2 de març Dimecres de Cendra

Avui és Dimecres de Cendra (dies cinerum) és el primer dia de la Quaresma als calendaris litúrgics catòlic i anglicà, com també als de diverses denominacions protestants (luterana, metodista, presbiteriana i certes denominacions baptistes). Se celebra quaranta-sis dies abans del diumenge de Pasqua. Aquesta diada pot variar anualment segons com se celebri la Pasqua, la qual ha de coincidir amb el primer diumenge després de la primera lluna plena de primavera. Per tant, el Dimecres de Cendra pot oscil·lar entre el 4 de febrer i el 10 de març.

La Quaresma, un costum que es va fixar al segle IV, són els quaranta dies d'abans de la Pasqua, tot emmirallant-se en els quaranta dies que Jesús va passar al desert, a on va arribar a ser temptat pel dimoni. Als segles VI i VII el dejuni va anar adquirint importància com a pràctica quaresmal. L'inici de la Quaresma es va avançar al dimecres previ al primer dissabte del període.

Dimecres de Cendra té una litúrgia especial. S'imposa un polsim de cendra al cap dels fidels que van a missa. Segons la tradició, la cendra s'ha d'obtenir a partir de la cremació dels llorers i palmons beneïts el diumenge de Rams de l'any litúrgic anterior i ha de ser imposada al cap dels fidels en forma de creu.

Comença un temps de preparació per Setmana Santa. Per alguns és el darrer dia de Carnaval amb l’enterrament de la sardina. És l'últim acte del Carnaval, que tanca tot el cicle de gresca i xerinola que ha omplert els carrers de moltíssimes poblacions de colors, música i disbauxa. En origen, l'enterrament de la sardina el trobem a la tradició ja perduda de sortir als afores a berenar el darrer dia de Carnaval per tal de posar fi al període de festa. 

29 de març Diumenge de Rams

Aquesta data la podem escriure per quest any però no per tots... hi ha festes fixes com Nadal que sempre és el 25 de desembre però la setmana Santa es va bellugant en el calendari perquè el Triduum Pasqual Dijous, Divendres, Dissabte Sant i Diumenge de Pasqua han de caure després de la primera lluna plena de Primavera. Per sixò hi ha un moviment de màxim vint-i-nou amb cinquanta tres dies que és el cicle lunar.

El Diumenge de Rams és el dia de la Palma. Uns dies abans es celebren les Fires del Ram a diverses poblacions com a Vic o a la Rambla de Catalunya de Barcelona o n es poden trobar tot tipus de palmes, palmons, rams de llorer o olivera. Tradicionalment es fa la benedicció de palmes i palmons en les esglésies i es celebra l’entrada de Jesús a Jerusalem. És l’inici de la Setmana Santa que culminarà diumenge vinent amb el Diumenge de Pasqua amb celebració de la Ressurecció de Jesús.

Hi ha una frase que sempre m’ha agradat que és aquella que parla de “no fer Pasqua abans de Rams”. Però ara s’ha perdut perquè dues setmanes abans ja podem trobar mones per tot arreu i en molts casos ha quedat només la llaminadura sense referir-se al fet religiós. Però aquesta frase sense connotacions religioses també la podem fer servir referint-nos a no avançar el que ens agrada al deure o el que ens agrada a la obligació. 

18 d'abril 1506 inici construcció Sant Pere del Vaticà 1887 inici construcció de la façana de la catedral de Barcelona

Avui parlarem d'una part de l'Església catòlica: les construccions. Església és una paraula polisèmica que es fa servir tant per designar els edificis com per designar el conjunt de creients seguidors de Jesús de Natzaret. Sovint es parla dels creients com a pedres vives de la seva església. Avui, que aquest any els cristians commemorem Divendres Sant, coincideixen dates d’inici de construcció relacionats amb esglésies de pedra.

L’any 1506 El Papa Juli II va col.locar la primera pedra del que serà la nova Basílica de San Pere a Roma. Aquesta es va construir on s’havia enderrocat la Basílica de Constantí (després antiga basílica de Sant Pere) en el lloc on va ser crucificat i enterrat Sant Pere, el primer Papa. L’any 1965 es va confirmar segons les investigacions realitzades per l'arqueòloga i epigrafista Margherita Guarducci que hi està enterrat Sant Pere.

La basílica de Sant Pere del Vaticà (en italià Basílica di San Pietro in Vaticano) és un dels principals edificis del catolicisme i el més gran tant en importància, ja que és l'església dels papes, com per les dimensions, ja que fa 193 metres de llargada i 44,5 d'alçada. Està situada a la riba del riu Tíber, dins del territori del Vaticà, estat independent dins de la ciutat de Roma. La seva construcció es donarà per finalitzada el 18 de novembre de 1626.

No és la catedral de la diòcesi de Roma, però sí que és l'església del Papa, en la qual celebra les cerimònies litúrgiques més importants. Al seu interior es troba la cathedra Petri, o Tron de Sant Pere. L'autèntica catedral de Roma és l'arxibasílica de Sant Joan del Laterà.

Fins a finals del segle XIX la Catedral de Barcelona no va tenir façana. Sí, estava tota construïda des de feia una colla d’anys, però la façana era una paret de pedra sense ornamentar. L’any 1887 van començar les obres de la façana de la catedral pagades pel mil.lionari banquer i alcalde de Barcelona, Manuel Girona. Hi ha imatges gràfiques, fotografies, de la catedral sense façana i és certament curiós. Per això quan es fa la relació de catedrals gòtiques de l’estat espanyol es parla de la de Burgos, León, Cuenca, Palencia, Sevilla, Girona, Pamplona, Palma de Mallorca... però mai de la de Barcelona. El fet, és que no es va començar i acabar en aquest estil arquitectònic. La façana es va construir en imitació al gòtic però amb tècniques de finals del segle XIX. A Barcelona hi ha altres edificis religiosos gòtics com l’església de Santa Maria del Mar, la de Santa Maria del Pi o el Monestir de Pedralbes.