dimarts, 30 d’abril del 2019

30 d'abril 1789 inici de construcció de Washington 1931 inauguració Empire State 1977 Madres de la Plaza de Mayo 1988 "Dark side of the moon" de Pink Floyd


Avui acabem el mes d'abril i parlarem d’Arquitectura, de Justícia i de Música.

Al 1789 seguint els planells de l’enginyer francès Pierre l'Enfant, s’inicia la construcció de la ciutat de Washington amb la seu del govern federal. D’aquesta manera s’acaba amb la  disputa entre Nova York i Filadèlfia per ser la capital. L'Enfant va preparar un pla bàsic per a Washington DC el 1791 que consistia a edificar una ciutat d'estil barroc, que era el dominant en moltes de les ciutats que es van planificar en aquella època a Europa i als Estats Units. El pla incorporava àmplies avingudes, a les quals desembocaven els carrers principals per mitjà de grans rotondes, que proporcionen vistes d'importants monuments. Com a capital dels Estats Units, a Washington s'hi troben la Casa Blanca (oficina de la branca executiva del govern nord-americà) i el Capitoli (seu de la branca legislativa). A més de ser seu del govern, és un centre turístic molt important, amb monuments memorials als presidents Abraham Lincoln, Thomas Jefferson i George Washington. 

Seguint amb l’arquitectura tal dia com avui de 1931 es va inaugurar l’Empire State a la Cinquena Avinguda de Nova York. Té 381 metres d’alçada i 102 plantes de luxe. Fins el 1972 serà l’edifici més alt del món. Aquest tipus d'edificis s'anomenen gratacels. Aquest ha estat el protagonista callat de moltes pel.lícules.

Parlem de Justícia en majúscules quan ens referim a  les que es coneixen internacionalment com les “Madres de la Plaza de Mayo”. Avui, amb el pas dels anys, ja són las “Abuelas de la Plaza de Mayo” però no han perdut l’esperança ni la força per continuar lluitant. Tal dia com avui del 1977 a Buenos Aires, la capital de l’Argentina, Azucena Villafor de Vicenti i 13 mares més es varen manifestar per primera vegada i amb gran valentia a la Plaza de Mayo, davant de la seu del govern  (Casa Rosada), per a sol.licitar informació dels seus fills segrestats, torturats i assassinats por la dictadura militar. Com que no les deixen agrupar-se ni parar-se, elles van  començar a caminar al voltant de piràmide que hi ha a la plaça. Caminen en fila de dues persones perquè un grup de tres estava prohibit i porten un mocador blanc al cap en record dels seus fills desapareguts i ho fan tots els dijous de 15.30 a 16h..

La Música, avui la posa el grup Pink Floyd. Al 1988 el seu àlbum "Dark side of the moon" va sortir de la llista dels 200 àlbums més venuts de Billboard. La notícia és que ho va fer desprès de set-centes vint-i-cinc setmanes, o sigui gairebé catorze anys. Es calcula que des de que es va editar s’han venut d’aquest disc més de quaranta milions de còpies. Parlem, naturalment per la època, del disc de vinil.


dilluns, 29 d’abril del 2019

29 d'abril Dia de la Dansa 1483 Gran Canària conquerida pel Regne de Castella


Avui Dia de la Dansa us convido a dansar, a bellugar-vos al so de la música. És cert que la Dansa és un art (es neix i s'aprén a ser ballarí-ina). Però no cal ser Nureiev, Fred Astaire ni Sol Picó per gaudir del plaer de bellugar-se (amb més o menys gràcia) al só de la música. Balleu sols o en parella, música moderna o tradicional, a l'esbart o al bar de country o al casal fent bollywood o al gimnàs fent hip-hop... però danseu! és tot un plaer...

De vegades creiem que les coses sempre han estat d’una manera determinada i no és veritat. El món evoluciona i canvia. Avui anirem fins un dels territoris més llunyans de la península que pertanyen a l’estat espanyol: l’illa de Gran Canària.

El vint-i-nou d’abril de 1483 a l’illa de Gran Canaria, la més poblada de les Illes Canàries (actual Espanya), els aborígens finalment deposen les armes sent conquerits pel Regne de Castella. Juntament amb les illes de Lanzarote i Fuerteventura forma la província de Las Palmas. La seva capital, Las Palmas de Gran Canaria és la ciutat més poblada de l'illa i del arxipèlag amb 383.308 habitants (2010) i comparteix la capitalitat de Canàries amb Santa Cruz de Tenerife. L'òrgan de govern de l'illa és el Cabildo Insular de Gran Canària, creat per la llei de cabildos de 1912. Al seu torn, aquesta es divideix en 21 municipis.

Aquesta illa és un dels destins turístics més importants d’Espanya, amb uns 3,3 milions de turistes en el 2011. L’illa de Gran Canaria te un important patrimoni històric, cultural i artístic, entre els que destaquen el Museu Casa de Colón, el museu més visitat de Canàries, que rememora el pas de l’almirall per l’illa abans del seu primer viatge en el Descobriment d’Amèrica, o la Catedral de Canàries, considerat el monument més important de la arquitectura canària. També tenen una gran riquesa natural i un clima molt benigne que la fa un destí somiat per la gent de contrades fredes.



diumenge, 28 d’abril del 2019

28 d'abril 1937 Cinecittà 1947 Kon-Tiki 1987 CD abans que vinil


Els nostres tres protagonistes d’avui són el cinema, la música i la història.

El 28 d’abril de 1937 es va inaugurar Cinecittà (la Ciutat del Cinema). Va ser considerat el centre de la cinematografia italiana, aquest estudi a Roma va ser l'escenari de pel·lícules emblemàtiques com Ben-Hur i Cleopatra, guanyant-se el sobrenom de "Hollywood sobre el Tíber".

Tal dia com avui de 1947 la Kon-tiki salpa del port del Callao (Perú), l'expedició marítima de la bassa Kon-Tiki, liderada pel noruec Thor Heyerdahl, per corroborar que els indis americans podrien haver colonitzat les illes del Pacífic. L'expedició etnològica està formada per diversos noruecs i un suec, que navegaran per l'Oceà Pacífic en una barca, construïda amb troncs de fusta, cordes i matèries primeres naturals de Sud-amèrica, sense fer servir cap tipus de material modern. El viatge va acabar el 7 d'agost a l'encallar la bassa en uns esculls de coral a l'illa Raroia, pertanyent al atol de les Tuamotu a la Polinèsia, després d'haver navegat gairebé 7.000 km. en 101 dies, demostrant la possibilitat de la colonització.



Finalment, tal dia com avui de 1987, trobem un fet insòlit per la data: per primera vegada un disc surt a la venda en CD abans que en vinil. Ara en tornem a trobar però gairebé com a elements de col·leccionista... tot lo “vintage” torna... Podem trobar algun d'aquests discos de plàstic negre i uns 30 cm. de diàmetre. L'àlbum "The art of excellence" de Tony Bennet es va posar a la venda el 28 d'abril de 1987, i va ser el primer àlbum que es va comercialitzar abans en versió CD que en vinil. En ell estava també un magnífic duo amb Ray Charles. Oi que sembla que va passar fa segles?


dissabte, 27 d’abril del 2019

27 d'abril Mare de Déu de Montserrat Jornada de reflexió 1968 arriba Mrs. Robinson


Avui tres protagonistes: la Mare de Déu de Montserrat, una cançó i la jornada de reflexió.

Demà hi ha eleccions i el dia abans no es permet fer més propaganda, potser ja n'hem tingut prou... i es coneix com a jornada de reflexió. Avui desitjo que tothom reflexioni bé i surtin escollits els millors representants que no ho tindran gens fàcil amb tants fronts oberts... demà votarem però avui... reflexionem!

La Mare de Déu de Montserrat és la patrona de Catalunya. Està situada al monestir de Montserrat, és un símbol per a Catalunya i s'ha convertit en un punt de pelegrinatge per a creients i de visita obligada per als turistes.

L'11 de setembre de 1881, el papa Lleó XIII va declarar la Mare de Déu de Montserrat com a patrona oficial de Catalunya. Se li concedí també el privilegi de tenir missa i oficis propis. La seva festivitat se celebra el 27 d'abril. Des de la festa de l'Entronització de la Mare de Déu de Montserrat de 1947, cada 26 d'abril (vigília de la festivitat) se celebra la nocturna Vetlla de Santa Maria al monestir.

A la Verge de Montserrat se l'anomena "La Moreneta". A altres llocs dels Països Catalans, hi ha altres verges negres conegudes d'aquesta manera, com la Mare de Déu de Lluc (Patrona de Mallorca) i a altres parts del món, com la Mare de Déu de la Candelaria a Tenerife (patrona de Canàries).

Segons la llegenda, la primera imatge de la Mare de Déu de Montserrat fou trobada per uns nens pastors el 880. Després de veure una llum a la muntanya, els nens van trobar la imatge de la Mare de Déu a l'interior d'una cova. Quan el bisbe s'assabentà de la notícia, va intentar traslladar la imatge fins a la ciutat de Manresa, però el trasllat resultà impossible, ja que l'estàtua pesava massa. El bisbe ho interpretà com el desig de la Mare de Déu de romandre al lloc on se l'havia trobada i ordenà la construcció de l'ermita de Santa Maria, origen de l'actual monestir.

La imatge que es venera en l'actualitat és una talla romànica del segle XII realitzada en fusta d'àlber i de faig. Representa la Mare de Déu amb el Nen Jesús assegut a la falda i mesura uns 95 centímetres d'alçada. A la mà dreta sosté una esfera que simbolitza l'univers; el xiquet té la mà dreta alçada en senyal de benedicció mentre que a la mà esquerra sosté una esfera que recorda una pinya, signe de fecunditat i vida perenne.

A excepció de la cara i de les mans de Maria i el petit Jesús, la imatge és daurada. La Mare de Déu, això no obstant, és de color negre, se la coneix com "la Moreneta". L'origen d'aquest ennegriment de la talla es creu que es deu al fum de les espelmes que durant segles se li han col·locat als peus per venerar-la. De fet, ja fa anys que les espelmes s’han separat de la imatge. Es poden posar les espelmes a la sortida de la basílica.

La muntanya de Montserrat és important pels creients però també és un element important pels catalans i també pels caminants. Es fan tantes caminades fins a Montserrat des de tots els punts de Catalunya que no es poden comptar: escoles, esplais, centres excursionistes, grups d’amics... és tota una experiència personal.




Tal dia com avui del 1968 es va llançar “Mrs. Robinson”, de Simon & Garfunkel. Aquesta cançó formava part de l'àlbum The graduate (1968), del que es va treure la banda sonora original de la pel·lícula del mateix nom dirigida per Mike Nichols i protagonitzada per Dustin Hoffman. L'èxit comercial del disc, emparat per la gran acceptació del film, va ser un dels més grans del duo. Concretament amb aquesta cançó, Mrs Robinson, van arrasar en vendes i en les llistes d'èxits arribant ràpidament al número 1. Va ser un dels singles més venuts de l'any. L'àlbum, per la seva banda, contenia alguns dels seus vells temes més populars com “The sound of silence” o “The folks”. La famosa parella es va separar en 1979 després de la publicació de “Bridge over troubled water”. Si no els coneixeu us recomano que els busqueu i escolteu... musica suau que acarona...


divendres, 26 d’abril del 2019

26 d'abril 1937 bombardeig de Guernika


Avui és un dia que cal recordar... no sortirà a les portades dels diaris però no podem oblidar que a Espanya hi va haver una guerra i tal dia com avui de 1937 es va produir el bombardeig de Guernika. Quan veiem imatges de pobles en guerra i ciutats arrasades hem de recordar que això també ha passat a Espanya.

Guernika és una petita ciutat del País Basc que compta amb uns 5.000 habitants més un gran nombre de soldats que es retiren per preparar la defensa de Bilbao, a més dels refugiats que fugen de l'avanç de les tropes franquistes. A dos quarts de cinc de la tarda del vint-i-sis d’abril del 1937 avions pertanyents a la "Legió Còndor" alemanya i a la "Savoia" italiana, que ajuden a les forces franquistes, bombardegen i metrallen la població. La ciutat sencera crema. El 70% dels edificis resulten destruïts i un nombre indeterminat de morts, entre 800 i 1.600. Aquest bombardeig indiscriminat és un assaig per a la guerra mundial que estava a punt de començar. El nom clau d'aquest raid és Operació Rügen. Aquest bombardeig convertirà a aquesta ciutat en un símbol perquè és el primer atac a la població civil.
Però en aquesta ciutat enlloc d’incrementar l’odi s’hi ha creat el Museu de la Paz. En ell es recorda aquest fet però des del pensament que aquest fet no s’hauria de repetir enlloc pel patiment que provoca. Cal treballar per la Pau. És difícil però s’ha de fer perquè els beneficis són molt importants. Si aneu al País Basc l’heu de visitar perquè val la pena...



En aquests dies estem vivint el drama dels refugiats que fugen de la guerra. Ens estarem plegats de braços? Què podem fer des d’aquí? I què podem fer amb els d’aquí? Alguns diuen que la pau es construeix dia a dia a través de justícia i l’educació. Els dos camins no són excloents: ajudar i atendre, seguir construint la Pau.  

Aquesta trista data va ser immortalitzada en un inmens quadre per Pablo Ruiz Picasso que porta el nom d'aquesta població i que es troba al Museu Reina Sofia de Madrid.


dijous, 25 d’abril del 2019

25 d'abril Sant Marc 1744 mor Anders Celsius 1947 neix Johan Cruyff


Avui felicitem als nois que es diuen Marc perquè es celebra Sant Marc.

Els nostres protagonistes són dos noms que comencen amb la C: Celsius i Cruyff.


Tal dia com avui del 1744 va morir Anders Celsius, un físic i astrònom suec. Va exercir com professor d'astronomia a la Universitat d'Uppsala (1730-1744). Va supervisar la construcció de l'Observatori d'Uppsala, del qual va ser nomenat director el 1740. El 1733 va publicar una col·lecció de 316 observacions d'aurores boreals. El 1736 va participar en una expedició a Lapònia per mesurar un arc de meridià terrestre, la qual cosa va confirmar la teoria d'Isaac Newton de què la Terra tenia menor radi als pols.

Però el seu nom està relacionat amb una mesura de la temperatura: l’Escala Celsius. En una memòria que presentà l'any 1742 a l'Acadèmia de Ciències Sueca proposà l'escala centígrada de temperatures, coneguda posteriorment com a escala Celsius. És la que nosaltres fem servir generalment però no és la única escala. Quan parlem de mesures de la temperatura parlem de tres escales: Celsius, Fahrenheit i Kelvin.

L'escala de Celsius és molt utilitzada per expressar les temperatures d'ús quotidià, des de la temperatura de l'aire fins a molts dispositius domèstics (forns, fregidores, aigua calenta, refrigeració, etc.). També s'utilitza en treballs científics i tecnològics, encara que en molts casos és d'obligada utilització l'escala de Kelvin.

El 1948, la Conferència General de Pesos i Mesures, s'inclinà pel terme Celsius, en detriment dels altres termes usats centígrad i centesimal, per tal d'eliminar la confusió amb el prefix centi-, i per reconèixer la tasca d'Anders Celsius.


Johan Cruyff va néixer a Amsterdam el 25 d'abril de 1947 i va morir el 24 de març de 2016. Va ser un jugador i entrenador holandès, considerat per la FIFA com un dels quatre millors jugadors de futbol del segle XX, amb Pelé, Diego Armando Maradona i Alfredo Di Stéfano, i el millor jugador europeu de tots els temps. Com a futbolista va guanyar la pilota d'Or tres vegades (1971, 1973, 1974) i va ser un dels màxims exponents de la filosofia del futbol total.


Si parlem de clubs... Cruyff va començar la seva carrera a l'Ajax, al FC Barcelona on va ser jugador i més tard entrenador primer de l'Ajax i posteriorment del FC Barcelona, on guanyaria la primera Copa d'Europa del 1992 de la història de l'equip. També va ser l'entrenador de la selecció de futbol de Catalunya entre el novembre de 2009 i el 2 de gener de 2013.

En la foto d'avui el veiem d'entrenador del Barça donant indicacions a un joveníssim Pep Guardiola.



dimecres, 24 d’abril del 2019

24 d'abril 1479 mor Jorge Manrique 1854 casament de Sissí 1884 s'inventa la cremallera


Avui tres temes molt diferents relacionats amb les emocions: literatura castellana, política i cinema, i vida quotidiana.


Tal dia com avui de l’any 1479 va morir Jorge Manrique a Santa María del Campo, província de Conca (Cuenca-Espanya). Jorge Manrique va ser un cavaller i poeta espanyol pertanyent a una família de noble llinatge castellà. Fill de don Rodrigo Manrique, a qui va dedicar els seus "Coplas a la muerte de mi padre, el maestro don Rodrigo", la més famosa elegia de la literatura espanyola. Una elegia és un tipus de poema líric destinat a lamentar-se per una pèrdua que pot ser la mort d'algú estimat, el pas del temps des d'una etapa feliç, la constatació de la vellesa o el mal o la desaparició de qualsevol idea positiva. També es conserven altres quaranta-vuit poemes seus.


Al 1854, a Viena (Àustria), se celebra el fastuós casament de l'emperador austríac de 23 anys Francisco José I i la princesa bavaresa Elizabeth, més coneguda per Sissí, de la mateixa edat. Va ser una sonada història d’amor que es va reflectir en la literatura i en el cinema.



L’any 1884 va néixer a Suècia, a  Jönköping, l'inventor de la cremallera. Gideon Sundback, va ser l’inventor que el 1913 va patentar la cremallera moderna, que millorava a la de 1893 de Whitcomb Judson. Va millorar el seu invent i es va casar amb la seva filla. Fins a l’arribada de la cremallera els tancaments es feien només amb botons, gafets, cordills... L'ús de la cremallera es va fer corrent durant la I Guerra Mundial.


La fotografia d'avui és de la película Sissí Emperatriz, que formava part d'una trilogia, amb uns jovenísims Karlheinz Böhm i Romy Schneider.








  

dimarts, 23 d’abril del 2019

23 d'abril Sant Jordi


Sant Jordi és una festa molt especial a Catalunya. És un d’aquells dies que tot i ser laborable ens omple el cor i ens fa brollar un somriure. Des de primera hora del matí els carrer s’omplen de parades de llibres i de roses. Veiem per tot arreu senyors ben orgullosos portant la seva rosa. Les senyeres apareixen a tots els racons i fan d’aquesta festa un dia d’afirmació nacional.

Comprem llibres i roses, les regalem i ens els regalen. És un dia especial. Però sobre tot és un dia per triar i remenar, per conèixer els autors, per aconseguir la seva signatura... És tota una experiència passejar per les Rambles, Rambla Catalunya o Passeig de Gràcia. Cal anar al rovell de l’ou. Impregnar-se de multitud. És un dia a l’any. 

Pels catalans és el nostre dia dels Enamorats. Nosaltres no celebrem Sant Valentí. Per Sant Jordi brollen els somriures. Dia de roses de tots colors però sobretot de roses vermelles com les que van brollar de la sang del drac segons la tradició. 

Sant Jordi és un dia molt especial carregat de mil records: de l’olor de roses i llibres a l’escola, de la rosa del pare amb dedicatòria per a la mare, d’aquella rosa esperada que no va arribar mai, d’aquella puntual els darrers vint-i-cinc anys, d’aquells llibres d’autor esperats i desitjats...

Llibres, llibres i més llibres. Avui coincideixen tres noms propis de les lletres: Espriu, Cervantes i Shakespeare. D’aquí, d’allà, de tots. Tres grans autors que des de la seva època retraten l’ànima humana. 

Avui, diada de Sant Jordi celebrem-la amb un llibre i una rosa (com a mínim!!!!) Bon Sant Jordi a tothom!

Ah! i felicitem a tots els Jordis i Jordines que n'hi ha una bona colla....




dilluns, 22 d’abril del 2019

22 d'abril Dilluns de Pasqua Dia de la Terra 1978 Bob Marley for Peace 2016 nou disc de Jos´çe Luis Perales


Avui tenim mil coses. És Dilluns de Pasqua, el dia de la Mona. També es celebra el Dia de la Terra. Nosaltres parlem de Música, proposem dues línies sonores ben diferents... 

Tal dia com avui de 1978 Bob Marley va actuar al 'One Peace Concert' a Jamaica. Prop de 300.000 fans es van trobar al National Stadium de Kingston (Jamaica) per assistir a un espectacle de reggae amb finalitats benèfiques. L'objectiu era recaptar fons per als joves aturats dels guettos. El popular Bob Marley, va ajuntar a la seva banda The Wailers, va cantar en aquest esdeveniment en el qual es va aconseguir reunir al llavors primer ministre Michael Manley, i al seu homòleg a l'oposició, Edward Seaga. Aquesta era, a més, la primera vegada que el rei del reggae, tornava a la seva ciutat després d'haver patit un intent d'assassinat. El concert va coincidir amb la publicació del novè treball de l'artista, Kaya (1978). Una altra de les personalitats, aquesta vegada del panorama musical, que va estar present en aquest esdeveniment va ser el líder de The Rolling Stones, Mick Jagger. El concert va durar vuit hores i al final del mateix, Bob Marley va fer pujar a l'escenari als dos contrincants polítics perquè es estrenyessin les mans. Un acte de comiat i tancament pel qual el cantant va rebre, temps després, la Medalla de Pau de les Nacions Unides a Nova York.

Tal dia com avui de 2016 es va posar a la venda el nou disc de José Luis Perales “Calma”. Presenta un nou disc cada tres anys. És un dels compositors de cançons més prolífics de l’estat espanyol. Té més de 500 cançons registrades i moltes més que esperen el seu moment a casa seva... Va començar a escriure quan tenia 20 anys. Al començament només volia ser compositor i mai s’avia proposat ser cantant però té molts discs d’argent, de platí...per títols com "Un velero llamado libertad", "Y cómo es él?"... i ha venut moltíssims discs. Ha escrit cançons per a molts cantants: de la Pantoja, a Julio Iglesias, Mocedades, Jeanette, Rafael... escriu des de rumbes fins a cançó protesta passant per cançons infantils.     



Suggeriments: Avui us proposem que a més de menjar la Mona, escolteu música. Dos noms propis: música de Bob Marley, el rei del reggae i de José Luis Perales (les pot cantar ell o cantants del més variats).

Aquest any el pastisser Christian Escribà ha fet una Mona amb el Monstre dels Colors pels infants ingressats a l'Hospital de la Vall d'Hebró de Barcelona. Aquesta és la nostra fotografia d'avui.





diumenge, 21 d’abril del 2019

21 d'abril Diumenge de Pasqua 751aC Fundació de Roma 1211 inauguració del Pòrtic de la Glòria


Avui un dia amb mil noms: Pasqua de Resurrecció, Pasqua Florida, primera Pasqua, diumenge de Pasquadiumenge de Glòria i antigament Pasqua de flors. L'última paraula és la de la Resurrecció gloriosa de Jesús, celebrem que aquell que estava entre els morts ha ressucitat. L'expressió d'avui és "Al·leluia", és l'alegria màxima de qui sense comprendre, té fe i creu.


El dia d’avui uneix a la història dues ciutats en les quals ens podríem perdre tot passejant pels seus carrers: Roma i Santiago de Compostela.

Tal dia com avui l’any 751 abans de Crist va tenir lloc la fundació de Roma. Segons la llegenda, Ròmul i el seu germà bessó Rem, funden Roma al mateix lloc on una lloba els va cuidar i alletar. Segons la mateixa llegenda, ja de joves s'embranquen en una baralla i després de saltar Rem sobre una muralla que Ròmul estarà construint, aquest l’enfilarà amb la seva espasa. Ròmul anomenarà Roma a aquest emplaçament en honor al seu germà. En els propers 1.000 anys, la ciutat creixerà fins arribar a ser el cor de l'imperi romà, però l'any 330 de la nostra era i després de segles de dominació, l'emperador Constantí transferirà la capital de l'imperi a Constantinoble. L'abans totpoderosa Roma es convertirà en ciutat objecte d'invasions bàrbares. Més tard, durant l'Edat Mitjana, el Papat s'instal·larà a Roma, però no serà fins al segle XV, quan el Papa Nicolau V s'iniciarà la restauració de la ciutat, que s'assemblarà de nou a la seva grandesa original.

Tal dia com avui de l’any 1211 va tenir lloc la inauguració del Pòrtic de la Glòria de la Catedral de Santiago de Compostela. És un pòrtic d'estil romànic realitzat pel mestre Mateo i els seus col·laboradors (el seu obradoiro o taller) per encàrrec del rei de Lleó Ferran II. Abans de començar els treballs del Pòrtic, seu taller va acabar les naus de la Catedral tenint per a això que construir una nova cripta per salvar el desnivell entre les naus i el terreny del voltant. El 1 abril 1188 es van col·locar les llindes del Pòrtic i la conclusió del conjunt es va demorar fins a l'any 1211, en què es va consagrar el temple amb la presència del rei Alfons IX. El Pòrtic actual no és exactament el resultat de l'obra del mestre Mateo, ja que algunes de les seves figures originals van ser retirades en construir l'actual façana de la Catedral («la façana de l'Obradoiro»), quedant conservades al Museu Catedralici. D'altra banda, el Pòrtic originalment estava policromat, però avui només queden restes de la pintura en alguns punts.


La Catedral de Santiago de Compostela està situada al centre de la província de La Corunya, a Galícia (Espanya). Acull el que, segons la tradició, és el sepulcre de l'Apòstol Santiago, la qual cosa va convertir al temple en un dels principals destinacions de pelegrinatge d'Europa durant l'Edat Mitjana a través de l'anomenat Camí de Sant Jaume (Camino de Santiago), una ruta iniciàtica en què se seguia l'estela de la Via Làctia comunicant la península ibèrica amb la resta del continent. Això va ser determinant perquè els regnes hispànics medievals participessin en els moviments culturals de l'època; en l'actualitat segueix sent un important destí de pelegrinatge. Un privilegi concedit en 1122 pel papa Calixt II va declarar que serien «Any Sant» o «Any Jubilar» a Compostela tots els anys en què el dia 25 de juliol, dia de Sant Jaume, coincidissin en diumenge; aquest privilegi va ser confirmat pel papa Alexandre III en el seu butlla Regis aeterni al 1179. La Catedral va ser declarada Bé d'Interès Cultural a 1.896, i la ciutat vella de Santiago de Compostel·la, que es concentra al voltant de la catedral, va ser declarada bé cultural Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO en 1985.



dissabte, 20 d’abril del 2019

20 d'abril Dissabte Sant 1897 Decret d'Agregació a Barclona 1902 s'aïlla el clorur de radi 1966 "Yellow Submarine" arriba al número 1


Avui és Dissabte Sant o Dissabte de Glòria. Encara és un dia de dol. A partir de les dotze de la nit quan arribi diumenge podrem celebrar la resurrecció, però avui tot és mort, sembla que la mort hagi vençut. 

El dia d’avui va créixer Barcelona, es va aïllar el clorur de radi i es va presentar el “Yellow Submarine”.

Barcelona estava tancada dins de les muralles medievals però necessitava créixer. Tal dia com avui del 1897 va entrar en vigor el Decret d'Agregació, segons el qual els municipis de Gràcia, Sant Martí de Provençals, Sant Andreu de Palomar, Sant Gervasi de Cassoles, Sants i les Corts s'integren en el de Barcelona. Molts d'ells ara són barris de la ciutat.  


En el seu laboratori de París el matrimoni format per Marie i Pierre Curie tal dia com avui de l’any 1902 aconsegueix aïllar amb èxit el clorur de ràdi, substància altament radioactiva, molt important en medicina en ser usada per produir radó, que s'utilitza en tractaments contra el càncer. Ja en 1898, els Curie havien descobert el Radi, així anomenat per la seva intensa radioactivitat i pel fulgor blavós, i l'element químic al que Marie Curie va anomenar Poloni, en honor a la seva terra natal, Polònia. L'any següent, el 1903, el matrimoni Curie guanyarà el Premi Nobel de Física. 


"Yellow Submarine" és una de les cançons més conegudes dels Beatles. Va ser la primera cançó de The Beatles cantada per Ringo que va arribar al nº 1 tal dia com avui del 1966 a les llistes del Regne Unit. Sent Paul McCartney i John Lennon els líders indiscutibles del grup, la veu de Ringo va aconseguir aparèixer en el submarí groc. Aquesta cançó va entrar en la història de la música com una de les cançons més populars del pop. El naixement del tema és la crònica d'una nit intensa, on Paul tractava d'escriure, estirat en un llit, una cançó inspirada en unes postres gregues que s’anomenen "submarí". Mentrestant, els altres improvisaven una festa a l'habitació. La nit va acabar amb tots els membres de la banda entonant a l'uníson la famosa tornada de la cançó. L'enregistrament del single no és menys curiosa ja que Lennon pretenia introduir un micròfon sota l'aigua per aconseguir un efecte sonor. Atesa la perillositat de l'experiment, va desistir en l'intent. Quan el tema va sortir a la llum, el públic va creure que estava relacionat amb les drogues i encara van tractar de desmentir-ho, les drogues dures van començar a anomenar-se popularment "Yellow Submarine". Ni tan sols aquesta relació malintencionada enfosquir l'èxit una cançó que ha estat gaudida per diverses generacions.


divendres, 19 d’abril del 2019

19 d'abril Divendres Sant 1956 Casament a Mònaco 1970 ABC dels Jackson Five al num. 1


Avui es celebra Divendres Sant. Recordem els fets que van desembocar en la Mort de Jesús a la Creu. Es fan celebraciona a les esglésies però no hi ha missa, i no n'hi haurà fins la Ressurecció. Hi ha processons per tot arreu, algunes molt impresionants pel silenci que les acompanyen malgrat la gent.  

Els protagonistes d’avui són una història d’amor i un èxit musical.

Diuen que hi ha coses que només passen als contes però no és veritat del tot. Un príncep d’un regne petit però amb molt glamour es va enamorar d’una actriu de cinema. Ella va passar de ser una actriu guanyadora d'un premi Oscar, a Princesa de Mònaco. Grace Kelly és la única princesa que té un estrella pròpia al Passeig de la Fama de Hollywood, situada al 6329 de Hollywood Boulevard.  

Va començar la seva carrera d'actriu l'any 1948, tres anys després va debutar al cinema amb la pel·lícula “Fourteen Hours” i al cap de dos anys, el 1953, amb l'estrena de “Mogambo”, va convertir-se en una estrella de Hollywood i va arribar a enregistrar un total d'11 films. Amb les seves interpretacions, va reunir diverses nominacions als Globus d'Or i als Premis de l'Acadèmia, i fins i tot va arribar a guanyar un Oscar a la millor actriu pel seu paper a la pel·lícula “The Country Girl”. Quan Kelly es trobava al cim de la seva carrera, es va retirar amb només 26 anys per casar-se amb el Príncep Rainiero de Mònaco. Es van casar tal dia com avui de 1956. En un casament amb més de 600 convidats i amb absències significatives de famílies reials europees que no aprovaven el casament del príncep amb una plebea. Grace Kelly i la seva família van ser portada de les revistes del cor durant molt i molts anys. Van tenir tres fills: Carolina, Albert i Estefania. L’Albert és l’actual rei de Mònaco.

Com a princesa de Mònaco, va aconseguir que el principat es revitalitzés, augmentant el nombre de turistes i de diners, fet que va fer recuperar l'economia de l'estat. A més, en el seu rol de presidenta de la Creu Roja, va promoure una gala benèfica que va obtenir molta rellevància i va ajudar a la millora de l'hospital així com d'altres infraestructures hospitalàries de Mònaco.

I tal dia com avui de 1970, la cançó "ABC" dels Jackson 5 va arribar al nº 1 a les llistes d’èxits dels Estats Units. Tenien una bona padrina, els havia presentat en societat la mateixa Diana Ross, i eren la gran aposta de La Motown. També eren, o almenys ho semblaven, una família feliç. Fills d'un obrer metal·lúrgic i d’una estricta testimoni de Jehovah, els cinc Jackson havien aconseguit el somni frustrat del pare Joe: triomfar en la música. Els cinc germans Jackson tenien entre onze i divuit anys, tocaven, cantaven i ballaven i tenien també una estrella: Michael Jackson que, tot i ser el més petit dels cinc, semblava liderar el grup. Immediatament després d'aquell primer disc de presentació amb Diana Roos, els Jackson Five van llançar un segon àlbum del que el seu primer tema, ABC, va anar directe al número u que va aconseguir el 19 d'abril de 1970 en els Estats Units, i, a continuació, a la resta del món. Les presentacions en televisió del quintet, amb una coreografia perfectament muntada i la simpatia d'aquell nen d'onze anys, feien furor a tot el món. Aquells cinc germans que, més tard ho sabríem, no eren tan feliços, es van convertir en el motor d'una indústria que fins i tot va tenir la seva pròpia sèrie de dibuixos animats. El 1972 la Motown va decidir dissoldre el quintet i va començar la carrera de Michael en solitari.



Suggeriments: A.- si us agrada la moda i els anys 50,val la pena repassar els vestits que portava Grace Kelly. Va ser un icona de la moda. B.- si voleu repassar les cançons dels Jackson Five també són fruit d’una època (pentinats, vestuari, coreografia...) tot un tractat d’història del segle XX.


dijous, 18 d’abril del 2019

18 d'abril Dijous Sant 1506 Primera pedra de Sant Pere del Vaticà 1887 s'inicia la façana de la Catedral de Barcelona


Avui és Dijous Sant, festiu a gran part d'Espanya i mig festiu a Catalunya. El Dijous Sant es commemora l'Últim Sopar que Jesús va fer amb els seus deixebles per celebrar la Pasqüa. Abans de com,ençar el sopar els va rentar els peus. És el dia de la Reconciliació i de la instauració de l'Eucaristia.


En plena setmana Santa les nostres protagonistes d’avui són dues esglésies: la de Sant Pere del Vaticà i la Catedral de Barcelona.

Tal dia com avui de 1506 el Papa Juli II col·loca la primera pedra del que serà la Basílica de Sant Pere del Vaticà. La seva construcció es va donar per finalitzada el 18 de novembre del 1626. És un dels principals edificis del catolicisme i el més gran tant en importància, ja que és l'església dels papes, com per les dimensions, ja que fa 193 metres de llargada i 44,5 d'alçada. Està situada a la riba del riu Tíber,dins del territori del Vaticà, estat independent dins de la ciutat de Roma. No és la catedral de la diòcesi de Roma, però sí que és l'església del Papa, en la qual celebra les cerimònies litúrgiques més importants. Al seu interior es troba la cathedra Petri, o "Tron de Sant Pere". L'autèntica catedral de Roma és l'arxibasílica de Sant Joan del Laterà. El Papa, o Sant Pare, és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica. A l'Església Catòlica, el Papa és considerat el successor de Sant Pere. Actualment el Papa és l'argentí Jorge Mario Bergoglio, que regna sota el nom de Francesc.



Quan estudiava a l’escola m’empipava que la Catedral de Barcelona no estès en el llistat de catedrals gòtiques. Jo la veia ben gòtica. Compartia amb les catedrals gòtiques l’alçada, els finestrals, els arcs apuntats...  mai em vaig atrevir a preguntar-ho però m’encuriosia... Ja de gran vaig saber per què. Fullejant un llibre d’història de Barcelona vaig veure una fotografia de la catedral de Barcelona sense façana. Sí, es veien les pedres planes i la porta. Em vaig quedar parada. Tal dia com avui de 1887 van començar les obres de la façana de la catedral pagades pel milionari banquer i alcalde de Barcelona, el Sr. Manuel Girona. Avui hi ha un carrer que porta el seu nom. I sí, la catedral de Barcelona no està en el llistat de catedrals gòtiques perquè encara que sembli gòtica la seva façana es va construir a finals del segle XIX. Aquí teniu la fotografia de la façana de Barcelona... sense la façana gòtica que coneixem. L'havieu vist així alguna vegada?



dimecres, 17 d’abril del 2019

17 d'abril 1492 Capitulaciones de Santa Fe 1964 "Jerrie" primera dona a donar la volta al món aèria en solitari.


Avui parlarem de viatges... alguns molt llunyans en el temps.

Tal dia com avui de l’any 1492 a la localitat de Santa Fe, província de Granada, es signa el primer conveni entre els Reis Catòlics i Cristòfor Colom, conegut com Capitulacions de Santa Fe, mitjançant el qual Colón és nomenat almirall, virrei i governador general de tots els territoris que descobreixi o guanyi durant la seva vida, nomenant com a hereus als seus successors de forma vitalícia. Així mateix se li concedeix un delme de totes les mercaderies que pogués haver-hi en els llocs conquistats. Estan signades pel secretari i home de confiança del rei Ferran, Luis de Santángel, a qui, d'altra banda, Colom aprecia molt.

"Jerrie" Fredritz Mock va ser la primera dona a completar una volta al món aèria en solitari. El viatge va finalitzar el 17 d'abril de 1964, va trigar 29 dies a completar-se, 21 parades i gairebé 36.800 kilòmetres. Posteriorment va ser premiada amb la medalla Louis Blériot de la Federació Aeronàutica Internacional. Observeu el modelet de la foto. És espectacular.



Què hauria passat si aquestes dues persones enlloc d’estar inquietes per anar més lluny del que era possible en la seva època s’haguessin acomodat al que feia tothom? Sovint recordem només els èxits i no totes les complicacions que van trobar en el seu camí i que van saber superar per seguir endavant...


dimarts, 16 d’abril del 2019

16 d'abril 1924 Neix Henri Mancini 1973 Mor Nino Bravo 1979 "I will survive" 1990 concert Mandela Free


Avui el dediquem a noms propis de la Música:  Henri Mancini, Nino Bravo, Gloria Gaynor i al concert per celebrar l’alliberament de Nelson Mandela l’any 1990. 

Tal dia com avui de l’any 1924 va néixer un músic excepcional: Henri Mancini. L’any 1961, “Esmorzar amb diamants” va començar l’èxit lligat al món del cinema. Cinc Grammys, dos Oscars i una cançó, “Moon river”, de la que s’han enregistrat més de mil versions i que té l’honor d’haver estat el disc senzill més venut en els seixanta. Després van arribar altres músiques inoblidables “Dies de vi i roses”… “La pantera rosa”… “La carrera del segle”…. “El guateque”… “Charada”… “Dos a la carretera”…“Victor o Victoria”… i un llarg i luxós etcètera. En fi, un capítol de la història de la música i el cinema que es pot resumir en una xifra espectacular: acumula 72 candidatures als Grammy.

L’any 1973 un accident de trànsit va truncar la brillant carrera d’un cantant valencià amb una veu prodigiosa: Nino Bravo. Títols com “Libre”, “Noelia”, “Un beso y una flor” es compten entre els seus èxits.

Tal dia com avui del 1979 la cançó "I will survive" de Gloria Gaynor arriba a disc de Platinum nº 45. La cançó és un dels primers grans èxits de la música disco, i arriba fins els nostres dies. Al poc temps d’editar-se, es va mantenir tres setmanes en el nº 1 de la llista Billboard. L’any 2000, la cançó va tornar a les pistes de ball. Tot un himne a l’esperança i a la positivitat que mai ha passat de moda, i que ha estat guardonada amb multitud de premis. A més va ser el tema central de la banda sonora de la pel·lícula "Priscilla, reina del desert" (1994), dirigida per Stephan Elliot.


Tal dia com avui de l’any 1990 Lou Reed, Tracy Chapman, Peter Gabriel, Simple Minds entre molts d’altres artistes celebren amb un superconcert l’alliberament de Nelson Mandela després de quasi 30 anys de reclusió. Nelson Mandela va ser alliberat al febrer de 1990, i com acte commemoratiu, diversos artistes de la música van voler retre homenatge organitzant un concert a l’estadi de Wembley, a Londres. Molts artistes van formar part d’aquesta festa musical que va congregar a mils de persones que volien saludar l’alliberament del pres que el 1994 es va convertir finalment en President de la República de Sud-àfrica.

dilluns, 15 d’abril del 2019

15 d'abril 2016 pel·lícula del Jesse Owens 2016 Kobe Bryant plega


Avui hauriem de fer la llista del que volem fer aquestes vacnces perquè sino passen els dies i... podem no haver fet res del que ens podia fer feliços.

Avui dos esportistes són els protagonistes del nostre blog i per primera vegada en cap dels dos casos coincideix amb la data del seu naixement ni de la seva mort... són Kobe Bryant i Jesse Owen.


Jesse Owens va ser un atleta nord-americà d'origen afroamericà especialment destacat pels seus èxits als Jocs Olímpics d'estiu de 1936 a Berlín. Allà va assolir un reconeixement internacional en aconseguir quatre medalles d'or en els 100 metres llisos, 200 metres llisos, salt de llargada i com a membre de l'equip de relleus 4x100 metres. Alguns dels seus records s'han mantingut molts anys sense ser batuts. 

Pels nazis aquells Jocs Olímpics de Berlín eren l'ocasió perfecte per explicar al món la supremacia de la raça ària i es van trobar amb aquesta sorpresa: un jove negre ho guanyava tot... Diuen que després d’un dels seus èxits li van dir que pugés a la llotja que el Führer l’esperava. Ell i el seu representant van pujar de seguida però el Führer ja havia marxat. L’explicació de Joseph Goebbels, ministre de Propaganda i Il·lustració popular del Tercer Reich d'Adolf Hitler, va ser fulminant: “Vostè creu que el Fürer pot perdre el seu temps donant la ma a això?” Incontestable tant l’èxit de l’un com el despreci de l’altre.

Avui és protagonista perquè Tal dia com avui del 2016 es va estrenar una pel.lícula de la seva vida amb el vist-i-plau de la seva família. 



Kobe Bryant, és un jugador professional de bàsquet estatunidenc. Fill d’un antic jugador dels Philadelphia 76ers el basquet ha estat la seva vida. El darrer temps va jugar amb els Los Angeles Lakers de l'NBA, franquícia amb la qual va guanyar cinc títols de campió de l'NBA. Va ser el màxim anotador de tots els temps amb el seu equip i va participar en 18 ocasions en el All Stars. És notícia perquè va deixar el món del basquet com a jugador el 15 d'abril de 2016. Un altre nom per la història a partir d’aquí començarà la llegenda... diuen hi ha un senyor que va pagar 27.000 euros per una cadira de pista en el partit del seu comiat. Una manera espectacular de dir “jo hi vaig ser”.




diumenge, 14 d’abril del 2019

14 d'abril Diumenge de Rams 1759 Mor Haendel 1865 Assassinat de Lincoln 1912 S'enfonsa el Titanic 2003 Genoma Humà


Hi ha festivitats fixes al calendari com Nadal, que sempre és el 25 de desembre, però la setmana Santa es va bellugant en el calendari perquè el Triduum Pasqual Dijous, Divendres, Dissabte Sant i Diumenge de Pasqua han de caure després de la primera lluna plena de Primavera. Per això hi ha un moviment de màxim vint-i-nou amb cinquanta tres dies que és el cicle lunar.

El Diumenge de Rams és el dia de la Palma. Uns dies abans es celebren les Fires del Ram a diverses poblacions com a Vic o a la Rambla de Catalunya de Barcelona on es poden trobar tot tipus de palmes, palmons, rams de llorer o olivera. Tradicionalment es fa la benedicció de palmes i palmons en les esglésies i es celebra l’entrada de Jesús a Jerusalem. És l’inici de la Setmana Santa que culminarà diumenge vinent amb el Diumenge de Pasqua amb celebració de la Ressurecció de Jesús.

Hi ha una frase que sempre m’ha agradat que és aquella que parla de “no fer Pasqua abans de Rams”. Però ara s’ha perdut perquè dues setmanes abans ja podem trobar mones per tot arreu i en molts casos ha quedat només la llaminadura sense referir-se al fet religiós. Però aquesta frase sense connotacions religioses també la podem fer servir referint-nos a no avançar el que ens agrada al deure o el que ens agrada a la obligació. 


Però tal dia com avui van pasar moltes altres coses. Avui destaquem una noticia de cada segle des del segle XVIII: La mor de Haendel, l’assassinat de Lincoln, l’enfonsament del Titànic i el descobriment del Genoma Humà.

Segle XVIII 14 d’abril de 1759 George Friedrich Haendel mor a Londres. És un gran compositor anglès d’origen alemany que va ser una figura molt destacada en el final del barroc. Ens deixa un llegat molt variat i abundant amb més de 600 obres en dos grans blocs: música vocal i música instrumental, que al seu torn es subdivideixen en subgrups. En la música vocal trobem dramàtica, oratoris, profana i religiosa. La instrumental es divideix en: orquestra, càmera y per clave (l’avantpassat del piano).

Segle XIX 14 d’abril de 1865 Abraham Lincoln, president dels Estats Units, es assassinat al teatre Ford de Washington. L’assassí és un actor i fanàtic sudista anomenat John Wilkes Booth, dispara al president un tret al clatell i crida “Sic semper tyrannis” (Així sempre als tirans), salta a l’escenari, corre cap a la sortida del darrera i fuig a cavall. Va ser agafat més tard. Ell i els seus tres còmplices van ser jutjats i van morir a la forca per magnicidi. 

Segle XX Al 1912 Poc abans de la mitjanit,el transatlàntic "Titànic" xoca amb un iceberg a l’Atlàntic Nord. Dues hores desprès, a primeres hores del 15 de abril, el vaixell s’enfonsarà definitivament. Lamentablement, els seus constructors pensaven que era indestructible i no hi havia bots salvavides per a tots els passatgers. El tràgic balanç d’aquest accident va ser de 1.513 morts i només 705 supervivents. 

Segle XXI 14 d’abril de 2003 A Bethesda, Maryland, EEUU, té lloc la conferència de premsa en la que el Consorci Internacional per a la Seqüenciació del Genoma Humà i el Departament d’Energia, anuncien la finalització exitosa del Projecte Genoma Humà. Aquest projecte, amb un pressupost de 90.000 milions de dòlars, es va iniciar el 1990 per aconseguir determinar la seqüència correcta dels tres mil milions de bases de ADN, amb un termini de realització previst de 15 anys. Gràcies a la gran col·laboració internacional i als avenços científics i tecnològics en àrees associades s’ha pogut assolir l’ambiciós objectiu dos anys i mig abans del que estava previst. 


La fotografía correspon a una recreació de l’enfonsament del Titànic amb peces de Lego.


dissabte, 13 d’abril del 2019

13 d'abril 1695 Mor Jean de La Fontaine 1983 Mor Mercè Rodoreda


La literatura torna a ocupar un lloc important en el nostre blog. S'acosta Sant Jordi i molts escriptors presenten les seves novetats. Avui tenim dos autors dels anomenats clàssics. La mort uneix en el dia d’avui a un escriptor universal, La Fontaine, i a una escriptora de casa nostra amb una sensibilitat especial per retratar paisatges humans, Mercè Rodoreda.

Jean de La Fontaine, va ser un escriptor francès que va escriure les faules més famoses dels temps moderns. Les faules són contes en prosa o en vers protagonitzats per animals als qui se’ls atribueixen característiques humanes. S’inspira en la Grècia clàssica, de fet reescriu algunes de les faules dels autors més notables d’aquest gènere. Les faules d’Esop (com “la cigarre et la fourmie”), les de Tit-Livi, Horaci o fins i tot cartes d’Hipòcrates li serveixen d’inspiració. El seu èxit literari més important van ser les seves tres col.leccions "Fables choisies, mises en vers par M. de La Fontaine", publicades entre 1668 i 1694, dedicades al Dauphin (Lluis de França, fill de Lluis XIV). Les seves faules es distingeixen per la seva agilitat i enginy narratiu, així com pel seu ampli i subtil coneixement de la vida i de l’ànima humana. Deia que feia servir els animals per educar els homes. Tenien  una funció clarament moralitzant. Van ser molt més importants que altres escrits del mateix autor que era un notable escriptor de contes.


Mercè Rodoreda es considera l'escriptora de llengua catalana contemporània més influent, tal com ho testifiquen les referències d'altres autors a la seva obra i la repercussió internacional, amb traduccions a trenta llengües diferents. La seva producció comprèn tots els gèneres literaris; Rodoreda conreà tant la poesia com el teatre o el conte, tot i que destaca especialment en la novel.la. D’entre totes les seves novel.les destaquen "La Plaça del Diamant", "Aloma", "El carrer de les Camèlies" o "Mirall trencat" on l’autora fa un retrat preciós amb els detalls exactes de les situacions i vivències... un escrit costumista i particular en el qual de la mà dels personatges entrem de puntetes en la Barcelona d’inicis i mitjans del segle XX.


divendres, 12 d’abril del 2019

12 d'abril Sant Juli 1933 Neix Montserrat Caballé 1962 Neix Carlos Sainz


Avui és un dia ben complet. A més, a Catalunya coincidex aquest curs amb el darrer dia de classe abans de les vacances de Setmana Santa.

Avui es celebra Sant Juli i aprofitem per felicitar a tots els Julis i Júlies que celebren avui el seu sant (n’hi ha tants al santoral que de vegades és difícil encertar-la. De Joans n’hi ha com a mínim un per setmana...). Malgrat no sigueu catòlics practicants és un bon moment per recordar les persones i connectar amb elles.

Avui els esdeveniments venen per parelles. La història ha unit en el dia d’avui el naixement de dues persones que han estat importants en el seu camp professional: Montserrat Caballé i Carlos Sainz. També van veure la llum, tal dia com avui dues cançons que mereixen ser recordades: “Aquarius” i “The boxer”. 

Montserrat Caballé és una cantant lírica espanyola. Considerada una de les més grans sopranos del segle XX, és especialment admirada per la seva miraculosa tècnica vocal i les seves interpretacions. Va néixer en una família humil però ja des de ben petita va destacar per la seva veu i una família adinerada barcelonina, els Bertrand i Mata, van aconseguir ingressar - a l'edat de 11 anys- al Conservatori Superior de Música del Liceu de Barcelona, al principi amb una beca i més tard amb el suport econòmic dels seus primers mecenes. Va guanyar la medalla d'or de 1954. El 1950 va trepitjar per primera vegada un escenari cantant el paper titular de "La serva padrona" de Giovanni Battista Pergolesi, al Teatre Fortuny de Reus. Va ingressar en la companyia del Teatre Municipal de Basilea en 1956, va ser contractada per l'Òpera de Bremen per a la temporada de 1960-1961, on es va especialitzar en els papers del bel canto. El 1962 torna a Barcelona i debuta al Liceu el 7 de gener. Però el seu èxit internacional arriba quan el 15 d’abril del 1965 substitueix a la titular al Carnegie Hall de NovaYork. L’endemà un diari de Nova York li va fer l’elogi més gran: «Callas + Tebaldi = Caballé».

Carlos Sainz va néixer a Madrid el 12 d'abril del 1962. És un corredor de ral·lis espanyol. Va ser campió del Campionat Mundial de Ral·lis els anys 1990 i 1992, ambdós anys pilotant un Toyota Celica Gr.A. La major part de la seva carrera la va realitzar amb Luís Moya de copilot, exceptuant la seva última etapa que ho féu amb Marc Martí. Posteriorment ha format part de l'equip Volkswage de raids i guanyà el Ral·li Dakar 2010.


Suggeriments: escolteu "Aquarius" i "The Boxer" i esbrineu de qui són. Són cançons molt versionades però si seguiu el fil sabreu qui van ser els primers...