31 de març 1889 s'inaugura la Tour Eiffel 1958 Surt al mercat "Johnny B. Good" Mes de març

Tal dia com avui de l’any 1889 es va inaugurar la Torre Eiffel (en francès, Tour Eiffel) es va construir amb motiu de l'Exposició Universal celebrada a París (França) l'any 1889, i el seu objectiu era desmuntar-la quan acabés l’Exposició, però no va ser així. Va suposar una fita decisiva en la construcció en ferro. L'enginyer francès Alexandre Gustave Eiffel va projectar aquesta impressionant estructura reticulada de ferro colat.

Quan va ser construïda era el monument més alt del món, amb 300 metres d'altura (si se suma l'antena de ràdio que es troba a la part superior, la seva alçada és de 324 metres). Quan la van construir, la torre pesava al voltant de 7.300 tones, si bé avui dia es calcula el seu pes en més de 10.000 t (a causa del museu, restaurants, magatzems i botigues que alberga). Estava previst que la torre arribés als 350 metres, però els veïns es van alarmar per l'amenaça que un edifici tan alt pogués caure, i es van manifestar provocant un canvi de plans.

Els 24 últims metres corresponen a una antena de ràdio que va ser afegida molt de temps després. Segons la temperatura ambiental, la cúspide de la Torre Eiffel pot acostar-se o allunyar-se del sòl uns vuit centímetres, a causa de la dilatació tèrmica del metall. D'acord al lloc web oficial del monument, per a arribar al cim cal pujar 1.665 graons (i no 1.792, nombre que alguns prenen, per cert en al•lusió a l'any de la instauració de la Primera República Francesa).

El manteniment de la torre inclou l'aplicació de cinquanta tones de pintura cada cinc anys, a efectes de protegir-la de la corrosió. A vegades, es canvia el color de la pintura (el 2005 la torre mostrava una tonalitat marró). En el primer pis, hi ha consoles que permeten votar l'elecció del futur color de l'estructura. El color original de la torre va ser el groc, encara que avui dia no queda rastre d'aquest color. Es considera que, aproximadament la meitat de les unions que té l'estructura estan realitzades per motius de seguretat, és a dir, que la torre es mantindria en peu encara que fallessin la meitat de les unions entre les seves peces. Això va garantir des del principi la fiabilitat de la Torre, conseqüència del fet que en el moment de la seva construcció molts parisencs tenien por que pogués caure originant una catàstrofe. Entre 1889 i l'any 2004, la Torre Eiffel va rebre més de 200 milions de visitants provinents de la mateixa França i d'arreu del món. La Torre Eiffel és el lloc més visitat del planeta.

Des de l’inici va tenir seguidors i detractors. Un dels més famosos detractors hi dinava cada dia i quan li van preguntar per què algú que criticava tant la Torre s’hi estava cada dia ell va contestar... “Perquè és des de l’únic lloc, de tot Paris, que no es veu la Torre”.

Acabava març de 1958 quan Chuck Berry va posar al mercat el que seria el seu gran èxit "Johnny B. Goode". Només cal veure la portada d'aquella primera edició per saber que el disc que tanca és una invitació al ball . I no només això. Les sabates amb cordons de xarol blanc i negre diuen clarament que es tracta de música negra. Per Chuck Berry aquest tema va ser la seva consagració. Per al rock & roll "Johnny B. Goode" va suposar una porta oberta a altres ritmes que serien eternament imitats. Però cap dels imitadors tenia la genialitat i el virtuosisme d'aquest mag de la guitarra que encara guardava moltes i bones cançons per a la història.

Moltes vegades el món del cinema connecta amb la música.  Trobem un detall lligat amb el tema d’avui quan a “Regreso al Futuro” el Martin McFly fill agafa la guitarra i toca aquesta cançó en el ball de graduació dels seus pares mentre que un dels músics negres truca per telèfon al seu cosí  Chuck Berry per fer-li sentir aquesta música dient-li  que creu que aquest és el só que estas buscant per a la teva guitarra...

No podem deixar passar el mes de març sense parlar de la seva variabilitat meteorològica que es veu reflectida en dites i refrans: “Març marçot, mata la vella a la vora del foc, i a la jove si pot”, “Març habitual, un dia bo i un dia mal”, “Març ventós i abril plujós, fan el maig florit i formós”, “Sol de març porta refredats”, “Març marcedor, nit freda i dia amb calor”. També trobem el verb “marcejar” per parlar de variabilitat.

30 de març 642 Chidasvinto es proclama Rei 1789 George Washington primer president d'USA 1803 Napoleó ven Louisiana als Estats Units

Hi ha dies en els que sembla que no ha passat res però comences a buscar... i trobes! Trobes fets molt interessants.  

Tal dia com avui de l’any 642 a Espanya, Chindasvinto és coronat monarca de la Hispania visigoda. La Hispania visigoda és la denominació del període històric entre mitjans del segle V i primers del segle VIII. El Regne visigot de Tolosa o galovisigot, amb capital a la ciutat gala de Tolosa, va començar l’any 418, amb el pacte o foedus entre els visigots i Roma, i va durar fins el 507, quan el rei Alaric II va ser derrotat pels francs a la batalla de Vouillé. Va donar pas al Regne visigot de Toledo o hispanovisigot, amb  capital a Toledo, que es va extendre des del 507 fins el 711, any en el que va començar l’invasió musulmana de la península ibèrica.

Tal dia com avui del 1789 als Estats Units, George Washington jura el seu càrrec como primer president del país. És considerat un dels Pares Fundadors (Founding Fathers) i sovint és anomenat el «Pare de la pàtria» o «Pare del país». Fou el creador de la tradició de no presentar-se a més de dos mandats presidencials, duta a terme per tots els seus successors llevat Franklin D. Roosevelt.

Tal dia com avui de 1803, Napoleón Bonaparte ven la Louisiana a Estats Units per 80 milions de francs. Louisiana (del francès Louisiane) és un estat dels Estats Units d'Amèrica situat al sud del país. La seva capital és Baton Rouge, mentre que la seva ciutat més gran i coneguda és Nova Orleans. Aquesta va patir greus danys i va quedar en bona part inundada al pas de l'huracà Katrina (finals d'agost 2005). L'estat de Louisiana juntament amb el de Mississipí van ser declarats zones catastròfiques. Entre tots els estats dels Estats Units, Louisiana té una cultura particular deguda a la seva herència de la colonització francesa. Per exemple, encara que no hi ha un idioma oficial la llei reconeix tant l'anglès com el francès. Avui en dia però la majoria de la població fa anar l'anglès i només queden algunes influències del francès en dialectes locals.

29 de març 1986 es legalitza la venda dels discs dels Beatles a la URSS 2004

Avui els protagonistes són els discs, sí, sí... els de vinil.... i la música d'ABBA.

Tal dia com avui del 1986 es va legalitzar la venda de discos dels Beatles a la Unió Soviètica. Sí podeu tornar a llegir la frase perquè a nosaltres ens sembla mentida. És bo aturar-se un moment per mirar cap enrere. Per exemple, per recordar que, fins el no tan llunyà 1986, comprar o vendre discos dels Beatles a la Unió Soviètica era una cosa i·legal. El Kremlin seguia entre escandalitzat i temorós el fenomen que en els seixanta recorria el món i van tractar de preservar la seva joventut d'una plaga com aquesta. Per això, no es conformaven amb prohibir la difusió i venda de la seva música, sinó que des de la direcció de les Joventuts Comunistes s'aprofitava qualsevol oportunitat per ridiculitzar al grup britànic. No obstant això, com més es perseguia la música dels Beatles i els seus seguidors, més gran era la seva difusió clandestina i més creixia el nombre dels seus fans.  Per això tal dia com avui  es va acabar la prohibició.

I tal dia com avui el quartet suec ABBA aconsegueix el disc d'or amb “Dancing queen”. Un dels conjunts més populars de la dècada dels 70, portava ja diversos èxits abans del aclaparador nombre de vendes que va aconseguir aquest treball. Aquest va ser el seu primer nº 1 als EUA. El tema formava part de l'àlbum Arrival, el quart de la seva carrera i en el qual es trobaven altres títols tan coneguts com “Knowing me, knowing you” o “Money, money, money”. En la actualitat, les vendes totals de «Dancing Queen» superen els 9 milions de copies venudes, xifra que comprén 5,35 milions d'exemplars venuts en formats físics i 3,8 milions de descarregues. Això sitúa la cançó com la més exitosa d'ABBA i la única en superar els 5 milions de copies venudes. ​En aquells dies, ja eren considerats grans estrelles, almenys a Europa. Actualment està encara en cartell (a Londres des del 6 d’abril de 1999) una obra musical lligant les seves cançons més famoses  de la qual se’n va fer també una pel·lícula (2008) protagonitzada per Meryl Streep i Pierce Brosnan, ambdós obres amb el títol de “Mamma Mia” i al 2018 la pel·lícula “Mamma Mia 2 Una y otra vez”.

28 de març 1942 Mor Miguel Hernández 1954 Primera pedra del Camp Nou 2020 Hora del Planeta

Avui els nostres protagonistes són un final, un començament i la única possibilitat de seguir.

Miguel Hernández Gilabert va néixer a Orihuela el 30 d'octubre de 1910 i va morir de malaltia a la presó d’Alacant el 28 de març de 1942 quan tenia només 31 anys. Va ser un poeta i dramaturg molt important en la literatura espanyola del segle XX. Encara que tradicionalment se li ha enquadrat en la generació del 36, Miguel Hernández va mantenir una major proximitat amb la generació anterior fins al punt de ser considerat per Dámaso Alonso com «genial epígon» de la generació del 27. Avui deixarem que Pablo Neruda ens expliqui qui era Miguel Hernández...

"Recordar a Miguel Hernández que desapareció en la oscuridad y recordarlo a plena luz, es un deber de España, un deber de amor. Pocos poetas tan generosos y luminosos como el muchachón de Orihuela cuya estatua se levantará algún día entre los azahares de su dormida tierra. No tenía Miguel la luz cenital del Sur como los poetas rectilíneos de Andalucía sino una luz de tierra, de mañana pedregosa, luz espesa de panal despertando. Con esta materia dura como el oro, viva como la sangre, trazó su poesía duradera. ¡Y éste fue el hombre que aquel momento de España desterró a la sombra! ¡Nos toca ahora y siempre sacarlo de su cárcel mortal, iluminarlo con su valentía y su martirio, enseñarlo como ejemplo de corazón purísimo! ¡Darle la luz! ¡Dársela a golpes de recuerdo, a paletadas de claridad que lo revelen, arcángel de una gloria terrestre que cayó en la noche armado con la espada de la luz!"

El nostre inici és la primera pedra del Camp Nou que es va posar tal dia com avui de 1954. El Camp Nou és l'estadi on juga el FC Barcelona, en el barri barceloní de Les Corts. Té la màxima qualificació (5 estrelles) que la FIFA pot atorgar a un estadi per acollir partits de futbol. El Camp Nou és l'estadi amb més capacitat d'Europa, amb 99.354 espectadors.

Fou inaugurat el 24 de setembre del 1957 amb el nom oficial d'Estadi del FC Barcelona, però popularment va adoptar el nom de Camp Nou pel fet de substituir l'antic Camp de les Corts. La temporada 2000-2001 es va oficialitzar el nom després d'una consulta popular per correu. Dels 29.102 socis que hi van participar, 19.861 (68,25%) van votar a favor del canvi.

Avui de 20:30 a 21:30 celebrem l’Hora del Planeta. Apagar el llum una hora es més que un gest simbòlic, és sumar-te a un moviment en defensa del planeta.

L'Hora del Planeta és una campanya de WWF que va començar el 2007 a Sidney, Austràlia, com un gest simbòlic de la lluita contra el canvi climàtic. Amb el temps, s'ha convertit en la major campanya de mobilització ambiental de la història. Una expressió multitudinària del sentir de milions de persones que estan demanant la implicació compromesa de tots enfront del canvi climàtic, la major amenaça ambiental a què ens enfrontem. Trobaràs més informació a https://www.horadelplaneta.es/

A Espanya s'han adherit gairebé 400 ciutats, que apaguen els seus monuments més emblemàtics com a símbol de lluita contra el canvi climàtic, entre ells, l'Alhambra i el Generalife de Granada, la Catedral de Palma de Mallorca, la Basílica de Sant Isidor de Lleó, la Sagrada Família de Barcelona i el Palau Reial de Madrid. A més d'aquest rècord de participació de ciutats, WWF també supera enguany el nombre d'empreses que s'han unit, i d'entitats col·laboradores, com mig centenar d'ONG i els principals partits polítics.

27 de març Dia Mundial del Teatre

L'any 1948, diferents personalitats del món teatral, van proposar, conjuntament amb la UNESCO, la creació d'un Institut Internacional de Teatre (ITI / UNESCO) que, avui dia, és l'ONG més famosa en el camp de les arts escèniques.

En una de les reunions que anualment manté l'Institut, concretament a Hèlsinki i després a Viena en el novè congrés mundial de l' ETI en juny de 1961, el president Arvi Kivimaa,va proposar en nom del Centre Finès i recolzat pels Centres Escandinaus,la creació d’un Dia Mundial del Teatre. Aquesta proposta va ser aprovada per aclamació.

Es va triar el 27 de març perquè en aquesta data, de l’any 1962, va tenir lloc l'obertura de temporada i inauguració del Teatre de les Nacions de París. Des de llavors, personalitats de la talla de Jean Cocteau, Arthur Miller, Laurence Oliver, Richard Burton, Luchino Visconti, etc ... han estat escollits per a escriure el missatge que es llegeix en motiu d’aquesta diada a tots els teatres que pertanyen al ITI.

El teatre, com part de la literatura que és, ens omple l’esperit i ens permet viure altres vides diferent de la nostra. Viure-les en la nostra imaginació quan llegim teatre i ser espectadors de la vida quan estem asseguts al pati de butaques. Però també ens permet ser protagonistes, actors, tècnics, fins i tot escriptors... A les escoles és un recurs molt treballat (hauria de ser-ho) perquè permet exercitat habilitats socials des de una altra persona i això lluny de separar-nos, ens complementa i ens uneix. Visca el Teatre!!!

Diuen que hi ha unes obres que són les més representades… les has vist? les has llegit? Les has legit? (existeixen els audio llibres o les actuacions a TVE) : Romeo y Julieta de Williams Shakespeare, La Celestina de Fernando de Rojas, La Divina Comedia de Dante Alighieri, Don Juan Tenorio de José Zorrilla, Hamlet de Williams Shakespeare, Fuente Ovejuna de Lope de Vega, Sueño de una Noche de Verano de William Shakespeare, La Vida es Sueño de Calderón de la Barca i La Casa de Bernarda Alba de Federico García Lorca.

Aquest cap de setmana si continuem confinats haurem de ser creatius perquè no podrem anar al teatre. Quan tot això acabi.... per celebrar la diada podríem anar al teatre... se’n fa de tota mena: comèdies i drames, professionals i amateurs, contemporanis o clàssics... trieu i gaudiu del teatre!

26 de març 1827 mor Beethoven 1985 Stevie Wonder és censurat a Sudàfrica.

Avui parlem de música amb un dels compositors més coneguts arreu del món i de intolerància amb l’actitud de les emissores ràdio de Sud-àfrica envers Stevie Wonder.

Tal dia com avui  del 1827 va morir un geni de la música, Ludwig van Beethoven. Va ser un compositor, director d'orquestra i pianista alemany. El seu llegat musical es va estendre, cronològicament, des del Classicisme fins a començaments del Romanticisme musical. Va ser un compositor molt prolífic, va composar peces per a piano (32 sonates per a piano), música de cambra (16 quartets de corda, 7 trios, 10 sonates per a violí i piano), peces vocals (lieder i una òpera: Fidelio), concerts (5 concerts per a piano i orquestra, un per a violí i orquestra) i peces orquestrals (9 simfonies, obertures, etc.). De tot el que va composar hi ha una peça que tothom coneix que va ser elegida Himne de la Unió Europea, el quart moviment de la novena simfonia, basat en l'Oda a l'Alegria de Friedrich von Schiller.

Segur que el títol us ha sorprès... L’any 1985 les emissores de radio de Sud-Àfrica van censurar els discos d’Stevie Wonder. Quin era el motiu?  La nit abans, Stevie Wonder li va dedicar l’Oscar  que va guanyar per la cançó “I Just Called to Say I Love You” a Nelson Mandela que estava a la presó per denunciar l’apartheid. Mandela va estar vint-i-set anys de presó i va ser alliberat l’11 de febrer de 1990. La persona que havia estat perseguida va ser, uns anys després, el primer president negre de Sud-àfrica el 1994. Continuà amb èxit la política de reconciliació nacional. Després d'un únic mandat, als 81 anys es retirà de la vida política activa. Però segueix present per tot arreu perquè és un referent mundial de la no violència i de l’educació.

25 de març 1947 neix Elton John

El protagonista d’avui l’hem conegut més a través d’una pel·lícula que es va estrenar el 19 de maig del 2019 “Rocketman”, una obra biogràfica, un musical (no podia ser d’altra manera) que ens va apropar la persona i l’artista, Elton John. Reginald Kenneth Dwight Harris va nèixer a  Pinner, Anglaterra el 25 de març de 1947. És un reconegut cantant, compositor i pianista. Va obtenir el títol de Sir, en concret Sir Hèrcules John. Ha arribat a vendre més de 250 milions de discos i col.locar més de 50 de les seves cançons en la llistes d'èxits de tot el món.Va començar tocant el piano el tema "He Ain't heavy He 's mi Brother" de The Hollies i va continuar una trajectòria musical que abasta ja més de 40 anys. És conegut també per la seva original manera de vestir, pentinar i per les estrafolàries olleres que porta.

El va trasbalsar la mort per la Sida del seu amic Ryan White, que era hemofílic. El 1992 va fundar l'Elton John AIDS Foundation, una de les organitzacions més grans sense ànim de lucre que lluita contra la Sida, a la que va decidir destinar tots els beneficis dels seus singles. 

Us suggereixo dues cançons: “Your song” i “Candle In The Wind” que va composar en ocasió de la mort de la seva amiga, la Princesa Diana de Gal.les, i que va cantar en el seu enterrament. Per aquesta cançó va rebre el seu quart Grammy i encara en va rebre un cinquè.

Els dies 2 i 3 d’octubre d’aquest 2020, si res ho embolica, farà concerts al Palau Sant Jordi de Barcelona, les entrades ja estan a la venda. Els seus concerts són tot un espectacle.

24 de març 1905 mor Jules Verne 1949 neix Joaquim M. Puyal 1973 "The Dark side of the moon" de Pink Floyd

Avui tres temes que m’apassionen: Juli Verne, Joaquim M. Puyal i Pink Floyd... és pot demanar més?

Tal dia com avui al 1905 va morir Jules Verne conegut com el pare de la ciència ficció. Va ser un escriptor francès conegut especialment per novel·les on apareixen molts temes de ciència-ficció i un nombre considerable d'invents tècnics. Una de les seves idees era la «novel·la de la ciència»: escriure aventures basades en els invents i avenços científics i tècnics. El que per ell era ciència ficció ja a finals del segle XX s’anaven convertint en realitat. L’únic dels seus llibres que continua sent ficció és el Viatge al centre de la Terra.  Diuen que és el segon autor més traduït de tots els temps, després d'Agatha Christie. Però de ben segur que és una persona ben interessant amb una combinació prodigiosa de curiositat científica i esperit literari.

Joaquim M. Puyal és la veu de les retransmissions de futbol en català de Catalunya Radio des de fa molts i molts anys. Va néixer tal dia com avui del 1949. Ell és filòleg però es va iniciar en les retransmissions esportives Ràdio Barcelona l’any 1968 però en aquell moment es feien en castellà. En aquesta llengua va radiar més de 500 partits. Durant molts anys demostrà el seu estil seriós, rigorós i educat, fins i tot en les retransmissió futbolístiques, en les quals ha assolit crear un estil allunyat del crit gratuït, que ha creat escola entre molts narradors esportius. El 5 de setembre de 1976 fou el primer a retransmetre en català un partit de futbol a Espanya des que es fes durant la República. El programa "Futbol en català" va comptar des del principi amb el patrocini de "La Caixa", que va sufragar totes les despeses del programa. El programa es va convertir ràpidament en un programa de gran audiència. L'any 1985 va deixar Ràdio Barcelona per fitxar per Catalunya Ràdio amb tot el seu equip, entre els quals destacaven Antoni Bassas i Eduard Boet. Des d'aquell moment, i durant trenta anys, no ha deixat de narrar en català cap ni un dels partits oficials disputats pel FC Barcelona. El 4 de juliol de 2018 anuncià que ja no seguiria retransmetent els partits del Barça, després de 50 anys dedicant-s'hi i més de 3.000 partits retransmesos.

Avui a més és l’aniversari d’aquell penal que va parar Urruti i que d’una manera espontània va celebrar el mestre Puyal amb el famós "Urruti t'estimo!". Aquesta parada donava pas a la primera lliga que guanyava el Barça després d’onze anys sense títols.

També un dia com avui de l’any 1973 es va llançar al Regne Unit el disc "The Dark side of the moon" de Pink Floyd. Una setmana abans ja s'havia publicat als EUA, era el novè àlbum d'estudi per Pink Floyd, que amb un Alan Parsons impecable en l'enginyeria de so es convertiria en un punt de referència per a la música contemporània. Un àlbum considerat com "clàssic" gràcies a la perfecta fusió de l'electrònica, les noves músiques, el blues, el rock ... El seu títol original era "Eclipsi (A piece For Assorted Lunatics), ja que s'havien assabentat, i els va molestar moltíssim , que un grup anomenat "Medicine Head" haguessin gravat un disc anomenat "Dark side of the moon", però després del fracàs d'aquests van seguir amb la seva idea. En set setmanes es va enregistrar aquest disc que compta amb llegendes i mites musicals "Money", "Time" o "Us and Them". Del temps, dels diners, dels conflictes armats, de les malalties, del naixement, de la mort ... temes tractats d'una manera tan sublim que per això la revista Rolling Stone situa "The dark side of the moon" en el lloc 43 en "Els 500 millors àlbums de tots els temps". Per mi  també va ser especial va ser el meu disc preferit, dels primers que vaig comprar amb els meus diners... aquest disc forma part de la meva història...però avui ha saltat barreres generacionals i apassiona també a joves de Molins de Rei... oi?

23 de març Dia Mundial de la Meteorologia 1893 OK 1998 Titànic 11 Oscars

Tres protagonistes: les sigles OK, la pel·lícula Titanic i el Dia Mundial de la Meteorologia.

Cada 23 de març se celebra el Dia Mundial de la Meteorologia, per ser la data en que es va crear l'Organització Mundial de la Meteorologia (OMM) en 1950, que es troba a Ginebra, Suïssa i forma part de les Nacions Unides. L'objectiu d'aquesta commemoració és conscienciar a la població mundial sobre la importància de la cura del clima i advertir sobre els efectes que té la contaminació de la mateixa. L'aprimament de la capa d'ozó ha provocat un escalfament de la terra que podria representar un augment de la temperatura fins de 4.5º C cap a l'any 2100, si no s'adopten mesures preventives. Entre els grans problemes atmosfèrics globals, la investigació han d'abordar els meteoròlegs avui en dia, es destaquen aquells relacionats amb la destrucció de la capa d'ozó estratosfèric, l'efecte hivernacle, l'acidificació del medi ambient i les desastroses sequeres i inundacions.

El temps, el clima i el cicle de l'aigua no coneixen fronteres nacionals, la cooperació internacional a escala mundial és essencial per al desenvolupament de la meteorologia i la hidrologia operativa, així com per recollir els beneficis derivats de la seva aplicació. L'OMM proporciona el marc en el qual es desenvolupa aquesta cooperació internacional.

Tal dia com avui de 1839 als Estats Units es registra per primera vegada l’ús de l’OK com abreviatura de “oll korrect” en el diari Boston Morning Post.

Tal dia com avui de 1998 la pel·lícula Titanic reb 11 Oscars. Està protagonitzada per Leonardo DiCaprio i Kate Winslet com Jack Dawson i Rose DeWitt Bukater respectivament, membres de diferents classes socials que s'enamoren durant el viatge inaugural del vaixell el 1912. La pel·lícula està co-protagonitzada per Billy Zane que interpreta el paper de Caledon Hockley, promès de Rose, Bill Paxton que interpreta a Brock Lovett, cap d'una expedició de recerques submarines de l'època actual i Gloria Stuart, que interpreta la Rose de l'any 1995.

Aquests són els onze Oscars:

Oscar a la millor pel·lícula.

Oscar al millor director: James Cameron.

Oscar a la millor cançó original: My Heart Will Go On James Horner (música), Will Jennings (lletra).

Oscar a la millor banda sonora: James Horner.

Oscar a la millor edició de so: Tom Bellfort, Christopher Boyes.

Oscar al millor so: Gary Rydstrom, Tom Johnson, Gary Summers i Mark Ulano.

Oscar a la millor direcció artística: Peter Lamont (direcció artística), Michael D. Ford (decorats).

Oscar a la millor fotografia: Russell Carpenter.

Oscar al millor vestuari: Deborah Lynn Scott.

Oscar al millor muntatge: Conrad Buff, James Cameron, Richard A. Harris.

Oscar als millors efectes visuals: Robert Legato, Mark A. Lasoff, Thomas L. Fisher i Michael Kanfer.

22 de març Dia Mundial de l'Aigua

La protagonista d’avui és l’aigua. Dia Mundial de l’Aigua. Una gota d'aigua és flexible. Una gota d'aigua és poderosa. Una gota d'aigua és més necessària que mai.

L'aigua és un element essencial del desenvolupament sostenible. Els recursos hídrics, i la gamma de serveis que presten, juguen un paper clau en la reducció de la pobresa, el creixement econòmic i la sostenibilitat ambiental. L'aigua propicia el benestar de la població i el creixement inclusiu, i té un impacte positiu en la vida de milers de milions de persones, a l'incidir en qüestions que afecten la seguretat alimentària i energètica, la salut humana i al medi ambient.

En l'actualitat més de 663 milions de persones viuen sense subministrament d'aigua potable a prop de casa, cosa que els obliga a passar hores fent cua o traslladant-se a fonts llunyanes, així com a fer front a problemes de salut a causa del consum d'aigua contaminada.

El Dia Mundial de l'Aigua està coordinat per UN-Water, disponible en anglès, un mecanisme de col·laboració de l'ONU per a temes relacionats amb l'aigua potable en el qual participen governs i altres entitats. 

21 de març Dia Mundial de la Poesia

Avui celebrem el Dia Mundial de la Poesia amb les paraules de la UNESCO. Comencem amb les paraules de la Sra. Irina Bokova, directora general de la UNESCO, amb motiu del Dia Mundial de la Poesia.

«En retre homenatge a aquelles i aquells per als que la paraula lliure, font d'imaginació i d'actuació, és l'únic instrument, la UNESCO reconeix el valor de la poesia com a símbol de la creativitat de la ment humana. En donar forma i paraules al que encara no té ni una cosa ni l'altra (la bellesa inexplicable que ens envolta, els enormes sofriments i la misèria del món), la poesia contribueix a l'expansió de la nostra humanitat comuna, i ajuda a fer-la més forta, més solidària i més conscient d'ella mateixa. »

Cada any, el 21 de març, la UNESCO celebra el Dia Mundial de la Poesia i ens convida a reflexionar sobre el poder del llenguatge poètic i la florida de les capacitats creadores de cada persona. D'acord amb la decisió de la UNESCO, el principal objectiu d'aquesta acció és donar suport a la diversitat lingüística a través de l'expressió poètica i donar l'oportunitat a les llengües amenaçades de ser un vehicle de comunicació artística en les seves comunitats respectives.

D'altra banda, aquesta diada té com a propòsit promoure l'ensenyament de la poesia; fomentar la tradició oral dels recitals de poètics; donar suport a les petites editorials; crear una imatge atractiva de la poesia en els mitjans de comunicació perquè no es consideri una forma antiquada d'art, sinó una via d'expressió que permet a les comunitats transmetre els seus valors i furs més interns i reafirmar-se en la seva identitat; i restablir el diàleg entre la poesia i les altres manifestacions artístiques, com el teatre, la dansa, la música i la pintura.

La decisió de proclamar el 21 de març com a Dia Mundial de la Poesia va ser aprovada per la UNESCO durant el seu 30è període de sessions, que es va celebrar a París el 1999. La UNESCO anima els estats membres a prendre part activa en la celebració del Dia Mundial de la Poesia, tant a nivell local com nacional, amb la participació de les ONG i de les institucions públiques i privades: autoritats locals, escoles, associacions poètiques i culturals, museus, editorials, etc.

Suggeriments:  avui us proposem cercar poesies o escriure’n. Ara que estem en cap de setmana podem aprofitar per jugar amb les paraules. També us proposem dibuixar sobre poemes escrits. La poesia també pot transmetre sentiments... i podríem proposar maridatges entre músiques i poemes...  realment podem fer moltes coses partint de la poesia... és el teu torn!

20 de març 1991 mor Connor Clapton

La protagonista d’avui és la mort d’un infant que provoca una de les cançons més maques del món.

Diuen que no hi ha res més dur per a l'ésser humà que veure morir un fill. Si a això se li uneix que aquest fill havia estat una de les poques alegries en la vida del pare que el perd la tragèdia és encara més gran. 

Aquesta tragèdia massa habitual va sacsejar a Eric Clapton el 20 de març de 1991 quan Connor, el fill nascut quatre anys abans fruit de la seva relació amb la model Lori del Sant, va caure des de la finestra de l'apartament de la seva mare situat al pis 53 d'un gratacels de Manhattan. El nen va ser enterrat a Anglaterra al costat del seu avi patern, Jack, la mort en 1970. Aquesta terrible mort molt propera en el temps a la del seu amic Jimi Hendrix, va sumir al guitarrista en uns anys de silenci. 

Clapton va aconseguir sortir de la tragèdia i fruit del dolor de la pèrdua del seu fill Connor va escriure una de les seves cançons més belles: "Tears in Heaven" que va gravar en directe al concert "desendollat" que va fer per a la MTV. 

Aquest disc, "Eric Clapton Unplugged", va arrasar en l'edició dels Grammy de 1992 amb premis que Clapton va dedicar al seu fill, a Connor. 

Coses terribles ens aporten imatges fantàstiques... avui no us podeu perdre escoltar aquesta emotiva cançó. 

19 de març Sant Josep i Les Falles

Dos temes per avui: Sant Josep i les Falles de València.

1.- Sant Josep. Sant Josep es va casar amb Maria i li va fer de pare a Jesús. Era fuster de professió i va morir abans de que Jesús comencès la seva vida pública. Sabeu perquè als Joseps se’ls diu Pepes? Dons en els escrits de l’església es refereixen a Josep com el pare putatiu de Jesús (el qual veneren com fill de Deu). Com que això de pare putatiu quedaba molt llarg fèien servir l’abreviatura p.p. i així es van quedar com a Pepes.

Aprofitem per felicitar a tots els Joseps, Peps, Josefines, Pepis...

2.- Les Falles de València. En aquests dies València tradicionalment es celebrava la seva festa més internacional. Són unes festes que es celebràven del 15 al 19 de març, amb una tradició arrelada a la ciutat de València i diferents poblacions de la Comunitat Valenciana. Oficialment comencen l'últim diumenge de febrer amb l'acte de “la Crida” i s’acaben amb “la Cremà” de les falles a les 12 de la nit del 19 de març. Aquestes festes han estan catalogades com a festa d'Interès Turístic Internacional. Aquest any, la Greta Thumberg estava present en moltes falles, ajudarà això a la conscienciació del canvi climàtic? Però no es van arribarr a plantar la majoria de falles i l'Ajuntament ha ajornat aquestes festes fins el mes de juny. El coronavirus i la seva propagació ho han tenyit tot. Ara és temps de prevenir i quedar-nos a casa. És temps de responsabilitat. Quan s'anulen unes festes tan importants com les Falles ens ha de fer pensar en la responsabilitat tan important que tenim a nivell personal per aturar aquesta pandèmica.

18 de març 1844 Neix Rimski-Korsakov 1892 es funda el Liverpool FC 199 es funda el València FC 1962 neix la Mafalda (Quino)

Avui tenim un còctel de música, futbol i un humor ben especial.

Tal dia com avui de l’any 1844 va néixer Nikolai Rimski-Kórsakov, un dels més famosos compositors russos del segle XIX. Va ser un compositor rus i professor de música clàssica, particularment conegut per la seva figura com a mestre orquestrador. Les seves composicions més famoses són Shéhérazade, Capritx espanyol i La gran Pasqua russa.

El dia d’avui deu tenir forma de pilota de futbol perquè l’any 1892 a Anglaterra es va fundar l’equip del Liverpool F. C., i el mateix dia del 1919 es va fundar el Valencia Club de Fútbol a la ciutat del Turia.

L’any 1962, a Buenos Aires, el dibuixant Quino te la idea de dibuixar el personatge de Mafalda. La coneixeu? És un personatge de ficció de còmic d'humor en format de tira diària que té com a protagonista una nena de sis anys que tracta de temes per adults (polítics i socials). Va ser inventada per Quino i es va començar a publicar el 1964. En català s'ha publicat el llibre Tot Mafalda, un recull de totes les tires en les que apareix. Els còmics han estat adaptat en format de sèrie de dibuixos animats. Els còmics s'han convertit en una eina de crítica social i un reflex fidel de la cultura llatina. Els personatges són estereotipats. Podeu investigar com són els pares de la Mafalda, el Felipe, el Manolito, la Susanita, el Guille, el Miguelito i la Libertad.

Suggeriments: No podia ser d’altra manera... si escoltem música pot ser clàssica o la que es sent als camps de futbol començant pels himnes dels clubs. Podeu llegir còmics de la Mafalda i pensar amb quin personatge us sentiu més identificats...

17 de març Saint Patrick

El nostre protagonista d’avui és Saint Patrick, Patró d’Irlanda.

Patrick va néixer amb el nom de Maewyn al voltant de l'any 387 a Bennhaven Taberniae,  a l'actual Escòcia. Era fill d'un oficial romà que era cristià. Als 16 anys va caure presoner de pirates irlandesos i va ser venut com a esclau. Després de diversos intents, va aconseguir fugir i es va convertir en predicador de l'Evangeli a Irlanda, illa que en aquests temps es trobava dividida en nombrosos clans sotmesos a la poderosa autoritat dels druides.

Es va adaptar molt bé a les condicions socials del lloc, formant un clergat local i diverses comunitats cristianes, respectant les tradicions i costums propis dels seus habitants. Se’l coneix com l'Apòstol d'Irlanda, on va morir cap a l'any 461. Una tradició irlandesa li atribueix la gesta d'haver lliurat l'illa de serps. 

Actualment, Irlanda és l'única regió de les Illes Britàniques que no posseeix ofidis silvestres, a causa de la seva separació de la Gran Bretanya poc després de finalitzar l'última glaciació.

La seva festa se celebra el dia 17 de març. La festa de Sant Patrick és molt celebrada a Irlanda, d'on és patró, i sobretot als Estats Units. Cada 17 de març s'organitza a Nova York una gran desfilada per la Cinquena Avinguda en la qual participen multitud de persones vestides de verd.

Sant Patrick va haver d'explicar una vegada el que era la Santíssima Trinitat. Perquè tots ho entenguessin va utilitzar un trèvol com a mostra, explicant que la Santíssima Trinitat, igual que el trèvol, era una mateixa unitat però amb tres persones diferents (una mateixa tija amb tres fulles).

Trobareu informació en anglès sobre la història, les tradicions i celebracions a http://www.wikiwand.com/en/Saint_Patrick%27s_Day. Aquesta festa cada vegada està més estesa per tot el món, fins i tot s’ha celebrat a la Estació Espaial Internacional.

Aquesta festa manté el nom però ha perdut en part el seu caràcter religiós per exaltar les característiques irlandeses i les seves tradicions.

Aquest any amb aquesta mena d'aturada mundial caldrà veure com es transforma aquesta festa. La tecnologia pot promoure una trobada on line o un recull de fotos particulars que ens recordi la festa per no perdre-la aquest any... 

16 de març 1998 Perdó de Joan Pau II per l'Holocaust

Hi ha persones que quan fan una cosa mal feta els és molt fàcil demanar perdó, a d’altres els és difícil. Disculpar-se quan ens hem equivocat i hem fet alguna cosa malament  ens fa més humans. Els humans ens podem equivocar però sobretot podem rectificar i intentar no caure en els mateixos errors.

Però quan l’error no és teu. Quan l’error és d’una organització o grup sovint és molt més difícil de reparar, fins i tot d’admetre.

Espanya va passar una guerra entre germans entre 1936 i 1939 que es coneix com la Guerra Civil Espanyola. Hi ha moltes accions que no s’han reparat. Es van cometre moltes barbaritats en tots dos bàndols... i encara avui no s’admet que tots dos bàndols han de demanar perdó per accions que no s’haurien d’haver produït mai.

Sovint ens disculpem pel que hem fet. Però de vegades també hauríem de pensar en el que no hem fet. En aquells moments en els que de manera conscient hem mirat cap a una altra banda i no hem entrat en acció.

Avui es celebra l’aniversari d’un fet que per inusual és digne de remarcar. Tal dia com avui de 1998, al Vaticà, el papa Joan Pau II va demanar perdó per la inactivitat i silenci de molts catòlics durant l'Holocaust. L'Església es va mostrar impassible mentre milers de jueus morien en els camps de concentració. El Papa Joan Pau II va ser el que va demanar perdó per l'actitud de l'Església catòlica.

Sí, potser tants anys després un perdó no canvia els fets, no canvia res, però sí que ens fa pensar en l’actitud que hem de prendre davant les noves situacions. Avui al món continuen havent moltes agressions. Fem alguna cosa? I en les que estan en el nostre ambient més proper?  Us convido a veure a You Tube Langui Se buscan valientes. Forma part d’una campanya contra l’assetjament escolar o bullying. Això està molt més a prop que Síria o els refugiats (amb els que podem col·laborar de moltes maneres). Podem començar per l’escola però realment el món necessita gent valenta. Tots ho podem ser!

15 de març Dia Mundial dels Consumidors

Avui, Dia Mundial dels Drets dels Consumidors, els protagonistes són els consumidors, els seus drets i les seves responsabilitats.

El 15 de març de 1962 el president dels Estats Units, John F. Kennedy, es va dirigir al Congrés del seu país oferint la seva visió sobre els drets dels consumidors, convertint-se en la primera vegada que un polític hagi establert aquests principis de manera formal.

"Per definició, el terme Consumidors, ens inclou a tots", va dir Kennedy en el seu discurs davant el Congrés. "Ells són el grup econòmic més ampli que afecta i és afectat per gairebé cada decisió econòmica pública o privada. No obstant això, és l'únic grup important ... les opinions sovint no són escoltades".

Amb el temps, el moviment de consumidors ha desenvolupat la seva pròpia visió establint un conjunt de vuit drets bàsics dels consumidors que en l'actualitat defineix i inspira la major part de la feina de CI (Consumers International) i les seves organitzacions membres porten terme (com en les àrees de serveis financers i comunicacions).

Dret a la satisfacció de necessitats bàsiques: tenir accés a béns i serveis bàsics essencials; adequats aliments, roba, habitatge, atenció de salut, educació, serveis públics, aigua i sanejament.

Dret a la seguretat: ser protegit contra productes, processos de producció i serveis perillosos per a la salut o la vida.

Dret a ser informat: accedir a les dades necessàries per poder fer eleccions informades i ser protegit a contra publicitat i etiquetats deshonestos o enganyosos.

Dret a escollir: poder triar entre un rang de productes i serveis, oferts a preus competitius amb la garantia de seguretat i bona qualitat.

Dret a ser escoltats: els interessos dels consumidors han d'estar representats en l'aplicació de polítiques governamentals i en el desenvolupament de productes i serveis.

Dret a la reparació: rebre resolucions justes per demandes justes, incloent la compensació per béns mal fets o serveis insatisfactoris.

Dret a l'educació com a consumidors: adquirir coneixements i habilitats necessàries per estar informats i fer eleccions apropiades sobre béns i serveis i, al mateix temps, estar conscients dels drets i responsabilitats bàsiques dels consumidors i saber com actuar sobre ells.

Dret a un ambient saludable: viure i treballar en un ambient que no amenaci el benestar de les generacions presents ni futures.

Tots els drets inclouen alhora unes responsabilitats. No podem parlar només de drets sempre els acompanyen els deures o responsabilitats. En aquest cas també va ser així...

Responsabilitats dels consumidors

En la dècada dels vuitanta, el llavors president de CI, Anwar Fazal , va encapçalar la crida a introduir també un conjunt de responsabilitats dels consumidors per complir els seus drets. Aquests principis continuen sent bàsics per a moltes organitzacions de drets del consumidor en l'actualitat:

Consciència crítica: els consumidors han de ser sensibilitzats per fer més qüestionaments sobre el lliurament i la qualitat de béns i serveis.

Participació o acció: els consumidors han d'involucrar i actuar per garantir que rebin un tracte just.

Responsabilitat social: els consumidors han d'actuar amb responsabilitat social, amb preocupació i sensibilitat cap a l'impacte de les seves accions sobre les altres persones, en particular en relació amb els grups vulnerables de la comunitat i en relació amb les realitats econòmiques i socials existents.

Responsabilitat ecològica: ha d'haver una major sensibilitat als impactes de les decisions de consum sobre el medi ambient físic, el qual ha de ser desenvolupat de manera harmoniosa, promovent la conservació com el factor més important en la millora de la qualitat real de vida de la població per al present i el futur.

Solidaritat: les millors i més eficaços accions es produeixen mitjançant esforços de cooperació dirigits a la formació d'organitzacions de consumidors / ciutadania que junts poden tenir la força i la influència per garantir que es presti la deguda atenció als seus interessos.

A Catalunya tenim l'Agència Catalana de Consum que depén de la Generalitat. Podeu consultar la seva web http://consum.gencat.cat/ 

** La resposta a l'endevinalla d'ahir era la pròpia del dia: el "pi-ojo".

14 de març Santa Matide Pi Day 1928 neix Félix Rodriguez de la Fuente

Els protagonistes d’avui són el nombre Pi i Félix Rodriguez de la Fuente.

Potser va ser el primer nombre que vàrem conèixer que l’expressàvem amb una lletra, i a més grega... És un nombre irracional que pertany als nombres reals i el valor aproximat és 3,1415926535897932384, es coneix des de fa més de 4.000 anys i sol ser un mal de cap per als estudiants, mentre és lloat pels matemàtics. Se’l defineix com la circumferència d'un cercle dividit pel seu diàmetre. Es tracta d'un nombre irracional amb una representació decimal que mai acaba.

El dia de Pi (π), la constant matemàtica, és potser l'única celebració que es fa a un nombre. El 1988, el físic Larry Shaw que treballava al Museu d'Exploració de Sant Francesc i va tenir l'ocurrència de fundar aquesta celebració, escollint la data precisament perquè el 14 de març, és el 14.3 encara que en el sistema nord-americà en què es posa per davant el mes, resulta sent 3.14. 

El 2009, la Cambra de Representants dels EUA va reconèixer oficialment el 14 de març com el Dia nacional de Pi. Avui en dia s'ha estès la seva celebració a universitats, col·legis i institucions científiques d'Europa i els EUA que programen un seguit d'activitats, i articles sobre el tema s'escriuen en múltiples mitjans del món.Per exemple, l'Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT) envia les cartes d'acceptació dels seus futurs estudiants el dia de pi. Aquest cap de setmana passat també ho han celebrat al Museu de les Matemàtiques de Catalunya (MMACA) de Cornellà.

En aquest dia també se celebra el naixement d'Albert Einstein.

La lletra grega pi (π) que representa el nombre prové de la paraula grega perímetre: περίμετρος. El primer registre és el del papir Rhind (1650 a.C.), encara que en aquest llavors se’l coneixia amb un altre nom i era una xifra diferent de la d'avui.

Tenint en compte que és el dia Pi una endevinalla... “cuál es el animal que tiene entre 3 y 4 ojos?” La resposta la trobareu demà.... penseu en obert i en castellà...

Avui es celebra Santa Matilde reina i felicitem a totes les noies que porten aquest nom.

Tal dia com avui de 1928 va néixer Felix Rodriguez de la Fuente a Poza de la Sal a Burgos. Va ser un famós divulgador ambientalista espanyol, pioner al país en la defensa de la natura, i realitzador de documentals per a ràdio i televisió, destacant entre ells la sèrie “El Hombre y la Tierra” (1974-1980). Llicenciat en medicina i autodidacta en biologia, va ser un personatge polifacètic de gran carisma la influència del qual ha perdurat malgrat el pas dels anys. El seu saber va abastar camps com la cetreria i l'etologia, destacant en l'estudi i convivència amb llops. Va parlar d’ecologia i d’animals quan ningú ho feia aquí, a més al tenir un programa en l’únic canal de tele que es podia veure feia que la seva popularitat fos altíssima. El coneixia tothom i tenia molts imitadors perquè era molt conegut i perquè feia servir una cantarella molt especial... 

13 de març 2013 Papa Francesc I

Fa set anys que tenim un nou papa, Francesc I. Tal dia com avui, va sortir fumata blanca d'aquella petita xemeneia que ens indicava que en el Conclave els cardenals havien escollit el nou Papa. El cardenal Jorge Mario Bergoglio, és el 266è Papa de l'Església Catòlica, el primer no europeu des de l'any 741, quan Gregori III d'origen sirià va morir, i el primer castellanoparlant. Va arribar a ser el personatge de l’any 2013 per a la revista Time.

Va resultar elegit el 13 de març de 2013, després de la renúncia al càrrec de Benet XVI, pels cardenals que van votar en el conclave. És el primer pontífex procedent del continent americà. Anteriorment, i després de la mort del papa Joan Pau II el 2 d'abril de 2005, havia estat considerat un dels candidats a Summe Pontífex, moment en què va ser escollit Benet XVI. Exercia d'arquebisbe de Buenos Aires des del 1998, i fou ordenat cardenal el 2001. Escollí el seu nom papal en honor a Francesc d'Assís. 

Des del primer moment vam veure que havia canviat alguna cosa... en la seva primera aparició al balcó de la Plaça Sant Pere del Vaticà  va ser tan planera que va sorprendre tothom: “Germans i germanes, bona tarda!”. La senzillesa i els petits detalls impregnen les seves actuacions. En els seus escrits i compareixences parla de la importància de la conversió, del compromís personal, de l’alegria del creient, ... en la Trobada amb la Joventut Mundial a Rio de Janeiro va dir molt clar que els creients (joves i grans) hem de portar la nostra fe, el nostre compromís, la nostra esperança, i alegria al món.  És una persona que no deixa indiferent a ningú. Tan de bo pugui continuar la seva obra i portar el compromís religiós dels fidels de l’església catòlica al món.

11 de març 2004 Atemptats de Madrid

L’11 de març del 2004, van aflorar el pitjor i el millor de l’humanitat.  El pitjor va ser el d’algú que es creu amb poder d’arrencar la vida a innocents. Però el millor, i amb diferència, va ser l’actitud i l’acció de tothom. Després del shock inicial perquè, per primera vegada vam sentir que en aquells trens hi anàvem tots i que tots érem un Madrid trencat, va venir l’acció.... llargues cues de donants de sang; taxis fent viatges de franc per les famílies de les víctimes; gent que baixava de casa seva mantes, entrepans; psicòlegs, metges, infermers de tots dos gèneres que acudien a la seva feina, tot i estant de festa o fora de torn, o que acudien a IFEMA per fer el que calgués ... cadascú aportava el que podia, el que tenia i els tècnics feien la seva feina coordinant el que semblava incoordinable.  

L'11 de març de 2004 hi va haver un atemptat terrorista a Madrid, amb una sèrie de 10 explosions simultànies en tres trens de rodalies de RENFE a primera hora del matí. Va ser comès, per una cèl·lula islamista local que pretenia emular accions d'Al-Qaida. En l'atac van morir 191 persones, la víctima 192 va ser un policia en la recerca dels terroristes; cap a 1700 van resultar ferides de diversa consideració, i es calcula que en total 2057 van patir lesions. 

Hi ha moments excepcionals que treuen el millor de nosaltres. Hauríem de ser nosaltres els que fóssim humans amb tota l’extensió de la paraula sempre i en tot lloc. 

Practiquem l’humanitat! no cal esperar que passin coses extraordinàries, en les coses petites i en el dia a dia podem mostrar tota la nostra humanitat.

Suggeriment: escoltar la cançó “Jueves” de la Oreja de Van Gogh que parla d’una història d’amor que es trenca amb el tren. Va servir per recudar fons per les víctimes d’aquest terrible atemptat.

10 de març El semàfor (si non é vero, é ben trobato)

Hi ha elements que sembla que sempre han estat aquí però tot va tenir una primera vegada... i tot té una història...

El semàfor és un dispositiu, normalment elèctric, que regula el trànsit de vehicles i vianants a les interseccions de camins. El tipus més freqüent té tres llums de colors: verd, per avançar, ja que no hi ha obstacles; vermell, per parar-se immediatament; i groc o ambre, com a pas entremig del verd al vermell o precaució si està intermitent.

Es pot considerar el primer semàfor uns llums de trànsit que s'havien instal·lat a l'exterior del parlament britànic de Westminster; obra de l'enginyer J.P. Knight, especialista en senyals de ferrocarril. Aquest aparell va començar a funcionar el 10 de desembre del 1868. Imitava els senyals de ferrocarril i només utilitzava els llums de gas vermells i verds a la nit. Dos brunzits assenyalaven que el trànsit que podia avançar era el de l'avinguda i un sol brunzit indicava que era el trànsit del carrer 105. No va tenir una llarga existència atès que un desafortunat accident va provocar que explotés i matés un policia. Fins a la invenció de l'automòbil no va ser necessari, i va ser llavors quan es va reprendre el seu desenvolupament.

El 1914, el 4 d'agost, es va instal·lar el primer semàfor "modern", a Cleveland, Estats Units d'Amèrica. Gestionava el trànsit entre l'avinguda Euclid i el carrer 105 Est. Comptava amb llums vermells i verds, col·locats sobre uns suports amb forma de braç. A més, incorporava un emissor de brunzits tal com el seu antecessor anglès.

El primer semàfor d'Espanya es va col·locar l'any 1927 a Barcelona, a la cruïlla Balmes-Provença.

Els semàfors han anat evolucionant amb el pas del temps i actualment s'estan utilitzant làmpades LED per a la senyalització lluminosa, ja que utilitzen només el 10% de l'energia consumida per les bombetes d'incandescència i tenen una vida estimada 50 vegades superior. Així, es generen importants estalvis d'energia i de manteniment, i se satisfà l'objectiu d'aconseguir una major fiabilitat i seguretat pública. Entre els grans avantatges que tenen els senyals lluminosos amb LED hi figuren: molt baix consum i, per tant, estalvi energia; vida útil més llarga que les làmpades; més seguretat operativa; menys manteniment; respecte al medi ambient; recanvi fàcil; unitat òptica a prova de l'alt contrast amb la llum solar; senyalització lluminosa uniforme, major seguretat viària.

Avui, els semàfors ja no emeten brunzits llevat dels que estan preparats perquè quan s’hi acosti un invident s’activi.

A Barcelona tenim també semàfors per autobusos que fan servir una altra codificació. A dalt, línia blanca horitzontal significa parar i, abaix línia blanca vertical és per avançar. En trobem a moltes cruïlles en les que els autobusos han de fer canvis de carrils o girs com per exemple a la Plaça Lesseps pujant per Gran de Gràcia. 

A Sant Cugat es van haver de posar els semàfors a terra perquè la gent mirava el mòvil i passaven sense respectar el semàfor de la carretera nacional que passa pel bell mig de la ciutat causant més d'un ensurt.

A Santa Coloma de Gramenent en els semàfors de peatons podem veure parelles heterosexuals, i homosexuals masculines i femenines per mostrar la diversitat. Per tant es converteixen també en un mitjà d'expressió. 

A Santa