31 de maig Dia Mundial sense Tabac 1852 Neix Julius Petri

Avui tenim dos somnis protagonistes per acabar el mes de maig: el somni d’un món sense fum i el de poder observar alló tan repetit que necessitem microscopis.

Cada any, el 31 de maig, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i organismes associats celebren el Dia Mundial sense Tabac per posar èmfasi en els riscos sanitaris inherents al consum de tabac i per promoure polítiques eficaces que contribueixin a dissuadir d’aquest consum en qualsevol de les seves formes.

Amb motiu del Dia Mundial sense Tabac 2019, l’OMS se centra en el tabac i la salut pulmonar. La campanya servirà per conscienciar sobre:

─les conseqüències negatives que té el tabac per a la salut pulmonar de les persones, que van des del càncer fins a malalties respiratòries cròniques; i

─el paper fonamental que exerceixen els pulmons per a la salut i el benestar de tothom.

La campanya també serveix com a crida a l’acció, ja que s’aposta per polítiques eficaces per reduir el consum de tabac i s’hi implica les parts interessades de diferents sectors en les activitats de control del tabac.

Tal dia com avui de 1852 va néixer Julius Richard Petri, que va ser un microbiòleg alemany que va inventar les plaques que porten el seu nom, les plaques de Petri, que es fan servir als laboratoris.

La placa de Petri o placa de cultiu és un recipient rodó, de vidre o poliestirè amb tapadora en el mateix material, de diferents diàmetres (essent més comuns els diàmetres al voltant de deu centímetres), de fons baix, amb una coberta de la mateixa forma que la placa, però una mica més gran de diàmetre, perquè es pugui col·ocar damunt i tancar el recipient. Fou inventada per Julius Richard Petri, el 1887. S'utilitza en els laboratoris principalment en el cultiu de bacteris o altres microorganismes, tot cobrint el fons amb diferents medis de cultiu (per exemple un gel d'agar) segons el microorganisme que es vol cultivar. 

29 de maig 1935 primer ascens oficial a l'Everest

La muntanya més alta del món és la nostra protagonista, i també els qui fan cim...

  

La muntanya Everest, també coneguda al Nepal com “El front del cel”, al Tibet com “Mare de l'univers”,  és la muntanya més alta del planeta Terra, amb una altura de 8.848 metres sobre el nivell del mar. Està localitzada a la serralada de Mahalangur Himal, al continent asiàtic, i marca la frontera entre la Xina i el Nepal. El massís inclou els pics veïns Lhotse, 8.516 m; Nuptse, 7.855 m i Changtse, 7.580 m.

Els primers esforços documentats a aconseguir el cim de l'Everest van ser fets per muntanyencs britànics. Amb Nepal denegant l'accés als estrangers per aquell temps, els britànics van fer diversos intents per la ruta de l'aresta nord del costat tibetà. Després que la primera Expedició Britànica de reconeixement a l'Everest de 1921 va arribar tot just als 7.000 m pel Coll Nord; l'expedició de 1922 va aconseguir 8.320 m per la ruta de l'aresta nord, sent la primera vegada que un humà escalava per sobre dels 8.000 m. La tragèdia els va colpejar durant el descens quan set portadors van morir en un allau. L'Expedició britànica a l'Everest de 1924 va resultar el major misteri de l'Everest fins al dia d'avui: George Mallory i Andrew Irvine van fer un atac final al cim el 8 de juny, però mai van tornar, generant un debat sobre si van ser els primers a arribar al cim. Van ser vistos aquest dia a la part alta de la muntanya, però van desaparèixer entre els núvols, i no van ser tornats a veure, fins que el cos de Mallory va ser trobat el 1999 a 8.155 m a la cara nord. 

Tal dia com avui de 1953 l’expedició Britànica amb Tenzing Norgay i Edmund Hillary van aconseguir el primer ascens oficial usant la ruta de l'aresta sud-est. Tenzing havia arribat a 8.595 m un any abans com a membre de l'Expedició Suïssa a l'Everest de 1952. L'equip de muntanyencs xinesos compost per Wang Fuzhou, Gongbu i Qu Yinhua van aconseguir el primer ascens documentat del pic des de la Aresta Nord el 25 de maig de 1960.

Des de llavors molts escaladors, moltes expedicions han fet l’Everest. Però aquests dies hem conegut una gesta excepcional protagonitzada per en Kílian Jornet.

Però qui és aquest noi? Kílian Jornet i Burgada neix a Sabadell l’any 1987. És un esquiador de muntanya i corredor de muntanya català. Esportista especialment prolífic, ha estat campió del món d'esquí de muntaya el 2010 i el 2011, i campió del món de curses de muntanya del 2007 al 2010 i també del 2012 al 2014. És especialment conegut per haver guanyat en tres ocasions (2008, 2009 i 2011) l'Ultra-Trail du Mont Blanc i la Pierra Menta (2008, 2010 i 2011). Jornet també s'ha proclamat vencedor en dues ocasions del Grand Raid de l'illa de la Reunió, la Diagonale des Fous (2010 i 2012), ha guanyat en 8 ocasions la marató Zegama-Aizkorri, i ha entrat en primera posició a totes les edicions del Giir di Mont entre 2008 i 2011, cursa que també va vèncer el 2014. A més, també ha batut nombrosos rècords de temps i distàncies, com el del Tahoe Rim Trail, el de la Hardrock 100 (en tots dos sentits), el del GR20 (2009), el de l'ascens i el descens del Kilimanjaro o el de diversos cims emblemàtics del planeta gràcies al projecte Summits of my Life. És àmpliament reconegut com un dels millors atletes de tots els temps en la seva disciplina, i l'any 2014 la revista National Geographic el distingí com l'aventurer de l'any.

Per si tot això fos poc... L'any 2017 va pujar dues vegades a l’Everest en una setmana. Us deixo amb les narracions del seu blog que podeu trobar a http://www.kilianjornet.cat/

“Jornet fa cim, el 22 de maig, en solitari a la muntanya més alta del món (8.848m) sense oxigen, sense utilitzar cordes fixes i d’una sola tirada. Amb aquest ascens, que forma part del projecte Summits of My Life, ha establert una nova marca de velocitat de 26h des del Camp Base de l’Everest (5.100) fins al cim, a 8.484m.” però no es va trobar bé, tenia problemes estomacals i no en va quedar satisfet...

Però això no és tot. “Kílian Jornet va escalar el 27 de maig la cara nord de l’Everest (8.848m) per segona vegada en una setmana. Per fer-ho no va utilitzar ni oxigen, ni cordes fixes i ho va fer d’una sola tirada. Amb aquesta ascenció Jornet repeteix cim al sostre del món cinc dies després d’haver-hi pujat per primera vegada i explicava: “Estic molt emocionat d’haver pogut fer cim altra vegada! Avui m’he trobat bé, tot i que feia molt vent i m’ha costat força avançar. Fer dues vegades cim a l’Everest en una setmana i sense oxigen crec que estableix una nova línea de possibilitats en alpinisme i estic molt content d’haver-ho pogut dur a terme ”, explicava Jornet”. 

24 de maig 1883 Pont de Brooklyn 1956 Primer Festival de la Cançó d'Eurovisió

Avui parlem d'enginyeria i música.

Tal dia com avui de 1883 es va obrir al tràfic a Nova York el Pont de Brooklyn. El Pont de Brooklyn (conegut inicialment com a "Pont de Nova York i Brooklyn") uneix els barris de Manhattan i Brooklyn a la ciutat de Nova York. Va ser construït entre el 1870 i el 1883 i, en el moment de la seva inauguració era el pont penjat més gran del món (mesura 1.825 metres de llarg, i la llum entre piles és de 486,3 metres, rècord de llum fins que el 1889 es va construir el Forth Bridge, amb una llum màxima de 521m. També va ser el primer suspès mitjançant cables d'acer. Des de llavors, s'ha convertit en un dels símbols més importants de Nova York. En el moment de la seva inauguració, el pont de Brooklyn era el pont penjant més llarg del món (un 50% més llarg que cap construït anteriorment). A més, durant molts anys les torres que el sostenen a banda i banda van ser les estructures més altes de l'hemisferi occidental. Actualment, el pont disposa de sis carrils per a vehicles (excepte camions i autobusos, i una passarel·la independent per a bicicletes i vianants. Des dels anys 80, està il·luminat per les nits per a accentuar la seva silueta.

Sis mesos després de la seva inauguració es va produir una tragèdia. Una dona que pujava les escales d'accés per la part de Manhattan va ensopegar i va cridar al caure. El crit va desencadenar el rumor que el pont s'enfonsava. El pànic i l'allau posterior va provocar la mort de 12 persones i 35 ferides greus. La desconfiança cap a la resistència del pont va quedar superada un any després quan l'empresari circense P. T. Barnum va desfilar pel pont juntament amb una manada de 21 elefants

Tal dia com avui de l'any 1956 es va celebrar a Lugano (Suiza) el primer Festival de la Cançó d'Eurovisió. La cantant suissa Lyss Assia va guanyar la primera edició amb la cançó "Refrain". Ella és la protagonista de l'imatge del dia.

El Festival de la Cançó d'Eurovisió és un concurs musical televisiu, que té lloc anualment, des de la seva creació l'any 1956, i que està produït per la Unió Europea de Ràdio i Televisió (EBU - UER), a través dels ens públics de televisió que hi actuen com a membres actius d'aquesta organització.

Cada televisió escull un artista o grup que la representi amb una cançó, que haurà de ser interpretada en directe durant el concurs per tots els canals de televisió que hi participen. Un cop han actuat tots els representants, es dóna un període de temps per tal que els teleespectadors votin la seva actuació preferida; des de 2009 els països també empren jurats que decideixen el 50% de la votació final. Els vots es recompten a cada país de forma independent, i s'organitzen en 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 10 i 12 punts, corresponents a les deu actuacions més votades a cada país pel conjunt del seu jurat i el seu televot.

El concurs s'ha celebrat ininterrompudament des de 1956, de manera que ja porta gairebé seixanta edicions. De fet, l'octubre de l'any 2005 se'n va celebrar el 50è aniversari amb un show en què es va recordar la memòria de l'esdeveniment i es va escollir quina havia estat la millor cançó de la seva història (Waterloo del grup suec ABBA). Aquest bagatge i els èxits que ha anat assolint, han produït la creació del moviment "eurofan", que actualment compta amb una gran quantitat de llocs web dedicats al Festival i permeten el seu seguiment durant tot l'any i no només les setmanes prèvies a l'esdeveniment, com passava anteriorment.

El Festival d'Eurovisió actualment serveix a molts països per obrir-se al món i donar-se a conèixer. Això fa que a la darrera dècada s'hagin enregistrat moltes noves incorporacions, fins a assolir la xifra rècord de 43 participants en les edicions de 2008 i 2011.

Quan només podíem veure un canal de televisió en aquest país el Festival d’Eurovisió era una festa de gran nomenada que es vivia en família al voltant del televisor. Pregunteu l’experiència a aquells que tenen entre vuitanta i quaranta anys... segur que us explicaran un munt d’anècdotes...

23 de maig 1707 Neix Carl Linnaeus

El protagonista d’avui és un ordenador de la natura. Va donar nom a les plantes i als animals. La nomenclatura científica va començar amb ell. Avui que està tant de moda les intel·ligències múltiples podríem dir que Linneo (amb qualssevol de les seves formes) és el naturalista per excel·lència.  

Carl Linnaeus (llatinitzat com a Carolus Linnaeus, també conegut després del seu ennobliment com a Carl von Linné) va néixer a Suècia el 23 de maig del 1707. Va ser un botànic, científic, metge, i zoòleg suec que establí els fonaments del sistema modern de la nomenclatura binomial. És considerat el pare de la taxonomia moderna i conegut com un dels pares de l'ecologia moderna.

Linné nasqué a la regió rural de Småland, al sud de Suècia. Realitzà gran part dels estudis superiors a la Universitat d'Uppsala i, cap al 1730, començà a impartir conferències sobre botànica. Visqué a l'estranger entre el 1735 i el 1738, i als Països Baixos estudià i publicà una primera edició del seu Systema Naturae; en tornar a Suècia es convertí en professor de botànica a Uppsala. Durant la dècada del 1740 dugué a terme diverses expedicions a través de Suècia per trobar i classificar plantes i animals. A les dècades del 1750 i del 1760, continuà recollint i classificant animals, plantes i minerals, publicant diversos volums sobre el tema.

Al moment de la seva mort era reconegut com un dels científics més importants de tot Europa. El filòsof suís Jean-Jacques Rousseau li envià el missatge: "Digueu-li que no conec un home més gran sobre la faç de la Terra". L'escriptor alemany Goethe escrigué: "Amb l'excepció de Shakespeare i Spinoza, no conec ningú, entre els que ja no viuen, que m'hagi influït més intensament". L'autor suec Strindberg escrigué: "Linné era en realitat un poeta que acabà esdevenint naturalista". Entre altres reconeixements, Linné ha estat anomenat Princeps Botanicorum ("Príncep dels Botànics"), "El Plini del Nord" i "El Segon Adam".

El 1959, Linné fou designat lectotip d'Homo sapiens, cosa que significa que segons les regles de nomenclatura, Homo sapiens fou definit de manera vàlida com l'espècie d'animal a la qual pertanyia Linné.

22 de maig Santa Rita 1813 Neix Richard Wagner 1907 Neix Hergé

Avui recordem Santa Rita, patrona de les causes difícils o impossibles. Però tal dia com avui van néixer creadors importants: Richard Wagner i Hergé.

Avui l'Església Catòlica celebra una de les santes més populars: Santa Rita de Càssia. Diu la llegenda que santa Rita ja volia ser monja de ben jove, però l’obligaren a casar-se i va tenir dos fills. Divuit anys més tard, morts el marit i els fills, va entrar al convent de les augustinianes de Cascia (Itàlia), on al principi no fou ben rebuda per haver estat dona casada. Quan era a punt de morir, va dir a les seves germanes que el seu més gran desig era olorar roses. Era a ple hivern, però baixaren a l’hort i trobaren tots els rosers florits. Vet aquí per què és venerada com a patrona dels impossibles i de les venedores ambulants de roses i per què aquesta flor té tanta presència en els actes d’homenatge a la santa. La festa de Santa Rita, patrona dels impossibles i de les venedores ambulants de roses, és la celebració més concorreguda de la religiositat popular del barri del Raval i se celebra anualment el 22 de maig. Aquell dia, milers de veïns acudeixen a l’església de Sant Agustí a venerar les relíquies de la santa i li porten roses, flor que recorda un dels miracles que se li atribueixen, el de fer florir els rosers de l’hort d'un convent a ple hivern. Alhora, des de primera hora del matí la plaça de Sant Agustí s’omple de parades de roses, estampes i espelmes que els fidels poden adquirir per oferir a la santa.

Tal dia com avui de l’any 1813 va néixer Richard Wagner. Va ser un compositor d'òpera, director d'orquestra i teòric musical alemany. Creador del drama musical i renovador del gènere operístic, Wagner va ampliar l'horitzó del teatre líric en establir les bases d'una òpera alemanya, en la qual l'acció dramàtica preval sobre el virtuosisme vocal. La seva obra exercí una influència capital damunt la música europea subsegüent, i també en altres cercles no directament vinculats amb la música. La revolució que Wagner representà en el camp de l'òpera influí fins i tot en Verdi i en els autors posteriors de l'òpera italiana, i donà un nou impuls a l'escenografia; però, tot i que Wagner pretengué d'igualar la funció de la música amb la de la poesia i de les altres arts, en definitiva també en les seves obres la música manté un cert predomini, pel fet que la seva obra com a compositor és molt superior a la literària. El Liceu es va convertir en un teatre wagnerià. Algunes de les seves òperes més importants són: L'holandès errant (Der fliegende Holländer) (1843), Tannhäuser (1845), Lohengrin (1850), Tristany i Isolda (Tristan und Isolde) (1865), Els mestres cantaires de Nuremberg (Die Meistersinger von Nürnberg) (1868), la Tetralogia titulada L'Anell del Nibelung (Der Ring des Nibelungen), estrenada l'any 1876 i formada per: L'or del Rin (Das Rheingold) (1869), La Valquíria (Die Walküre) (1870), Sigfrid (Siegfried) (1871) i El capvespre dels déus (Götterdämmerung) (1874). Tot i que va morir l’any 1888 l’alemanya nazi es va apropiar de la seva música i això l’ha convertit en una música marcada i fins i tot prohibida a Israel.

També l’any 1907 va néixer Hergé a Etterbeek. Georges Remi va ser un historietista belga de gran renom, sobretot gràcies a la creació del famós personatge Tintín, l'any 1929. Georges Remi és més conegut amb el pseudònim Hergé, el qual prové de la pronunciació en francès de les seves inicials a l'inrevés (R.G). A part del Tintín, va crear amb èxit altres personatges, tals com Jou, Zette i Jocko o Quico i Flupi. Tintín (en francès Tintin) és un personatge de ficció que protagonitza la sèrie de còmics Les aventures de Tintín. Les seves aventures es van començar a publicar per fascicles a la revista Le Petit Vingtième l'any 1929. Es tracta d'un jove reporter intrèpid que, acompanyat del seu inseparable gosset Milú, s'embarcarà en un seguit d'aventures que el portaran pels cinc continents enfrontant-se sovint a tota una colla de malvats (Rastapopoulos, Allan, el doctor Müller, etc.) envoltat dels seus amics, que anirà coneixent amb el temps, com el capità Haddock, el professor Silvestre Tornassol o els poc afortunats detectius Dupond i Dupont, entre d'altres.

21 de maig 1963 2n disc d'Stevie Wonder 1972 atemptat al Vaticà

Avui veurem que els humans som capaços del millor i del pitjor. Els nostres protagonistes són un nen negre i cec que va començar a brillar en el món de la música, i un individu del qual no recordem el nom que va voler trencar una de les estatues més belles: la Pietat de Miquel Àngel Buonarotti.

Tal dia com avui de 1963, Stevie Wonder va publicar el seu segon àlbum. Little Stevie Wonder ja començava a ser conegut com un nen prodigi dins el panorama musical nord-americà. L'enregistrament del seu segon treball discogràfic, el primer va ser The Jazz Soul of Little Stevie (1962), es va produir al Regal Theatre de Chicago pocs dies després del seu tretzè aniversari. En aquest elapé podia escoltar un dels seus primers hits, “Fingertips”, i la seva altra gran cançó del moment, “Hallelujah I love her so”. Tots dos inèdits aparèixer sota la signatura de Motown, el segell que l'ha acompanyat durant tota la seva vida. Steveland Hardaway Judkins, més conegut com Stevie Wonder, va demostrar des de molt petit que era capaç de superar la discapacitat física que patia des del seu naixement. Malgrat això, tant en la seva infantesa com en l'actualitat s'ha convertit en un veritable icona de la música norteamericana.

Tal dia com avui del 1972 un dement va colpejar amb un martell el rostre de la Mare de Déu de la Pietat del Vaticà (1499) de Miquel Àngel. La figura estava a la vista. Ara aquesta estatua està protegida per un vidre. Per a mi és una estatua molt especial. Està tan ben feta que no sembla de marbre. Si la mires fixament sembla que la mare de Déu respira... espectacular.

20 de maig 1981 neix Iker Casillas 2007 Record de Rafa Nadal

Avui tenim un dia esportiu: tal dia com avui va néixer l’Iker Casillas i en Rafa Nadal va batre un nou rècord.

El 20 de maig de 1981 va néixer a Móstoles Iker Casillas. Ell és un jugador professional de futbol madrileny. Juga a la demarcació de porter i va ser durant molts anys el capità del Real Madrid CF. Ha jugat més de 600 partits amb el conjunt blanc, cosa que en fa el sisè jugador que més partits hi ha disputat. Amb la selecció espanyola també ha assolit la capitania, i és el jugador amb més internacionalitats de la història, en haver superat els 126 partits d'Andoni Zubizarreta. Iker Casillas va ser designat com el millor porter del món de 2008, 2009, 2010 i 2011 a la classificació que elabora la Federació Internacional d'Història i Estadística del Futbol (IFHHS). El juliol del 2015 s'anuncià que fitxava pel FC Porto,i segueix allà...

2007: el tenista espanyol Rafael Nadal marca el rècord de 81 partits guanyats consecutius sobre terra batuda fins una derrota a la final. Rafael Nadal i Parera és un jugador de tennis professional mallorquí. És un dels millors especialistes sobre terra batuda de la història del tennis. Ha estat número 1 al rànquing de l'ATP durant més de 100 setmanes en tres etapes que van del 2008 al 2014.

Al seu palmarès hi destaquen la medalla d'or als Jocs Olímpics de Pequín (2008), quatre Copes Davis amb Espanya i haver completat el Grand Slam de tennis durant la carrera l'any 2010, setè jugador en aconseguir-ho en la història del tennis. Paral·lelament també fou el segon tennista en aconseguir l'anomenat Golden Slam durant la carrera (quatre Grand Slams i medalla d'or als Jocs Olímpics) darrere Andre Agassi. També sobresurten els 14 títols de Grand Slam, els nou títols del Roland Garros (quatre consecutius i cinc consecutius, i rècord de victòries a un torneig únic de Grand Slam), superant els sis de la llegenda sueca Björn Borg, 25 títols Masters 1000, els vuit consecutius al Masters de Montecarlo i la ratxa de 81 victòries consecutives sobre terra batuda entre els anys 2005 i 2007. Va mantenir una gran rivalitat esportiva amb Federer que llavors es va ampliar amb Novak Đoković.

El setembre de 2008 fou guardonat amb el Premi Príncep d'Astúries dels Esports per la seva contribució al món de l'esport i pels mèrits aconseguits durant l'any 2008, i el mateix any obtingué també el premi Marca Leyenda.

Rafa Nadal és un esportista excepcional format en el treball seriós i en la cultura de l’esforç.

18 de maig Nit dels Museus 1920 neix Joan Pau II

Avui te lloc la Nit dels Museus i coneixerem dos Sants Pares. El Papa de Roma és el cap de l'Església Catòlica

Aquest any, la Nit dels Museus arriba a la 15ena edició i coincideix amb la celebració del Dia Internacional dels Museus. Avui, dissabte 18 de maig, trobaràs més de 80 espais de Barcelona i l’àrea metropolitana amb les portes obertes des de les 7 del vespre fins a la 1 de la matinada, amb visites guiades, tallers, concerts, espectacles i activitats familiars.

Tal dia com avui de l’any 1920 va néixer Karol Józef Wojtyła, més conegut com Joan Pau II, va ser el 264º papa de l'Església catòlica entre 1978 i 2005.2 Com tal, va ser també el cap d'Estat de la Ciutat del Vaticà. Després d'haver estat bisbe auxiliar (des de 1958) i arquebisbe de Cracòvia (des de 1962), es va convertir en el primer papa polonès en la història, i un dels pocs en els últims segles que no van néixer a Itàlia. El seu pontificat de més de 26 anys ha estat el tercer més llarg en la història de l'Església catòlica, després del de sant Pere (es creu que entre 34 i 37 anys) i el de Pius IX (31 anys). Joan Pau II ha estat aclamat com un dels líders més influents del segle XX, recordant especialment per ser un dels principals símbols de l'anticomunisme i per la seva lluita contra l'expansió del marxisme per llocs com Iberoamèrica, on va combatre enèrgicament al moviment conegut com la teologia de l'alliberament, amb l'ajuda de la seva mà dreta, fet i fet successor, Joseph Ratzinger.

Actualment el Sant Pare es diu Francesc, en llatí Franciscus. Pero aquest no és el seu nom. Quan va néixer li van posar Jorge Mario Bergoglio. És el 266è Papa de l'Església Catòlica, el primer no europeu des de la mort del Papa Gregori III l'any 741, i el primer castellanoparlant.

Va resultar elegit el 13 de març de 2013, després de la renúncia al càrrec de Benet XVI, pels cardenals que van votar en el conclave. És el primer pontífex procedent del continent americà. Anteriorment, i després de la mort del papa Joan Pau II el 2 d'abril de 2005, havia estat considerat un dels candidats a Summe Pontífex, moment en què va ser escollit Benet XVI. Exercia d'arquebisbe de Buenos Aires des del 1998, i fou ordenat cardenal el 2001. Escollí el seu nom papal en honor a Francesc d'Assís.

Suggeriments: No us podeu perdre la Nit dels Museus. Hi ha activitats per a tota la família, per passejar, tafanejar...

17 de maig Dia das Letras Galegas 1924 Neix la Metro-Goldwyn-Mayer

Avui es celebra el Dia de les Lletres Gallegues i, en l’àmbit del cinema recordarem la fundació de la Metro-Goldwyn-Mayer i el seu logo.

Dia das letras Galegas, en gallec, és una celebració instituïda el 1963 per la Real Acadèmia Gallega per homenatjar a aquelles persones que destaquessin per la seva creació literària en idioma gallec o per la seva defensa d'aquesta llengua. Cada any es dedica a una personalitat diferent, escollida per la Real Acadèmia Gallega, tenint en compte que s'exigeixen almenys deu anys des de la seva mort. Des de la instauració d'aquesta celebració cultural, només en 1998 hi va haver una dedicació conjunta als poetes medievals Martín Codax, Xohán de Cangas i Mendinho, famosos per les seves cantigues. La data de celebració d'aquest esdeveniment, el 17 de maig, es deu al fet que en tal dia com aquest, en 1863, es va publicar a Vigo el primer exemplar de l'obra “Cantares Gallegos”, de Rosalía de Castro, que marcaria l'inici del “Rexurdimento” o renaixement cultural del gallec. És festiu a la Comunitat Autònoma de Galícia (Espanya).

Hem vist moltes pel·lícules de la Metro-Goldwyn-Mayer i coneixem molt bé el seu lleó... però sabíeu que aquesta companyia va ser la fusió de tres companyies anteriors? Eren la Metro Pictures, la Goldwyn Pictures i Louis B. Mayer. Aquesta fusió va tenir lloc tal dia com avui de 1924.

Sabíeu que hi va haver 7 lleons diferents al llarg de la història d’aquest logo amb el que iniciaven les pel·lícules? Aquí els teniu:

- L'original és l'Slats (1919-1936), que només mirava a totes bandes i no rugia. Va sortir als films en blanc i negre de la Metro-Goldwyn-Mayer entre 1924 i 1928, però la MGM l'heretava de la Goldwyn Pictures Corporation, que l'havia fet servir entre 1917 i 1924 abans de l'absorció.  

- Després va venir en Jackie, l'any del naixement del qual no he trobat, però sí el de la mort, 1952. El cas és que va ser el primer amb rugit. aquest va ser un gran actor. Va sortir en més de 100 pel·lícules, entre les quals les d'en Tarzan amb en Johnny Weissmuller, i també se'l coneixia com a Leo the Lucky perquè va sobreviure a accidents de tren, un terratrèmol i una explosió a l'estudi, entre altres coses.

- Paral·lelament, mentre en Jackie es feia més i més popular, l'estudi va començar a experimentar amb la tecnologia Technicolor, concretament la de "dues tires" (two-strip), i en fer-ho va emprar uns altres lleons. El primer en color, pensat per a curtmetratges, va ser en Telly, que es va fer servir de 1927 a 1932.

- I el 1932 va ser substituït per en Coffee, però tant l'un com l'altre es feien servir estrictament per a pel·lícules en color. Si hi havia seqüències en color en un film majoritàriament en blanc i negre, el lleó escollit era en Jackie. És el cas d'El mag d'Oz (1939), on les seqüències d'Oz eren en color i les de Kansas, així com els crèdits, en blanc i negre. Així, el lleó en aquest cas era en Jackie.

- Metro-Goldwyn-Mayer era tan estricta amb el tipus de produccions en què s'utilitzava cada lleó que a partir de 1934, amb els films en Technicolor de tres tires (three-strip), va afegir en Tanner a la plantilla. Va sortir a totes les pel·lícules en color de la companyia fins al 1956, i als dibuixos animats de 1935 a 1958 i de 1963 a 1967, llevat del curt The Dot and the Line, de 1965. A més, entre els anys 40 i els 60 es va fer servir el seu rugit com a efecte de so als curts animats de la Metro-Goldwyn-Mayer.

- Després en va venir un altre, el penúltim (ja queda menys, tranquils), que es deia George i es va fer servir entre 1956 i 1958. Es va poder veure en fons de diversos colors, i en dues versions segons els moviments del cap. Malgrat que s'hi va estar poc temps, en George destacava entre els altres per una melena més generosa. Tanmateix, durant el seu segon i últim any de feina va coincidir amb el que seria el lleó definitiu de la Metro-Goldwyn-Mayer.

- En Leo, el més conegut de tots, i és normal, tenint en compte que és el que s'ha fet servir des de 1957 de manera ininterrompuda. De 1957 a 1960 es va poder veure la versió dels 3 rugits del vídeo, però després i fins a l'actualitat es quedaria en dos.

Un logo tan influent, tan sinònim de la història del cinema, per força havia de tenir paròdies i homenatges, i van començar ben aviat. De fet, la mateixa Metro-Goldwyn-Mayer se'n fumia ja a la primera pel·lícula dels Germans Marx, Una nit a l'òpera (1935). També s'ha pogut veure parodiat per part de Tom i Jerry, La pantera rosa, els Muppets i moltíssims altres productes, de manera oficial i professional, i per part de particulars que han fet muntatges... tots els que vulguem.

16 de maig 1919 neix Ramón Margalef 1975 Junko Tabei arriba a l'Everest

Avui recordem dues persones especials: Ramón Margalef i Junko Tabei.

Tal dia com avui de 1919 va néixer Ramon Margalef. Va ser un biòleg català, que va destacar pel seu treball en els camps de la limnologia, oceanografia i ecologia. És considerat un dels científics més importants de Catalunya de tots els temps i un dels pilars de l'ecologia del segle XX a nivell mundial. Va obtenir la primera càtedra d'ecologia a l'Estat espanyol a la Universitat de Barcelona. Va ser membre de nombroses societats científiques, autor de publicacions de renom i va estudiar, entre altres temes, aspectes pràctics sobre la pol·lució de les aigües.

Tal dia com avui de 1975 Junko Tabei és una muntanyenca japonesa que es va convertir en la primera dona que arribava al cim de l’Everest. El 1992, Tabei va ser la primera dona que va completar els Set Cims. Els Set Cims són les muntanyes més altes, de cadascun dels set continents (segons l'Enciclopèdia Britànica). Coronar-los tots en escalada és un dels reptes més apassionants per als alpinistes, i la seva consecució va ser proposada per primer cop per Richard Bass a la dècada del 1980. I parlant d’escaladores vull presentar-vos a Edurne Pasaban una alpinista basca, reconeguda per ser la primera dona en coronar els catorze cims de vuit mil metres del planeta, fita que completà el 17 de maig de 2010.

15 de maig Sant Isidre 2011 Moviment dels indignats

El 15 de maig es celebra Sant Isidre Llaurador i recordem el moviment dels indignats.

Isidre, el Llaurador o de Madrid, va ser un camperol canonitzat al segle XVII i venerat com a sant per l'Església Catòlica. Des de 1622 és el patró de la pagesia espanyola (a Catalunya i, en menor mesura al País Valencià, va substituir els patrons tradicionals, els sants Abdó i Senén i sant Galderic) i de la ciutat de Madrid. La festa se'n commemora el 15 de maig, aniversari de la seva mort. En l’Espanya rural era un sant molt celebrat. A la ciutat de Madrid trobem molts llocs recordant la vida del sant en aquesta vil·la. És una festa on molts madrilenys es vesteixen de chulapos i chulapas, el vestit tradicional.

Però el 15 de Maig també és la data en la que l’any 2011 es va crear el moviment del “indignats” també conegut com el moviment del 15-M. Són una sèrie de protestes ciutadanes pacífiques que reivindiquen un canvi radical en la política espanyola i la seva societat. Els manifestant, etiquetats com a indignats, consideren que els partits polítics ni els representen ni prenen mesures pensant en l'interès de la població, i veuen que el futur que els espera és totalment incert i més difícil del que s'havien trobat les generacions anteriors.

Es van comparar amb la «Primavera Àrab» i el «Maig del 68», es van inicial el 15 de maig amb una convocatòria inicial a 58 ciutats d'arreu d'Espanya, dies abans de les eleccions municipals i autonòmiques espanyoles del 22 de maig. Es consideren un moviment no-violent, revolucionari i polític, tot i que apartidista (de cap partit polític), que està format per joves, gent gran i fins i tot famílies. A Madrid es van instal·lar a la Puerta del Sol i a Barcelona van ocupar amb tendes de campanya la Plaça de Catalunya. Actualment continuen treballant pels seus ideals des dels moviments veïnals i diverses associacions.

L'imatge d'avui són madrilenys amb els vestits típics de Chulapos y chulapas per la seva Festa Major.

14 de maig Santa Gemma 1962 neix Ferran Adrià 1998 mor Frank Sinatra

Avui es celebra Santa Gemma i volem felicitar a totes les noies que porten aquest nom amb una m o amb dues. Moltes felicitats!

Avui recordem dos noms propis amb molt de carisma: Ferran Adrià i Frank Sinatra.

Tal dia com avui del 1962 va néixer Ferran Adrià a l'Hospitalet de Llobregat (Barcelonès), és un cuiner prestigiós i innovador. És xef i propietari del restaurant El Bulli, situat a Cala Montjoi, a Roses (Girona), distingit amb tres estrelles a la Guia Michelin i millor restaurant del món segons el Top 50 de la revista Restaurant. L'any 2011 El Bulli va tancar les seves portes definitivament. Els projectes futurs anunciats per Ferran Adrià passen per la creació d'una fundació per la recerca gastronòmica. Actualment col·labora amb la Fundació Alícia on és assessor junt amb el cardiòleg Valentí Fuster.

Creador de noves tècniques culinàries, com la desconstrucció, les escumes amb sifó i l'esferificació, és el primer cuiner del món a parlar de creació en cuina i cuina creativa. Considerat pels especialistes el millor cuiner del món en l'actualitat, és anomenat de vegades l'alquimista de la cuina.

La revista nord-americana Time l'inclogué a la llista dels 100 personatges més innovadors del món l'any 2004.

Tal dia com avui de 1998 va morir Frank Sinatra. Havia nascut el 1915 a Hoboken, prop de Nova York. El seu pare era un bomber d'origen italià aficionat a la boxa. Aquell jove d'ulls blaus cantava com els àngels i tenia un encant especial per seduir les jovenetes. La seva llarga carrera de més de sis dècades la va començar com a membre dels "Hoboken Four", amb la Ràdio i els seus concursos com a objectiu. I va ser precisament a través de la ràdio com li va descobrir el trompetista Harry James que no va dubtar a incorporar a la banda que acabava de formar. En menys d'un any va ser Tommy Dorsey qui es va fer amb els seus serveis com a vocalista de la seva coneguda banda. Amb ella Frank Sinatra entraria en la indústria del disc i en les llistes d'èxit que ja no deixaria de per vida. El 1942 va decidir emprendre la seva pròpia carrera en solitari i, encara que el seu contracte amb Dorsey li impedia entrar als estudis de gravació, la Ràdio i els seus xous en directe el van convertir en un fenomen de masses, especialment entre les jovenetes.  La música era el seu medi natural i, després d'una llarga etapa amb la Columbia i una altra no menys llarga ni fructífera amb la Capitol, va decidir fundar la seva pròpia companyia, Represa, amb la qual s'embarcaria en nous projectes i en la revisió dels cançoners clàssics amb diferents orquestres. Prop de seixanta anys de carrera donen per a molt i Sinatra va interpretar al llarg de la seva centenars de cançons que "va dir" com ningú. Al final de la mateixa, va rebre l'homenatge dels seus col·legues en sengles discs de duets, uns més encertats que d'altres, i en un gran concert amb el qual es celebrava el seu vuitanta aniversari. Finalment, el 14 de maig de 1998, el vell cor de Sinatra va deixar de bategar en un hospital de Los Angeles als 82 anys d'edat. Al seu funeral, que va donar idea de la dimensió del personatge, no va faltar ni tan sols algú tan poc donat a actes socials com Bob Dylan. Sinatra ho havia aconseguit. Havia aconseguit el respecte de tots vivint “a la seva manera”.

Suggeriments: podríem fer un petit homenatge a “la veu” escoltant alguna de les seves cançons... no us podeu perdre “My way” o “New York, New York”, però n’hi ha d’altres potser menys conegudes que de ben segur us agradaran...

12 de maig Sant Pancraç

El 12 de maig es celebra Sant Pancraç (venerat com a sant per l'Església Catòlica i l’Esglèsia Ortodoxa).

Sant Pancraç va néixer a la darreria del segle III a la província romana de Frígia, regió de l’Àsia Menor actualment dins Turquia. Fill de pares pagans d’origen noble, quedà orfe quan encara era un infant. Amb el seu oncle Dionís marxà a Roma, on es convertí al cristianisme en la clandestinitat. Als catorze anys fou capturat i, després de rebutjar amb insolència la clemència de l’emperador Dioclecià, fou degollat. Corria l’any 287 o 304, segons la versió.

Molt popular, la figureta d’aquest sant —que s’ha de regalar, mai no s’ha de comprar— se sol representar amb el dit índex de la mà dreta assenyalant el cel, circumstància que molta gent aprofitava per col·locar-hi una moneda foradada. A la mà esquerra, a més de lluir la palma del martiri, modernament se li ha afegit un llibre obert amb la inscripció en llatí “veniu a mi i us donaré tota classe de béns”, text bíblic extret de la història de Josep a Egipte. Entre altres supersticions, molta gent col·loca julivert en un vaset d’aigua a tocar de la figura, apunta el dit cap a l’interior de la casa o del negoci, o deixa un tros de pa als seus peus si esperen clients. Per fer diners, el que convingui.

La protecció de la salut li és reconeguda a tot arreu des de sempre i, encara que sembli paradoxal, sembla que està relacionada amb la manera com va morir. Al seu sepulcre hi ha inscrit en una làpida: “En aquest lloc es torna la salut als que hi arriben amb malalties, i molts beneficis de curacions s’atorguen a tots aquells que amb fe sincera hi acudeixen i s’hi atansen”. Pel que fa a la feina, segons Aureli Capmany, la devoció popular entorn de sant Pancraç a Catalunya per demanar protecció en aquest àmbit data de molt antic. Aquest folklorista aventura que potser s’establí una relació amb les almoines que els primitius cristians donaven als esclaus obligats a fer treballs forçats, o, més versemblantment, a la generositat del sant màrtir, el qual abandonà tota la seva fortuna en convertir-se. El mateix autor recollí a mitjan segle XX diverses formes d’invocació al sant a casa nostra. Una de molt popular deia “salut i feina, i menjar per l’eina”. Els seus informants, que no li van saber explicar per què sant Pancraç intercedia per la salut i per la feina, tampoc no van desvetllar mai a quina eina es referien.

Segur que heu vist alguna vegada en alguna botiga o en alguna casa la figura de Sant Pancraç avui en sabeu més coses...

11 de maig Sant Ponç

Avui és Sant Ponç. Sant Ponç o Sant Poni va ser un predicador cristià de la Gàl·lia, mort màrtir. És venerat com a sant. Una tradició local explica que, fugint dels seus perseguidors, Ponç va arribar a Barcelona i que, en veure tanta misèria i malalties entre la població, es va posar a preparar pocions amb herbes remeieres que coneixia bé, per tal d’alleugerir-ne els dolors. Això li va fer guanyar el respecte i l'admiració dels barcelonins que a partir d'aquell moment van començar a celebrar una fira d’herbes en el seu honor. Sant Ponç es convertí així en patró dels herboristes i apicultors, el dia de la seva festivitat, l'11 de maig tenen lloc arreu de Catalunya fires on es ven mel, herbes remeieres i aromàtiques i fruites confitades.

Per celebrar aquesta festa es fan Fires d'herbes remeieres a Barcelona. La més coneguda de les fires de Sant Ponç és la que es fa al carrer de l'Hospital, a la vora de l'antiga capella. En ella, els herbolaris ofereixen diferents productes naturals vinculats a la millora de la salut: herbes remeieres i aromàtiques i flors i productes del camp, com mel, arrop, formatges, confiteria tradicional, melmelada i fruita en almívar o gebrada. Les primeres dades documentades sobre la fira la remeten al segle XVI, quan ja era tradició fer un cop l'any una fira d'herbes davant de l'església de Sant Miquel (Barcelona), vora l'Ajuntament. Aquestes fires podrien tenir l'origen en les que els pagans feien en honor a Flora, deessa romana de la vegetació.

Durant els últims vint anys, altres districtes de la ciutat s'han afegit a la tradició i proliferen altres fires similars en barris com Sants-Montjuïc, Sarrià-Sant Gervasi (a la plaça Mañé i Flaquer i la plaça de Sarrià) o al carrer de Blai, al Poble-Sec.

  

Suggeriment: si podeu visiteu les fires. Un repte lingüístic...aquesta setmana trobem dos noms propis que acaben en ç. Això no és gaire freqüent en català... sabeu altres molts que acabin en aquesta lletra?

10 de maig 1720 inici de la construcció de la Plaza Mayor de Salamanca

La protagonista d'avui és una de les places més boniques d'Espanya.

La Plaza Mayor de Salamanca, és un espai urbà construït com a plaça major castellana que amb el temps s'ha convertit en el centre de la vida social de la ciutat. Va començar la seva construcció tal dia com avui de 1720. Fins llavors era un descampat quatre vegades més gran i va ser construïda en estil barroc. El disseny és de l'arquitecte Alberto Churriguera (pavellons Real i de San Martín) i posteriorment continuada per altres amb poques modificacions respecte al projecte inicial. Les places majors castellanes són quadrilàters, sovint irregulars. 

El nom de " Plaza Mayor" es preveu explícitament en una Ordenança dels Reis Catòlics de 1480 com el que ha de portar el lloc d'una població amb suficient espai obert per celebrar el mercat i en el qual ha instal.lar la casa consistorial de l'Ajuntament. També se les coneixia, sobretot a Amèrica com a Plaça d’Armes", i s’utilitzava com principal punt de reunió en cas de un atac, de manera que, a més dels principals edificis públics (casa consistorial i església major) hi trobem els arsenals o guarnicions d'armes. 

El 1935, va ser declarada Monument Nacional, per ser “la Plaza Mayor más decorada, proporcionada y armónica de todas las de su época”.

9 de maig Dia d'Europa

Avui és el Dia d'Europa.

Avui és un d'aquests dies que els autobusos de la ciutat de Barcelona porten banderes d'Europa per celebrar la diada.

El Ministre francès d'Afers Exteriors, Robert Schuman, va fer una declaració a París el dia 9 de maig de 1950, mitjançant la qual es donà el tret de partida a la creació de la Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer (CECA) antecedent de la Comunitat Econòmica Europea. Per aquest motiu, el 9 de maig es commemora el Dia d'Europa. A pesar de ser l'únic dia de celebració oficial en tota la Unió Europea, a la pràctica cap dels estats membres de la Unió no organitza festivitats commemoratives d'alt nivell, com les quals es realitzen amb motiu de les festes nacionals de cada estat.

La bandera d'Europa és la bandera i l'emblema de la Unió Europea (UE) i el Consell d'Europa (CdE), que també es fa servir per referir-se a l'euro o els països de l'eurozona. Consisteix en un cercle de dotze estrelles daurades sobre un camp d'atzur. L'atzur representa l'Occident i el nombre d'estrelles representa la completesa, mentre que la seva distribució en forma de cercle representa la unitat. La quantitat d'estrelles no canvia segons el nombre de membres de cada organització, car representen tots els pobles d'Europa, incloent-hi els que encara no s'han unit al procés d'integració europea.

L'himne europeu des de l'any 1972 és l'Oda a l'Alegria, escrita per Ludwig van Beethoven el 1793 sobre un text homònim de Friedrich Schiller del 1785. Aquesta peça és tradicionalment coneguda en el món coral català com a Cant de joia, per ser aquest el títol que Joan Maragall donà a la seva traducció.

El 9 de maig s'ha convertit en el símbol europeu que, juntament amb l'euro, la bandera europea i l'himne europeu, identifiquen l'entitat política de la Unió Europea. El Dia d'Europa és un símbol exclusiu de la UE, a diferència de la bandera i l'himne que són símbols de tota Europa per extensió. Això es deu al fet que la declaració Schuman va ser posterior a la creació del Consell d'Europa, d’on provenen els altres dos símbols.

8 de maig Dia de la Victòria 1970 darrer disc dels Beatles

Avui dos moments històrics. Tal dia com avui...

El 8 de maig de l'any 1945 a les 23:01h, va entrar en vigor la rendició incondicional d'Alemanya. Avui es celebra el Dia de la Victòria a Europa: els aliats occidentals celebren la victòria sobre Alemanya a la Segona Guerra Mundial. A Berlín (Alemanya): El mariscal alemany Keitel va signar davant els mariscals Júkov i Tedder i els generals Spaatz i Lattre de Tassigny un segon document de rendició incondicional d'Alemanya (després del signat a Reims el dia anterior). La guerra havia acabat. La guerra acaba però no els seus efectes... tenim una Europa destrossada que es reconstruirà ràpidament però amb molt d’esforç. Ja fa més de setanta anys i encara queden persones que la van viure...

Tal dia com avui de 1970 The Beatles va llançar el seu últim disc, “Let it be”. Encara que es va considerar l'últim àlbum del quartet de Liverpool, no va ser l'últim a gravar-se. Abbey Road, es va gravar més tard però va sortir abans a la venda. Ni tan sols els components de The Beatles van tenir massa a veure en aquest disc, ja que la majoria de la feina va ser a càrrec del productor Phil Spector i les seves remescles. Els quatre van gravar, això sí, el single que dóna títol al disc Let it be, en els estudis Abbey Road. D'altra banda John Lennon i Paul McCartney van registrar les veus de You know my name (Look up mi number). Aquest àlbum els va conduir també a la que seria la seva última incursió en el cinema. La pel·lícula portava també per títol “Let it be”, i encara que al principi va ser pensada com un documental que mostrés el ressorgir del grup, en aquells dies un tant fragmentat per tensions internes, va acabar sent l'adéu del grup més important de la història de la música pop. Més de tres dècades després, el 17 de novembre de 2003 va sortir a la venda una nova versió d'aquest àlbum, “Let it be ... naked”, en la qual, sota la supervisió de McCartney, es van suprimir els arranjaments i orquestracions de Spector, donant-li al disc un aire molt més nu i rocker.

La nostra fotografia d'avui és una famosa fotografia de Alfred Eisenstaedt que retrata a un mariner estadounidenc fent un petó a una jove vestida de blanc. Però no és d'aquesta victòria d'avui sinó de les celebracions del Dia de la Victoria sobre Japó a Times Square el 14 de agost de 1945.

6 de maig 1845 Àngel Guimerà 1994 Eurotúnnel

Avui unim literatura i enginyeria tot recordant el naixement d’Angel Guimerà i l’acte de inauguració de l’Eurotunnel.

Àngel Guimerà i Jorge va néixer tal dia com avui del 1845 a Santa Cruz de Tenerife. Va ser dramaturg, polític i poeta en llengua catalana. La seva extensa obra, notable per unir a una aparença romàntica els elements principals del realisme, el va convertir en un dels màxims exponents de la Renaixença o "ressorgiment" de les lletres catalanes a finals del segle XIX. Fill de pare català i mare canària, va passar els primers anys de la seva vida a Tenerife. Als set anys va anar a viure a Catalunya, on s'adaptà ràpidament. Va ser una de les figures més destacades de la Renaixença, tant política com literària. Tot i que va iniciar la seva carrera amb la poesia, la major part de la seva obra literària va estar dedicada al teatre. Ben aviat aconseguí reconeixement internacional. “Mar i cel” va ser un èxit immediat, es va traduir a vuit idiomes. La seva època més brillant fou en l'última dècada del s.XIX, on s'apropa més a la realitat de la societat catalana d'aquella època, que girava el rumb cap a un entorn més urbà i industrial, destacant en el seu currículum “Maria Rosa” (1894), “Terra baixa” (1896), o “La filla del mar” (1900). Al final de la seva vida diversificà més la seva producció, des del drama burgès als poemes dramàtics musicals amb elements fantàstics o el teatre històric de tendència catalanista.

L’Eurotúnel és el túnel que creua el Canal de la Mànega, unint França amb Anglaterra. És una important infraestructura del transport internacional. Va ser obert el 6 de maig de 1994. La seva travessia dura aproximadament 35 minuts entre Calais/Coquelles (França) i Folkestone (Regne Unit).

Té una longitud de 50 km, 39 d'ells submarins, sent així el túnel submarí més llarg del món, amb una profunditat mitjana de 40 metres. Està format per tres galeries: Dos túnels de 7,6 m de diàmetre reservats per al transport ferroviari, un d'anada i un altre de tornada. Una galeria de serveis de 4,8 m, preparada per a la circulació de vehicles elèctrics.

Aquestes tres galeries estan unides cada 375 metres per altres galeries transversals d'auxili i manteniment, que permet que hagi un corrent d'aire per a disminuir la pressió, evitant així la propagació del fum en cas d'incendi, així com la resistència aerodinàmica al pas dels trens que circulen a 140 km/h.

Pots fer la travessa en cotxe però els carreguen als trens i no es veu res... des de dins és només un llarg túnel.

La nostra fotografia d'avui pertany a la representació que va fer Dagoll Dagom en tres ocasions al Teatre Victòria de Barcelona. 

5 de maig Dia Mundial del Riure Dia de la Mare

El primer diumenge de maig se celebra, des de fa ja gairebé 20 anys, el Dia Mundial del Riure, un gest innat de la nostra espècie que significa alegria i felicitat en totes les cultures. I encara que el fet de riure no és exclusiu de l'ésser humà -alguns primats o les rates, per exemple, també són capaços de fer-ho- el que sí és propi i exclusiu de l'ésser humà és el sentit de l'humor, gràcies al qual som capaços de riure davant múltiples situacions, d'objectes, de jocs de paraules o acudits ... alguna cosa que els animals no poden fer.

Però, què passa al nostre cervell des que percep alguna cosa graciosa fins que ens riem? Les noves tècniques de neuroimatge han permès conèixer que el processat de l'humor té lloc en tres etapes, que impliquen a diverses regions encefàliques:

-percepció de la incongruència sorprenent per part de la regió prefrontal dorsolateral i la unió temporoparietal de l'hemisferi dominant.

-activació del circuit de la recompensa i alliberament de dopamina

-cessament de la desinhibició frontal no dominant que condueix al riure.

Quan riem el cervell s'auto-recompensa alliberant dopamina, que és un neurotransmissor que ens produeix sensació plaent. És a dir, l'humor està íntimament lligat al sistema de la recompensa que també s'activa amb el menjar, les relacions socials....

Ja que el riure és una cosa innata a la nostra espècie, tots som capaços de riure. Persones sordes o cegues que mai han sentit o vist el riure també poden fer-ho i els nadons comencen a esbossar somriures a les cinc setmanes de vida. No obstant això, podria afirmar-se que cada subjecte es riu d'una manera particular i personal.

És curiós que el primer diumenge del mes de maig es celebri la festa de les mares i el dia del riure. Realment la paraula somriure va lligada a la paraula mare (encara que de vegades ens haguem d’enfadar...). Jo quan recordo la meva mare, la recordo somrient i desperta en mi (ara que ja puc recordar sense dolor) un gran somriure.

Per tant avui, dia barrejat. Felicitem a totes les mares i ho fem amb un gran somriure!

4 de maig 1936 1936 Primera ministra Frederica Montseny

En la Segona República Espanyola trobem la primera dona que va ser ministra a Espanya. No era gens freqüent veure dones a les universitats i les feines assistencials i de cura de persones estaven dirigides a elles però sempre hi ha algú diferent... algú que comença i avui recordem a Frederica Montseny. Tal dia com avui de l'any 1936 va assumir la responsabilitat del Ministeri de Sanitat de la Segona República Espanyola, esdevenint la primera dona ministra a Espanya. Frederica Montseny i Mañé, nascuda a Madrid, va ser una líder anarquista, política i escriptora.

De molt jove va començar a escriure sobre temes literaris, filosòfics i feministes. Va entrar dins del Sindicat de Professions Liberals de la Confederació Nacional del Treball (CNT) i també a la Federació Anarquista Ibèrica (FAI) el 1936. Va ser membre del comitè regional de la CNT de Catalunya el 1936 i ministra de Sanitat (1936 – 1937). Aturà, com a delegada governamental a Barcelona, els Fets de maig del 1937 i fins i tot va sofrir un atemptat.

Va estudiar Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona. El 1930 va conèixer l'anarcosindicalista Germinal Esgleas Jaume, que fou el seu company fins que es va morir, el 1981, a Tolosa. La parella va tenir tres fills: Vida (1933), Germinal (1938) i Blanca (1942). Tres noms ben especials que mostraven les seves idees en un moment on era habitual posar noms de sants.

No és encara gaire freqüent veure dones en llocs de poder. Encara està lluny la paritat (el mateix nombre d’homes i de dones) però es va avançant i cada vegada hi ha més dones i més preparades. Encara hi ha països però que estan molt lluny d’aquesta situació però a finals del segle XX es van donar passos molt important en aquesta línia.

2 de maig Festa de la Comunitat de Madrid 1675 Greenwich 1927 Hollywood

En el dia d’avui destaquem tres esdeveniments: el Dia de la Comunitat de Madrid, la creació del l’Observatori de Greenwich i la fundació de l’Acadèmia de les Arts i Ciències cinematogràfiques de Hollywood.

La Comunitat de Madrid celebra la seva festa el dia d’avui recordant l’aixecament del poble en contra dels francesos. Aquest aixecament no va acabar en victòria però va ser general i el poble ja havia dit la seva. De fet, trobem obres pictòriques que mostren aquests fets com el quadre de Goya “Afusellaments del tres de maig a la muntanya del Príncipe Pío” que podem admirar al Museu del Prado, de Madrid. 

La bandera de la Comunitat de Madrid té el fons vermell carmesí,  que és el color propi dels ajuntaments castellans. Té set estrelles blanques que són les de la constel·lació de l’Osa Major que es pot veure des de la Serra del Guadarrama. Les estrelles tenen cinc puntes  perquè representen  les cinc províncies que envolten Madrid:  Àvila, Segovia, Guadalajara, Cuenca i Toledo. Aquesta bandera és la nostra imatge d’avui.

L'Observatori Reial de Greenwich, localitzat a la ciutat de Greenwich, Anglaterra, suburbi de Londres, és un observatori astronòmic, la construcció del qual fou comissionada el 1675 pel rei Carles II d'Anglaterra. El rei també creà el càrrec d'"astrònom reial", director de l'observatori que s'hauria de dedicar a la "diligència i cura més exacta amb la rectificació de les taules dels moviments del cels i els llocs dels estels fixos per tal de trobar la molt desitjada longitud dels llocs per a perfeccionar l'art de la navegació". A causa de la contaminació ambiental de la ciutat de Londres així com la il·luminació nocturna que dificultaven les observacions, es traslladà al Castell d'Herstmonceux, tot i que encara es continua prenent com a origen dels meridians l'emplaçament original de l'observatori. En l'actualitat és un museu d'eines i artefactes de navegació, d'astronomia i rellotgeria, entre els quals, els cronòmetres H1 a l'H4 de John Harrison. El febrer del 2005, l'observatori ha començat a ser remodelat, i tindrà un nou planetari, galeries d'exposició suplementàries i equip educatiu.

L'Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques de Hollywood (Academy of Motion Picture Arts and Sciences) és una organització nord-americana inicialment creada per promoure la indústria cinematogràfica dels EUA. Va ser fundada el 1927 a Los Angeles, California. Aquesta organització és coneguda a nivell internacional pels seus premis anuals dedicats al cinema fet a Hollywood, popularment coneguts com els Oscars.

1 de maig Dia del Treball 1852 Neix Ramón y Cajal 1939 apareix Batman 1963 neix Màrius Serra 1967 es casa Elvis Presley

Avui, que es celebra el Dia del Treball, recordarem a quatre persones (de la realitat o de la ficció) que sembla que hagin nascut amb “superpoders” per la seva feina: Santiago Ramón y Cajal, Batman, Màrius Serra i Elvis Presley.

Tal dia com avui, de l’any 1852, va néixer Santiago Ramón y Cajal, metge i investigador espanyol. El 1888, durant la seva estada a Barcelona, aplicant el mètode de tinció de Camillo Golgi descobreix els mecanismes que governen la morfologia i els processos connectius de les cèl·lules nervioses, de la substància grisa i del sistema nerviós cerebroespinal. La seva teoria va ser acceptada el 1889, durant el Congrés de la Societat Anatòmica Alemanya celebrat a Berlín. El seu esquema estructural del sistema nerviós com un aglomerat d'unitats independents i definides va passar a conèixer-se com "doctrina de la neurona" i en ella destaca la llei de la polarització dinàmica, model capaç d'explicar la transmissió unidireccional de l'impuls nerviós. L'any 1906 fou guardonat, juntament amb l'italià Camillo Golgi, amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia “pels seus estudis sobre el sistema nerviós”. És un dels nostres científics més reconeguts. És el protagonista de la nostra fotografia d'avui.

Tal dia com avui de l’any 1939 Batman, de Bill Finguer, apareix per primera vegada en el número 27 de la revista Detective Comics de Bob Kane. El que avui és archiconegut i en tenim des de pel·lícules fins a figuretes passant per un munt de còmics també va tenir un primer dia...

L’any 1963 va néixer Màrius Serra i Roig. És un escriptor, periodista, autor de mots encreuats, traductor de l'anglès i enigmista català, llicenciat en filologia anglesa a la Universitat de Barcelona. Ha exercit de columnista en els diaris Avui i La Vanguardia. Estudiós i col·leccionista d'enigmes, jocs de paraules i tots els fenòmens de la ludolingüística, és el responsable dels mots encreuats en català de La Vanguardia i responsable de l'espai L'enigmàrius d'El matí de Catalunya Ràdio. A més, col·labora en el magazine diari Divendres de TV3, en la revista digital Esguard i amb el programa de RNE No es un día cualquiera, amb un espai de mots encreuats. Des del febrer de 2013 és membre de l'Institut d'Estudis Catalans. Ha rebut un gran nombre de premis i reconeixements a la seva tasca en favor de les paraules.

Tal dia com avui, de 1967, es casaven Elvis Presley i Priscilla Ann. Pocs saben que Elvis va néixer en una casa molt humil i que el seu germà bessó va morir al néixer passant a ser literalment el Rei de la casa com després ho va ser del Rock. Diuen que el van consentir molt i que amb molt d’esforç van aconseguir estalviar els 12 dòlars per comprar-li la seva primera guitarra. Després del naixement de la seva filla Lise Marie el distanciament va ser tan fort que a l’octubre del 1973 es van divorciar i elles van abandonar la casa de Graceland. Elvis va morir el 16 d’agost de 1977. Va morir però el seu mite creix cada dia. Té molts admiradors i imitadors i és un dels personatges més coneguts del segle XX.