31 d'octubre Castanyada - Halloween - Castaween 1711 Neix Laura Maria Catarina Bassi, física 1877 Neix Francesca Fontova, primera metgessa de Lleida

 

Avui parlarem de tradicions de tardor i  de dues dones que van obrir el camí a moltes d’altres. Una va ser la primera professora i catedràtica de física d'una universitat europea i l’altra la primera dona llicenciada en Medicina de la província de Lleida.

Laura Maria Catarina Bassi (Bolonya, 31 d'octubre de 1711 - 20 de febrer de 1778) fou una física italiana del segle XVIII, coneguda per haver estat la primera professora i catedràtica d'una universitat europea. Laura Bassi era filla d'un advocat nadiu del ducat de Mòdena que havia adquirit la ciutadania bolonyesa. Un sacerdot, parent seu, ja va notar l'extraordinari talent de la noia i la seva educació fins als vint anys va estar a cura de Gaetano Tacconi, metge i professor d'anatomia a la Universitat de Bolonya. Durant els anys 1720 va participar en nombrosos debats intel·lectuals amb membres de l'acadèmia bolonyesa, cosa que va cridar l'atenció del cardenal Lambertini (futur papa Benet XIV), que aviat va esdevenir el seu protector.El 1732 es va graduar a la Universitat de Bolonya i va ser nomenada professora d'aquesta institució. Va ser, doncs, la segona dona europea a rebre un grau universitari i la primera a ser professora d'universitat, tot i que no va tenir permís per donar classe a les aules de la universitat fins al 1737. El 1738 es va casar amb el també professor de la universitat Giuseppe Veratti i van seguir junts la seva carrera de recerca, tot i que aquest matrimoni (i la possibilitat que Laura Bassi, una dona, continués donant classes) no va ser gens ben vist per la comunitat universitària i ciutadana. De tota manera, aquest matrimoni li va permetre continuar freqüentant els cercles intel·lectuals de la ciutat (ni que fos com a esposa de...) i també donar classes, encara que fos a casa seva i no a les aules.

Francesca Fontova i Rosell va néixer a Lleida el 31 d'octubre de 1877. Va ser una metgessa catalana, la primera dona llicenciada en Medicina de la província de Lleida. Feu estudis primaris al Col·legi Almodí de Lleida i després estudià Magisteri i obtingué el títol de Batxiller en Arts per l'Institut de Lleida el 1895. Seguidament, sol·licità ingressar a la Facultat de Medicina de Barcelona, però una circular de la Direcció General d'Instrucció Pública del 1893 que prohibia l'ingrés de les dones a l'ensenyament superior li ho impedí. Malgrat això, no es rendí i sol·licità al Ministre d'Instrucció l'autorització del seu ingrés. Finalment, el 1898, tres anys després d'haver-lo demanat, obtingué el permís per ingressar a la Universitat de Barcelona. Superats els impedients, cursà i obtingué la llicenciatura en Medicina i Cirurgia el mes de juny del 1903. Amb ella, obtingueren la llicenciatura dues dones més, Miracle Andreu Boigues i Trinitat Sais Plaja. Acabada de llicenciar, començà a exercir professionalment a Lleida. Posteriorment, amplià la seva consulta a altres poblacions del Segrià i de la província.

 

És temps de tardor. De recolliment. Temps de gaudir del fred i recuperar amb els teus l'escalfor de les nostres tradicions. I la millor manera de fer-ho, per arribar a la seva essència, és arribant al seu cor. El nostre personatge principal és la Castanyera amb disfressa i cançó inclosa. Quan es comença a notar la tardor, cap als volts de l’1 de novembre, moltes cultures celebren festivitats relacionades amb els difunts. El Halloween anglosaxó és una celebració que ha tingut un ampli ressò a la nostra societat al llarg dels darrers anys, però també n’hi ha d’altres com el Día de los Muertos mexicà o el Magosto asturià.

A Catalunya, la festa de la Castanyada també té un origen funerari. En la seva vessant més tradicional, aquesta consisteix en un àpat on es mengen castanyes i moniatos, ben regats amb moscatell. Sembla que l’origen d’aquesta tradició prové del fet que, durant la nit de Tots Sants (el dia dels difunts, és el dia 2 segons la tradició cristiana), es tocava a morts fins a la matinada. Tot el poble col·laborava en aquesta tasca, i els nutrients d’aquests aliments ajudaven a no defallir. L’àpat tenia, a més, un sentit simbòlic: tot torrant les castanyes, es resaven rosaris pels difunts de la família i en família.

Actualment, la Castanyada s’ha convertit en una revetlla de Tots Sants, i es celebra tant en l’àmbit familiar com al comunitari: a les escoles, és la primera de les festes tradicionals del curs. Ja sense referència ritual ni memorial envers els morts, la Castanyada conviu a la nostra societat amb l’esmentat Halloween, de tradició anglosaxona, i apareix el Castaween. Les escoles, els centres cívics i les biblioteques celebraran un seguit d’activitats i revetlles per celebrar la revetlla de Tots Sants, inspirades tant en la Castanyada com en Halloween. Consulteu les programacions per tal de conèixer els detalls.

La imatge és per "La Castanyera".

30 d'octubre 1997 Presidenta d'Irlanda: Mary Patricia McAleese

 

Avui parlem de dones que s’han dedicat a la política al més alt nivell com a Presidentes de la Republica d’Irlanda.

Mary Patricia McAleese (en irlandès: Máire Pádraigín Mhic Ghiolla Íosa) és una advocada, periodista i primera vicerectora catòlica de la Universitat de Queens de Belfast. Va ser candidata del Fianna Fáil a la Presidència de la República d'Irlanda i, amb el suport del Sinn Féin, va triomfar en aquestes eleccions el 30 d'octubre de 1997, amb el 45,2% dels vots. Va ser presidenta d'Irlanda entre 1997 i 2011 després de ser reelegida en 2004 sense que s'hagués presentat candidat de l'oposició. La imatge d’avui és per a ella.

Va substituir Mary Robinson, política i advocada irlandesa. En 1990 va ser elegida presidenta de la República d'Irlanda, sent la primera dona que accedia a la prefectura de l'Estat en aquest país. La nostra protagonista és la segona i encara no hi ha hagut una tercera.

29 d'octubre 1860 S'inaugura el Teatre Municipal de Girona 1892 Neix Aurora Bertrana, escriptora i violoncel·lista 1982 Neix Elena Gadel, cantant i actriu

 

Avui: art i artistes... del personatge principal de la Traviata a una escriptora i violoncel·lista, i a una cantant i actriu.

El 29 d’octubre de 1860 es va inaugurar el Teatre Municipal de Girona amb “La Traviata”, de Verdi. Una obra amb una protagonista femenina. “La Traviata” (títol original en italià, en català L'esgarriada) és una obra dramàticomusical en tres actes composta el 1852 per Giuseppe Verdi sobre un llibret en italià de Francesco Maria Piave, basat en “La dama de les camèlies” d'Alexandre Dumas. Es va estrenar el 6 de març de 1853 al La Fenice de Venècia, dirigida per Gaetano Mares. A Catalunya es va estrenar al Gran Teatre del Liceu el 25 d'octubre de 1855. Violeta, una cortesana famosa a París, ho abandona tot per anar amb el seu amor Alfredo. Però la germana d'Alfredo no podrà casar-se si Alfredo viu amb Violeta. El senyor Germont, pare d'Alfredo, és l'encarregat de fer-ho saber a Violeta, que abandona Alfredo. Finalment, Violeta, malalta de tuberculosi, rep la visita d'Alfredo i del senyor Germont, que reconeix el seu error. Violeta mor entre els seus éssers estimats.

Aurora Bertrana i Salazar va néixer a Girona el 29 d'octubre de 1892. Va ser una escriptora i violoncel·lista catalana. Filla de l'escriptor Prudenci Bertrana i de Neus Salazar, va passar la seva infància al barri del Mercadal de Girona. Va estudiar a l'escola del pedagog Josep Dalmau i també va estudiar francès al convent de les Soeurs de la Misericorde. Quan acabà l'escola volia ser escriptora però el seu pare s'hi va negar i començà a estudiar música a l'Acadèmia Ainaud amb Cassià Casademont a Barcelona, trià el violoncel com a instrument, i passà una temporada a casa de l'escriptora Carme Karr. Gràcies a Karr, el 1923 es pogué matricular a l'Institut Dalcroze de Ginebra per seguir estudiant música, però el 1924 va abandonar els estudis de música i es va matricular a la facultat de lletres de la Universitat de Ginebra. Es va començar a guanyar la vida tocant al Trio de senyoretes que va debutar l'1 de desembre del 1924 en un hotel de Chamonix. La Biblioteca de la Universitat de Girona conserva el Fons Prudenci i Aurora Bertrana, que inclou part de la biblioteca i arxiu personal dels Bertrana. Els manuscrits d'Aurora Bertrana inclouen un recull d'articles i assaigs, conferències, correspondència, documents personals diversos, documents referents a Prudenci Bertrana, entrevistes, guions, manuscrits literaris, memòries, narrativa breu, novel·la i poesia. Aquests documents es poden consultar a text complet en el Repositori de Fons Especials de la Universitat de Girona i en la Memòria Digital de Catalunya.

Elena Delgado Ucea, coneguda pel nom artístic d'Elena Gadel va néixer a Barcelona el 29 d'octubre de 1982. És una cantant i actriu catalana dedicada a la cançó, el teatre musical i la televisió. Es donà a conèixer arran de la seva participació en la segona edició del concurs Operación Triunfo (La 1) l'any 2002, i després va debutar amb el senzill «Es por ti». L’hem vist a diferents musicals del 2004 al 2006: “Mar i cel”, del 2006 al 2010: “Grease, el musical de tu vida”, el 2012: “Over the moon”, i al 2013 i 2014: al “Petit Príncep”. L’hem vist al jurat del “Oh Happy Day”, i del “Eufòria 1 i 2”. Ara la veiem cada tarda a TV3 a la telenovel·la “Com si fos ahir”. Per a ella i per a la seva parella a la sèrie, l’Eduard Farelo és la imatge d’avui.

28 d'octubre Canvi d'hora 1997 Neix Ariana Benedé, Projecte ARI 1897 Neix Marjory Warren, metgessa geriàtrica 1897 Edith Head, sastressa d'Oscars 1967 Julia Roberts, actriu

 

Avui: canvi d’hora i dones compromeses amb la lluita contra la leucèmia, la geriatria, una sastressa d’èxit, i una actriu amb un somriure encisador.

Aquesta nit tenim canvi d’horari. El canvi d’hora d’estiu a hivern del 2023 és la matinada del diumenge 29 d’octubre. El comitè d’experts no decidirà fins més endavant quan abolirà aquests canvis horaris, si és que els acaba eliminant. Així, el darrer diumenge d’octubre haurem d’endarrerir una hora els rellotges: quan les busques marquin les tres de la matinada seran les dues. Aquest canvi passarà a tots els països de la Unió Europea amb la intenció d’ajustar la jornada laboral a les hores de llum natural.

 

La nostra primera protagonista Ariana Benedé Jover (Barcelona 28 d'octubre de 1997 - 2 de setembre de 2016) va ser una activista contra la leucèmia i impulsora del Projecte ARI, desenvolupat a l'Hospital Clínic de Barcelona, una iniciativa que va néixer amb la finalitat d'implantar una teràpia pionera contra aquesta malaltia, l'anomenada teràpia CART, només present als Estats Units. En tornar de Dublín, on estudiava 2n d'ESO, la seva família la va notar baixa d'energies; se li va diagnosticar de pneumònia primer i de leucèmia limfoblàstica aguda finalment. Com que en aquell moment estava molt greu, la van començar a tractar amb quimioteràpia a l'UCI. Tenia 13 anys. El tractament duraria un any i mig. L'Ariana va morir l'any següent, el 2 de setembre de 2016. La seva mare, Àngela Jover, va continuar impulsant el projecte solidari, Projecte ARI, que va arribar a recaptar 1,8 milions d'euros provinents d'empreses, fundacions i associacions i particulars.

Marjory Winsome Warren va néixer a Londres el 28 d'octubre de 1897. Va ser una de les primeres geriatres i és considerada la mare de la medicina geriàtrica moderna; primera metgessa a reclamar la rehabilitació dels ancians malalts per a reprendre la vida normal i la formació de professionals especialistes.

Edith Head va néixer a San Bernardino, Califòrnia, el 28 d'octubre de 1897. Va ser una sastressa estatunidenca de cinema, que va guanyar vuit Oscars al millor vestuari. Va treballar als estudis Paramount Pictures durant tota la seva carrera. Atreta per Howard Greer, sastre en cap de la Paramount, s'imposà ràpidament als estudis. La seva llarga carrera a Hollywood li va permetre guanyar més Oscars que qualsevol altra dona en la història del cinema.

La darrera dona d’avui és un dels somriures més bonics del cinema i unes de les cames més llargues... Julia Fiona Roberts va néixer a Smyrna, Geòrgia, el 28 d'octubre de 1967. És una actriu de cinema i de televisió estatunidenca, guanyadora del premi Òscar a la millor actriu pel paper d'Erin Brockovich al 2001. Així com tres Globus d'Or en les categories de millor actriu en drama, millor actriu musical o còmica i millor actriu de repartiment, un BAFTA a la millor actriu i un premi del Sindicat d'Actors a la millor actriu protagonista. Per a ella és l’imatge d’avui. Coneguda per les seves interpretacions en pel·lícules com Steel Magnolias (1989), Pretty Woman (1990), The Pelican Brief (1993), My Best Friend's Wedding (1997), Runaway Bride (1999), Nothing Hill (1999), Ocean's Eleven (2001), The Mexican (2001), Mona Lisa Smile (2003) i Wonder (2017) es va convertir en l'actriu millor pagada l'any 2000. És considerada una de les dones amb major poder adquisitiu del cinema nord-americà, amb una fortuna estimada en 170 milions de dòlars.

27 d'octubre 1931 Neix Nawal al-Sa'dawi, metgessa i activista 1961 Neix Sandra Myrna Díaz, ecòloga

 

Avui les protagonistes són dues dones de lluny, molt lluny.

Nawal al-Sa'dawi va néixer a Kafr Tahla, Egipte, el 27 d'octubre de 1931 i va morir el 2021. Va ser una escriptora, metgessa i activista feminista egípcia. L'any 2003 fou guardonada per la Generalitat de Catalunya amb el Premi Internacional Catalunya i el 2004 amb el Premi Nord-Sud concedit pel Consell d'Europa.

Ja de jove, Saadawi va patir el procés de mutilació genital i en edat adulta va escriure i criticar aquesta pràctica. A partir de la mort d’una nena de 12 anys (Bedour Shaker) durant l’operació de circumsició genital el 2007, Saadawi va escriure: “Bedour, havies de morir per il·luminar les ments obscures? Havies de pagar amb la teva apreciada vida el preu… perquè doctors i clergues aprenguessin que la bona religió no talla els òrgans dels nens?". Com a doctora i activista pels drets humans, Saadawi també s’oposa a la mutilació genital masculina (circumsició). Pensa que ambdós, nens i nenes, mereixen que se’ls protegeixi de la mutilació genital. Entre 1979 i 1980 va ser assessora de les Nacions Unides per al Programa de la Dona a Àfrica (CEP) i d'Orient Pròxim (CEPAO).

Vista com a polèmica i perillosa pel govern egipci, Sa'dawi va ser empresonada al setembre de 1981, juntament amb altres objectors de consciència a les idees polítiques del president Anwar al-Sadat. Va ser alliberada l'any següent, un mes després de l'assassinat del president.

L'any 1991, després de rebre amenaces de mort dels islamistes, s'exilià als Estats Units d'Amèrica, on passà a ser professora a la Universitat de l'Estat de Washington. El 1996 retornà a Egipte, des d'on ha continuat el seu activisme en favor dels drets de les dones, especialment a partir de la seva obra escrita.

La segona és Sandra Myrna Díaz que va néixer el 27 de octubre de 1961 a Cordoba, Argentina. És una biòloga argentina que investiga en l'àrea de l'ecologia vegetal i la biodiversitat, i s'especialitza en l'estudi de l'impacte del canvi ambiental global sobre la biodiversitat vegetal dels ecosistemes. Ha tingut un paper protagonista en el desenvolupament teòric i la implementació pràctica del concepte de diversitat funcional, els seus efectes sobre les propietats ecosistèmiques i la seva importància social. Té una activa participació en diverses iniciatives de difusió pública de la problemàtica del canvi ambiental global, incloent-hi publicacions de difusió, entrevistes i en el disseny del currículum de cursos de grau i postgrau a l'Argentina.

Molts dels seus treballs s'enfoquen en l'impacte de la crisi climàtica, els canvis d'ús de la terra i la deterioració de la biodiversitat en els ecosistemes, enfocant-se en les plantes i s'ha declarat en contra dels que neguen la crisi climàtica: "L'evidència és aclaparadora. Negar el canvi climàtic passa directament per interessos molt poderosos, econòmics i polítics, interessos creats."

Sandra Díaz ha realitzat diverses comparacions trans-regionals des del punt de vista dels caràcters de la vegetació i ha desenvolupat la base de dades de caràcters de plantes més completa d'Amèrica Llatina. També ha establert un dels primers experiments a Amèrica sobre el paper de diversitat biològica en el funcionament d'un ecosistema.

Investiga les interrelacions entre la biodiversitat i els canvis ambientals globals, entenent per tals no sols canvis de clima sinó canvis de l'ús de la terra.

Díaz ha publicat, des de 1987, més de 100 articles de difusió científica i articles pedagògics i una vintena de capítols en llibres internacionals relacionats amb el canvi global, incloent-hi les revistes Nature, Science, Ecology letters, Proceeedings of the National Academy of Sciences USA, Ecology, Journal of Ecology, Trends in Ecology and Evolution, Oecologia, Global Change Biology, Journal of Vegetation Science, Journal of Applied Ecology entre altres.

La imatge del dia és per la Sandra Myrna Díaz, l’ecòloga.

26 d'octubre 1902 Neix Beryl Markham, aviadora 1908 Neix María del Pilar Careaga, primera enginyera industrial 1931 Neix Serafina Poch, pedagoga i musicoterapeuta

 

Avui les nostres protagonistes formen part de les primeres dones que van... creuar l’oceà, ser graduada en enginyeria industrial, conductora de locomotora, alcaldesa de Bilbao, musicoterapeuta...

Beryl Markham va néixer a Leicester el 26 d'octubre de 1902. Va ser una aviadora professional (una de les primeres pilots bush flying), criadora i entrenadora de cavalls, i aventurera kenyana nascuda al Regne Unit. Markham és descrita sovint com «la primera persona» que va travessar l'Atlàntic d'est a oest en un vol solitari sense escales, però el rècord pertany en realitat al pilot escocès Jim Mollison, que va tractar de volar des de Dublín, Irlanda, fins a la ciutat de Nova York el 1932. La baixa visibilitat el va obligar a aterrar a New Brunswick al Canadà, però de tota manera va poder establir el rècord d'haver creuat l'Atlàntic d'est a oest, un vol que requereix un avió més preparat, amb més combustible, i porta més temps que el viatge en sentit contrari, a causa dels vents preponderants de l'oceà. Quan Markham va fer el viatge, cap pilot havia volat sense escales des d'Europa a Nova York, i cap dona havia fet el vol en sentit est-oest, tot i que diverses n'havien mort en l'intent. Markham volia obtenir tots dos rècords. El 4 de setembre de 1936, es va enlairar des d'Abingdon a Anglaterra, però quan duia vint-i-una hores de vol, el seu Percival Vega Gull, batejat com The Messenger, va patir problemes en congelar-se els tancs de combustible, i s'estavellà a Baleine Cove, a l'illa del Cap-Bretó, Nova Escòcia al Canadà. D'aquesta forma, el seu vol va ser molt similar en longitud al de Mollison. Malgrat que no va complir l'objectiu original de batre els dos rècords, Markham es va ser la primera dona a creuar l'Atlàntic sola d'est a oest, i la primera persona a volar d'Anglaterra a Amèrica del Nord sense escales. A partir d'aquest moment va ser considerada una pionera de l'aviació, tot i que ja no va tornar a pilotar cap avió mai més. És recordada principalment per haver escrit el llibre de memòries West with the Night. La Unió Astronòmica Internacional li ha posat el nom de Markham a l'impacte d'un cràter al planeta Venus.

María del Pilar Careaga Basabe va néixer a Madrid el 26 d'octubre de 1908. Va ser una política basca, coneguda per ser la primera dona graduada en enginyeria industrial a Espanya. El 1929 fou a l'Escola d'Enginyers Industrials de Madrid, així com la primera dona que va conduir una locomotora. També va obtenir el títol de patró d'embarcacions de lleure. El 7 de juliol de 1969 va substituir Javier Ybarra com a alcalde de Bilbao, sent la primera dona que ocupava una alcaldia durant la dictadura franquista. Fou alcaldessa franquista de Bilbao des de 1969 fins a 1975.

Serafina Poch Blasco va néixer tal dia com avui de 1931. És doctora en Filosofia i Lletres (Pedagogia) i Musicoterapeuta, membre professional de la “American Music Therapy Association (AMTA). Ha realitzat el seu internat i múltiples cursos de musicoteràpia als EUA. Va ser iniciadora dels Cursos de Postgrau i Màsters de Musicoteràpia en diverses universitats espanyoles. És membre del Claustre de Doctors de la UB. Fundadora i Ex President de la “Associació Espanyola de Musicoteràpia” (1976) i de la “Associació Catalana de Musicoteràpia” (1983), Ex presidenta i Presidenta d'Honor. Va presidir el “I Congrés Nacional de Musicoteràpia”a Montserrat, del 17 al 19 febrer 2006. Ha publicat a l’editorial Herder el “Compendio de Musicoterapia I i II”.

La imatge del dia és per Maria del Pilar Careaga, la primera dona graduada en enginyeria industrial a Espanya.

25 d'octubre 1931 Neix Annie Girardot, actriu 1984 Neix Katy Perry, cantant

Avui dues artistes: una actriu i una cantant.

Annie Girardot va néixer a París el 25 d'octubre de 1931. Va ser una actriu cinematogràfica i teatral francesa. Va debutar el 1954 a la Comédie Française i el 1955 a la pantalla gran. És especialment reconeguda pel seu treball amb el director Claude Lelouch. Va guanyar tres Premi Cèsar durant la seva trajectòria i va ser especialment reconeguda per les seves interpretacions de dones independents, fortes i solitàries. Surt del Conservatori Nacional Superior d'Art Dramàtic amb dos primers premis. És contractada poc després a la Comédie Française. Després d'haver actuat a cent vint-i-dos films, cinquanta-quatre telefilms i una quarantena d'obres de teatre, Annie Girardot mor el 28 de febrer de 2011 a l'hospital Lariboisière de París. El seu enterrament va ser multitudinari amb molts artistes, cantants i actius culturals francesos

Katheryn Elizabeth Hudson neix a Santa Bàrbara el 25 d'octubre de 1984. La coneixem pel seu nom artístic Katy Perry, és una cantant, compositora de música estatunidenca. Va ser criada com a filla de dos pastors cristians, va créixer escoltant música evangèlica, i quan era petita cantava a l'església. Després d'obtenir el certificat com a estudiant, durant el primer any de secundària, va abandonar els estudis i va començar a seguir una carrera musical. El maig de 2022, ella es converteix en la nova cara i veu dels anuncis de la companyia de distribució de menjar a domicili Just Eat, així fent una versió de la cançó característica de l'empresa. El 8 de juny es declara el dia internacional de la Katy Perry a Las Vegas, sent el dia en què és guardonada amb la característica clau de la ciutat.

I tanquem el post amb un parell de curiositats i la seva imatge:

-És una de les persones del món amb més seguidors a Twitter. El maig de 2015 va creuar la xifra de 70 milions i avui dia compta amb més de 109 milions.

-És l'única artista en aconseguir el mateix rècord que Michael Jackson: tenir cinc cançons en el número 1 de la lista d'exits Billboard Hot 100 amb l'àlbum Teenage Dream, considerat com a biblia de la música Pop.

24 d'octubre Dia Internacional de les Biblioteques 1961 Neix Emilia Matallana, bioquímica 2006 Llençament del 1r disc de Taylor Swift, cantant

El 24 d’octubre es celebra el Dia Internacional de les Biblioteques. Com han canviat les biblioteques.. eren llocs tancats on només els erudits podien acudir i avui són espais moderns, plens de llum on tothom hi pot entrar i on és molt agradable anar-hi a llegir, a estudiar, fer treballs o a fer deures. Amb el carnet pots fer servir el préstec de llibres i altres materials de la biblioteca i com que estan en xarxa et poden portar els llibres que estiguin en una altre biblioteca. És un dels serveis de la ciutat de Barcelona que te una valoració més alta per part dels ciutadans. Moltes d’elles compten també amb una zona d’infants. Gairebé a totes s’hi fan activitats d’animació a la lectura i xerrades divulgatives dels temes més diversos. Per la meva feina n'he visitat moltes dins i fora de Barcelona i realment són llocs per a repetir... La gran majoria són de cinc estrelles: la de Lliçà d'Amunt, la del Vendrell, la d'Arenys de Mar... Ara la Biblioteca Gabriel García Marquez està de moda perquè està recien estrenada i s’ha convertit en la Millor Biblioteca pública del món de l’any.  

Emilia Matallana Redondo va néixer a Sagunt, el 24 d'octubre de 1961. És una bioquímica valenciana, actualment professora titulada de la Universitat de València i investigadora del IATA (Institut d'Agroquímica i Tecnologia dels Aliments), especialitzada en l'estudi de llevats enològics i membre activa en diferents projectes i programes docents d'aquesta universitat. Llicenciada en biologia per la Universitat de València, la seva recerca s'ha centrat en l'eficiència tecnològica dels llevats vínics durant els seus diferents usos industrials. Actualment forma un grup de recerca amb el Dr. Agustín Aranda. L'any 2011 rep el Premi d'Excel·lència Docent en la XVII Edició dels Premis Universitat-Societat del Consell Social de la Universitat de València i de la Conselleria d'Educació, Formació i Ocupació de la Generalitat Valenciana, donada la implicació que mostra tant pel seu alumnat com per la Universitat de València. L'any 2015 obté el segon lloc en els Premis Motivem com a coordinadora de l'equip Bioluminescència, i el 2016 resulta finalista de la tercera edició d'aquests premis amb l'equip Cel·lulosa 2.0.

Taylor Alison Swift més coneguda com a Taylor Swift, és una cantant estatunidenca, compositora i intèrpret de música country, pop i indie pop. Reconeguda per la seva composició de cançons, versatilitat musical, reinvencions artístiques i influència en la indústria musical, és una destacada figura cultural del segle XXI. El seu primer àlbum d'estudi es porta el seu nom. L'àlbum va ser llançat el 24 d'octubre de 2006 sota el segell Big Machine Records. Swift va escriure les cançons per a l'àlbum durant el seu primer any de preparatòria i ha escrit els crèdits en totes les cançons dels àlbums incloent les cançons coescrites amb Liz Rose. Swift va experimentar gravar l'àlbum amb molts productors, en última instància, va triar al productor que va produir la seva demo, Nathan Chapman. Musicalment, l'àlbum té estil música country i pop, i líricament, parla sobre les relacions romàntiques, un parell que Swift va escriure observant relacions abans d'estar en una.

23 d'octubre 1844 Neix Sarah Bernhardt, actriu 1989 Neix Dulceida, bloguera

 

Avui parlem de dues dones molt rellevants en el seu camp i d’un fenòmen meteorològic.

La primera dona va ser un referent com actriu i per això encara avui es diu que algú és una Sarah Bernhardt quan es vol dir que és una actriu molt important. Sarah Bernhardt va néixer a Paris el 23 d'octubre del 1844. Henriette Rosine Bernard o Rosina Bernardt, va ser una actriu francesa de teatre i cinema. Ha estat considerada l'actriu més important del segle XIX i la més famosa de la història. Tot i ser anomenada la divina Sarah pel seu caràcter excèntric i capritxós, Sarah Bernhardt va treballar en innombrables projectes teatrals demostrant un caràcter perseverant, una gran professionalitat i una gran dedicació al seu art, com a actriu i com a promotora teatral. El 1914 li fou concedida la Legió d'Honor.

La nostra segona dona és actual, després de dones del segle XIX i XX. Potser el seu nom real no us diu res però el seu nom artístic és reconegut a Catalunya. Aida Domènech i Pascual, també coneguda com a Dulceida va néixer el 23 d'octubre de 1989 a Badalona. És una bloguera (professió que apareix a final del segle XX i serà molt important en el segle XXI) i celebritat d'Internet catalana. És reconeguda per la seva tasca en la difusió de la moda a través del seu blog, el seu compte d'Instagram i d'altres xarxes socials.

Tal dia com avui del 2015 l'huracà “Patricia” va colpejar principalment Mèxic, matant almenys a 13 persones i causant més de 280 milions de dòlars en danys. Aprofitarem per parlar de meteorologia. En meteorologia, un cicló tropical (anomenat també huracà, cicló, tifó, tempesta tropical o depressió tropical depenent de la seva força i localització) és una tempesta forta que es forma al mar i acostuma a provocar vents amb velocitats superiors a 120 km/h. Avui dia, els huracans són detectats per satèl·lits des del moment que comencen a formar-se i per això generalment hi ha un decalatge de 3 o 4 dies entre la seva detecció i l'inici de la tempesta. La agència més recomanada per a consultar la informació és la NOAA (Administració Nacional dels Oceans i de l'Atmosfera).

Quan un cicló tropical arriba a la categoria de tempesta tropical -vents sostinguts superiors als 62 km/h- se li assigna un nom. Això es fa amb l'objectiu de facilitar-ne la identificació de cara a futures reclamacions a les companyies d'assegurances; també permet indicar que la potència del cicló no pot ser menystinguda i aconseguir, així, que els avisos a la població de les zones que seran fuetejades tinguin major incidència. Una tercera raó és que sovint hi ha dos o més ciclons actius alhora; el fet de donar-los un nom permet d'identificar-los millor i evitar-ne confusions. Els noms es prenen d'unes llistes (on s'alternen noms masculins i femenins) elaborats amb anterioritat per cada regió i compten amb el vistiplau de l'Organització Meteorològica Mundial o dels diferents serveis meteorològics nacionals. Cada any, es "retiren" els noms d'aquells ciclons tropicals que s'han cobrat vides humanes o bé han estat particularment destructius. En el seu lloc, s'escullen altres noms amb la mateixa inicial i gènere que el retirat.

La imatge d’avui és per Sarah Bernhardt, l'actriu més important del segle XIX i la més famosa de la història.

22 d'octubre 1933 Neix Montserrat Mechó, esportista 1904 Neix la Teresa Bracons, metgessa

 

Les protagonistes d’avui són una esportista i una metgessa la única de la Facultat de Medicina en el seu temps.

Montserrat Mechó Cunillera va néixer a Barcelona el 22 d'octubre de 1933. És una nedadora i paracaigudista catalana. Des de jove practicà la natació sincronitzada i els salts al Club Natació Barcelona, i el 1951 obtingué el títol de campiona d'Espanya de salts. Posteriorment, l'any 1980 passà a practicar el paracaigudisme, i competí internacionalment a partir del 1993 en freestyle (figures acrobàtiques). Disputà dos Campionats del Món a Empuriabrava, el 1995 i 2002, dos Jocs dels Esports, el 1997 i el 2001, i els primers Jocs Aeris Mundials el 1997. Des que va començar a saltar, en complir els 49 anys, va realitzar 934 salts. Explica que l'esport l'ha ajudat a superar les adversitats, com la pèrdua d'un fill, la separació del seu marit o sobreviure amb una pensió de tres-cents euros al mes.

Teresa Bracons i Gaset va néixer a Terrassa el 22 d’octubre del 1904. Neix en una família dedicada al comerç d’importació i exportació de pesca salada, cursa el batxillerat a l’Escola Industrial de Terrassa on conclou els estudis l’any 1920. Tot seguit i amb només setze anys, comença la carrera a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona. Membre de l’Associació Joventut Universitària Femenina, l’any 1923, cobreix la plaça vacant de secretària general de l’Associació. Molt temps després, Teresa Bracons recordava que -com que era una de les poques dones universitàries d’aquells anys i l'única estudiant de la Facultat de Medicina- els catedràtics la feien seure's sobre la tarima lluny dels seus companys al costat del mestre. També que -quan es tractaven temes referents a l’Anatomia o a la Patologia Urogenital o a les malalties venèries- el professor la feia sortir de l’aula fins que acabava d’explicar el tema. En els darrers anys de carrera, però, va ser alumna interna a la càtedra d’Anatomia Patològica que dirigia el professor Àngel Ferrer i Cagigal. En els darrers anys d’Universitat, s’especialitza en Pediatria amb el professor Andreu Martínez Vargas qui, a principis de 1927, crea el Patronat Femení de les Sales de Clínica Pediàtrica a l’Hospital Clínic, en què Teresa Bracons ocupa la vicepresidència essent encara estudiant. Alumne brillant amb vàries matrícules d’honor, Teresa Bracons es llicencia el 1927 i, de seguida, estableix una consulta de Pediatria i Ginecologia a Barcelona al número 7 de la Rambla del Prat i, una altra al carrer d’Ireneu de Terrassa, ciutat on vivíen els seus pares i on va exercir la medecina fins als vuitanta anys. Quan esclata la Guerra Civil, la doctora Bracons s’instal·la amb la família a Terrassa on té un altre consultori obert al número 31 del carrer Volta o Wolta on hi exerceix d’especialista com a ginecòloga, comptant amb la col·laboració de Joaquim Salarich quan la pacient requereix una operació quirúrgica.

La imatge del dia és per la fotografia de l’orla de la Teresa Bracons.

21 d'octubre 1936 Antònia Adroher, primera regidora de l'Ajuntament de Girona 1958 Neix Pilar Rahola, periodista i escriptora 1833 Neix Alfred Nobel

 

Avui tenim 55 protagonistes, però no patiu no haureu de llegir una breu biografia de totes elles. Cinquanta-tres van en el bloc de les guardonades amb el Premi Nobel. Les altres dues han estat polítiques durant un temps però també moltes altres coses...

Comencem amb Antònia Adroher. Mestra, activista, compromesa. Va ser una de les fundadores del Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM) i, durant la guerra civil espanyola, va ser la primera dona regidora de Cultura i Propaganda a l'Ajuntament de Girona. Ho va ser des del 21 d'octubre del 1936 fins al febrer del 1937. Des del seu càrrec va posar en pràctica un nou sistema d'educació, per mitjà del Consell de l'Escola Nova Unificada (CENU), basat en una pràctica pedagògica innovadora i progressista, inspirada en els principis racionalistes del treball i de la fraternitat; això va representar en la pràctica l'organització d'una escola pública i gratuïta per a tothom, l'ensenyament en català, la cura de la mainada, els principis higienistes i de salut i la igualtat d'oportunitats per als nens i nenes a través de la coeducació. Antònia tenia 23 anys i la seva tasca a favor de l'educació a Girona va fer que cap nen es quedés sense escolaritzar en un temps molt difícil. El 1939 passà a l'exili a Tolosa de Llenguadoc i estigué en diversos camps de concentració fins que en sortir s'establí a Perpinyà. Casa seva passà a ser un centre de resistència. Va tornar a Catalunya al 1977.

Pilar Rahola i Martínez va néixer a Barcelona el 21 d'octubre de 1958. És periodista, escriptora i política catalana d'ideologia catalanista i independentista. És llicenciada en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona. La seva veu es fa sentir a través de les xarxes i dels mitjans de comunicació sempre compromesa amb Catalunya, els drets de les dones i Israel.

Avui recordem el naixement, l’any 1833, d’Alfred Nobel. Però com que aquest curs he dedicat el blog a les dones, parlarem de les dones que han rebut el Premi Nobel en les diferents categories: Física, Química, Literatura, Pau, Medicina o Fisiologia i, des del 1969, Economia.

El premi Nobel va ser ideat per Alfred Nobel qui, en el seu testament l'any 1895, donà gran part de la seva fortuna a una sèrie de premis en les categories esmentades anteriorment. Des del 1968 i amb motiu del 300 aniversari del Banc de Suècia i una donació d'aquest a la Fundació Nobel, s'atorga el Premi Nobel en economia. Tot i que no és oficialment un Premi Nobel, se celebra amb les mateixes condicions i característiques que els Nobels originals.

La cerimònia d'entrega del premi té lloc cada 10 de desembre a Estocolm, on s'entreguen els premis en Física, Química, Literatura, Medicina o Fisiologia i Economia. Mentre que a la capital de Noruega, Oslo, s'hi fa el lliurament del Premi Nobel de la Pau. En ambdues seus, als guanyadors se'ls lliura un diploma, una medalla i un xec.

Des de 1901, any en què s'atorgà el primer premi Nobel i fins al 2019, s'han repartit 54 premis a dones. Tenint en compte que Marie Curie fou guanyadora de dos Premis Nobel en dues ocasions diferents, això fa que hi hagi 53 dones que han guanyat aquest guardó. Malala Yousafzai és la persona més jove en haver rebut un Premi Nobel amb tan sols 17 anys el 2014, mentre que Doriss Lessing és la dona més gran en haver-lo rebut l'any 2007, amb 88 anys, però no pas la persona més gran, ja que ho fou John B. Goodenough, amb 97 anys el 2019.

La imatge d'avui és per l'Antònia Adroher, que va entendre que la política ha d'estar al servei del poble i a través de l'educació és el millor servei que es pot fer a la societat.

20 d'octubre Santa Irene i Santa Laura 1973 Isabel II inaugura l'Òpera de Sydney

Avui parlem d’un edifici singular i molt característic. El 20 d’octubre de 1973 la Reina Isabel II d’Anglaterra va inaugurar l’Opera de Sydney, en el seu paper de reina d'Austràlia.

L'Òpera de Sydney o Òpera House de Sydney, situada a la ciutat de Sydney, estat de Nova Gal·les del Sud, Austràlia, és un dels edificis més famosos i distintius del segle XX. Declarat en 2007 Patrimoni de la Humanitat, va ser dissenyat per l'arquitecte danès Jørn Utzon en 1957 i inaugurat el 20 d'octubre de 1973.

A l'edifici es fan obres de teatre, ballet, òpera o produccions musicals. És seu de la companyia Òpera Austràlia, la Companyia de Teatre de Sydney i l'Orquestra Simfònica de Sydney.

La Casa de l'Òpera de Sydney conté cinc teatres, cinc estudis d'assajos, dues sales principals, quatre restaurants, 6 bars i nombroses botigues de records.

Els cinc teatres són els següents: El Concert Hall o Sala de Concerts, amb 2.679 butaques, conté el magnífic òrgan de l'Òpera de Sydney, l'òrgan mecànic més gran del món, amb uns 10.000 tubs. L’Opera Theatre o Teatre d'Òpera, amb 1.547 butaques, és l'espai principal de la companyia Òpera d'Austràlia; també és utilitzat per la Companyia Australiana de Ballet. El Drama Theatre  amb 544 butaques. La Sala de Música, amb 398 butaques i l’Studio Theatre, amb 364 butaques.

A més de produccions de teatre, les instal·lacions de la Casa de l'Òpera de Sydney també s'utilitzen per a un altre tipus de funcions, com ara casaments, festes i conferències. Per a aquest tipus d'esdeveniments el teatre posseeix les següents sales menors: Sala d'enregistraments, Sala d'exposicions, Hall de recepció. Voleu una curiositat? L'edifici compta amb més de 2.200 portes!!!

Avui també felicitem a totes les noies que es diuen Irene i Laura perquè celebren el seu sant. 

19 d'octubre Dia Mundial contra el Càncer de Mama

 

Avui és el Dia Mundial contra el Càncer de Mama.

Cada any, el 19 d'octubre se celebra el Dia Contra el Càncer de Mama com a recordatori del compromís de tota la societat en la lluita contra el càncer de mama.

Com cada any, l'Associació Espanyola Contra el Càncer (AECC) suma les seves forces per fer front al càncer de mama, una malaltia de la qual es diagnostiquen cada any uns 25.000 casos nous (Dades del càncer de mama a Espanya 2016).però que afecta a més de 63.000 persones. El càncer de mama és el tumor més freqüent en les dones occidentals.

El càncer de mama es diagnostica, en un 99%, en dones. La supervivència per càncer de mama ha millorat notablement en els darrers 20 anys (anualment s'incrementa la supervivència per aquest tumor un 1,4%). Cada any disposem de més informació per diagnosticar precoçment i tractar el càncer de mama, el que ha permès que la supervivència global als 5 anys del diagnòstic d'aquest tumor sigui del 82,8% al nostre país (Eurocare-4), per sobre de la mitjana europea i similar als països amb les millors xifres de supervivència.

És un càncer en el que una major conscienciació social sobre la seva detecció precoç i la reducció del risc de desenvolupar-lo, així com un major esforç en investigació, han aconseguit que sigui un dels tumors amb millor pronòstic i majors índexs de supervivència i cronificació.

Però malgrat les bones notícies aquesta paraula segueix sent una “paraulota”. El dia que el doctor et diu que cal posar-se ràpidament a fer proves perquè al càncer que pateixes cal posar-li cognom... et quedes corpresa... però després de l’ensurt inicial... la meva experiència personal va ser anar per feina. Ara ja en fa gairebé vuit anys i mig d’aquell dimecres 30 d’abril  però el recordo com si fos ara. És tota una experiència.

Però per sobre tot avui voldria agraïr a tot el personal que té relació amb els malalts de càncer: metges, infermeres, administratius... que aconsegueixen fer més fàcil aquest temps difícil per definició. I a tots els investigadors passats, presents i futurs que fan que els tractaments hagin millorat molt i el que milloraran... això esperem!

Si voleu més informació consulteu la web del aecc.es. Si us han detectat no escolteu a ningú més que al vostre metge, molta gent té bona voluntat però només l'equip mèdic sap què fer, quan fer i com fer. Ens cal un acte de fe però val la pena!

La imatge del dia és pel llaç rosa, símbol de la lluita contra el Càncer de Mama.

18 d'octubre Sant Lluc Setmana Bio (activitats)

 

Els protagonistes d’avui són un Sant i la Setmana Bio.

Avui es celebra la festa de Sant  Lluc, una festa molt extesa en l’àmbit rural. Trobem molts refranys com per exemple: “per Sant Lluc planta el pagès, mullat o eixut”. Tal dia com avui del 1314, el rei Jaume II concedeix a Olot el privilegi de celebrar la Fira per Sant Lluc. Avui és festa gran a Olot i s’acaba la Fira de Sant Lluc.

La Setmana Bio per l’alimentació ecològica és un esdeveniment en el que es celebren tot un conjunt d’activitats amb l’objectiu comú de promocionar i donar a conèixer la producció i alimentació ecològiques a tota la població. El programa d’activitats és molt variat i la seva proposta i organització va a càrrec de qualsevol persona o entitat interessada en aquest objectiu. A més de les actuacions presencials que es programen al llarg de la celebració de cada edició de la Setmana Bio, trobareu més informació a la web Setmanabio.cat que us permetran acostar-vos aquests cap de setmana al coneixement de la producció ecològica i dels seus actors fins el 22 d’octubre i algunes activitats s’allarguen fins el 28 d’octubre.

17 d'octubre 1933 Mor Trinitat Sais, metgessa 1918 Neix Rita Hayworth, actriu 1956 Neix Mae Carol Jemison, astronauta i molt més

 

Avui les protagonistes són tres dones: una metgessa, una actriu i una astronauta. Si en el seu moment elles ho van fer possible, en el segle XXI qualsevol somni és possible si posem els mitjans...

Trinitat Sais i Plaja va morir tal dia com avui a Barcelona el 1933. Va ser una metgessa catalana, i consta com la vuitena dona que va llicenciar-se en Medicina a Catalunya, i la primera de les comarques gironines.

Va estudiar Magisteri i en va obtenir el títol a Barcelona el 1893. Posteriorment va fer el batxillerat a l'Institut de Figueres i en va obtenir el premi extraordinari el 1896. Va seguir després estudis de Medicina a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona, on es va llicenciar el 1903. Va exercir com a professional bàsicament a Barcelona, i els seus camps d'especialitat foren la tocoginecologia i la pediatria, a més de la medicina general. Va tenir la seva consulta i domicili al número 10 del carrer de Pelai. Va divulgar els coneixements científics fent conferències i cursos, des d'on també defensava els drets socials de la dona. També ho va fer a través dels seus articles en diverses revistes, com ara “La Mujer Moderna” (publicada a Manresa per Sofia Quer, esposa d'un farmacèutic i mare del botànic Pius Font i Quer) i “Feminal”.

Rita Hayworth va néixer el 17 d’octubre de 1918 a Nova York. El seu nom era Margarita Carmen Cansino, ella va ser una de les actrius més emblemàtiques i glamuroses de l'època daurada del cinema nord-americà i la diva màxima de Hollywood durant la dècada de 1940. Ocupa el lloc 19è a la llista de l'American Film Institute de les grans estrelles del Setè Art i va ser anomenada «la deessa de l'amor» per la premsa rosa del seu temps, a causa de la seva extraordinària bellesa i l'enorme atracció que exercia sobre el públic masculí. Gilda, el seu mític personatge, és considerat fins avui com el prototip de la bellesa femenina.

Mae Carol Jemison va néixer a Alabama el 17 d'octubre del 1956. És una dona polifacética que va treballar amb molts camps diferents. És una enginyera, mèdica i exastronauta de la NASA. Va ser la primera dona nord-americana negra a viatjar a l'espai. Va servir com a especialista de missió al transbordador espacial Endeavour. Jemison es va unir al cos d'astronautes de NASA el 1987 i va ser seleccionada per servir a la missió STS-47. En aquesta, va orbitar la Terra durant gairebé vuit dies des del 12 fins al 20 de setembre el 1992. Va viure a Chicago. Jemison es va graduar a la Universitat de Stanford amb títols en Enginyeria Química i estudis africans i afroamericans. Després, va obtenir el títol de metge de la Universitat Cornell. Va ser mèdica per al Cos de Pau a Libèria i Sierra Leone des de 1983 fins a 1985 i va treballar com a metge general. A la recerca de convertir-se en astronauta, va sol·licitar feina a la NASA. Jemison va deixar de treballar per a la NASA el 1993 i va fundar una empresa de recerca tecnològica. Després, va formar una fundació educativa sense ànim de lucre i la va utilitzar per promoure el projecte 100 Year Starship, fundat per DARPA. Jemison ha escrit llibres per a nens i ha aparegut a la televisió diverses vegades, incloent un episodi de Star Trek: The Next Generation el 1993. Va ser atorgada doctorats honoraris i ha estat inclosa al Saló Nacional de la Fama de la Dones i al Saló Internacional de la Fama de l'Espai.

Jemison va muntar un estudi de dansa a casa seva i ha coreografiat i produït diversos espectacles de jazz modern i dansa africana.

La imatge del dia és per la Mae Carol Jemison com a astronauta.

16 d'octubre Dia Mundial de l'Alimentació 1992 Neix la Gemma, ballarina i modista 1925 Neix Angela Landsbury, actriu 1992 Rigoberta Menchú, activista Premi Nobel

 

Avui, setze d’octubre, parlarem del Dia Mundial de l’Alimentació, de la maternitat i de dues dones reconegudes arreu.

El 16 d'octubre de cada any, se celebra el Dia Mundial de l'Alimentació, proclamat en 1979 per la Conferència de l'Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació (FAO). La seva finalitat és conscienciar als pobles del món sobre el problema alimentari mundial i enfortir la solidaritat en la lluita contra la fam, la desnutrició i la pobresa. El dia coincideix amb la data de fundació de la FAO a 1945. El Dia Mundial de l'Alimentació (DMA) va ser establert per països membres de la FAO a la Reunió General de l'Organització Número 20, al novembre de 1979. La delegació hongaresa, encapçalada pel ministre d'Agricultura i Alimentació, Paul Romany va desenvolupar un actiu paper en la Sessió Número 20 de la Conferència de la FAO, suggerint la idea de celebrar mundialment el DMA. Des de llavors s'ha desenvolupat cada any en més de 150 països, donant a conèixer els problemes al voltant de la pobresa i la fam.

Els Bancs d’Aliments treballen cada dia però també fan campanyes especials. A casa nostra una de les més importants és el Gran Recapte. El Gran Recapte és un dels moviments ciutadans d’acció solidària més important que hi ha actualment a Catalunya.Aquest any tindrà lloc el 24 i 25 de novembre. Si voleu participar com a voluntaris ja us podeu posar en contacte amb el Banc d’Aliments de la vostra zona.

 

Tal dia com avui de 1992, fa trenta-un anys, va néixer la meva primera filla, la Gemma. Hi ha coses que ens canvien la vida i una d'elles és la maternitat. Abans de les nou del vespre va arribar al món i vàrem estar tant contents! En aquests primers trenta-un anys hem tingut moments molt joiosos i d'altres de molt durs... Però certament, el seu somriure sempre ha il·luminat el meu. Avui la felicitem a ella, que fa anys, desitjant que tingui una vida plena i feliç, i que estigui sempre voltada dels que més estimi. Nosaltres, avui, també fa trenta-un anys que som pares... i quan la mirem se'ns escapa un somriure d'orgull veient una dona amb determinació per aconseguir els seus somnis... La fotografia d'avui és per la Gemma dalt de l'Empire State.

I anem amb dues dones excepcionals. La primera va néixer a Londres el 16 d’octubre de 1925, és Angela Lansbury, actriu anglesa guanyadora de sis Globus d'Or, sis premis Tony i l'Oscar honorífic el 2013. Va ser una actriu anglesa, coneguda per interpretar el paper de l'escriptora de novel·les d'intriga Jessica Fletcher en la sèrie de televisió “S'ha escrit un crim”. Va treballar al cinema, al teatre, al teatre musical i fent sèries per la televisió. Va ser molt guardonada per diferents feines.

La segona dona d’avui va rebre tal dia com avui la comunicació de que rebria el Premi Nobel de la Pau l’any 1992. Rigoberta Menchú Tum, nascuda l’any 1959 és una activista social guatemalenca, membre del grup indígena maia quitxé i "ambaixadora de Bona Voluntat" de la UNESCO. El Premi Nobel de la Pau de 1992 li fou atorgat en reconeixement del seu treball per la justícia social i reconciliació etnocultural basat en el respecte als drets dels indígenes, coincidint amb el cinquè centenari de l'arribada de Colom a Amèrica, i amb la declaració de 1993 com Any Internacional dels Pobles Indis. El 1998 reb el Premi Príncep d'Astúries de Cooperació Internacional. Treballa contra la repressió sobre els indígenes maies per part del govern de Guatemala. El seu pare, la seva mare, els seus dos germans, una cunyada i tres nebots, van ser assassinats pels militars.

15 d'octubre Dia Internacional de la Dona Rural 1582 Mor Santa Teresa de Jesús, monja

 

Avui les protagonistes del dia són les dones pageses i Santa Teresa de Jesús.

El Dia Internacional de la Dona Rural es va crear amb la finalitat de visibilitzar la contribució de les dones al desenvolupament rural reconeixent la rellevància del seu paper en les activitats agràries, el comerç, la petita empresa, així com la importància del seu treball en l'àmbit familiar. El novembre del 2007 l'Assemblea General de les Nacions Unides va declarar l'oficialitat d'aquesta celebració.

El 1995, en la IV Conferència Mundial sobre la Dona, organitzada per les Nacions Unides a Beijing (Xina), es va instaurar el 15 d'octubre com el Dia Internacional de la Dona Rural. Es va decidir fixar la data un dia abans del Dia Mundial de l'Alimentació, en tant que hi ha una innegable relació entre la producció d'aliments i la dona com a figura clau en tot el procés alimentari, i denunciant també que les dones que viuen al camp són les últimes que tenen accés als recursos, a la capacitació i als préstecs financers per a produir aliments. L'objectiu principal de celebrar aquest dia és visibilitzar la importància que mereix l'aportació econòmica, social i cultural que fan les dones en àrees rurals d'arreu i la seva decisiva contribució a la seguretat alimentària especialment a través de la seva tradicional preocupació pel desenvolupament sostenible i la seva intervenció en pràctiques ecològiques. En l'àmbit rural, el paper de les dones és rellevant en l'agricultura, en la divisió del treball, en el medi ambient, en la nutrició i la salut, en l'economia rural, en l'educació i la comunicació, entre altres.

Us recomano el llibre “Terra de dones”. És una oportunitat per parlar amb vuit dones pageses de diverses generacions d’arreu, des de les Terres de l’Ebre fins a l’Alt Pirineu, que expliquen les seves històries personals, inquietuds i visió del món rural. Una mostra clara i senzilla, però profunda, que permet plantar-les a la terra, a la física, la de la feina, la de l’esforç, però també a la terra com a paisatge humà que defineix un país. Amb fotografies del fotoperiodista Jordi Borràs. La imatge és per aquests llibre.

Avui l’església Catòlica recorda una gran dona: Teresa de Cepeda y Ahumada, també coneguda com Santa Teresa de Jesús o Santa Teresa d'Àvila, va ser una monja carmelita, reformadora de l'orde carmelita amb la fundació de les carmelites descalces i els carmelites descalços i autora d'obres de gran valor teològic, místic i literari. Ella deia que a Déu el trobem en les coses quotidianes (“entre los cacharros”) que era una idea molt novedosa. Recordem unes ratlles que s’han convertit en cançó i en reflexió i estil de vida per a molts creients:

“Nada te turbe,

nada te espante,

quien a Dios tiene, nada le falta.

Sólo Dios basta.”

Felicitem a totes les noies que es diuen Teresa, Maite... , a la gent de Valls que celebren Festa grossa, i una abraçada molt forta a totes les Teresines del món.

14 d'octubre Dia Mundial de la Donació d'Òrgans, Teixits i Trasplantaments 1917 Monument a la Pepita Teixidor 1948 Neix Mercè Boada, neuròloga

 

Avui comencem amb un Dia Mundial, i després la inauguració d’un monument especial al Parc de la Ciutadella i el neixament d’una neuròloga catalana.

El 14 d'octubre de cada any es commemora el Dia Mundial de la Donació d'Òrgans, Teixits i Trasplantaments, una celebració que té com a propòsit incentivar en totes les persones del món el voler ser donants i així salvar la vida d'altres persones menys afortunades pel que fa a la salut física.

Tal dia com avui de 1917, s'inaugura el monument a la pintora Pepita Texidor al Parc de la Ciutadella, primer monument que la ciutat dedicava a una dona per la seva professió. Dedicat a la pintora Josefa Teixidor Torres, més coneguda com a Pepita Teixidor (Barcelona, 1865 - 1914), és l'únic bust del parc de la Ciutadella dedicat a una dona. Obra de Manuel Fuxà. El bust, de marbre blanc, palesa l'estil realista habitual en Fuxà. El pedestal està decorat amb els elements representatius de la pintora, la paleta, els pinzells i les flors, que van ser la seva especialitat.

Mercè Boada i Rovira va néixer a Barcelona el 14 d'octubre de 1948. És una neuròloga catalana. Ha dedicat la seva trajectòria professional a les malalties neurodegeneratives. Més concretament a la demència i a la malaltia d'Alzheimer. Va cofundar Fundació ACE, una entitat privada sense ànim de lucre que es dedica al diagnòstic, tractament, recerca i ajuda a les persones amb Alzheimer i els seus familiars. És professora a la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la Universitat Internacional de Catalunya. Boada va rebre la Creu de Sant Jordi del Govern de Catalunya l'any 2016. L’any 2023 l’inclouen, per segon cop, al Top 100 Dones Líders d'Espanya -categoria Acadèmiques, Investigadores i Pensadores que inspiren i lideren el coneixement i la innovació.

La nostra fotografia és de la inauguració del monument a Pepita Teixidor.

13 d'octubre Mare de Déu de Fàtima 1921 Neix Edith Farkas, investigadora antàrtica 1925 Neix Margaret Thatcher, política 1949 Mor Francesca Bonnemaison, pedagoga

Avui l’aparició de la Verge de Fàtima i neixen tres dones molt interessants cadascuna en el seu camp.

Edith Farkas va néixer el 13 d'octubre de 1921. Va ser una investigadora antàrtica, més coneguda per ser la primera dona hongaresa i també la primera membre del personal femení del Servei meteorològic de Nova Zelanda que va trepitjar l'Antàrtida. Va dur a terme una investigació líder en el control de l'ozó durant més de 30 anys.

Margaret Hilda Thatcher, baronessa Thatcher, nascuda el 13 d'octubre de 1925. Va ser primera ministra del Regne Unit de 1979 a 1990 i líder del Partit Conservador des de 1975 fins al 1990. La primera ministra britànica de més durada del segle XX, va ser la primera dona que va ocupar aquest càrrec. Com a primera ministra, va implementar polítiques que es van conèixer com a Thatcherisme. Un periodista soviètic la va batejar com la "Dama de Ferro", un sobrenom que es va associar amb la seva política intransigent i el seu estil de lideratge.

Va tenir grans adeptes i grans adversaris. De fet en el moment de la seva mort va passar al número 1 de les llistes britàniques una cançó “dedicada” a ella, des de l’oposició, del musical Billy Elliot.

Francesca Bonnemaison va morir a Barcelona el 13 d'octubre de 1949 va ser una pedagoga, escriptora i promotora de l'educació femenina popular catalana. Ara, una biblioteca de Barcelona a prop del Palau de la Música porta el seu nom. Va ser la mecenes i creadora de la Biblioteca Popular de la Dona el 1909, al barri de Sant Pere de Barcelona, que seria el nucli del que després es coneixeria com l'Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona, col·loquialment la Cultura.

L’any 1917 a Fàtima (Portugal), davant de  70.000 testimonis, els pastorets Jacinta Marto, Francisco Marto y Lucía dos Santos van dir que havien vist i sentit la Mare de Déu de Fàtima.  La resta de testimonis, no van poder veure a la Mare de Déu però són partíceps del «miracle del Sol». Avui es celebra el dia de la Mare de Déu de Fàtima recordant aquesta aparició i felicitem a les noies que porten el seu nom. 

La fotografia d'avui és per l'Edith Farkas.