El vint-i-dos de desembre és aquest any el darrer dia de classe, fa anys que es va posar en marxa el NO-DO, però sobretot és el dia de la Loteria de Nadal.
Avui és el darrer dia de classe d’aquest any per a molts infants i joves que cursen estudis obligatoris i postobligatoris en el nostre país. Darrer dia de classe que obre el pas a un període de vacances que coneixem amb el nom de Vacances de Nadal i que acabaran després de Reis.
Tal dia com avui de 1942 es va projectar per primera vegada el NO-DO. Era com un bloc de noticies en clau de documental propagandista del règim franquista que acompanyarà totes les pel·lícules que s’exhibien en sales de cinema. El NO-DO va se obligatori fins el gener de 1976 i voluntari fins el 1981. Si no n’heu vist mai cap... val la pena per conèixer els valors que es volien transmetre a través d’aquest mitjà de masses. El contingut i la forma són molt característics i exalten la bondat del règim totalitari.
I des de fa 204 anys es celebra la Loteria Nacional (que no sempre va ser per Nadal). Durant la Guerra d'Independència espanyola, al novembre de 1811, el ministre del Consell d'Índies, Ciriaco González Carvajal, va plantejar la idea de la "Loteria Moderna", amb la "Loteria Primitiva" instaurada pel Marquès d'Esquilache el 1763 com a antecedent i l'objectiu de sufragar la despesa de les batalles. Pel ministre, la proposta va tenir una acollida molt favorable, perquè aquest sorteig era "un mitjà d'augmentar els ingressos de l'erari públic sense esprémer els contribuents". Així, va tenir lloc a Cadis el primer sorteig d'aquesta nova Loteria el 4 de març de 1812, que en els seus primers anys es va realitzar a Andalusia i Ceuta. Anys més tard, amb l'expulsió dels exèrcits napoleònics, el sorteig es va traslladar a Madrid.
El 18 de desembre de 1812 es va celebrar la primera Loteria de Nadal a la capital gaditana. No obstant això, aquesta Loteria Nacional realitzada al desembre no es va conèixer popularment amb el sobrenom de "Sorteig de Nadal" fins a 1892.
El 1938, durant la Guerra Civil, amb una Espanya dividida, el sorteig es va celebrar en dues ciutats diferents: Barcelona, després d'haver passat per València l'any anterior, va ser l'urbs triada en el bàndol republicà i Burgos la del bàndol revoltat.
Tres anys després es van introduir els reintegraments, una mesura reeixida que va suposar un gran augment en les vendes d'un sorteig que acabaria per popularitzar totalment en 1957, quan es va televisar per primera vegada.
Durant més de quaranta anys, el saló de sorteigs del carrer Guzmán el Bueno de Madrid va albergar la Loteria de Nadal, vivint la transició de la pesseta a l'euro el 2002, fins que aquest espai es va quedar petit. Avui els nens i nenes de la residència-internat de Sant Ildefons cantaran (amb aquella cantarella tan característica) els premis del Sorteig Extraordinari de la Loteria de Nadal des del Teatro Real de Madrid, com passa des de 2012.
Si voleu més informació sobre els bombos, els números o les boles la trobareu a la web de la Loteria Nacional http://www.laloterianavidad.com/
Cada any es fa un anunci especial. El de aquest any és obra del director Santiago Zanou que té com a protagonista una mestra retirada que pateix Alzheimer, la Carmina. Ha portat molta polèmica, cadascú ha dit la seva (hi ha gent que li ha agradat i d'altres que gens...) ha aconseguit que es parlès molt del sorteig de la loteria.