de 2020 als 53 anys.

No solc fer servir la data de la mort per recordar a les persones. Però en el cas de Maria de Villota no puc passar per alt el somriure amb el que va marxar molt jove després d’un accident molt greu en el que va perdre la visió d’un ull. No va ser fàcil que aquella joveneta arribés a ser pilot de cotxes de carreres. Maria va començar en el món del motor el 1996, amb 16 anys, en el kàrting. Pràcticament tota la seva vida va estar influïda pel seu pare Emilio de Villota, pilot de Fórmula 1, i fins i tot pel seu germà Emilio de Villota, jr., que la va acompanyar en els seus primers passos en el món dels karts. Va debutar en la categoria de monoplaces l'any 2000, a la Fórmula Castrol, gràcies a Movistar. Després de passar dos anys en aquesta categoria va anar a competir al Campionat d'Espanya de Fórmula 3, de la mà del seu pare. Durant la temporada 2012 de Fórmula 1, María de Villota va ser provadora de l'equip rus Marussia, després d'adquirir la seva plaça en l'equip, tot i que no disposava de la superlicencia necessària per poder competir en la Fórmula 1, motiu pel qual amb Marussia només va córrer amb un cotxe a València per malaltia de Timo Glock. El 3 de juliol 2012 va patir un greu accident a l'aeròdrom de Duxford (Cambridgeshire, Regne Unit) mentre realitzava unes proves d'aerodinàmica per al seu equip. La seva vida va arribar a córrer seriós perill, però després d'una ràpida intervenció dels serveis d'urgència i diverses intervencions quirúrgiques seu estat va passar de molt greu a greu. Va morir l’octubre del 2013 per causes naturals relacionades amb l’accident, el dia que anava a presentar el seu llibre a Sevilla: “La vida es un regalo”. Va ser un exemple de superació.

10 d'octubre 1660 Neix Daniel Defoe 1860 Neix Joan Maragall 1908 Neix Mercè Rodoreda 2022 Comença SX·

Avui els nostres protagonistes són escriptors: de la literatura universal i de la catalana i el nou canal de TV3. Les seves obres no van passar desapercebudes.

Es deia Daniel Foe, però va ser conegut pel seu pseudònim (el nom que feia servir per signar els seus escrits) Daniel Defoe. No està clara la data del seu naixement però molt possiblement va ser el 10 d’octubre de 1660. Va ser un escriptor, periodista i panfletista anglès, mundialment conegut per la seva novel·la "Robinson Crusoe". "Robinson Crusoe" es va publicar el 1719. Es tracta d’una autobiografia fictícia del protagonista, un nàufrag anglès que passa 28 anys en una illa deserta. Probablement la història va tenir com inspiració fets reals a partir dels que construiria, amb una trama senzilla, un símbol de l’home perfecte. "Robinson Crusoe" és la clàssica novel·la d’aventures. Defoe és important per ser un dels  primers escriptors de novel·la, un gènere literari que es va popularitzar a Anglaterra i va rebre el títol de pare de tots els novel·listes anglesos.

Joan Maragall i Gorina va neixer el 10 d'octubre de 1860 a Barcelona. Va ser un poeta i escriptor català, figura molt important en la poesia modernista del canvi de segle XIX al XX. La seva obra manuscrita es conserva a l'Arxiu Joan Maragall de Barcelona. Tot i que la seva obra poètica va ser més coneguda, destaca la seva important producció en prosa, amb més de 450 textos, entre articles, assaigs, discursos, semblances biogràfiques i pròlegs. La seva activitat com a periodista al Diari de Barcelona i La Veu de Catalunya va ser un dels mitjans que li va permetre projectar una opinió que generà una important influència social. També, va traduir al català obres de Goethe, Nietzsche i Novalis, introduint així a Catalunya una bona part de la literatura alemanya. En la vessant personal, Joan Maragall va ser un home d'arrels religioses i una forta implicació política. Un dels seus néts és Pasqual Maragall i Mira, fou president de la Generalitat de Catalunya entre 2003 i 2006.

La més jove dels tres és Mercè Rodoreda. Mercè Rodoreda i Gurguí va néixer a Barcelona el 10 d'octubre de 1908. Va ser una escriptora catalana que va rebre, entre altres guardons, el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes de 1980. Es considera l'escriptora de llengua catalana contemporània més influent, tal com ho testifiquen les referències d'altres autors a la seva obra i la repercussió internacional, amb traduccions a trenta llengües. La seva producció comprèn tots els gèneres literaris; Rodoreda va escriure poemes, obres de teatre, contes,  tot i que destaca especialment en la novel·la. Pòstumament se'n descobrí el vessant més pictòric, que sovint havia quedat en segon terme per la importància que Rodoreda donava a la pròpia escriptura. Ella deia: "Escric perquè m'agrada escriure". Algunes de les seves novel·les més conegudes són "La Plaça del Diamant", "Mirall trencat" o "El carrer de les camèlies". Fa retrats realistes de la situació que la població vivia en aquella època. Les seves obres han passat al teatre i al cinema en diverses ocasions.

Avui comença les seves emissions el nou canal infantil i juvenil de TV3. El nou Super3, l'SX3. Una programació renovada i actualitzada per millorar l'oferta d'oci en català. Ara tot és nou: nom, personatges, sèries... desitgem un gran èxit a aquests nou format adequat, també tècnicament, als nous temps. 

La imatge del dia és per la portada de la publicació el 1719 de "Robinson Crusoe" molt diferent de les portades dels nostres llibres actuals en els que el disseny és important.

9 d'octubre Setmana Mundial de l'Espai 2019 Premis Nobels de Física

Els protagonistes d’avui tenen a veure amb la Ciència. 

Tal dia com avui es van comunicar els Nobels de Física del 2019. L’astrofísic canadenc James Peebles i els suissos Michel Mayor i Didier Queloz van estar guardonats perquè els seus treballs van canviar la visió del Cosmos i el lloc de la Terra en ell.

Coincideix amb la Setmana Mundial de l’Espai (World Space Day), del 4 al 10 d’octubre. La World Space Week és una festa anual que es celebra del 4 al 10 d’octubre a més de 95 països de tot el món. La Setmana Mundial de l'Espai es defineix oficialment com "una celebració internacional de la ciència i la tecnologia, i la seva contribució a la millora de la condició humana".

La imatge d'avui és pel cartell de la Setmana Mundial de l'Espai.

8 d'octubre Dia Mundial del Correu

Avui es celebra el Dia Mundial del Correu. Mentre pel nostre món el correu sembla que ha quedat reduït a temes legals en els que s’ha de confirmar un enviament o la recepció d’un document i per fer arribar extractes bancaris (cada vegada menys). Amb tants mitjans de comunicació moderns “telèfon, mòbil, what’s app, correu electrònic, instagram, twitter...” sembla que hagi mort el correu epistolar. A molts pensadors, polítics o savis els coneixem per les cartes que s’escrivien. Potser per casa corren encara cartes d’amor dels avis o alguna postal de quan vam fer algun viatge... però avui en el nostre entorn tot és diferent. Els infants no han sentit l’emoció de la carta que arribava amb notícies de la família de lluny... Ni coneixen tot una colla de paraules que són vocabulari específic d’aquest món: segell, remitent, paper de carta, sobre, bústia, oficina de correus, carter/a, burofax, carta certificada...

Però el Correu no és una andròmina antiga. Aneu a una oficina de Correus i sempre hi ha gent... Al món hi ha més de cinc milions d'empleats de correus i 663.000 oficines. Els serveis postals processen i lliuren cada any al voltant de 368.000 milions de cartes i 6400000000 de paquets, segons dades de la Unió Postal Universal (UPU). També subministren inestimables serveis bancaris i electrònics amb l'objectiu d'estrènyer la bretxa financera i la digital entre els països, complint amb les creixents necessitats dels clients en tot el món.

El propòsit d'aquest Dia Mundial és conscienciar sobre el paper del sector postal a la vida quotidiana i la seva contribució al desenvolupament social i econòmic dels països. És important recordar sempre el paper que tenen avui els serveis postals en les nostres societats, tenint en compte algunes de les tendències que estan canviant per complet el nostre món.

Cada any, més de 150 països celebren aquest dia de diverses formes. En alguns països, se celebra com una festa del treball, mentre que en moltes oficines de correus aprofiten aquest esdeveniment per presentar o promoure nous productes i serveis postals. Algunes oficines també utilitzen el dia per recompensar els seus empleats per un bon servei.

A més, molts països aprofiten per organitzar exposicions filatèliques i emetre nous segells. Altres activitats inclouen l'exhibició de cartells del Dia Mundial del Correu a les oficines postals i altres llocs públics, celebració de conferències, jornades de portes obertes en aquestes oficines, així com en centres i museus del correu postal, seminaris i tallers, i altres activitats culturals, esportives i recreatives. Moltes administracions postals emeten records especials, com ara samarretes i insígnies.