10 de setembre Manneken Pis fa homenatge als sanitaris 1981 Torna el Guernika

 

La ciutat de Brussel·les, a Bèlgica, ha decidit homenatjar els sanitaris que lluiten contra la Covid-19. I ho ha fet vestint de metge un dels seus monuments més emblemàtics, l'estàtua del Manneken Pis, i posant-li mascareta.

L'estàtua de bronze, de només 55 centímetres, que representa un nen orinant en una font, és tota una icona i un dels monuments més turístics de la capital de Bèlgica.El vicepresident de l'associació d'amics del Manneken Pis diu que aquest acte és un agraïment a tots els treballadors dels hospitals: "Representa molt. És un gran agraïment a tot el personal sanitari, no només als metges i infermeres, sinó també al personal de neteja i tots els treballadors perquè un hospital és un lloc complex amb molts empleats diferents i tots corren riscos per la població"

El Manneken Pis l'han vestit amb diferents disfresses al llarg de la història. Té més de 1.000 vestits i un museu que guarda algunes de les disfresses que l'han guarnit. Això sí: hi ha tot un procés per decidir quin guarniment pot portar i hi ha tres condicions bàsiques: el vestit no pot tenir missatges polítics, ni comercials ni religiosos que puguin ser ofensius.  

Tal dia com avui de 1981, el “Guernika” torna a Espanya. Havia estat al MOMA de Nova York. El Govern de la República el va encarregar pel Pabelló d’Espanya de l’Exposició Universal de Paris de 1937. El "Guernica", monumental pintura contra la guerra, de Pablo Picasso torna a Espanya. La pintura, realitzada per encàrrec del Govern Republicà pel pavelló espanyol en l’Exposició Universal de París de 1937. S’inspira en un terrible fet que va tenir lloc el 1937, en el transcurs de la Guerra Civil Espanyola, al consentir Francisco Franco, que l’Alemanya nazi de Hitler provés la seva recien estrenada força aèria a Guernika, un poble del país basc. Després de tres hores de bombardeig, uns 1.600 dels 5.000 veins havien mort. En senyal de protesta i record per la Història, Pablo Picasso va pintar aquest quadre de grans dimensions quan va estar desterrat a Paris. L’any 1939, la pintura va ser enviada a Nova York. En el Museu d’Art Modern (MOMA) va estar per exprés desig del pintor fins que la democràcia tornès de nou a Espanya. En la actualitat es pot  admirar este quadre en el Museo Reina Sofía de Madrid.

26 d'abril 1937 bombardeig de Guernika

Avui és un dia que cal recordar... no sortirà a les portades dels diaris però no podem oblidar que a Espanya hi va haver una guerra i tal dia com avui de 1937 es va produir el bombardeig de Guernika. Quan veiem imatges de pobles en guerra i ciutats arrasades hem de recordar que això també ha passat a Espanya.

Guernika és una petita ciutat del País Basc que compta amb uns 5.000 habitants més un gran nombre de soldats que es retiren per preparar la defensa de Bilbao, a més dels refugiats que fugen de l'avanç de les tropes franquistes. A dos quarts de cinc de la tarda del vint-i-sis d’abril del 1937 avions pertanyents a la "Legió Còndor" alemanya i a la "Savoia" italiana, que ajuden a les forces franquistes, bombardegen i metrallen la població. La ciutat sencera crema. El 70% dels edificis resulten destruïts i un nombre indeterminat de morts, entre 800 i 1.600. Aquest bombardeig indiscriminat és un assaig per a la guerra mundial que estava a punt de començar. El nom clau d'aquest raid és Operació Rügen. Aquest bombardeig convertirà a aquesta ciutat en un símbol perquè és el primer atac a la població civil.

Però en aquesta ciutat enlloc d’incrementar l’odi s’hi ha creat el “Museo de la Paz”. En ell es recorda aquest fet però des del pensament que aquest fet no s’hauria de repetir enlloc pel patiment que provoca. Cal treballar per la Pau. És difícil però s’ha de fer perquè els beneficis són molt importants. Si aneu al País Basc l’heu de visitar perquè val la pena... entrar a la sala i sentir el bombardeig t’acosta al que va sentir aquella gent i t’acosta a la Pau. Bakea és Pau en euskera.

En aquests dies, a més del confinament hi ha altres realitats que continuen. Hi ha gent que marxa de casa seva, que fuig de diverses situacions: de la fam, de la guerra... estem vivint el drama dels refugiats que fugen. Ens estarem plegats de braços? Què podem fer des d’aquí? I què podem fer amb els d’aquí? Alguns diuen que la pau es construeix dia a dia a través de justícia i l’educació. Els dos camins no són excloents: ajudar i atendre, seguir construint la Pau.  

26 d'abril 1937 bombardeig de Guernika

Avui és un dia que cal recordar... no sortirà a les portades dels diaris però no podem oblidar que a Espanya hi va haver una guerra i tal dia com avui de 1937 es va produir el bombardeig de Guernika. Quan veiem imatges de pobles en guerra i ciutats arrasades hem de recordar que això també ha passat a Espanya.

Guernika és una petita ciutat del País Basc que compta amb uns 5.000 habitants més un gran nombre de soldats que es retiren per preparar la defensa de Bilbao, a més dels refugiats que fugen de l'avanç de les tropes franquistes. A dos quarts de cinc de la tarda del vint-i-sis d’abril del 1937 avions pertanyents a la "Legió Còndor" alemanya i a la "Savoia" italiana, que ajuden a les forces franquistes, bombardegen i metrallen la població. La ciutat sencera crema. El 70% dels edificis resulten destruïts i un nombre indeterminat de morts, entre 800 i 1.600. Aquest bombardeig indiscriminat és un assaig per a la guerra mundial que estava a punt de començar. El nom clau d'aquest raid és Operació Rügen. Aquest bombardeig convertirà a aquesta ciutat en un símbol perquè és el primer atac a la població civil.

Però en aquesta ciutat enlloc d’incrementar l’odi s’hi ha creat el Museu de la Paz. En ell es recorda aquest fet però des del pensament que aquest fet no s’hauria de repetir enlloc pel patiment que provoca. Cal treballar per la Pau. És difícil però s’ha de fer perquè els beneficis són molt importants. Si aneu al País Basc l’heu de visitar perquè val la pena...

En aquests dies estem vivint el drama dels refugiats que fugen de la guerra. Ens estarem plegats de braços? Què podem fer des d’aquí? I què podem fer amb els d’aquí? Alguns diuen que la pau es construeix dia a dia a través de justícia i l’educació. Els dos camins no són excloents: ajudar i atendre, seguir construint la Pau.  

Aquesta trista data va ser immortalitzada en un inmens quadre per Pablo Ruiz Picasso que porta el nom d'aquesta població i que es troba al Museu Reina Sofia de Madrid.

10 de setembre 1981 Torna "El Guernika" 1983 Primera emissió de TV3 2008 simulació del big bang

Avui tres esdeveniments de camps diferents: l’art, la ciència i la comunicació.

El deu de setembre de 1981 ”El Guernika” torna a Espanya provinent del MOMA (Museu d’Art Modern) de Nova York. El ”Guernika” és una monumental pintura contra la guerra. La pintura, realitzada per encàrrec del Govern Republicà per al pavelló espanyol a l'Exposició Universal de París de 1937, s'inspira en un terrible fet que va passar l’any 1937, en el transcurs de la Guerra Civil Espanyola, en consentir Francisco Franco, que l'Alemanya nazi d'Hitler provés la seva acabada d'estrenar força aèria a Guernica, un poble del País Basc. Després de tres hores de bombardeig, uns 1.600 dels 5.000 veïns havien mort. En senyal de protesta i en record d’aquest fet per a la Història, Pablo Picasso va pintar aquest enorme quadre en el seu desterrament de París. El 1939, la pintura va ser enviada a Nova York, en el Museu d'Art Modern (MOMA) on es va quedar, d'acord amb els expressos desitjos del pintor, fins que la democràcia tornés de nou a Espanya. A l'actualitat es pot admirar aquest gegantesc quadre al Museu Reina Sofia de Madrid .

El deu de setembre de 1983 va tenir lloc la primera emissió de TV3. L'actor Joan Pera va donar la benvinguda i va obrir l'emissió d'aquest nou canal de televisió. A partir d’aquest moment apareixia una televisió integrament en català. Sembla que hi sigui des de sempre però a Espanya en aquell moment hi havia només TV1 i TV2. Parlem d’una televisió que va començar amb blanc i negre i en aquell moment ja emetia i rebíem en color. Però la tele encara no funcionava tot el dia, es connectava al migdia i al vespre, i cap a les dotze de la nit hi havia la ”oración, despedia y cierre”. Si al matí posaves la tele hi havia el que en dèiem la “carta de ajuste”. Desprès van arribar les televisions privades i fa molt poc les televisions per cable...

El deu de setembre del 2008 en el Laboratori Europeu de Física de Partícules del CERN, situat a Suïssa, es porta a terme l'experiment més important de la Història fins aquest moment quan, cap a les 9:30 h, el major i més car accelerador de partícules del món, entra en funcionament i el primer feix de protons recorre els seus 27 quilòmetres de llarg per intentar simular el "big bang" a molt petita escala, l'explosió que va passar fa 15.000 milions d'anys donant origen a l'espai conegut. 10.000 científics de més de 80 països esperen resoldre grans enigmes: d'on venim, com hem arribat fins aquí, de què està fet l'univers i per què és com és. Amb això es culminen gairebé 20 anys de treball per físics, enginyers, tècnics i personal de suport de més de 80 països.

26 d'abril 1937 Bombardeig de Guernika 1986 accident a Chernobil

Del dia 26 d’abril destaquem dos fets terribles: un bombardeig i un accident nuclear. L’home que és capaç de les més grans meravelles també és capaç de les més grans atrocitats (voluntàries i involuntàries). 

Recordem el bombardeig de Guernika durant la Guerra Civil Espanyola. Guernika compta amb uns 5.000 habitants més un gran nombre de soldats que es retiren per preparar la defensa de Bilbao, a més de refugiats que fugen de l'avanç de les tropes franquistes. El vint-i-sis d’abril del 1937 a dos quarts de cinc de la tarda, al poble de Guernika avions, pertanyents a la "Legió Còndor" alemanya i a la "Savoia" italiana, bombardegen i metrallen la població. La ciutat sencera crema. El 70 % dels edificis resulten destruïts i un nombre indeterminat de morts entre la població civil, entre 800 i 1.600. Aquest bombardeig indiscriminat és una assaig per a la guerra i convertirà aquesta ciutat en un símbol. El nom clau d'aquest raid és Operació Rügen. A Guernika per recordar aquest trist episodi de la seva història s’hi ha erigit un Museu de la Pau. És de visita obligada si aneu per la zona. Un lloc on malgrat els horrors de la guerra no es crida a la revenja sinó a la Pau. En una guerra no hi guanya ningú (encara que en algun moment ho sembli). Tothom hi perd.

El vint-i-sis d’abril de 1986 va tenir lloc la pitjor catàstrofe nuclear de la història: l’accident a la planta nuclear de Txernòbil, a l’Unió Soviètica. Es va produir una explosió al reactor número 4 de la central nuclear. 135.000 persones van ser evacuades i 215.000 reubicades amb posterioritat. A més 30.000 persones moriran en els deu anys següents. Es registrarà una gran contaminació ambiental després d'haver alliberat a l'atmosfera 200 vegades més radioactivitat que les bombes d'Hiroshima i Nagasaki juntes. 

La fotografia correspon a una de les sales del Museu de la Pau a Guernika. Bakea és Pau en basc.

26 d'abril 1937 bombardeig de Guernika

Avui és un dia que cal recordar... no sortirà a les portades dels diaris però no podem oblidar que a Espanya hi va haver una guerra i tal dia com avui de 1937 es va produir el bombardeig de Guernika. Quan veiem imatges de pobles en guerra i ciutats arrasades hem de recordar que això també ha passat a Espanya.

Guernika és una petita ciutat del País Basc que compta amb uns 5.000 habitants més un gran nombre de soldats que es retiren per preparar la defensa de Bilbao, a més dels refugiats que fugen de l'avanç de les tropes franquistes. A dos quarts de cinc de la tarda del vint-i-sis d’abril del 1937 avions pertanyents a la "Legió Còndor" alemanya i a la "Savoia" italiana, que ajuden a les forces franquistes, bombardegen i metrallen la població. La ciutat sencera crema. El 70% dels edificis resulten destruïts i un nombre indeterminat de morts, entre 800 i 1.600. Aquest bombardeig indiscriminat és un assaig per a la guerra mundial que estava a punt de començar. El nom clau d'aquest raid és Operació Rügen. Aquest bombardeig convertirà a aquesta ciutat en un símbol perquè és el primer atac a la població civil.

Però en aquesta ciutat enlloc d’incrementar l’odi s’hi ha creat el Museu de la Paz. En ell es recorda aquest fet però des del pensament que aquest fet no s’hauria de repetir enlloc pel patiment que provoca. Cal treballar per la Pau. És difícil però s’ha de fer perquè els beneficis són molt importants. Si aneu al País Basc l’heu de visitar perquè val la pena...

En aquests dies estem vivint el drama dels refugiats que fugen de la guerra. Ens estarem plegats de braços? Què podem fer des d’aquí? I què podem fer amb els d’aquí? Alguns diuen que la pau es construeix dia a dia a través de justícia i l’educació. Els dos camins no són excloents: ajudar i atendre, seguir construint la Pau.  

26 d'abril 1937 Bombardeig de Guernika 1986 accident nuclear a Txernòbil 1987 Supersardana a Lleida

Del dia 26 d’abril destaquem dos fets terribles: un bombardeig i un accident nuclear. L’home que és capaç de les més grans meravelles també és capaç de les més grans atrocitats (voluntàries i involuntàries). Però com la vida està feta com un mosaic d’una miqueta de cada també destaquem l’entrada de Lleida en el llibre dels Rècords amb una supersardana.

Recordem el bombardeig de Guernika durant la Guerra Civil Espanyola. Guernika compta amb uns 5.000 habitants més un gran nombre de soldats que es retiren per preparar la defensa de Bilbao, a més de refugiats que fugen de l'avanç de les tropes franquistes. El vint-i-sis d’abril del 1937 a dos quarts de cinc de la tarda, al poble de Guernika avions, pertanyents a la "Legió Còndor" alemanya i a la "Savoia" italiana, bombardegen i metrallen la població. La ciutat sencera crema. El 70 % dels edificis resulten destruïts i un nombre indeterminat de morts entre la població civil, entre 800 i 1.600. Aquest bombardeig indiscriminat és una assaig per a la guerra i convertirà aquesta ciutat en un símbol. El nom clau d'aquest raid és Operació Rügen. A Guernika per recordar aquest trist episodi de la seva història s’hi ha erigit un Museu de la Pau. És de visita obligada si aneu per la zona. Un lloc on malgrat els horrors de la guerra no es crida a la revenja sinó a la Pau. En una guerra no hi guanya ningú (encara que en algun moment ho sembli). Tothom hi perd.

El vint-i-sis d’abril de 1986 va tenir lloc la pitjor catàstrofe nuclear de la història: l’accident a la planta nuclear de Txernòbil, a l’Unió Soviètica. Es va produir una explosió al reactor número 4 de la central nuclear. 135.000 persones van ser evacuades i 215.000 reubicades amb posterioritat. A més 30.000 persones moriran en els deu anys següents. Es registrarà una gran contaminació ambiental després d'haver alliberat a l'atmosfera 200 vegades més radioactivitat que les bombes d'Hiroshima i Nagasaki juntes. 

Canviem totalment de tema i recordem que s’apropa el Dia de la Dansa (29 d’abril) i per començar a fer boca recordem que tal dia com avui de l’any 1987 a la ciutat de Lleida 8.000 persones aconsegueixen un rècord Guinness en ballar una sardana de 5 km de longitud.