29 de setembre Dia Mundial del Cor Sant Miquel, Sant Gabriel, Sant Rafael

Avui es celebra el Dia Mundial del Cor. Sabies que si cuidéssim la nostra salut amb uns hàbits saludables podríem aconseguir que les malalties cardiovasculars deixessin de ser la primera causa de mort al món? Petits canvis en la nostra vida quotidiana com menjar i beure de forma més sana, fer exercici i abandonar el tabac aconseguirien reduir els 17,5 milions de morts anuals prematures per malaltia cardiovascular. No obstant això, si continuem amb el nostre estil de vida actual es calcula que aquesta xifra no només no baixarà sinó que arribarà als 23 milions de morts anuals l'any 2030.

El 29 de setembre celebrem el Dia Mundial del Cor convidant a tothom a que tinguin cura la seva salut cardiovascular i evitin que les malalties cardíaques afecten les seves vides. El primer pas per aconseguir-ho és coneixent els teus factors de risc. A més, resulta clau prestar atenció a la nostra alimentació: controlar el consum d'aliments amb un alt contingut en greixos, greixos saturats, greixos trans, sucres i sal; substituir dolços i llaminadures per fruita fresca; incloure a la teva dieta cinc porcions de fruita i verdura al dia; mantenir el consum de begudes alcohòliques dins dels límits recomanats pels professionals de la salut o preparar a casa menjar sa per portar al col·legi o a la feina són alguns dels consells dels especialistes en salut cardiovascular.

És important també vigilar els nivells de glucosa en sang (les malalties cardiovasculars són responsables del 60% de totes les morts en persones amb diabetis), el nivell de pressió sanguínia -la hipertensió és un dels factors de risc més freqüents -, l’Índex de Massa Corporal (IMC) i els nivells de colesterol. I a més, és fonamental mantenir-se físicament actiu, realitzant com a mínim 30 minuts d'activitat física moderada cinc vegades a la setmana, i abandonar el tabac si ets fumador.

Avui també es celebra Sant Miquel, Sant Rafael i Sant Gabriel Arcàngels. Són àngels amb una missió important tradició jueva i cristiana. Dos d’ells solen sortir als Pastorets... Felicitem a tots els nois que porten aquests noms!

Suggeriments: analitza si la teva vida és saludable o pots fer alguna cosa per millorar. És molt important saber però és imprescindible passar a l'acció.

Suggeriments pel cap de setmana

No teniu plans per al cap de setmana? Dues propostes ben diferents

El Banc dels Aliments de Lleida us en ofereix una de ben divertida! Els Amics de Playmobil han organitzat una acció solidària a favor del Banc: el Saló Playmobil de Lleida 2017.

En aquest festival es podran veure diorames, fer pinta-cares, buscaclicks, tallers creatius de diorames, caretes, xapes així com projeccions de pel·lícules i tir amb arc. Com veieu, tota mena d'activitats per als més menuts de casa i també per a aquells nostàlgis dels famosos Clicks. En el marc d'aquest Saló el Banc dels Aliments de Lleida tindrà un espai on es recolliran tots els aliments que s'hi vulguin dipositar. A aquells qui aportin aliments sel's donarà una butlleta per participar en el sorteig d'una Caixa de Playmobil!

Aquesta activitat es durà a terme els dies 30 de setembre i 1 d'octubre al Col·legi Maristes Montserrat (Dissabte de 10h a 20h. Diumenge de 10h a 19h). Així que ja sabeu on podeu gaudir dels clicks i alhora practicar una de les activitats més preuades, la solidaritat.

A Martorell, a la Rambla de les Bóbiles podeu trobar la 17a Fira del Disc. Una fira per buscar, remenar i trobar tot tipus de CD, DVD, pòsters, disc de vinil…els amants de la música us hi podeu perdre una estona setgur que trobareu peces interessants!

Us hi esperem!!

27 de setembre 1961 mor Josep M. de Segarra 1998 fundació de Google 2008 mor Paul Newman

Novament tres temes ben diversos per avui: un escriptor en llengua catalana, la fundació de Google i la mort d’un dels artistes de cine de més renom del segle passat: Paul Newman. 

Josep Maria de Sagarra i de Castellarnau va morir el 27 de setembre de 1961. Va ser un poeta, novel·lista, dramaturg, periodista i traductor català. Fou l'autor d'obres dramàtiques molt populars com “L’Hostal de la Glòria”, o El Cafè de la Marina”..., és molt recordat el seu famós “Poema de Nadal”. Va ser membre destacat de l'Institut d'Estudis Catalans i de la Reial Acadèmia de Bones Lletres. Va traduir al català obres de Goldoni, Molière, Pirandello, gairebé totes les obres de Shakespeare i va fer la millor traducció de “La Divina Comèdia” de Dant. 

Tal dia com avui (també ho he trobat pel 4 de setembre) del 1998 Larry Page i Sergey Brin, dos estudiants de doctorat en ciències de la computació de la Universitat de Stanford, van fundar Google. Van aconseguir un cercador més eficaç que els que en aquell moment hi havia en marxa. Però tot i que és la seva fita més important amb més de 200 milions de cerques diàries ha posat en marxa altres productes com el servei de correu electrònic anomenat Gmail, el seu propi mapamundi en 3D (Google Earth), el Google Maps... A mi, personalment m’apassionen els Doodles que són les imatges que fan jugant amb les seves lletres per commemorar efemèrides i els posen en una data determinada en la portada del cercador.

Paul Newman va ser un actor i director de cinema americà que va morir l’any 2008. Va ser molt apreciat en tant que actor, considerat com un dels darrers grans actors del Hollywood daurat, però també en tant que persona, degut a les seves activitats en favor dels drets civils i a les seves nombroses obres humanitàries. Va començar al teatre però de seguida va passar a treballar Hollywood. Va tenir una molt dilatada carrera com actor. Paul Newman va estar nominat nou vegades als Oscars en tant que actor: per “La gata sobre la teulada de zinc” (1958), “El vividor” (1961), “Dolç ocell de joventut” (1962), “Hud” (1963), “La llegenda de l'indomable” (1967), “Veredicte final” (1982), “El color dels diners” (l'any 1986 i únic que va guanyar en aquesta categoria), “Nobody's Fool” (1994) i, el 2002, per “Road to Perdition”, en tant que millor actor secundari. Va rebre un Oscar honorífic per la seva trajectòria. El seu darrer paper va ser de doblador a la pel·lícula “Cars”, l’apassionava el món de les carreres de cotxes.  Els seus ulls són dels més bonics de la història del cinema.

26 de setembre Dia Europeu de les Llengües Sant Cosme i Sant Damià 1830 independència de Bèlgica

Avui parlarem del Dia Europeu de les Llengües, de la festa de Sant Cosme i Sant Damià i de l’independència de Bèlgica.

Avui es celebra el Dia Europeu de les Llengües. El Dia Europeu de les Llengües se celebra des de l’any 2001 a iniciativa del Consell d’Europa. La diversitat lingüística present a Europa és un valor afegit que permet una millor entesa intercultural, és un element bàsic per entendre l’herència cultural i permet promocionar el plurilingüisme en aquest continent i arreu del món.

El desenvolupament del plurilingüisme entre els individus proporciona les condicions necessàries per a la inclusió política i social de tots els membres de la societat, per a la mobilitat per motius de feina i de lleure en un món globalitzat i multilingüe, per poder tenir accés al coneixement i per afavorir la presa de consciència i el respecte cap a la diversitat lingüística.

Algunes persones, fins i tot infants, mesuren el valor de les llengües segons el nombre dels seus parlants. Això ens pot donar que els seu ús sigui més ampli però cal fer la reflexió i l’acció per preservar totes les llengües que són font de cultura.

Podeu gaudir d'activitats a la web 
http://edl.ecml.at/Home/tabid/1455/language/ca-ES/Default.aspx

Avui l’església catòlica celebra la festa de Sant Cosme i Sant Damià. Van ser dos famosos metges, germans bessons, que moriren màrtirs en les persecucions de Dioclecià. Són venerats com a sants en totes les confessions cristianes. El Prat del Llobregat celebra aquests dies la seva Festa Major en honor d'aquests sants.

Actualment la paraula independència sembla que està de moda però Bélgica, tal dia com avui de l’any 1830, es va independitzar dels Paisos Baixos. Des de la fi de l'Edat mitjana en el segle XVII, el territori de l'actual Bèlgica va ser un pròsper centre cultural i comercial, agrupat en les Disset Províncies pels ducs de Borgonya en el segle XV, abans de passar a les mans de diverses potències europees —Espanya, Àustria, França i els Països Baixos— i posteriorment d'accedir a la seva independència el 1830. La història recent de Bèlgica ha estat marcada per la ràpida industrialització, la colonització del Congo, per les dues guerres mundials, i pel sorgiment de conflictes polítics entre les dues principals comunitats lingüístiques. Bèlgica és una monarquia constitucional, el sobirà de la qual és Felip I, el setè rei dels belgues. Bèlgica és un Estat federal des de 1994, integrat per sis entitats federals: tres regions (brussel·lesa, flamenca i valona) i tres comunitats (flamenca, francesa i alemanya). Bèlgica és la llar de dos grups culturals principals: els flamencs (58% de la població) a Flandes, al nord, i els francoparlants o valons (32%) a Valònia, al sud. La regió de Brussel·les-Capital, tot i que és oficialment bilingüe, és un enclavament majoritàriament francòfon dins Flandes, i agrupa el 10% de la població. Hi ha una petita comunitat de parla alemanya a la Valònia oriental.

25 de setembre 1890 Parc Nacional Yosemite (USA) 1932 neix Adolfo Suarez 1952 neix Christopher Reeve

La conservació de la natura és un element imprescindible però molt nou en la història. Avui celebrem l’aniversari del primer Parc Nacional dels Estats Units. És el Parc Yosemite que entre altres elements extraordinaris conté un bosc de sequoies gegants. El Parc Nacional de Yosemite està una 320 km a l’est de Sant Francisco. Cobreix una àrea de 3.081 km² i s'estén a través dels vessants orientals de la cadena muntanyenca de Sierra Nevada, a Califòrnia als Estats Units. És visitat per uns 4 milions de persones cada any. És Patrimoni Mundial de la Humanitat des del 1984 i és reconegut internacionalment pels seus penya-segats de granit, salts d'aigua, rius cristal·lins, boscos de sequoies gegants i la gran diversitat biològica (prop del 95% de l'àrea del parc és una àrea salvatge). Potser l’haurem de posar a la llista dels espais naturals a visitar...

Tal dia com avui en anys diferents van néixer dues persones que volem recordar: Adolfo Suárez i Christopher Reeve.

L’any 1932 neix Adolfo Suarez. Va ser un polític i advocat espanyol que va arribar a ser president del Govern d'Espanya entre 1976 i 1981. Suárez va ser una figura clau de la Transició, on es va deixar enrere el règim dictatorial del general Franco i es va passar a formar un sistema democràtic. Va aconseguir, després de ser nomenat president del Govern pel rei Joan Carles I el 1976, i tot i ser un desconegut per a l'opinió pública del moment, que es posaren en marxa diverses mesures que van reformar el sistema previ, com l'autoliquidació de les Corts franquistes o la legalització dels partits polítics, inclosa la del Partit Comunista d'Espanya. Els que som més grans els recordem per una frase que repetia en els seus discursos amb vehemència: “Puedo prometer y prometo...” Liderant la coalició Unió de Centre Democràtic (UCD), va ser posteriorment escollit de nou president, aquesta vegada per les urnes, en les eleccions generals de 1977. El 1981 va abandonar el càrrec després de presentar la seva dimissió. En reconeixement a la seva figura li han posat el seu nom a l’aeroport de Madrid que se’l coneixia com l’aeroport de Madrid-Barajas.

Christopher Reeve va néixer a Nova York el 25 de setembre de 1952. Va ser un actor, director de cinema, guionista i activista nord-americà, que va adquirir fama mundial com a actor interpretant a  Superman.

Era esportista, excel·lent nedador, aficionat a l'hoquei sobre gel i l'equitació, pilot llicenciat, gràcies al seu físic de 1,93 metres d'alçada, i una aparença de noi ben plantat i bonàs els seus trets naturals s'assemblaven sorprenentment a l'heroi del còmic. Es va presentar al càsting i com que el  director volia un actor desconegut en veure’l va obtenir el paper. Va ser un èxit total en taquilla i el va convertir en una estrella mundial, Christopher Reeve va rodar tres seqüeles de la saga: Superman II el 1980, Superman III el 1983 i Superman IV el 1987, la menys reeixida de la sèrie. Ha estat escollit pels fans del còmic com el millor Superman de la història.

Amb la seva ocupada agenda i aprofitant la fama mundial que havia adquirit després de rodar la primera pel·lícula de Superman, aquest mateix any Christopher es va convertir en activista i treballava per causes socials, va donar suport i va contribuir a les Olimpíades especials, assistia com a convidat a conferències, reunions i donava xerrades sobre els problemes socials, malalts, discapacitats i persones amb paràlisi que necessiten ajuda. Va treballar pel medi ambient i també visitava hospitals de nens malalts els últims desitjos eren conèixer-lo. Es va reunir diverses vegades amb el president dels Estats Units en aquest llavors durant la cerimònia de les Olimpíades de nens especials. I des de 1982 ja contribuïa amb els pioners de la "Fundació Americana de Paràlisi", sense imaginar-se que 13 anys després ell tindria la mateixa condició dels que defensava.

El 27 de maig de 1995, la vida de l'actor va canviar per sempre. Durant un concurs d'equitació amb salt d'obstacles a Culppeper (Virgínia), a l'intentar superar un obstacle va caure del seu cavall, provocant-li la fractura de dues vèrtebres cervicals i li va seccionar la medul·la espinal, quedant-se sense poder respirar, perdent al mateix temps la mobilitat total del seu cos i des de llavors va romandre en una cadira de rodes, amb respiració assistida. Després de ser sotmès a una perillosa operació, només va poder recuperar la mobilitat dels dits de la mà esquerra, que va aconseguir articular amb molt esforç. Els metges van salvar la vida de Reeve però van anunciar que la lesió era de caràcter irreversible. Christopher va passar 6 mesos a l'Institut de Rehabilitació Kessler a New Jersey, mentre Dana, la seva dona, va transformar la casa per adequar-se a la nova realitat familiar. Amb la seva nova realitat va continuar l’activisme a pesar de la seva situació. Va ser un gran lluitador i va morir l’any 2004.

Suggeriments del 22 al 25 Festa Major de Barcelona

Alegria! És Festa Major a Barcelona!

Cultura popular, música, arts de carrer i activitats de tota mena ompliran la ciutat de festa del 22 al 25 de setembre. Esteu preparats per gaudir de la Mercè 2017? Hi ha activitats per a tothom. Us hi esperem!

Trobareu tota la programació a http://www.merce.barcelona 

Heu vist el cartell d'aquest any? L'ha fet el mateix artista que va dibuixar la mascota dels Jocs Olímpics de Barcelona 92 i dels Jocs Paralimpics (el Cobi i la Petra), en Javier Mariscal. Aquest any hem celebrat el 25è aniversari d'un esdeveniment que va canviar la Ciutat Comtal.

22 de setembre Dia Mundial sense cotxes

El Dia sense Cotxes de Barcelona se celebra el 22 de setembre, un dia laborable, coincidint amb la celebració del Dia Mundial sense Cotxes. Aquest dia forma part de la Setmana de la Mobilitat Sostenible, de la qual és la cloenda. Durant tota la jornada es pacificaran molts espais ocupats habitualment per vehicles motoritzats i els equipaments i les entitats desenvoluparan activitats i ompliran de vida el carrer amb les seves propostes.

La celebració d'aquest dia posa de manifest la necessitat de reduir la presència dels vehicles privats de motor a la ciutat per tal de reduir també de manera important la contaminació ambiental, tant de l'aire com del soroll, i millorar de la qualitat de vida de tothom, a la vegada que recuperar els carrers com a espais de gaudi per a la ciutadania.

Per aquest motiu, la jornada del 22 de setembre comptarà amb tres línies d’actuació:

- La Cruïlla per la Qualitat de l’Aire: pacificarem la cruïlla entre els carrers del Comte Borrell i Tamarit per mostrar com seria un espai de l’Eixample com aquest sense vehicles de motor circulant (aire més net, menys soroll i un espai públic amb més qualitat).

- Carrers plens de vida: omplirem els carrers d’activitats, fent possible l’ocupació de les calçades i desplaçant els vehicles motoritzats. Per aquest motiu es tallaran diversos carrers a cadascun dels districtes.

- Priorització del transport públic i de la bicicleta, concretament, en dos carrers importants de la ciutat: la Via Laietana i Gran de Gràcia.

Suggeriments: Necessitem rebaixar la contaminació de les nostres ciutats. Com ho podem fer? Quines propostes faries? 

21 de setembre Dia Mundial de l'Alheimer Sant Mateu

Avui 21 de setembre, la Confederació Espanyola d'Associacions de Familiars de Persones amb Alzheimer i altres Demències (CEAFA), les federacions i associacions membres, i les 200.000 famílies a les que representen, celebren el Dia Mundial de l'Alzheimer, esdeveniment instituït per la organització Mundial de la Salut (OMS) i auspiciat per Alzheimer's Disease Internacional (ADI) l’any 1994.

Tots els actes que organitzen per a la seva celebració tenen un doble objectiu; d'una banda, sensibilitzar la societat espanyola sobre aquesta "epidèmia del segle XXI", així com les seves conseqüències sociosanitàries; i d'altra banda, desenvolupar una campanya d'educació sanitària dirigida a promoure la prevenció d'aquesta patologia, que afecta més de 4,5 milions de persones a Espanya, entre els que la pateixen directament i els seus familiars cuidadors.

En l'àmbit nacional, la Confederació ha decidit promocionar aquest dia tan important amb el següent LEMA: "Segueixo sent jo", amb la idea de transmetre una imatge d'unitat i força davant aquesta malaltia.

Avui, també es celebra Sant Mateu. Segons el Nou Testament, Sant Mateu va ser un Apòstol de Jesús de Natzaret. És venerat com a sant a tota la cristiandat. Algunes poblacions el tenen com a patró (Esplugues de Llobregat, Vallirana, Cuenca... ) i celebren aquests dies la seva Festa Major. L’Ajuntament d’Esplugues vol recuperar aquest any la tradició del mocador molt arrelada en altes indrets.

Tarragona ja està en Festes, Barcelona començarà demà... el final de setembre és temps de festes majors...

20 de setembre 1519 inici de la primera volta al món

Avui, vint de setembre recordem que hi va haver una època en la qual hi havia mariners descobridors... el 1942 es va descobrir Amèrica i això va donar peu a seguir descobrint i aconseguir la primera circunnavegació del món.

El vint de setembre de 1519 Magallanes salpa des de Sanlúcar de Barrameda i comença la primera circumnavegació exitosa del món. 

Fernando de Magallanes, també conegut com Hernando de Magallanes va ser un militar, marí i navegant portuguès de llinatge noble, nomenat per la Monarquia Hispànica avançat, capità general de l’«Armada pel descobriment de l’especería» i cavaller de l'Ordre de Santiago i comendador en la mateixa.

Al servei del rei Carles I, va descobrir el canal natural navegable que avui rep el nom de estret de Magallanes, sent el primer europeu a passar navegant des de l'oceà Atlàntic cap a l'oceà Pacífic, fins llavors denominat mar del Sud. Va iniciar l'expedició que, capitanejada a la seva mort per Juan Sebastián Elcano, aconseguiria fer la primera circumnavegació de la Terra en 1522.

Durant molts segles es va pensar que la Terra era plana... ells, Magallanes i Elcano, van mostrar que era rodona.

Suggeriment: Us proposo que cerqueu imatges de mapes mundi antics i d’actuals. En els actuals, tampoc tots són iguals... comprobeu que els nostres tenen Europa en el centre però els americans tenen el continent americà al centre, són diferents. 

19 de setembre 1893 vot femení a Nova Zelanda 1926 inauguració de l'estadi Giuseppe Meazza 1997 "Candle in the wind" d'Elton John

Avui tres protagonistes: el vot femení, un estadi de futbol i una cançó èxit de vendes.

En el nostre entorn actualment ja no es posa en dubte el dret de les dones a votar però no sempre ha estat així i de fet encara hi ha països que no permeten el dret a vot de les dones. Quan parlem de les persones que han lluitat pel dret de vot de les dones parlem de les sufragistes.  

La primera vegada que es va permetre el vot a les dones va ser fruit d’un error fortuït que van subsanar ben aviat... El 1776 a Nova Jersey es va autoritzar accidentalment el primer sufragi femení (es va usar la paraula «persones» en lloc de «homes»), però es va abolir en 1807. Tal dia com avui de 1893 Nova Zelanda és el primer Estat a atorgar el dret de vot a les dones. Ja podem parlar de sufragi universal. Alguns països encara no hi ha arribat o ho han fet en el segle XXI.

Tal dia com avui del 1926, a Milà (Itàlia), es va inaugurar un estadi que té una característica especial. És un estadi que comparteixen els dos equips de la ciutat de Milà on tots dos hi juguen com a locals. Es va inaugurar l'Estadi Giuseppe Meazza amb una trobada entre AC Milan i Inter de Milà. L'Estadi canvia de nom segons quin és l'equip local: Estadi Giuseppe Meazza o Estadi San Siro. En ell disputen els seus partits com a locals el A.C. Milan i el F.C. Internazionale (l’Inter). Va ser inaugurat el 19 de setembre de 1926 i amb una capacitat de 81.277 espectadors, és el major estadi d'Itàlia. Està catalogat per la UEFA com «estadi elit» (categoria 4), el que li permet albergar finals europees, com la Final de Lliga de Campions de 2.016 que va enfrontar a Reial Madrid Club de Futbol i Club Atlètic de Madrid.

El tercer tema és una cançó que es va convertir en un èxit de vendes. Tal dia com avui del 1997, la cançó  “Candle in the wind” arrasa a Espanya. El single d'Elton John, en la versió que va fer pel funeral de la desapareguda Diana de Gal·les, va vendre a Espanya 100.000 còpies en tan sols 24 hores. La princesa havia mort el 30 d'agost d'aquell mateix any i la commoció mundial que va generar la seva mort es va traduir en unes vendes aclaparadores de tot el que tingués a veure amb ella, i entre aquestes coses estava aquest particular homenatge que li va dedicar el seu amic Elton John. El cantant britànic va versionar per a l'ocasió el tema Candle in the wind, una cançó dedicada, al seu dia, a Marylin Monroe.

A la fotografia podem veure el moment, emotiu, en el que Elthon John va cantar en directe aquesta cançó en el funeral de la Princesa Diana de Gal·les, amiga personal del cantant.

18 de setembre 1911 neix Carmen Kurtz 1987 Jurek corona els catorze vuit mil

Dos temes per avui: una escriptora especial i un desig fet realitat en el món de l’escalada.

Tal dia com avui de l’any 1911 va néixer Carmen Kurtz, bé aquest era el nom amb el que signava els seus llibres perquè ella es deia Carmen de Rafael Marés. Va fer servir el cognom del seu marit. Va ser una escriptora de renom als anys 60 i escrivia llibres de literatura infantil. Va guanyar entre altres el Premi Planeta. Jo recordo amb molta estima quan la meva àvia es va fer gran i li agradava que li llegís però hi havia llibres que se li feien molt complicats i ens vam passar a la literatura infantil. Tinc un record especial llegint i comentat “Veva” de Carmen Kurtz, uns moments molt especials que van quedar en la meva memòria.

El 18 de setembre de 1987 Jerzy Jurek Kukuczka es va convertir en el segon home, després de Reinhold Messner, a coronar els catorze pics amb altitud superior a vuit mil metres que hi ha a la Terra. Va ser un alpinista polonès que va començar en el món de l’espeleologia. Va morir a l'octubre de 1989 atacant la cara sud del Lhotse, al Nepal, a una altitud aproximada de 8.200 metres quan, en plena escalada, se li va trencar una corda de segona mà que havia comprat en un mercat de Katmandú. Té com a major mèrit de ser el primer home en el món que ha conquistat quatre vuit mils a l'hivern.

Què volem dir quan parlem dels "vuit mil"? El terme vuit mil s'ha estès i consolidat en la terminologia alpinística per designar les catorze muntanyes independents de la Terra de més de 8.000 metres d'altitud. Totes elles es troben a les serralades de l'Himàlaia i del Karakorum, ambdues a Àsia.

Suggeriment: 35a Setmana del LLibre en Català

Del 8 al 17 de setembre, la Setmana del Llibre en Català celebra la seva 35a edició i ho fa convertint-se en l’oferta més gran de la història de llibres en català. La Setmana, un dels esdeveniments culturals més importants del país, acollirà més expositors que mai, afavorint sempre el contacte directe, la relació entre llibreters, editors i lectors, que podran trobar totes les novetats, però també llibres de fons i les col·leccions de cada segell. Com sempre, amb una àmplia proposta d’activitats de tot tipus (presentacions, recitals, itineraris literaris, xerrades...) per a infants i adults, que també contribueixen a estimular i a promoure la lectura en català. Vine! Volem que formis part de la Setmana del Llibre en Català.

A La Setmana podràs trobar el llibre que satisfarà el teu desig de lectura

On?

Has d'anar a l'Avinguda de la Catedral de Barcelona

Quan?

Ho pots fer avui dissabte de 10.30h a 21h o demà diumenge de 10h a 14h. Una fira per triar, remenar i trobar bons llibres...

15 de setembre 1254 neix Marco Polo

El nostre protagonista d'avui és una persona que amb la seva vida ha inspirat a molta gent a conèixer altres mons. 

Marco Polo va néixer el  5 setembre de 1254. Va ser un mercader i viatger venecià, cèlebre pels relats que se li atribueixen de viatge al Àsia Oriental, manuscrits per Rustichello de Pisa amb el títol original d'”Il Milione“, i conegut en espanyol com “Los Viajes de Marco Polo”, relat que va donar a conèixer a l'Europa medieval les terres i civilitzacions de l'Àsia central i China.

Existeixen discrepàncies entre els historiadors sobre el fet que Marco Polo hagi realitzat efectivament els viatges que se li atribueixen, en particular aquells que el situen a Mongòlia i la Xina, dels quals prové la seva fama.

Segons els relats, Marco Polo va néixer i va aprendre a comerciar a Venècia mentre el seu pare Niccolò i el seu oncle Maffeo, viatjaven per Àsia on haurien conegut a Kublai Kan. El 1269 tots dos van tornar a Venècia i van veure per primera vegada a Marco, i el van portar amb ells -segons els relats- en un nou viatge comercial a l'Àsia, en el qual haurien visitat Armènia, Pèrsia i l'Afganistan, recorrent tota la Ruta de la Seda, fins arribar a Mongòlia i la Xina. Les narracions afirmen que Marco Polo va romandre 23 anys al servei del Kublai Kan, emperador de Mongòlia i la Xina, arribant a ser governador durant tres anys de la ciutat xinesa de Yangzhou i tornant a Venècia en 1295.

El 1295 Venècia estava en guerra amb el seu rival, la República de Gènova. En el transcurs del conflicte Marco va ser capturat i empresonat pels genovesos. Va ser en aquesta situació que en 1298, durant el seu període a la presó, va conèixer a l'escriptor Rustichello de Pisa, a qui va relatar les seves fabulosos viatges, que van ser el tema del llibre conegut en principi com “Le divisament du monde”, “Livre des Merveilles du monde”, o “Il Milione”. Va ser alliberat el 1299. Marco Polo va esdevenir un ric mercader i membre del Gran Consell de la República de Venècia. Va morir el 1324 i el van enterrar a l'església de Sant Llorenç de la seva ciutat. El relat dels seus viatges, va inspirar, entre altres, a Cristòfor Colom que posseïa un exemplar del llibre acuradament anotat.

No sé com s'ha arribat des d'aquest mercader venecià fins al joc que es juga a la piscina on  el que para diu "Marco" amb els ulls tancats i tots els seus companys de joc contesten "Polo" i ell els intenta trobar a través de l'oida. Jo hi jugava de petita i em porta bons records quan en qualsevol piscina sento alló de "Marco" i la resposta coral "Poloooo!"

 

14 de setembre 1580 neix Quevedo 1975 primera canonització USA

La primera previsió era una altra però no me’n he pogut estar de transcriure un dels poemes més coneguts de Quevedo. L'altre tema serà més breu. Avui recordem una canonització especial i un neixament.

La canonització és la declaració oficial de la santedat d'una persona difunta per part d'una confessió cristiana o església. Mijtançant aquesta declaració, l'església afirma que la persona en qüestió es troba certament al Paradís i en permet el culte com a sant. És un costum de les esglésies catòlica (incloses les del ritu oriental) i ortodoxa (amb totes les seves variants). L'anglicanisme accepta el culte als sants, però només ha fet una canonització en la seva història, la de Carles I d'Anglaterra. Les altres confessions cristianes, encara que admeten l'existència dels sants i accepten la commemoracio de la seva memòria, no n'admeten la veneració ni la seva intermediació entre els homes i Déu.

Tal dia com avui del 1975 el Sant Pare de l'església catòlica Pau VI va canonitzar la primera santa nascuda als Estats Units: Elisabeth Ann Seton. I estàvem a les acaballes del segle XX... Va ser la fundadora de la primera escola catòlica del país i de la primera congregació estatunidenca de religioses, les Germanes de la Caritat.

Francisco de Quevedo y Villegas va néixer tal dia com avui de 1580 a Madrid. Va ser un dels escriptors més destacats de la literatura espanyola, del Segle d'Or. Tot i que va escriure tant obres narratives com dramàtiques, Quevedo és més conegut per la seva obra poètica, de la qual es conserven gairebé un miler de poemes.

Quevedo, de família aristòcrata, es va iniciar en el món de la literatura amb obres satíriques i burlesques com "La vida del Buscón anomenat don Pablos" o "Los Sueños". La seva amistat amb Félix Lope de Vega i Miguel de Cervantes era coneguda per tots, però també la seva acèrrima enemistat -que duraria fins a la seva mort-, amb un altre escriptor rival: Luis de Góngora. Era famós per conrear el corrent anomenat conceptisme, basat en els jocs d'enginy i la complicació del missatge a partir del doble sentit, que s'oposava clarament al culteranisme de Góngora.

Abanderant un estil anti-Góngora en tot moment, va publicar una sèrie d'escrits mordaces i agressius, a fi de satiritzar al seu rival, com el famós "A una nariz".

Érase un hombre a una nariz pegado,

érase una nariz superlativa,

érase una nariz sayón y escriba,

érase un pez espada muy barbado.

Era un reloj de sol mal encarado,

érase una alquitara pensativa,

érase un elefante boca arriba,

era Ovidio Nasón más narizado.

Érase el espolón de una galera,

érase una pirámide de Egipto,

las doce tribus de narices era.

Érase un naricísimo infinito,

muchísimo nariz, nariz tan fiera

que en la cara de Anás fuera delito.

Val la pena agafar paper i llapis i esbrinar què volen dir totes aquestes comparacions... algunes no són gens fàcils d’entendre però això les fa encara més punyents...

13 de setembre 1501 comença el David 2001 comença "Cuéntame"

Diuen que setembre és el mes dels bons propòsits... Sempre és un bon dia per començar obres fantàstiques. Avui en recordem dos de diferents.

Avui recordem que tal dia com avui del 1501 a la república de Florència l’artista  Miquel Àngel Buonarotti va començar a esculpir una de les seves escultures més famoses: el David. (de vegades no sé si les dates són exactes però ens dóna motiu per parlar de diversos fets... i en aquest aspecte sempre diem que, com diuen els italians: “si non é vero, é ben trobato” –si no és veritat, està ben trobat-.

El David és una escultura de marbre blanc de 5,17 metros d'altura i 5572 quilos, realitzada per Miguel Ángel Buonarroti entre 1501 i 1504 per encàrrec de l'Òpera del Duomo de la catedral de Santa Maria del Fiore de Florència . L'escultura representa al rei David bíblic en el moment previ a enfrontar-se amb Goliat, i va ser acollida com un símbol de la República de Florència davant l'hegemonia dels seus dirigents, els Mèdici, i l'amenaça dels estats adjacents, especialment els Estats Pontificis.

El David és una de les obres mestres del Renaixement segons la majoria dels historiadors, i una de les escultures més famoses del món. Actualment es troba exposada a la Galeria de l'Acadèmia de Florència,  tot i que fins el 1873 va estar situada a la plaça de la Senyoria de la capital toscana; des de llavors en el seu lloc s'erigeix ​​una còpia de l'obra a mida real realitzada també en marbre.

Tal dia com avui, del 2001, va començar la sèrie més llarga de TVE. “Cuéntame” és una sèrie espanyola de televisió emesa per La 1, canal de la cadena pública Televisión Española. La sèrie narra, situant-se en una combinació de microhistòria i macrohistòria, les vivences d'una familia de classe mitjana, els Alcántara, durant els darrers anys del franquisme i els començaments de la Transició Espanyola; i és a la vegada una crònica socio-política de l'època. El seu nom real és “Cuéntame cómo pasó”  però és més coneguda com a “Cuéntame” i el seu nom prové de la famosa cançó "Cuéntame"  estrenada en els anys seixanta pel grup de música pop Fórmula V. La sèrie ha tingut 18 temporades donat l’èxit de públic, perquè la primera idea era molt més modesta. En cada temporada la sintonia està cantada per cantants diferents com  Ana Belén (1-9), Pitingo (10), Rosario Flores (11), Alejo Stivel (12), Estrella Morente (13), Miguel Bosé (14), Los Secretos (15 i 16), Miguel Ríos (17 i 18). S’ha emès fins la 18 però sembla que està signada la 19 temporada. S’han fet  i emès 329 episodis. 

12 de setembre Sant Tornem-hi! (Festa oficial d'Astúries)

Avui és Sant Tornem-hi, el dia de l’inici de curs a Catalunya pels infants i joves d’Educació Infantil, Primària i Secundària. Un munt de nens i nenes tenen avui el primer dia de classe del curs 2017-18. Els universitaris  tenen dates flexibles d’inici i molts es reincorporaran la setmana vinent.

Teníem pendent parlar del Dia d’Astúries que es va celebrar divendres.

El “Día de Asturias” és la jornada festiva de la comunitat autònoma espanyola del Principat d’Astúries que es celebra el dia 8 de setembre. Coincideix amb la festivitat de la Mare de Déu de Covadonga, patrona de Asturias.

Astúries, anomenada oficialment Principat d'Astúries (en asturià, Principáu d'Asturies), és una comunitat autònoma uniprovincial d'Espanya. Situada al nord d'Espanya ocupa una àrea total de 10 603,57 km², en el qual habiten 1.054.408 persones (INE, 2014) . Fronterera l'oest amb la província de Lugo (Galícia), al nord amb el mar Cantàbric , a l'est amb Cantàbria i al sud amb la província de Lleó (Castella i Lleó). Rep el nom de Principat per raons històriques, a l'ostentar l'hereu de la Corona d'Espanya el títol nobiliari de «príncep d'Astúries», establert per Juan I de Castella en l'any 1388. La seva capital és la ciutat d'Oviedo, mentre que Gijón és la seva ciutat més poblada. L'actual espai territorial asturià coincideix bàsicament amb l'antic territori de les Astúries d'Oviedo, contigües a les Astúries de Santillana.

El Principat d'Astúries segons el seu Estatut d'Autonomia està considerat com una comunitat històrica en el seu article 1. Posseeix una assemblea legislativa anomenada Junta General del Principat, en record d'una antiga institució medieval de representació dels consells davant la Corona. Coincideix seu territori en part a més, amb la zona nuclear de l'antic Regne d'Astúries de l'any 718 i posseeix dos idiomes propis: l'asturià o bable, del tronc lingüístic asturlleonès, que tot i no ser considerada llengua oficial, té un estatus jurídic semblant al d'oficialitat i el eonaviego o gallec-asturià, del tronc lingüístic galaicoportuguès, parlat en els concejos de l'extrem occidental i que gaudeix d'un estatus similar.

Jo tenia un amic que ho tenia molt clar... ell deia que “Astúrias es España y el resto tierra conquistada a los moros”. Realment quan els àrabs van conquerir la península ibèrica l’únic territori que no van aconseguir va ser Astúries i a partir d’aquí es va organitzar la Reconquesta. 

Si parlem de la gastronomia d'Astúries hem de dir que té elements que l'emparenten amb la normanda i bretona. El plat més conegut és la fabada, potent guisat fet amb fabes, una varietat de mongeta blanca o mongeta, acompanyades per xoriço, botifarra, lacón i cansalada. Això es serveix a part i es coneix amb el nom de compangu. A més destaca la varietat de peixos frescos i mariscs del cantàbric i la qualitat de la seva carn de vedella i de bou.

Existeixen més de cent varietats diferents d'excel·lents formatges artesans, dels quals el de Cabrales és el més conegut, encara que més populars a Astúries és el Gamonedo i compta amb denominació d'origen. Si es prefereix unes postres dolces, el més tradicional és l'arròs amb llet i els casadielles (un tipus de creps farcides d'una barreja de fruits secs com nou, ametlla o avellana, prèviament triturats, barrejats amb sucre i regat per anís) ben fregides o al forn, també trobem la famosa pastís "Charlota" de Gijón, els carbayones i moscovites a Oviedo i el famós “tocinillo de cielo” de Grau entre d'altres postres. Per Carnaval (Antroxu) es prepara el Frixuelu, postres fetes amb farina, llet, sucre, es fregeix amb poc oli i sobre el qual s'empolvora sucre. També és típica l'empanada asturiana.

La beguda asturiana per excel·lència és la sidra, el procés d'elaboració i formes de consum s'han integrat totalment en la vida social d'Astúries. Amb pocs graus d'alcohol, entre quatre i sis, la sidra alegra romiatges i reunions i segueix exercint en chigres i espichas l'indiscutible paper de beguda típica d'Astúries. En els últims anys han aparegut, amb notable acceptació, les sidres de nova expressió, la sidra dolça sense alcohol i la denominació d'origen.

Menys integrat, però no menys important, en l'occident també és típic el vi que es produeix en aquesta zona com ara el vi de Cangas del Narcea, encara que Astúries no té cap denominació d'origen de vins.

8 de setembre Dia d'Extremadura Dia de les Mares de Déu trobades

Avui dos temes: el Dia d'Extremadura i les Mares de Déu trobades. També es celebra el Dia d'Astúries però en parlarem demà..

Situem-nos, Extremadura és una comunitat autònoma espanyola situada a la zona sud-oest de la península ibèrica. Està composta per les dues províncies més extenses d'Espanya: Càceres i Badajoz. Extremadura limita al nord amb les províncies de Salamanca, Àvila (Castella i Lleó), al sud amb Huelva, Sevilla i Còrdova (Andalusia); a l'est, amb Toledo i Ciudad Real (Castella-la Manxa) i a l'oest, amb Portugal. La seva capital és Mèrida (antiga Augusta Emerita), ciutat reconeguda per l'Estatut d'Autonomia com a seu de la Junta d'Extremadura.

La població total d'Extremadura en 2016 va ser de 1.088.000 habitants dels quals el 34% viuen en les set ciutats més poblades de la comunitat autònoma: Badajoz, Càceres, Mèrida, Plasencia, Don Benito, Almendralejo i Villanueva de la Serena. La regió és la major productora de tabac d'Europa. Té diverses denominacions d'origen com ara: Ribera del Guadiana en vins; Devesa d'Extremadura en pernil; Torta del Casar, formatge de la Serena, formatge de Ibores en formatges; oli Gata-Hurdes, oli Monterrubio en oli d'oliva; i altres matèries com el pebre vermell de la Vera, la vedella i el xai d'Extremadura, la mel de Villuercas-Ibores o les cireres de la Vall del Jerte (les fotografies d’aquesta vall amb els cirerers florits són espectaculars).

Per Extremadura passen dos dels rius més importants de la península ibèrica: el Tajo, i el Guadiana. Gràcies a ells es produeix una agricultura de qualitat, amb productes com pebre vermell, tomàquet, tabac i arròs.

El Dia d'Extremadura es celebra el 8 de setembre i és la festivitat oficial de la Comunitat Autònoma d'Extremadura (Espanya), coincidint amb la festa religiosa de la Verge de Guadalupe, patrona de la regió.

La Mare de Déu té un extens culte a tot el món catòlic i Catalunya és un país que des de sempre ha tingut veneració per Maria, no en va, la Mare de Déu, sota qualsevol de les moltes advocacions, és la patrona de la majoria de pobles de Catalunya.

Quantes Mare de Déu hi ha a Catalunya?. Ningú no les ha comptat però si avui hi ha més de nou-cents municipis reconeguts, amb alcalde i ajuntament constituïts, molt possible serà que el nombre d’advocacions marianes que celebrem passi de les mil.

Per una banda Catalunya, com tot el món Catòlic, celebra solemnement totes les diades Marianes que hi ha al calendari, són les advocacions que es basen en un fet de la vida de Maria. Purificació, Anunciació, Assumpció, etc…

Per altra banda són nombroses les imatges que porten el nom del lloc on han estat trobades, com Montserrat, Núria, el Far, etc… o del lloc on van aparèixer, com és el cas de Fàtima, Lourdes o el Pilar.

També hi ha Mare de Déu que porta el nom d’un fet o un sentiment: Bonanova, la Guia, Boncamí, o de l’Alegria, Angoixa, i, finalment les que fan referència a un indret geogràfic: la Roca, el Claustre, la Font, el Camí.

Amb tot cal no oblidar que hi ha moltes advocacions marianes, però de Mare de Déu només en tenim una.

Avui es celebra el dia de les Mares de Déu trobades per tant felicitem a les noies que es diuen: Núria, Queralt, Meritxell, Guadalupe, Covadonga, Coro..

L'imatge pertany a la Virgen de Guadalupe, patrona d'Extremadura.

7 de setembre 1859 comença a funcionar el Big Ben 1962 mor Isak Dinesen

Avui 7 de setembre el cinema entra de nou en el blog. Avui recordem l’escriptora d’una novel·la que es va convertir molts anys després en una pel·lícula “Memorias de África” i també parlarem del Big Ben, un dels símbols de Londres.

El Big Ben ("gran Ben") és el nom amb què es coneix la “gran campana de Westminster”, la més grossa de les que es troben a la Torre del Rellotge —rebatejada com a Elizabeth Tower en ocasió del jubileu de la Reina Elisabet II del Regne Unit— del Palau de Westminster. Encara que originàriament el nom feia referència només a la campana, popularment també s'aplica a tot el conjunt. La torre del Big Ben és un dels símbols de Londres. El Big Ben apareix en l'escut dels Castellers of London.

Veiem alguns números del Big Ben: té 96 metres d'altura. Els quatre rellotges estan situats a 55 metres d'alçada. A causa de les condicions del sòl on s'assenta la construcció, la torre s'inclina lleugerament al nord-oest, uns 220 mm a l'any. La maneta que marca les hores fa 2,7 metres de llarg, mentre que la que marca els minuts mesura 4,3 metres.

El nom de «Big Ben» va ser posat a la campana original de 16 tones de la torre, fosa el 1856. Atès que la torre no estava encara finalitzada, la campana va ser instal·lada al New Palace Yard, però la campana es va trencar, i finalment es va refer en una campana de 13,8 tones, la qual s'usa avui. La nova campana va ser muntada a la torre el 1858 al costat de quatre campanes més, que s'encarreguen de donar els quarts.

El 7 de setembre de 1859, tal dia com avui, el rellotge va entrar en funcionament. Del 16 de desembre de 2016 ençà, el Big Ben roman aturat per les obres de manteniment de la torre, que també està tancada al públic fins 2020: l'estat de conservació del conjunt era tan greu que, encara que també hi havia projectada una remodelació general de Westminster per a la dècada del 2020, el treball de restauració del Big Ben s'avançà al 2017. No obstant això, almenys una de les quatre cares del rellotge continuarà funcionant, i la campana sonarà en dates com la nit de cap d'any o l'11 de novembre (Dia del Record de la fi de la Primera Guerra Mundial). El projecte inclou la instal·lació d'un ascensor per a discapacitats i evacuació d'emergència de ferits des de dalt de la torre, que fins llavors havien de ser abaixats per ràpel amb una politja.

Hi ha altres torres semblants, podeu trobar una rèplica de la torre d'uns 6 metres feta de metall, coneguda com a Little Ben està situada a prop de Victoria Station a Londres. Altres torres en diferents llocs del món s'han inspirat en l'aspecte del Big Ben, com per exemple: la torre del rellotge de la Gare de Lyon (París), la Torre de la Pau del parlament del Canadà (Ottawa), el rellotge monumental de Pachuca a Mèxic i la torre del rellotge a Victòria (Seychelles).

I continuant amb el cinema, el Big Ben apareix a moltes pel·lícules, veiem-ne dues mostres: En la pel·lícula "Peter Pan", quan el protagonista va a buscar a Wendy i els seus germans volen fins a la torre del Big Ben i es posen en una de les manetes; i a "101 dàlmates", la Cruella de Vil imagina el Palau de Westminster pintat de blanc amb taques negres, com un dàlmata.

Karen Christence Blixen-Finecke va morir el 7 de setembre del 1962. Va ser una escriptora en llengua danesa i anglesa, que signava els seus treballs amb pseudònim. A banda del pseudònim Isak Dinesen, que li donà popularitat, també signava com Osceola (el nom d'un cap seminola) i Pierre Andrézel.

Va començar publicant una sèrie d'apunts autobiogràfics sobre la seva vida a Àfrica. Però va ser "Memòries d'Àfrica" (1937) l'obra que sense dubte la va catapultar a la fama a nivell mundial. A part de les moltes edicions i traduccions que se’n van fer, Sydney Pollack en va fer el 1985 una pel·lícula de gran èxit, "Out of Africa", amb Meryl Streep i Robert Redford en els papers protagonistes que va rebre 7 Oscars, dos Premis Bafta i tres Golbus d’Or.

6 de setembre 1522 Primera volta al món 1991 independència d'Estònia, Letònia i Lituania

Els protagonistes d’avui tenen un punt geogràfic... Juan Sebastián Elcano i Mijaíl Gorbachov.

Hi ha moltes coses que avui donem per evidents però es van haver de provar... actualment ningú dubta de que la terra és esfèrica però durant molt de temps es pensava que era plana i que s’acabava. De fet a Espanya hi ha el cap de Finisterre, a Galicia, que significa la darrera terra o el final de la terra i pensaven que després el mar acabava i queia al buit.

Tal dia com avui de 1522 diuen que va arribar a Sanlúcar de Barrameda la nau Victoria amb 18 tripulants. El capità era Juan Sebastián Elcano, completant la primera volta al món en vaixell mai registrada i provant així l'esfericitat de la Terra. L'expedició va salpar del mateix port el 20 de setembre de 1519. El capità era Fernando de Magallanes que va resultar mort en un combat amb indígenes a les illes Filipines. Després d'aquest viatge s'obriran per a Espanya les cobejades rutes comercials d'Orient.

Els mapes ens mostren com és el món. Els mapes físics ens mostren rius, muntanyes, planes... que són més constants. Els mapes polítics tenen més variació. Aquests mostren la distribució política i sovint neixen països, es separen o s’ajunten... La Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, abreujat Unió Soviètica, i en sigles, URSS o Rússia Soviètica va ser un estat situat al nord d'Euràsia, que va existir de 1922 a 1991 sobre el territori d'allò que havia estat l'Imperi Rus. A partir de l’any 1991 Moscú va començar a reconèixer la independència de diferents territoris, començant per les anomenades repúbliques bàltiques: Estònia, Lituània y Letònia. Actualment tots tres són estats independents amb l’euro com a moneda i reconeguts per les Nacions Unides des de 1991. El polític encarregat del reconeixement de la independència d’Estònia, Letònia i Lituània va ser Mijail Gorvachov.

Suggeriment: Fer la volta al món ha estat el gran desig dels viatgers i molta gent l'ha fet, l'ha somiat i fins i tot l'ha escrit. Hi ha un llibre que porta per títol "La volta al món en 80 dies" i es basa en una juguesca. Sabeu qui és el seu autor? Hi ha des de viatgers solitaris fins a famílies que fan l'opció de fer la volta al món: la família Zapp va sortir per fer-la en sis mesos i ja porten disset anys voltant. Hi ha una família de Llicà d'Amunt que està a punt de marxar a fer el seu gran viatge, podeu seguir-los al Janimafamily.com. Ja ho deia la meva àvia: som al món per haver-hi de tot! La imatge ens mostra la ruta de la primera volta al món.

5 de setembre Sant Tornem-hi! Benvinguts!

Avui, 5 de setembre és Sant Tornem-hi pel blog de Cultureta. Sóc Sílvia Llucià, pedagoga, però sobretot curiosa en el món de la cultura. M'encanta conèixer, escriure, fer divulgació i reflexió.

Torno a escriure sobre el món i la vida prenent com a referència el què va passar tal dia com avui. D’aquesta manera passem per molts camps diferents, perquè han passat tantes coses... De vegades és difícil prioritzar i parlar d’un sol tema, altres dies n’hi ha un que ho tenyeix tot... Espero que us serveixi, com a mi, per aprendre mil coses. 

Aquesta idea va néixer l’any 1995 i es va plasmar fins el 2012 en el Full d’Inici de Classe de l’Escola Menéndez Pidal de Barcelona. A partir d’aquí va patir un temps de silenci però els inquiets no podem parar i la cultura no es pot amagar sota la catifa... per això va trobar un nou format. Ja no era en paper, havia nascut el blog. El 3 de novembre del 2013 va aparèixer aquest blog de cultureta com a seguiment natural de la idea. 

Aquests darrers anys treballo amb ments curioses que poden trobar en aquests petits escrits diaris vitamines de coneixements: informació per seguir tibant del fil i descobrir coses, persones i fets que desconeixien. Per això, de vegades, a més de la informació hi trobareu suggeriments... També podeu trobar informació per a fer activitats els caps de setmana per a tota la família.

Ara, després de les vacances d’estiu, amb les piles carregades i el cap ple d’idees ja hi tornem a ser... Aquest curs m’agradaria que vosaltres, estimats lectors, també escrivíssiu i m’expliquéssiu què opineu o aportéssiu informació si ho desitgeu... 

Sigueu tots benvinguts de nou a “Cultureta i activitats en família”.