31 de març 1889 inauguració de la Tour Eiffel

Tal dia com avui de l’any 1889 es va inaugurar la Torre Eiffel (en francès, Tour Eiffel) es va construir amb motiu de l'Exposició Universal celebrada a París (França) l'any 1889, i el seu objectiu era desmuntar-la quan acabés l’Exposició, però no va ser així. Va suposar una fita decisiva en la construcció en ferro. L'enginyer francès Alexandre Gustave Eiffel va projectar aquesta impressionant estructura reticulada de ferro colat.

Quan va ser construïda era el monument més alt del món, amb 300 metres d'altura (si se suma l'antena de ràdio que es troba a la part superior, la seva alçada és de 324 metres). Quan la van construir, la torre pesava al voltant de 7.300 tones, si bé avui dia es calcula el seu pes en més de 10.000 t (a causa del museu, restaurants, magatzems i botigues que alberga). Estava previst que la torre arribés als 350 metres, però els veïns es van alarmar per l'amenaça que un edifici tan alt pogués caure, i es van manifestar provocant un canvi de plans.

Els 24 últims metres corresponen a una antena de ràdio que va ser afegida molt de temps després. Segons la temperatura ambiental, la cúspide de la Torre Eiffel pot acostar-se o allunyar-se del sòl uns vuit centímetres, a causa de la dilatació tèrmica del metall. D'acord al lloc web oficial del monument, per a arribar al cim cal pujar 1.665 graons (i no 1.792, nombre que alguns prenen, per cert en al·lusió a l'any de la instauració de la Primera República Francesa).

El manteniment de la torre inclou l'aplicació de cinquanta tones de pintura cada cinc anys, a efectes de protegir-la de la corrosió. A vegades, es canvia el color de la pintura (el 2005 la torre mostrava una tonalitat marró). En el primer pis, hi ha consoles que permeten votar l'elecció del futur color de l'estructura. El color original de la torre va ser el groc, encara que avui dia no queda rastre d'aquest color. Es considera que, aproximadament la meitat de les unions que té l'estructura estan realitzades per motius de seguretat, és a dir, que la torre es mantindria en peu encara que fallessin la meitat de les unions entre les seves peces. Això va garantir des del principi la fiabilitat de la Torre, conseqüència del fet que en el moment de la seva construcció molts parisencs tenien por que pogués caure originant una catàstrofe. Entre 1889 i l'any 2004, la Torre Eiffel va rebre més de 200 milions de visitants provinents de la mateixa França i d'arreu del món. La Torre Eiffel és el lloc més visitat del planeta.

Des de l’inici va tenir seguidors i detractors. Un dels més famosos detractors hi dinava cada dia i quan li van preguntar per què algú que criticava tant la Torre s’hi estava cada dia ell va contestar... “Perquè és des de l’únic lloc, de tot Paris, que no es veu la Torre”.

29 de març Diumenge de Rams

Aquesta data la podem escriure per quest any però no per tots... hi ha festes fixes com Nadal que sempre és el 25 de desembre però la setmana Santa es va bellugant en el calendari perquè el Triduum Pasqual Dijous, Divendres, Dissabte Sant i Diumenge de Pasqua han de caure després de la primera lluna plena de Primavera. Per sixò hi ha un moviment de màxim vint-i-nou amb cinquanta tres dies que és el cicle lunar.

El Diumenge de Rams és el dia de la Palma. Uns dies abans es celebren les Fires del Ram a diverses poblacions com a Vic o a la Rambla de Catalunya de Barcelona o n es poden trobar tot tipus de palmes, palmons, rams de llorer o olivera. Tradicionalment es fa la benedicció de palmes i palmons en les esglésies i es celebra l’entrada de Jesús a Jerusalem. És l’inici de la Setmana Santa que culminarà diumenge vinent amb el Diumenge de Pasqua amb celebració de la Ressurecció de Jesús.

Hi ha una frase que sempre m’ha agradat que és aquella que parla de “no fer Pasqua abans de Rams”. Però ara s’ha perdut perquè dues setmanes abans ja podem trobar mones per tot arreu i en molts casos ha quedat només la llaminadura sense referir-se al fet religiós. Però aquesta frase sense connotacions religioses també la podem fer servir referint-nos a no avançar el que ens agrada al deure o el que ens agrada a la obligació. 

28 de març 1954 primera pedra del Camp Nou

Tal dia com avui de l’any 1954 es va posar la primera pedra del Camp Nou. Avui és un dels espais més visitats de la ciutat de Barcelona per on han passat els millors jugadors de futbol del món.   

El Camp Nou és l'estadi on juga el FC Barcelona, en el barri barceloní de les Corts. Té la màxima qualificació (5 estrelles) que la FIFA pot atorgar a un estadi per acollir partits de futbol. El Camp Nou és l'estadi amb més capacitat d'Europa, amb 99.354 espectadors.

Fou inaugurat el 24 de setembre del 1957 amb el nom oficial d'Estadi del FC Barcelona, però popularment va adoptar el nom de Camp Nou pel fet de substituir l'antic Camp de les Corts. Es va fer una gran remodelació de l’estadi per acollir el Mundial de futbol del 82, el del Naranjito. L'estadi sofreix pocs canvis després del 1982, tret de la inauguració del museu (1984). A part dels partits de futbol l'estadi és seu de grans concerts musicals (Lluís Llach, Bruce Springsteen, Michael Jackson, U2, Julio Iglesias, Els Tres Tenors, el concert d'Amnistia Internacional o el per la Llibertat són alguns exemples).

Tant si t’agrada el futbol com si no... és tota una experiència estar a l’estadi en el moment que surten els jugadors i es sent l’himne en un partit important i ple de gent... és impressionant.

27 de març Dia Internacional del Teatre

Quan s’obre el teló per un segon s’atura tot. Els llums en marquen on és la realitat que viurem durant una estona. El teatre ens porta a veure i viure altres situacions, altres temps, altres móns... a veure el món amb altres ulls que no són els nostres... el teatre ens obre al món.  Veure’l és fantàstic però viure’l ens deixa sense paraules perquè si el moment d’obrir el teló és màgic quan els llums s’apaguen i es tanca el teló ens queda l’escalf dels aplaudiments, la complicitat amb el públic i la satisfacció de la tasca ben feta. D’una tasca d’equip en la que tots des dels tècnics de llums i so fins la part de perruqueria, maquillatge o sastreria passant pels actors que són els qui donen la cara... el teatre és una gran tasca d’equip amb el director com a cap de sala.

Avui Dia Internacional del Teatre vull recordar dues persones que m’han fet estimar el teatre. El meu pare que va viure el teatre amateur des d’Els Pastorets fins a la sarsuela al Centre Moral del Clot. Encara avui puc tancar els ulls i sentir el monòleg de “La Vida es Sueño”... 

"Yo sueño que estoy aquí

de estas prisiones cargado,

y soñé que en otro estado

más lisonjero me vi.

¿Qué es la vida? Un frenesí.

¿Qué es la vida? Una ilusión,

una sombra, una ficción,

y el mayor bien es pequeño:

que toda la vida es sueño,

y los sueños,( amb una pausa molt ben posada...) sueños son.”

L’altra persona és la Srta. Mª Teresa Pous, mestra amb majúscules de l'Escola del Carme, de Cultura i de Menéndez Pidal. Amb ella he compartit tants temps de bambalines en les seves adaptacions personals de tants clàssics des d’ “Antígona” o “Lisitrata” fins “El Petit Princep” o el “Fill meu, estàs despatxat” passant per les diades de Sant Jordi recordant Darwin, la literatura, les activitats per la Pau o els pregons del Carnaval. Molts dels seus alumnes hem sortit amb el cuquet del teatre i recordem aquell minut de glòria sobre l’escenari que ens va fer comprendre que l’esforç era necessari per l’èxit i que sols potser arribaríem lluny però no tan bé com acompanyats dels nostres companys de viatge.

Gràcies a tots els que feu teatre perquè ens seguiu mostrant el món per un forat. Visca el Teatre!  

26 de març 1827 mor Beethoven 1985 censurat Stevie Wonder a Sud-Àfrica

Novament un dia dedicat a la Música amb dos noms propis: Ludwig van Beethoven i Stevie Wonder.

Tal dia com avui de l’any 1827 va morir Ludwig van Beethoven. Va ser compositor, director d'orquestra i pianista alemany. Potser no coneixem massa noms de compositors clàssics però aquest el coneix tothom... El seu llegat musical es va estendre, cronològicament, des del Classicisme fins a començaments del Romanticisme musical.

És considerat l'últim gran representant del classicisme vienès o Escola de Viena (després de Joseph Haydn i Wolfgang Amadeus Mozart), Beethoven va aconseguir fer transcendir la música del Romanticisme, motivant-ne la influència en una diversitat d'obres musicals al llarg del segle XIX. El seu art es va expressar en nombrosos gèneres i, tot i que les simfonies van ser la font principal de la seva popularitat internacional, el seu impacte va resultar ser sobretot significatiu a les obres per a piano i música de cambra.

La seva producció inclou els gèneres pianístics (32 sonates per a piano), de cambra (16 quartets de corda, 7 trios, 10 sonates per a violí i piano), vocal (lieder i una òpera: Fidelio), concertant (5 concerts per a piano i orquestra, un per a violí i orquestra) i orquestral (9 simfonies, obertures, etc.).

La música del quart moviment de la novena simfonia, està basada en l'Oda a l'Alegria de Friedrich von Schiller i va ser elegida Himne de la Unió Europea.

L’any 1985 les emissores de ràdio de Sud-àfrica van censurar els discs d’ Stevie Wonder. El motiu era que la nit anterior en rebre l’Oscar a la millor cançó per “I Just Called to Say I Love You” el va dedicar a Nelson Mandela, encara empresonat en aquest país. Com canviarà tot... Aquell presoner arribarà a ser president del país i enlloc de predicar l’odi contra els que l’havien empresonat durant 27 anys va fomentar el perdó i la concòrdia. Va fer el més difícil... però el millor.

25 de març L'Anunciació 1947 neix Elton John

Avui es celebra en l’església catòlica el dia de l’Anunciació. L’àngel Gabriel que anuncia a Maria, una noia jueva de quinze anys, que tindrà el goig i la responsabilitat de ser la mare de Jesús. La seva resposta marca la possibilitat del naixement, de la vida, mort i resurrecció que celebrarem ben aviat en la Setmana Santa. Aquest episodi ha estat molt representat en la història de l'art sobretot pels pintors del renaixement. Ara en temps de Quaresma és temps de reflexió i de veure quina resposta donem nosaltres a les crides que ens venen d’àngels ben propers... Hi ha una plana interessant on un equip de 200 mossens de tot el món comenten l’evangeli del dia... evangeli.net

Tal dia com avui de 1947 va néixer Reginald Kenneth Dwight Harris a Pinner, Anglaterra. Segur que aquest nom no us diu res... a mi tampoc... Però el seu nom artístic és Elton John, reconegut cantant, pianista i compositor. Va prendre el seu nom fent homenatge a dos musics que admirava: el cantant John Baldry i el saxofonista Elton Dean. Ha tingut una dilatada carrera musical amb l’obtenció de cinc Grammys i d’un Oscar. Té un look ben especial i llampant del que destaquen les seves olleres. Un bon dia per sentir alguns dels seus títols com el seu primer èxit “Your song” de l’any 1970, o el que va escriure per la mort de la seva amiga la Princesa Diana de Gales “Candle in the Wind” l’any 1997...

24 de març 1905 mor Jules Verne 1949 neix Joaquim M. Puyal 1973 apareix "The dark side of the moon"

Avui tres temes que m’apassionen: Juli Verne, Joaquim M. Puyal i Pink Floyd... és pot demanar més?

Tal dia com avui al 1905 va morir Jules Verne conegut com el pare de la ciència ficció. Va ser un escriptor francès conegut especialment per novel·les on apareixen molts temes de ciència-ficció i un nombre considerable d'invents tècnics. Una de les seves idees era la «novel·la de la ciència»: escriure aventures basades en els invents i avenços científics i tècnics. El que per ell era ciència ficció ja a finals del segle XX s’anaven convertint en realitat. L’únic dels seus llibres que continua sent ficció és el Viatge al centre de la Terra.  Diuen que és el segon autor més traduït de tots els temps, després d'Agatha Christie. Però de ben segur que és una persona ben interessant amb una combinació prodigiosa de curiositat científica i esperit literari.

Joaquim M. Puyal és la veu de les retransmissions de futbol en català de Catalunya Radio des de fa molts i molts anys. Ell és filòleg però es va iniciar en les retransmissions esportives Ràdio Barcelona l’any 1968 però en aquell moment es feien en castellà. En aquesta llengua va radiar més de 500 partits. En aquests moments demostrà el seu estil seriós, rigorós i educat, fins i tot en les retransmissió futbolístiques, en les quals ha assolit crear un estil allunyat del crit gratuït, que ha creat escola entre molts narradors esportius. El 5 de setembre de 1976 fou el primer a retransmetre en català un partit de futbol a Espanya des que es fes durant la República. El programa "Futbol en català" va comptar des del principi amb el patrocini de "La Caixa", que va sufragar totes les despeses del programa. El programa es va convertir ràpidament en un programa de gran audiència. L'any 1985 va deixar Ràdio Barcelona per fitxar per Catalunya Ràdio amb tot el seu equip, entre els quals destacaven Antoni Bassas i Eduard Boet. Des d'aquell moment, i durant trenta anys, no ha deixat de narrar en català cap ni un dels partits oficials disputats pel FC Barcelona. Avui a més és l’aniversari d’aquell penal que va parar Urruti i que d’una manera espontània va celebrar el mestre Puyal amb el famós "Urruti t'estimo!". Aquesta parada donava pas a la primera lliga que guanyava el Barça després d’onze anys sense títols.

També un dia com avui de l’any 1973 es va llançar al Regne Unit el disc "The Dark side of the moon" de Pink Floyd. Una setmana abans ja s'havia publicat als EUA, era el novè àlbum d'estudi per Pink Floyd, que amb un Alan Parsons impecable en l'enginyeria de so es convertiria en un punt de referència per a la música contemporània. Un àlbum considerat com "clàssic" gràcies a la perfecta fusió de l'electrònica, les noves músiques, el blues, el rock ... El seu títol original era "Eclipsi (A piece For Assorted Lunatics), ja que s'havien assabentat, i els va molestar moltíssim , que un grup anomenat "Medicine Head" haguessin gravat un disc anomenat "Dark side of the moon", però després del fracàs d'aquests van seguir amb la seva idea. En set setmanes es va enregistrar aquest disc que compta amb llegendes i mites musicals "Money", "Time" o "Us and Them". Del temps, dels diners, dels conflictes armats, de les malalties, del naixement, de la mort ... temes tractats d'una manera tan sublim que per això la revista Rolling Stone situa "The dark side of the moon" en el lloc 43 en " Els 500 millors àlbums de tots els temps ". Per mi  també va ser especial va ser el meu disc preferit, dels primers que vaig comprar amb els meus diners... aquest disc forma part de la meva història...però avui ha saltat barreres generacionals i apassiona també a joves de Molins... oi?

17 de març Sant Patrick, Patró d'Irlanda.

El dia de Sant Patrici (Saint Patrick’s Day) és la festa patronal d'Irlanda que se celebra el 17 de març. És festa oficial des de començaments del segle XVII i dia festiu des de 1903. En origen era una festa de caràcter catòlic, però amb el temps ha anat evolucionant gradualment a una festa secular de la cultura irlandesa i en certa manera una mena de diada nacional. Se sol celebrar també als pubs irlandesos que no estan situats a Irlanda i a països amb comunitats d'immigrants irlandesos, o d'origen irlandès, importants, especialment al continent americà. Com a curiositat direm que vam poder veure com vivien aquesta festa els irlandesos de la ciutat de Chicago amb una desfilada on el verd és el color predominant en la pel·lícula “El fugitivo” de Harrison Ford (1993)on s'hi aprecia el riu Chicago tenyit de color verd amb motiu d'aquesta celebració.

La festa religiosa cau sempre durant la Quaresma i algunes famílies irlandeses tenen com a tradició saltar-se les restriccions alimentàries que li són pròpies el dia de Sant Patrick. La seva celebració cristiana es fa en dilluns quan el 17 de març cau en diumenge. Està associada amb símbols com el color verd, tot i que en origen era el blau, i el shamrock o trèvol, que segons la llegenda era usat per Sant Patrici per a explicar la Santíssima Trinitat als seus deixebles. Per això és tradició portar alguna cosa de color verd o posar-se un trèvol a la solapa. Actualment, des de finals del segle XX, se solen fer rues de disfresses i festes que actualment duren, des de 2006, cinc dies, i que inclouen concerts, teatre i altres manifestacions d'arts escèniques al carrer, a més de focs artificials. A partir dels anys 90 del segle XX s'aprofita aquesta data per a organitzar fires i festivals que mostren la cultura irlandesa.

Tradicionalment el dia de Sant Patrici es juguen les finals d'algunes competicions esportives (bàsicament de futbol i rugbi), com per exemple la Munster Schools Rugby Senior Cup, la Ulster Schools Cup, la Leinster Schools Rugby Senior Cup final, l'All-Ireland Senior Club Football Championship, l'All-Ireland Senior Club Hurling Championship, de 1986 a 1991 el campionat interprovincial irlandès de futbol gaèlic i de hurling, etc.

Amb la creixent globalització ara es celebra o coneix aquesta festa arreu del món. 

16 de març 1521 descobriment de la illa de Samar

Avui parlarem dels grans descobridors. La terra sempre ha estat rodona però no sempre els seus habitants ho han sabut. Durant molts anys es creia que la terra era plana i que si anaves més enllà del Finisterre en un punt s’acabava i queies. Però sempre hi ha hagut gent valenta i inquieta que vol saber més i veure-ho amb els seus propis ulls.

Van començar les expedicions per conèixer món (i mai millor dit). Van començar els descobriments geogràfics anant fins a Amèrica, que ells pensaven que eren les Índies, i que la terra era molt més petita del que és. Recordeu que Colom arriba a Amèrica al 1492.

Pocs anys després trobem una expedició que serà recordada perquè va ser la primera que va fer la volta al món. L'expedició havia salpat de Sevilla el 10 d'agost de 1519 amb cinc naus, capitanejada per Fernão de Magalhães. Descendint pel Guadalquivir van arribar fins a Sanlúcar de Barrameda, on durant unes setmanes acabaren de fer els darrers preparatius i arreglar altres assumptes. Finalment partiren el 20 de setembre amb la intenció de trobar el pas marítim cap als territoris de les Índies Orientals i buscar el camí que, recorrent sempre mars controlats per Castella, segons el Tractat de Tordesillas, arribar a les illes de les Espècies, el que era l'anomenada ruta cap a l'oest, que ja havia buscat en Colom.

Fernando de Magallanes, explorador i navegant portuguès al servei de la Corona espanyola en el seu intent de completar el primer viatge al voltant del món, tal dia com avui de 1521 de va arribar a l'illa de Samar, en un arxipèlag al que bateja amb el nom de Sant Llàtzer, avui dia les illes Filipines. Magallanes morirà el 27 d'abril a l'illa filipina de Mactan, en un enfrontament amb els indígenes. Prendrà el comandament de l'expedició el capità de la nau "Concepción" Juan Sebastián Elcano que serà qui porti a l'expedició a completar amb èxit el primer periple realitzat mai al voltant del món.

15 de març Dia Mundial del Consumidor 2015 37a Marató de Barcelona

Avui tenim dos protagonistes: el Dia Mundial dels Drets del Consumidor i la Marató de Barcelona.

Realment hi ha Dia de tot, la meva avia ja deia que hi ha temps per a tot si el sabem buscar... crec que no es referia a això però ara hi ha Dia Mundial, Internacional, Nacional, Municipal, Comarcal... de tot. Són diades que es fan servir per sensibilitzar, per recordar, per saber on som i on volem anar en un tema en concret, per recaptar fons, per explicar el què s’ha fet...

El 15 de març de 1962, el president dels Estats Units John F. Kennedy, durant un discurs en el Congrés dels EEUU, va proclamar per primer cop els drets de les persones consumidores. A partir dels anys setanta, la IOCU (Organització Internacional de Consumidors) va proposar la commemoració anual del Dia Mundial del Consumidor cada 15 de març.

En relació amb aquesta efemèride l'Assemblea de la Xarxa Local de Consum va proposar l'any 2011 organitzar, de manera periòdica, una campanya de comunicació conjunta de tots els ens locals que formen part de la Xarxa Local de Consum per commemorar el Dia Mundial del Consumidor.

Aquest any la mediació és el motiu central de la campanya amb l'objectiu de donar a conèixer el procediment a la ciutadania, com es pot portar a terme aquesta modalitat extrajudicial de resolució de conflictes i els beneficis econòmics i de temps, entre d'altres, que comporta a les parts. Saps en què consisteix la mediació? És molt interessant.

Avui tindrà lloc la 37a edició de la Zurich Marató de Barcelona, una prova que aquest any compta amb 19.200 participants. 

La prova comença i acaba a l'avinguda Maria Cristina, però convé estudiar el recorregut amb calma per decidir on convé regular forces i memoritzar els punts d'avituallament. És un recorregut totalment urbà que té com a punts més llunyans: el camp del Barça, el Fòrum, el final de la Meridiana o Colom. 

La tecnologia ja fa temps que és present a les curses atlètiques i cada vegada es fa més generalitzada... dos detalls: L'aplicació de la Zurich Marató de Barcelona permet seguir 'online' la posició de cada atleta. Se n’han fet més de 6.000 descàrregues. Serveix per a dispositius iOs i Android. Es podia descarregar a l' Apple Store o a Google Play, molt senzill. I per la gent que li agrada córrer amb música Spotify té un grapat de llistes per ajudar als corredors a passar quilòmetres. 

Aquesta Marató ja és la quarta d’Europa i segueix guanyant corredors cada any.

14 de març 1879 neix Albert Einstein

El protagonista del dia va ser proclamat el «personatge del segle XX» i el científic més preeminent segons la revista Time. Sens dubtes és el científic més conegut i important del segle XX.

Albert Einstein va néixer a Ulm, Wurtemberg, el 14 de març del 1879. Va ser un físic d'origen alemany, nacionalitzat posteriorment suís i nord-americà.

L'any 1905, publicà la seva Teoria Especial de la Relativitat quan encara era un jove físic desconegut, treballador de l'Oficina de Patents de Berna. A aquesta teoria hi va incorporar conceptes i fenòmens estudiats anteriorment per Henri Poincaré i Hendrik Lorentz, amb un marc teòric simple fonamentat en postulats físics senzills. Probablement, l'equació de la física més coneguda és la de l'equivalència entre massa i energia, E=mc², deduïda per Einstein com a conseqüència lògica d'aquesta teoria. Aquell mateix any publicà uns altres treballs que fonamentarien algunes de les bases de la física estadística i la mecànica quàntica.

El 1915 va presentar la Teoria General de la Relativitat que va reformular del tot el concepte de la gravetat. Amb ella va néixer la cosmologia, que és l'estudi de l'origen i l'evolució de l'Univers. El 1919, quan les observacions britàniques d'un eclipsi solar van confirmar la seva teoria de la curvatura de la llum, Einstein va ser idolatrat per la premsa. Einstein es va convertir en una icona popular de la ciència mundialment famós, un privilegi a l'abast de molt pocs científics.

Va guanyar el Premi Nobel de Física del 1921 per la seva explicació de l'efecte fotoelèctric i per les seves nombroses contribucions a la física teòrica, i no per la Teoria de la Relativitat. No va ser per la Teoria de la Relativitat perquè el científic a qui es va encomanar la tasca d'avaluar-la no la va entendre. I van témer el risc que es demostrés errònia posteriorment. En aquella època era encara considerada una mica controvertida per part de molts científics.

Einstein se'n va anar d'Alemanya el desembre de 1932 a causa de l'ascens del nazisme. Va anar als Estats Units, on va ensenyar a l'Institut d'Estudis Avançats de Princeton. Es va nacionalitzar americà el 1940. Els seus darrers anys va treballar per a integrar en una mateixa teoria les quatre Forces Fonamentals. Einstein va morir a Princeton, Nova Jersey, el 18 d'abril de 1955.

Albert Einstein i Robert Oppenheimer són considerats els «pares de la bomba atòmica», tot i que l'aportació d'Einstein només va ser la fórmula d'equivalència entre la massa en repòs i l'energia, i la signatura d'una carta a petició de Léo Szilárd, dirigida al president Franklin Delano Roosevelt on es recomanava la investigació sobre armes nuclears. A més a més, als seus escrits va advocar pel pacifisme. 

13 de març 1869 neix Menéndez Pidal

Tal dia com avui, de 1869, va néixer a La Corunya Don Ramón Menéndez Pidal fou un filòleg, historiador, folklorista i medievalista espanyol, creador de l'escola filològica espanyola, membre erudit de la Generació del 98. Quantes paraules “estranyes” en una sola frase...

Què fa un filòleg? I un historiador? I un folklorista? I un medievalista?

El filòleg estudia d'una llengua junt amb la seva literatura i els seus contextos històrics i culturals, els quals són indispensables per a una comprensió dels treballs literaris i d'altres textos culturals significatius. 

L’historiador estudia el passat de les societats humanes d'acord amb els testimonis materials, orals, escrits i visuals. 

El folklorista estudia el folklore (de l'anglès folk, «poble» i lore, «saber» o «coneixement») que és l'expressió de la cultura d'un poble: artesania, balls, festes, costums, contes, història oral, llegendes, música, proverbis, supersticions, etc., comú a una població concreta, incloent les tradicions.

El medievalista estudia l’edat mitjana o edat medieval que és el període intermedi de la història d'Europa entre l'edat antiga i l'edat moderna. Els seus inicis es marquen per dos grans esdeveniments: l'inici al segle V amb la caiguda de l'Imperi Romà, l'any 476, i el final al segle XV amb la caiguda de Constantinoble, el 1453, o bé amb el descobriment d'Amèrica l'any 1492. El nom va ser posat pels humanistes del Renaixement com a terme despectiu, perquè la consideraven una època fosca compresa enmig de moments d'esplendor cultural.

Ramón Menéndez Pidal va ser un apassionat de la seva feina. De fet, el seu viatge de noces ja el va fer recreant el viatge de Rodrigo Díaz de Vivar conegut com el Cid Campeador, un personatge medieval espanyol protagonista d’una de les obres més importants de la literatura de la època: “El Cantar del Mio Cid”.

Va ser un dels ideòlegs del nacionalisme espanyol convençut de que “Castilla creó la nación por mantener su pensamiento ensanchado hacia la España toda”, va defendre la castellanització de Catalunya i el País Basc, mantenint que el català era una llengua iberoromànica i no pas gal·loromànica. 

12 de març 1945 mor Anna Frank

Alemanya té dues ciutats que es diuen Frankfurt una al riu Main i una altra al riu Oder. Avui parlarem d’una noia nascuda a Frankfurt am Main l’any 1929. Amb la seva família van anar a viure a Amsterdam. Ella va morir abans de fer els setze anys i és coneguda arreu del món pel seu diari. 

Autora d'“El diari d'Anne Frank”, un diari escrit mentre s'amagava amb la seva família i quatre amics, durant l'ocupació alemanya d'Amsterdam a la Segona Guerra Mundial. 

El diari li van regalar a Annelies Marie Frank, més coneguda com a Anne Frank, per al seu tretzè aniversari i relata la seva visió dels esdeveniments en aquestes dates. 

Ha estat traduït del neerlandès a nombroses llengües i ha esdevingut un dels llibres més llegits al món. Diverses pel·lícules, telefilms, obres teatrals i òperes s'han basat en aquesta obra. Descrit com el treball d'un esperit madur i perspicaç, ofereix un punt de vista íntim i particular sobre la vida quotidiana durant l'ocupació alemanya. 

Després de l’ocupació alemanya es van amagar a la casa del darrere però van ser traïts per això va ser deportada a un camp d’extermini nazi. Ella va morir de malaltia poc abans d’acabar la guerra al camp de Bergen-Belsen, tal dia com avui de l’any 1945. 

En finalitzar la guerra, el seu pare, Otto, l'únic supervivent del grup, tornà a Amsterdam i descobrí que el diari d'Anne no havia desaparegut. Convençut del caràcter únic de l'obra de la seva filla, decidí publicar-la. Originalment, sortí amb el títol “La casa del darrere: notes del diari del 12 juny de 1942 al 1r d'agost de 1944”. Gràcies als seus escrits, Anne Frank esdevingué una de les víctimes més cèlebres de l'Holocaust. 

Suggeriment: Escriu un diari.

Escriure un diari és una bona manera de deixar constància... potser per nosaltres mateixos del que estem vivint en un moment determinat. L’exercici d’escriure és molt saludable. De vegades alguns escriuen el que fan, altres el que senten o el que els agradaria viure. Tots podem gaudir del fet d’escriure...

11 de març 1814 Tractat de Fontainebleau

Ho tenia tot. Va arribar a ser Emperador de França però tal dia com avui, de 1814 va signar el Tractat de Fontainebleau amb els representants d’Austria, Rusia i Prusia la seva renuncia i les condicions del seu exili a la illa d’Elba.

Napoleó Bonaparte ( 1769 - 1821) fou un militar i home d'estat francès. Fou general de l'exèrcit durant la Revolució Francesa, alt dirigent de França com a Primer Cònsol de la Primera República Francesa (11 de novembre de 1799-18 de maig de 1804), i Emperador dels Francesos, amb el nom de Napoleó I del Primer Imperi Francès, (18 de maig de 1804-6 d'abril de 1814), i posteriorment i de forma breu des del 20 de març al 22 de juny de 1815. Va ser també Rei d'Itàlia, Mediador de la Confederació Suïssa i Protector de la Confederació del Rin. També, sent Emperador dels Francesos va ser copríncep d'Andorra.

Va començar a destacar arran de la Revolució Francesa, on va comandar diverses i exitoses campanyes contra la Primera Coalició i la Segona Coalició. En els anys de canvi de segle (del XVIII al XIX), en només una dècada, els exèrcits francesos sota el seu comandament van lluitar contra gairebé totes les potències europees del moment, guanyant el control de la majoria del territori de l'Europa continental per conquesta o aliança. Va nomenar monarques o importants figures de govern a membres de la seva família i amics.

La desastrosa invasió de Rússia l'any 1812 va marcar el punt d'inflexió. Després d'aquesta desfeta i de la derrota a la Batalla de Leipzig, a l'octubre de 1813, la Sisena Coalició va envair França, forçant a Napoleó a abdicar a l'abril de 1814. Es va exiliar a l'illa d'Elba. Poc temps després, va retornar al poder en un episodi anomenat posteriorment el Govern dels cent dies, però va tornar a ser derrotat -definitivament- a la batalla de Waterloo, el 18 de juny de 1815. Va passar els sis anys del final de la seva vida a l'illa de Santa Helena, a l'oceà Atlàntic sud, sota supervisió britànica.

Al Palau de Fontainebleau es van signar molts tractats que porten aquest nom però aquest amb Napoleó va ser el darrer. El Tractat Fontainebleau al que ens referim es va signar l'11 d'abril 1814 entre Napoleó Bonaparte i els aliats Àustria, Hongria, Imperi Rus i Prússia en un dels punts finals de la sisena Coalició. Estipulava l'abdicació de Napoleó i el seu exili cap a l'Illa d'Elba. Com que el Regne Unit no havia mai reconegut el Primer Imperi Francès, només va signar les parts del tractat que referien al sort de Napoleó i sa família.

Les condicions signades eren aquestes:

- Napoleó i els seus hereus són espoliats per sempre dels drets a la corona del Primer Imperi Francès i del Regne d'Itàlia. Mai més no podran accedir a qualsevol poder polític a França;

- Napoleó i sa esposa Maria Lluïsa d'Àustria mantenen el títol d'emperador i d'emperadriu; ella també el de duquessa dels ducats italians de Parma, Piacenza i Guastalla;

- El seu fill és hereu del ducat de Parma i obté el títol de Príncep de Parma;

- França pagarà una pensió a la seva mare i als seus fills;

- A l'illa d'Elba hi podrà mantenir una guarda personal de màxim 400 soldats.

10 de març 1914 record del 1r semàfor a Cleveland

Hi ha elements que sembla que sempre han estat aquí però tot va tenir una primera vegada... i tot té una història...

El semàfor és un dispositiu, normalment elèctric, que regula el trànsit de vehicles i vianants a les interseccions de camins. El tipus més freqüent té tres llums de colors: verd, per avançar, ja que no hi ha obstacles; vermell, per parar-se immediatament; i groc o ambre, com a pas entremig del verd al vermell o precaució si està intermitent.

Es pot considerar el primer semàfor uns llums de trànsit que s'havien instal·lat a l'exterior del parlament britànic de Westminster; obra de l'enginyer J.P. Knight, especialista en senyals de ferrocarril. Aquest aparell va començar a funcionar el 10 de desembre del 1868. Imitava els senyals de ferrocarril i només utilitzava els llums de gas vermells i verds a la nit. Dos brunzits assenyalaven que el trànsit que podia avançar era el de l'avinguda i un sol brunzit indicava que era el trànsit del carrer 105. No va tenir una llarga existència atès que un desafortunat accident va provocar que explotés i matés un policia. Fins a la invenció de l'automòbil no va ser necessari, i va ser llavors quan es va reprendre el seu desenvolupament.

El 1914, el 4 d'agost, es va instal·lar el primer semàfor "modern", a Cleveland, Estats Units d'Amèrica. Gestionava el trànsit entre l'avinguda Euclid i el carrer 105 Est. Comptava amb llums vermells i verds, col·locats sobre uns suports amb forma de braç. A més, incorporava un emissor de brunzits tal com el seu antecessor anglès.

El primer semàfor d'Espanya es va col·locar l'any 1927 a Barcelona, a la cruïlla Balmes-Provença.

Els semàfors han anat evolucionant amb el pas del temps i actualment s'estan utilitzant làmpades LED per a la senyalització lluminosa, ja que utilitzen només el 10% de l'energia consumida per les bombetes d'incandescència i tenen una vida estimada 50 vegades superior. Així, es generen importants estalvis d'energia i de manteniment, i se satisfà l'objectiu d'aconseguir una major fiabilitat i seguretat pública. Entre els grans avantatges que tenen els senyals lluminosos amb LED hi figuren: molt baix consum i, per tant, estalvi energia; vida útil més llarga que les làmpades; més seguretat operativa; menys manteniment; respecte al medi ambient; recanvi fàcil; unitat òptica a prova de l'alt contrast amb la llum solar; senyalització lluminosa uniforme, major seguretat viària.

Avui, els semàfors ja no emeten brunzits llevat dels que estan preparats perquè quan s’hi acosti un invident s’activi.

A Barcelona tenim també semàfors per autobusos que fan servir una altra codificació. A dalt, línia blanca horitzontal significa parar i, abaix línia blanca vertical és per avançar. En trobem a moltes cruïlles en les que els autobusos han de fer canvis de carrils o girs com per exemple a la Plaça Lesseps pujant per Gran de Gràcia.

9 de març 1454 neix Amèrigo di Vespucci

Perquè Amèrica es diu Amèrica i no Colòmbia si la va descobrir Colom el 12 d’octubre de 1492?

Amèrico Vespucio dona nom a un continent però no va ser el primer d’arribar-hi. Va ser qui va ser conscient de que allò no era el què es pensava... era una terra nova. Però... anem a pams...

Américo Vespucio (en italià Amerigo di Vespucci) va néixer el 9 març de 1454, a Florència. Va ser un navegant italià que va treballar al servei del regne de Portugal i de la Corona de Castella. És el primer europeu a comprendre que les terres descobertes per Cristòfor Colom conformaven un nou continent; per aquesta raó el cartògraf Martin Waldseemüller en el seu mapa de 1507 va utilitzar el nom de "Amèrica" en el seu honor com designació per al Nou Món. 

Cristòfor Colom va ser el primer Europeu que va arribar a aquest nou continent, però ell no va ser conscient d’haver descobert un nou continent sinó que creia que havia arribat a Àsia, ell creia que havia arribat a l'Índia és per això que a Amèrica als nadius se’ls anomena indis. Americo Vespucio va ser el primer a descobrir que la nova ruta a l'Índia que havia descobert Cristòfor Colom no era això en realitat, sinó que era un nou continent i en el seu honor es va anomenar Amèrica al continent.

8 de març Dia Internacional de les Dones

El dia internacional de les dones o dia de la dona treballadora se celebra el 8 de març de cada any i està reconegut per l'Organització de les Nacions Unides (ONU). És un dia aprofitat tradicionalment per reivindicar el feminisme. Aquest dia commemora la lluita de la dona per la seva participació juntament amb l'home al camp del treball i a la societat en general.

La Generalitat de Catalunya, les diputacions de Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida, l'Associació Catalana de Municipis i la Federació de Municipis de Catalunya impulsen la campanya "Tu mous fitxa. Catalunya per l'equitat de gènere", en el marc de la commemoració el 8 de març del Dia Internacional de les Dones.

La campanya, que gràficament es representa amb les fitxes i el taulell del joc dels escacs, és d’amplia divulgació. L’objectiu de l’Institut Català de les Dones amb aquesta campanya és promoure la reflexió i la revisió individual de cada ciutadà i ciutadana al voltant del concepte equitat de gènere, ja sigui en l’àmbit professional, com en les relacions familiars i personals. Aquesta presa de consciència individual ha de permetre actuar, moure fitxa,  i  protagonitzar una transformació que ens porti a una societat on el valor de la igualtat d’oportunitats entre homes i dones sigui una realitat efectiva.

L’Estatut d’Autonomia de Catalunya afirma en el seu articulat que l’equitat de gènere és un valor de la societat catalana i que els poders públics han d’emprendre polítiques actives per a reconèixer les dones com a subjectes socials i polítics, superar el model androcèntric i reconèixer l’expertesa femenina, així com les aportacions que les dones han fet i fan en totes les esferes polítiques, socials, econòmiques i culturals.

Volem felicitar des d’aquest blog a totes les dones: grans i petites, d’aquí i d’allà... en aquest dia celebrem on som però també recordem que encara no hi som totes. Hi ha països on les dones encara no poden fer coses per elles mateixes. A casa nostra també hi ha dones en risc. S’ha fet molta feina però no hem arribat totes, encara queda feina per fer. Avui veiem coses que eren impensables... Tenim dones que condueixen autobusos, que fan carrera militar, que fan ciència, que volen anar a Mart, que han estat escollides per governar estats... la campanya de la Generalitat d’aquest any va en la línia de promoure una reflexió personal i una actuació en conseqüència. I jo... on sóc?. I les altres... on són?. Avui gaudim i pensem! ... tenim 364 dies per fer.

7 de març 321 neix el "diumenge" 1947 es descobreix el Carboni 14

Avui protagonitzaran el dia dues curiositats relacionades amb les festes i les restes arqueològiques. 

Diuen que tal dia com avui de l’any 321 des de Constantinoble, actual Turquia, l’emperador Constantí I el Gran, decreta amb un edicte que el "dies solis" (l’actual diumenge) serà dia festiu i es va passar a dir “dies dominicus”. D’aquesta manera va anar entrant gradualment en les tradicions  de l’església que el van començar a celebrar enlloc del dissabte, fins el moment festa més guardada entre els cristians. I és que cada religió té el seu dia de festa. Sabeu quin és el dia festiu per l’Islam? I pel Judaisme?

L’any 1947, el químic americà William Frank Libby va descobrir el Carboni14 i aquesta tècnica es fa servir per datar (posar data) troballes arqueològiques. Fins aquest moment no es podien datar les peces amb precisió i va ser un gran esdeveniment per a la comunitat científica.

6 de març 1927 neix Gabriel García Márquez

El dia d’avui te un nom propi: Gabriel García Márquez. 

De fet aquest va ser el seu “nom artístic perquè quan va neixer el van batejar amb el nom de Gabriel José de la Concordia García Márquez. Va nèixer tal dia com avui a Aracataca l’any 1927. Va ser un escriptor colombià, especialitzat en novel·les, contes, guions i articles periodístics. Era conegut familiarment com a Gabo o Gabito (diminutiu de Gabriel), des que el seu company del diari de Bogotà El Espectador, José Salgar, va començar a anomenar-lo així. El 1958, es va casar amb Mercedes Barch, amb qui va tenir dos fills, Rodrigo i Gonzalo.

És considerat un dels autors més importants del segle XX. Va obtenir el Premi Nobel de Literatura el 1982, segons l'Acadèmia Sueca "per les seves novel·les i històries curtes, en què la fantasia i la realitat es combinen en un tranquil món d'imaginació rica, reflectint la vida i els conflictes d'un continent". La seva novel·la més reconeguda internacionalment és Cent anys de solitud, publicada el 1967. L’autor va morir a Ciutat de Mèxic, el 17 d'abril de 2014 però les seves obres no moriran mai.