Avui es celebra el Dia de les Lletres
Gallegues i, en l’àmbit del cinema recordarem la fundació de la
Metro-Goldwyn-Mayer i el seu logo.
Dia das letras Galegas, en gallec, és
una celebració instituïda el 1963 per la Real Acadèmia Gallega per homenatjar a
aquelles persones que destaquessin per la seva creació literària en idioma
gallec o per la seva defensa d'aquesta llengua. Cada any es dedica a una
personalitat diferent, escollida per la Real Acadèmia Gallega, tenint en compte
que s'exigeixen almenys deu anys des de la seva mort. Des de la instauració
d'aquesta celebració cultural, només en 1998 hi va haver una dedicació conjunta
als poetes medievals Martín Codax, Xohán de Cangas i Mendinho, famosos per les
seves cantigues. La data de celebració d'aquest esdeveniment, el 17 de maig, es
deu al fet que en tal dia com aquest, en 1863, es va publicar a Vigo el primer
exemplar de l'obra “Cantares Gallegos”, de Rosalía de Castro, que marcaria
l'inici del “Rexurdimento” o renaixement cultural del gallec. És festiu a la
Comunitat Autònoma de Galícia (Espanya).
Hem vist moltes pel·lícules de la Metro-Goldwyn-Mayer i
coneixem molt bé el seu lleó... però sabíeu que aquesta companyia va ser la
fusió de tres companyies anteriors? Eren la Metro Pictures, la Goldwyn Pictures
i Louis B. Mayer. Aquesta fusió va tenir lloc tal dia com avui de 1924.
Sabíeu que hi va haver 7 lleons diferents al llarg de la
història d’aquest logo amb el que iniciaven les pel·lícules? Aquí els teniu:
- L'original és l'Slats (1919-1936), que només mirava a
totes bandes i no rugia. Va sortir als films en blanc i negre de la
Metro-Goldwyn-Mayer entre 1924 i 1928, però la MGM l'heretava de la Goldwyn
Pictures Corporation, que l'havia fet servir entre 1917 i 1924 abans de
l'absorció.
- Després va venir en
Jackie, l'any del naixement del qual no he trobat, però sí el de la mort, 1952.
El cas és que va ser el primer amb rugit. aquest va ser un gran actor. Va
sortir en més de 100 pel·lícules, entre les quals les d'en Tarzan amb en Johnny
Weissmuller, i també se'l coneixia com a Leo the Lucky perquè va sobreviure a
accidents de tren, un terratrèmol i una explosió a l'estudi, entre altres
coses.
- Paral·lelament, mentre
en Jackie es feia més i més popular, l'estudi va començar a experimentar amb la
tecnologia Technicolor, concretament la de "dues tires" (two-strip),
i en fer-ho va emprar uns altres lleons. El primer en color, pensat per a
curtmetratges, va ser en Telly, que es va fer servir de 1927 a 1932.
- I el 1932 va ser substituït per en Coffee, però
tant l'un com l'altre es feien servir estrictament per a pel·lícules en color.
Si hi havia seqüències en color en un film majoritàriament en blanc i negre, el
lleó escollit era en Jackie. És el cas d'El mag d'Oz (1939), on les seqüències
d'Oz eren en color i les de Kansas, així com els crèdits, en blanc i negre.
Així, el lleó en aquest cas era en Jackie.
- Metro-Goldwyn-Mayer era tan estricta amb el tipus de
produccions en què s'utilitzava cada lleó que a partir de 1934, amb els films
en Technicolor de tres tires (three-strip), va afegir en Tanner a la plantilla.
Va sortir a totes les pel·lícules en color de la companyia fins al 1956, i als
dibuixos animats de 1935 a 1958 i de 1963 a 1967, llevat del curt The Dot and
the Line, de 1965. A més, entre els anys 40 i els 60 es va fer servir el seu
rugit com a efecte de so als curts animats de la Metro-Goldwyn-Mayer.
- Després en va venir un altre, el
penúltim (ja queda menys, tranquils), que es deia George i es va fer servir
entre 1956 i 1958. Es va poder veure en fons de diversos colors, i en dues
versions segons els moviments del cap. Malgrat que s'hi va estar poc temps, en George destacava
entre els altres per una melena més generosa. Tanmateix, durant el seu segon i
últim any de feina va coincidir amb el que seria el lleó definitiu de la
Metro-Goldwyn-Mayer.
- En Leo, el més conegut de tots, i és normal, tenint en
compte que és el que s'ha fet servir des de 1957 de manera ininterrompuda. De
1957 a 1960 es va poder veure la versió dels 3 rugits del vídeo, però després i
fins a l'actualitat es quedaria en dos.
Un logo tan influent, tan sinònim de la
història del cinema, per força havia de tenir paròdies i homenatges, i van
començar ben aviat. De fet, la mateixa Metro-Goldwyn-Mayer se'n fumia ja a la
primera pel·lícula dels Germans Marx, Una nit a l'òpera (1935). També s'ha
pogut veure parodiat per part de Tom i Jerry, La pantera rosa, els Muppets i
moltíssims altres productes, de manera oficial i professional, i per part de
particulars que han fet muntatges... tots els que vulguem.
Suggeriment: Com farieu la vostra paròdia d'aquest logo? Creativitat al poder.
