16 de novembre Sta. Margarita Dia Internacional per la Tolerància Dia de la Llengua Islandesa 1945 fundació de l'UNESCO

Avui és un dia de grans paraules: Tolerància, UNESCO... i d’un gran país llunyà ple de volcans: Islàndia.

Comencem per felicitar a les nois que es diuen Margarida, Margarita o Daisy!

El 12 de desembre de 1996, en la 82 sessió plenària, l'Assemblea General de les Nacions Unides a la Resolució 51/951 "convida als Estats Membres a que el 16 de novembre de cada any observin el Dia Internacional per la Tolerància amb activitats adequades dirigides tant als centres d'ensenyament com al públic en general ". Cada vegada que veiem un Dia Internacional, Mundial... és que hi ha un tema que encara requereix sensibilització. I la Tolerància, sens dubte, necessita que tothom la practiqui.

A Islàndia avui es celebra el Dia de la Llengua Islandesa. L'islandès és la llengua oficial que es parla a Islàndia. És una llengua de gran complexitat morfològica que pertany a la família de les llengües germàniques, grup germànic septentrional, subgrup escandinaves occidentals i és l'única llengua escandinava que no presenta variació dialectal. La parlen al voltant de 320.000 persones. Ara, a RAC 1, a les 7 de la tarda, hi ha un programa que presenta l’Albert Om que es diu Islàndia. No només en du el nom sinó que donen informacions sobre aquest llunyà i desconegut país. 

L'Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura es diu en anglès United Nations Educational, Scientific and Cultural Organization, i la seva abreviatura internacional és UNESCO. És un organisme especialitzat de les Nacions Unides. Es va fundar a Londres el 16 de novembre de 1945 amb l'objectiu de contribuir a la pau i la seguretat al món mitjançant l'educació, la ciència, la cultura i les comunicacions. La constitució signada aquell dia va entrar en vigor el 4 de novembre de 1946, i va ser ratificada per vint països. El 1958 es va inaugurar la seva seu principal, al districte VII de París. La seva directora general és Audrey Azoulay (França), des del 10 de novembre, que substitueix a l'antiga directora Irina Bokova (Bulgària). Al 2014, comptava amb 195 estats membres i vuit membres associats. Es dedica a orientar als pobles en una gestió més eficaç del seu propi desenvolupament, a través dels recursos naturals i els valors culturals, i amb la finalitat de modernitzar i fer progressar a les nacions del món, sense que per això es perdin la identitat i la diversitat cultural. La UNESCO té vocació pacifista, i s'orienta molt particularment a donar suport a la alfabetització. En l'educació, aquest organisme assigna prioritat a l'assoliment de l'educació elemental adaptada a les necessitats actuals. Col·labora amb la formació de docents, planificadors familiars i habitatge, administradors educacionals i encoratja la construcció d'escoles i la dotació d'equip necessari per al seu funcionament.

8 d'abril Dia Internacional del Poble Gitano 1971 Primer Congrés Mundial del Poble Gitano

Avui es celebra el Dia Internacional del Poble Gitano. Tal dia com avui del 1971 es va celebrar a Londres el primer Congres Mundial del Poble Gitano, va ser la primera gran reunió de les associacions i moviments representatius del poble gitano en tot el món. Es va prestar especial atenció a la recerca i establiment d’uns símbols comuns que permetin unir a aquest poble que viu molt disseminat arreu del món, i per això, en aquest Congres es decidirà l’himne i la bandera del poble gitano. Finalment l’himne escollit es diu "Gelem, Gelem", i la seva música serà la d’una melodia molt popular. La lletra va ser composada per aquest motiu i parla de la manera errant de viure, del genocidi nazi que van patir i acaba fent una crida a la germandat entre tots els gitanos del món. També, en aquest Congrés es va adoptar el terme Rom, més d’acord amb la realitat geogràfica i cultural d’aquest poble amb l’intenció d’allunyar-la d’altres noms que tenen una connotació negativa com: gipsy, gitano, tzigano, zigeuner, zíngaro, etcètera. 

Van ser els oblidats de l'holocaust nazi. Es recorda l'holocaust dels jueus però no es parla d'altres minories religioses o ètniques com els testimonis de jehovà o els gitanos que van patir també l'intent d'extermini. El dia 29 de març va sortir a la premsa una notícia impactant: el govern suec demanava perdó a la comunitat gitana i reconeixia que durant cent anys els havien tractat molt malament (esterilitzacions, separació d'infants de les seves famílies, deportacions...) que reforça la realitat del que avui parlem. Però no és una cosa del passat... segueixen sent el col.lectiu que es coneix de manera més negativa.

És cert que hi ha algunes paraules que van lligades a connotacions negatives i la paraula “gitano” és una d’elles. En alguns moments s’ha fet servir com a sinònim de dolent, lladre o d’algú que pretén enganyar per treure un benefici. Però tots sabem que fer això és incorrecte. És un reduccionisme molt simple que transforma als catalans en treballadors, als andalusos en alegres o als anglesos en puntuals, i jo, en conec com a mínim un de cada que no ho són. D’això en diem estereotips: posar característiques prefixades a un col.lectiu. Si ho pensem per un minut sabrem que no és cert i que quan és negatiu es pot tornar molt injust. La meva proposta d’avui és intentar no quedar-nos enganxats en els estereotips i estar oberts a conèixer gent diferent, situacions diferents... i recordar sempre que mai un cas, o un conjunt de casos hauria de definir un tot.

4 d'abril Caracalla, Alfonso X el Sabio i Martin Luther King

Avui, coincideixen tres persones la feina de les quals ha quedat reconeguda per la Història en relació als altres: donar drets, treballar plegats en igualtat i la no discriminació van ser les seves accions més notables i això va passar en temps ben diferents...

L’any 186 va néixer Marco Aurelio Antonino Basiano a Lugdunum (actual Lió, a França), se’l va conèixer com Caracalla i va arribar a ser emperador romà. Ell va concedir la ciutadania romana a tots els habitants lliures de les províncies que comprenia l’Imperi Romà. Els va donar el mateixos drets i obligacions que els habitants de Roma. 

Tal dia com avui de l’any 1284 va morir Alfonso X El Sabio (Alfonso décimo, El Sabio) rei de Castella i Lleó, a Sevilla.  Ell ha estat una de les figures més significatives i influents de l’Edat Mitjana en la Península Ibèrica i en el continent europeu. Durant el seu regnat va destacar la seva tasca legisladora relacionada amb el Dret Romà organitzant un formidable corpus de textos jurídics tan normatius com doctrinals. Les seves obres més significatives en aquest terreny van ser el "Fuero Real", el "Espéculo" y el "Código de las Siete Partidas". Es va preocupar per integrar les cultures d’Orient i Occident. L’escola de Traductors de Toledo va ser la màxima expressió de col.laboració i treball en comú on treballaven en igualtat de condicions: intel.lectuals cristians, jueus i musulmans. Un exemple històric de que la convivència entre gent de cultures diferents és possible.

Per acabar un referent del segle XX. El 4 d’abril de 1968 va morir Martin Luther King assassinat d'un tret, quan estava a la balconada de Lorraine Motel de Memphis, a l’estat de Tenesse als Estats Units. Martin Luther King, el pacifista més conegut de la història després de Mahatma Gandhi. Va ser un activista en pro dels drets dels negres, i se’l coneix com el líder espiritual del "poder negre". Ara no podem ni imaginar com era la situació i quan ho veiem en pel.lícules ens sembla mentida però als Estats Units els negres i els blancs eren tractats de manera diferent. Hi havia locals per a blancs i uns altres per a negres. Alguns locals grans tenien zones diferenciades pels dos i els blancs sempre en tenien la preferència. Els negres feien tasques de servei i no podien estudiar a la universitat ni tenir tasques de responsabilitat. Se’ls tractava com a éssers inferiors. Martin Luther King va lluitar de manera pacífica però contundent, per eliminar la segregació racial i va rebre, l’any 1964, el Nobel de la Pau. Una de les seves frases més recordades és “I have a dream” que va ser pronunciada el 28 d’agost de 1963 en el seu discurs al Memorial Lincoln, on davant d’aproximadament uns dos-cents mil manifestants, parlà de la igualtat entre blancs i negres. És un dels discursos més coneguts del segle XX.  L’any 1986, se li va retre homenatge a dedicant-li un dia nacional, "Dia Martin Luther King". Se celebra el tercer dilluns de gener de cada any, segons una decisió del Congrés. La data és fruit de l'aniversari de King, que es movia per aquelles dates (15 de gener). El 18 de gener de 1993, per primer cop, el dia Martin Luther King, fou establert per els cinquanta estats dels Estats Units.

21 de març Comença la Primavera Dia Internacional per a l'eliminació de la discriminació racial 574 mor Sant Benet de Núrsia

Avui tres temes ben diferents:

L’inici de la Primavera. El poeta deia “La Primavera ha venido y nadie sabe cómo ha sido”. És un reviure de la natura que semblava morta o adormida. Evidentment els arbres no s’esperen a aquest dia per florir però ja podem trobar molts arbres florits a les nostres ciutats. Els jardins i els balcons s’omplen de color. Els dies es fan més llargs i avui tenim l’equinocci de primavera quan el dia i la nit tenen el mateix nombre d’hores. Comencem a caminar cap a l’estiu...Però a l’hemisferi sud avui comencen la tardor i van caminant cap a l’hivern. 

Ja hem comentat en altres esdeveniments d’aquesta mena que quan parlem de Diades Internacionals, Mundials, Nacionals... és que encara queden coses per resoldre. I en el camp de l'elimnació de la discriminació racial ja hi ha un llarg camí recorregut però encara queda feina per fer. Fa cinquanta, seixanta anys als Estats Units hi havia autobusos, bars on els blancs i els negres tenien zones ben diferenciades. La vida per aquests dos col.lectius era ben diferenciada. Les persones de raça negra eren tractats com éssers inferiors. Avui, aquell mateix país te un president descendent d’aquells afroamericans. Han canviat moltes coses però en queden moltes per canviar... Poso sobre la taula un tema per a la reflexió... en quin color penses si et parlo del color carn? És un petit detall que vaig llegir en un blog d’una mare d’un infant d’educació infantil que era adoptat i pertanyia a una altra raça (no recordo si era asiàtic o africà però per a la historia tant és...). Ella parlava de la importància de que a l’escola, el color carn no fos un únic color, perquè hi ha moltes carns diferents a la classe. Quin detall. És ben cert i ningú pot negar que a les nostres aules hi ha nens i nenes que tenen la carn de diferent color. El color carn ja no pot ser un únic color i això ens porta a ser tolerants amb la diferència des de l’inici: veient que hi ha gent de tots colors i que tots som iguals en dignitat. 

Tal dia com avui de l’any 547 moria Sant Benet de Núrsia, una persona que va iniciar el monacat (la vida religiosa als monestirs) i que va fundar l’ordre dels benedictins. Per a mi  una de les coses més importants va ser la Regla ( o norma de Sant Benet) que com a persona creient intento aplicar. Ell deia en llatí “Ora et labora” que vol dir resa i treballa. En castellà diuen que cal anar “a Dios rogando y con el mazo dando”.  Les dues coses són necessàries en la vida del creient. 

16 de novembre Dia Internacional per la Tolerància

Al 1996, l’Assemblea General de les Nacions Unides va convidar als Estats membres de les Nacions Unides a que el 16 de novembre observessin el Dia Internacional per a la Tolerància.

La tolerància és la capacitat de concedir la mateixa importància a la forma de ser, de pensar i de viure dels altres que a la nostra pròpia  manera de ser, de pensar i de viure.

Quan preparava aquesta entrada no tenia clar si destacar aquest fet o un altre (sempre en tinc per escollir). Però avui, tot llegint la definició, he canviat de parer.  Em sembla molt interessant aquesta definició. Em semblava que la tolerància era suportar, deixar fer des de una perspectiva de superioritat, permetre.... però llegint atentament veig que estava molt equivocada. Sovint actuem amb prejudicis, fins i tot sense saber-ho. Aquesta definició de tolerància s’acosta més al respecte i a la igualtat del que jo esperava.

No naixem tolerants, som egoistes volem fer la nostra i que tothom sigui “dels nostres”. Però compartir les diferències ens enriqueix. La tolerància s’educa. Si comprenem que les nostres s creences i els nostres costums no són ni millors ni pitjors que els de altres persones, sinó simplement diferents, estarem respectant als altres

Com podem fer que els infants siguin tolerants? Aquí us presento unes quantes idees:

- A través de contes i històries

- A través dels jocs

- A través dels viatges en família (reals o virtuals –veient-los a la tele-)

- Convivint amb altres nens

- Coneixent altres cultures

- Aprenent a respectar les diferències

- Coneixent els beneficis de la conciliació, de la pau

- Compartint, sense barallar-se

- Aprenent a no riure’s  dels altres

- Però sobretot...  quan els seus pares també ho són. Els adults-referents (pares, mestres, entrenadors, monitors, catequistes...) són models positius pels infants.

Avui i sempre siguem tolerants!

75 aniversari de la "nit del vidres trencats" (9-10 de novembre 1938)

Memòria, silenci, convivència paraules clau en la commemoració del 75è aniversari de la "nit dels vidres trencats". El representant de la comunitat israelita de Barcelona, Jorge Burgman, ha explicat perfectament la diferència entre la nit del 9 al 10 de novembre de 1938 i la marxa silenciosa que ha tingut lloc a Barcelona: "Una nit de tragèdia contra una nit de llum." Un centenar de persones es van aplegar el 10 de novembre amb espelmes enceses en record d'aquella nit de violència. La marxa ha estat convocada per la Comunitat de Sant'Egidi i recorda un dels episodis més importants de l'inici de l'Holocaust. Recorda la història de la "nit dels vidres trencats", quan van morir un centenar de jueus, un miler de sinagogues van ser destruïdes o cremades i uns 30.000 jueus van ser arrestats i confinats en camps de concentració.

La memòria fa que puguem aprendre, que consolidem els bons comportaments i no tornem a repetir els errors. En un món convuls i que viu en el present fugisser es necessiten actes que ens recordin el que no ha de tornar a passar. Tots som germans. Tots tom diferents. Sempre i en tot lloc... fem memòria i estimem.