Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Segona Guerra Mundial. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Segona Guerra Mundial. Mostrar tots els missatges

dijous, 6 de juny del 2024

6 de juny 1944 Desembarcament de Normandia 1982 Angie Ballard (atleta paralímpica) 1982 Laia Forcadell (atleta)


Tal dia com avui de 1944 va tenir lloc el Desembarcament de Normadia. El dia D, una data clau en la Segona Guerra Mundial. Uns 150.000 soldats aliats desembarquin als platges de Normandia de la França ocupada (Operació Overlord).

Donat que aquest curs estem parlant del paper de les dones en diferents àmbits. Avui parlarem del paper de les dones en la Segona Guerra Mundial. Les dones van treballar en fàbriques produint armes, embarcacions i carros de combat. Van ser espies i membres actius de la resistència contra els nazis. També van ser combatents i van servir en les forces armades. Van exercir com a infermeres i com a corresponsals de guerra. Les dones van ser fonamentals en l'èxit del Dia D, però la Història les ha silenciat. Els estudis sobre dones no abunden en la historiografia bèl·lica. Molt poc després del desembarcament van començar a arribar les infermeres, el paper de les quals va ser reconegut i commemorat en el 75 aniversari del Dia D. En aquests primers dies destaquen les figures de Lydia Alford, Edna Birbeck i Myra Roberts, que van intentar per tots els mitjans desallotjar del lloc del desembarcament a tots els ferits i víctimes de la contesa, amb el suport de la Creu Roja.

 

També parlarem de dues atletes que van néixer el mateix dia, una australiana paralímpica i una tortosina amb moltes medalles.

 

Angie Ballard neix a Canberra, Austràlia, el 6 de juny de 1982. És una atleta paralímpica australiana que competeix en esdeveniments d'esprint en cadira de rodes en la categoria T53. Es va quedar paraplègica als 7 anys a causa d'un accident automobilístic. Va començar a competir en curses de cadires de rodes en 1994, i va representar a Austràlia per primera vegada a 1998. A quatre Jocs Paralímpics de 2000 a 2012, va guanyar tres medalles de plata i dos de bronze. El seu entrenador actual és Louise Sauvage i la seva companya d'entrenament és Madison de Rozari. Ballard va realitzar beques d'atletisme a l'Institut Australià de l'Esport des de 1999 fins 2001, i en la Universitat de Sydney (mentre estudiava primer de comerç, i després psicologia,) i també representa a l'Institut d'Esport de Nova Gal·les del Sud. Ha estat nomenada per diverses organitzacions com a ambaixadora esportiva, i actualment és membre de la junta de Wheelchair Sports NSW. Va representar a Austràlia als Jocs Paralímpics d'estiu de 2016. Aquests van ser els seus cinquens Jocs Olímpics.

 

Laia Forcadell Arenas va néixer a Tortosa el 6 de juny de 1982. És una atleta especialista en 400 metres llisos i 400 metres tanques. Va formar-se i començar competir a la secció d'atletisme del Club Natació Tortosa. Posteriorment va anar al Club ISS de l'Hospitalet de Llobregat entrenada per Armando Álvarez Anaya. Ha estat 25 cops campiona d’Espanya. A més, el seu palmarès contempla dues medalles als Jocs Iberoamericans, or l’any 2006 a Ponce, Puerto Rico, i bronze al 2009 a San Fernando, Cadis. Ha estat cinquena en el Campionat d'Europa en pista coberta el 2005. Va guanyar el Campionat d'Espanya absolut en pista coberta el 2006. Va participar en els Jocs Olímpics d'Estiu de 2008 de Pequín. Laia Forcadell es va retirar l'any 2012 per iniciar una nota etapa laboral. Les lesions també van ser una causa de la seva decisió.


Aquest és el mapa del desembarcament amb els paisos que es van encarregar de cadascuna de les platges.  



dissabte, 10 de juny del 2023

10 de juny 1942 Aniquilació de Lídice Dia Internacional dels Alcohòlics Anònims

 Les guerres són terribles. Amaguen històries d’odi profund, episodis terribles de la història de la humanitat. No hauríem d’oblidar. Hauríem d’aprendre per no repetir-ho però de vegades sembla que preferim mirar cap a una altra banda i continuar amb la nostra vida com si res no estès passant a altres humans uns quilòmetres més enllà.

Avui recordarem un llogaret (que no arriba ni a poblet) de Txèquia que va ser totalment destruït pels alemanys. Anem a pams...

El 1942 el dirigent de les SS Reinhard Heydrich exercia com "protector" de Bohèmia i Moràvia, ocupades des de 1939. En el matí del 27 de maig de 1942, es dirigia en el seu Mercedes Benz descapotable al Castell de Praga al sector de Holešovice, quan va ser atacat per dos guerrillers de la resistència txeca, Jozef Gabčík i Jan Kubiš. Aquests soldats, entrenats al Regne Unit, havien descendit en paracaigudes al desembre de 1941, com a part de l'Operació Antropoide.

El 4 juny 1942 Heydrich va morir a l'Hospital Bulovka de Praga, víctima d'septicèmia. Això va fer enfurismar a Hitler, que va ordenar al nou governador de Bohèmia, Kurt Daluege, que fes el necessari per trobar els assassins. Com a resultat d'això, els alemanys van iniciar una brutal campanya de repressió en contra de la població civil txeca.

De totes les operacions de venjança, la més coneguda és l'ocorreguda el 10 de juny. Aquest dia, forces de seguretat alemanyes van envoltar el poblat de Lídice, tancant totes les sortides. Aquest poble va ser escollit per ser un dels més actius en contra de l'ocupació nazi, i d'allí procedia una gran quantitat de partisans que es van unir a la resistència. A l'entrar al poble tota la població va ser treta de casa seva, separant a tots els homes majors de 15 anys i portant-los a un graner. L'endemà van ser afusellats. Altres 19 homes i 7 dones que treballaven en una mina propera van ser portats a Praga i també executats. Les dones i nens restants van ser enviats al camp de concentració de Ravensbrück, on la quarta part d'ells va morir a les cambres de gas o a causa dels treballs forçats. Els nens, per la seva banda, van ser portats al gueto del carrer Gneisenau en Łódź (actual Polònia), on van ser separats amb criteris racials. Els que podrien ser objecte de "arianització" van ser enviats a Alemanya, mentre que els 82 restants van ser assassinats en el camp d'extermini de Chelmno. Els nazis dinamitaran tots els edificis i destruiran fins i tot el cementiri. Per si no fos suficient, les tropes alemanyes cremaran Lídice i passaran a sobre amb màquines per aplanar la runa. Amb aquestes atrocitats Hitler pretén advertir a tots els que lluiten contra el feixisme. Un documental original, realitzat pels soldats alemanys, ha sobreviscut com a testimoni de la massacre.

En total, 340 habitants del poble van ser assassinats (192 homes, 60 dones i 88 nens). El mateix li va succeir a un altre petit poblat anomenat Ležáky dues setmanes després: els homes assassinats, les dones enviades als camps de concentració i els nens "arianizats" o enviats a les cambres de gas. El resultat final de la repressió per la mort de Heydrich va ser de 1.300 persones, entre partisans, alts dirigents txecs i víctimes circumstancials, com els habitants de Lídice.

Malgrat haver estat completament destruït, el poble va ser reconstruït en 1949. El poble s'aixeca en un àrea contigua a l'original, on hi ha un gran parc-monument en memòria de les víctimes. Per tot això, Lídice es convertirà en un símbol de lluita contra la injustícia i el totalitarisme.


Avui també és el Dia Internacional dels Alcohòlics Anònims. Totes les addiccions aconsegueixen anular la voluntat de la persona per això són tan complicades d’acceptar i solucionar. A Alcohòlics Anònims saben que si algú els proposés no beure mai més no ho podrien suportar i caurien de nou per això fan servir un truc. “Avui i només avui”. Moltes persones gràcies a les teràpies d’acompanyament i, a partir un gran objectiu en objectius possibles i abastables, han aconseguit sortir d’aquesta terrible addició. 

La imatge correspon a una escultura que recorda els nens de Lídice en el parc que es va fer en el poble esborrat però que queda en la memòria.




dimecres, 7 de desembre del 2022

7 de desembre 43aC Mor Ciceró 1941 Atac a Pearl Harbour 1991 Es trenca l'URSS

 

El set de desembre té tres noms propis: Ciceró, Pearl Harbour i la URSS.


Dia del mig de l'aqueducte. Aquesta setmana és ben especial amb dos dies de festa el 6 (Constitució) i el 8 (la Puríssima) i tres de pont 5, 7 i 9. Cada empresa o poble han fet coses diferents, realment és un embolic que algú acaba gaudint de tota una setmana de vacances.


Marc Tul·li Ciceró va néixer a Arpinum el 3 de gener de l'any 106 aC i va morir a Formia el 7 de desembre del 43 aC. De ben jove els seus pares el van enviar a Roma, on va rebre classes de gramàtica, dret, filosofia i oratòria per accedir després a la carrera política. Més endavant també va entrar en contacte amb els rètors més importants de Grècia i d'Àsia. Recordem el que seria un dels oradors, polítics i filòsofs més coneguts de l'antiguitat i gràcies a la revista Catorze (catorze.cat) en podem llegir 14 reflexions ben interessants.

1. Si vols aprendre, ensenya.

2. Per a mi, la meva consciència té més pes que el que digui la resta del món.

3. Si a prop de la biblioteca teniu un jardí, ja no us faltarà res.

4. Una llar sense llibres és com un cos sense ànima.

5. No hi ha res que els humans vulguin conservar tant, i administrin tan malament, com la pròpia vida.

6. Si vols ser vell durant molt de temps, fes-te vell aviat.

7. La pàtria és allà on s'està bé.

8. No només és cega la fortuna, sinó que per inèrcia també torna cecs aquells a qui acaricia.

9. Els homes savis ens han ensenyat que no només hem de valorar els mals menors, sinó que també n'hem de saber treure tot el bé que puguin contenir.

10. Els meus llibres sempre estan a la meva disposició, mai estan ocupats.

11. La llibertat només existeix en els estats en què el poble té el poder suprem.

12. Si volem gaudir de la pau, hem de vetllar bé les armes. Si deposem les armes, no hi haurà mai pau.

13. Hem de menjar per viure, i no viure per menjar.

14. Equivocar-se és humà, però només els estúpids perseveren en l'error.


Pearl Harbour és un complex portuari i una base militar, ubicat a l'illa d'Oahu, que pertany a l'arxipèlag de les Hawaii. Famós per haver estat objectiu d'un atac preventiu el 7 de desembre de 1941 per part del Japó, davant del bloqueig econòmic que els estava exercint Estats Units. Aquest atac va provocar la participació activa dels Estats Units a la Segona Guerra Mundial. Els estatunidencs, formalment neutrals, ja participaven en la guerra des del principi donant suport i subministrament a les nacions que s'enfrontaven a les potències de l'Eix.


Quants pares i mares davant del mapa actual d’Europa no han trobat a faltar aquell “URSS capital Moscú”, ara són moltes les exrepúbliques soviètiques que funcionen com a estats independent.... l’any 1991 l’URSS va signar un tractat per tornar a ser Rússia i canviar les seves fronteres. La llista d’estats quan estudiem geografia política ara és sustancialment més llarga...


La imatge d'avui correspon a Ciceró, l'orador. Podem aprofitar una estona per reflexionar sobre les seves frases...



dissabte, 3 de setembre del 2022

3 de setembre 1930 Comença la Segona Guerra Mundial 2005 Concert d'Elton John a Roma

 

Ahir parlàvem del final de la Segona Guerra Mundial. Avui parlem del seu inici. Perquè tal dia com avui de 1939, Gran Bretanya i França van declarar la guerra a Alemanya.

La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix. La guerra va implicar uns 100 milions de militars i fou causa de la mort d'entre 50 a 60 milions de persones, la major part civils, el 3% de la població mundial de l'època; esdevingué així el conflicte més mortífer de la història humana i el primer (i per ara únic) en què es van usar armes nuclears.

Va ser el conflicte armat més gran de la història i s'estima que va tenir un cost, en diners i en recursos, major que totes les altres guerres juntes. Posteriorment al conflicte es van formar les Nacions Unides per prevenir altres conflictes com aquest. La Unió Soviètica i els Estats Units van sortir de la guerra com les grans superpotències del món, la qual cosa va provocar la guerra freda, que va durar 45 anys.

Prop de la meitat de les víctimes de la guerra foren ciutadans de la Unió Soviètica, el país que va patir la principal agressió de l'Alemanya nazi, que també dugué a terme la persecució i extermini de minories europees com la jueva, que fou víctima d'un holocaust de prop de 6 milions de morts.


Tal dia com avui de 2005, Elton John va congregar a més de 300.000 persones en un concert al Colosseu de Roma. Tot un rècord. Elton John es va posar al públic a la butxaca des de els primers acords de la seva versió del “Pinball Wizard” de The Who, amb la que va iniciar el concert. Va continuar amb altres clàssics del cantant com “Your song”, “Candle in the wind”, “Rocket man” o “Crocodile rock”, amb algunes referències al seu darrer disc “Peachtree road”.

Suggeriment: No us podeu quedar amb la idea de que Elton John és l’excèntric de les olleres. Us suggereixo que escolteu les seves cançons i si voleu podeu veure el seu Biopic “Rocket man” que amb algunes llicencies cinematogràfiques ens acosten a la persona-artista. La fotografia és del biopic on tenim a Elton John i l'actor que el representa a la pel·lícula, Taron Egerton.


 

divendres, 10 de juny del 2022

10 de juny 1942 eliminació de Lídice Dia d'Alcohòlics Anònims


Les guerres són terribles. Amaguen històries d’odi profund, episodis terribles de la història de la humanitat. No hauríem d’oblidar. Hauríem d’aprendre per no repetir-ho però de vegades sembla que preferim mirar cap a una altra banda i continuar amb la nostra vida com si res no estès passant a altres humans uns quilòmetres més enllà.

Avui recordarem un llogaret (que no arriba ni a poblet) de Txèquia que va ser totalment destruït pels alemanys. Anem a pams...

El 1942 el dirigent de les SS Reinhard Heydrich exercia com "protector" de Bohèmia i Moràvia, ocupades des de 1939. En el matí del 27 de maig de 1942, es dirigia en el seu Mercedes Benz descapotable al Castell de Praga al sector de Holešovice, quan va ser atacat per dos guerrillers de la resistència txeca, Jozef Gabčík i Jan Kubiš. Aquests soldats, entrenats al Regne Unit, havien descendit en paracaigudes al desembre de 1941, com a part de l'Operació Antropoide.

El 4 juny 1942 Heydrich va morir a l'Hospital Bulovka de Praga, víctima de septicèmia. Això va fer enfurismar a Hitler, que va ordenar al nou governador de Bohèmia, Kurt Daluege, que fes el necessari per trobar els assassins. Com a resultat d'això, els alemanys van iniciar una brutal campanya de repressió en contra de la població civil txeca.

De totes les operacions de venjança, la més coneguda és l'ocorreguda el 10 de juny. Aquest dia, forces de seguretat alemanyes van envoltar el poblat de Lídice, tancant totes les sortides. Aquest poble va ser escollit per ser un dels més actius en contra de l'ocupació nazi, i d'allí procedia una gran quantitat de partisans que es van unir a la resistència. A l'entrar al poble tota la població va ser treta de casa seva, separant a tots els homes majors de 15 anys i portant-los a un graner. L'endemà van ser afusellats. Altres 19 homes i 7 dones que treballaven en una mina propera van ser portats a Praga i també executats. Les dones i nens restants van ser enviats al camp de concentració de Ravensbrück, on la quarta part d'ells va morir a les cambres de gas o a causa dels treballs forçats. Els nens, per la seva banda, van ser portats al gueto del carrer Gneisenau en Łódź (actual Polònia), on van ser separats amb criteris racials. Els que podrien ser objecte de "arianització" van ser enviats a Alemanya, mentre que els 82 restants van ser assassinats en el camp d'extermini de Chelmno. Els nazis dinamitaran tots els edificis i destruiran fins i tot el cementiri. Per si no fos suficient, les tropes alemanyes cremaran Lídice i passaran a sobre amb màquines per aplanar la runa. Amb aquestes atrocitats Hitler pretén advertir a tots els que lluiten contra el feixisme. Un documental original, realitzat pels soldats alemanys, ha sobreviscut com a testimoni de la massacre.

En total, 340 habitants del poble van ser assassinats (192 homes, 60 dones i 88 nens). El mateix li va succeir a un altre petit poblat anomenat Ležáky dues setmanes després: els homes assassinats, les dones enviades als camps de concentració i els nens "arianizats" o enviats a les cambres de gas. El resultat final de la repressió per la mort de Heydrich va ser de 1.300 persones, entre partisans, alts dirigents txecs i víctimes circumstancials, com els habitants de Lídice.

Malgrat haver estat completament destruït, el poble va ser reconstruït en 1949. El poble s'aixeca en un àrea contigua a l'original, on hi ha un gran parc-monument en memòria de les víctimes. Per tot això, Lídice es convertirà en un símbol de lluita contra la injustícia i el totalitarisme.

Avui també és el Dia Internacional dels Alcohòlics Anònims. Totes les addiccions aconsegueixen anular la voluntat de la persona per això són tan complicades d’acceptar i solucionar. A Alcohòlics Anònims saben que si algú els proposés no beure mai més no ho podrien suportar i caurien de nou per això fan servir un truc. “Avui i només avui”. Moltes persones gràcies a les teràpies d’acompanyament i, a partir un gran objectiu en objectius possibles i abastables, han aconseguit sortir d’aquesta terrible addició. 

La imatge correspon a una escultura que recorda els nens de Lídice en el parc que es va fer en el poble esborrat però que queda en la memòria.




dilluns, 6 de juny del 2022

6 de juny Dilluns de Pasqua 1940 Neix Tom Jones 1944 Desembarcament de Normandia


Avui, Dilluns de Pasqua i festiu a tot Catalunya comencem amb música i continuarem amb un record al que va ser un punt d'inflexió en la Segona Guerra Mundial. 


Tal dia com avui de 1940 va néixer Thomas Jones Woodward a Pontypridd, al sud de Gal·les. Fill d'un miner i un mestressa de casa, el futur que l’esperava no era molt diferent al dels nois d'aquella petita ciutat. Acabada l’escola sense pena ni glòria, als 16 anys ja s'havia casat i tenia un fill. Tom va tenir una gran varietat de treballs, des peó de paleta fins a tallador de guants passant per venedor ambulant d'aspiradors. L'única cosa que destacava de la seva vida monòtona era la seva participació amb la banda amb la qual actuava a la nit en els pubs de la ciutat. Allà posava en pràctica tot el que havia après en el cor de l'església i en el col·legi. Un dia, Gordon Mills, un caçatalents, va presenciar una de les seves actuacions i no es va poder resistir a la seva potent veu i a l’estil tan atrevit del gal·lès. En poc temps el manager li va aconseguir un contracte. El primer gran èxit de Jones va ser "It’s not unusual" que va arrasar a tot el món. Per cert, la cançó va ser boicotejada per la conservadora BBC i va haver de ser difosa per una ràdio pirata.

Tom Jones ha enregistrat al llarg de la seva carrera un autèntic allau de senzills i ha aconseguit diversos discos d'or amb cançons com "Delilah", "Help major self", "Love my tonigh", "Kiss" i l'èxit dels 90 , "Sex bomb". I és que amb el pas del temps Tom Jones ha aconseguit romandre sempre amunt, provar tots els estils de música i, per descomptat, renovar-se. El seu impressionant aspecte i la seva veu potent van ser qualitats suficients perquè a Tom Jones se  li donés del sobrenom d’"El Tigre de Gal·les". 


Corria l’any 1944, just a mitjanit comença l'Operació Overlord dirigida per Eisenhower. A l'alba, acaba el bombardeig massiu de la costa francesa mentre 135.000 soldats aliats desembarquen a les platges de Normandia per cinc llocs diferents. Malgrat les formidables defenses alemanyes de la costa, a l'entrar per cinc llocs alhora, s'aconsegueix prendre la platja. Al vespre, 150.000 soldats hauran desembarcat a Europa, fent possible la ràpida alliberament de França i ampliant les possibilitats d'envair Alemanya aquest mateix any.

L'històric desembarcament aliat a les costes de Normandia durant la Segona Guerra Mundial, va suposar el començament de la fi del nazisme. Aquell Dia D, saldat amb la mort de no pas menys de quinze mil soldats (principalment nord-americans), va obrir la porta a l'alliberament de París i a la caiguda, un any després, del règim d'Adolf Hitler. Internet ofereix una gran quantitat de recursos dedicats al desembarcament més gran de la història.

Conèixer la nostra història ens pot ajudar a no cometre els mateixos errors. En una guerra sempre hi perd tothom. Cal treballar per la Pau i evitar el conflicte sempre. I ara més que mai quan l'ocupació russa a Ukraïna passa dels cent dies i està fent tant de mal... 


Suggeriments: Pels qui tinguin festa avui ens podem alegrar amb les animades cançons de Tom Jones o veure'l sobre l'escenari que és tot un espectacle.És un cantant molt enèrgic. Ell sol omple l'escenari. També podem recordar el Dia D i l'hora H amb qualsevol de les pel·lícules o documentals que s'han fet sobre el tema.

dimecres, 2 de setembre del 2020

2 de setembre 1945 Fi de la Segona Guerra Mundial 1947 neix Pepe Rubianes 1966 neix Salma Hayek 1964 neix Keanu Reeves

 Avui tenim un apunt històric i un munt d’artistes.


Tal dia com avui de 1945 es va signar la rendició del Japó al cuirassat Missouri. Amb aquest acte es va donar per acabada oficialment la Segona Guerra Mundial.


El dos de setembre de 1947,  a Vilagarcía de Arousa, va néixer José Rubianes Alegret, més conegut com a Pepe Rubianes. Va ser un actor de teatre galaico-català resident a Catalunya i especialitzat en mim, imitacions i monòlegs. Destacà per la seva ironia, el seu àcid sentit de l'humor, sovint irreverent. En els seus monòlegs posava paraules al pensament de molta gent i tenia una connexió molt especial amb el públic que omplia els seus espectacles. Aquí teniu un detall d’algú que gaudia jugant amb les paraules. Es definia com un "actor galaico-català: galaic perquè va néixer a Galícia encara que quasi mai he viscut allà i català perquè sempre he viscut a Catalunya encara que mai he nascut aquí". Al teatre Capitol de Barcelona la sala gran porta el seu nom i l’Ajuntament de Barcelona es va comprometre a posar el seu nom a una plaça del Poble Sec.


El dos de setembre de 1966,  neix Salma Hayek a Coatzacoalcos, Mèxic.  És actriu de televisió i cinema, i també és l’imatge de firmes de maquillatge com Revlon o Avon. Però no és només una cara bonica. Parla castellà, anglès, àrab, i portuguès. Té una amplia formació en el seu camp, la interpretació. Quan tenia gran èxit a Mèxic en el món de les telenovel·les ho va deixar tot per començar de cero als Estats Units. Va estudiar actuació a Los Angeles, Califòrnia i va obtenir petits papers en algunes pel·lícules menors i programes de televisió per cable. El seu primer gran paper va ser a la pel·lícula “Desperado” amb Antonio Banderas. El director de la pel·lícula, Robert Rodríguez, la va elegir per actuar de nou amb Banderas a “Four Rooms”, “Spy Kids” i la seqüela de Desperado, a més d'”Obert fins a la matinada” amb George Clooney. Ha actuat en altres pel·lícules amb Penélope Cruz, Mike Myers, Will Smith, Matt Damon, Pierce Brosnan i la seva parella durant anys, Edward Norton. El 2002 es va presentar la seva pel·lícula “Frida” sobre la pintora mexicana Frida Kahlo. El treball de diversos anys de la seva companyia de producció (Ventana Rosa) va suposar 6 nominacions a l'Oscar incloent el de Millor Actriu per a Hayek. La pel·lícula va obtenir 2 premis (Maquillatge i Música Original).


El dos de setembre de 1964 neix Keanu Reeves a Beirut, Líban. Keanu és una paraula hawaiana que significa "brisa fresca sobre les muntanyes" que es pronuncia fonèticament ki-a-nu. Quan Keanu va arribar a Hollywood, el seu agent pensava que el seu nom era massa exòtic, i així durant els inicis de la seva carrera de vegades surt als crèdits com a K.C. Reeves. Ha viscut a diferents llocs del món però la seva nacionalitat és canadenca. Malgrat tenir una vida difícil en la seva infantesa i joventut és un dels actors millor amoblats. La seves feines li han aportat una fortuna però viu austerament a diferencia de molts artistes del món del cinema. Es va convertir en una estrella coneguda mundialment gràcies al seu paper de Neo a Matrix. El 31 de gener de 2005, va rebre una estrella al Passeig de la fama a Hollywood.


Suggeriment: malgrat són bons artistes algunes de les seves obres són un punt complicades per menuts per la dificultat dels conceptes (Matrix) o pel vocabulari xispejat d’expressions no políticament correctes (monòlegs de Pepe Rubianes)… però si teniu edat, seny o esteu ben acompanyats perquè us ho situïn o expliquin... val la pena.



dimecres, 10 de juny del 2020

10 de juny Dia Internacional dels Alcohòlics Anònims 1942 destrucció total de Lídice


Les guerres són terribles. Amaguen històries d’odi profund, episodis terribles de la història de la humanitat. No hauríem d’oblidar. Hauríem d’aprendre per no repetir-ho però de vegades sembla que preferim mirar cap a una altra banda i continuar amb la nostra vida com si res no estès passant a altres humans uns quilòmetres més enllà.

Avui recordarem un llogaret (que no arriba ni a poblet) de Txèquia que va ser totalment destruït pels alemanys. Anem a pams...

El 1942 el dirigent de les SS Reinhard Heydrich exercia com "protector" de Bohèmia i Moràvia, ocupades des de 1939. En el matí del 27 de maig de 1942, es dirigia en el seu Mercedes Benz descapotable al Castell de Praga al sector de Holešovice, quan va ser atacat per dos guerrillers de la resistència txeca, Jozef Gabčík i Jan Kubiš. Aquests soldats, entrenats al Regne Unit, havien descendit en paracaigudes al desembre de 1941, com a part de l'Operació Antropoide.
El 4 juny 1942 Heydrich va morir a l'Hospital Bulovka de Praga, víctima d'septicèmia. Això va fer enfurismar a Hitler, que va ordenar al nou governador de Bohèmia, Kurt Daluege, que fes el necessari per trobar els assassins. Com a resultat d'això, els alemanys van iniciar una brutal campanya de repressió en contra de la població civil txeca.

De totes les operacions de venjança, la més coneguda és l'ocorreguda el 10 de juny. Aquest dia, forces de seguretat alemanyes van envoltar el poblat de Lídice, tancant totes les sortides. Aquest poble va ser escollit per ser un dels més actius en contra de l'ocupació nazi, i d'allí procedia una gran quantitat de partisans que es van unir a la resistència. A l'entrar al poble tota la població va ser treta de casa seva, separant a tots els homes majors de 15 anys i portant-los a un graner. L'endemà van ser afusellats. Altres 19 homes i 7 dones que treballaven en una mina propera van ser portats a Praga i també executats. Les dones i nens restants van ser enviats al camp de concentració de Ravensbrück, on la quarta part d'ells va morir a les cambres de gas o a causa dels treballs forçats. Els nens, per la seva banda, van ser portats al gueto del carrer Gneisenau en Łódź (actual Polònia), on van ser separats amb criteris racials. Els que podrien ser objecte de "arianització" van ser enviats a Alemanya, mentre que els 82 restants van ser assassinats en el camp d'extermini de Chelmno. Els nazis dinamitaran tots els edificis i destruiran fins i tot el cementiri. Per si no fos suficient, les tropes alemanyes cremaran Lídice i passaran a sobre amb màquines per aplanar la runa. Amb aquestes atrocitats Hitler pretén advertir a tots els que lluiten contra el feixisme. Un documental original, realitzat pels soldats alemanys, ha sobreviscut com a testimoni de la massacre.

En total, 340 habitants del poble van ser assassinats (192 homes, 60 dones i 88 nens). El mateix li va succeir a un altre petit poblat anomenat Ležáky dues setmanes després: els homes assassinats, les dones enviades als camps de concentració i els nens "arianizats" o enviats a les cambres de gas. El resultat final de la repressió per la mort de Heydrich va ser de 1.300 persones, entre partisans, alts dirigents txecs i víctimes circumstancials, com els habitants de Lídice.

Malgrat haver estat completament destruït, el poble va ser reconstruït en 1949. El poble s'aixeca en un àrea contigua a l'original, on hi ha un gran parc-monument en memòria de les víctimes. Per tot això, Lídice es convertirà en un símbol de lluita contra la injustícia i el totalitarisme.


Avui també és el Dia Internacional dels Alcohòlics Anònims. Totes les addiccions aconsegueixen anular la voluntat de la persona per això són tan complicades d’acceptar i solucionar. A Alcohòlics Anònims saben que si algú els proposés no beure mai més no ho podrien suportar i caurien de nou per això fan servir un truc. “Avui i només avui”. Moltes persones gràcies a les teràpies d’acompanyament i, a partir un gran objectiu en objectius possibles i abastables, han aconseguit sortir d’aquesta terrible addició. 

La imatge correspon a una escultura que recorda els nens de Lídice en el parc que es va fer en el poble esborrat però que queda en la memòria.


dilluns, 27 de gener del 2020

27 de gener Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l'Holocaust


Hi ha vegades que els humans no mereixem aquest nom. Avui es recorda una situació terrible. Durant la Segona Guerra Mundial Adolf Hitler va fer creure als seus seguidors que la raça ària (rossos, alts i prims, amb els ulls clars...) era una raça superior i que s’havia d’eliminar als diferents, sobre tot als jueus dels qui deia que eren la causa de tots els mals. Aquest eliminar no volia dir separar, o fer fora.. volia dir eliminar literalment. Des del segle XXI se’ns fa dificil entendre que el seguissin però hi havia una barreja de por a la seva força i consentiment que va emboirar la gent de la seva època.

Avui es commemora el Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l'Holocaust. Tal dia com avui de 1945 les tropes soviètiques alliberen el camp nazi de concentració d'Auschwitz, a Polònia. L'espectacle que es troben és dantesc i supera qualsevol cosa, fins llavors, imaginable. Per a més d'un milió i mig d'éssers humans, el noranta per cent d'ells d'origen jueu, Auschwitz va ser l'última etapa d'un calvari terrible. Només sobreviuen 7.500 persones d'aquest milió i mig, 600 d'elles menors, que en el dia d'avui recuperen la seva llibertat després de sobreviure a la horripilant malson dels camps de concentració nazis, on han estat assassinats sis milions de jueus com a part de la "Solució Final" planejada pel megalòman Adolf Hitler.


Suggeriment: El millor de coneixer la història és que ens ajuda a posar mitjans perquè no es repeteixi. Potser no podem fer grans coses però sí que en podem fer en la nostra actitud personal i en el nostre entorn més proper. Convençuts de que tots som iguals en dignitat i que no hi ha ningú superior a ningú és bo que treballem d’una manera conscient per no permetre que ningú estigui per sobre ni per sota de ningú, i que ningú estigui o es senti exclós. No és fàcil perquè de vegades tenim la temptació de sentir-nos superiors i de dir: tu no jugues, tu no ets dels meus... però sabem que això no està bé. Fem l’esforç de posar llavors de Pau perquè no es torni a repetir mai aquell horror.



dissabte, 7 de desembre del 2019

7 de desembre 1941 Pearl Harbour 1991 la URSS desapareix


El set de desembre té dos noms propis: Pearl Harbour i la URSS.

Pearl Harbour és un complex portuari i una base militar, ubicat a l'illa d'Oahu, que pertany a l'arxipèlag de les Hawaii. Famós per haver estat objectiu d'un atac preventiu el 7 de desembre de 1941 per part del Japó, davant del bloqueig econòmic que els estava exercint Estats Units. Aquest atac va provocar la participació activa dels Estats Units a la Segona Guerra Mundial. Els estatunidencs, formalment neutrals, ja participaven en la guerra des del principi donant suport i subministrament a les nacions que s'enfrontaven a les potències de l'Eix.

Quants pares i mares davant del mapa dactual d’Europa no han trobat a faltar aquell “URSS capital Moscú”, ara són moltes les exrepúbliques soviètiques que funcionen com a estats independent.... l’any 1991 l’URSS va signar un tractat per tornar a ser Rússia i canviar les seves fronteres. La llista d’estats quan estudiem geografia política ara és sustancialment més llarga...





dilluns, 2 de setembre del 2019

2 de setembre 1945 Rendició del Japó 1947 neix Pepe Rubianes 1964 neix Keanu Reeves 1966 neix Salma Hayek


Avui tenim un apunt històric i un munt d’artistes.

Tal dia com avui de 1945 es va signar la rendició del Japó al cuirassat Missouri. Amb aquest acte es va donar per acabada oficialment la Segona Guerra Mundial.

El dos de setembre de 1947, a Vilagarcía de Arousa, va néixer José Rubianes Alegret, més conegut com a Pepe Rubianes. Va ser un actor de teatre galaico-català resident a Catalunya i especialitzat en mim, imitacions i monòlegs. Destacà per la seva ironia, el seu àcid sentit de l'humor, sovint irreverent. En els seus monòlegs posava paraules al pensament de molta gent i tenia una connexió molt especial amb el públic que omplia els seus espectacles. Aquí teniu un detall d’algú que gaudia jugant amb les paraules. Es definia com un "actor galaico-català: galaic perquè vaig néixer a Galícia encara que quasi mai he viscut allà i català perquè sempre he viscut a Catalunya encara que mai he nascut aquí". Al teatre Capitol de Barcelona la sala gran porta el seu nom i l’Ajuntament de Barcelona es va comprometre a posar el seu nom a una plaça del Poble Sec i finalment ha estat a la Barceloneta, on des del 15 d’abril del 2018 ja té el seu carrer. Es va inaugurar amb un acte on van participar molts dels seus amics i seguidors.

El dos de setembre de 1964 neix Keanu Reeves a Beirut, Líban. Keanu és una paraula hawaiana que significa "brisa fresca sobre les muntanyes" que es pronuncia fonèticament ki-a-nu. Quan Keanu va arribar a Hollywood, el seu agent pensava que el seu nom era massa exòtic, i així durant els inicis de la seva carrera de vegades surt als crèdits com a K.C. Reeves. Ha viscut a diferents llocs del món però la seva nacionalitat és canadenca. Malgrat tenir una vida difícil en la seva infantesa i joventut és un dels actors millor amoblats. La seves feines li han aportat una fortuna però viu austerament a diferencia de molts artistes del món del cinema. Es va convertir en una estrella coneguda mundialment gràcies al seu paper de Neo a Matrix. El 31 de gener de 2005, va rebre una estrella al Passeig de la Fama a Hollywood.

El dos de setembre de 1966, neix Salma Hayek a Coatzacoalcos, Mèxic. És actriu de televisió i cinema, i també és l’imatge de firmes de maquillatge com Revlon o Avon. Però no és només una cara bonica. Parla castellà, anglès, àrab, i portuguès. Té una amplia formació en el seu camp, la interpretació. Quan tenia gran èxit a Mèxic en el món de les telenovel·les ho va deixar tot per començar de cero als Estats Units. Va estudiar interpretació a Los Angeles, Califòrnia, i va obtenir petits papers en algunes pel·lícules menors i programes de televisió per cable. El seu primer gran paper va ser a la pel·lícula “Desperado” amb Antonio Banderas. El director de la pel·lícula, Robert Rodríguez, la va escollir per actuar de nou amb Banderas a “Four Rooms”, “Spy Kids” i la seqüela de Desperado, a més d' “Obert fins a la matinada” amb George Clooney. Ha actuat en altres pel·lícules amb Penélope Cruz, Mike Myers, Will Smith, Matt Damon, Pierce Brosnan i la seva parella durant anys, Edward Norton. El 2002 es va presentar la seva pel·lícula “Frida” sobre la pintora mexicana Frida Kahlo. El treball de diversos anys de la seva companyia de producció (Ventana Rosa) va suposar 6 nominacions a l'Oscar incloent el de Millor Actriu per a Hayek. La pel·lícula va obtenir 2 premis (Maquillatge i Música Original).


Suggeriments: malgrat són bons artistes algunes de les seves obres són un punt complicades per menuts per la dificultat dels conceptes (Matrix) o pel vocabulari xispejat d’expressions no políticament correctes (monòlegs de Pepe Rubianes)… però si teniu edat, seny o esteu ben acompanyats perquè us ho situïn o expliquin... val la pena.



divendres, 7 de desembre del 2018

7 de desembre Pont 1941 atac a Pearl Habour Dia Internacional de l'aviació civil


Quina setmana més estranya... Acaba alternant dies de festa i feina. Alguns tenen pont (que és quan fem festiu un dia que no ho és perquè està entre dos festius). Alguns han començat a fer un tastet de les vacances de Nadal. La veritat és que aquesta setmana és ben estranya i tothom veu que no pot ser però sembla que no ho acabem d’arreglar...  O potser ja va bé... el comerç, el turisme, les estacions d’esquí tenen molt moviment... potser és veritat la dita “mai plou a gust de tothom” i quan plou els venedors de paraigües, els agricultors i els cargols també estan contents encara que a ciutat és un trasbals i un embolic.

Tal dia com avui de l’any 1941 va tenir lloc l’atac per sorpresa de l’imperi del Japó a l’armada americana que estava situada a Hawai, exactament al port de Pearl Harbour. Dels vuit cuirassats que tenien els americans en aquest punt els nipons en van enfonsar quatre, en van malmetre tres i van encallar el darrer. La flota americana no esperava aquest atac en el qual van morir gairebé 2500 persones i en van quedar ferides unes 1300. El resultat d’aquest atac va ser una victòria tàctica japonesa. Estats Units va declarar la guerra al Japó i de retruc Alemanya i Itàlia van declarar la guerra als Estats Units. Aquest fet va provocar l’entrada dels Estats Units en la Segona Guerra Mundial.

Avui és el Dia Internacional de l’aviació civil. Hi ha dos tipus d’aviació: la civil i la militar. Avui parlarem de la primera. L’aviació civil inclou l'aviació general i l'aviació comercial.

L’aviació general, en funció dels usos o fins què pretén, pot classificar-se en aviació privada, la qual agrupa als avions on el principal usuari és el seu propietari; aviació esportiva, la qual té com a finalitat la pràctica d'algun dels esports aeronàutics; aviació utilitària, la qual es destina a usos pràctics de caràcter social com evacuacions, rescats, extinció d'incendis o serveis policials; l'aviació d'estat és aquella que no és estrictament militar i que utilitza l'estat per al transport de les seves personalitats o el servei dels seus organismes.


L’aviació comercial, és la basada en companyies aèries, grans o petites, dedicades al transport aeri de mercaderies i/o passatgers, així com en les empreses de aero-taxi. Aquesta és la que coneixem més.

Avui la nostra fotografia és del Pont del Petroli de Badalona. Si teniu curiositat de perquè porta aquest nom un pont que no va enlloc (?) podeu investigar-ho...



diumenge, 2 de setembre del 2018

2 de setembre 1945 Fi de la Segona Guerra Mundial 1947 Neix Pepe Rubianes 1964 Neix Keanu Reeves 1966 Neix Salma Hayek

Avui tenim un apunt històric i un munt d’artistes.

Tal dia com avui de 1945 es va signar la rendició del Japó al cuirassat Missouri. Amb aquest acte es va donar per acabada oficialment la Segona Guerra Mundial.

El dos de setembre de 1947, a Vilagarcía de Arousa, va néixer José Rubianes Alegret, més conegut com a Pepe Rubianes. Va ser un actor de teatre galaico-català resident a Catalunya i especialitzat en mim, imitacions i monòlegs. Destacà per la seva ironia, el seu àcid sentit de l'humor, sovint irreverent. En els seus monòlegs posava paraules al pensament de molta gent i tenia una connexió molt especial amb el públic que omplia els seus espectacles. Aquí teniu un detall d’algú que gaudia jugant amb les paraules. Es definia com un "actor galaico-català: galaic perquè vaig néixer a Galícia encara que quasi mai he viscut allà i català perquè sempre he viscut a Catalunya encara que mai he nascut aquí". Al teatre Capitol de Barcelona la sala gran porta el seu nom i l’Ajuntament de Barcelona es va comprometre a posar el seu nom a una plaça del Poble Sec i finalment ha estat a la Barceloneta, al carrer on va viure, però des del 15 d’abril ja té el seu carrer. Que es va inaugurar amb un acte on van participar molts dels seus amics i seguidors.

El dos de setembre de 1964 neix Keanu Reeves a Beirut, Líban. Keanu és una paraula hawaiana que significa "brisa fresca sobre les muntanyes" que es pronuncia fonèticament ki-a-nu. Quan Keanu va arribar a Hollywood, el seu agent pensava que el seu nom era massa exòtic, i així durant els inicis de la seva carrera de vegades surt als crèdits com a K.C. Reeves. Ha viscut a diferents llocs del món però la seva nacionalitat és canadenca. Malgrat tenir una vida difícil en la seva infantesa i joventut és un dels actors millor amoblats. La seves feines li han aportat una fortuna però viu austerament a diferencia de molts artistes del món del cinema. Es va convertir en una estrella coneguda mundialment gràcies al seu paper de Neo a Matrix. El 31 de gener de 2005, va rebre una estrella al Passeig de la Fama a Hollywood.

El dos de setembre de 1966, neix Salma Hayek a Coatzacoalcos, Mèxic. És actriu de televisió i cinema, i també és l’imatge de firmes de maquillatge com Revlon o Avon. Però no és només una cara bonica. Parla castellà, anglès, àrab, i portuguès. Té una amplia formació en el seu camp, la interpretació. Quan tenia gran èxit a Mèxic en el món de les telenovel·les ho va deixar tot per començar de cero als Estats Units. Va estudiar interpretació a Los Angeles, Califòrnia, i va obtenir petits papers en algunes pel·lícules menors i programes de televisió per cable. El seu primer gran paper va ser a la pel·lícula “Desperado” amb Antonio Banderas. El director de la pel·lícula, Robert Rodríguez, la va elegir per actuar de nou amb Banderas a “Four Rooms”, “Spy Kids” i la seqüela de Desperado, a més d' “Obert fins a la matinada” amb George Clooney. Ha actuat en altres pel·lícules amb Penélope Cruz, Mike Myers, Will Smith, Matt Damon, Pierce Brosnan i la seva parella durant anys, Edward Norton. El 2002 es va presentar la seva pel·lícula “Frida” sobre la pintora mexicana Frida Kahlo. El treball de diversos anys de la seva companyia de producció (Ventana Rosa) va suposar 6 nominacions a l'Oscar incloent el de Millor Actriu per a Hayek. La pel·lícula va obtenir 2 premis (Maquillatge i Música Original).



Suggeriments: malgrat són bons artistes algunes de les seves obres són un punt complicades per menuts per la dificultat dels conceptes (Matrix) o pel vocabulari xispejat d’expressions no políticament correctes (monòlegs de Pepe Rubianes)… però si teniu edat, seny o esteu ben acompanyats perquè us ho situïn o expliquin... val la pena.


dijous, 7 de desembre del 2017

7 de desembre Fem pont 1941 Pearl Harbor 1991 Desapareix la URSS


Aquest any molta gent fa pont. Fer pont és convertir en festiu un dia que no ho és perquè està entre dos festius. El meu pare sempre dèia...on és el riu?   
si no hi ha riu...no cal cap pont. Però hi ha gent que gaudeix d'unes minivacances de cinc dies...

El set de desembre té dos noms propis: Pearl Harbor i la URSS.

Pearl Harbor és un complex portuari i una base militar, ubicat a l'illa d'Oahu, que pertany a l'arxipèlag de les Hawaii. Famós per haver estat objectiu d'un atac preventiu el 7 de desembre de 1941 per part del Japó, davant del bloqueig econòmic que els estava exercint Estats Units. Aquest atac va provocar la participació activa dels Estats Units a la Segona Guerra Mundial. Els estatunidencs, formalment neutrals, ja participaven en la guerra des del principi donant suport i subministrament a les nacions que s'enfrontaven a les potències de l'Eix.

Quants pares i mares davant del mapa dactual d’Europa no han trobat a faltar aquell “URSS capital Moscú”, ara són moltes les exrepúbliques soviètiques que funcionen com a estats independent.... l’any 1991 l’URSS va signar un tractat per tornar a ser Rússia i canviar les seves fronteres. La llista d’estats quan estudiem geografia política ara és sustancialment més llarga...


dilluns, 8 de maig del 2017

8 de maig 1945 fi de la Segona Guerra Mundial 1970 darrer disc dels Beatles


Avui dos moments històrics. Tal dia com avui...

... de l'any 1945 a les 23:01h, va entrar en vigor la rendició incondicional d'Alemanya. Avui es celebra el Dia de la Victòria a Europa: els aliats occidentals celebren la victòria sobre Alemanya a la Segona Guerra Mundial. A Berlín (Alemanya): El mariscal alemany Keitel va signar davant els mariscals Júkov i Tedder i els generals Spaatz i Lattre de Tassigny un segon document de rendició incondicional d'Alemanya (després del signat a Reims el dia anterior). La guerra havia acabat. La guerra acaba però no els seus efectes... tenim una Europa destrossada que es reconstruirà ràpidament però amb molt d’esforç. Ja fa més de setanta anys i encara queden persones que la van viure...

Tal dia com avui de 1970 The Beatles va llançar el seu últim disc, “Let it be”. Encara que es va considerar l'últim àlbum del quartet de Liverpool, no va ser l'últim a gravar-se. Abbey Road, es va gravar més tard però va sortir abans a la venda. Ni tan sols els components de The Beatles van tenir massa a veure en aquest disc, ja que la majoria de la feina va ser a càrrec del productor Phil Spector i les seves remescles. Els quatre van gravar, això sí, el single que dóna títol al disc Let it be, en els estudis Abbey Road. D'altra banda John Lennon i Paul McCartney van registrar les veus de You know my name (Look up mi number). Aquest àlbum els va conduir també a la que seria la seva última incursió en el cinema. La pel·lícula portava també per títol “Let it be”, i encara que al principi va ser pensada com un documental que mostrés el ressorgir del grup, en aquells dies un tant fragmentat per tensions internes, va acabar sent l'adéu del grup més important de la història de la música pop. Més de tres dècades després, el 17 de novembre de 2003 va sortir a la venda una nova versió d'aquest àlbum, “Let it be ... naked”, en la qual, sota la supervisió de McCartney, es van suprimir els arranjaments i orquestracions de Spector, donant-li al disc un aire molt més nu i rocker.


dijous, 1 de setembre del 2016

1 de setembre 2016 Sant Tornem-hi 1653 Neix Pachebel 1897 Inauguració Metro de Boston 1939 Comença la II Guerra Mundial 1946 Neix Robin Gibb 1985 Localitzat el Titanic


Avui, 1 de setembre és Sant Tornem-hi pel blog de Cultureta. Torno a escriure sobre el món i la vida prenent com a referència què va passar tal dia com avui. D’aquesta manera passem per tots els camps perquè han passat tantes coses... De vegades és difícil prioritzar i parlar d’un sol tema, altres dies n’hi ha un que ho tenyeix tot... Espero que us serveixi per aprendre mil coses. Aquesta idea va néixer l’any 1995 i es va plasmar fins el 2012 en el Full d’Inici de Classe de l’Escola Menéndez Pidal de Barcelona. A partir d’aquí va patir un temps de silenci però la cultura no es pot amagar sota la catifa i va trobar un altre mitjà. Finalment va aparèixer aquest blog de cultureta com a seguiment natural de la idea. I ara després de les vacances d’estiu ja hi tornem a ser... Aquest curs m’agradaria que vosaltres, estimats lectors, també escrivíssiu i m’expliquéssiu què opineu o aportéssiu informació si ho desitgeu... bé sense més preàmbuls comencem perquè avui és avui i  té la seva informació... Benvinguts de nou a “Cultureta i activitats en família”.


Avui, 1 de setembre començarem amb música, tecnologia i història.

Tal dia com avui de 1653 a Nuremberg, Alemanya, neix Johann Christoph Pachelbel, músic i compositor, destacat organista i clavecinista, cèlebre per la seva "Cànon en Re major".  Hi ha un munt de cançons que tenen les notes d’aquest famós canon. Us recomano  entrar a You Tube, ara que encara no ha començat el curs i escoltar-lo i per complementar... cercar perquè hi ha un munt de cançons de música moderna on podeu trobar les vuit notes del canon de Pachebel.

Continuant amb la música tal dia com avui, però de 1946, neix Barry Gibb a Douglas (Isle of Man, Regne Unit). És probablement el component de Bee Gees més popular. Encara que la seva carrera va començar en els anys 60, ell i els seus germans, Maurici i Robin, van ser grans estrelles en els anys 70 gràcies a temes com Stayin 'alive o Night fever, que els van convertir en reis de la música de discoteca de llavors. És, a més, l'autor del tema principal de la pel·lícula Grease (1978), que va cantar Frankie Valli.

Dos apunts de tecnologia. Tal dia com avui de 1897 s'inaugura el metro de Boston (Estats Units)  És el primer ferrocarril subterrani d'Amèrica (el primer havia estat el de Londres, de 1863). I l’any 1985 a l'Oceà Atlàntic, a 640 km al sud de Terranova i a una profunditat d'uns 4.000 m, una expedició franco-americana troba les restes del transatlàntic britànic Titanic, enfonsat en xocar amb un iceberg a la nit del 14 al 15 abril de 1912, en el seu viatge inaugural. 

Però si hi ha un 1r de setembre que hauria de ser recordat és el del 1939. Tal dia com avui va començar la Segona Guerra Mundial sense cap tipus d'advertència o declaració de guerra prèvia, a la matinada d'avui, complint ordres del nazi Adolf Hitler, un milió i mig de soldats alemanys, que formen part de cinc exèrcits formats per tropes de infanteria, tancs i cavalleria, penetren en territori polonès per diferents fronts. Poc després, avions alemanys bombardegen les ciutats de Katowice, Krakovia, Tczew i Tunel amb bombes incendiàries. A Varsòvia els atacs aeris comencen a les 9:00 hora local. Davant aquesta vulneració del dret internacional, la Gran Bretanya i França han mobilitzat les seves forces i es preparen per a la guerra contra Alemanya per segona vegada en el segle XX. Comença d'aquesta manera el que serà la devastadora i cruel II Guerra Mundial.

dissabte, 11 de juny del 2016

9 de juny 1942 destrucció de Lídice


Les guerres són terribles. Amaguen històries d’odi profund, episodis terribles de la història de la humanitat. No hauríem d’oblidar. Hauríem d’aprendre per no repetir-ho però de vegades sembla que preferim mirar cap a una altra banda i continuar amb la nostra vida com si res no estès passant a altres humans uns quilòmetres més enllà.

Avui recordarem un llogaret (que no arriba ni a poblet) de Txèquia que va ser totalment destruït pels alemanys. Anem a pams...

El 1942 el dirigent de les SS Reinhard Heydrich exercia com "protector" de Bohèmia i Moràvia, ocupades des de 1939. En el matí del 27 de maig de 1942, es dirigia en el seu Mercedes Benz descapotable al Castell de Praga al sector de Holešovice, quan va ser atacat per dos guerrillers de la resistència txeca, Jozef Gabčík i Jan Kubiš. Aquests soldats, entrenats al Regne Unit, havien descendit en paracaigudes al desembre de 1941, com a part de l'Operació Antropoide.

El 4 juny 1942 Heydrich va morir a l'Hospital Bulovka de Praga, víctima d'septicèmia. Això va fer enfurismar a Hitler, que va ordenar al nou governador de Bohèmia, Kurt Daluege, que fes el necessari per trobar els assassins. Com a resultat d'això, els alemanys van iniciar una brutal campanya de repressió en contra de la població civil txeca.

De totes les operacions de venjança, la més coneguda és l'ocorreguda el 10 de juny. Aquest dia, forces de seguretat alemanyes van envoltar el poblat de Lídice, tancant totes les sortides. Aquest poble va ser escollit per ser un dels més actius en contra de l'ocupació nazi, i d'allí procedia una gran quantitat de partisans que es van unir a la resistència. A l'entrar al poble tota la població va ser treta de casa seva, separant a tots els homes majors de 15 anys i portant-los a un graner. L'endemà van ser afusellats. Altres 19 homes i 7 dones que treballaven en una mina propera van ser portats a Praga i també executats. Les dones i nens restants van ser enviats al camp de concentració de Ravensbrück, on la quarta part d'ells va morir a les cambres de gas o a causa dels treballs forçats. Els nens, per la seva banda, van ser portats al gueto del carrer Gneisenau en Łódź (actual Polònia), on van ser separats amb criteris racials. Els que podrien ser objecte de "arianització" van ser enviats a Alemanya, mentre que els 82 restants van ser assassinats en el camp d'extermini de Chelmno. Els nazis dinamitaran tots els edificis i destruiran fins i tot el cementiri. Per si no fos suficient, les tropes alemanyes cremaran Lídice i passaran a sobre amb màquines per aplanar la runa. Amb aquestes atrocitats Hitler pretén advertir a tots els que lluiten contra el feixisme. Un documental original, realitzat pels soldats alemanys, ha sobreviscut com a testimoni de la massacre.

En total, 340 habitants del poble van ser assassinats (192 homes, 60 dones i 88 nens). El mateix li va succeir a un altre petit poblat anomenat Ležáky dues setmanes després: els homes assassinats, les dones enviades als camps de concentració i els nens "arianizats" o enviats a les cambres de gas. El resultat final de la repressió per la mort de Heydrich va ser de 1.300 persones, entre partisans, alts dirigents txecs i víctimes circumstancials, com els habitants de Lídice.


Malgrat haver estat completament destruït, el poble va ser reconstruït en 1949. El poble s'aixeca en un àrea contigua a l'original, on hi ha un gran parc-monument en memòria de les víctimes. Per tot això, Lídice es convertirà en un símbol de lluita contra la injustícia i el totalitarisme.

dimecres, 27 de gener del 2016

27 de gener Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l'Holocaust 1945 alliberament d'Auschwitz


Hi ha vegades que els humans no mereixem aquest nom. Avui es recorda una situació terrible. Durant la Segona Guerra Mundial Adolf Hitler va fer creure als seus seguidors que la raça ària (rossos, alts i prims, amb els ulls clars...) era una raça superior i que s’havia d’eliminar als diferents, sobre tot als jueus dels qui deia que eren la causa de tots els mals. Aquest eliminar no volia dir separar, o fer fora.. volia dir eliminar literalment. Des del segle XXI se’ns fa dificil entendre que el seguissin però hi havia una barreja de por a la seva força i consentiment que va emboirar la gent de la seva època.

Avui es commemora el Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l'Holocaust. Tal dia com avui de 1945 les tropes soviètiques alliberen el camp nazi de concentració d'Auschwitz, a Polònia. L'espectacle que es troben és dantesc i supera qualsevol cosa, fins llavors, imaginable. Per a més d'un milió i mig d'éssers humans, el noranta per cent d'ells d'origen jueu, Auschwitz va ser l'última etapa d'un calvari terrible. Només sobreviuen 7.500 persones d'aquest milió i mig, 600 d'elles menors, que en el dia d'avui recuperen la seva llibertat després de sobreviure a la horripilant malson dels camps de concentració nazis, on han estat assassinats sis milions de jueus com a part de la "Solució Final" planejada pel megalòman Adolf Hitler.


Suggeriment: El millor de coneixer la història és que ens ajuda a posar mitjans perquè no es repeteixi. Potser no podem fer grans coses però sí que en podem fer en la nostra actitud personal i en el nostre entorn més proper. Convençuts de que tots som iguals en dignitat i que no hi ha ningú superior a ningú és bo que treballem d’una manera conscient per no permetre que ningú estigui per sobre ni per sota de ningú, i que ningú estigui o es senti exclós. No és fàcil perquè de vegades tenim la temptació de sentir-nos superiors i de dir: tu no jugues, tu no ets dels meus... però sabem que això no està bé. Fem l’esforç de posar llavors de Pau perquè no es torni a repetir mai aquell horror.

dijous, 4 de juny del 2015

4 de juny 1783 primer vol globus aerostàtic 1942 Batalla de Midway


Avui destaquem dos moments històrics: l’un per l’història de l’aviació i l’altre va ajudar a accelerar el final de la Segona Guerra Mundial.

Tal dia com avui de l’any 1783 a Annonay, França, els germans Montgolfier, Jacques Étienne i Joseph-Michel, fan la seva primera demostració pública de què l'aire calent pesa menys per idèntic volum d'aire fred, i embutxacat és capaç de fer pujar una bossa esfèrica de lli folrada de paper, de 11 metres de diàmetre amb una capacitat de 800 m3 i un pes d'uns 226 quilograms. Sí, era un globus aerostàtic! El vol recorre una distància d'uns 2 km, amb una durada de 10 minuts i aconsegueix una altitud estimada d'uns 1.600 a 2.000 metres. El futur de la navegació aerostàtica ha començat. 

Actualment és fàcil trobar globus aerostàtics a l’Empordà, Osona o a la Garrotxa i s’han convertit en una manera pausada de veure el territori des del cel. És tota una experiència...

Tal dia com avui del 1942 a l'Oceà Pacífic comença la Batalla de Midway. Midway és una illa situada a uns 1.600 km al nord-oest de Honolulu. Allà l’armada dels Estats Units aconseguirà invertir la marxa de la guerra i s'alçarà amb la victòria contra, la fins llavors, invencible armada japonesa, posant fi a l'etapa d'expansió nipona en aquest oceà. El triomf serà possible, malgrat comptar amb menys efectius les forces americanes, gràcies a que la intel·ligència naval nord-americana va aconseguir descodificar els missatges japonesos. Per això estaven perfectament preparats i proveïts quan l’armada nipona fa el seu "atac sorpresa". Aquesta batalla donarà la raó a aquells que diuen que és primordial comptar amb un bon servei d'intel·ligència. La informació és molt important...

Per mi la Batalla de Midway sempre estarà lligada al meu avi. Ell va estar a la Batalla de l'Ebre durant la Guerra Civil Espanyola. Era una persona molt pacífica. Sempre deia que calia recordar per no tornar a repetir. Quan jo era petita es van fer tota una colla de pel·lícules de temàtica bèl·lica entre elles "La batalla de Midway" i avui amb aquest esdeveniment no puc més que recordar l'avi Joan. Una persona bona i pacífica. 

divendres, 8 de maig del 2015

8 de maig 1945 S'acaba la Segona Guerra Mundial 1980 Jordi Pujol 127è president de la Generalitat


Avui recordem dos esdeveniments que han marcat la història d'Europa i de Catalunya. Tal dia com avui...

... de l'any 1945 a les 23:01h, va entrar en vigor la rendició incondicional d'Alemanya. Avui es celebra el Dia de la Victòria a Europa: els aliats occidentals celebren la victòria sobre Alemanya a la Segona Guerra Mundial. A Berlín (Alemanya): El mariscal alemany Keitel va signar davant els mariscals Júkov i Tedder i els generals Spaatz i Lattre de Tassigny un segon document de rendició incondicional d'Alemanya (després del signat a Reims el dia anterior). La guerra havia acabat. La guerra acaba però no els seus efectes... tenim una Europa destrossada que es reconstruirà rapidament però amb molt d’esforç. Ja fa setanta anys i encara queden persones que la van viure...


... de l'any 1980, Jordi Pujol és elegit 127è president de la Generalitat de Catalunya. Va estar en el poder més de 25 anys. La història el recordarà com un gran estadista però avui està sota sospita d’afers ilegals relacionat amb els diners. La Generalitat de Catalunya és el sistema institucional en què s'organitza políticament l'autogovern de Catalunya. Té el seu origen en les diputacions permanents creades per governar l'administració entre reunions de les Corts als diferents territoris de la Corona d'Aragó i que donaren lloc a la Diputació del General del Principat de Catalunya (1359), a la Diputació del General del Regne d'Aragó (1362) i a la Diputació del General del Regne de València (1412). La seva seu oficial és el Palau de la Generalitat de Catalunya a la ciutat de Barcelona. Quants Presidents de la Generalitat coneixes? Cerca quans n'hi ha hagut des de la tornada de Josep Tarradellas de l'exili després de l'etapa franquista.