28 d'octubre 1977 mor Miguel Miura

Avui recordem a un escriptor que jugava amb les paraules i escrivia un teatre molt divertit i ràpid: Miguel Miura va morir el 28 d’octubre del 1977 per això és el nostre protagonista d’avui.

Miguel Mihura Santos va ser un dramaturg castellà. Com a autor va escriure sarsueles, comèdies i alguna òpera; com empresari teatral no va ser gaire afortunat; com a intèrpret va gaudir d'èxit i popularitat en els papers còmics que representava. El seu pare, Miguel Mihura Álvarez també va ser actor, autor i empresari teatral.

Mihura explicava que ell no havia estat un nen que jugava amb soldadets de plom sinó amb perruques i disfresses de teatre, ja que sovint el seu pare el portava a ell al camerino i les tiples de la companyia el mimaven. Així que, des de molt petit, es trobava familiaritzat amb les gires i amb la vida irregular i bohèmia dels homes i dones de la faràndula, per la que se sentia atret des de ben petit. Considerava el teatre la seva autèntica vocació i la feina per la qual estava preparat.

Encara que va començar a escriure abans de la guerra civil espanyola, el seu reconeixement va ser tardà, ja que només va estrenar amb regularitat a partir de la dècada dels cinquanta: en 1932 va escriure “Tres sombreros de copa”, que no va publicar fins a 1947, i no va ser representada fins a 1952 (vint anys després de ser escrita); es tracta d'una comèdia considerada com una de les obres mestres del teatre humorístic i que anticipa alguns aspectes del Teatre de l'absurd; en ella s'enfronten el món de les restriccions i convencionalismes i el de la llibertat i la imaginació, tema que serà constant en la seva obra. Actualment és una lectura obligatòria a Segon de Batxillerat.

Miguel Mihura va renovar el teatre còmic espanyol amb la seva facilitat per als jocs de paraules i l'embolic amb una mica d'absurd. En les seves obres es reflecteix l'intent per amagar el pessimisme i desencís amb la societat. Anticipa el teatre de l'absurd per les situacions il·lògiques i la manca de coherència en el discurs.

Mihura també va treballar al costat del seu germà per al cinema. La seva obra cromatogràfica es classifica en dues èpoques:

- Primer període (entre 1932 i 1946): predomina l'enfrontament entre els protagonistes i el seu entorn social. “Tres sombreros de copa”, i altres obres escrites en col·laboració amb altres autors com “Viva lo imposible o el contable de estrellas” (1939), “Ni pobre ni rico, sino todo lo contrario” (1943), “El caso de la mujer asesinadita” (1946).

- Segon període: obres còmic-costumistes, de tall policíac i d'embolics, amb títols com “Maribel y la extraña familia” (1959), “Ninette y un señor de Múrcia” (1964).

Suggeriment: és molt divertit jugar amb les paraules... pots escriure una anècdota o una història i de cop apareix un element fora de lloc i escriu què passa amb aquest nou element...

27 d'octubre 1986 Trobada a Assís per resar per la Pau.

Avui recordem que el 27 d’octubre de 1986 Joan Pau II va convocar una trobada ecumènica per resar per la Pau a Assis. Sabeu qui hi havia també en aquesta trobada? L’objectiu era «Estar junts per pregar per la Pau». Ala matí després de l’acollida cada grup va anar a un lloc diferent per fer les seves pregàries i a la tarda va tenir lloc el la pregària comunitària. Es van anar succeint l'oració dels budistes, hindús, jainistes, musulmans, sintoistes, sikh, de les religions africanes tradicionals, ameríndia, zoroastrana, dels jueus i dels cristians. En la celebració hi va haver cants i gestos simbòlics, rams d'olivera, coloms blancs llançades al vol ... Finalment, Joan Pau II va pronunciar el discurs conclusiu.

Aplegà, per invitació del papa Joan Pau II, els líders de totes les principals religions del món per pregar per la pau mundial. La iniciativa sorgí arran d’una carta que Joan Pau II  l’any anterior havia rebut del físic Carl Friedrich von Weizsäcker, bon coneixedor del perill nuclear, en la qual li demanava que fes alguna cosa per la pau. Vint-i-cinc anys més tard, a l’àngelus de l’1 de gener de 2011, Jornada Mundial per la Pau, Benet XVI anuncià que volia celebrar el 25è aniversari d’aquella primera Jornada d’Assis a la mateixa ciutat. El papa alemany hi introduí alguns canvis i a més, introduí la presència i la intervenció de personalitats no religioses, però compromeses amb la cerca de la veritat i el progrés de la humanitat.

Hi ha paraules que de vegades fem servir com a sinònims i no ho són. L’ecumenisme i el diàleg interreligiós són coses diferents amb punts en comú. 

Ecumenisme és la tendència o moviment que cerca la restauració de la unitat dels cristians, és a dir, la unitat de les diferents confessions religioses cristianes «històriques», separades des dels grans cismes. Si bé el terme «oikoumene» es va utilitzar des dels temps de l'Imperi Romà per expressar al món com a unitat, en l'actualitat la paraula «ecumenisme» té una significació eminentment religiosa, i és usada primordialment per al·ludir als moviments existents en el si del cristianisme el propòsit consisteix en la unificació de les diferents denominacions cristianes, separades per qüestions de doctrina, d'història, de tradició o de pràctica.

En canvi, la recerca de cooperació entre diferents religions (tant entre les religions abrahàmiques -judaisme, cristianisme i islam- com amb altres) es diu diàleg interreligios.

En el sentir de nombroses personalitats cristianes de l'últim segle, l'ecumenisme constitueix un camí de superació de les divisions entre els cristians, amb vista al compliment del mandat de Crist: «[...] que tots siguin un [...]» (Evangeli de Joan 17:21) .

Entre les moltes personalitats rellevants que tenen o van tenir influència en el desenvolupament de la consciència ecumènica es troben Robert Gardiner; el teòleg Yves Congar; el germà Roger Schutz, fundador de la Comunitat ecumènica de Taizé; Chiara Lubich, fundadora del Moviment dels Focolars; el patriarca Atenàgores I; els papes Joan XXIII, Pau VI i Joan Pau II, Benet XVI i Francesc I; i l'arquebisbe de Canterbury Rowan Williams.

26 d'octubre 1905 independència de Suècia i Noruega

Suècia i Noruega són dos països nòrdics situats en la península escandinava. En sabeu alguna cosa d’aquests països?  Sabeu que van formar part d’una unió del 1814 a 1905? Avui recordem el final d’aquesta etapa. Tal dia com avui, el 26 d’octubre de 1905 es van separar, es van independitzar Suècia i Noruega. Avui veurem unes pinzellades d’aquests llunyans països.

Noruega, després de la Segona Guerra Mundial, va experimentar un creixement econòmic accelerat, en especial arran del descobriment dels dipòsits de petroli trobats al començament dels anys setanta. En l'actualitat és un dels països més rics del món, amb les reserves per càpita més grans de qualsevol nació. Noruega és el setè exportador de petroli més gran del món, i la indústria petroliera representa un quart del seu producte interior brut. Arran de l'actual crisi financera de 2007-2009, els banquers han considerat que la corona noruega és una de les monedes més sòlides del món.

Noruega va ser el segon exportador més gran de mariscs (en valor, després de la República Popular de la Xina) el 2006. Altres indústries importants són el processament d'aliments, la construcció de vaixells, la indústria química, la mineria, la pesca, i la producció de paper. Noruega té un model de benestar escandinau amb assistència humanitària universal, educació superior subvencionada i un sistema de seguretat social complet. Noruega va ocupar la primera posició en desenvolupament humà del 2001 al 2006. També va ser catalogat com el país més pacífic en l'Índex Global de Pau el 2007. La seva capital és Oslo.

Noruega és una monarquia constitucional, parlamentària i hereditària, en què el rei Harald V és el cap d'Estat.

Suècia, amb 450 mil quilòmetres quadrats, és el tercer país més gran de la Unió Europea en superfície. Té una població total de 9,2 milions d'habitants. Al voltant del 85% de la població viu en àrees urbanes. La capital de Suècia és Estocolm, la qual és també la ciutat més poblada, amb 1,3 milions d'habitants, i 2 milions a l'àrea metropolitana. Les següents ciutats més grans són Göteborg i Malmö.

Suècia és una monarquia constitucional amb un sistema parlamentari de govern i una economia altament desenvolupada. Ocupa la primera posició de l'Índex de Democràcia de The Economist i la setena de l'índex de desenvolupament humà de les Nacions Unides. Suècia ha estat un membre de la Unió Europea des de l'1 de gener de 1995.

25 d'octubre 1881 neix Pablo Ruiz Picasso

Avui recordem el naixement d’un dels malaguenys més universals: Pablo Ruiz Picasso.

Pablo Ruiz Picasso va neixer a Màlaga el 25 octubre 1881 . Va ser un pintor i escultor espanyol, creador, juntament amb Georges Braque i Juan Gris, del cubisme.

És considerat des de l’inici del segle XX com un dels més grans pintors que van participar en molts moviments artístics que es van propagar pel món i van exercir una gran influència en altres grans artistes del seu temps. Laboriós i prolífic, va pintar més de dues mil obres, presents en museus i col·leccions de tot Europa i del món. A més, va abordar altres gèneres com el dibuix, el gravat, la il·lustració de llibres, l'escultura, la ceràmica i el disseny d'escenografia i vestuari per a muntatges teatrals.

El Museu Picasso, a Barcelona, és el centre de referència per al coneixement dels anys de formació de Pablo Picasso. El geni del jove artista es revela a través de les 4.251 obres que componen la col·lecció permanent. El Museu Picasso, inaugurat el 1963, revela també el seu vincle amb Barcelona: un vincle estret i inseparable forjat en la seva adolescència i joventut, i que es va perllongar fins a la seva mort.

La col·lecció del museu és molt completa pel que fa al treball dels anys de formació en la vida de l'artista; és pràcticament exhaustiva fins a l'època blava. El museu alberga també una important representació d'obres de 1917, i la sèrie de Las Meninas (1957), així com una completa col·lecció de gravats.

Avui el Museu Picasso celebra el Big Draw 2015 que és una activitat que es realitza en diferents espais per fer del dibuix una gran festa amb activitats per a tota la família.

24 d'octubre Dia Internacional de les Biblioteques

Avui és el Dia Internacional de les Biblioteques. Des de l’any 1997, cada 24 d’octubre es commemora el Dia Internacional de les Biblioteques. La proposta sorgeix en record a la destrucció de la Biblioteca de Sarajevo, Vijecnica, bombardejada la nit del 24 al 25 d’agost de 1992 per les forces serbobòsnies durant el conflicte balcànic (1991-1995).

Una biblioteca és una col·lecció de documents, que permet l'emmagatzematge ordenat de llibres antics i moderns. Les biblioteques públiques permeten la consulta i el préstec de llibres als socis o usuaris de la biblioteca. El nom biblioteca prové del grec biblion (llibre) i tekes (caixa), on caixa s'entén generalment com a edifici o cambra.

Actualment les biblioteques emmagatzemen altres tipus de documents, i no sols llibres, com qualsevol altre tipus de mitjà multimèdia.

A Catalunya, el primer sistema públic de biblioteques públiques és el de la Mancomunitat (1915 – 1925), plantejat en 1914. En 1915 s'inaugurà l'Escola de Bibliotecàries per tal de formar el personal destinat a les biblioteques. L'any 1918, quan sortia la primera promoció d'aquesta escola, s'inauguren les quatre primeres biblioteques, anomenades Biblioteques Populars. Les primeres foren quatre, una per cada província: Valls, Sallent, les Borges Blanques i Olot. Fins al 1925 s'anaren inaugurant d'altres arreu del país, que destacaren per la modernitat del plantejament del seu funcionament, inspirat en les xarxes de biblioteques públiques britàniques i dels EUA i marcat per la professionalitat en tots els seus aspectes: des de la política d'adquisicions als serveis oferts als lectors. La dictadura de Primo de Rivera va intentar neutralitzar la tasca de les biblioteques en pro de la cultura catalana i va destituir alguns dels càrrecs de la Xarxa pel seu catalanisme. L'arribada de la Segona República Espanyola reforçà la política bibliotecària de la primera etapa de la Mancomunitat: la Generalitat, responsable ara de la xarxa, restituí els antics responsables i continuà obrint biblioteques populars a tot Catalunya.

Actualment totes les capitals de comarca disposen de biblioteca i tots els municipis de més de 30.000 habitants compten amb almenys d'una. D'altra banda, tots els municipis de més de 5.000 habitants, que són els que tenen l'obligació d'oferir el servei d'acord amb la legislació vigent, disposen d'equipament bibliotecari (excepte Dosrius, que ja té un projecte subvencionat, i Vilafant). Pel que fa als municipis d'entre 3.000 i 5.000 habitants, 54 dels 71 municipis d'aquestes característiques ja disposen d'equipament bibliotecari. A més, el 93% de la població té un servei bibliotecari al seu propi municipi i el 46% disposa del carnet de la biblioteca pública.

A més aquest any, el 2015, és l’Any de les Biblioteques. Coincidint amb el centenari de la creació de la Xarxa de Biblioteques Populars que va posar en marxa la Mancomunitat de Catalunya. Ha estat declarat pel Govern de la Generalitat.

Constituïda l'any 1914, la Mancomunitat de Catalunya va encarregar al Consell d'Investigació Pedagògica un projecte de planificació per crear biblioteques a tot el territori de Catalunya per tal d'estendre la cultura i la formació per tot el país. Fruit d'aquell projecte, redactat bàsicament per Eugeni d'Ors, el juliol de 1915 la Mancomunitat va convocar el primer concurs per adjudicar quatre biblioteques populars, una a cada demarcació: Valls, Sallent, les Borges Blanques i Olot. Aquella tardor, ja va començar a funcionar l'Escola Superior de Bibliotecàries, que dotaria de personal format les biblioteques que començaven a funcionar.

22 d'octubre 2136 a.C. Primer eclipse de sol registrat

Avui recordem el primer eclipse de sol conegut i regostrat a la Xina l’any 2136 a.C. Des de sempre que els humans mirem al cel. I ho hem fet molts anys a ull nu però ara hgi ha excel·lents mitjans que ens apropen al cel.

I parlar del cel a Catalunya ens porta a Sabadell. L'Agrupació Astronòmica Sabadell és una associació d'aficionats a l'astronomia fundada el 14 d'abril de 1960, l'àmbit d'actuació de la qual abraça tot l'estat espanyol. L'entitat té, fonamentalment, tres finalitats: promocionar l'astronomia com a activitat amateur, divulgar aquesta ciència i realitzar una tasca didàctica.

Atès el caràcter d'associació d'àmbit estatal, una bona part de les activitats han estat concebudes de manera que hi puguin participar tots els socis, encara que resideixin fora de Sabadell. Això fa que els principals serveis siguin les publicacions, l'assessorament i els programes d'observacions, ja que l'observador del firmament necessita essencialment informació. Es tracta d'informació amb diferents nivells: el debutant troba descripcions de fenòmens fàcils i atractius, alhora que el més avançat disposa de programes que necessiten més experiència i uns mitjans instrumentals adequats.

També es realitzen moltes activitats per al públic en general. Així es fan sessions d'observació de diferents astres, conferències, cursos, etc. oberts per a tothom. Molts dies també venen a l'observatori de Sabadell grups escolars de totes les edats per ampliar els seus coneixements sobre l'Univers. 

  

Des de 1993 ocupa les actuals instal·lacions a Sabadell, amb més de 500 m² de superfície. I des de 2003 compta, a més, amb les instal·lacions al Montsec, de 5.500 m².

Suggeriments:

- Cada mes fan un taller d’astronomia per a nens i nenes.

Es tracta de tallers temàtics ideals per a nens i nenes de 5 a 12 anys (aproximadament), en els quals fan una explicació amena acompanyada de les millors imatges i vídeos, i on els nens pregunten i aporten tot el que saben sobre el tema en qüestió. Després els nens fan una manualitat relacionada amb el tema i acaben mirant a través dels nostres grans telescopis.

Cada taller dura dues hores i en acabat els pares també poden mirar a través dels telescopis juntament amb els seus fills.

- Observacions per al públic

A l’observatori de Sabadell podreu gaudir d'una sessió astronòmica on observareu els astres amb potents telescopis i aprendreu moltes coses amb les explicacions dels nostres monitors. 

Cada sessió està dedicada a un astre en concret: El Sol, la Lluna, Júpiter, Saturn, un cúmul globular, una nebulosa, etc.

Les sessions s'inicien a l'auditori on us fem una explicació sobre l'astre que s'observarà. Després us mostrem l'edifici i pugem a l'observatori. Allà us ensenyem com és un observatori astronòmic modern, com funcionen els telescopis i com treballen els astrònoms. Seguidament observeu l'astre en qüestió amb els nostres potents telescopis.  La durada aproximada de cada sessió és de 1h 30m. Si està ennuvolat la sessió es fa igualment. Preus: Socis: gratuït; No socis: Nens fins a 4 anys: gratuït; Nens, de 5 a 14 anys: 4 €; Adults: 9 € i hi ha ofertes familiars: 2 adults + 1 nen: 20 €; 2 adults + 2 nens: 22 €

Per reservar places només heu de trucar al telèfon: 93.725.53.73 o enviar un correu electrònic a: secretaria@astrosabadell.org. Les places són limitades.

Properes observacions. Vine a observar els astres amb un gran telescopi. Activitat ideal per a tota la família. Aquestes són les properes sessions d'observació que farem:

divendres 23 d’octubre a les 20 h: Visita guiada i observació de la Lluna

diumenge 25 d’octubre a les 11 h: Visita guiada i observació del Sol

Per reservar places només has de trucar al telèfon: 93.725.53.73 o enviar un correu electrònic a: secretaria@astrosabadell.org. Les places són limitades. 

21 d'octubre 1833 neix d'Alfred Nobel

Avui recordem el naixement, l’any 1833, d’Alfred Nobel.

Els Premis Nobel van ser creats en el seu testament per Alfred Nobel, inventor de la dinamita i industrial suec. La seva funció és la de premiar les persones la labor de les quals hagi sigut excel·lent al llarg de la seva vida en algun dels camps premiats. Nobel va signar el seu testament al Club Suec-Noruec de París el 27 de novembre de 1895. Es sentia culpable per la seva responsabilitat com a empresari enriquit a través d'una indústria productora de dinamita el principal mercat de la qual era la mineria, però també ho va ser la guerra. Aquesta pot haver estat la motivació principal del seu famós testament, potser lligat al costum de l'època de realitzar accions per fer transcendir el seu nom en morir.

Alfred Nobel va néixer el 21 d'octubre del 1833 a Estocolm, Suècia, a una família d'enginyers. Va ser químic, enginyer i inventor. El 1895 Nobel va comprar la companyia Bofors dedicada a la indústria metal·lúrgica i a la fabricació d'armament, i sota la seva direcció va esdevenir un dels principals fabricants d'armament. Nobel va amassar una fortuna durant la seva vida, la major part gràcies a les seves 355 invencions, d'entre les quals destaca la dinamita com la més famosa. El 1888 Nobel va tenir la desagradable sorpresa de llegir un article en un diari francès sobre la seva mort que es titulava “El mercader de la mort és mort”. El diari l'havia confós amb el seu germà Ludvig que era qui realment havia mort a Cannes. Nobel va quedar decebut amb el que havia llegit i preocupat per com seria recordat. Aquest incident li va servir d'inspiració per canviar el seu testament. Alfred Nobel va morir el 10 de desembre del 1896 a la seva casa de San Remo, Itàlia, a l'edat de 63 anys a causa d'una hemorràgia cerebral.

Per a sorpresa de molts, al seu darrer testament demanava que la seva fortuna fos utilitzada per crear una sèrie de premis per a aquells que confereixin el “major benefici a la humanitat” en els camps de la física, la química, la pau, la fisiologia o la medicina i la literatura. Nobel va escriure diversos testaments al llarg de la seva vida. L'últim va ser escrit un any abans de morir, signat al Club Suec-Noruec de París el 27 de novembre del 1895. Nobel va donar el 94% dels seus béns, 31 milions de corones sueques, per a crear els cinc Premis. A causa del nivell d'escepticisme que envoltava el testament no va ser fins al 26 d'abril del 1897 que va ser aprovat pel Parlament de Noruega. Els executors del testament van crear la Fundació Nobel (Nobelstiftelsen) per tenir cura de la fortuna de Nobel i organitzar els premis.

Els membres del Comitè Nobel de Noruega que havien d'atorgar el Premi de la Pau van ser nomenats poc després que el testament fos aprovat pel Parlament Noruec. Les altres organitzacions que havien d'atorgar els altres premis ho van fer a continuació: l'Institut Karolinska, el 7 de juny, l'Acadèmia Sueca el 9 de juny, i la Reial Acadèmia Sueca de Ciències l'11 de juny. La Fundació Nobel va arribar a un acord sobre les directrius que s'havien de seguir per atorgar els premis. L'any 1900 la Fundació Nobel va adoptar uns nous estatuts que van ser promulgats pel rei Òscar II. El 1905 es va dissoldre la unió entre Suècia i Noruega i la responsabilitat de la concessió de Premis Nobel es va dividir entre els dos països. El Comitè Nobel de Noruega es va convertir en l'encarregat d'atorgar el Premi Nobel de la Pau mentre les institucions sueques seguien sent les responsables dels altres premis.

La primera cerimònia d'entrega dels Premis Nobel es va celebrar en la Reial Acadèmia Sueca de Música d'Estocolm (Suècia) el 1901. L'entrega dels mateixos es realitza pel Rei de Suècia i, a més del seu prestigi, suposa l'entrega de 10 milions de corones sueques (una mica més d'un milió d'euros). La finalitat d'aquesta suma és evitar les preocupacions econòmiques del guardonat perquè així pugui desenvolupar millor els seus futurs treballs.

Els premis es concedeixen en una cerimònia celebrada anualment a la Sala de Concerts d'Estocolm, i després es fa el sopar a l'Ajuntament el 10 de desembre, data en què Alfred Nobel va morir. El lliurament del Premi Nobel de la Pau es realitza a Oslo, Noruega. Els noms dels premiats, però, solen anunciar-los a l'octubre els diversos comitès i institucions que actuen com tribunals de selecció dels premis.

Els Nobels 2015 són: Svetlana Aleksiévitx el Nobel de Literatura; Arthur B. McDonald i Takaaki Kajita el Nobel de Física; Paul L. Modrich, Tomas Lindahl i Aziz Sancar el Nobel de Química; Satoshi Omura, Tu Youyou i William C. Campbell el Nobel de Medicina; Angus Deaton el Nobel d'Economia. Encara no s’ha fet saber el Premi Nobel de la Pau d’enguany.

20 d'octubre Santa Irene i Santa Laura 1973 inauguració de l'Opera de Sidney

Avui celebrem el sant de les noies que es diuen Irene i Laura. Moltes felicitats! És un bon dia per parlar amb elles.

També recordem que tal dia com avui de 1973 es va inaugurar l’Òpera de Sydney. L'Òpera de Sydney (Sydney Opera House en anglès) és un edifici situat al port de Sydney, Austràlia. Fou dissenyat pel danès Jorn Utzon. Es va convertir en una icona de la ciutat, i en un dels edificis més representatius de l'arquitectura del segle XX. L'any 2007 fou guardonat amb el títol de Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO.Va participar en el concurs de les Set noves meravelles del món.

A l'interior podem trobar gran quantitat d'espais diferents, tots ells connectats uns amb els altres, de forma que abans d'arribar a les dues grans sales, hom passeja per tot un seguit de salons amb vistes on poder socialitzar amb la resta d'espectadors. S'entén el teatre no només com la funció en si, sinó que també com un esdeveniment social que cal comentar. Cal dir que les difícils i complicades solucions estructurals van disparar el cost del projecte, provocant quasi la fallida del govern de Nova Gal·les del Sud. De fet tot el llarg procés de construcció (16 anys), va tenir nombrosos enfrontaments entre representants polítics i arquitecte. Aquest acabà per dimitir de la direcció del projecte.

Al Palau s'hi fan gran quantitat de representacions teatrals i de dansa, a més de ser la seu de l'Òpera d'Austràlia, de la Companyia teatral de Sydney i de l'Orquestra simfònica de Sydney.

19 d'octubre Dia Mundial contra el Càncer de Mama

Avui és el Dia Mundial contra el Càncer de Mama.

Com cada any, l'Associació Espanyola Contra el Càncer (AECC) suma les seves forces per fer front al càncer de mama, una malaltia de la qual es diagnostiquen cada any uns 25.000 casos nous però que afecta a més de 63.000 persones. Els afectats per aquest tipus de tumor, pacients i familiars, són el centre d'una campanya que ha volgut posar el focus en les necessitats d'aquelles persones que, sense tenir el tumor, també passen per la malaltia.

El càncer de mama es diagnostica, en un 99%, en dones i té una supervivència propera al 85%. Malgrat que cada any hi ha una incidència més gran, s'estima que aquest any 2015 més de 26.000 persones seran diagnosticades per càncer de mama, la supervivència augmenta un 1,4% cada any i la seva taxa se situa prop del 85%. És, així mateix, un càncer paradigmàtic ja que una major conscienciació social sobre la seva detecció precoç i la reducció del risc de desenvolupar-lo, així com un major esforç en investigació, han aconseguit que sigui un dels tumors amb millor pronòstic i majors índexs de supervivència i cronificació.

Però malgrat les bones notícies aquesta paraula segueix sent una “paraulota”. El dia que el doctor et diu que cal posar-se ràpidament a fer proves perquè al càncer que pateixes cal posar-li cognom... et quedes corpresa ... però després de l’ensurt inicial... la meva experiència personal va ser anar per feina. Ara ja en fa gairebé un any i mig d’aquell dimecres 30 d’abril  però el recordo com si fos ara. És tota una experiència.

Però per sobre tot avui voldria agraïr a tot el personal que té relació amb els malalts de càncer: metges, infermeres, administratius... que aconsegueixen fer més fàcil aquest temps difícil per deficinió. I a tots els investigadors passats, presents i futurs que fan que els tractaments hagin millorat molt i el que milloraran... això esperem!

16 d'octubre Dia Mundial de l'Alimentació

Avui, setze d’octubre parlarem del Dia Mundial de l’Alimentació.

El 16 d'octubre de cada any, se celebra el Dia Mundial de l'Alimentació, proclamat en 1979 per la Conferència de l'Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació (FAO). La seva finalitat és conscienciar als pobles del món sobre el problema alimentari mundial i enfortir la solidaritat en la lluita contra la fam, la desnutrició i la pobresa. El dia coincideix amb la data de fundació de la FAO a 1945.

El Dia Mundial de l'Alimentació (DMA) va ser establert per països membres de la FAO a la Reunió General de l'Organització Número 20, al novembre de 1979. La delegació hongaresa, encapçalada pel ministre d'Agricultura i Alimentació, Paul Romany va desenvolupar un actiu paper en la Sessió Número 20 de la Conferència de la FAO, suggerint la idea de celebrar mundialment el DMA. Des de llavors s'ha desenvolupat cada any en més de 150 països, donant a conèixer els problemes darrere de la pobresa i la fam.

Avui, 16 d'octubre, amb motiu del Dia Mundial de l'Alimentació, el Banc dels Aliments de Barcelona (C/Motors, 122 Barcelona) farà una jornada de portes obertes amb visites guiades. Si els vols conèixer per dins, registra't en el següent enllaç: http://goo.gl/forms/J9uuNU3Rjj 

Aprofitant la data parlarem del Gran Recapte que tindrà lloc el 27 i 28 de novembre. Per setè any consecutiu, els quatre Bancs dels Aliments de Catalunya organitzen el gran Recapte d’Aliments a Catalunya amb l’objectiu de donar resposta a les urgències alimentàries de les persones més necessitades. Per fer-ho possible els dies 27 i 28 de Novembre caldran 25.000 voluntaris per als més de 2.000 punts de recollida habilitats a supermercats i mercats arreu de Catalunya. Si voleu participar com a voluntaris poseu-vos en contacte amb el Banc dels Aliments de la vostra província.

15 d'octubre Santa Teresa de Jesús 1920 neix Mario Puzo 1940 Lluís Companys és afusellat

Avui els protagonistes del dia són: Santa Teresa de Jesús, Mario Puzo i Lluís Companys.

Avui l’església Catòlica recorda una gran dona: Teresa de Cepeda y Ahumada, també coneguda com Santa Teresa de Jesús o Santa Teresa d'Àvila, fou una monja carmelita, reformadora de l'orde carmelita amb la fundació de les carmelites descalces i els carmelites descalços i autora d'obres de gran valor teològic, místic i literari. Ella deia que a Déu el trobem en les coses quotidianes (“entre los cacharros”) que era una idea molt novedosa. Recordem unes ratlles que s’han convertit en cançó i en reflexió i estil de vida per a molts creients:

“Nada te turbe, 

nada te espante,

quien a Dios tiene, nada le falta.

Sólo Dios basta.”

El quinze d’octubre de 1920 va néixer Mario Puzo, el novel·lista estadounidenc d’origen italià, autor del best seller “El padrí” (títol original en anglès The Godfather). Per aquesta obra se’l coneix com el literat de la màfia. Partint dels seu text s'en va fer una gran pel·lícula que va tenir gran èxit.  El Padrí  és una pel·lícula de Francis Ford Coppola, feta als Estats Units el 1972. Està inspirada en el llibre homònim de Mario Puzo, qui també en va fer el guió. Pel·lícula amb molts intèrprets, cal destacar-ne Marlon Brando en el paper de Vito Corleone, "el Padrí"; també Al Pacino, James Caan, Richard Castellano i Robert Duvall, entre altres.Va guanyar tres Oscar el 1973, a la millor pel·lícula, millor guió de Mario Puzo i Francis Ford Coppola i millor actor per Marlon Brando. Juntament amb les seves dues seqüeles, ha estat considerada la millor trilogia de tots els temps. Aquesta pel·lícula ha estat doblada al català.

Lluís Companys i Jover és l'únic president de govern elegit democràticament que ha mort executat.  Avui recordem aquest trist fet. El quinze d’octubre de 1940 després d'un judici militar sense garanties processals, van afusellar-lo al castell de Montjuïc. Va ser un polític català d'ideologia catalanista i republicana. Va exercir diversos càrrecs rellevants el primer president del Parlament de Catalunya (1932 – 1933), ministre del Govern Espanyol (segon semestre del 1933), president de la Generalitat de Catalunya republicana (1934 i 1936 – 1940) durant la Segona República Espanyola i president d'ERC (1933 – 1934). 

Suggeriment: Cursa de Transport a Barcelona dilluns 19 / Dia sense cotxes dissabte 17 a Bcn

Avui te lloc la Cursa de transport en la regió metropolitana. Aquest matí han quedat a la porta dels ajuntaments de moltes poblacions com Badalona, Molins de Rei, Lliça d’Amunt, Lliçà de Vall, Sant Cugat, Corbera, Bigues i Riells, Mataró, Sabadell, Santa Eulàlia de Ronçana...

Si esteu a Barcelona o rodalies us suggereixo una activitat especial pel dilluns 19 d’octubre de sis a nou del vespre.

XII Cursa de transports urbana de Barcelona. De Zona Universitària al Fòrum.

Quan: 19.10.2015            18.00 h - 21.00 h

Anima't! Apunta't a cursa2015@transportpublic.org

o per telèfon 93 244 49 70 de 09:00h a 14:00h en feiners

Fem experiència de bellugar-nos per la ciutat: en cotxe, moto, taxi, metro, bus, tram, patins i en bici (el grup de bicicleta ja està complet).

Barcelona recupera el Dia sense Cotxes... en dissabte.

Més d'una dècada després, Barcelona recuperarà el proper 17 d'octubre el Dia sense Cotxes, una jornada durant la qual es tancarà el tram central de la Diagonal (entre passeig de Gràcia i passeig de Sant Joan) i 11 carrers més, un per districte. L'Ajuntament ha triat un dissabte i no un dia laborable per a la jornada, una aposta que la regidora de Mobilitat, Mercedes Vidal, ha defensat "perquè no hi ha escola, i facilitarà la implicació del comerç i d'entitats com esplais i caus de la ciutat".

L'últim Dia sense Cotxes que ha celebrat la capital catalana va ser un dilluns durant la Mercè del 2003, amb Joan Clos (PSC) d'alcalde i Imma Mayol (ICV) de responsable de Mobilitat i Medi Ambient. El fracàs de la jornada va ser tan rotund que es van arribar a obrir al trànsit alguns dels carrers tallats. I el mateix Ajuntament va decidir, primer, replantejar la jornada i, després, enterrar-la.

Entre la resta de carrers que es tallaran hi ha trams de la Via Laietana, avinguda de Madrid, passeig de Verdum, passeig de Maragall, carrers Gran de Sant Andreu, del Consell de Cent o de la Creu Coberta. El tall es produirà de les 10 del matí a les 20 hores. A tots els trams tallats, les entitats dels barris organitzaran activitats lúdiques i culturals el Dia sense Cotxes. Unes 2.000 ciutats europees el celebren aquesta setmana, tot i que a Barcelona ha estat ajornat amb motiu de les eleccions del 27-S, ha explicat Vidal. La jornada s'emmarcarà en la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura, de l'11 al 18 d'octubre, que pretén fomentar una ciutat més verda, mostrar altres usos de l'espai públic i millorar la qualitat de l'aire.

La Setmana de la Mobilitat Sostenible va començar el diumenge 11 d’octubre amb una bicicletada popular de 12 quilòmetres. I s'acabarà el dilluns 19 amb la cursa de transports que us proposem per mesurar la velocitat i l'impacte ambiental en un desplaçament fet a peu, en bus, metro, bici, moto o cotxe.

14 d'octubre 1927 neix Roger Moore

Avui celebrem l’aniversari d’un actor del segle XX reconegut mundialment per dos papers que es van extendre en el temps tant que no el van permetre fer-ne d’altres. El seu nom és Roger Moore.

Sir Roger George Moore va néixer tal dia com avui de l’any 1927. És un actor anglès. És potser més conegut per interpretar dos herois d'acció britànics, Simon Templar a la sèrie de televisió The Saint de 1962 a 1969, i a James Bond a la sèrie de pel·lícules de l'agent secret, des de 1973 a 1985. Sí, per la meva mare era “el Santo” i per mi “Bond, James Bond”. Aquesta és la gràcia i el problema dels actors que els identifiquem sovint amb els seus personatges, sobretot quan els repeteixen en el temps o tenen una gran repercusió.

Moore va interpretar James Bond a les pel·lícules: "Viu i deixa morir" (1973); "007: L'home de la pistola d'or" (1974); "007: L'espia que em va estimar" (1977); "Moonraker" (1979); "007: Només per als teus ulls" (1981); "Octopussy" (1983) i "Panorama per matar" (1985). Fins avui, Moore és l'actor que ha interpretat James Bond més temps, havent dedicat dotze anys al paper (des del seu debut el 1973, fins a la seva jubilació del paper el 1985), i va fer les set pel·lícules oficials citades. És també l'actor més gran que interpreta Bond: tenia 45 anys quan va debutar, i 58 quan va anunciar la seva jubilació el 3 de desembre de 1985, on s'acceptava que aquell Moore era massa vell pel paper (va intentar deixar el paper després de "007: Només per als teus ulls").

El 2004, Moore va ser votat 'Millor Bond' amb un 62% de vots mentre que el 2008, també superava en una altra votació a moviefans.com a la nova l'estrella Bond Daniel Craig amb un 56% de vots.

El 1983, la seva vida va canviar en filmar Octopussy a l'Índia. Impressionat per la pobresa a l'Índia, va tornar interessat en el Tercer món. La seva amiga Audrey Hepburn l'havia impressionat amb el seu treball a UNICEF, i conseqüentment es va convertir en un Ambaixador de Generositat de l'UNICEF el 1991. Encara apareix regularment a programes d'entrevistes, per promoure principalment el treball d'UNICEF.

L'11 d'octubre de 2007 (3 dies abans de fer-ne 80), a Moore se li atorgava una estrella al Passeig de la Fama de Hollywood per la seva obra a la televisió i al cinema. L'estrella de Moore és la que fa 2.350 i està instal·lada al 7007 de Hollywood Boulevard.

6 d'octubre 1927 s'estrena el sinema sonor

El 6 d’ocubre de 1927 es va projectar al cinema Warner de Nova York la primera pel.lícula sonora: El cantor de jazz.

The Jazz Singer (El cantant de jazz o El cantor de jazz) va ser el primer llargmetratge comercial amb so sincronitzat. Va ser dirigida per Alan Crosland.

Va ser la primera pel·lícula parcialment rodada amb so i diàlegs sincronitzats, que va utilitzar el sistema sonor "Vitaphone" (enregistrament de so sobre un disc). A partir d'aquest moment, el cinema canvia de manera radical, excepte amb alguns directors de cinema nostàlgics d'un cinema mut que, segons ells, es bastava a si mateix. Des de llavors, les comèdies musicals es van multiplicar.

L'obra teatral El Cantor del Jazz havia estat un èxit a Broadway en la seva versió original de 1925 protagonitzada per George Jessel, i va reviure en 1927 amb Al Jolson com a protagonista. Però no va ser fàcil passar-la al cinema. Primer van acudir a Jessel que volia més diners dels que li oferia la Warner Bros desprès ho van intentar amb  Eddie Cantor, a qui tampoc li va semblar atractiva l'oferta i finalment se li va oferir a qui ja ho feia en el teatre Al Jolson.

Suggeriment: heu vist alguna pel·licula muda?... és tota una experiència. 

5 octubre 1966 compren a Floquet de Neu

Avui, cinc d’octubre recordem un personatge entranyable. Molts recordem que de nens anàvem al zoo de Barcelona a veure el Floquet de Neu (n’hi dèiem Copito de Nieve perquè el nostre català encara era ben maldestre) un goril·la ben especial. L’únic goril·la blanc conegut.

Tal dia com avui de 1966 a Guinea Equatorial: el primatòleg Jordi Sabater Pi compra Floquet de Neu, que aleshores tenia entre dos i tres anys, per 20.000 pessetes.

Floquet de Neu va ser la principal atracció del Parc Zoològic de Barcelona per ser l'únic goril·la albí conegut. Es calcula que havia nascut cap al 1964 i va morir per eutanàsia el 24 de novembre del 2003 a Barcelona. Tenia uns 39 anys al moment de la seva mort, força més que la mitjana de 25 anys que sol viure un goril·la en llibertat.

El nom original en fang era Nfumu Ngui ("goril·la blanc"), i Jordi Sabater el va anomenar Floquet de Neu. Inicialment va ser presentat a Tele/Expres com Blancaneus, però va fer fortuna el nom de Sabater quan la revista de la National Geographic el va treure en portada del març del 1967 amb el nom Snowflake. El nom va tenir ressò a la premsa (Stern, Life, Paris-Match) i va ser traduït al castellà com a Copito de Nieve. Sabater mateix l'anomenava Floquet o Copi, i els últims anys Nfumu.

A causa de ser l'únic goril·la albí del món va fer que ràpidament es convertís en un animal emblemàtic de la ciutat de Barcelona. Tot i que va arribar a tenir 22 descendents, de moment cap no n'ha heretat el color blanc característic. Des del 2001 patia un tipus de càncer de pell poc comú, possiblement perquè -en ser albí- la seva pell rebia un excés de radiació solar. Al setembre de 2003 es va anunciar que s'estava morint, i al mes següent se li va aplicar l'eutanàsia.

Un gran nombre de cartes han arribat al Zoo de Barcelona demanant la clonació de Floquet de Neu, la qual cosa el converteix en un dels animals més sol·licitats per ser clonats. Això seria possible, ja que el zoològic ha guardat mostres del seu ADN.

Hi ha fins i tot un asteroide que porta el seu nom. L'asteroide 95962 Copito, descobert per l'astrònom J. Manteca des de l'observatori de Begues, se li donà aquest nom en honor seu.

També se’n va fer una pel·lícula de dibuixos animats que el te com a protagonista.

4 d'octubre 1582 inici del calendari gregorià 1991 Antàrtida com a reserva natural

Tal dia com avui, 4 d’octubre, van passar dues coses molt interessants una relacionada amb el calendari que fem servir  i una altra amb la conservació del món.

L’any 1582 a Roma, el papa Gregori XIII va aplicar el calendari gregorià en substitució del calendari julià. La nit del dijous 4 octubre 1582 va donar pas al divendres 15 d'octubre.

El calendari gregorià, també conegut com a calendari occidental o calendari cristià, és el calendari civil acceptat internacionalment com a referent. El calendari reformat va ser aprovat aquest mateix any per un grapat de països, d'altres el varen adoptar els segles següents. La motivació de la reforma gregoriana va ser que el calendari julià, utilitzat des que Juli Cèsar l'instaurés l'any 46 aC, assumia que el temps entre l'equinocci de primavera és de 365,25 dies, quan actualment se sap que és gairebé 11 minuts més curt. L'error entre aquests valors acumulats en la taxa de prop de tres dies cada quatre segles, resultava en un equinocci que tenia lloc l'11 de març (un error acumulat d'aproximadament 10 dies) i movent-se constantment anteriorment en el calendari Julià en el moment de la reforma gregoriana. Com que l'equinocci de primavera estava vinculat a la celebració de la Pasqua, l'Església Catòlica Romana considerava que aquest moviment constant en la data de l'equinocci era indesitjable.

L’any 1991 es va signar a Madrid l'Acord pel qual es declara a l'Antàrtida reserva natural per a la pau i la ciència.

Però què és i on és l’Antàrdida? L'Antàrtida és el continent més austral de la Terra, on s'ubica el Pol Sud. Situat en la regió antàrtica de l'hemisferi sud, gairebé en la seva totalitat queda al sud del Cercle polar antàrtic, tot envoltat per l'oceà Antàrtic. Amb 14 milions de quilòmetres quadrats, és considerat el sisè continent de la Terra, atès que sota l'espessa capa de gel hi ha sòl (a diferència del pol Nord, on a sota el gel només hi ha les aigües de l'Oceà Àrtic) i que no té cap lligam territorial amb els cinc continents restants. Al voltant del 98% de la superfície de l'Antàrtida està coberta per glaç amb, almenys, una mitjana d'1,6 quilòmetres de gruix.

L'Antàrtida, de mitjana, és el continent més fred, sec i ventós, i és el més elevat del món, amb una alçada mitjana de 2.000 metres sobre el nivell del mar. L'Antàrtida es considera un desert, amb precipitacions anuals de només 200 mm al llarg de la costa i molt més baixes a l'interior. No hi ha éssers humans residint-hi de manera permanent, si bé entre 1.000 i 5.000 persones habiten al llarg de l'any a les estacions d'investigació repartides per tot el continent. Només les plantes i els animals adaptats al fred hi sobreviuen, com, per exemple, els pingüins, les foques, molts tipus d'algues i la vegetació de la tundra.

El mot "Àrtic" prové del grec "Àrktikos", que significa "Óssa Polar", en referència a la constel·lació de l'Óssa Menor, a l'hemisferi nord, mentre que "Antàrktikos" significa "oposat a l'Óssa Polar"o, el que és el mateix, "oposat al nord". El primer ús oficial del nom "Antàrtida" com a continent fou a la dècada de 1890 i s'atribueix al cartògraf escocès John George Bartholomew.

Malgrat que els mites i les especulacions sobre una Terra Australis es remunten a l'edat antiga, la primera observació confirmada del continent es va produir el 1820, com a conseqüència de l'expedició russa de Mikhaïl Làzarev i de Fabian von Bellingshausen. El continent, però, va continuar sent en gran part oblidat al llarg del segle XIX a causa del seu clima hostil, la manca de recursos i l'aïllament.

El Tractat Antàrtic va ser signat inicialment per dotze països el 1959 i, arribats a l'any 2009, ja ascendien a quaranta-sis. El tractat prohibeix les activitats militars i l'explotació minera, dóna suport a la investigació científica i protegeix l'ecozona del continent. A l'Antàrtida constantment es duen a terme experiments per part de més de 4.000 científics de moltes nacionalitats, que investiguen en diversos camps del coneixement.