28 d'abril 1854 neix Herta Marks Ayrton 1947 salpa el nou Kon-tiki

Dues efemèrides pel dia d’avui. Parlarem de gent que persegueixen el seu somni i l’aconsegueixen per la seva tenacitat. Avui és l’aniversari d’una científica quan no n’hi havia, i un estudi etnològic: la comprovació empírica d’un viatge.

El 28 d’abril de 1854 va néixer  Herta Marks Ayrton. Us he de confessar que no havia sentit mai aquest nom però avui fins i tot Google li ofereix el seu Doodle. Va ser una matemàtica, física, enginyera i inventora anglesa. Va rebre la Medalla Hughes de la Royal Society pels seus treballs sobre l'arc elèctric.

Després de graduar-se, va exercir com a professora i va continuar estudiant i investigant. Gràcies al finançament de Madame Bodichon, va patentar un divisor en línia que servia per a dividir una línia en un nombre arbitrari de parts iguals o augmentar o reduir figures. L'any 1884, va començar a estudiar física al Technical College in Finsbury, amb el professor William Edward Ayrton, amb el qual es va casar un any després. Herta va col·laborar amb els experiments del seu marit i, gràcies a l'herència rebuda de Madame Bodichon, va poder dedicar-se plenament a la investigació. Va ajudar el seu marit en els seus estudis sobre l'arc elèctric. Com a resultat de les seves pròpies investigacions sobre aquest tema, entre els anys 1895 i 1896, va escriure diversos articles a la revista The Electrician. L'any 1899, va llegir un article a l'Institut d’Enginyes Elèctrics (IEE) titulat Hissing of the Electric Arc i, l'any següent va ser admesa com a membre de l'IEE (va ser la primera dona que va ser membre d'aquesta institució). L'any 1900, va llegir l'article The Light of the Arc al Congrés Internacional d'Electricitat de París. El 1901, va fer una conferència a la Royal Society sobre el mecanisme de l'arc elèctric. L’any 1906, va rebre la Medalla Hughes per les seves aportacions en l'estudi de l'arc elèctric. Després, va estudiar diferents tipus de carbons que es podien utilitzar per a la il·luminació per arc elèctric. Cal destacar els seus estudis en relació als fars i al focus per a la indústria cinematogràfica. També va realitzar estudis sobre el moviment oscil·latori de l'aigua i l'origen i el creixement de les dunes de les platges. Durant la Primera Guerra mundial, va inventar el ventilador Ayrton, que era utilitzat per les tropes angleses a França per a netejar les trinxeres dels gasos verinosos que utilitzava l'exèrcit alemany. Aquest tipus de ventilador es va utilitzar també per a la ventilació de mines i canonades subterrànies. 

Tal dia com avui de 1947 la Kon-Tiki salpa del port del Callao (Perú), l'expedició marítima de la bassa Kon-Tiki, liderada pel noruec Thor Heyerdahl, per corroborar que els indis americans podrien haver colonitzat les illes del Pacífic. L'expedició etnològica està formada per diversos noruecs i un suec, que navegaran per l'Oceà Pacífic en una bassa, construïda amb troncs de fusta, cordes i matèries primeres naturals de Sud-amèrica, sense usar cap tipus de material modern. El viatge conclourà el 7 d'agost en encallar la bassa en uns esculls de coral a l'illa Raroia, pertanyent al atol de les Tuamotu a la Polinèsia, després d'haver navegat gairebé 7.000 km. en 101 dies, demostrant la possibilitat de la colonització. 

27 d'abril Mare de Déu de Montserrat

La Mare de Déu de Montserrat és la patrona de Catalunya. Està situada al monestir de Montserrat, és un símbol per a Catalunya i s'ha convertit en un punt de pelegrinatge per a creients i de visita obligada per als turistes.

L'11 de setembre de 1881, el papa Lleó XIII va declarar la Mare de Déu de Montserrat com a patrona oficial de Catalunya. Se li concedí també el privilegi de tenir missa i oficis propis. La seva festivitat se celebra el 27 d'abril. Des de la festa de l'Entronització de la Mare de Déu de Montserrat de 1947, cada 26 d'abril (vigília de la festivitat) se celebra la nocturna Vetlla de Santa Maria al monestir.

A la Verge de Montserrat se l'anomena "La Moreneta". A altres llocs dels Països Catalans, hi ha altres verges negres conegudes d'aquesta manera, com la Mare de Déu de Lluc (Patrona de Mallorca) i a altres parts del món, com la Mare de Déu de la Candelaria a Tenerife (patrona de Canàries).

Segons la llegenda, la primera imatge de la Mare de Déu de Montserrat fou trobada per uns nens pastors el 880. Després de veure una llum a la muntanya, els nens van trobar la imatge de la Mare de Déu a l'interior d'una cova. Quan el bisbe s'assabentà de la notícia, va intentar traslladar la imatge fins a la ciutat de Manresa, però el trasllat resultà impossible, ja que l'estàtua pesava massa. El bisbe ho interpretà com el desig de la Mare de Déu de romandre al lloc on se l'havia trobada i ordenà la construcció de l'ermita de Santa Maria, origen de l'actual monestir.

La imatge que es venera en l'actualitat és una talla romànica del segle XII realitzada en fusta d'àlber i de faig. Representa la Mare de Déu amb el Nen Jesús assegut a la falda i mesura uns 95 centímetres d'alçada. A la mà dreta sosté una esfera que simbolitza l'univers; el xiquet té la mà dreta alçada en senyal de benedicció mentre que a la mà esquerra sosté una esfera que recorda una pinya, signe de fecunditat i vida perenne.

A excepció de la cara i de les mans de Maria i el petit Jesús, la imatge és daurada. La Mare de Déu, això no obstant, és de color negre, se la coneix com "la Moreneta". L'origen d'aquest ennegriment de la talla es creu que es deu al fum de les espelmes que durant segles se li han col·locat als peus per venerar-la. De fet, ja fa anys que les espelmes s’han separat de la imatge. Es poden posar les espelmes a la sortida de la basílica.

La muntanya de Montserrat és important pels creients però també és un element important pels catalans i també pels caminants. Es fan tantes caminades fins a Montserrat des de tots els punts de Catalunya que no es poden comptar: escoles, esplais, centres excursionistes, grups d’amics... és tota una experiència personal.

26 d'abril 1937 bombardeig de Guernika

Avui és un dia que cal recordar... no sortirà a les portades dels diaris però no podem oblidar que a Espanya hi va haver una guerra i tal dia com avui de 1937 es va produir el bombardeig de Guernika. Quan veiem imatges de pobles en guerra i ciutats arrasades hem de recordar que això també ha passat a Espanya.

Guernika és una petita ciutat del País Basc que compta amb uns 5.000 habitants més un gran nombre de soldats que es retiren per preparar la defensa de Bilbao, a més dels refugiats que fugen de l'avanç de les tropes franquistes. A dos quarts de cinc de la tarda del vint-i-sis d’abril del 1937 avions pertanyents a la "Legió Còndor" alemanya i a la "Savoia" italiana, que ajuden a les forces franquistes, bombardegen i metrallen la població. La ciutat sencera crema. El 70% dels edificis resulten destruïts i un nombre indeterminat de morts, entre 800 i 1.600. Aquest bombardeig indiscriminat és un assaig per a la guerra mundial que estava a punt de començar. El nom clau d'aquest raid és Operació Rügen. Aquest bombardeig convertirà a aquesta ciutat en un símbol perquè és el primer atac a la població civil.

Però en aquesta ciutat enlloc d’incrementar l’odi s’hi ha creat el Museu de la Paz. En ell es recorda aquest fet però des del pensament que aquest fet no s’hauria de repetir enlloc pel patiment que provoca. Cal treballar per la Pau. És difícil però s’ha de fer perquè els beneficis són molt importants. Si aneu al País Basc l’heu de visitar perquè val la pena...

En aquests dies estem vivint el drama dels refugiats que fugen de la guerra. Ens estarem plegats de braços? Què podem fer des d’aquí? I què podem fer amb els d’aquí? Alguns diuen que la pau es construeix dia a dia a través de justícia i l’educació. Els dos camins no són excloents: ajudar i atendre, seguir construint la Pau.  

25 d'abril Sant Marc 1744 mor Celsius 1947 neix Cruyff

Avui felicitem als nois que es diuen Marc perquè es celebra Sant Marc.

Els nostres protagonistes són dos noms que comencen amb la C: Celsius i Cruyff.

Tal dia com avui del 1744 va morir Anders Celsius, un físic i astrònom suec. Va exercir com professor d'astronomia a la Universitat d'Uppsala (1730-1744). Va supervisar la construcció de l'Observatori d'Uppsala, del qual va ser nomenat director el 1740. El 1733 va publicar una col·lecció de 316 observacions d'aurores boreals. El 1736 va participar en una expedició a Lapònia per mesurar un arc de meridià terrestre, la qual cosa va confirmar la teoria d'Isaac Newton de què la Terra tenia menor radi als pols.

Però el seu nom està relacionat amb una mesura de la temperatura: l’Escala Celsius. En una memòria que presentà l'any 1742 a l'Acadèmia de Ciències Sueca proposà l'escala centígrada de temperatures, coneguda posteriorment com a escala Celsius. És la que nosaltres fem servir generalment però no és la única escala. Quan parlem de mesures de la temperatura parlem de tres escales: Celsius, Fahrenheit i Kelvin.

L'escala de Celsius és molt utilitzada per expressar les temperatures d'ús quotidià, des de la temperatura de l'aire fins a molts dispositius domèstics (forns, fregidores, aigua calenta, refrigeració, etc.). També s'utilitza en treballs científics i tecnològics, encara que en molts casos és d'obligada utilització l'escala de Kelvin.

El 1948, la Conferència General de Pesos i Mesures, s'inclinà pel terme Celsius, en detriment dels altres termes usats centígrad i centesimal, per tal d'eliminar la confusió amb el prefix centi-, i per reconèixer la tasca d'Anders Celsius.

Johan Cruyff va néixer a Amsterdam el 25 d'abril de 1947. Darrerament s’ha parlat molt d’ell perquè va morir fa quasi un mes, el 24 de març de 2016. Va ser un jugador i entrenador holandès, considerat per la FIFA com un dels quatre millors jugadors de futbol del segle XX, amb Pelé, Diego Armando Maradona i Alfredo Di Stéfano, i el millor jugador europeu de tots els temps. Com a futbolista va guanyar la pilota d'Or tres vegades (1971, 1973, 1974) i va ser un dels màxims exponents de la filosofia del futbol total.

Si parlem de clubs... Cruyff va començar la seva carrera a l'Ajax, al FC Barcelona on va ser jugador i més tard entrenador primer de l'Ajax i posteriorment del FC Barcelona, on guanyaria la primera Copa d'Europa del 1992 de la història de l'equip. També va ser l'entrenador de la selecció de futbol de Catalunya entre el novembre de 2009 i el 2 de gener de 2013.

22 d'abril Dia de la Terra 1978 Concert de Bob Marley 2016 "Calma" nou disc de José Luis Perales

Avui és el Dia de la Terra. Nosaltres parlem de Música, proposem dues línies sonores... 

Tal dia com avui de 1978 Bob Marley va actuar al 'One Peace Concert' a Jamaica. Prop de 300.000 fans es van trobar al National Stadium de Kingston (Jamaica) per assistir a un espectacle de reggae amb finalitats benèfiques. L'objectiu era recaptar fons per als joves aturats dels guettos. El popular Bob Marley, va ajuntar a la seva banda The Wailers, va cantar en aquest esdeveniment en el qual es va aconseguir reunir al llavors primer ministre Michael Manley, i al seu homòleg a l'oposició, Edward Seaga. Aquesta era, a més, la primera vegada que el rei del reggae, tornava a la seva ciutat després d'haver patit un intent d'assassinat. El concert va coincidir amb la publicació del novè treball de l'artista, Kaya (1978). Una altra de les personalitats, aquesta vegada del panorama musical, que va estar present en aquest esdeveniment va ser el líder de The Rolling Stones, Mick Jagger. El concert va durar vuit hores i al final del mateix, Bob Marley va fer pujar a l'escenari als dos contrincants polítics perquè es estrenyessin les mans. Un acte de comiat i tancament pel qual el cantant va rebre, temps després, la Medalla de Pau de les Nacions Unides a Nova York.

I avui es posa a la venda el nou disc de José Luis Perales “Calma”. Presenta un nou disc cada tres anys. És un dels compositors de cançons més prolífics de l’estat espanyol. Té més de 500 cançons registrades i moltes més que esperen el seu moment a casa seva... Va començar a escriure quan tenia 20 anys. Al començament només volia ser compositor i mai s’avia proposat ser cantant però té molts discs d’argent, de platí...per títols com "Un velero llamado libertad", "I cómo es él?"... i ha venut moltíssims discs. Ha escrit cançons per a molts cantants: de la Pantoja, a Julio Iglesias, Mocedades, Jeanette, Rafael... escriu des de rumbes fins a cançó protesta passant per cançons infantils.     

Suggeriments: Avui us proposem que escolteu música. Dos noms propis: música de Bob Marley, el rei del reggae i del José Luis Perales (les pot cantar ell o cantants del més variats).

Novament dues ciutats protagonitzen el nostre dia: Roma i Santiago de Compostela. Però no perquè siguin ciutats de pelegrinatge de la Cristiandat sinó per motius ben diferents...

Diuen que tal dia com avui de l’any 751 abans de Crist es va fundar Roma. Segons la llegenda, Ròmul i el seu germà bessó Rem, funden Roma al mateix lloc on una lloba els va cuidar i alletar. Segons la mateixa llegenda, de joves es van barallar i després de saltar Rem sobre una muralla que Ròmul estava construint, aquest l’enfilarà amb la seva espasa. Ròmul li dirà Roma a aquest emplaçament en honor al seu germà. En els propers 1.000 anys, la ciutat creixerà fins arribar a ser el cor de l'imperi romà, però en l'any 330 de la nostra era i després de segles de dominació, l'emperador Constantí transferirà la capital de l'imperi a Constantinoble. La abans totpoderosa Roma es convertirà en ciutat objecte d'invasions bàrbares. Més tard, durant l'Edat Mitjana, el Papat s'instal·larà a Roma, però no serà fins al segle XV, en què el Papa Nicolau V s'iniciarà la restauració de la ciutat, quan s'assembli de nou a la seva grandesa original.

El vint-i-u d’abril de 1211 es va inaugurar el Pòrtic de la Glòria de Santiago de Compostel·la. El Pòrtic de la Glòria de la Catedral de Santiago de Compostel·la és un pòrtic d'estil romànic realitzat pel mestre Mateu i els seus col·laboradors (el seu obradoiro o taller) per encàrrec del rei de Lleó Ferran II, qui va donar a aquest efecte cent maravedí anuals, entre 1168 i 1188, data aquesta última que consta inscrita en la pedra com a indicativa de la seva finalització. Després de començar els treballs del Pòrtic, el seu taller va acabar les naus de la Catedral tenint per a això que construir una nova cripta per salvar el desnivell entre les naus i el terreny del voltant. El 1 abril 1188 es van col·locar les llindes del Pòrtic i la conclusió del conjunt es va demorar fins a l'any 1211, en què es va consagrar el temple amb la presència del rei Alfons IX.

El Pòrtic actual no és exactament el resultat de l'obra del mestre Mateu, ja que algunes de les seves figures originals van ser retirades en construir l'actual façana de la Catedral («la façana de l'Obradoiro»), quedant conservades al Museu Catedralici. Per la resta, el Pòrtic originalment estava policromat, però avui només queden restes de la pintura en alguns punts.

La Catedral de Santiago de Compostela acull el que, segons la tradició, és el sepulcre de l'Apòstol Santiago, la qual cosa va convertir al temple en un dels principals destinacions de peregrinació d'Europa durant l'Edat Mitjana a través de l'anomenat camí de Sant Jaume, una ruta iniciàtica en què se seguia l'estela de la Via Làctia comunicant la península ibèrica amb la resta del continent. Això va ser determinant perquè els regnes hispànics medievals participessin en els moviments culturals de l'època; en l'actualitat segueix sent una important destinació de peregrinació. Un privilegi concedit en 1122 pel papa Calixt II va declarar que serien «Any Sant» o «Any Jubilar» a Compostela tots els anys en què el dia 25 de juliol, dia de Sant Jaume, coincidissin en diumenge; aquest privilegi va ser confirmat pel papa Alexandre III en la seva butlla Regis aeterni en 1179. La catedral va ser declarada Bé d'Interès Cultural al 1.896, i la ciutat vella de Santiago de Compostel·la, que es concentra al voltant de la catedral, va ser declarada bé cultural Patrimoni de la Humanitat per la Unesco al 1985.

20 d'abril 1828 torna de Tombuctú 1897 Barcelona creix

Avui les protagonistes són dues ciutats: Tombuctú i Barcelona.

Tal dia com avui de 1828 l’explorador francès René Caille, de 29 anys, es converteix en el primer europeu que ha anat i tornat amb vida de Tombuctú (ciutat de la conca del riu Níger, actual república de Mali). Aquesta ciutat era un nus de comerç important entre Àfrica del nord i la franja sudanesa.

El 20 d’abril de 1897 va entrar en vigor el Decret d'Agregació, segons el qual els municipis de Gràcia, Sant Martí de Provençals, Sant Andreu de Palomar, Sant Gervasi de Cassoles, Sants i les Corts s'integren en el de Barcelona. Sí, sí... el que ara són barris de la ciutat un dia van ser municipis autònoms de fet encara hi ha molts nom de carrers que ho recorden: la carretera de Sants, el Passeig de Gràcia... Ara tenen seus de districte però havia estat en molts casos el seu ajuntament. Molts tenen el seu propi cementiri... Així podem entendre la urbanització irregular d’aquestes poblacions i del centre de Barcelona dins de la muralla i la construcció de l’eixample amb una quadrícula perfecta.

Suggeriments, avui geogràfics. Trobeu Tombuctú al mapa. On és? Jo sovint quan vull engegar a algú o alguna cosa dic que els posaria un llaç, un segell i els enviaria a Tombuctú i ves per on, avui és el protagonista del nostre espai... El següent suggeriment és veure sobre el planell de la ciutat de Barcelona les diferents poblacions... i és que de vegades una imatge val més que mil paraules.

18 d'abril 1506 primera pedra de Sant Pere del Vaticà 1887 inicia la façana de la catedral de Barcelona

Avui les protagonistes són dues esglésies de pedra. Avui parlem d’arquitectura.

Tal dia com avui de 1506 el Papa Juli II col.locà la primera pedra del que serà la nova Basílica  papal de Sant Pere. En llatí és Basilica Sancti Petri i en italià és Basilica Papale di San Pietro in Vaticà. En ella van treballar alguns dels arquitectes més famosos de la història, com Donato Bramante, Miquel Àngel o Bernini.

La basílica compta amb el major espai interior d'una església cristiana al món, presenta 193 m de longitud, 44,5 m d'alçada, i abasta una superfície de 2,3 hectàrees. L'alçada que li confereix la seva cúpula fa que la seva figura domini l'horitzó de Roma. És considerat com un dels llocs més sagrats del catolicisme. Ocupa una posició única al món cristià i és «la més gran de totes les esglésies de la cristiandat». És una de les quatre basíliques majors i una de les esglésies que s'han de visitar en el pelegrinatge de les set esglésies de Roma per aconseguir la indulgència plenària en Any Sant.

En la tradició catòlica, la basílica es troba situada sobre el lloc d'enterrament de sant Pere, que va ser un dels dotze apòstols de Jesús de Natzaret, primer bisbe d'Antioquia, primer bisbe de Roma i, per tant, el primer dels pontífexs. La tradició i les evidències històriques i científiques sostenen que la sepultura del Sant està directament sota l'altar major de la basílica. També la majoria dels papes han estat enterrats en Sant Pere des de l'època paleocristiana.

Tot i la creença popular, Sant Pere no és una catedral, ja que l'Archibasílica de Sant Joan del Laterà és la veritable catedral de Roma.

Als barcelonins que no conèixen la història se’ls fa estrany perquè si la catedral de Barcelona és d’estil gòtic no apareix en els llibres que parlen d’estil gòtic. Avui en sabreu el perquè. Tal dia com avui del 1887 van començar les obres de la façana de la catedral pagades pel mil.lionari banquer i alcalde de Barcelona, Manuel Girona. Sí, ho heu llegit bé. La catedral de Barcelona tenia una façana de maons. Era una façana plana. En tenim algun record fotogràfic. Dons ja ho sabeu la que sembla façana gótica de Barcelona segueix l’estil gòtic però està construïda a finals del segle XIX i per això no surt entre les catedrals gòtiques de més renom.

17 d'abril 1942 Capitulaciones de Santa Fe 1964 1a volta al món aèria d'una dona en solitari

Avui parlarem de viatges... alguns molt llunyans en el temps.

Tal dia com avui de l’any 1492 a la localitat de Santa Fe, província de Granada, es signa el primer conveni entre els Reis Catòlics i Cristòfor Colom, conegut com Capitulacions de Santa Fe, mitjançant el qual Colón és nomenat almirall, virrei i governador general de tots els territoris que descobreixi o guanyi durant la seva vida, nomenant com a hereus als seus successors de forma vitalícia. Així mateix se li concedeix un delme de totes les mercaderies que pogués haver-hi en els llocs conquistats. Estan signades pel secretari i home de confiança del rei Ferran, Luis de Santángel, a qui, d'altra banda, Colom aprecia molt.

"Jerrie" Fredritz Mock va ser la primera dona a completar una volta al món aèria en solitari. El viatge va finalitzar el 17 d'abril de 1964, va trigar 29 dies a completar-se, 21 parades i gairebé 36.800 kilòmetres. Posteriorment va ser premiada amb la medalla Louis Blériot de la Federació Aeronàutica Internacional.

Què hauria passat si aquestes dues persones enlloc d’estar inquietes per anar més lluny del que era possible en la seva època s’haguessin acomodat al que feia tothom? Sovint recordem només els èxits i no totes les complicacions que van trobar en el seu camí i que van saber superar per seguir endavant...

15 d'abril 2016 estrena de la pel.lícula sobre Jesse Owens 2016 (..) Cobe Bryant deixa el basquet(

Avui dos esportistes són els protagonistes del nostre blog i per primera vegada en cap dels dos casos coincideix amb la data del seu naixement ni de la seva mort... són Kobe Bryant i Jesse Owen.

Jesse Owens va ser un atleta nord-americà d'origen afroamericà especialment destacat pels seus èxits als Jocs Olímpics d'estiu de 1936 a Berlín. Allà va assolir un reconeixement internacional en aconseguir quatre medalles d'or en els 100 metres llisos, 200 metres llisos, salt de llargada i com a membre de l'equip de relleus 4x100 metres. Alguns dels seus records s'han mantingut molts anys sense ser batuts. 

Pels nazis aquells Jocs Olímpics de Berlín eren l'ocasió perfecte per explicar al món la supremacia de la raça ària i es van trobar amb aquesta sorpresa: un jove negre ho guanyava tot... Diuen que després d’un dels seus èxits li van dir que pugés a la llotja que el Führer l’esperava. Ell i el seu representant van pujar de seguida però el Führer ja havia marxat. L’explicació de Joseph Goebbels, ministre de Propaganda i Il·lustració popular del Tercer Reich d'Adolf Hitler, va ser fulminant: “Vostè creu que el Fürer pot perdre el seu temps donant la ma a això?” Incontestable tant l’èxit de l’un com el despreci de l’altre.

Avui és protagonista perquè estrenen una pel.lícula de la seva vida amb el vist-i-plau de la seva família. Caldrà anar-la a veure...

Kobe Bryant, és un jugador professional de bàsquet estatunidenc. Fill d’un antic jugador dels Philadelphia 76ers el basquet ha estat la seva vida. Fins fa pocs dies jugava amb els Los Angeles Lakers de l'NBA, franquícia amb la qual ha guanyat cinc títols de campió de l'NBA. Ha estat el màxim anotador de tots els temps amb el seu equip i ha participat en 18 ocasions en el All Stars. És notícia perquè ha deixat el món del basquet com a jugador. Un altre nom per la història a partir d’aquí començarà la llegenda... diuen hi ha un senyor que va pagar 27.000 euros per una cadira de pista en el partit del seu comiat. Una manera espectacular de dir “jo hi vaig ser”.

12 d'abril Sant Juli 1933 neix Montserrat Caballé 1962 neix Carlos Sainz

Avui es celebra Sant Juli i aprofitem per felicitar a tots els Julis i Júlies que celebren avui el seu sant (n’hi ha tants al santoral que de vegades és difícil encertar-la. De Joans n’hi ha com a mínim un per setmana...). Malgrat no sigueu catòlics practicants és un bon moment per recordar les persones i connectar amb elles.

Avui els esdeveniments venen per parelles. La història ha ajuntat en el dia d’avui el naixement de dues persones que han estat importants en el seu camp professional: Montserrat Caballé i Carlos Sainz. També van veure la llum, tal dia com avui dues cançons que mereixen ser recordades: “Aquarius” i “The boxer”. I en el camp aeroespacial trobem dos fets molt interessants el primer home que orbita la terra i la primera nau reciclable.

Montserrat Caballé és una cantant lírica espanyola. Considerada una de les més grans sopranos del segle XX, és especialment admirada per la seva miraculosa tècnica vocal i les seves interpretacions. Va néixer en una família humil però ja des de ben petita va destacar per la seva veu i una família adinerada barcelonina, els Bertrand i Mata,  va aconseguir ingressar -a l'edat de 11 anys- al Conservatori Superior de Música del Liceu de Barcelona, al principi amb una beca i més tard amb el suport econòmic dels seus primers mecenes. Va guanyar la medalla d'or de 1954. El 1950 va trepitjar per primera vegada un escenari cantant el paper titular de La serva padrona de Giovanni Battista Pergolesi, al Teatre Fortuny de Reus. Va ingressar en la companyia del Teatre Municipal de Basilea en 1956, va ser contractada per l'Òpera de Bremen per a la temporada de 1960-1961, on es va especialitzar en els papers del bel canto. El 1962 torna a Barcelona i debuta al Liceu el 7 de gener. Però el seu èxit internacional arriba quan el 15 d’abril del 1965 substitueix a la titular al Carnegie Hall de NovaYork. L’endemà un diari de Nova York li va fer l’elogi més gran: «Callas + Tebaldi = Caballé».

Carlos Sainz va néixer a Madrid el 12 d'abril del 1962. És un corredor de ral·lis espanyol. Va ser campió del Campionat Mundial de Ral·lis els anys 1990 i 1992, ambdós anys pilotant un Toyota Celica Gr.A. La major part de la seva carrera la va realitzar amb Luís Moya de copilot, exceptuant la seva última etapa que ho féu amb Marc Martí. Posteriorment ha format part de l'equip Volkswage de raids i guanyà el Ral·li Dakar 2010.

Suggeriments: escolteu "Aquarius" i "The Boxer" i esbrineu de qui són. Són cançons molt versionades però si seguiu el fil saberu qui van ser els primers...

11 d'abril 1755 Neix James Parkinson

La persona que recordem avui va fer moltes coses i molt diverses. El recordem principalment per una d’elles perquè hi ha una malaltia que porta el seu nom però.... qui era el Sr. Parkinson? 

En diversos llocs web apareixen fotografies que falsament identifiquen com a corresponents a James Parkinson, realment no hi ha fotografies d'aquest personatge ja que la primera fotografia de la qual es té notícia és una reproducció de la imatge coneguda com “Vista des de la finestra a Le Gras”, obtinguda en 1.826, dos anys després de la mort del Dr. Parkinson. Per tant... no sabem quina cara feia però sí que va ser molt treballador i inquiet. Va tenir diferents interessos en l’àmbit social i científic.

L’onze d’abril de 1755 a Shoreditch, un poble proper a Londres, va néixer James Parkinson. Va ser un britànic polifacètic que serà metge, sociòleg, botànic, geòleg, i paleontòleg. Dedicarà part de la seva vida a l'estudi de la gota. No obstant la seva fama li vindrà per un assaig publicat el 1817 on descriurà la "paràlisi agitant", malaltia que actualment porta el seu nom: la malaltia de Parkinson.

La malaltia de Parkinson consisteix en un desordre crònic i degeneratiu d'una de les parts del cervell que controla el sistema motor i es manifesta amb una pèrdua progressiva de la capacitat de coordinar els moviments. Presenta diverses característiques particulars: tremolor de repòs, lentitud en la iniciació de moviments i rigidesa muscular. La malaltia de Parkinson afecta aproximadament l'1 per cent de la població més gran de 65 anys i al 0,4 per cent de la població major de 40 anys. De moment es desconeix l'origen de la malaltia, exceptuant els casos induïts per traumatismes, drogodependències i medicaments, i algunes formes hereditàries en certs grups familiars.

8 d'abril Dia Internacional del Poble Gitano

Avui parlarem d’un poble que ha estat nòmada durant molt de temps... un poble sense terra, habitants del món... amb moltes consideracions negatives al llarg dels anys. Avui és el seu dia.

El 8 d’abril de 1971 es celebrà a Londres, capital del Regne Unit, el primer Congrés Mundial del Poble Gitano. La primera gran reunió de les associacions i moviments representatius del poble gitano a tot el món. Es prestarà especial atenció a la recerca i establiment d'uns símbols comuns que siguin capaços d'unir a aquest poble que viu escampat per tots els racons del món, i per això, en aquest Congrés es decidirà l'himne i la bandera del poble gitano. Finalment l'himne triat es dirà "Gelem, Gelem", i la seva música serà la d'una melodia molt popular. La lletra composta al·ludirà a la manera de vida errant d'aquest poble, al genocidi nazi que van patir i acabarà fent una crida a la germanor entre tots els gitanos del món. Així mateix, en aquest Congrés s'adoptarà el terme Rom, més d'acord a la realitat geogràfica i cultural, i en contraposició a totes les designacions que amb el pas del temps es va anar carregant de connotacions negatives: gipsy, gitano, tzigano, Zigeuner, zíngar, etcètera. Des de llavors, es commemora i declara aquest dia d'abril com el Dia Internacional del Poble Gitano.

Suggeriment: busca quina és la bandera del poble gitano i esbrina què signifiquen els diferents elements i colors... 

7 d'abril 1506 Neix Francesc Xavier 1614 Neix El Greco 1906 Erupció del Vesubi 1969 Neix Internet 1948 Neix la OMS

Quin dia més especial... avui hi ha temes molt diferents, de camps molt diferents!

Comencem pel més antic. L’any 1506 neix, a Navarra, Francesc Xavier, que serà rellevant missioner Jesuïta, precursor de la Companyia de Jesús i estret col·laborador del seu fundador, Ignasi de Loiola. Destacarà per les seves missions que es desenvoluparan en l'orient asiàtic i en el Japó. Rebrà el sobrenom de Apòstol de les Índies. Ara el coneixem per Sant Francesc Xavier. La seva festa es celebra el 3 de desembre i és el patró de Navarra.

Tal dia com avui de l’any 1614 neix Domenico Theotocopuli, el Greco. És un nom que vam aprendre de petits i que no s’oblida... Va ser un pintor molt singular. Si voleu saber quina característica tenen els seus quadres que els fa fàcilment reconeixibles... busqueu-ne imatges i ho sabreu!

Al 1906 el Vesuvi va entrar en erupció arrasant Nàpols.

El 7 d’abril de 1969 es reconeix com la data simbòlica del naixement d'Internet. Ara sembla imprescindible però hi va haver vida abans d’Internet...

El 7 d’abril de 1948 es funda la OMS (Organització Mundial de la Salut) i això dona lloc a la celebració del Dia Mundial de la Salut.

Suggeriments: de què en voldries saber més? Tens tot un món al teu abast... ves-hi! T’està esperant!

6 d'abril 1896 comencen els Primers Jocs Olímpics de l'era moderna

Avui parlarem de Jocs Olímpics perquè fa 120 anys que es va inaugurar la primera edició dels anomenats Jocs Olímpics de l'era moderna a Atenes, capital de Grècia, en un llunyà 6 d'abril de 1896. Per recordar aquest fet Google ha preparat un doodle especial. Des d'aquella oportunitat, han estat realitzats cada quatre anys en diverses ciutats del món, sent les úniques excepcions les edicions de 1916, 1940 i 1944, a causa del esclat de la Primera i Segona Guerra Mundial.

Els Jocs Olímpics (JJ. OO.), en francès: Jeux Olympiques i en anglès: Olympic Games, són el major esdeveniment esportiu internacional multidisciplinari en el qual participen atletes de diverses parts del món. Els Jocs Olímpics són considerats la principal competició del món esportiu, amb més de dues-centes nacions participants. N’hi ha de dos tipus: els Jocs Olímpics d'Estiu i els Jocs Olímpics d'Hivern, que es realitzen amb un interval de dos anys, segons la Carta Olímpica : «els Jocs de l'Olimpíada es celebren durant el primer any d'una Olimpíada, i els Jocs Olímpics d'Hivern durant el seu tercer any».

Els Jocs Olímpics moderns es van inspirar en els del segle VIII a. C organitzats pels antics grecs en la ciutat d'Olimpia, entre els anys 776 a. C. i el 393 d. C. Al segle XIX, va sorgir la idea de realitzar uns esdeveniments similars als organitzats en l'antiguitat, els que es concretarien principalment gràcies a les gestions del noble francès Pierre Frèdy, baró de Coubertin. El baró de Coubertin va fundar el Comitè Olímpic Internacional (COI) en 1894. Des de llavors, el COI s'ha convertit en l'òrgan coordinador del Moviment Olímpic, amb la Carta Olímpica que defineix la seva estructura i autoritat.

L'evolució del moviment olímpic durant els segles XX i XXI ha donat lloc a diverses modificacions en els Jocs Olímpics. Alguns d'aquests ajustos inclouen la creació dels jocs d'hivern per a esports hivernals, els jocs paralímpics per a atletes amb algun tipus de discapacitat i els Jocs Olímpics de la Joventut per a atletes adolescents. 

El COI ha hagut d'adaptar a una varietat d'avenços econòmics, polítics i tecnològics. Com a resultat, els Jocs Olímpics s'han allunyat de l'amateurisme pur, segons el previst per Coubertin, per permetre la participació dels atletes professionals. La creixent importància dels mitjans de comunicació de masses va iniciar el tema de patrocini de les empreses i la comercialització dels Jocs. Grans boicots es van realitzar durant la Guerra Freda en els Jocs de 1980 i 1984.

El Moviment Olímpic consta de Federacions Internacionals de cada esport, Comitès Olímpics Nacionals i Comitès Organitzadors de cada edició. El COI és responsable de l'elecció de la ciutat seu. Segons la Carta Olímpica, la ciutat amfitriona és responsable de l'organització i el finançament dels Jocs. El programa olímpic, compost pels esports disputats en els Jocs, també està determinat pel COI. Hi ha diversos símbols i cerimònies olímpiques, com la bandera i la torxa olímpiques, així com les cerimònies d'obertura i clausura. Els guanyadors del primer, segon i tercer lloc en cada esdeveniment reben medalles olímpiques: or, plata i bronze, respectivament.

Els propers jocs d’estiu es celebraran aquest estiu a Rio de Janeiro, al Brasil. 

Barcelona va celebrar l’any 1992 els Jocs Olímpics. A partir d’aquest moment, amb totes les transformacions que va tenir la ciutat i l’impuls que va rebre per la excel·lent organització d’aquest esdeveniment la ciutat es va posicionar entre les més conegudes i visitades del món.