12 d'octubre Mare de Déu del Pilar 1969 Neix Judit Mascó, model i activista humanitària

Avui es celebra la festivitat de la Mare de Déu del Pilar. És festa grossa a l'Aragó, i a molts pobles d'Espanya. l'Esglèsia recorda que a Sant Jaume se li va apareixer la Mare de Déu sobre un pilar (una colunmna) de marbre. La seva imatge més important està a la Basílica del seu nom a Saragossa. De vegades no podem veure el pilar perquè el cobreixen amb diferents mantells. Es fa una ofrena floral a la plaça. Saragossa celebra en aquests dies la seva Festa Major.

També es recorda que el 12 d'octubre de 1492 una expedició, amb Cristòfol Colom al front i amb l'ajut dels Reis Catòlics, va arribar a Amèrica per primera vegada. Els tres vaixells ( la Pinta, la Niña i la Santa María) feien ruta cap a Àsia i amb molt pocs mitjans tècnics i quasi sense adonar-se'n van descobrir un nou món, Amèrica.

Judit Mascó i Palau va néixer a Barcelona el 12 d'octubre de 1969. És una model i presentadora de televisió. Judit Mascó va començar al món de la moda amb 15 anys, va tenir la seva primera actuació als 13 en un anunci de televisió. A més de piano, va estudiar per fer de model a l'escola de models Francina, fundada per Francina Díaz Mestre. Les seves primeres actuacions van ser a les passarel·les de Milà, París o Nova York. Amb la internacionalització de la seva carrera, va desfilar per dissenyadors com Armani, Dolce & Gabbana, Valentino, Max Mara, Carolina Herrera, Escada, Sportmax, Byblos, Loewe o Anne Klein. Amb molts d'ells va protagonitzar-ne les campanyes publicitàries. L'esclat definitiu de la seva carrera es va produir el 1990, quan va protagonitzar l'especial de bany de la revista Sports Illustrated. També ha estat portada de les revistes Vogue (EUA) (única model de nacionalitat espanyola que ho ha estat), Elle (en les edicions francesa, canadenca, estatunidenca, espanyola, sueca i italiana), Harper's Bazaar, Cleo, Glamour (EUA), Marie Claire, Telva, Ocean Drive, New Woman o Amica. Ha treballat amb importants fotògrafs, com ara Hans Feurer, Gilles Bensimon, Ellen von Unwerth, Bruce Weber, Oliviero Torcani, Steven Meisel, Outumuro, Fabrizio Ferri, Albert Watson o Patrick Demarchelier.

L'any 1992 va ser escollida com a imatge dels Jocs Olímpics de Barcelona. I d’ella es poden dir moltes coses: és professional, altruista, activista d’accions humanitàries, en definitiva una d’aquelles persones ben amoblades que té criteri... una Persona amb Majúscules.  

Va deixar les passarel·les internacionals el 1995, però va continuar vinculada al món de la moda, apareixent, per exemple, a la Passarel·la Gaudí de Barcelona. Tot i això, continua fent campanyes de publicitat i reportatges fotogràfics. També ha treballat com a presentadora de televisió (Supermodelo a Cuatro o Els 25 a TV3). Sovint col·labora amb diferents espais de ràdio o televisió.

Per a ella és la nostra imatge d'avui.

4 d'abril Caracalla, Alfonso X el Sabio i Martin Luther King

Avui, coincideixen tres persones la feina de les quals ha quedat reconeguda per la Història en relació als altres: donar drets, treballar plegats en igualtat i la no discriminació van ser les seves accions més notables i això va passar en temps ben diferents...

L’any 186 va néixer Marco Aurelio Antonino Basiano a Lugdunum (actual Lió, a França), se’l va conèixer com Caracalla i va arribar a ser emperador romà. Ell va concedir la ciutadania romana a tots els habitants lliures de les províncies que comprenia l’Imperi Romà. Els va donar el mateixos drets i obligacions que els habitants de Roma. 

Tal dia com avui de l’any 1284 va morir Alfonso X El Sabio (Alfonso décimo, El Sabio) rei de Castella i Lleó, a Sevilla.  Ell ha estat una de les figures més significatives i influents de l’Edat Mitjana en la Península Ibèrica i en el continent europeu. Durant el seu regnat va destacar la seva tasca legisladora relacionada amb el Dret Romà organitzant un formidable corpus de textos jurídics tan normatius com doctrinals. Les seves obres més significatives en aquest terreny van ser el "Fuero Real", el "Espéculo" y el "Código de las Siete Partidas". Es va preocupar per integrar les cultures d’Orient i Occident. L’escola de Traductors de Toledo va ser la màxima expressió de col.laboració i treball en comú on treballaven en igualtat de condicions: intel.lectuals cristians, jueus i musulmans. Un exemple històric de que la convivència entre gent de cultures diferents és possible.

Per acabar un referent del segle XX. El 4 d’abril de 1968 va morir Martin Luther King assassinat d'un tret, quan estava a la balconada de Lorraine Motel de Memphis, a l’estat de Tenesse als Estats Units. Martin Luther King, el pacifista més conegut de la història després de Mahatma Gandhi. Va ser un activista en pro dels drets dels negres, i se’l coneix com el líder espiritual del "poder negre". Ara no podem ni imaginar com era la situació i quan ho veiem en pel.lícules ens sembla mentida però als Estats Units els negres i els blancs eren tractats de manera diferent. Hi havia locals per a blancs i uns altres per a negres. Alguns locals grans tenien zones diferenciades pels dos i els blancs sempre en tenien la preferència. Els negres feien tasques de servei i no podien estudiar a la universitat ni tenir tasques de responsabilitat. Se’ls tractava com a éssers inferiors. Martin Luther King va lluitar de manera pacífica però contundent, per eliminar la segregació racial i va rebre, l’any 1964, el Nobel de la Pau. Una de les seves frases més recordades és “I have a dream” que va ser pronunciada el 28 d’agost de 1963 en el seu discurs al Memorial Lincoln, on davant d’aproximadament uns dos-cents mil manifestants, parlà de la igualtat entre blancs i negres. És un dels discursos més coneguts del segle XX.  L’any 1986, se li va retre homenatge a dedicant-li un dia nacional, "Dia Martin Luther King". Se celebra el tercer dilluns de gener de cada any, segons una decisió del Congrés. La data és fruit de l'aniversari de King, que es movia per aquelles dates (15 de gener). El 18 de gener de 1993, per primer cop, el dia Martin Luther King, fou establert per els cinquanta estats dels Estats Units.