13 de gener 1888 es funda la National Geographic Society 1941 Neix Pasqual Maragall

Avui dos son els protagonistes: National Geographic i el Molt Honorable Senyor Pasqual Maragall.

Aquesta setmana sembla la dels presidents de la Generalitat. Avui és l’aniversari de Pasqual Maragall i Mira que va néixer al 1941. Ell és un destacat polític i antic president del Partit dels Socialistes de Catalunya que va ser president de la Generalitat de Catalunya des de desembre de 2003 fins a novembre del 2006. Ara està malalt d’Alzheimer i juntament amb la seva esposa estan fent una gran tasca per visibilitzar aquesta terrible malaltia i cercar fons per a la investigació.  El recordarem sempre saltant d’alegria quan Barcelona va ser proclamada com ciutat olímpica, en aquell moment el Sr. Maragall era alcalde la ciutat.

A Washington (EUA), tal dia com avui del 1888 es va fundar la National Geographic Society sota la presidència de Gardiner Greene Hubbard, advocat, financer i filantrop que dóna suport als experiments del seu gendre Alexander Graham Bell, que el succeirà temps després en la presidència. Els objectius de la Societat són incrementar i difondre els coneixements geogràfics, donant suport a expedicions científiques i treballs de camp, fomentar l'educació dels estudiants, promoure la conservació de la vasta riquesa natural i cultural, i educar la població en la cura de la natura. Nou mesos després de la seva fundació, es publicarà el primer exemplar de National Geographic, un butlletí científic, que poc té a veure amb la publicació periòdica, profusa i il·lustrada pels millors fotògrafs en què es convertirà amb el pas del temps. 

8 de maig 1945 S'acaba la Segona Guerra Mundial 1980 Jordi Pujol 127è president de la Generalitat

Avui recordem dos esdeveniments que han marcat la història d'Europa i de Catalunya. Tal dia com avui...

... de l'any 1945 a les 23:01h, va entrar en vigor la rendició incondicional d'Alemanya. Avui es celebra el Dia de la Victòria a Europa: els aliats occidentals celebren la victòria sobre Alemanya a la Segona Guerra Mundial. A Berlín (Alemanya): El mariscal alemany Keitel va signar davant els mariscals Júkov i Tedder i els generals Spaatz i Lattre de Tassigny un segon document de rendició incondicional d'Alemanya (després del signat a Reims el dia anterior). La guerra havia acabat. La guerra acaba però no els seus efectes... tenim una Europa destrossada que es reconstruirà rapidament però amb molt d’esforç. Ja fa setanta anys i encara queden persones que la van viure...

... de l'any 1980, Jordi Pujol és elegit 127è president de la Generalitat de Catalunya. Va estar en el poder més de 25 anys. La història el recordarà com un gran estadista però avui està sota sospita d’afers ilegals relacionat amb els diners. La Generalitat de Catalunya és el sistema institucional en què s'organitza políticament l'autogovern de Catalunya. Té el seu origen en les diputacions permanents creades per governar l'administració entre reunions de les Corts als diferents territoris de la Corona d'Aragó i que donaren lloc a la Diputació del General del Principat de Catalunya (1359), a la Diputació del General del Regne d'Aragó (1362) i a la Diputació del General del Regne de València (1412). La seva seu oficial és el Palau de la Generalitat de Catalunya a la ciutat de Barcelona. Quants Presidents de la Generalitat coneixes? Cerca quans n'hi ha hagut des de la tornada de Josep Tarradellas de l'exili després de l'etapa franquista.

9 de juny 1930 neix Jordi Pujol 1942 Lídice és aniquilada

Avui és l’aniversari d’un gran home. Sempre ha estat conciliador, molt planer i home d’estat amb les idees molt clares i una visió de país. Políticament va viure una època en la qual calia donar pases petites i decidides però el pacte sempre era la millor opció per guanyar una mica i no perdre-ho tot. Gràcies a la seva feina i dels equips dels que es va envoltar en els 23 anys de president de la Generalitat avui estem on estem. A diferencia de molts polítics actuals té una cultura molt amplia i domina el català, el castellà, l'anglès, el francès, l'alemany i l'italià el que el converteix en un bon interlocutor.

Jordi Pujol i Soley, va néixer a Barcelona el 9 de juny del 1930. És un polític català, líder de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) des de 1974 fins al 2003, i President de la Generalitat de Catalunya del 1980 al 2003. El 2003, en acabar el seu darrer mandat, es va retirar de la primera línia política, deixant la direcció del partit en mans d'Artur Mas i fou nomenat President Fundador de CiU, tot i que continuà com a president de CDC. El 2008 fou proclamat de nou president de CDC, càrrec que mantingué fins a l'any 2012, quan passà a ser president honorari de CDC. Actualment, als seus vuitanta quatre anys, segueix sent una veu escoltada, és una opinió sempre valorada pels seguidors i detractors. 

Volia deixar-ho aquí però no me’n he pogut estar... L’ús de la força, la revenja, la falta de seny, amb el totalitarisme arriben a la seva màxima expressió, és terrible... aquí teniu una història que no s’hauria de repetir mai.

L’any 1942 en la petita població txecoslovaca de Lídice, actual República Txeca, i com a represàlia a un atemptat que el 27 de maig va costar la vida a Reinhard Heydrich, segon en l'escalafó de les SS, un Hitler rabiós va dictar les següents mesures contra l'esmentada vila: "Tot home major de 15 anys haurà de morir. Totes les dones han de ser portades als camps de concentració. Seleccionar els nens per ser reeducats (instruïts en la doctrina nazi) i la vila ha de ser destruïda i desaparèixer de la terra". La fatídica nit del 9 al 10 de juny de 1942, com a venjança per l'assassinat de R. Heydrich, a Lídice són executats 173 homes, l'edat oscil.la entre els 15 i 84 anys, i llançats a una fossa comuna. Les dones són sotmeses a patiments inimaginables i 106 nens, que no compleixen els criteris racials per ser germanitzats, són enviats a un camp de concentració; 84 d'ells al camp d'extermini de Chelmno on seran assassinats a les cambres de gas. Els nazis van dinamitar tots els edificis i els van destruir tots, fins i tot, el cementiri. Per si no fos suficient, les tropes alemanyes van cremar Lídice i van passar per sobre amb màquines per aplanar la runa. Amb aquestes atrocitats Hitler pretén advertir a tots els que lluiten contra el feixisme. Tot i això, Lídice es convertirà en un símbol de lluita contra la injustícia i el totalitarisme.

14 d'abril 1931 proclamació de la Segona República Espanyola

Els diaris van plens d’adjectius sobre el moment actual a nivell polític i social. No podem perdre la memòria històrica. És important saber d’on venim perquè els fets marquen el que som avui. 

La proclamació de la Segona República Espanyola és la instauració el 14 d'abril de 1931 del nou règim polític republicà que va succeir la Monarquia restauracionista d'Alfons XIII, que havia quedat deslegitimada en haver permès la Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930) i que havia fracassat en el seu intent de tornada a la "normalitat constitucional" amb la Dictablanda del general Dámaso Berenguer (1930-1931).

Aquí a Catalunya va anar de la següent manera: Al voltant de dos quarts de dues de la tarda del 14 d'abril, Lluís Companys, un dels líders d'Esquerra Republicana de Catalunya que havia obtingut una ressonant victòria en les eleccions municipals del 12 d'abril (25 regidors, enfront dels 12 de la Lliga Regionalista i a altres 12 de la candidatura republicana-socialista), va sortir a la balconada de l'Ajuntament de Barcelona, en la Plaça de Sant Jaume que en aquests moments no estava molt concorreguda, per proclamar la República i hissar la bandera republicana Al voltant d'una hora després i des de la mateixa balconada, on ja onejava també la bandera de Catalunya, el líder d'Esquerra Francesc Macià es va dirigir a la multitud concentrada a la plaça i va proclamar, en nom del poble de Catalunya, "L'Estat Català, que amb tota la cordialitat procurarem integrar a la Federació de Repúbliques Ibèriques". Així doncs, abans que es proclamés la República a Madrid, Macià donava per constituït un Estat català i definia la forma d'Estat de la nova República "ibèrica" com federal o confederal.

Us recomano la visita al Museu de Història de Catalunya on podreu veure i “viure” amb la distància del temps el fet del balcó de la Generalitat.